Johannes Vermeer Van Delft. La jove de la perla (1665-75). Oli sobre llenç. Barroc. Mauritshuis. La Haya. Psïsos Paixos.

DICCIONARI VISUAL D’ART

(C)

TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS

2010-2011

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

Le Corbusier. Villa Saboya (1931). Poissy. França.

Michelangelo. Pietat Rondanini (1554-1564, 1’95 m). Castell Sforza, Milà.

Vincent Van Gogh. Lliris (1889). Getty Center. Los Angeles.

LLISTAT DE TERMES TÈCNICS D’ART

Prova d’Accés a la Universitat

PAU 2010-11 (Illes Balears)

ÍNDEX

C

ÍNDEX

C24.- Cànon (juny 2010/A), (setembre 2010/B).25.- Capitell. Tipus: Hathòric, palmiforme, papiriforme, lotiforme, persa, dòric, jònic, corinti, bizantí, islàmic, romànic, etc.26.- Cariàtide.27.- Catedral.28.- Cel·la (sinònim: 92.- Naos) (juny 2010/A). 29.- Cera perduda (sinònim: Fosa a la cera perduda). 30.- Cimbori (juny 2010/B) , (setembre 2010/B).31.- Circ (juny 2010/B).32.- Clau (Clau d’arc; clau de volta) (juny 2010/A). 33.- Claustre.34.- Collage.35.- Columna. Tipus: ordres arquitectònics, dòrica, jònica, coríntia, composta, commemorativa, mitja canya, adossada, hathòrica, helicoïdal, ogival, lotiforme, palmiforme, papiriforme, salomònica, toscana, geminades, columnata. 36.- Contraposat (sinònim: Contraposto).37.- Cor.38.- Cora (sinònim: Koré) i Curos (sinònim: Kouros).39.- Cornisa.40.- Crepidoma (sinònim: Crepis; Basament; Estereòbat).41.- Creuer.42.- Crugia.43.- Cúpula. Tipus: sobre petxines; sobre trompes.

• Conjunt de regles que, en arquitectura i escultura, regeixen la proporció i la simetria entre les parts d’una obra i el tot, i entre les parts entre elles (han d’estar en justa relació entre si) per formar una unitat harmònica.

• Cànon de la columna. Proporció entre l’altura i el diàmetre del fust que es pren com a model.

• Cànon dels cos. Proporció dels cos humà, considerada ideal i acceptada com a clàssica, per a la qual es pren com a mòdul el cap.

• Castellà: Canon

Dorífor: Entre 450 i el 420 aC (s. V, el de Pèricles, epoca clàssica). Apoxiòmenos: Vers 330 (340-325) aC (postclassicisme).

24.- CÀNON (E, A)

Anar a índex…

24.- CÀNON (E, A)• La regla estableix la proporció ideal del cos humà a partir d’un mòdul.

• Pels egipcis el mòdul era el puny i codificaren la longitud perfecta de l’individu en 18 punys: 2 per al rostre, 10 des de les espatlles fins l’altura dels genolls i els 6 restants per a les cames i peus.

• Els grecs estimaren que el mòdul era el cap i Políclet el va fixar en 7 caps en el segle V aC, Lisip en el segle IV aC, el va fixar en 8 caps.

• En el Renaixement Leonardo da Vinci teoritzà que l’altura d’un individu fos la mateixa que la dels seus braços extesos.

SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/B : Relació de proporcions que les diferents parts guarden entre si i amb el conjunt de l’obra.

24.- CÀNON (E, A) Anar a índex…

25.- CAPITELL (A) • Part superior d’un suport (columna, pilar, pilastra..., etc.) i que el connecta amb l’element arquitectònic que sosté, alhora que té una funció ornamental (amb diferents motius segons l’ordre).

• Element que corona el fust de la columna i sobre el que reposa directament l’arquitrau o l’arc.

• Un capitell està format per l’àstragal, una part mitjana o equí (llisa o ornamentada, per exemple, amb volutes o fulles d’acant) i l’àbac.

• Castellà: Capitel.

Anar a índex…

Lotiforme Palmiforme

Bicèfal

Dòric Jònic Corinti...

25.- TIPUS DE CAPITELL (A, E)

Anar a índex…

25.1.- CAPITELLS i 35.- COLUMNES EGÍPCIES (A, E)

Capitell HathòricAnar a índex…

Sala Hipòstila

25.1.- CAPITELL HATHÒRIC EGIPCI (A)

35.5.- COLUMNA HATHÒRICA EGÍPCIA (A)

Sala Hipòstila

• Columna egípcia, el capitell de la qual representa la cara de la deessa Hathor, normalment amb orelles de vaca.

Anar a índex…

25.2.- CAPITELL PALMIFORME (A)Adopta la forma d’una palmera. És típic de l’arquitectura egípcia.

Palmiforme

Anar a índex…

25.3.- CAPITELL PAPIRIFORME (A)Adopta la forma de la flor del papir (arquitectura egípcia).

Columnata papiriforme de Luxor Anar a índex…

25.4.- CAPITEL LOTIFORME (A)

Adopta la forma de la flor de loto (arquitectura egípcia).

Lotiforme

Anar a índex…

25.5.- CAPITELL PERSA BICÈFAL (A)

BicèfalAnar a índex…

Bicèfal

25.5.- CAPITELL PERSA BICÈFAL (A, E)

Reconstrucció de l’Apadana de Persèpolis.

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A)Consta d’un collarí, un equí de forma circular i d’àbac de forma quadrada.

Anar a índex…

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Hera (550-530 aC). Paestum.

25.6.- CAPITELL DÒRIC (A) Temple d’Apol·lo (540 aC). Corint.

25.7.- CAPITELL JÒNIC (A) Rectangular amb volutes i estret àbac. Anar a índex…

25.7.- CAPITELL JÒNIC (A)

Temple de Zeus en Olímpia (s. V aC), fou el major temple de tot el Peloponès.

25.8.- CAPITELL CORINTI AMB ACANT (A)

Anar a índex…

25.9.- CAPITELL BIZANTÍ (A)Aquell que es remata amb un CIMACI (és el tronc de piràmide invertida que

remata el capitell bizantí).

Anar a índex…

25.10.- CAPITELLS ART

ISLÀMIC (AL-ANDALUS, A)

Anar a índex…

25.11.- CAPITELLS ROMÀNICS (A)Els capitells historiats presenten escenes figuratives.

Anar a índex…

26.- CARIÀTIDE (A, E)

Mnèsicles o Filocles. Cariàtides de l’Erectèon (421-406 aC, exemple més conegut). Atenes. Grècia.

• Escultura femenina que substitueix el fust d’una columna o una pilastra (amb la mateixa funció de suport). Utilitzada, especialment, en arquitectura grega, es denomina Atlant si és masculina. Castellà: Cariátide.

Anar a índex…

Mnèsicles o Filocles. Erectèon (421-406 aC). Acròpoli d’Atenes.

26.- CARIÀTIDE (A, E)

Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

26.- CARIÀTIDE (A, E) I ATLANT

Mnèsicles o Filocles. Galeria de les Cariàtides de l’Erectèon i detall (421-406 aC). Atenes. Grècia.

27.- CATEDRAL (A). Sinònim: Església catedral; Seu.

• Del llatí càtedra, seient destinat al bisbe. Església principal d’una diòcesi, construïda amb esperit monumental, que és seu episcopal, en la qual resideix el bisbe i el capítol catedralici. Castellà: Catedral; Iglesia Catedral; Seo.

Seu de Palma. Mallorca. Balears. A partir Jaume I (1230). Consagrada amb Jaume II, 1346, i 1601 (ss. XIV-XVII).

Anar a índex…

Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC EN ARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”.

27.- CATEDRAL (A). Sinònim: Església catedral; Seu.

Seu de Palma. Mallorca. Balears.

27.- CATEDRAL (A)

• Cambra principal, en general petita, d’un temple grec i romà, de planta rectangular, on es guardava la imatge o l’estàtua de la divinitat de culte.

• Espai central reservat en els temples grecs a l’estàtua de culte, entre el pronaos i l’opistòdom.

• Castellà: Cella; naos.

Temple de Niké Àptera (s. V). Atenes.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

Anar a índex…

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

• SELECTIVITAT juny 2010/A: Cambra interior del temple grec, on normalment se situa la imatge del déu.

Anar a índex…

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

Ictinos i Calícrates. Partenó (s. V aC). Atenes. Grècia.

28.- CEL·LA (A). Sinònim: Naos.

• Tècnica de buidatge per a realitzar estàtues de bronze, que consisteix en preparar un motlle de ceraamb la figura que es vol representar, amb les proporcions reals.

• Després es recobreix d’un material resistent al foc, com l’argila quan està seca.

29.- CERA PERDUDA (E). Sinònim: Fosa a la cera perduda.

• Finalment, es vessa el metall (per exemple, bronze) escalfat fins a l’estat líquid per uns forats situats a la part superior, i la cera comença a desaparèixer per uns forats inferiors, desplaçada pel metall líquid.

Anar a índex…

29.- CERA PERDUDA (E). Sinònim: Fosa a la cera perduda.

• Un cop refredat el metall, es trenca el motlle argilós i l’obra queda a la vista.

• Gràcies al buidatge es pot aconseguir reproduir detalls molt delicats i subtils en materials durables, que mai no s’haurien pogut obtenir treballant directament sobre el metall.

Cimbori

30.- CIMBORI (A). Sinònim complementari: Torre de creuer.

• Construcció que, aixecada sobre el creuer, tanca una volta; normalment amb forma de torre de planta quadrada, cilíndrica o poligonal (octogonal), que descansa damunt els arcs torals i les petxines, i serveix de base a una cúpula, amb la funció d’il·luminar l’interior de l’edifici. Castellà: Cimborio; cimborrio.

Anar a índex…

30.- TIPUS DE CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.

30.- CIMBORI (A). Sinònim complementari: Torre de creuer.

Cúpula de la catedral de Zamora.

30.- CIMBORI (A). Sinònim complementari: Torre de creuer.

Cúpula de la catedral de Zamora.

Regne de Lleó: Cimbori i cúpula amb escates de la Catedral de Zamora. A l’interior cúpula de grells (gallonada).

30.- CIMBORI (A): Torre de creuer.

Catedral Vella de Salamanca (mitjan segle XII).

Cimbori

30.- CIMBORI (A): Torre de creuer.

Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).

Maqueta Catedral Santiagode Compostel·la (1075-1128).

SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/B: Construcció en forma de torre, aixecada sobre el creuer, de planta quadrada, octogonal o cilíndrica i normalment coberta amb un cúpula.

Anar a índex…

30.- CIMBORI (A): Torre de creuer.

Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).

Al CREUER, punt central dels dos eixos principals, s’alça un CIMBORI sobre trompes

30.- CIMBORI (A): Torre de creuer.

Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128).

• Edifici públic de l’antiga Roma, de planta el·líptica, dedicat a l’espectacle de curses de carros guiats per cavalls, format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i envoltada per una càvea. Castellà: Circo.

31.- CIRC (A)

Anar a índex…

CERA PERDUDAProcediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica.

Circ Màxim (s I aC). Roma.

31.- CIRC (A)

CERA PERDUDAProcediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica.

Circ Màxim (s I aC). Roma.

31.- CIRC (A)

CERA PERDUDAProcediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica.

Circ Màxim (s I aC). Roma.

31.- CIRC (A)

CERA PERDUDAProcediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica.

Circ Màxim (s I aC). Roma.

31.- CIRC (A)

CERA PERDUDAProcediment de fosa que permet mitjançant una ànima interna, obtenir objectes buits generalment de bronze. Utilitzada des de l’època clàssica.

Circ Màxim (s I aC). Roma.

31.- CIRC (A)

Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal

31.- CIRC (A)

SELECTIVITAT juny 2010/B: Construcció de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros.

Anar a índex…

• Clau: Dovella central que clou una volta o un arc i que sol anar esculpida.

• Clau d’arc. Dovella central de la curvatura d’un arc.

• Clau de volta. Peça circular superior on s’ajunten els nervis i tanca el casquet d’una volta.

• Castellà: Clave; clave de bóveda.

32.- CLAU (A). Sinònim: Clau d’arc: clau de volta.

Anar a índex…

• SELECTIVITAT juny 2010/A: Dovella situada en la part central d’un arc.

32.- CLAU (A). Sinònim: Clau d’arc: clau de volta.

Portada Església de San Juan, Baños del Cerrato, Palència. Mesquita còrdova.

Anar a índex…

32.- CLAU (A). Sinònim: Clau d’arc: clau de volta.

Santa Maria del Mar (1328-1383). Barcelona. Berenguer de Montagut

Clau amb motius escultòrics de les barres de la Corona d’Aragó (conserva la policromia). Llotja de Palma. Guillem Sagrera, acabada per Guillem Vilasclar.

Claustre de Sant Pere de Moissac. França.

Claustre de Santa Maria de Ripoll.

• Part reservada d’un edifici eclesiàstic, està formada per quatre galeries o crugies cobertes al voltant d’un pati o jardí quadrat o rectangular, i separades del pati per arqueries amb columnes.

• Passatge cobert d’una o dues plantes, amb mur a una banda i porticat a l’altra, que volta un pati o un jardí, i uneix les diferents dependències d’un edifici, especialment religiós.

• Castellà: Claustra; claustro.

33.- CLAUSTRE (A). Sinònim Claustra

Anar a índex…

Claustre de Santo Domingo de Silos (1075-1110). Burgos.

33.- CLAUSTRE (A)

Claustre de Santa Maria de Ripoll.

Columnes geminades

• Obra plàstica o tècnica de composició plàstica d’invenció cubista.

• Paraula francesa que fa referència a la tècnica d’ajuntar i enganxar sobre un suport fragments de materials heterogenis, com ara paper, teixits o roba, xapa, pèl, fusta, metall, etc., materials romputs o tallats de diferents formes, colors i qualitats, prèviament seleccionats a fi de donar un aspecte plàstic determinat.

• Després de Picasso i Braque fou practicada per altres pintors cubistes (Gris) i per altres moviments, futurisme, dadaisme, surrealisme.

• Castellà: Collage.

34.- COLLAGE (P,E)

P. Picasso. Glasse and suze. Collage.Anar a índex…

P. Picasso.Tres Músics

(1921).

34.- COLLAGE (P,E)

34.- COLLAGE (P,E)

Pablo Picasso

Partitura i guitarra (1912-13)

G. Braque. El violí.

• Picasso és l’inventor del collage (incorporació a la superfície del quadre de materials no pictòrics recollits de l’entorn quotidià) i Braque del papier collé (aplicació de tires de paper a la superfície de la pintura).

• L’objecte ja no apareix desmembrat en el cubisme sintètic, sinó reconstituït en la seva fisonomia essencial amb totes o algunes de les seves parts vistes per totes bandes.

Georges Braque. Collage (1913).

34.- COLLAGE (P,E)

Anar a índex…

FASE SINTÈTICA (3ª): El collage com a pas previ de l’escultura.

• En aquesta fase del cubisme es va fer una nova passa. Ja no hi ha motiu per imitar minuciosament una etiqueta o un sobre, sinó que s’agafa un exemplar real i s’aferra a la tela, és la tècnica del papier collé, inventada per Picasso i Braque.

• Es podien aferrar en altres materials (hule…). En el moment en què s’incorporen materials quotidians es fa una passa més: assistim al naixement del collage.

Picasso. Guitarra (1913).

34.- COLLAGE (P,E)

Anar a índex…

Juan Gris. Collage.

34.- COLLAGE (P,E)

Juan Gris. Guitarra.

34.- COLLAGE (P,E)

ÍNDEX C

24.- Cànon (juny 2010/A), (setembre 2010/B).25.- Capitell. Tipus: Hathòric, palmiforme, papiriforme, lotiforme, persa, dòric, jònic, corinti, bizantí, islàmic, romànic, etc.26.- Cariàtide.27.- Catedral.28.- Cel·la (sinònim: 92.- Naos) (juny 2010/A). 29.- Cera perduda (sinònim: Fosa a la cera perduda). 30.- Cimbori (juny 2010/B) , (setembre 2010/B).31.- Circ (juny 2010/B).32.- Clau (Clau d’arc; clau de volta) (juny 2010/A). 33.- Claustre.34.- Collage.35.- Columna. Tipus: ordres arquitectònics, dòrica, jònica, coríntia, composta, commemorativa, mitja canya, adossada, hathòrica, helicoïdal, ogival, lotiforme, palmiforme, papiriforme, salomònica, toscana, geminades, columnata. 36.- Contraposat (sinònim: Contraposto).37.- Cor.38.- Cora (sinònim: Koré) i Curos (sinònim: Kouros).39.- Cornisa.40.- Crepidoma (sinònim: Crepis; Basament; Estereòbat).41.- Creuer.42.- Crugia.43.- Cúpula. Tipus: Sobre petxines; sobre trompes.

35.- COLUMNA (A)Columna, formada per...

• Element arquitectònic de suport vertical, de secció circular (cilíndrica o gairebé cilíndrica), de molta més altura que diàmetre. Format, normalment de tres parts: basa, fust i capitell. Sol tenir la funció estructural de sustentar les parts superiors d’una construcció, encara que també pot tenir una funció purament decorativa o commemorativa. Les seves proporcions o cànon, així com la forma dels elements que la composen, són diversos, segons l’ordre arquitectònic al que pertanyen.

• Castellà: Columna.

BASE

FUST

CAPITELL

Anar a índex…

35.- COLUMNA (A)Columna, formada per...

CAPITELL

FUST

BASE

• Element arquitectònic de suport vertical, de secció circular (cilíndrica o gairebé cilíndrica), de molta més altura que diàmetre. Format, normalment de tres parts: basa, fust i capitell. Sol tenir la funció estructural de sustentar les parts superiors d’una construcció, encara que també pot tenir una funció purament decorativa o commemorativa. Les seves proporcions o cànon, així com la forma dels elements que la composen, són diversos, segons l’ordre arquitectònic al que pertanyen.

• Castellà: Columna.

BASE (A)

BASE

Basa de columna (vers 966-976)Madinat al-Zahra. Còrdova

BOSSELL. ARQUIT. Motllura rodona que generalment forma part dels basaments de les columnes. TOR. Motllura convexa de secció semi cilíndrica a la basa de la columna. ESCÒCIA. Motllura còncava a la basa de la columna jònica i coríntia.

Part inferior de la columna, formada per diverses moldures (tor, escòcia); damunt seu s’alça el fust.

BASE (A)SELECTIVITAT setembre 2010/A: Part inferior integrant de la columna sobre la qual s’alça el fust.

• Tronc o part central i vertical de la columna, entre la base o l’estilobat i el capitell.

• Fust estriat: El que és acanalat amb estries vives.

• Castellà: Caña; escapo; fuste.

64.- FUST (A). Sinònim: Canya; tronc.

• SELECTIVITAT juny 2010/A, setembre 2010/ A i B : Element integrant de la columna situat entre la base i el capitell.

Lotiforme Palmiforme

Bicèfal

Dòric Jònic Corinti...

35.- TIPUS DE COLUMNA SEGONS EL CAPITELL (A, E)

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES:DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA

Pròpies de l’art grec i utilitzades en altres estils. Mirar ordre arquitectònic.

Anar a índex…

• 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC: Qualsevol dels estils constructius de l’arquitectura clàssica que es distingeixen per les formes, les proporcions i el mode d’ornamentació de les columnes i l’entaulament, disposats segons mòduls i cànons, més o menys establerts. Els ordres clàssics són el DÒRIC, el JÒNIC i el CORINTI, més els romans, el TOSCÀ i el COMPOST.

35.1.- COLUMNA DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A). 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

Anar a índex…

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES: DÒRICA, JÒNICA I CORÍNTIA (A). 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

• ORDRES CLÀSSICS. Són els característics del món grecoromà: DÒRIC, JÒNIC i CORINTI en Grècia, i DÒRIC ROMÀ o TOSCÀ i el COMPOST (el jònic i corinti romà).

35.1.- COLUMNES100.- ORDRES

CLÀSSIQUESARQUITECTÒNICS

35.1.- COLUMNES CLÀSSIQUES (A)

100.- ORDRES ARQUITECTÒNICS (A)

35.1.- COLUMNES i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC

DÒRIC JÒNIC CORINTI

35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

DÒRIC JÒNIC CORINTI

ROMA

GRÈCIAAnar a índex…

35.1.- COLUMNA i 100.- ORDRE ARQUITECTÒNIC (A)

DÒRIC JÒNIC CORINTI

’ L ORDRE DÒRIC’ L ORDRE DÒRIC

EstereòbatEstereòbat

No té base

Estilobat

CollaríAstràgal

EquíÀbac

En

tau

lam

ent

En

tau

lam

ent Fris

Cornisa

Capitell

ColumnaColumna Fust,amb 16 o 20 estries a aresta viva

Mètopes

Glif

Gotes

Goteró

Cimaci

Tríglifs

Arquitrau (llis)

Anar a índex…

’ L ORDRE JÒNIC’ L ORDRE JÒNIC

EstereòbatEstereòbat

base

Estilobat

VolutaAstràgal

ÒvulÀbac

En

tau

lam

ent

En

tau

lam

ent

Fris(llis o amb decoració contínua)

Cornisa

Capitell

ColumnaColumna

Fust,amb 24 estries

Goteró

Cimaci

Arquitrau (escalonat)

EscòciaPlint

Bossell

Dentell

Anar a índex…

’ L ORDRE CORINTI’ L ORDRE CORINTI

EstereòbatEstereòbat

baseEstilobat

Astràgal

Acant

Volutes

Rosa

En

tau

lam

ent

En

tau

lam

ent

Fris(llis o amb decoració contínua)

Cornisa

Capitell

ColumnaColumnaFust,

amb 24 estries

Cimaci

Arquitrau (escalonat)

Bossell

Anar a índex…

ESTRIESESTRIES

Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells, o motllures amb un perfil quadrangular.

En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil tallant, és a dir, són a aresta viva.

ESTRIA: Solc estret en qualsevol superfície. ART Mitjacanya en buit al llarg d'una columna, una pilastra, un ornament arquitectònic, una urna, un fris, un vas.

• 35.2.- COLUMNA COMPOSTA: Combina elements de l’ordre jònic i de l’ordre corinti (utilitzada pels romans).

35.2.- COLUMNA COMPOSTA (A)

• 100.- ORDRE COMPOST: Ordre romà caracteritzat per un capitell que reuneix les volutes de l’ordre jònic i les fileres de fulles d’acant de l’ordre corinti.

• Es cararteritza pel capitell corinti amb volutes jòniques.

• Castellà: Orden arquitectónico compuesto.

Anar a índex…

Apol·lodoro de Damasc i altres. Columna Trajana (113 dC). Fòrum de Trajà. Roma. Commemoració

de la victòria de l’emperador contra els dacis

• Columna isolada de grans dimensions, pròpia de l’art romà, amb el fust esculpit amb relleus evocadors d’una gesta militar, en honor o en commemoració d’un personatge o d’un fet.

35.3.- COLUMNA COMMEMORATIVA (A)

Anar a índex…

Columna de Trajà (113 dC). Roma.

• Columna que sobresurt d’un parament la meitat o una mica més del seu diàmetre. L’adossada es troba adherida a un mur o pilar.

• Castellà: Columna de media caña; embebida; columna entregada.

35.4.- COLUMNA DE MITJA CANYA (A)Sinònim: Columna embeguda; columna encastada (o adossada).

Anar a índex…

• Columna adherida a un mur o pilar.

35.4.- COLUMNA ADOSSADA (A)

SEBKA: Decoració romboidal difundida pels almohades

La Giralda de Sevilla(1186-1198).

Anar a índex…

25.- CAPITELLS i 35.- COLUMNES EGÍPCIES (A, E)

Capitell HathòricAnar a índex…

35.5.- COLUMNA HATHÒRICA EGÍPCIA (A)

Sala Hipòstila

• Columna egípcia, el capitell de la qual representa la cara de la deessa Hathor, normalment amb orelles de vaca.

Anar a índex…

35.6.- COLUMNA HELICOÏDAL (A)

Llotja de Palma. Presenta, a l’intrior, sis columnes exemptes (1426-1448).

• Columna amb el fust de secció poligonal i en forma d’hèlice.

• Castellà: Helicoidal. Anar a índex…

35.6.- COLUMNA HELICOÏDAL (A)

Llotja de Palma (Col·legi de la Mercaderia, 1420-1452). Guillem Sagrera, acabada per Guillem Vilasclar.

35.6.- COLUMNA HELICOÏDAL (A)

Anar a índex…

Llotja de la Seda, València. presenta vuit columnes exemptes (1482-1499).

Columna amb nervis de la Col·legiata de Medina del Campo.

• Columna molt alta i prima coronada per un capitell, relativament petit, decorat amb motius vegetals estilitzats i que reposa sobre un basament característic. Sovint es presenta agrupada amb altres columnetes formant un feix al voltant del pilar.

• Castellà: Columna ojival.

35.7.- COLUMNA OGIVAL (A)

Anar a índex…

Lotiforme

25.- CAPITEL i 35.8.- COLUMNA LOTIFORME (A)

Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de flor de lot (arquitectura egípcia).

Anar a índex…

25.- CAPITELL i 35.9.- COLUMNA PALMIFORME (A)Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de fulles de palmera

(arquitectura egípcia).

Palmiforme

Anar a índex…

25.- CAPITELL i 35.10.- COLUMNA PAPIRIFORME (A) Columna egípcia, el capitell de la qual té forma de la planta del papir.

(arquitectura egípcia).

Columnata papiriforme de Luxor Anar a índex…

• Columna que té el fust amb un sortint helicoide de secció semicircular ( o de desenvolupament helicoïdal). Utilitzada a l’estil Barroc.

• La que té el fust contornejat en espiral, amb cinc, sis o més voltes i, a vegades, amb decoració vegetal (pàmpols i raïm).

35.11.- COLUMNA SALOMÒNICA (A)

Anar a índex…

Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33). Gian Lorenzo Bernini.

18.- BALDAQUÍ (A, E) i 35.11.- COLUMNA SALOMÒNICA (A)

Baldaquí de Sant Pere del Vaticà (1624-33). Gian Lorenzo Bernini.

Monumental dosser de bronze, sostingut per quatre columnes salomòniques (formen una mena de templet), inspirades en la columna que es conserva en el Vaticà i que, suposadament, va pertànyer al Temple de Salomó, a Jerusalem. D’aquesta manera, Bernini sintetitza el gust pel moviment ondulat del Barroc amb el prestigi del temple de Jerusalem.

18.- BALDAQUÍ (A, E) i 35.11.- COLUMNA SALOMÒNICA (A)

Es caracteritza per l’absència total de línies rectes, i perquè es torsiona i puja en espiral, donant una gran sensació de moviment. En aquesta obra consagrà l’ús d’aquesta tipologia de columnes.

Columnes salomòniques en portada de l’Església de Jesús Nazareno de

Chiclana de la Frontera (Cádiz).

Columnes salomòniques en Església de Sant Lluís dels Francesos, Sevilla.

35.11.- COLUMNA SALOMÒNICA (A)

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

• 35.12.- COLUMNA TOSCANA. Columna romana semblant a la dòrica, però sol tenir el fust llis i base. Utilitzada pels romans.

• 100.- ORDRE TOSCÀ. Columna amb fust llis i base, amb capitell geomètric, arquitrau llis, fris senzill (sense tríglifs ni mètopes), i amb cornisa.

Anar a índex…

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

L’Ordre Toscà en Andrea Palladio, Quattro Libri di Architettura de 1570

MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB COLUMNES TOSCANES d’influència grega (directament o a través del temple etrusc): sobre podi, amb una sola entrada (major importància a la façana a través d’una escalinata); té dues parts: pòrtic amb columnes i cel·la dividida en tres parts (en honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva). Són pseudoperípters (columnes adossades).

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

Claustre de Santo Domingo de Silos (1075-1110). Burgos.

35.13.- ALTRES COLUMNES:

GEMINADES (A)

Disposades en parelles.

Anar a índex…

35.14.- ALTRES COLUMNES: GEMINADES (A)Disposades en parelles.

Claustre del monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Girona.

Crugies del claustre de l’abadia de Sant Pere de Moissac. Fundada al s. VII (lligada a l’orde de Cluny, centre monàstic més important del sud de França al segle XII). L’abadia i el claustre són un barreja dels estils romànic i gòtic.

Sèrie de columnes. Passadís envoltat de columnes. Per exemple, la Columnata de Gian Lorenzo Bernini a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, Roma, del Barroc.

35.14.- COLUMNATA (A)

Anar a índex…

35.14.- COLUMNATA (A)

Carlo Maderno (1556-1629). Finalització Basílica de Sant Pere (1607-1612). Gian Lorenzo Bernini (1598-1680). Plaça Sant Pere del Vaticà (1656-1667). Barroc.

• Vista de Roma des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, cúpula del Cinquecento de Miquel Àngel Buonarroti (1475-1564). La plaça és un recint oval, el seu eix és paral·lel a la façana de Carlo Maderno (1556-1629), del Barroc.

• El disseny de la Plaça simbolitza al pontífex coronat amb la tiara (cúpula de Sant Pere), i amb els braços oberts acollint tota la cristiandat. El papa va exigir que la plaça permetés que tots els situats en ella pogueren divisar còmodament la Lògia de les Benediccions i les estances vaticanes: Urbi i Orbi (ciutat i món).

35.14.- COLUMNATA (A)

Dorífor (440 aC), Políclet.

36.- CONTRAPOSAT (E,P). Sinònim: Contraposto

• Representació de la figura humana, pròpia de les escultures clàssiques i de la pintura i l’escultura del Renaixement, basada en l’alternança de membres tensos i flexionats. Tot el pes recau en una sola cama i l’altra apareix semifleixonada formant una corba amb el tors i els malucs, per tal d’evitar la llei de frontalitat (hieratisme i formes rígides) i la simetria, i per donar sensació de dinamisme i equilibri.

• És una creació de l’artista grec front a les escultures orientals i egípcies.

• El va aplicar Políclet en el Dorífor, amb el ritme creuat o diartrosi.

Anar a índex…

Dorífor (440 aC) i Diadumen (430 aC), Políclet.

36.- CONTRAPOSAT (E,P). Sinònim: Contraposto

• En les obres escultòriques, oposició harmònica de diverses parts del cos humà, molt emprat pels escultors de Grècia clàssica.

• Equilibri harmònic de moviments oposats en la representació d’una figura humana.

Dorífor (440 aC), Políclet

36.- CONTRAPOSAT (E,P). Sinònim: Contraposto

• Part d’una església destinada als cantors o grup coral per cantar passatges de l’ofici litúrgic. • El cor pot estar situat davant o darrere el presbiteri, al centre de la nau central o als peus de la nau principal (damunt del portal major). En algunes esglésies es confon amb el presbiteri, lloc on es situa el clergat.

• Típic de les catedrals gòtiques.

• Castellà: Coro.

37.- COR (A,E)

Planta de l’església de sant Pau. Saragossa.

Cor de la catedral d’Albi, ubicat a la nau central. França.

Anar a índex…

• CORA. Escultura grega d’època arcaica, de marbre o de bronze, que representava una figura femenina. Solia ésser una sacerdotessa. A diferència dels kouroi, nus, sempre apareixen vestides bé amb el pèplum o bé amb altres peces de roba. Castellà: Kore.

• CUROS. Estàtua grega d’època arcaica, de marbre o bronze, que representa un jove guerrer o atleta.

Koré del peple. Museu de l’Acròpolis (510-500 aC). Museu de l'Acròpoli d'Atenes.Kouros d'Anàvissos (530 aC). Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

38.- CORA (E). Sinònim: Koré 38.- CUROS (E). Sinònim: Kouros

Anar a índex…

38.- CORA (E). Sinònim: Koré 38.- CUROS (E). Sinònim: Kouros

Koré del peple. Museu de l’Acròpolis (530aC)

Grec arcaic

Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre650-625 aC

Museu del Louvre

Kouros d'Anàvissos530 aC

Museu ArqueològicNacional d'Atenes

Efebus Criti, Críties490-480 aCMuseu de

l'Acròpoli d'Atenes

Grec arcaic final/Protoclàssic/

Estil sever

Kore amb peple510-500 aCMuseu de

l'Acròpoli d'Atenes

• Element arquitectònic volat, horitzontal i amb forma de motllurat, que corona una façana, un pedestal o un retaule. Té una funció de protecció i decorativa.• Part superior que sobresurt de l’entaulament o del mur. Castellà: Cornisa.

39.- CORNISA (A)

Anar a índex…

Cornisa amb teules pintades. Serra de Tramuntana (Mallorca)

Cornisa de l’Ermita de Santa María de La Piscina ,a prop de Peciña, La Rioja.

39.- CORNISA (A)

’ L ORDRE JÒNIC’ L ORDRE JÒNIC

EstereòbatEstereòbat

base

Estilobat

Anar a índex…

40.- CREPIDOMA (A). Sinònims: Crepis o Krepis, Estereòbat; 20.- Basament

• Estereòbata o base esglaonada del temple grec amb tres graons.

• Castellà: Crepidoma; crepis; krepis.

Temple de Niké Àptera

(s. V). Atenes.

Anar a índex…

Temple de Niké Àptera(s. V). Atenes.

• Part baixa o part inferior i continua d’una construcció o d’un edifici, per exemple, un temple romà d’aspecte massís.

• Basament esglaonat del temple grec.

• També: Conjunt de la base i el pedestal d’una columna o, també, suport d’una escultura.

• Castellà: Basamento.

20.- BASAMENT (A)Sinònim: 40.- Crepidoma, Crepis, Krepis o Estereòbat

40.- CREPIDOMA, ESTEREÒBAT. 20.- BASAMENT (A)

Partenó (447-442 aC). Atenes.

40.- CREPIDOMA, ESTERÈOBAT. 20.- BASAMENT (A)

Temple d’Afaia (500-480 aC). Egina.

• En una església és l’espai quadrat, sovint cobert amb una cúpula o cimbori, on s’encreuen, perpendicularment les dues naus, la nau principal o longitudinal i el transsepte o la nau transversal.

• Castellà: Crucero.

41.- CREUER (A)

Catedral de Santiago de Compostel·la. Entre 1075 i 1128. Galícia. Romànic.

Anar a índex…

Creuer Catedral de Chartres, França (1194-1220).

41.- CREUER (A)

Claustre de Sant Pere de Moissac. França.

Claustre de Santa Maria de Ripoll.

• Espai comprès entre dues parets mestres.

• Cadascun dels braços o galeries en un claustre d’un monestir.

• Castellà: Crujía.

42.- CRUGIA (A)

Anar a índex…

42.- CRUGIA (A)

Claustre de Santo Domingo de Silos (1075-1110). Burgos.

• Coberta amb una superfície semiesfèrica o de mitja taronja, generada per la rotació d’un arc de mig punt sobre el seu eix vertical, que cobreix una planta circular, el·líptica o poligonal.

• La cúpula es pot sustentar, bàsicament, de dues maneres: quan s’aixeca sobre un tambor i quan s’alça sobre una superfície quadrada (sobre trompes o sobre petxines amb arcs torals).

• Ha estat molt utilitzada per diversos estils arquitectònics al llarg de la història, especialment el romà (Panteó), el bizantí (Santa Sofia), el romànic, l’islàmic, el renaixentista i el barroc.

• Castellà: Bóveda de media naranja; bóveda esférica o semiesférica; cúpula. De mitja taronja

o cúpula de petxines

43.- CÚPULA (A). Sinònim: Volta de mitja taronja;

volta esfèrica; volta semiesfèrica

Anar a índex…

• La cúpula, normalment, cobreix un espai quadrat. El pas d’aquest quadrat a una planta circular o octogonal es realitza mitjançant "trompes" o "petxines".

• Quan es vol aconseguirar major elevació de la cúpula, és aixecada sobre un anell o tambor, que sol ser cilíndric o octogonal.

43.- CÚPULA (A). Sinònim: Volta de mitja taronja; volta esfèrica; volta semiesfèrica

75.- LLANTERNA o LLANTERNÓ. Element arquitectònic de planta circular o poligonal, més alt que ample i amb vidrieres laterals (una mena de torreta) que corona una cúpula amb l’objectiu d’il·luminar l’espai interior per mitjà de les obertures laterals i per decorar la part exterior. També hi ha llanternons cecs, sense obertures i, en aquest cas, tenen una funció purament ornamental. Castellà: Linterna.

43.- PARTS DE LA CÚPULA OBRE TAMBOR (A).

126.- TAMBOR. Cos de llum inferior, cilíndric o poligonal, sobre el que descansa la cúpula, i que li dóna major elevació, generalment amb finestres per il·luminar l’interior de l’edifici (una mena d’anell).

CASQUET. Part exterior de la cúpula que cobreix l’estructura interna de la volta, entre el tambor i el llanternó

• Volta esfèrica sustentada sobre un tambor circular, format per petxines.

• Aquestes petxines són triangles esfèrics que permeten crear sobre una planta quadrada un espai circular, sobre el qual es col·loca el tambor circular.

43.1.- CÚPULA SOBRE PETXINES (A).

De mitja taronja o cúpula de petxines

Anar a índex…

• Volta esfèrica sustentada sobre un tambor octogonal, format per trompes.

• Aquestes trompes són elements arquitectònics de forma cònica que permeten crear sobre una planta quadrada un espai octogonal sobre el qual es col·loca el tambor octogonal.

43.2.- CÚPULA SOBRE TROMPES (A).

De mitja taronja o cúpula sobre

trompes

Anar a índex…

TrompesPetxines

43.- EXEMPLES DE CÚPULA (A)

VOCABULARISELECTIVITAT (C)

2010-2011

Piero della Francesca: Ciutat ideal (1470)