58
CASTANYES Carlos Ruiz Sara Guillén Alimentació Equilibrada

Castanyada 2012 Institut Castellarnau

  • Upload
    eduard

  • View
    256

  • Download
    1

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

CASTANYES

Carlos Ruiz

Sara Guillén

Alimentació

Equilibrada

Page 2: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

HISTÒRIA:- Antigament, havent sopat, se celebrava

la castanyada, menjar familiar dedicat als

morts i que era record dels antics

menjars funeraris.

- Es feia el sopar habitual i seguidament

es menjaven les castanyes rostides al

foc de la llar, així com els panellets o

altres dolços propis i es bevia vi que

havia de ser dolç o blanc.

- Les castanyes s'abocaven damunt de la

taula i tothom anava agafant.

- Aquest costum de menjar castanyes es

complementa amb la de consumir un

tubercle anomenat boniato.

Page 3: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

CASTANYA

El fruit es presenta en una càpsula espinosa que té entre 5 i 11 centímetres de diàmetre que consta de 2 a 7 castanyes.La castanya és una espècie que creix de forma natural alspaïsos mediterranis d'Europa i Àsia menor. Requereix de climes temperats i sense gelades tardanes.

Les dates de brotació i floració poden

variar entre 15 i 20 dies segons les

temperatures, sent 8ºC l'òptima per la

brotació i 13.5ºC per a la floració;

temperatures més baixes retarden i les

majors les avancen.

Page 4: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

VALOR NUTRITIU:

Les castanyes són riques en hidrats de carboni. La quantitatde greix present en elles és bastant similar a la dels cerealsi per tant notablement inferior a la qual contenen la fruitaseca. Gràcies a aquestes propietats i al fet que el seucontingut en aigua és proper al 50 per cent, la castanya ésun de la fruita seca de menor contingut calòric.

Caloríes

Hidrats de

carboni (g)

Proteínes

(g)

Fibra

(g)

Greixos

(g)

Calci

(mg)

Fósfor

(mg)

Magnesi

(mg)

Folats

(mcg)

165 36,6 2 5.5 2.2 145 256 234 141

Taula de composició (100 grams de porció comestible)

Page 5: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

CARACTERÍSTIQUES NUTRICIONALS

Les Castanyes contenen un 50% d'aigua, Hidrats de Carboni, molta Fibra i gairebégens de calories.

Les Castanyes contenen: -Vitamines: B3, I.-Minerals: Fòsfor, Magnesi, Calci, Potassi, i Ferro.-Uns altres: Acidifico Fólic. Antioxidant.

Recomanat:

- Estrès. - Depressió.- Durant la lactància.- Durant l'embaràs: ajuda a la bona formació fetus.- Trànsit intestinal.- És antiinflamatori.- Problemes cardiovasculars i degeneratius (pipes sense sal)- Bones per a la memòria.- Pròstata.- Anèmia.- És tònic i reconstituent.- Desgast físic.- Varius.- Anticancerígens.

Page 6: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

COM ENS AJUDA:Amb el sobrepès

• Aporta molt menys calories.

• Per aquesta raó és una temptaciópermesa fins i tot per a les persones amb problemes de sobrepès.

Amb l'estrès

• Contenen vitamines del grupb i fòsfor.

• El consum regular resulta molt recomanable en cas d'estrès i tensió.

Per als ossos i les dentssanes

• Pel seu alt contingut en fòsfor

• Igualment contribueix a mantenir els ossosforts, especialment en el cas de osteoporosis.

Per a l'insomni

• També contenentriptòfan, un aminoàcid a agafar el son. • Prendre dues o tres castanyes abans de ficar-se al llit, ajuda a dormir.

Page 7: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

IES CASTELLARNAU

Castanyada 2012

Page 8: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

1r CFGS Dietètica i Nutrició

presenta…

ELS

PANELLETS

Page 9: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Tots Sants, 1 de novembre, és una festa dedicada al

record dels avantpassats. Un dels costums d’aquesta

celebració és la visita als cementiris, la menja de

castanyes, moniatos, el vi dolç i les postres típiques

d’aquesta diada: els panellets, anomenats “migetes” en

terres lleidatanes.

Page 10: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Tots Sants i el dia de difunts

s. XV dC - s. XXI dC

Antigament, les rifes es feien en els cafès; a la tarda la gent

anava a seguir cafès. A Reus aquest costum encara és

vigent.

Per Tots Sants moltes

localitats organitzen rifes i

concursos de panellets. Els

participants porten els

panellets fets a casa seva i es

sortegen per rifa o bé un jurat

en valora els millors.

Page 11: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

La diada s’escau en un temps de transició.

Els hàbits de les persones canvien i es

preparen per als mesos de fred;

les fulles dels arbres cauen…

Els panellets són apropiat pel temps fred i

molt adequats pels nens per la seva

elevada concentració de nutrients.

Page 12: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Els panellets

habitualment es fan

amb una massa de

sucre, rovells d'ou i

ametlla (a vegades

també s’hi afegeix

patata o moniato) que

es decora i comple-

menta amb d'altres

elements (coco, fruites

confitades, pinyons, xo

colata, etc).

Page 13: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

La combinació dels ingredients dels panellets fa que s'obtingui

un producte amb un alt valor nutritiu i energètic, ja que les

ametlles són riques en greixos i el sucre i els ous aporten

hidrats de carboni i proteïnes.

Page 14: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Els panelletes són dolços i cal

consumir-los amb moderació.

Ara bé, el seu valor nutritiu és

més interessant que els dels

dolços corrents gràcies al seu

ingredient fonamental:

EL MASSAPÀ

que s’obté per la cocció

d’ametlles crues mòltes

amb sucre i, si es vol,

també amb rovell d’ou.

Page 15: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

12%

57%

31%

PROPORCIÓ DE NUTRIENTS

DE LA MASSA DE MASSAPÀ D’UN

PANELLET

GLÚCIDS

moniato o patata,

ametlles i sucre

LÍPIDS

ametlles

PROTEÏNES

ametlles i ou

Page 16: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

VALORACIÓ NUTRICIONAL

Cada afegit que hi incorporem

(pinyons, ametlles, coco, codony

at, etc) fa variar la valoració

nutricional del panellet.

Els de pinyons, d’ametlla o coco

augmenten en greixos i

kilocalories

Panellets de xocolata o

codonyat augmenten en glúcids i

kilocalories tot i que en menor

quantitat que en els anteriors.

Page 17: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

12%

57%

31%PROTEÏNES (g)

GLÚCIDS (g)

LÍPIDS (g)

1 PANELLET (25 grams)

APORTA… 75 KCAL!

Page 18: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

AMETLLA SUCRE PATATA PINYONS

GREIXOS (g) 13.50 0.00 0.01 7.50

HIDRATS DE CARBONI (g) 4.25 18.66 2.11 1.88

PROTEÏNES (g) 5.00 0.00 0.22 1.88

0.00

5.00

10.00

15.00

20.00

25.00

VALOR NUTRICIONAL

100 g de PANELLETS

Page 19: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

I ara que apreta la gana…

anem a preparar-ne!

Page 20: Castanyada  2012 Institut Castellarnau
Page 21: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Els panellets són una

menja ben senzilla de

preparar i de fer a casa

amb els productes amb què

la terra ens proveeix, en

aquesta zona del món, en

aquesta època de l’any: les

ametlles i els pinyons. Per

això, quan algú em

pregunta quin és l’origen

dels panellets sempre els

contesto el mateix: les

mans de la persona que els

ha elaborat.

Page 22: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Fet per:

Joan

GalíPia

Clanxet

Esther

Duch

CRÈDIT 2: ALIMENTACIÓ EQUILIBRADA IMPARTIDA PER CARME FITÓ

Page 23: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

MONIATO

Rosa Invernot

Marga Hereza

Cristina Ruiz

Page 24: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

El moniato , batata o patata de Málaga (Ipomoea batatas) és

una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per

la seva arrel tuberosa comestible.

Originària de Llatinoamèrica, on fa part des de l'època

precolombina de la dieta local, va arribar a Europa al segle

XVI i s'ha difós àmpliament per tot el món.

Aquesta planta es va originar a la

selva del Perú,

a Centreamericà

i a Mèxic.

Introducció

Page 25: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Els valors nutritius de la batata o moniato són similars al de la patata, però amb més hidrats de carbonis, compost per midons complexos i sucres, en absorció ràpida els quals li proporcionen el seu característic sabor dolç.Els nutrients que aporten, són molt adequats per a introduir a la dieta dels nens, esportistes o d’aquelles persones que tenen un elevat desgast energètic. Per contra, les persones diabètiques han de controlar el seu consum, igual que ho fan amb altres aliments rics en carbohidrats.Conté un alt contingut de Betacoroté( precursors de vitamina A) depenen del tipus de moniatos, el que conté més quantitat es el de color taronja.Es molt ric en fibra, doblegant el contingut de la patata

Valor nutricional

Page 26: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Valor nutricionalNutrients:

Ferro:0,66 mg.

Proteïnes:1,63 g.

Calci :22 mg.

Fibra:3,14 g.

Potasi: 300 mg.

D'iode: 2,40 mg.

Zinc:0,39 mg.

Carbohidrats:

Magnesi:18 mg.

Sodi: 19 mg.

Vitamina B1: 0,17 mg.

Vitamina B2: 0,06 mg. Vitamina B3:de, 0,97 mg.

Vitamina B5: 0,59 mg.

Vitamina B6: 0,27 mg.

Vitamina B7: 4,30 mg.

Vitamina B9: 17 mg.

Vitamina C: 25 mg.

vitamina I: 4,56 mg.

vitamina K: 1,80 mg.

Fòsfor50 mg.

Localització en la piràmide alimentaria.

Page 27: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Beneficis i propietats

dels moniatos Anticancerígen i antioxidant

Asma.

Problemes digestius

Durant l'embaràs: ajuda a la bona formació de l’emrbió.

Insuficiència renal.

Sistema immunològic: formació d’ anticossos, producció de glòbuls vermells i blancs.

Visió, cabell, ungles, pell, mucoses, ossos, dents.

Baixada de les defenses.

Problemes cardiovasculars i degeneratius (arteriosclerosis).

Trànsit intestinal.

Creixement dels nens.

Mares a la lactància

Alt contingut en Betacaroté ( Antioxidant)

Sistema nerviós.

Alt contingut en fibra

Page 28: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Formes de conservació:

Al comprar-los no han d’estar arrugats han d’estar fermes i han de tenir la pell llisa i sense marques.

Per conservar-los han d’estar ben ventilats, sense llum directa i sense posar-los uns a sobres dels altres.

Poden aguantar com a màxim una setmana a casa.

No s’han de deixar en bosses de plàstics

A la nevera afectarà a la seva textura, espatllant la carn, per lo que en cru tampoc dona bons resultats

Page 29: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

PROPIETATS ORGANOLÈPTIQUES

Es molt versàtil i el seu sabor s’adapta a la perfecció a qualsevol recepta. Es pot cuinar com la patata i al igual que aquesta no s’ha de menjar crua. Es sol cuinar sencer i amb la pell

Si el tallem abans de preparar-lo, s’ha d’utilitzar ràpidament o s’ha de submergir en aigua per evitar oxidacions i que canvï el color.

Page 30: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

RECEPTES

Page 31: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Triangle de moniato i pinyonsIngredients:

Racions: 4 Preparació: 15 min. Cocció: 20 min

o 350 g de moniato cuit·

o 100 g de pinyons sencers

o50 g de nous picades·

o 1 cullerada d’oli de girasol·

o 1 cullerada d’aigua d’ atzahar·

o 30 g de mel clara·

o 10 de fulles de pasta filo· 1 rovell de ou.

o 150 g de mel per al bany· 50 ml de té verd, fort i sense sucre, canyella, nou moscada i sèsam, oliaper fregir.

Page 32: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

PREPARACIÓ

Es tritura el moniato, s’afegeixen els pinyons, les nous, l’oli de girasol, l’aigua d’azahar, la mel i les espècies i es treballa bé. Apart s’afegeixen la mel el té verd, es calenta i es reserva.

Es tallen les fulles de pasta en rectangles. S’omplen amb la massa i es formen triangles de varies capes. Es freigeixen o pinzellen amb oli i posen al forn a 200ºc fins que estiguis daurats. Quan els traíem es decoren amb el sèsam.

Valor nutricional:

Valor nutricional per ració

Calories: 477

Proteïnes: 7g

Hidrats de carboni: 12g

Lípids: 28 g

Page 33: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Bona castanyada!

Page 34: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

C R È D I T 2 : A L I M E N T A C I Ó E Q U I L I B R A D A

C A R M E F I T O

F E T P E R M A R C M O R A I R U B E N D E L G A D O

MONIATOS

Page 35: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

ORIGEN

Aquesta planta es va originar a la selva del

Perú, a Centreamérica i a Mèxic .

PerúCentreamérica

Mèxic

Page 36: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

CARACTERISTIQUES

La planta no suporta les glaçades i necessita una temperatura mitjana de 24 C

per vegetar amb normalitat a més de suficient humitat. La reproducció és

vegetativa, es fa un planter fent brotar les arrels dins una cambra amb condicions

adequades de temperatura i humitat i després es planten els esqueixos que

s'obtenen que arrelen fàcilment a la terra. La planta del moniato una vegada ha

crescut prou es comporta com a planta invasora i ofega les males herbes. A la

tardor s'arrenquen les arrels. La planta no floreix fora dels tròpics perquè a les

latituds temperades a l'estiu el dia és massa llarg per això només es fan servir les

llavors per crear noves varietats.

Les condicions climàtiques per fer créixer els moniatos es donen només a l'estiu

en els climes mediterranis però aquí necessiten el regadiu. A l'Europa central i del

nord no fa prou calor a l'estiu. Les millors condicions es donen en els països

tropicals humits.

Page 37: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

PROPIETATS

El moniato constitueix una excel · lent font de carbohidrats complexos, fibra

dietètica, ferro i molibdè. També aporta una notòria quantitat de vitamina C i

potassi. No obstant això, el seu notable valor nutricional està donat

fonamentalment per la presència de betacarotens, de gran acció antioxidant

per a la prevenció de múltiples malalties. El seu índex de greix és molt baix i

el seu nivell de calories també. De gran profit alimentari és el consum de les

seves fulles, que contenen significatives dosi de nutrients importants. Per la

composició nutricional de les seves fulles en 100 grams de producte cru

s'obtenen 44 kcal d'energia, 3,3 g de proteïnes, 95 mg de calci, 3,0 mg de

ferro i 332 ug ER de vitamina A.

Page 38: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Desirée Acedo

Sara López

C2 Carme Fitó

Page 39: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

La moniateraPlanta herbàcia perenne i

enfiladissa.

Cada flor té els pètalssoldats.

Té fulles en forma de cor i palmades.

Originaria de: la selva, de Perú, a Centreamèrica i a Mèxic.

Page 40: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

EL MONIATO

Té un gust dolç degut a la sacarosa, glucosa i fructosa.

És comestible.

Arrel tuberosa de la moniatera.

Page 41: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

VALOR NUTRICIONALProporciona unes 100calories per cada 100gr.

Això es degut a:

Alt contingut d’aigua (70%).

Baix contingut de lípids.

Page 42: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

beneficisAjuda a prevenir moltes

malalties:

Ceguesa.

Anticancerigen.

Asma.

Diabetis.

Digestives.

Cardíaques i degeneratives.

Page 43: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

BENEFICISAjuda a:

Sistema immunològic.

Embaràs: formació delfetus.

La lactància.

Creixement dels nens.

Produir sacietat.

Page 44: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

beneficis

Accelerar el trànsitintestinal.

Controlar el nivell de glucosa.

Reduir el nivell de colesterol.

Page 45: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

curiositats

La seva fulla es pot utilitzar d’aliment per animals i vegetals, degut a l’alt contingutde: vitamines, ferro i fibra.

Conté tanta vitamina A que per cada 100gr s’ingereix la quantitat suficient.

Page 46: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

CONCLUSIÓ

El moniato és un aliment reconegut com eficaç en la lluita contra la desnutrició a causa de les seves característiques nutritives, facilitat de cultiu i productivitat.

Page 47: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Bona castanyada!!!!

Page 48: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

La MagranaOscar Montesinos,

Cristina Uroz

Pere Martinez

C5 Alimentació equilibrada

Carme Fitó

Page 49: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

-Prové del magraner i és una fruita de la tardor.

-Aquest arbre és originari de la regió que va des de Iran fins al nord de l’Himàlaia.

-Símbol d’amor, fertilitat i prosperitat.

Page 50: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

És rica en antioxidants i

potassi, calci, magnesi, ferro, manganès, cou

re, zinc i vitamines C, B, E.

Page 51: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Valor Nutricional de la magrana

Composició (per 100 g.)

• Calories 31,8.• Hidrats de carboni 7,5 g.• Fibra 0,2 g.• Vitamina C 5,7 mg.• Provitamina A 3,5 mcg.• Potassi 275 mg.• Magnesi 3 mg.• Calci 8 mg.

Page 52: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

CREMA DE MASCARPONE I MAGRANA

Ingredients

200 gr de formatgemascarpone

100 ml.de nata per muntar

2 clares d'ou

Sucre

2 magranes

vi moscatell.

Page 53: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

La flor del granado

Un doncel enamorado,para tributo de amor,

iba a arrancar una flor,la roja flor del granado.En su cáliz coronado,

suspiró una voz arcana:"Coge la rosa galana,

coge el clavel encendido;mas no la flor que ha nacido

para ser fruto mañana".Pensemos, al sonreír

el Abril de nuestra vida,que en flores de Abril anida

el fruto del porvenir.

Joan Alcover i Malpons

Page 54: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

BOLETS:

ROVELLÓ, LLENE

GA I

OU DE REIG

Lebo EchuakaJordi Gamon

Laura Guerrero

C2- Alimentació EquilibradaCarme Fitó

1r curs Dietètica2012/2013

Page 55: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

VALORS NUTRICIONALS DELS

BOLETS•Hidrats de carboni: 4% (en forma de glucogen)

•Proteïnes : 2 – 5%

•Lípids : 0,2 - 0,5 %

•Vitamines i minerals: B1, B2, B6, niacina, àcid fòlic.

•Aigua: 80 – 90% del seu pes.

Els bolets proporcionen poca

energia, entre 25 i 35 kcal/100 g.

Page 56: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Pertany a la família de les russulàcies i el podemtrobar als boscos de pins pels voltants de la tardor.És de color ataronjat-vermellós i amb ocasionalspetites taques verdes i el peu és gruixut i buit perdins.

Pel que fa al seu sabor, és intens i una mica amarg alfinal i la carn, melosa, desprèn una aroma plaent iboscana.

La millor manera de menjar-lo és fer-lo a la llauna o ala brasa, amb una senzilla picada d’all i julivert i unraig d’oli a discreció, encara que accepta altrespreparacions, com guisats de carn.

ROVELLÓ

Page 57: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Pertany a la família de les higroforàcies, amb el barretde color bru i viscós, de 5 a 14 cm, de làminesblanques, espaiades i gruixudes, sostingut per un peublanc gruixut, afinat cap a la base, amb escames decolor avellana.

LLENEGA

Page 58: Castanyada  2012 Institut Castellarnau

Presenta colors vius, blanc i taronja.

La seva carn és tendra, dolça, exquisita, id'olor suau.

S’ha d’anar molt en compte a l’hora de collir-ne perquè es pot confondre fàcilment ambel reig bord (Amanita Muscaria) moltverinós.

Viu a les terres baixes en boscos deplanifolis, associat bàsicament ambsuros, alzines, roures i castanyers. Fructificades de la primavera fins a començaments dela tardor, i no és gens amant del fred.

Es exquisit cru, tallat en làmines primes itambé a la brasa.

OU DE REIG