Abstracció geomètrica

Tècniques graficoplàstiques IES Torre del Palau 1r Batxillerat Arts

Processos de creació

ABSTRACCIÓ GEOMÈTRICA


Abstracció

Tornava de fer esbossos, encaparrat

en els meus pensaments, quan, a

l’obrir la porta de l’estudi, vaig trobar-

me davant d’un quadre de bellesa

indescriptible i incandescent. Perplex,

vaig aturar-me mirant-lo. El quadre no

tenia cap tema, no descobria cap

mena d’objecte identificable i estava

compost totalment de taques brillants

de color. Finalment, m’hi vaig acostar

més, i aleshores vaig reconéixer què

era allò realment: el meu propi quadre

posat de costat damunt del cavallet…

Aquell fet va posar de manifest que

l’objectivitat, la descripció d’objectes,

no era necessària en les meves

pintures i, de fet, les perjudicava.

Vassily Kandinsky, 1908.

És considerat el primer pintor del segle XX que va fer una

obra deliberadament abstracta.

V. Kandinsky. Primera aquarel·la Abstracta. 1910

http://pintura.aut.org/


Abstracció

El terme art abstracte es pot aplicar en el sentit més ampli, a qualsevol tipus d’art

que no representi objectes reconeixibles (per exemple, molt art decoratiu ho és) però

que més correntment s’aplica a aquelles formes de l’art del segle XX en que

s’abandona la concepció europea tradicional de l’art com a imitació de la natura.

Què és l’art abstracte?

Leonardo Da Vinci. Sta. Anna, la Mare de

Déu i el Nen.

Art figuratiu

Banys àrabs. Alhambra de Granada

Art decoratiu abstracte

Barnett Newman. Dionysius. 1949

Art abstracte modern

http://pintura.aut.org/


Abstracció

Tot i que l’art abstracte modern s’ha desenvolupat en molts moviments i “ismes”

diversos, s’hi poden reconèixer tres tendències bàsiques:


Constantin Brancusi. Ocell a l’espai. 1932-40

1) la reducció o síntesi de

les aparences naturals a

formes radicalment

simplificades, com en el cas

de l’obra de Brancusi;

3) l’expressió “lliure”

espontània, com ara en

l’action painting.

2) la construcció d’objectes

d’art a partir de formes

bàsiques no figuratives, com

ara en els relleus de Ben

Nicholson;

Ben Nicholson. Relleu.

Jackson Pollock. Watery paths. 1947


Abstracció

Com ja hem vist, habitualment s’atribueix a Kandinsky el fet d’haver realitzat, l’any

1910, el primer quadre plenament no figuratiu.

Els moviments d’avantguarda de la primera meitat del segle XX es van caracteritzar

per la voluntat de trencar amb les formes artístiques del passat. El paper de l’art i de

l’artista són replantejats. L’expressió personal de les emocions, i les idees

subjectives dels creadors es convertiren en la seva principal motivació. En

contraposició, la necessitat de representar de manera imitativa la realitat externa va

perdre interès.

Es “ismes” es succeïen molt ràpidament. Les experimentacions realitzades pels

artistes d’aquests moviments, van anar obrint el camí cap a l’abstracció.


Pablo Picasso. Fàbrica a Horta d’Ebre.1909 Paul Klee. The messenger of autumn. 1922 Sonia Delaunay. Colour rhythms


Abstracció. Les primeres avantguardes (1900-1940)

Aportacions

Violència cromàtica:

tons purs i saturats.

Taques planes i

extenses.

Els colors són

independents dels de

la realitat.

Línies de contorn

gruixudes.

Absència de modelat

dels volums.

FauvismeFrança

1905-1907

André Derain. London Bridge. 1906. Oli sobre tela. 66 x 99 cm



Aportacions

Destrucció de la

representació

perspectiva vigent des

del Renaixement.

Es combinen múltiples

punts de vista en una

sola imatge.

Cromatisme reduit a

tonalitats neutres.

Geometrització de les

formes.

Incorporació del

collage a les tècniques

artístiques.

Cubisme analíticFrança

1907-1912

Pablo Picasso. Naturaleza muerta con trenzado de silla. 1912. Oli i hule sobre tela,

emmarcat amb una corda. 29 x 37 cm



Aportacions

Predomini de formes i

colors plans.

Més diversitat

cromàtica. Major

síntesi formal.

Desapareix qualsevol

indici de clarobscur.

Continua l’ús del

collage.

Cubisme sintèticFrança

1912-1922

Pablo Picasso. Músicos con máscaras. 1921. Oli sobre tela. 200 x 222 cm



Aportacions

Intensitat cromàtica.

Representació de les

angoixes interiors

humanes.

Formes anguloses i

distorsionades.

Crítica social.

Atracció per l’art

primitiu.

Colors independents

dels de la realitat.

Expressionisme

Grup Die Brücke

Dresden. Alemanya

1905-1913

Ernst Ludwig Kirchner.

Potsdamerplatz, Berlin.

1914. Oli sobre tela. 200

x 150 cm



Aportacions

Recerca de

l’autenticitat, del més

essencial de la realitat.

Reducció progressiva

del naturalisme fins

arribar a l’abstracció.

Expressionisme

Grup Der Blaue Reiter

Munic. Alemanya

1913-1919

Wassily Kandinsky. Paisatge amb taques vermelles núm 2. 1913. Oli sobre tela. 117x 140 cm



Aportacions

Trencament amb l’art

del passat.

Voluntat de crear un

art adaptat als nous

temps: les màquines,

el moviment de la

ciutat, la velocitat…

Expressen el

moviment mitjançant

repeticions

seqüencials de la

imatge.

Fragmentació i

descomposició dels

volums.

FuturismeItàlia

1909-1916

Giacomo Balla. Velocitat abstracta + so. 1913-14. Oli sobre tauler. 54 x 76 cm



Aportacions

Neix com a

conseqüència dels

terribles efectes de la

I Guerra Mundial.

Negació de l’art

convencional. Anti-art.

Rebel·lia. Qüestiona

l’existència de l’art.

Defensa la llibertat,

l’atzar, la contradicció,

el caos. Fomenta la

provocació.

Fotomuntatges.

Ús d’objectes

industrials i de

materials de rebuig.

DadaísmeSuïssa

1916-1920

Marcel Duchamp. Fountain. 1917. Urinari signat, sobre peanya.



Aportacions

Els moviments revolucionaris que

culminaren el 1917, van impulsar

una nova estètica, arraconant l’art

burgès. El suprematisme s’endinsa

per primer cop en l’abstracció

geomètrica pura (formes

geomètriques i colors plans).

El constructivisme és un art al

servei de la revolució i del poble,

que defensa la integració de les

arts: pintura, escultura, fotografia,

cartellisme, disseny i arquitectura.

Formes deslligades de la

representació. Predomini

geomètric i lineal.

Suprematisme i

ConstructivismeRússia

1915-1925

Kazimir Malevich. Suprematism. 1915. Oli sobre tela. 87.5 x 72 cm



Aportacions

Recerca d’una nova

estètica d’ordre

universal.

Depuració de la forma

fins alló que és

essencial: plans i

linies, colors plans i

saturats.

Composicions que

cerquen l’harmonia i

l’equilibri dinàmic.

NeoplasticismeGrup De Stijl

Holanda

1917-1939

Piet Mondrian. Composition No. 8. 1939. Oli sobre tela.



Aportacions

La Bauhaus va ser una

escola de disseny,

arquitectura i indústria.

Model de les escoles d’art i

disseny fins avui.

Investigació de formes

pures que donaren lloc a

l’estètica del racionalisme.

Els artistes Kandinsky, Klee,

Albers –entre d’altres- en

fóren professors.

Els nazis van clausurar la

Bauhaus.

Racionalisme. BauhausAlemanya

1919-1933

Josef Albers. Vitrall multicolor de l’avantsala del director Gropius de l’edifici de la

Bauhaus de Weimar.



Aportacions

Defensen l’automatisme

psíquic, lliure del control de

la raó.

L’inconscient i els somnis,

temes centrals.

Investigació de noves

tècniques: frottage,

grattage, decalcomania,

pintura automàtica…

Dins del grup, el corrent

automatista (Miró, Masson)

és el que més plenament

s’expressa amb llenguatges

formals abstractes.

SurrealismeFrança

1924-1939

Joan Miró. Interior holandès III. 1928. Oli sobre tela. 129,9 × 96,8 cm



La Segona Guerra

Mundial posa punt i

final a molts dels

primers moviments

d’avantguarda.

Un nombre important

d’artistes i

arquitectes europeus

van emigrar als EUA,

esdevenint impulsors

de l’art contemporani

nord-americà.

A partir dels anys 40,

l’abstracció, d’una

manera o una altra,

està plenament

incorporada al

llenguatge artístic

contemporani, a

banda i banda de

l’Atlàntic.


Abstracció. Les segones avantguardes (1945-1970)

Aportacions

Absència de relació amb

l’objectivitat.

Expressió lliure i subjectiva de

l’inconscient. Espontaneïtat.

Exploració de l’atzar com a recurs

creatiu. Importància en el procés i

en l’acte de creació pictòrica.

Grans formats.

Gran llibertat en l’ús del color.

Molta diversitat estètica: grans

superfícies de color pla; gestualitat,

taques, gotejos; composicions

simbòliques…

Expressionisme abstracteEUA

1942-1955

Jackson Pollock. Eyes in the Heat (Sounds in the Grass Series). 1946.

Oli sobre tela. 137,2 x 109,2 cm



Aportacions

Llenguatge expressiu

fonamentat en

l’abstracció, però lluny del

rigor geomètric.

Émfasi en la materialitat

pictòrica, en les textures.

Incorporació de nous

materials (sorra, grava,

fusta…)

Expressió del món

interior de l’artista

(sensacions, emocions,

estats d’ànim).

Experimentació, llibertat,

intuició.

InformalismeEuropa

1945-1960

Manuel Millares. Cuadro Nº 12. 1957. Pintura sobre arpillera. 97 x 130 cm



Aportacions

Simplicitat formal.

Superfícies i contorns

nítids, sense efectes

tàctils ni il·lusió de

volum.

Color pla.

Predomini de la

simetria.

Sèries d’obres amb

afinitats formals.

Nova Abstracció

nord-americanaEUA

1959-1966

Frank Stella. Sense títol. 1966. Pintura sobre tela. 91,4 x 91,4 cm



Art cinètic.

Op-Art1955-1970

Victor Vasarely. Yvalla. 1968. Acrílic sobre tela. 253 x 210 cm

Aportacions

Incorporació del

moviment –real o

virtual- com a element

plàstic dominant.

Fonamentat en les lleis

de la percepció.

Estructures de repetició,

figures ambigües.

Ús d’altres suports i

materials (plàstics,

circuits elèctrics,

reflectants…).

Sovint impliquen la

intervenció activa de

l’observador.


Proposta de treball: Abstracció sobre estructures geomètriques derivades del format Din A4

1. Condicions del treball:

Aquest treball, té com a objectiu final una creació pictòrica abstracta. Això vol dir que és un exercici de

composició amb els elements visuals i conceptuals bàsics, que en cap cas ha de tenir la intenció de

representar la realitat visible.

L’ordenació dels elements de la composició ha d’estar subjecta a una estructura geomètrica derivada

d’una xarxa obtinguda a partir de divisions regulars del format Din A4. Com a mínim es presentaran 10

solucions d’estructures.

Caldrà fonamentar l’exercici en una sèrie de creadors i obres de referència.

Es realitzaran un mínim de 5 esbossos a color a partir d’estructures dissenyades anteriorment.

Pel que fa a l’ús del color, no es podrà aplicar ni blanc ni negre purs, i es triarà una de les següents

opcions:

Predomini de colors anàlegs (harmonia cromàtica fent variacions de matisos d’un to)

Contrast de doble complementaris (dues parelles de tons o matisos complementaris)

Contrast de colors ternaris (3 tons equidistants en el cercle cromàtic)

El suport sobre el qual es farà el treball definitiu serà un tauler de fusta mida Din A4 imprimat amb

carbonat càlcic i cola de conill. La tècnica pictòrica serà el tremp d’ou, preparat artesanalment.

Conjuntament amb la pintura es presentarà la memòria escrita del treball que també contindrà els10

dibuixos d’estructures, i els 5 esbosos a color.

Abstracció sobre estructures geomètriques derivades del format Din A4


2. Fase de preparació i documentació:

Per tal de situar-te en el problema, primer cal documentar-se i descobrir solucions a les que han arribat

diversos creadors que s’han dedicat a treballar dins de l’enfocament estètic de l’abstracció.

Cerca informació, i visiona obres de: Frank Stella, Sol LeWitt, Piet Mondrian, Vicente Rojo Almazán, Ben

Nicholson, Pierre-César Lagage, Eusebio Sempere, Victor Vasarely, Bridget Riley i Josef Albers.

Consulta els quaderns 1 al 6, 12 al 14, 16, 17, 19, 22, 28, 31 i 32 de l’artista terrassenc Roc Alabern.

Mostren perfectament els processos creatius seguits per aquest autor i que et poden ser molt útils.

3. Fase d’interiorització:

En un mínim de 10 fulls mida Din A4, investiga diverses solucions de divisió geomètrica de la superfície

del full. Fes-ne utilitzant únicament línies verticals i horitzontals. En altres, afegeix-hi línies diagonals. O

bé traça arcs de circumferència, etc.

Pots fer-ho doblegant els fulls, i posteriorment, traçar línies amb el regle sobre els doblecs. També pots

traçar arcs i circumferències amb el compàs sobre les estructures que hagis dissenyat.

Les estructures en que has compartimentat els fulls A4 són xarxes que determinen la organització dels

elements que constituiran les possibles solucions formals. En uns casos aquestes xarxes poden

predeterminar les formes. En altres, la rigidesa geomètrica pot ser oculta i ordenar formes de tipus

orgànic o bé traços gestuals i espontanis tal i com pots observar en els quaderns de Roc Alabern.

Analitza les possibilitats estètiques que et suggereixen les propostes que has fet: relacions de mides,

centres d’interès visual, línies de força, ritmes, estructures compositives…

Relaciona les estructures que has realitzat amb obres dels artistes que vas visionar en la fase anterior.

Realitza un mínim de 5 esbossos mida A4 en color per tal de concretar possibles solucions del treball

final. Pots fonamentar-te en artistes i obres concretes, però no pots copiar.


http://www.rocalabern.com/QUADERNS/index.htm


4. Maduració i fase definitiva d’elaboració:

Selecciona els 2 millors esbossos anteriors. Sotmet-los a una valoració crítica, tant interna com externa.

Esmena’ls i millora’ls a partir de les crítiques. Tria la millor opció. Trasllada el disseny sobre el suport de

fusta prèviament imprimat, i realitza el treball pictòric definitiu amb la tècnica del tremp d’ou, preparant

artesanalment el material pictòric. El producte final ha d’estar ben acabat, tant a nivell d’execució tècnica

com conceptual.

Fes fotografies durant el procés de realització.

Redacta la memòria escrita del treball, que ha de contenir els apartats següents:

• Procés de treball.

• Artistes i obres de referència.

• Explicació i valoració raonada de les propostes d’estructures geomètriques realitzades i les

seves qualitats compositives.

• Explicació i valoració estètica dels esbossos a color. Argumentació raonada de les

propostes seleccionades.

• Instruments i materials utilitzats.

• Explicació del procés de realització del treball final. Justificació argumentada dels recursos

expressius i tècnics adoptats (formes, opció cromàtica, composició, ús del material i dels

instruments. Documentar-ho amb fotografies.

• Valoració autocrítica dels resultats obtinguts. Conclusions finals.



Cercle cromàtic

1

1 1

22

2

Escala de saturacióEscala de lluminositat

Ma

tiso

s d

e c

olo

rs

an

àle

gs



Artistes de referència

Josef Albers. Study for a Variant (V). 1947.

Laszlo Moholy-Nagy. Architecture. 1920-21



Frank Stella. Sinjerli Variation Squared with Colored Ground II. 1980 Sol LeWitt. Bands of color in four directions (within a square). 1992



Vicente Rojo. Escenario primitivo. 1995. Ben Nicholson. Relleu. 1934



Eusebio Sempere. Sin título. 1958. Pierre-César Lagage. Sense títol. 1952



Victor Vasarely. Vonal SSZ. 1968. Bridget Riley. Coloured Greys III . 1972


Roc Alabern. Composicions basades en l’estructures geomètriques del quadrat

Roc Alabern. Quaderns.























Roc Alabern. Composicions basades en la simetria axial

Roc Alabern. Quaderns. http://www.rocalabern.com/QUADERNS/index.htm


Roc Alabern. Composicions basades en la simetria axial

Roc Alabern. Quaderns. http://www.rocalabern.com/QUADERNS/index.htm


Exemple de procés


Exemple de procés


Exemple de procés


Exemples de treballs d’alumnes

Marina Matilla. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts



Marina Matilla. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts



Laura Domínguez. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Laura Domínguez. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Patrícia Feliu. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Patrícia Feliu. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Queralt Fages. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Queralt Fages. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Amanda Ferrer. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Amanda Ferrer. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Miriam Satlari. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Míriam Satlari. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Gemma Carreras. Esbós i prova de color. Curs 2013-14. Gemma Carreras. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Paula Ortega. Esbós i prova de color. Curs 2013-14. Paula Ortega. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Raúl Núñez. Esbossos i proves de color. Curs 2013-14. Raúl Núñez. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Alejandro Ruíz. Proves de color. Curs 2013-14.

Alejandro Ruíz. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Juan Carlos Herencia. Esbós i proves de

color. Curs 2013-14.

Juan Carlos Herencia. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Mariona Talló. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts. Esther Santander. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Rubén Carreto. Proves de color.

Curs 2013-14.

Rubén Carreto. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.



Sílvia Rodríguez. Esbós i prova de color. Curs 2013-14. Sílvia Rodríguez. Tremp d’ou sobre taula. Curs 2013-14. 1r Bat. Arts.

Education

Abstracció geomètrica