CLASSIFIQUEM ÉSSERS VIUS

UNITAT 2

ELS CINC REGNES

• Per tal d’estudiar els éssers vius d’una forma ordenada i estructurada cal agrupar-los en grups que tinguin les mateixes característiques. Els podem classificar segons el lloc on viuen,el color, l’alimentació... Per tant ens cal triar un criteri.

• Els científics s’han hagut de posar d’acord segons els coneixements de cada moment(època).

• Actualment podem classificar els éssers vius en cinc grups anomenats regnes. Que són:- El regne animal- El regne vegetal- Els fongs- Protoctistos (unicel·lulars eucariotes)- Moneres (Unicel·lulars procariotes)

• En el cas dels animals la classificació és la següent. (posem el lleó i l’esquirol com a exemple)

Lleó Esquirol regnes animal naimal

embrancaments vertebrat vertebrat

classes mamífer mamífer

ordres carnívor hervivor

famílies fèlid rosegador

gèneres panthera sciurus

espècies panthera leo s. vulgaris

CLASSIFICACIÓ ANIMALS

LES ESPÈCIES

• Una possible definició d’espècie seria la unitat fonamental de l’estudi dels éssers vius i la base de la seva classificació.

• Una altra definició seria dir que una espècie és un conjunt d’organismes amb característiques semblants, capaços de reproduir-se entre si i de donar descendència fèrtil

Hi ha organismes del mateix gènere però d’espècies diferents que s’assemblen entre si i de vegades poden engendrar cries, les quals, però, seran estèrils. És el cas del mul ( que prové de l’encreuament de l’euga i un ase)

En canvi dos gossos per diferents que semblin són de la mateixa espècie, ja que es poden repoduir i les seves cries també.

ELS ANIMALS

• Els animals sóns éssers vius pluricel·lulars que mengen. Introdueixen aliment dintre del cos per digerir-lo. S’alimenten d’éssers vius o de productes que en procedeixen

• La majoria d’animals tenen òrgans per deplaçar-se tot i que ho fan de forma molt diversa.

• Tan en la manera de reprodui-se com en la criança trobem diferències considerables.

• Els animals són éssers vius heteròtrofs. Que vol dir que s’alimenten d’altres éssers vius.

• Classifiquem els animals en dos grans grups ja que a part de tenir aspectes molt semblants també tenen grans diferències

CLASSIFICACIÓ ANIMALSANIMALS

INVERTEBRATS VERTEBRATS

Poríferes (esponja)

Cnidaris (corall, medusa)

Cucs (cuc de terra, tènia)

Mol·luscos (cargol, musclo)

Equinoderms (estrella de mar, eriçó)

Artòpodes ( mosca, arnya, gamba...)

Peixos (seitó, tauró)

Amfibis (gripau, salamandra)

Rèptils (tortuga, sargantana)

Ocells (pardal, ànec)

Mamífers (esquirol, dofí)

ELS VEGETALS

• Està format per plantes que tant poden ser aquàtiques com terrestres (aquestes últimes són les més abundants)

• Són organismes que realitzen la fotosíntesi, és a dir es fabriquen el seu propi aliment a partir del diòxid de carboni, aigua, sals minerals i enrgia solar..

• Com ja hem vist en el video de la cèl·lula eucariota les cèl·lules de les plantes tenen uns orgànuls anomenats cloroplastos que contenen clorofil·la, que és un pigment de color verd que té la capacitat de produïr la fotosíntesi. El color verd de la planta és degut a aquest pigment.

• Les plantes són éssers vius autòtrofs ja que es fabriquen el seu propi aliment

• Els vegetals es poden classificar de la següent manera:

FOTOSÍNTESI

Éxplicació esquemàtica del procés de la fotosíntesi abans explicat.

CLASSIFICACIÓ VEGETALSVEGETALS

Briòfits

Plantes primitives i petites (molses)

Traqueòfits

Plantes més complexes amb vasos conductors

Criptògames

Plantes sense flor, falguera, cua de cavall

Fanerògames

Plntes amb flors i llavors

Gimnospermes: plantes amb flors sense calze ni corol·la. Pi, xiprer, avet...

Angiospermes: plantes amb flors amb calze i corol·la. Romaní castanyer, etc.

Per tal d’aclarir l’explicació que feia referència a les gimnospermes i a les angiospermes, us poso un dibuix de les parts d’una flor i un exemple de cada

Gimnospermes

AngiospermaParts d’una flor

ELS FONGS

• Tal com vam estudiar el curs passat. Sabem que de fongs n’hi ha que fan bolets, hi ha les floridures, els fongs paràsits i els llevats.

• La majoria són organismes pluricel·lulars encara que també en podem trobar algun d’unicel·lular.

• Tots els fongs s’alimenten de matèria orgànica. Són heteròtrofs.

• Els fongs que fan bolets i les floridures es reprodueixen per espores.

• Les espores són cèl·lules reproductores envoltades per una capa que les protegeixen de les condicions de temperatura i humitat desfaborables. Quan les condicions són faborables, germinen i originen un nou individu.

Dibuix en el que podem veure les parts d’un bolet.

ELS PROTOCTISTOS

• Inclou organismes unicel·lulars eucariotes. Amb un nucli ben definit dins la cèl·lula.

• Inclou els protozous i algues unicel·lulars• La majoria viuen en ambients aquàtics o

humits.• El protozous tenen mecanismes per

desplaçar-se de forma activa, com ara cilis, flagels o pseudòpodis. La majoria no són perjudicials per a les persones, encara que en algunes zones tropicals poden provocar malalties com la malaria o la malatia de la son.

• La majoria d’algues unicel·lulars viuen al mar i formen part del plàncton i són les principals productores de l’oxigen atmosfèric.

• Normalment no es veuen a simple vista quan n’hi ha molts fan que l’aigua adquireixi un to verdós.

LES MONERES

• Comprèn els organismes unicel·lulars procariotes.

• No tenen un nucli ben definit El contingut del nucli està escampat per tota la cèl·lula

• Els bacteris són moneres i són els éssers vius més antics de la terra. Tenen més de 3.500 milions d’anys.

• N’hi ha que són beneficiosos per a la natura o per nosaltres. N’hi ha que viuen en els nostres budells i faciliten la digestió. N’hi ha que descomponen la matèria orgànica. Els lactobacils són els responsables de la fermentació dels productes làctics per obtenir formatges, iogurt, etc.

• N’hi ha que són perjudicials. Causen malalties com les angines, la salmonel·losi, la tuberculosi o la lepra. Per combatre aquestes malaties podem utilitzr els antibiòtics com per exemple la penicil·lina

Bacteri de la malària

VIRUS

• No es podrien considerar matèria viva, ja que per viure necessiten envair una cèl·lula d’un altre ésser viu. No poden viure per ells mateixos.

• No tenen metabolisme propi. No es nodreixen i per reproduir-se utilitzen la maquinària de la cèl·lula que parasiten..

• Quan parasiten un altre ésser viu li poden produir una malatia com pot ser la grip, la sida, l’hepatitis…

• Els antibiòtics no són eficaços contra els virus i per tant la persona pot intentar reduïr els efectes de la malaltia i esperar que aquesta desaparegui.