Codi penal i execució penal: encaixos i tensions. Manel Capdevila
41
1 Codi penal i execució penal: encaixos i tensions El paper del jurista/criminòleg Manel Capdevila Responsable de recerca del CEJFE Jornades de juristes criminòlegs 28 de setembre de 2015
Codi penal i execució penal: encaixos i tensions. Manel Capdevila
«El grau de civilització d’una societat es mesura pel tracte als seus presos.» Fiódor Dostoievski
«Una nació no s’ha de jutjar per com tracta els seus ciutadans amb més bona posició, sinó per com tracta els qui tenen poc o res.» Nelson Mandela (1918-2013)
BAUMAN: MODERNIDAD LÍQUIDA- las formas sociales (acciones humanas, estrategias a largo plazo) no sirven porque se descomponen, se derriten antes de tener tiempo de asumirlas. El poder (espacio global) se ha separado de la política (ámbito local), lo que implica una gradual supresión de los SEGUROS PÚBLICOS (perjudica la solidaridad social). MIEDO LÍQUIDO: hombre del primer mundo tiene unas expectativas en aumento de conseguir la SEGURIDAD PLENA (TOLERANCIA CERO) libre del miedo de sufrir una agresión. Sino se cumple-fustración y buscamos un culpable. NUEVAS CLASES PELIGROSAS: UNDERCLASS (fuera del sistema de clases) son los nuevos elementos antisociales: los desclasados y los delincuentes. Son una población excluída (ya no temporalmente, ya no reintegrable): mejor si desaparecen del mapa. La sociedad ya no los necesita. Se quiere que vivan al margen de la nueva sociedad. ULRICH BECK: Es irrelevante que vivamos objetivamente en el mundo más seguro de todos los que le precedieron: ESCENIFICACIÓN DEL RIESGO- PROVOCA INSEGURIDAD-ANTICIPACIÓN GLOBALIZADA- SEGURIDAD COMO BIEN DE CONSUMO: PROVISIÓN DE SEGURIDAD LIPOVETSKY: HIPERMODERNIDAD: el papel de la imagen como icona. La pantalla (ordenador, TV, Nuevas tecnologias) ha roto el concepto de cultura clásica, donde existía la popular y la ilustrada. Esto se ha desvanecido entre las redes y el campo de conocimiento empieza a entremezclarse.
7
São Paulo (Brasil): apartaments de luxe davant faveles
Se puede conseguir la seguridad plena:Quiero vivir sin incertidumbresQuiero vivir sin amenazasQuiero vivir sin inseguridadesQuiero vivir libre del miedo
No se cumple?
FRUSTRACIÓN
Busquemos unculpable
Promesas electorales de los políticos:El orden público garantizará la seguridad personal
Descurimientos científicos: “ya puede detectar los 7 síntomas del cáncer” “los 5 indicios de la depresión” Como reducir la hipertensión, el colesterol, el estrés, la obesidad. Hay que evitar los espacios con humo de tabaco, las relaciones sexuales sin preservativo, la exposición al sol VENTAS DE TODOTERRENOS: 45% los coches de EUA: CÁPSULAS DEFENSIVAS BARRIOS RICOS: SEGREGACIÓN VOLUNTARIA. Seguridad para conseguir interceptar, repeler, filtrar posibles intrusos Vivimos en algunas de las sociedades más seguras que jamás han existido y aun así, contra toda evidencia objetiva, también somos los que nos sentimos más amenazados, inseguros y asustados y los más apasionados por todo lo relacionado con la protección y la seguridad.
9
BECK, Ulrich: ESCENIFICACIÓ DEL RISC I ANTICIPACIÓ
ULRICH BECK: La sociedad del riesgo mundial (2007) Es irrelevante que vivamos objetivamente en el mundo más seguro de todos los que le precedieron: ESCENIFICACIÓN DEL RIESGO- PROVOCA INSEGURIDAD-ANTICIPACIÓN GLOBALIZADA- SEGURIDAD COMO BIEN DE CONSUMO: PROVISIÓN DE SEGURIDAD Terroristaqs con pasaporte britànico quisieron hacer estallar explosivos líquidos en aviones en pleno vuelo de Heathrow a EEUU. El atentado NO se consumó porque la polcia británica intervino a tiempo y detuvo a los sospechosos. 3 meses después, el 6/11/2006 nueva normativa Europea que limitaba estrictamente el transporte de líquidos en las cabinas de pasajeros por un tiempo indeterminado. Medidas de seguridad que restringen la libertad de millones de pasajeros por la reacción mundial a ataques terroristas ANTICIPADOS que NO tuvieron lugar. Todos hemos aceptado la amenaza terrorista y toleramos la restricción de libertades sin quejarnos.
10
BECK, Ulrich: ESCENIFICACIÓ DEL RISC I ANTICIPACIÓ
BLINDAJE ANTE EL PELIGRO: TODOTERRENO (CÁPSULAS DEFENSIVAS)= conductor que adelanta temerariamente y con consumo de alcohol. Él corre el riesgo de tener un accidente, pero el resto que compartimos su espacio corremos un peligro. NO ÉS ACCEPTABLE INTERDICTORY SPACES = espais vetats (voladisos indirectes, relliscants, espinosos com el reg, de por amb càmares de seguretat
Tornem a la dualitat de les tensions socials. Si pensem en clau de SOCIETATS SEPARADES: en la línia del que diu Zigmunt Bauman o Ulrich Beck, les polítiques penals i d’execució penal tendeixen a buscar finalitats i objectius basats en la INCAPACITACIÓ DE LES UNDERCLASS.
13
Dualitats de les tensions socials
INCAPACITACIÓ
DÍEZ RIPOLLÉS, J. L.; GARLAND, David
Seguretat ciutadana (com a valor suprem) Populisme criminal
Vulgarització de la criminalitat Paper (equivocat) de les víctimes
Seguretat ciutadana: TC no veu incompatible la Pena Permanent Revisable (eufemisme de la cadena perpetua) amb l’art. 25 de la Constitució: “ Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la reinserció social”
14
Seguretat ciutadana Desconfiança que els poders públics puguin donar-nos seguretat.
No importa tant que els programes funcionin com LA IMATGE que invaliden la capacitat de fer mal del delinqüent: castració química, pena permanent revisable…
Ha desaparegut el sentiment de comprensió envers el delinqüent: no em vull sentir insegur (restricció dels beneficis penitenciaris).
Antonio del Castillo, el padre de la joven sevillana asesinada en enero de 2009 en una vivienda de León XIII, se reunirá el próximo lunes día 14 de mayo en Madrid con el ministro de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, para analizar una serie de cuestiones como la denominada prisión permanente revisable o la Ley del Menor. Esta reunión se producirá después del rifirrafe que mantuvieron ambos el pasado día 17 de abril, cuando el ministro anunció que la prisión permanente revisable que tiene previsto introducir el Ejecutivo dirigido por Mariano Rajoy se aplicará "exclusivamente" a los delitos de terrorismo, lo que provocó la protesta del padre de Marta, quien incluso llegó a pedir al ministro que "rectificara o dimitiera". El propio padre de Marta del Castillo ha informado a Europa Press de que, tras este desencuentro, el ministro del ramo le llamó por teléfono y ambos se emplazaron a hablar del endurecimiento de las penas por delitos de violencia contra los menores en una reunión que, finalmente, se desarrollará el próximo lunes, a las 11,00 horas, en la sede del Ministerio. "QUE CUMPLAN CON SU PROGRAMA ELECTORAL" Así, Antonio del Castillo ha indicado que tiene previsto entregar a Gallardón un dossier de más de 100 páginas con distintas propuestas para reformar el Código Penal y en las que se aborda la prisión permanente revisable y la "necesaria" modificación de la Ley del Menor. "No hablamos de dinero, sino de reformar el Código Penal, de que cumplan con su palabra y con su programa electoral", ha subrayado
¿Per què els governs recorren tan ràpidament a solucions
penals per fer front a les conductes de les seves poblacions marginals?
Perquè les solucions penals són:
Immediates. Fàcils de dur a terme. Tenen pocs opositors polítics. Tenen costos relativament baixos. No alteren estructures socials ni econòmiques. Permeten controls socials. Funcionen (des del punt de vista punitiu). Concorden amb el sentit comú (atribució de les culpes).
Populisme CRIMINAL
Codi penal de 1995 (1 reforma cada 6 mesos)
«Ley del menor: es necesaria una tercera reforma» El Mundo. 28/04/2010
Amenaces
Moderador
Notas de la presentación
editorial bajo el título “Ley del menor: es necesaria una tercera reforma”. En él se afirmaba que “para conciliar ambos intereses podría introducirse en la ley la potestad del juez de prorrogar el internamiento en centros especializados en casos de delincuentes reincidentes, peligrosos o con tendencias psicópatas como es el caso de Rafita. Ello ya sucede en Alemania, donde el juez puede determinar que, cumplida la condena, un malhechor permanezca internado hasta que deje de ser un peligro”. Bajar la edad penal a los 12 años
17
Ara
Les demandes de les víctimes GUIEN LA POLÍTICA CRIMINAL. Un benefici per al delinqüent s’interpreta com un dany a la víctima. Les víctimes no toleren que als delinqüents se’ls tracti com a reinseribles. Les víctimes diuen quins són els interessos públics.
La fiscal del cas de la matança de Denver (12 morts i 58 ferits en un cinema on s’estrenava la pel·lícula de Batman) Carol Chambers consultarà la petició de la pena capital amb les famílies de les víctimes pel pressumpte assassí, James Holmes, de 24 anys Parlar aquí de l’ESTATUT DE LA VÍCTIMA
Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte
Paper (equivocat) de les VÍCTIMES
Art. 13. Participació de la víctima en l’execució de la pena. Dret a saber qualsevol eventualitat de l’execució de la pena. Dret a demanar regles de conducta específiques a complir. A la víctima se li dóna un paper en la gestió del CÀSTIG.
Si ho demana al començament de la causa, s’ha d’informar a la víctima de qualsevol eventualitat relacionada amb l’execució de la pena Se li ha de comunicar la possible classificació per part del JVP en 3r grau abans que s’arribi a la meitat de la condemna, També els beneficis penitenciaris, permisos de sortida Accés a la LC (quan la condemna superi els 5 anys). Tot això ho podrà recórrer davant el Secretari Judicial Pot demanar que s’imposin al alliberta condicional REGLES DE CONDUCTA. Entrarà en vigor el 27 d’octubre de 2015 Cada més entren aproximadament 155 persones a les presons catalanes penades per complir una condemna. D’aquestes, en 66 casos es compleix el requisit del delicte contemplat en l’art.13.1.a) Delictes d’homicidi, lesions, llibertat, integritat moral, robatoris amb violència o intimidació (que són la meitat dels casos). Això vol dir un potencial de 792 INTERNS CONDEMNATS L’ANY
19
Vulgarització de la criminalitat
només s’interessen pels infractors.
RESULTAT: s’empobreix el discurs, funcionem per eslògans.
Opinions dels experts desacreditades per incomprensibles.
Decisions dels jutges allunyades del «sentit comú».
Operadors de l’execució penal
Resolucions dels polítics a curt termini, busquen vots.
Estados Unidos tiene 2.300.000 criminales entre rejas, más que cualquier otra nación, según datos del Centro Internacional de Estudios Carcelarios, del King s College, de Londres. Llega a los 6.000.000 si contamos los que estan en PROBATION o libertat condicional. 1 de cada 4 presos en el mundo está en EEUU��China, que tiene cuatro veces más habitantes que Estados Unidos, ocupa, lejos, el segundo lugar, con 1.600.000 presos. Esa cifra excluye a cientos de miles de personas que se encuentran bajo la llamada detención administrativa; la mayoría de ellas son a menudo disidentes que se encuentran en el sistema extrajudicial de reeducación por medio del trabajo.
Aprobada la Ley de la Segunda Oportunidad. George Bush. Un desembolso brutal de millones de dólares en programas de reinserción en la Comunidad, porque el sistema penitenciario esta quebrando. La burbuja penitenciaria les está estallando en la cara. Antonio Andrés Pueyo, catedrático de Psicologia de la UB avisa que Europa va con retraso pero se encamina hacia el mismo problema. Unos paises en riesgo más que otros.
La meva hipòtesi és que la societat española ha arribat a un grau d’assumpció d’aquesta POR que impossibilita canvis. I tots els canvis que es facin en el Codi penal, aniran encaminats d’una manera poc real i poc efectiva a inflar aquesta BOMBOLLA PUNITIVA. Com deia Joan Josep Queralt, catedràtic Dret penal fa uns mesos en aquest mateix espai la reforma del Codi Penal del 2015 és una reforma ideològica, basada en prejudicis (no dades) i predemocràtica (perquè torna a una duresa que no hi era ni amb l’època franquista). No hi ha capacitat de generar un contraargument a aquesta escalada. Encara que jo exposi els següents arguments en les següents diapositives l’efecte en els lobbys de poder de Madrid és zéro.
Recordem que Espanya té el 31%. És una debilitat del sistema de tractament català. NO ACABA D’APOSTAR PEL 3R GRAU I LA LLC 2) Percentatges i indicadors LC+ 3r grau + permisos no puja
25
Propostes LC força dispersió d’opinions personals i viabilitat per dur-ho a terme.
El programa de tractament específic (SAC, DEVI, VIDO...) s’hauria de fer transversalment durant tota la condemna i no lligar el gaudiment dels beneficis penitenciaris a la seva finalització prèvia
Centre A
Centre B
En relació amb els interns estrangers irregulars, el PIT hauria de valorar el grau d’arrelament que tenen a Catalunya i, en cas que n’hi hagi, cal programar actuacions que els permetin iniciar la cadena permissiva, i passar a 3r grau i LC.
Centre D
Centre C
Acord personal: Molt d’acord (56,5%) Gens d’acord (30,4%) Viabilitat al centre: Molta (13,0%) Poca (47,8%)
Acord personal: Molt d’acord (82,4%) Gens d’acord (5,9%) Viabilitat al centre: Molta (47,1%) Poca (35,3%)
Acord personal: Molt acord (73,9%) Gens d’acord (17,4%) Viabilitat al centre: Molta (43,5%) Poca (35,8%)
Acord personal: Molt acord (100,0%) Gens d’acord (0%) Viabilitat al centre: Molta (25,0%) Poca (50,0%)
Moderador
Notas de la presentación
POCA INVESTIGACIÓ /ACCIÓ ENTRE EL QUÈ ES FA I ELS RESULTATS QUE S’OBTENEN NO HI HA AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DEL TRACTAMENT O DEL TREBALL FET
El nostre objectiu prioritari serà mantenir el model penitenciari català, i això vol dir mantenir l’aposta rehabilitadora de la pena de presó. Però per assolir aquest objectiu caldrà no solament gestionar millor els recursos públics, sinó també garantir el manteniment, o fins i tot la reducció, de l’actual contingent de població reclusa. Per això serà necessari potenciar, mitjançant reformes legals i millores tècniques, l’aplicació de la fase de llibertat condicional, avui escassament utilitzada.
El propi president Mas, a l’explicar el dia 4 d’agost la convocatòria d’eleccions pel 27 S posava com exemple aquesta taxa i la reinserció com a tasca ben feta.
30
Taxes específiques de reincidència
3r grau: 18,1 % Vuit de cada deu no han reincidit Llibertat condicional: 11,6 % Nou de cada deu no han reincidit
Cal dir que les persones que accedeixen a aquests beneficis són les de millor pronòstic, però la literatura internacional apunta la necessitat de la sortida esglaonada cap a la comunitat com a pronòstic d’èxit (amb independència dels perfils) El grau de classificació que tenen les persones al sortir de la presó es converteix en un indicador clar de la probabilitat de reincidència posterior. Els que han sortit directament des de primer grau reincidiran 10 punts més que els que surten en 2n grau. Alhora, aquests doblen en taxa de reincidència als que surten en 3r grau. El nivell de classificació, però, respon, novament, a les característiques més o menys conflictives o prosocials del subjecte. Els canvis en el Codi penal en relació a la LC que proposa una suspensió de la condemna condicionada a la no reincidència o incompliment de regles de conducta ens afectarà ben poc, perquè ja reincideixen molt poc. Recuperar els estudis de referència de la LC que controla perfils
31
Efectivitat: taxa de reincidència de la LC Estudi i país Població i
mostra Indicador reincidència % Reincidència
Seguiment LD LC
Solomon et al. (2005) Diversos estats, EUA
N = 272.111 n = 38.624
Nova detenció 61% 57% 2 anys
Ellis i Marshall (2000) Gran Bretaña
N= no consta n= 2.431
Nova condemna 56,6% 38,3% 2 anys
Schlager i Robbins (2008) Nova Jersey, EUA
N = 14.780 n = 480
Nova detenció 70% 60% 4 anys
Nova condemna 44% 34% (2009) Capdevila i Ferrer (2015) Catalunya
N = 2.406 n = 1.230 Reingrés a presó
51,3% 15,7% 5 anys
35,1% 11,6% N=3.414
Kensey i Benaouda (2011) França
N = 8.419 n = 6.910
Nova condemna 63% 39% 5 anys Nova condemna de presó 56% 30%
Les dues recerques sombrejades recullen les diferències controlant l’efecte de selecció de la LC. SEMPRE DONEN MILLORS RESULTATS LES PERSONES QUE HAN SORTIT EN LC
32
Experts i estudis: millor manera de retornar a la societat
Andrews et al., 1998 Ellis i Marshall, 2000 Petersilia, 2004 Solomon et al., 2005 Bonta i Andrews, 2007 Schlager i Robbins, 2008 McNeill, 2009 Capdevila i Ferrer, 2009 Braga, Piehl i Hureau, 2009 Dünkel et al., 2010 Weaver i McNeill, 2011 Kensey i Benaouda, 2011 Elliot i Beech, 2012 Cid i Tébar, 2013 García i Soler, 2013
Sherman et al., 1997 MacKenzie i Hickman,1998 Cullen i Gendreau, 2000 Petersilia, 2003 Seiter i Kadela, 2003 Bogue et al., 2004 Harper i Chitty, 2005 Aos, Miller i Drake, 2006 MacKenzie, 2006 National Research Council, 2007 Binswanger et al., 2007 Taxman, 2007 Burrel i Gelb, 2007 Solomon et al.,2008
Molts dels estudis referenciats en aquesta recerca ens confirmen que sortir en LC facilita la voluntat del penat per optar en el desistiment del delicte i rebaixa la taxa de reincidència. Per tant, cal fomentar-la sempre que sigui possible. Els estudis de la dreta incideixen les experiències de seguiment i tractament en el marc de la llibertat condicional que donen uns millors resultats, basant-se sobretot en la reducció de la reincidència i, amb menys freqüència, en altres indicadors. També en les estratègies pel seguiment i èxit de la llibertat condicional
33
Taxes específiques de reincidència
30,2
30,526,3
28,0**33,0
**39,7**44,6
33,624,9
20,7**44,5
22,325,1
19,5**43,8
14,119,1
26,6
27,6*31,2
22,4**44,2
Taxa 2014
HomeDona
EspanyolEstranger
Unió EuropeaResta d'Europa
MagribResta d'Àfrica
Centre i Sud AmèricaÀsia
Contra les personesViolència de gènere
Contra la llibertat sexualContra la propietat
DroguesTrànsit
Altres delictes
Fet principal violentFet principal no violent
PrimariAmb antecedents
37,344,7
**71,3
**36,822,4
24,0
20,5**38,6
27,0**36,1
**44,0**34,3
18,111,6
**53,4
1 ingrés anteriorDe 2 a 5 ingressos anteriors
Més de 5 ingressos anteriors
Condemna de menys de 2 anysCondemna de 2 a 4,9 anys
Condemna de 5 anys o més
Gaudiment de permisos ordinarisSense permisos ordinaris
Sense incidents durant la pena baseIncidents durant la pena base
Sortida en LD 1r grauSortida en LD 2n grauSortida en LD 3r grau
% de persones excarcerades implicades respecte del total Categoria de la variable Taxa de reincidència 3,8% Més de 5 ingressos anteriors 71,3% 17,7% Responsabilitat Personal Subsidiària (RPS)53,4% 3,5%Estrangers de la resta d’Europa44,6% 2,4%Estrangers d’Àsia44,5% 35,5%Amb antecedents 44,2% 0,5%Llibertat definitiva en 1r grau44,0% 41,3%Delictes contra la propietat en la causa base (cb)43,8% 9,6%Estrangers de la Unió Europea39,7% 53,3%No tenen permisos ordinaris38,6% El 90% dels “no classificats” corresponen a persones que entren a presó per impagament de multa (responsabilitat personal subsidiària). Són molt reincidents per faltes de furt i com no paguen entren a complir RPS (en la nostra recerca són 603 subjectes amb una mitjana de compliment de 39,6 dies de presó i una freqüencia més comú de 15 dies). La recerca apunta a la ineficàcia de la pena de presó com a resposta a aquesta problemàtica. Els arteriscos signifiquen: * Valors amb diferències estadísticament significatives respecte la taxa general; p ≤ 0,05 ** Valors amb diferències estadísticament significatives respecte la taxa general:; p ≤ 0,01
Objectiu final: Assolir el desistiment del delicte Diagnòstic: RISCANVI Programa de tractament basat en el model RNR (Andrews & Bonta) Motivació al canvi (Prochaska & Diclemente) Procés d’aprenentatge (Vigotsky) Jerarquia de necessitats (Maslow)
Sensibilitat: capacitat de l’eina per donar com a casos de risc alt o moderat subjectes que efectivament reincidiran: 77,15% Especificitat: capacitat de l’eina per donar com a casos de baix risc subjectes que efectivament no reincidiran: 57,26% s'ha marcat de color groc els falsos negatius: aquest és el cas dels interns pels quals no s'havia identificat un risc de reincidència violenta i que en canvi n'han acabat cometent com a mínim una. Representen el 4,6% del conjunt d'interns amb una avaluació de risc baix. Falsos positius (color vermell): aquells pels quals s’havia predit un risc alt o moderat de reincidència violenta i que realment no ho han fet. Representen el 42,7% dels no reincidents. Probabilitat OR: 4,52 (sumant alt + moderat) d’encertar que reincideix i dir baix i que no reincideix en l’estimació feta amb l’eina RisCanvi. Això significa que la probabilitat que la predicció de risc de reincidència violenta feta amb l’eina RisCanvi encerti es multiplica per 4,52. Com a juristes cal que aquells que tinguin una predicció de RisCanvi baix us baralleu en trobar alternatives d’execució penal EN LLIBERTAT i de compliment de la RC si la té. NO CAL QUE US PREOCUPEU PEL TEMA SI POT SER O NO REINCIDENT. Fieu-vos dels vostres propis instruments i dediqueu el vostre preciós temps a allò que és important: decidir les millors condicions de compliment de l’execució de la pena per assolir 1) la no reincidència i 2) el desistiment definitiu.
37
Any País Mesures ’98 Alemanya Detenció de seguretat ’08 França Detenció de seguretat ’07 Bèlgica Internament psiquiàtric ’04 Suïssa Cadena perpètua ’03 Anglaterra i Gal·les Condemna indeterminada, perpètua... ’03 Nova Zelanda Condemna indeterminada, perpètua... ’03 Austràlia Condemna indeterminada, perpètua... ’90 Canadà Diversificació de mesures ’00 Països escandinaus Diversificació de mesures ’00 USA Incapacitació, internament
Font: Antonio Andrés Pueyo
Països i lleis que han introduït mesures penals per a reincidents greus
No tots els països han introduit mesures d’allargament de les condemnes pels reincidents greus, tot i que això sigui el majoritari. La diversificació de mesures en funció de les necessitats criminògenes a atendre i la intensificació del seguiment i control en un tractament en llibertat és el més recomanat pels experts. USA és l’únic dels que citem aquí que aplica la pena de mort.
38
Països i lleis que han introduït mesures penals per a reincidents greus
Any País Mesures ’98 Alemanya Detenció de seguretat ’08 França Detenció de seguretat ’07 Bèlgica Internament psiquiàtric ’04 Suïssa Cadena perpètua ’03 Anglaterra i Gal·les Condemna indeterminada, perpètua... ’03 Nova Zelanda Condemna indeterminada, perpètua... ’03 Austràlia Condemna indeterminada, perpètua... ’90 Canadà Diversificació de mesures ’00 Països escandinaus Diversificació de mesures ’00 USA Incapacitació, internament
Taxa penitenciària (tot i que no s’hauria de comparar perquè les legislacions son diferents, els tipus de seguiment, els perfils…) Suècia 30%; Finlàndia 59,0% però té la taxa d’encarcerament més baixa d’Europa i els que entren tenen el perfil més dur
39
Conclusions (de tot plegat)
- Les sortides definitives des de medi obert sempre donen resultats més bons que no pas les sortides des de medi tancat. - El RisCanvi es demostra una eina útil per a:
- La presa de decisions dels professionals respecte dels objectius del PIT (programa individual de tractament).
- La gestió de la cadena permissiva (permisos, sortides, medi obert, LC...).
- La feina que s’està fent a nivell de l’execució penal a Catalunya és bona. Caldria no malmetre allò que funciona i potenciar MOLT allò que cal canviar perquè FUNCIONI MILLOR.
No únicament quant a menys reincidència, sinó també quant a trigar més temps a reincidir i fer-ho menys cops. i per tant pot ajudar als professionals a orientar les àrees d’intervenció més necessitades de cada subjecte, Com el RisCanvi mostra la seva capacitat predictiva caldrà incentivar-ne el seu ús entre els professionals i la formació especialitzada d’aquests perquè afinin en la reducció dels falsos positius sense perdre qualitat predictiva en l’encert (sensibilitat i especificitat)
40
Conclusions (de tot plegat)
- Els canvis en el Codi penal NO estan pensats per millorar l’execució penal i la reinserció social de les persones penades. Per tant, cal tenir en compte les implicacions que ens aporten en cada canvi legislatiu (jurista), PERÒ NO HAN DE LIMITAR les accions a dur a terme. La limitació hauria de ser el what works (què funciona?).
- Formació permanent dels professionals basada en la INNOVACIÓ i el desenvolupament aplicat de la recerca.
- Incentivació de l’expert especialitzat en cada CP, al qual recórrer per qüestionaments i dubtes tècnics de tot el personal.
Exemple de DGAIA i nois tutelats Hi ha vida més enllà del DOGC, el codi penal o la circular d’estrangeria. (sobretot si aquests ignoren la realitat) Incentivar aquells equips que millor formació DEMOSTRIN tenir en la innovació i desenvolupament aplicat. Hauriem de tenir professionals de tractament especialitzats en cada centre penitenciari. Per exemple, en el cas del juristes, cada presó hauria de tenir un o dos experts en legislació d’estrangeria i ser el referent pel seu centre, però de la mateixa manera en aplicació de Responsabilitat Civil a determinats delictes, mediació i reparació pels casos de violència de gènere o filioparental, etc..
41
«No n'hi ha prou amb assolir la saviesa, cal saber fer-la servir.»
Ciceró (106-43 aC)
Més informació a: www.gencat.cat/justicia/investigacions
