T E R C E R A L E C T U R A D EL L E N G U A C A T A L A N A

ENXANETES PISPES...

Això succeí abans...

En Dennís era l'enxaneta i era també qui portava la veu cantant, dins la colla castellera. Tot allò havia

començat com una afecció que a poc a poc havia anat fent escola, és a dir, havia permès de captar

progressivament un bon nombre de persones interessades pel fet casteller. La colla boja dels Marrecs de

Soses havia fet, amb les seves construccions, les delícies del públic assistent a bona part de les places de

les viles i ciutats catalanes. A Coma-ruga, per exemple, la colla sosina havia rivalitzat amb els Capgrossos

d'Alcarràs durant la festa major d'estiu de la població...

Amb la faixa ben tibada, els castellers d'ambdues colles s'havien esforçat al màxim per tal

d’aconseguir carregar el cinc de dotze amb folre i manilles, una autèntica bèstia dins el món casteller. Cap

colla havia aconseguit carregar i descarregar la imponent estructura fins al moment, però aquell estiu fou

especial, únic i diferent. En Dennís, l'enxaneta dels Marrecs, va aconseguir col·locar-se a cavall de la Laura,

l'acotxadora, i fer l'aleta coronant així el castell rei per primer cop en la història de les tradicionals estructures

catalanes. En Lluís i la Marta, els dosos, van aguantar fins al final. Els novens, en Pau, l'Adrian, l'Andrea, la

Júlia i l'Arnau, van fer el cor fort i, amb una força sobrehumana, van aconseguir de mantenir el pom de dalt

dempeus. Quan ja el tenien, les gralles van seguir tocant. Tothom esperava que el castell no fes llenya i

pogués arribar a bon port. De tanta força com es va fer aquell dia, durant l'acció de descàrrega es van

escapar un bon nombre d'esbufecs i una quantitat enorme de pets cap aquí i cap allà; a més, dels vuitens

cap avall tothom havia menjat mongetes, així que l'ambient era certament irrespirable. La canalla, però, amb

en Dennís al capdavant, aconseguí de descarregar el castell i, de retruc, de fer esclatar de joia la plaça entre

visques i aplaudiments. Ningú se'n sabia avenir, però els Marrecs acabaven de fer història, amb la seva

proesa! Els pobres Capgrossos d'Alcarràs només van poder descarregar un tímid 3 de 7, un minúscul castell

amb contrafort i tot, una actuació decebedora que va acabar amb xiuladissa i llançament de tomàquets

podrits per part dels assistents.

Ara, però, les coses són diferents...

El temps ha passat i en Dennís i quatre arreplegats més de la seva colla, es dediquen ara a fer un altre

tipus de construccions. La culpa la té la crisi! La Judit, en Joan, en Joan Pau, la Duna i la Laura,

conjuntament amb el propi Dennís, foren enxampats per la maleïda crisi econòmica i van haver de plegar.

Abans tenien una empresa de construcció molt potent que aixecava hotels de luxe en diferents països de tot

el món. Amb l'aturada del mercat i l'arribada de la crisi, però, la seva empresa s’enfonsà i van començar a

passar gana de veritat.

Aprofitant, però, la seva experiència com a castellers, han posat en marxa una nova "empresa".

Diverses patrulles de la policia local de diferents pobles de Catalunya han perseguit en nombroses ocasions

els "ex-Marrecs de Soses" perquè, en comptes de fer castells de deu, ara es dediquen a fer pilars de sis

davant els balcons de les cases més riques de les viles de Catalunya. Fan els pilars sempre de nit.

L'endemà, a primera hora, algun vilatà fa sempre una denúncia davant de la policia local perquè la

desaparició de joies i de diners és matemàtica. Els enxanetes pispes no deixen d’actuar...

---------------------------------------------------------------------