http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/legalcode.ca

© Generalitat de Catalunya

Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especilitzada. Departament de Justícia

www.gencat.cat/justicia

Eines, instruments i

materials metodològics per

a una nova cultura

professional

Jesús Vilar, professor de pedagogia social i planificació

de la Universitat Ramon Llull

Barcelona, 22 de juny de 2011

Índex.

• Les professions, estructures canviants.

• Influència de les perspectives epistemològica i sociològica

sobre de les professions.

• Autoimatges i cultures professionals.

• Adequació als reptes de la societat complexa: canvi i

inestabilitat.

– De la racionalitat tècnica a la lògica de la complexitat.

– De l’estructura d’arbre a l’estructura de xarxa.

– Del consum de coneixement a la creació de

coneixement.

• Situació actual: formació racionalista en contextos

complexos.

• Canvis actitudinals.

Elements que conflueixen en el debat sobre les

formes d’entendre l’acció.

Construcció de

les

intervencions

Perspectiva

epistemològica:

com

pensem/com

hauríem de

pensar

Perspectiva

històrica: d’on

venim/on

anem

Perspectiva

pràctica: com

ens

organitzem/com

ens hauríem

d’organitzar

Autoimatges professionals i lògiques de construcció

del coneixement.

La racionalitat tècnica.

Estructura tecnocràtica (professional

actuador-aplicacionista).

Lògica mecanicista.

Probl. “ben plantejats”.

Model tecnocràtic: actuació finalista,

reproductora; aplicació mecànica de

fòrmules.

Professional actuador-aplicacionista.

La racionalitat científica o

investigadora.

Estructura sistèmica (professional

reflexiu-creador).

Lògica sistèmica.

Probl. “mal plantejats”.

Model reflexiu: actuació

dinàmica, investigadora; creació de

respostes.

Professional reflexiu-creador

Les autoimatges parteixen de supòsits implícits ( a partir de valors):

La idea de problema i forma de tractament.

El seu propi rol i funció social.

La forma de treballar i organitzar-se.

La idea d’èxit i de fracàs.

Estructura tecnocràtica: organització arbòria

S2

S3

S4 S4

S1

S3

S2

S3

S5

S4S4

S5 S5 S5

Organització dels serveis Estructura del coneixement

Creació

Organització

Consum, ús

Circulació vertical unidireccional de caràcter jeràrquic. Parcialització.

Especialització resolutiva.

• Supòsits ideals en la tasca professional:

Disposar de competències que permeten dominar el mètode i aplicar solucions. Mirada tradicional als espais de treball (“definits, clars”): persona-problema.

• Característiques: Treball “en solitari” de “curta mirada” (professionalitat restringida). Incomoditat en la novetat i els fets no previstos. Necessitat de retorn a la situació prèvia a la dificultat. Activitat resolutiva. Aplicació de criteris prefixats tancats. Recerca de la

“resposta bona”. Aplicació de coneixement. Mirada fragmentada de la realitat (multidisciplinarietat).Treball sectoritzat

centrat en la lògica dels serveis (especialització artificiosa) sense perspectiva.

• Davant d’una situació de crisi: Posició egocèntrica-subjectiva. Exigència de canvis contextuals. Cerca de solució externa. Centrifugació, “derivació” de problemes. Confrontació. Estratègia individual. Desconfiança en la persona que planteja

resistències o qüestionaments.

Actituds professionals i supòsits (actuador-aplicacionista)

Estructura sistèmica: organització en xarxa

S5

Organització dels serveis Estructura del coneixement:

S2

S3

S4

S4

S1

S3

S2

S3

S5

S6S5

S5

Necessitat

detectada

Creació

OrganitzacióÚs

Professionals

Persones

expertes

Tècnics

Recerca aplicada: Construcció conjunta de projectes.

investigació-acció. Espiral autoreflexiva.

Actituds professionals i supòsits (reflexiu-creador)

• Supòsits ideals en la tasca professional: Disposar de competències per elaborar respostes en un marc de complexitat i

canvi. Nova mirada als espais emergents de treball –”imprecisos”-.• Característiques: Treball cooperatiu de “mirada àmplia” (professionalitat ampliada). Mirada dinàmica de la realitat (vells problemes que canvien la forma de ser

enfocats; situacions existents que no eren problema però que ara són visibles; noves situacions resultat del canvi social). Es compta amb la novetat i l’imprevist.

Predisposició per progressar cap a un nou equilibri. Creació de coneixement. Mirada global/sistèmica sobre la realitat (transdisciplinarietat). Creació de respostes contextualitades. La “millor resposta” és la que un equip

és capaç de construir i implementar en el servei al ciutadà/ana. Circulació fluïda entre les circumstàncies concretes i la generalització.

• Davant d’una situació de crisi: Posició autocrítica-objectiva. Predisposició a generar canvis estructurals. Cerca de solució interna. Compromís en la recerca de solucions. Cooperació, implicació. Voluntat de construcció conjunta. Valoració positiva

de l’aportació de noves perspectives. Complicitats, confiança.

Amplitud

Tipus

Ètic

Ètico-tècnic

Ètico-tècnico-

institucional

Macrosistema:

la professió

Exosistema:

Àmbit/sector i altres

professionals

Microsistema:

Institució i interacció

amb l’entorn

2n nivell d’anàlisi:

consciència

d’especialitat i

generalització de

bones pràctiques

3r nivell d’anàlisi:

consciència

d’equip i

elaboració

d’experiències

Estructura de referència de l’acció professional ampliada.

1r nivell d’anàlisi:

consciència

col·lectiva i identitat

professional

Formes de definir la dimensió educativa en medi obert (preguntes de les dues formes de pensament)?

Sobre el potencial educatiu i el contingut:

Quina és l’aportació educativa (explícita, intencional,

estructurada i avaluable) a cada mesura?

Quin és el potencial educatiu del territori (entès com espai

simbòlic, antropològic, no només geogràfic)?

Quin és el currículum explícit (contingut)? I l’ocult?

Sobre l’agent educatiu:

Hi ha un únic agent? Només ho és el professional?

Qui construeix les propostes educatives? Com es

construeixen?

Com és la relació amb els agents professionals i no

professionals del territori?

Com és la relació entre professionals i/o agents?

Relacions entre professionals i entre agents educatius

Entre agents:

Complementarietat (responen a àrees diferenciades).

Substitució (ocupen el lloc de l’agent absent).

Interferència (plantegen objectius contradictoris entre ells).

Reforç (comparteixen objectius i propostes d’acció).

Entre professionals:

Absència de comunicació; propostes independents que

s’ignoren entre elles.

Coordinació; propostes independents que s’informen

entre elles (multidisciplinarietat).

Cooperació; propostes interdependents que es

construeixen de forma simultània (interdisciplinarietat).

Construcció conjunta; construcció d’una única proposta

(transprofessionalitat).

Canvis en la cultura professional.

• Passar d’una idea mecanicista de la realitat a una idea basada en esquemes de complexitat.

• Passar de pensar exclusivament en l’acció, a “pensar-se” com un sistema en evolució.

• Passar de la racionalitat tècnico-descriptiva al paradigma crític-reflexiu-investigador: de “l'ús” del coneixement a la “creació”de coneixement.

• Passar del treball “en arbre” al treball “en xarxa” (acció col·laborativa, corresponsabilitat, territorialitat):

Disposar d’un objectiu comú.

Passar de l’absència de relació a la construcció conjunta de coneixement.

Identificar el potencial de tots els agents professionals i no professionals.

Establir sistemes de corresponsabilitat entre els agents.

Desenvolupar actituds de complicitat, respecte i confiança.

Reconèixer les assimetries. Redefinir el lideratge.