ECOFISIOLOGIA

I

PROCESSOS

VITALS

DELS

VEGETALS

MAGDALENA RIERA

FELANITX 2016

2 de 15 2

ÍNDEX:

1.-INTRODUCCIÓ (DIFERÈNCIES ENTRE LES PLANTES I ELS ANIMALS)..................................pàg.3

2.- PARTS DE LA PLANTA.................................................................................................................pàg.4-13

2.1. - L’ARREL (FUNCIONS, PARTS I TIPUS).................................................................................pàg.4-5

2.2. - LA TIJA (FUNCIONS, PARTS I TIPUS)....................................................................................pàg.6-7

2.3. - LES FULLES (FUNCIONS, PARTS I TIPUS)...........................................................................pàg.8-9

2.4. - LA FLOR (FUNCIONS, PARTS I TIPUS)..............................................................................pàg.10-11

2.5. - EL FRUIT (FUNCIONS, PARTS I TIPUS).............................................................................pàg.12-13

3. - PROCESSOS VITALS DE LES PLANTES....................................................................................pàg.14

4.- WEBGRAFIA.............................................................................................. .........................................pàg.15

3 de 15 3

1.-QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE LES PLANTES I ELS ANIMALS?

SIMILITUDS DIFERÈNCIES

REALITZEN LES FUNCIONS

VITALS

SINTETIZEN EL SEU PROPI ALIMENT

RESPONEN ALS CANVIS

(ADAPTACIONS)

NORMALMENT ESTAN FIXES AL TERRA

INTERIOR DE LA CEL·LULA CREIXEN AL LLARG DE TOTA LA SEVA VIDA

REACCIONEN MÉS LENTAMENT DAVANT

ELS

ESTÍMULS

PARET CEL·LULAR RÍGIDA (CLOROPLASTS I

VACUOLA)

ES COMPLEMENTEN CO2-O2 , ALIMENT, POLINITZACIÓ, ESCARIFICACIÓ DE

LLAVORS , SIMBIOSIS, MUTUALISME...

4 de 15 4

2.-PARTS DE LA PLANTA

2.1.- ARRREL

És la part subterrània de la planta.

FUNCIONS

• Es l´encarregada de mantenir la planta fixada al terra.

• Absorbeixen aigua i sals minerals (per osmosi).

• Acumulen substàncies de reserva.

PARTS DE L'ARREL

• CÒFIA, PILORRIZA o CALIPTRA, és un didal endurit que protegeix l'extrem

terminal de totes les arrels i arrels més petites de les plantes. No se'n troba a

les arrels de les plantes paràsites ni a les micorrizes.

• ÀPEX o CON VEGETATIU, és el responsable del creixement apical en

profunditat de les arrels gràcies a un meristema terminal de forma cònica

que queda protegit per la còfia.

• ZONA PILÍFERA o zona dels pèls

absorbents, que són petits filaments

blancs més o menys llargs que

s'encarreguen de l'absorció de l'aigua

i els nutrients del sòl. Normalment

són de poca durada, els més vells

s'assequen i cauen i són substituïts

per pèls nous. Les plantes aquàtiques

no en tenen.

• ZONA SUBEROSA, és la part

superior de l'arrel més lignificada i

endurida, en la qual ja no hi ha pèls

absorbents que s'han assecat a

l'envellir la zona i la planta.

• COLL DE L'ARREL, punt o zona de separació entre l'arrel i la tija. És una

zona de trànsit que sovint pot veure's afectada per problemes de fons i

insectes.

5 de 15 5

TIPUS D'ARRELS

Es distingeixen dos tipus principals d'arrels:

• PRINCIPAL o PRIMÀRIA, procedent de la radícula de l'embrió en germinar les

llavors. Per la seva ramificació, en una arrel principal hi trobarem arrels secundàries,

terciàries... que s'anomenen RADICEL·LES.

• ADVENTÍCIES, que s'originen en diferents parts de la planta sense que tinguin res

a veure amb l'embrió, són les que ens permeten multiplicar les plantes vegetativament

quan es realitzen esqueixos i encolzaments.

Bàsicament, podem diferenciar dos tipus d'arrels principals a les plantes:

• PIVOTANTS o AXONOMORFES que són les formades per una arrel principal molt

desenvolupada que es clava verticalment en un sòl, amb més o menys ramificacions.

És el tipus d'arrel més comú a les plantes dicotiledònies.

• FASCICULADES són les que presenten

unes ramificacions tant o més desenvolupades que l'arrel principal formant una

cabellera d'arrels de la mateixa categoria i sense diferenciacions específiques. És l'arrel

típica de les plantes monocotiledònies.

Més informació:

http://insio.cat/WEBAO/arrel.htm

http://cmorton.webcindario.com/arrel.htm

6 de 15 6

2.2.- LA TIJA

És l'òrgan aeri de les plantes vasculars, sobre el qual es disposen els òrgans vegetatius

principals de les plantes (fulles i gemes vegetatives) i els de fructificació (flors, fruits i

gemmes de flor), a més a més de ser la via principal de conducció de saba bruta i elaborada a

totes les parts de la planta. La tija prové de la gèmmula de l'embrió i creix en longitud gràcies

al con vegetatiu situat a l'extrem superior del mateix.

FUNCIONS

• Condueix l'aigua i les sals minerals absorbits a través del xilema.

• Condueix aliments produïts per les fulles a la resta de planta a través de

floema.

• Emmagatzema aigua i sintetitza aliments.

PARTS DE LA TIJA

• NUS, zona de la tija on s'insereixen una

fulla i una o més gemmes.

• ENTRENÚS, zona de la tija que es troba

compresa entre dos nusos.

• GEMMES, espècie d'engrossiments que

apareixen als nusos conjuntament amb les fulles, a

les quals s'hi troben els primordis dels brots i/o de les

flors noves.

7 de 15 7

TIPUS DE TIJA • HERBÀCIES, són aquelles tiges sempre flexibles i tendres de coloració verda, per las

qual cosa estan en disposició de fotosintetitzar. Aquest tipus de tija es presenta a les

plantes de la família de les Gramínies (blat, ordi) i a les plantes de cultiu anual o de

temporada (pensaments, petúnies, hortícoles).

• LLENYOSES, són les de consistència dura i rígida, de vegades amb certa flexibilitat.

En aquest tipus de tiges les cèl·lules han acumulat lignina a la seva paret cel·lular en un

procés de lignificació resultat del creixement secundari de la tija. Aquestes tiges són les

més comunes als arbres (pi, alzina) i arbustos (marfull, romaní).

• SEMILLENYOSES, són les tiges de consistència intermèdia entre les herbàcies i les

llenyoses. És molt comuna a les plantes denominades subarbustives (geranis,

hortènsies)

PER LA SEVA SITUACIÓ PODEN SER AÈRIES O SUBTERRÀNIES SEGONS EL SEU

DESENVOLUPAMENT.

Més informació:

http://botanicavirtual.udl.es/tija/tipus.htm

8 de 15 8

2.3.- LES FULLES

Les fulles són apèndix de la tija de forma laminar, generalment de color verd, que neixen dels nusos que es troben al llarg de la tija, i juntament amb les gemmes, són els òrgans vegetatius més importants de les plantes. A més a més fan dues de les funcions més importants per a la vida vegetal que són la FOTOSÍNTESI (elaboració de matèria orgànica a partir de matèria inorgànica aprofitant l'energia de la llum) i la TRANSPIRACIÓ (sistema de termoregulació mitjançant l'evaporació d'aigua a través de les fulles).

PARTS DE LA FULLA Les fulles consten de diferents parts:

• PECÍOL. Estructura mitjançant el qual les fulles

s'insereixen a les tiges.

• LIMBE o LÀMINA. Zona laminar eixamplada i plana

de color verd en dues cares:(FAÇ:Cara superior quasi sempre

més endurida i impermeable. REVERS:Cara

inferior sovint de coloració lleugerament més cla ra).

• NERVIS. Són les prolongacions dels vasos conductors

de la saba que arriben a la fulla a través del pecíol i un cop a la

superfície de la fulla es ramifiquen fins a ordres molt elevats

en un procés anomenat ANASTOMOSACIÓ. L'aspecte final és

el d'una fulla amb el limbe molt dividit en petites porcions.

• BASE FOLIAR. És la zona del pecíol que està en

contacte amb la tija. En molts gèneres de Dicotiledònies que es

desenvolupa per dos apèndix a la base anomenats estípules.

9 de 15 9

TIPUS DE LES FULLES Les fulles són els òrgans més variables d'una planta, tant en la morfologia com en

l'anatomia.

Més informació:

https://www.google.es/search?q=classificaci%C3%B3+de+les+fulles&tbm=isch&tbo=u&sourc

e

=univ&sa=X&ved=0ahUKEwjGp5zesJDMAhUGOBQKHXuOBrwQsAQILQ&biw=1366&bih=

643#i mgrc=txnM5RAGjS3n1M%3A

http://gotbotanica.blogspot.com.es/2010/11/taula-de-fulles.html

http://insio.cat/WEBAO/fulla.htm

10 de 15 10

2.4.- LA FLOR

La flor és l'aparell reproductor de les plantes superiors. Són òrgans reproductors especialitzats

que mai són permanents, sinó transitoris. La seva funció va encaminada a assegurar la

continuïtat de l'espècie. El procés de la fecundació sexual, dóna origen a les llavors, contingudes

en el fruit que al seu torn procedeix de la transformació del ovari de la flor.

PARTS D'UNA FLOR

Una flor completa es compon de:

• PENDUCLE: és la cua que sosté la flor.

• RECEPTACLE o tàlem floral: és la part eixamplada del peduncle, on s'assenta la flor.

Les peces florals: estan constituïdes per:

PART ESTÈRIL: (Calze i corol·la).

• CALZE: està format per un conjunt d'estructura foliar, generalment verda, que

s'anomenen SÈPALS. Aquests són els primers a aparèixer, i la seva funció principal

consisteix en protegir el rovell floral.

• COROL·LA: està formada per estructures foliars, normalment acolorides, que reben

el nom de PÈTALS. Aquests es formen després dels sèpals, i la seva missió és

essencialment pol·linitzadora usant forma i colors com a reclam dels agents

pol·linitzadors.

PART FÈRTIL: constitueix l'aparell reproductor (estams i carpels),

• (ANDROCEU) ESTAMS: són els òrgans masculins de la flor. Cada estam està

format per un filament, l'extrem s'eixampla en una estructura anomenada ANTERA

on es troben els GRANS DE POL·LEN.

• (GINECEU) PISTIL: dóna lloc als òrgans femenins de la flor. A la vegada consta de

tres parts essencials: ovari, estil i estigma.

o OVARI: part inferior i eixamplada portadora dels òvuls o ESTIL: zona

allargada que separa l'ovari del estigma o ESTIGMA: és la part final de l'estil.

La seva missió és captar els grans de pol·len, per la qual cosa sol ser enganxós.

11 de 15 11

TIPUS DE FLOR:

Més informació:

http://servicios.educarm.es/templates/portal/ficheros/websDinamicas/20/Flores.pdf

http://www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes/index%20flors.htm

12 de 15 12

2.5.- EL FRUIT

El fruit es l'ovari fecundat que conte les llavors. Per a què es desenvolupi el fruit és necessari

que tingui lloc la fecundació, ja que són les hormones que produeixen les llavors formades les

que fan que aquest fruit es desenvolupi.

En alguns casos però es poden donar fruits PARTENOCÀRPICS, és a dir, el fruit es

desenvolupa però sense haver estat fecundat.

PARTS DEL FRUIT

• EPICARP o EXOCARP, que correspon a la pell del

fruit.

• MESOCARP, part interior

de vegades tènue i imperceptible o sovint carnosa i

plena de sucs anomenada a les hores SARCOCARP.

• ENDOCARP, que correspon a la part més interna

on hi trobarem les llavors.

Tot aquest conjunt dóna lloc al:

• PERICARPI (conjunt de

capes) dels fruits pot ser sec o carnós, d'aquesta manera podem distingir dos tipus bàsics

de fruits a les plantes:

o FRUITS SECS. Són els que quan arriben a

la maduresa, tenen el pericarpi coriaci o membranós no

molt desenvolupat i amb un baix contingut en humitat.

o FRUITS CARNOSOS. Són els que presenten desenvolupades les diferents

capes del pericarpi, més o menys sucoses i carnoses, constituïdes per teixits

parenquimàtics tous i aquosos.

13 de 15 13

TIPUS DE FRUITS:

14 de 15 14

3.- PROCESSOS VITALS

FOTOSINTESI

TRANSPIRACIÓ

RESPIRACIÓ

- AUDIOVISUAL PER FER LA SEGÜENT ACTIVITAT, NOMÉS CAL ELS 30 PRIMERS MINUTS.

REDES El secreto de los árboles

ACTIVITAT GRUPAL:

Després d'haver mirat l'audiovisual a classe es faran grups diferents que

cercaran informació i plasmaran els següents conceptes: la fotosíntesi,

transpiració i respiració vegetal en una cartolina o presentació digital i

s'exposarà a classe.

ACTIVITAT COL·LABORATIVA:

Fer un glossari a l’aula virtual amb les paraules senyalades en verd.

15 de 15 15

WEBGRAFIA

• https://prezi.com/8be7djjbytxv/plantes-vascular-i-plantes-no-vasculars/

15/04/2016

• http://insio.cat/WEBAO/index.htm 15/04/2016

• http://blocs.xtec.cat/naturalsom/1r-eso/6-regne-vegetal/#.VxYtAdSLRdj

15/04/2016

http://www.jardibotanicdesoller.org/es/jbs.php/guia_visitante/flora_balearica

15/04/2016