V I L A D R A U

Nom: Anna LarruyÀrea: Coneixement del Medi

Curs: 4t AData: Gener 2012

2

ÍNDEX

Dades del municipi…………………………………… Pàgina 3

Situació en el mapa…………………………………... Pàgina 4

Relleu………………………………………………….. Pàgina 5

Activitats econòmiques………………………………. Pàgina 7

Monuments i edificis importants…………………….. Pàgina 9

Festes locals…………………………………………... Pàgina 11

Curiositats……………………………………………… Pàgina 13

Fonts d’informació……………….............................. Pàgina 15

3

1.Dades del municipi

Nom del municipi: Viladrau

Província: Girona

Comarca: Osona

Número d’habitants: 1.110 (a 01/01/2010)

Extensió: 51 km2

Altitud: 821 m

Evolució demogràfica (1497-2010):

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910

28 36 41 466 706 1.163 883 1.036 974 1.059

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994

1.007 1.001 918 962 816 787 750 844 875 879

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014

866 861 856 879 959 999 - 1.110 - -1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990

4

2.Situació en el mapa

Viladrau forma part de la comarca d' Osona i és de la província de Girona. El terme municipal té una extensió de 51 km2 i el poble està a 821 m d'altitud. Es troba en plena zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries.

Limita al Nord amb Sant Sadurní d'Osormort, a l'Est amb Espinelves i Arbúcies (Selva) al Sud amb el municipi de Montseny (Vallès Oriental), a l'Oest amb els de Seva i Taradell i al Nord Oest amb Sant Julià de Vilatorta (veure mapa del municipi).

MAPA DE CATALUNYA: COMARCA: OSONA

MAPA DEL MUNICIPI: VISTA AÈRIA:

5

3. Relleu

Parc Natural del Montseny:

Viladrau és un municipi molt muntanyós, situat al bell mig del massís del Montseny. Viladrau s'estén pels vessants nord de Matagalls (1.694 m) i del coll de Sant Marçal (1.107 m), on coincideixen els límits de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l'anomenada Taula dels Tres Bisbes, fins al puig de Fàbregues (749 m) i el Puig-l'agulla (810 m).

El parc natural, té una Superfície protegida de 31.063,90 hectàrees i compren un total de: 18 municipis. Es va declarar Parc Natural l’any 1987 i Reserva de la Biosfera per la UNESCO l’any 1978.

Entre els turons prop de Vildrau destaquen: Puig Cornador (863 m), Puig Merli (988 m), el turó de la Tremoleda (1.169 m), el coll de Bordoriol (1.096 m), situat al límit amb Arbúcies, el coll d'Ordials (1.491 m), Puigsasucre (1.108 m), el turó de Migdia (818 m) i el turó de les Cabrades (909 m), entre d'altres.

Fonts i rius de Viladrau:

Font de les Paitides:Donen nom a aquesta font le fades o dones d’aigua, les paitides, éssers màgics arrelats a les llegendes populars.

Font del Ferro:Font d’aigua ferruginosa.

Font del Noi Gran:Font bosquerola i molt ombrívola.

6

Font de l’oreneta : Una placeta de sorra, mig envoltada per un mur amb bancal de pedra acull el petit brollador que converteixen l’espai en un indret prop del poble i aïllat alhora.

Font de llops:Situada en una densa fageda. La font rep el nom pels últims llops caçats al Montseny a principis del segle XX.

La capçalera de la Riera Major es forma als vessants nord de Matagalls i hi desguassen una bona part de les aigües d'Osona.

7

4. Activitats econòmiques

El paisatge que avui coneixem de Viladrau i de l’àrea del Montseny és el fruit de les activitats que hi han desenvolupat les persones. Des de l'aprofitament del bosc per a fusta i llenya, a la ramaderia, passant per l'agricultura.

Sector primari:Els primers pobladors prehistòrics van fer de la ramaderia la seva principal activitat, que avui encara continua de dues maneres diferents: extensiva a les zones de relleu suau, i intensiva a les diferents granges, de caràcter més industrial a les planes.

Feixes Ramat de cabres

L'explotació del bosc ha passat per diferents períodes, des de l'extracció dels millors arbres (molts eren avets) per a màstils durant l'Edat Mitjana, fins als alzinars per a llenya i carbó pel consum domèstic i industrial. Hi ha importants boscs de roures, castanyers, faigs, alguns avets i pasturatges. Altres fustes que s'aprofiten són el castanyer (de molta importància fins a mitjan segle XX per fer botes de vi), coníferes i arbres de ribera. El bosc també ha donat altres fruits, que han estat aprofitats amb major o menor intensitat depenent dels interessos industrials del moment: suro, pinyes, rabasses de bruc per fer pipes, etc.

L'agricultura té poca importància. Els principals conreus són els cereals, les patates, els llegums i els arbres fruiters; L'agricultura s'ha desenvolupat sobretot al voltant dels masos escampats per la muntanya i fou en el segle XIX quan hi

8

hagué la màxima extensió. Va ser l'època que hi havia més masos en funcionament a la muntanya, potser la meitat dels quals foren construïts llavors. Actualment, l'agricultura es limita sobretot a petites explotacions, moltes de caràcter lúdic, lligades igualment a les cases de pagès.

Sector secundari: Indústria de l’aigua

Aigua de Viladrau:L’aigua Viladrau va néixer fa més de 40 anys, quan l’any 1968 es va inaugurar la planta a la Font Fontalegre, al Montseny. Així, es converteix en una de les marques primeres en envasar aigua mineral, ja que fins llavors, l’aigua envasada es considerava un luxe innecessari i poc rendible.

Amb els anys, la marca s’ha guanyant un lloc entre els consumidors i el que en principi va ser un projecte emprenedor i innovador, avui és símbol de tradició i experiència al mercat de l’aigua envasada.

Sector terciari :

Actualment el turisme és la base de l'economia, atret pels paratges del parc natural del Montseny: restaurants, allotjaments rurals, dos hotels, quatre hostals, el CCEN (Centre Cultural Europeus de la Natura)... També la construcció és un sector que ocupa moltes persones, especialitzada sobretot a la rehabilitació d'edificacions de certa antiguitat.

9

5. Monuments i edificis importants

Ajuntament de Viladrau

Església de Sant Martí: Reedificada el segle XVIII sobre un edifici romànic del segle XII com el seu antic atri.

La Sala:Amb una torre rodona medieval. És la casa natal del bandoler Joan Sala, àlies Serrallonga.

Santuari de Sant Segimon:Lloc d'antiga tradició i culte, abandonat des del 1936 i que té als seus peus el Santuari de l'Erola del segle XVII.

10

Casa Espinzella:Edifici amb les muralles del segle XII, una capella romànica i un gran casal gòtic amb bonics finestrals (segles XV-XVI).

Centre Cultural Europeu de la Natura (CCEN):

Es tracta d’un equipament municipal de dinamització cultural, social i econòmica. També és un punt d’informació del Parc Natural del Montseny. S'organitzen sortides i passejades guiades i individualitzades per conèixer el territori de manera sostenible.I hi ha un centre d’investigació, educació i comunicació mediambiental sobre l’aigua i els arbres.

Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau (CCEN)

11

6. Festes L ocals

Estiu Bandoler:

L’Estiu Bandoler es presenta com una proposta lúdica i eminentment cultural de Viladrau, amb l’objectiu de potenciar el patrimoni cultural i natural del nostre territori mitjançant un personatge tant famós, i alhora desconegut, com és en Serrallonga, en una època tan especi-alment singular com és el barroc (segle XVI i principis del XVIII). Més informació de Serrallonga a la secció de Curiositats.

Es celebra durant tot el mes d’agost,des de l’any 2002. L’any 2011 ha arribat a la seva 10a edició.

Les activitats que es fan són: Cuina dels segles XVII i XVIII, exposicions, gimcama bandolera, itineraris nocturns pels boscos de Viladrau, música barroca i per finalitzar un sopar bandoler.

Fira de la Castanya:

La Fira de la Castanya de Viladrau s’ha convertit en una fira única situada en un entorn únic, el Parc Natural del Montseny, Reserva de la Biosfera. Una fira on la cuina, l’ oci i l’espectacle per a tothom omplen un poble i un paisatge amb la castanya, la tardor i Tots Sants com a protagonistes.

12

La Fira de la Castanya de Viladrau neix l’any 1995 amb la finalitat de potenciar el desenvolupament d’una activitat comercial, econòmica, social i mediambientalment sostenible. Es celebra l’últim diumenge d’octubre. Una proposta respectuosa amb el medi ambient, mitjançant la recuperació d’un producte tant nostre i a vegades tan desconegut com és la castanya de Viladrau i del Montseny.

Activitats que es fan: La cuina de la castanya es presenta sempre el diumenge de la Fira de la Castanya i s’ha convertit en un dels plats forts de la fira. Tots els restaurants de Viladrau ofereixen un exquisit plat amb la castanya com a protagonista.

Activitats complementàries: exposicions, passejades guiades, els castanyers i la seva història, música en viu pels carrers de Viladrau, Fotofira (Concurs de fotografia de la Fira de la Castanya)

13

7. Curiositats

Origen del nom de Viladrau:

És un nom d’origen germànic provinent de vila i Adrald o Adrowald.

Origen de la vila de Viladrau :

Dels orígels del poble, poca cosa se'n sap, però tradicionalment s'han apuntat tres hipòtesis, totes elles inversemblants.

La primera hipòtesi situa l'origen de Viladrau a l'època de la Reconquesta, amb la fundació de la capella de Santa Maria de Puigdot pels voltants del sot de Gèmena on resten runes no estudiades.

La segona ens proposa cercar l'origen en la gent fugitiva de Vic que escapava de les amenaces de Felip V.

La tercera hipòtesi ubica un antic poblat on hi havia el mas de Sant Martí Vell, situat als Bachs de l'Estrany.

Encara hi ha una llegenda popular, embellida en l'obra poètica de Guerau de Liost, que proposa cercar l'origen del poble en set lapidaris romans que extreien ametistes del Montseny.

Cada cop però, es creu amb més fermesa que Viladrau sempre ha estat ubicat al mateix lloc. La parròquia de Sant Martí ja esmentada l'any 898.

14

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga :

Joan Sala i Ferrer (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha estat un personatge de llegenda popular i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Joan de Serrallonga Portada del llibre Don Joan de Serrallonga.

Fill de Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, quedà orfe de mare. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, el que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Querós. Joan Sala i Margarida es casaren més i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre.

L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí un any al Rosselló, que encara no havia estat annexionat a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els impostos despertaven molta simpatia.

Al Puig de la Força es troben les restes d'un antic castell i una cambra soterrada i fosca, on diuen que en Serrallonga amagava les víctimes dels seus segrestos.

Va ser capturat a Ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners. En Serrallonga va ser executat el 8 de gener del 1634 a Barcelona.

15

8. Fonts d’informació

-Web oficial de l’Ajuntament de Viladrau: www.viladrau.cat-www.webspobles.ddgi.cat/sites/viladrau-http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1280-cat-fira_de_la_castanya_de_viladrau.htm-es.wikipedia.org/wiki/Viladrau- http://www.portesdelmontseny.com/cat/vis14.asp-http://www.viladrau.com/ca/home.html-http://www.diba.es/parcsn/parcs/-http://www.diccionari.cat/ -http://www.viladrau.net/

16