EN AQUELLS

TEMPS, EL

TEMPS NO

CORRIA… no

tenia pressa.

Gener

Quan s'acostava la nit, m'encaminava cap al meu alberg i m’entretenia als ponts per veure pondre's el sol, que, tot inflamant els vapors de la ciutat, semblava oscil·lar lentament enmig d'un flux d'or, com el pèndol del rellotge dels segles. Aleshores, quan es tancava la nit, em retirava a través d'un laberint de carrers solitaris i, en veure les llums habitades per l'home, la fantasia em traslladava a les escenes de dolor i alegria que enllumenaven. Enmig de les meves reflexions sonaven les hores amb sons acompassats i es repetien en tots els tons i a totes les distàncies.

Chateaubriand

Febrer

Paraules (cerquen música)

Silencis, inicis, aigües.No hi ha, a la matinada,

cap primavera sense aire.Les fulles de les paraulescauen, arremolinant-se,de la meva boca baixa.Silencis, inicis, aigües.

El vent demana una flamai polsa els dits de la flauta.Paraules encar, paraules;

cada vegada més blanques,cada vegada més aire,cada vegada més altes.

J. Palau i Fabre

Març

No és important la guerra dels bens i les flors? No és més seriós i més important que les sumes d’un senyor vermell i gras? [...]Si algú estima una flor de la qual només n’existeix un exemplar en milions i milions d’estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se les mira i pensa: “la meva flor és aquí, en algun lloc...”.

A. de Saint-Exupéry, El petit Príncep

Abril

El filtre de la paraula humana obra tan poderosament en el sentit dels homes que, quan

s’estronca, aquests se’n senten angoixosament enyoradissos.

Caterina Albert i Paradís

Maig

Les estrelles xerraires són fetes a talletsI despreses del cel

una a una disperses

besen las parets fosques i s'estenen a terrasempre ran de les portesper guarir-se del fred.

El meu carrer és estretsense cap arc voltaic

bola de neu encesai les velles rondinen tots els canvis de temps.El mateix l'adroguer:-Quanta fècula es perd!

Darrera dels meus vidres sento els Reis que s'acosten.

Ara el cel s'enrogia de venjança i d’ amor:

pensava en las sabates que embrutaran l'alfombra. J. Salvat-Papasseit

Juny

Ves qui ho sap, això! Que ho sabeu,vós, quan ens trobem a la barca i pertot és nit fosca, ¿en quin punt es comença a fer de dia? Agafeu-lo, aquell punt! Doncs llavors ens vam començar a estimar, i quan ens en vam adonar ja s'havia fet de dia i el sol era enlaire.

Àngel Guimerà

Juliol

Potser pensaràs que sóc una mica boja, però... quan era petita, la mare es queixava que sempre feia tard a l’escola. Un dia va seguir-me per descobrir-ne el per què, i va trobar-me observant com les castanyes queien dels arbres i rodolaven per la vorera, o... com les formigues creuaven el carrer... o fins i tot la manera com les fulles dibuixaven una ombra als troncs dels arbres... petites coses. Ara crec que passa el mateix amb les persones. [...] Mai no pots substituir a ningú perquè tothom és fet d’aquest tipus de detalls únics i meravellosos. Perquè tu ets fet d’aquest tipus de detalls únics i meravellosos!

Fragment de la pel·lícula Before Sunset.

Agost

Has patit mai aquella malaltia febril que s’ensenyoreix de l’ ànima enmig de les fredes misèries, aquella nostàlgia d’un país ignorat, aquell neguit de la curiositat? Conec un indret fet a imatge teva, un indret on tot és bellesa, esplendor, calma, honestedat, un indret on la fantasia ha erigit i decorat una Xina occidental, un indret on es respira la dolçor de viure, on la sort s’agermana amb el silenci. Un músic compongué la Invitació al vals; però qui compondrà la Invitació al viatge?

Charles Baudelaire

Setembre

L’étranger

Qui aimes-tu le mieux, homme énigmatique, dis ? Ton père, ta mère, ta soeur ou ton frère ?

- Je n'ai ni père, ni mère, ni soeur, ni frère. - Tes amis ?

- Vous vous servez là d’une parole dont le sens m'est restée jusqu'à ce jour inconnu.

- Ta patrie ? - J'ignore sous quelle latitude elle est située.

- La beauté ? - Je l’aimerais volontiers, déesse et immortelle.

- L’or ? - Je le hais comme vous haïssez Dieu.

- Eh ! qu'aimes-tu donc, extraordinaire étranger ? - J'aime les nuages... les nuages qui passent... là-bas... là-bas... les merveilleux

nuages !

Charles Baudelaire

Octubre

Recordo, més recent, un cap al tard en una punta de la costa cantàbrica on els ponents són bells. La gent venia a veure pondre's el sol en el mar. Venien enraonant, però en essent allà tothom callava davant del mar que mudava colors. Vingueren dos homes de mar, silenciosis, i's plantaren davant de la costa immensa; i per bona estona un al costat de l'altre callaren. Després l'un, sense moure's ni girar-se al company, li digué: "Mira". I tothom que ho sentí mirà endavant, veient cadascú una meravella pròpia. També allò era parlar, i lo que no és així, paraules buides.

Joan Maragall

Novembre

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, si voleu, ordenades amb aliva arquitectura contra el vent i la llum, contra els cataclismes, en fi, contra els fenòmens externsi les internes rutes angoixoses. Ens nodrim de paraules i, algunes vegades, habitem en elles, així en els mots elementals de la infantesa, o en les acurades oracions dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina, o, encara, en les darreres frases del discurs de la vida. Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres perquè ho anem assimilant, perquè ho puguem convertir en paraules i perduri en el temps, el temps que no és res més que un gran bosc de paraules.

Miquel Martí i Pol

Desembre

I vaig sentir d'una manera forta el pas del temps. No el temps dels núvols i del sol i de la pluja i del pas de les estrelles adornament de la nit, no el temps de les primaveres dintre el temps de les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i em pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l'últim dia.

Mercè Rodoreda, La Plaça del Diamant.