El Jurament dels Horacis

El Jurament dels Horacis

Documentació general

Catalogació:

Autor: Jaques-Louis David (17481825)Cronologia: 1784-1785Localització: Museu delLouvre (París) Estil: neoclàssic

Anàlisi material:

Dimensions: 3,30 x 4,25 mSuport: telaTècnica: oli

Localització:

Museu del Louvre (París)

Context històric:

El neoclassicisme francès s’originà en temps de Lluís XV i Lluís XVI, però fou durant la Revolució Francesa i l’Imperi de Napoleó que arribà a la màxima expressió. El model clàssic era el que volien seguir els revolucionaris, grans admiradors de la virtut i la severitat dels romans.

Fou també un art que rebutjava els estils precedents, barroc i rococó, dels quals volia distanciar-se la nova burgesia, i de la classe social a la que representaven.

Amors entre Paris i Helena, 1788

La pintura neoclàssica

Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot)

L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica.

El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David).

Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums.

Aplicació de la perspectiva lineal.

- El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb la claredat compositiva i cromàtica.

Dibuix precís: línies rectes Personatges masculins i corbes en femenins Contorns nítids modelat escultòric

Equilibri de color: vermell, gris, ocreColors brillants i clars.

(Les dues tonalitats blanquinoses situades a l’extrem del llenç)

Cromatisme supeditat al dibuix

Anàlisi formal: elements plàsticsLínia i color

Destaca el roig de la túnica. Disposició simètrica dels colors, plens de simbolisme (passió i sang el roig)

Gran naturalisme

Lllum freda i estudiada

Focus lumínic plenament raonat situat a l’extrem superior esquerra fora del quadre

Llum

Ombres allargassades projectades en el paviment

Espai molt fred, sense atmosfera

Escenari sobri i poc profund (una portalada amb tres arcs de mig punt sobre dues massisses columnes d’ordre toscà)

Es parteix dels tres arcs del fons i cada arc conforma un grup compositiu. Cap grup es toca.

pare amb les espases,Constant el nº 3: tres germans Horacis, les dones i els nens

Centre compositu

Composició racional (simètrica i equilibrada)

Vestits com antics romans

Línies estructurals: Formes geomètriquessimples:

Rectangle el grup dels germans i el pare.

Les cames triangles

Les dues joves de la dreta també, etc.

Volums:

Modelat escultòric de les formes: cossos masculins musculosos, enèrgics i vitals.

Abatiment i languidesa dels cossos femenins.

Postures elegantsclàssiques

Tractament clàssic: tècnica draps mullats, ja que túniques i robes destaquen les formes dels cossos.

Perspectiva lineal L’enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com a punt de fuga el jurament (les mans alçades dels tres germans i les tres espases alçades del pare).

Estança sensedecoració.

Columnes toscanes.

Arcs de migpunt.

Elements arquitectònicsromans.

Plans: disposició figures evoca relleus antics. Actitud forçada, idealisme. Teatralitat i artificiositat. Els arcs del fons semblen el decorat d’un teatre.

Ritme: Equilibrat. Reflexa un moment concret (del jurament). Repòs momentani però ple de força i resolució per part dels germans i el pare. Constant el número 3

David hi va afegir una dona vídua amb un infant, segurament un recurs per afegir dramatisme a

l’escena, ja que no apareixen en els relats clàssics.

Curiositat

EstilDavid va viatjar a Roma on va estudiar a l'Acadèmia de França en aquella ciutat. Va descobrir les ruïnes clàssiques, va conèixer Pompeia i va fer molts dibuixos de tots els llocs. Llavors decidí aplicar a la pintura el que s’anomenà els principis eterns dels classicisme.

Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i mitològics), però amb la Revolució Francesa i l’imperi de Napoleó, considerà que els fets històrics del seu present estaven a l’alçada dels del món grec i romà, i per tant començà a plasmar el seu temps.

Rebé influències de Rafael i Poussin, i de Caravaggio el clarobscur. També l'influïren Boucher, Greuze i Vien, aquest últim el seu mestre, com a pintors contemporanis.

David representà la culminació del neoclassicisme pictòric, i exercí ascendent sobre els seus deixebles Ingres i Gros, considerats neoclàssics però amb punts en comú amb el naixent del romanticisme.

La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics preparà el camí pel nou estil, el romanticisme.

http://es.wikipedia.org/wiki/Jacques-Louis_David

Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es disputaven el domini de l’Itàlia central. Per dirimir quina de les dues ciutats seria la vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Roma els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis.

Titus Livius (Tit Livi) “AB URBE CONDITA” (llibre I capítol 26)

Pierre Corneille HORACE, 1640 TRAGEDIA en 5 actes dedicada al Cardenal Duc de Richelieu

David presta el jurament, dels tres germans Horacis davant el seu pare, de matar els Curiacis per tal d'obtenir així la supremacia romana sobre els albans.

Camil·la, promesa d'un dels tres Curiacis, desconsolada, plora simultàniament la pèrdua del seu enamorat i dels seus germans que marxen al combat. Va sobreviure un dels Horacis que matà a Camila dient-li:«Vés-te’n amb el teu amor frustrat, amb el teu promès, sense

recordar els teus germans morts i el que encara viu, sense

recordar la teva pàtria. Així morís qualsevol romà que plori la

mort d’un enemic».

Interpretació

David buscava inculcar als seus conciutadans l’esperit del deure en vers la pàtria, a imatge dels Horacis.

Tria el moment del jurament per ser l’instant en que l’orgull i el fervor patriòtics són més intensos.

David tenia predilecció per temes heroics i patriòtics, cosa que preparà el camí a l’estil que vindria a continuació: el romanticisme.

Lluís XVI encarregà el quadre que fou exposat al Saló de 1785.

La funció fou clarament propagandística: El deure envers la pàtria està per sobre dels sentiments personals.

David és el màxim representant del neoclassicisme. La temàtica grega també fouFont d’inspiració, com a La mort de Sòcrates, 1787

Jurament del Joc de Pilota, 1791, quan es constituí l’Assemblea Nacional i es posàen marxa la Revolució.

Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris i participà activament en els esdeveniments revolucionaris.

Els diputats en diversos actituds, estudi pel Jurament...

Maria Antonieta camí de laguillotina, 1793. Última imatge que ens ha quedat d’aquesta reina.

Mort de Marat 1793, etapa de la Convenció

Quan va caure el seu amic Robespierre, David fou

empresonat, però finalment alliberat per la intervenció de la seva dona, que era reialista.

Retrat de Napoleó, 1797 Madame Verninac, 1798David es convertí en un gran seguidor de Napoleó, amb qui va recuperar la seva posició artística i social.

Un altre quadre d’història antiga que van provocar gran entusiasme

La intervenció de les Sabines, 1799

Napoleó al pas de S. Bernat, 1801

Coronació de Napoleó 1805-1807

Fou el pintor de cambra de Napoleó

Napoleó al seu estudi, 1812

Leònides a les Termòpiles, 1814

Retrat de Sieyès, 1817Mart desarmat per Venus i les Tres Gràcies, 1824

Amb la caiguda de Napoleó, David s’exilià a Brussel·les, on seguí pintant retrats i quadres mitològics.

Models i influències

La cultura i l’art clàssics van ser el punt de partida de la pintura de David, temàtica i formalment.

Rebé influències de Rafael i Poussin en la perfecció del dibuix i l’equilibri compositiu, i de Caravaggio en el clarobscur.

David representà la culminació del neoclassicisme pictòric, i exercí ascendent sobre els seus deixebles Ingres i Gros, considerats neoclàssics però amb punts en comú amb el naixent del romanticisme. Fou molt copiada la diferent actitud emocional dels seus personatges: heroica en els masculins i sensible en els femenins.