Upload
antologiapoesiacatalana
View
931
Download
4
Embed Size (px)
Citation preview
Segle XX: El Modernisme
El corrent literari: El modernisme
Biografies intel·lectuals:
- Miquel Costa Llobera
- Joan Maragall
- Joan Alcover
Comentari dels poemes
- Lo pi de Formentor
- La vaca cega
- La Balanguera
Bibliografia
Moviment cultural a Europa entre finals del segle XIX i XX.
Distanciar-se del passat i mirar cap al futur.
Distingim dues tendències: El regeneracionisme
L’esteticisme
Menyspreu de la societat per considerar-la materialista.
El Modernisme català es va dividir en dues etapes: Des de 1892 fins a 1900. Va ser l’etapa més combativa.
Des de 1900 fins a 1911. Va ser l’etapa més liter{ria i menys ideològica.
L'objectiu principal era situar la cultura catalana a nivell europeu.
Va néixer la figura del bohemi: Bohèmia negra
Bohèmia daurada
Autors
Miquel Costa Llobera
Joan Maragall
Joan Alcover
Va néixer a Pollença el 1854
Va ser pressionat a estudiar Dret
Es va fer sacerdot i va rebutjar les seves pròpies composicions.
Va viatjar a Roma i va publicar el seu primer recull: Poesies.
Va publicar un recull de poesia castellana
Va ser premiat amb l’Englantina dels Jocs Florals amb el poema La deixa del geni
Va evolucionar cap a models clàssics: Horacianes.
L’any 1922, mentre predicava, va caure de trona i va morir.
Va néixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona.
L'any 1884, quan es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona.
L'any 1894 va guanyar l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona, amb La sardana.
L'any següent, va publicar el llibre Poesies, editat per L'Avenç.
Va fer amistat amb Unamuno.
Va guanyar el premi Fastenrath pel seu llibre Enllà.
Va morir el 20 de desembre de 1911.
Va néixer a Palma l’any 1854.
L’any 1869 va iniciar la carrera de Dret a Barcelona.
L’any 1893 va passar a ser diputat a les Corts.
Quan va començar a escriure alternava el català i castellà.
L'any 1877 va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona pel poema La Creu.
La seva obra poètica s'aplega a Cap al tard(1909).
Va morir a Palma el 26 de febrer de 1926.
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer
No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encaptivam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui puja sent l'ala gegantina
remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.
Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.
Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa caballera real.
Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!
Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada
com l'au dels temporals.
Miquel Costa i Llobera
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera 12A
més poderós que el roure, més verd que el taronger, 12B
conserva de ses fulles l'eterna primavera 12A
i lluita amb les ventades que atupen la ribera, 12A
que cruixen lo terrer 6b
No guaita per ses fulles la flor enamorada; 12C
no va la fontanella ses ombres a besar; 12D
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada 12C
i li donà per terra l'esquerpa serralada, 12C
per font la immensa mar. 6d
La natura té un paper important
Comparacions superlatives per descriure l’arbre
Es relaciona el pi amb la divinitat
“Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge” (v.21)
Els sentiments de l’autor cap el pi van canviant
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall
Topant de cap en una i altra soca, 10Aavançant d’esma pel camí de l’aigua, 10-se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10BD’un cop de roc llançat amb massa traça 10Cel vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10Cse li ha posat un tel: la vaca és cega. 10BVe a abeurar-se a la font com ans solia, 10Dmes no amb el ferm posat d’altres vegades 10Cni amb ses companyes, no: ve tota sola. 10ASes companyes, pels cingles, per les comes, 10Apel silenci dels prats i en la ribera, 10Bfan dringar l’esquellot, mentres pasturen 10El’herba fresca a l’atzar… Ella cauria. 10D
Personatge sorprenent
Tractament de la natura d’una forma diferent
L’home desestabilitza la natura
Constant personificació
“amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes” (v. 8 i 9)
“Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tr{gic” (v. 17-19)
La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons,
veu com devallen a les fosses,
els que ara viuen d’il.lusions.
Els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Bellugant l’aspi el fil capdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l’auba que vendrà
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Joan Alcover
La balanguera misteriosa, 8a
com una aranya d’art subtil, 8b
buida que buida sa filosa, 8a
de nostra vida treu el fil. 8b
Com una parca bé cavila 8c
teixint la tela per demà 8d
la balanguera fila, fila, 8c
la balanguera filarà. 8d
Girant la ullada cap enrera 8e
guaita les ombres de l’avior, 8f
i de la nova primavera 8e
sap on s’amaga la llavor. 8f
Sap que la soca més s’enfila 8c
com més endins pot arrelar 8d
la balanguera fila, fila, 8c
la balanguera filarà 8d
La protagonista és una dona anciana que teixeix en algun racó
Les dues primeres estrofes es centren en treball que realitza la anciana
A la tercera estrofa es destaca una qualitat de la anciana, que és la de predir el futur.
Les dues últimes estrofesvinculen a la balangueraamb la pàtria
L’espai són ambients rurals
http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/costa_i_llobera.htm
http://www.joanducros.net/corpus/Joan%20Maragall.htmlhttp://www.gaudiallgaudi.com/EL004%20Maragall%20a.htm
http://www.escriptors.cat/autors/maragallj/pagina.php?id_sec=2069
http://cat.bloctum.com/lauragalvez/2008/03/27/la-vaca-cega/
http://cat.bloctum.com/juanlopez/2008/03/09/la-vaca-cega-joan-maragall/
http://martiipol.wordpress.com/joan-maragall/
Antologia de poesia catalana. Barcelona: Educació 62. 2009
RIPOLL, J. M; MACIÀ, J; MUÑOZ, A. M. Llengua i literatura. Petjada. Barcelona: 2008.