Embed Size (px)
DESCRIPTION
Traducció al català d'un pwp ja pujat. A més s'afegit alguna coseta més.Salut
Citation preview
1
EL FRANQUISME I L’OPOSICIÓ
DEMOCRÀTICA (1939 – 1975)
Història d’Espanya
2
Espanya i Catalunya durant el Franquisme
APARTATS:
a) Les institucions republicanes a l’exilib) El primer franquisme (1939-1959): evolució política.c) El primer franquisme (1939-1959): evolució socio-
econòmica.d) La demografia catalanae) El segon franquisme (1959-1975): evolució política.f) El segon franquisme (1959-1975): evolució
socioeconómica.g) La oposición política al régimen (1939-1975)h) Les organitzacions clandestines a Catalunya.i) La reafirmació cultural a Catalunya
3
Les institucions republicanes a l’exili Després de l’ocupació de Barcelona, que era seu de la
Generalitat i el govern de la República, centenars de milers de republicans van marxar a l’exili.
1d’abril acaba la guerra civil a l’estat. Les institucions republicanes continuen vigents encara
que a l’exili. Reconeixement dels països democràtics que no de les institucions feixistes.
Antics combatents de l’exèrcit republicà i militants de les associacions obreres organitzen el maquis, on s’organitzaven en forma de guerrilla urbana o rural. Aquesta forma d’organització arribarà fins la dècada dels 50.
Quico Sabaté.
El 'maquis' català era d'abast urbà i rural. La guerrilla urbana
(atracaments, sabotatges, bombes a edificis oficials...)
va tenir dos noms mítics: Quico Sabaté i el Facerias.
4
Els govern de la República i les institucions basques es refuqien a països llatinoamericans.
El govern de la Generalitat de Catalunya i parlamentaris es queden a Europa esperant una ràpida victòria aliada.
En finalitzar la 2GM els aliats no donen suport als republicans, ni a cap possible invasió. L’inici de la guerra freda afiançarà encara més a Franco.
Lluís Companys, president democràtic de la Generalitat de Catalunya afussellat el 15 d’octubre de 1940
Josep Irla assumí la Presidència de la Generalitat fins Octubre de 1954 que l’assumirà Josep Tarradellas.
Tarradellas optarà per no formar govern i nomenarà delegats en els principals països del món, que de facto seràn ambaixadors.
Josep Tarradellas
Josep Irla i Bosh
5
El primer franquisme (1939-1959):Evolució política. [1]La instauració del franquismeEl triomf dels “nacionals” va permetre la instauració de la dictadura de Franco.El nou règim lligat a la seva figura, es manté fins la seva mort.Una dictadura de difícil clasificació
Estat fort, molt centralitzat. Unitat d’Espanya, doctrina de l’església i Falange. Dictadura militar i eclesiàstica de tipus tradicional.
Concentració absoluta del poder en Franco: Cap de l’Estat Cap del govern Comandament dels exèrcits. Cap del Moviment Caudillo.
Organitzat a partir de LLeis FonamentalsLes diferents fases:
Fins 1945 dictadura totalitaria (Feixista)Fins 1957 CatólicaFins 1975 Tecnocrática.
6
Caudillo i Comandament dels exèrcits.
7
El primer franquisme (1939-1959):Evolució política. [2]La coalició reaccionariaLa coalició reaccionaria que li va donar supor en la guerra civil:Families institucionalitzades:
L’exèrcit, fidel durant tot el règimL’església, va formar part de l’estat i alguns prelats en llocs relevants.Falange. Moviment Nacional en Ministeri del treball, sindicats i mitjans de comunicació.
Families polítiques:Monàrquics de Don Juan, pocs però ben connectats amb èlits econòmiques i socials.Els tecnocràtes de l’Opus Dei. Molt conservador, amb gran importància a finals dels anys 50.
8
El primer franquisme (1939-1959):Evolució política. [3]
El règim totalitari (1939 – 1945)Llei de 8 d’agost de 1939: dictar normes jurídiques sense pràcticament cap condicionant.SEGON GOVERN DE FRANCO. 9 d’agost de 1939
Govern format per militars amb algún catòlic i carlista.Fins 1942 predomini d’Alemnaya, auge de la Falange, cunyat Ramón Serrano Suñer.Programa Feixista (ideologia de la Falange:)
Sindicats verticals, Associació de joves i dones, sindicat d’estudiants universitaris.Sindicatos verticales. SEU, Secció Femenina i Frente de Juventudes.Immes aparell de premsa i propaganda; adopció de simbologia feixista.17 de juliol de 1942 LEY DE CORTES, 2ª Ley Fundamental. (1ª Fuero del Trabajo de 1938)
Nou GOVERN. Agost de 1942 Falange per poder.1943 Petició de la restauració de la monarquía.1945 Manifest de Lausana, condena del règim y monarquía de perfil no definit. (Don Juan)La actitud ante la Segunda Guerra Mundial.1939, 4 de septiembre: neutralitat. 1940, junio: Inici de la no beligerància (prebeligerancia)1940, octubre: reunió de Franco – Hitler en Hendaya.1941, enviament de la División Azul.1943, octubre: tornada a la neutralitat.
9
Lleis Fonamentals
Fuero del Trabajo (1938) Inspirat en la Carta di Lavoro del feixisme italià. Embrió de la posterior legislació social, magistratura com a jurisdicció de litigis laborals, retribució... Se centra en la rigidesa laboral com a compensació de salaris baixos i absència d’assegurances per desocupació. . (Girón)
Ley Constitutiva de las Cortes. (1942) Declivi de l’eix. Havia que donar major repesentativitat al règim. Es creen Les Corts òrgan deliberant dels projectes de govern. Composició tres terços, un de sindical, altre d’entitats (col·legis professionals, acadèmies...) i un altre pel Consell Nacional del Moviment.
10
Fuero de los españoles. (1945) En una situació molt amenaçadora. Inclou principis, obligacions i drets dels espanyols. Si no se era partidari del règim, la sèrie de llibertats i drets queden en res, perquè eren possibles sempre que no s’atemptés contra els principis fonamentals.
Ley de Referendúm (1945). El cap d’estat podia fer referendums. El va utilitzar per la llei de Successió (1947). I llei orgànica de l’estat (1966).
Ley de Sucesión (1947) declara Espanya “estat catòlic, social i representatiu, constituït en Regne”. Però Franco cap d’estat vitalici. 1969 es designa Joan Carles.
Ley de Principios del Movimento (1958). Presència creixent de l’opus, es promulga aquesta llei per insuflar nous ànims al Moviment. Necessitat de passar pel Moviment per accedir a qualsevol càrrec. Moviment únic canal de participació política.
11
Reunió en Hendaya de Hitler i Franco
12
La división azul (División 250)
Despedida de un contingente de la división azul
Soldados de la división azul
13
Context internacional 1945/ 1947 - 1948 / 1957
La fi de la Segona Guerra Mundial 1945 Conferència de Potsdam, es nega l’entrada de Espanya en l’ONU.1946 Tancament de la Frontera amb França Retirada de tots els ambaixadors de Madrid (Excepte: Argentina, Vaticano y Portugal)Exclosa del plà americà d’ajudes a la reconstrucció d’Europa, el Plà Marhall
Guerra Fría i canvi d’orientació1948 Obertura de la frontera amb França1951 Tornada dels ambaixadors.1953 Signatura del concordato. Acord Hispanoamericano.1955 Ingres d’Espanya a l’ONU.
14
Condena de les Nacions Unides 12-XII-1946
A) Por su origen, naturaleza, estructura y comportamiento general, el régimen de Franco es un régimen fascista, organizado e implantado en gran parte merced a la ayuda de la Alemania nazi y de la Italia fascista de Mussolini.B) Durante la larga lucha de las Naciones Unidas contra Hitler y Mussolini, Franco prestó una ayuda muy considerable a las potencias enemigas, a pesar de las continuas protestas de los aliados (...)
La Asamblea General de las Naciones Unidas, convencida de que el Gobierno fascista de Franco en España (...) no representa al pueblo español (...), recomienda que se prohíba al Gobierno de Franco pertenecer a los organismo internacionales creados por las Naciones Unidas o relacionados con ellas, y participar en conferencias y otras actividades que puedan concertar las Naciones Unidas, o dichos organismos, hasta que se forme en España un Gobierno nuevo y adecuado.
Además (...) recomienda que, si dentro de un plazo razonable, no se establece en España un gobierno cuya autoridad proceda de sus gobernados y que se comprometa a respetar la libertad de expresión, de religión y de reunión, y a celebrar cuanto antes elecciones en las que el pueblo español pueda expresar su voluntad, libre de coacción y de intimidación (...), el Consejo de Seguridad estudie las medidas para remediar tal situación. Asimismo, la Asamblea recomienda que todos los Estados miembros de las Naciones Unidas retiren inmediatamente los embajadores y ministros plenipotenciarios que tienen acreditados en Madrid
Resolución de la Asamblea General de la ONU, Nueva York, 12 de diciembre de 1946.
Documento
15
El primer franquisme (1939-1959):Evolució política. [4]El predomini dels catòlics (1945 – 1957)La derrota de l’Eix en la 2ª GM obliga a adaptarse a les noves circumstàncies..NOU GOVERN Juliol de 1945. Predomini de católicss de la Asociación Católica Nacional de
Propagandistas ACNP Martín Artajo, José Mª Fernández o Joaquín Ruiz Jiménez.Realitza canvis institucionals: no feixistes i fort ofensiva diplomàtica.
Canvis Institucionals. (Per demostrar que no era un Estat Feixista)1945 Fuero de los Españoles, drets però no es garantitzaven el seu exercici Ley de Referéndum Nacional, sotmetre a consulta popular els decrets elaborats per les Corts.1947 Ley de Sucesión de la Jefatura del Estado monarquía autoritaria proposada per
Franco a les Corts.Ofensiva diplomàtica: (Trencar l’aillament internacional després de la 2ª GM)
Relacions amistoses amb el món àrab.Sectors més conservadors d’Europa i EEUU.Recolzament de païssos llatinoamericans: Protocol Franco-Perón 1948, enviament d’aliments d’Argentina a Espanya.
16
EEl primer franquisme (1939-1959):Evolució socio-econòmica. [1]Capitalisme autárquic y corporativoDesprés de la Guerra Civil, política d’autarquía: nació economicament autosuficient.Intervenció de l’Estat en la vida econòmica:
Ministerio de Industria y Comercio; Instituto Español de Moneda Extranjera: Férreo control del comerç exterior.1939 Ley de Protección y Fomento de la Industria Nacional i la Ley de Ordenación y Defensa de la Industria Nacional. Impulsar el desenvolupament econòmic.1941 Instituto Nacional de Industria (INI): promoure i participar en empreses com ENDESA, SEAT, CASA, ENSIDESA, etc.Servicio Nacional del Trigo y Comisaría Nacional de Abastecimiento y Transporte. Els productors obligats a llilurar part considerable dels seus productes a preus fixats. 1940 Organización Sindical Española (OSE), configurada per la Ley de Unidad Sindical i la Ley de Bases de la Organización Sindical.Principis de l’organització sindical: unitat, totalitat i jerarquía; empresaris, tècnics i treballadors. Sindicats verticals. Amb comandaments procedents dels Moviment Nacional.
17
EEl primer franquisme (1939-1959):Evolució socio-econòmica. [2]Capitalisme autárquic i corporatiu amb moltes dificultats:
Grans restriccions imposades al comerç exterior. .Excesiu ntervencionisme estatal i desmesurada reglamentació.L’Estat no va poder cumplir el papel modernitzador i impulsor del creixement econòmic.Gran escassetat.Implantació de les cartilles de racionamient.Mercat negre.
18
El primer franquisme (1939-1959):Evolució socio-econòmica. [3]Els inicis de la modernització econòmica.
1951 Nou Govern: Millorar les condicions de vida i flexibilitzar la ideologia econòmica. L’obetura econòmica.
1953 Acord Hispanoamericà entre USA i Espanya. 1.500 millons de $ (prèstecs, donacions i suport per la construcció de bases militars) i enviament de productes (matèries primeres, pinsos, fertilitzants i aliments) Augment de la possibilitat d’arrivada de capitals estrangers amb limitacions legals..
L’abandonament del dirigisme econòmic.Nova Política Agraria: eliminació de cupos, superfícies obligatories … mercat lliure.1952 Supresió de las cartilles de racionament..Liberalització de certs preus industrias i eliminació de projectes autàrquics de l’INI
La recuperació econòmica1951 – 1957 creixement del PIB del 4,5% ( igual en Alemanya e Itàlia).El comerç es multiplica per 10.1954 La renta per capita no era encara igual a la de 1936.Desenvolupament basat en l’abundant oferta de mà d’obra barata i l’èxode camp ciutat.
19
El primer franquisme (1939-1959):Evolució socio-econòmica. [4]Les bases socialsDictadura amb ampli suport de la població però la clase obrera sometida i en precarieta.
Suport de grups previs a la República:Els grans propietaris de la terra, burgesia industria, aristocracia financera,.
Suport de nova burgesía:Empresaris i especuladros de la autarquía. Mercat negre i Corrupció..
Petits i mitjans camperols donen suport el 18 de juliol. Les classes mitjanes urbanes enquadrades amb al Falange, Església i Exèrcit.
La classe treballadora.El Franquisme negava l’existència de la lluita de classes. Conflictivitat derivada de les organitzacions sindicals marxistes i anarquistes. Prohibició de les organitzacions sindicals, vagues i representació de la classe obrea.
1942 Ley de Reglamentación de Trabajo.Condicionss laborals competència exclusiva de l’EstatContrapartida: estabilitat en el lloc de treball.
Instituto de Previsión: Subsidis familiars, segur obligatori d’enfermetat, prestació per accidents de treball, etc...
20
EEl segon franquisme (1959-1975):Evolució socioeconòmica. [1]L’expansió del desarrollismeEconomía en expansió des de 1950 però amb desequilibris interns i externs.
1957 Febrer NOU GOVERN, política liberalitzadora.Falange perd poder i ascendeixen els tecnòcrates de l’Opus Dei: Laureano López Rodó, amb el
suprt de Carrero Blanco. Projecte tecnocràtic: modernitzar económica i socialment el país sense alterar les estructures
autoritaries.El pla d’estabilitzacióMesures pre estabilitzadores:
Supresió sistema de canvis múltiples i devaluació de la pesseta. Congelació dels salaris, augment de la pressió fiscal. Sistema més flexible de relacions laborals, Ley de Convenios colectivos 1958.Incorporació a la OCDE, Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial
(Prèstec en 1959 de 500.000.000 $)
21
El segon franquisme (1959-1975):Evolució socioeconòmica. [2]
Pla d’EstabilitzacióControlar la inflació, estabilitat de preus i prendre mesures per reduïr el consum intern i la demanda:Mesures fiscals: limitació de despesa del sector públic.Mesures monetàries: no realització de fons públic, limitació de crèdit bancari al sextor privat Per equlibir extern: liberalització de les importacions de capitals amb un nou aranzel, devaluació de la pesseta (1 dólar= 60 Pessetes)Desmontar el capitalisme corporati heredat i establir economia de mercat.Efecte immediat: forta recessió, però les reserves augmentes i es conté la inflació.1961 L’ economía espanyola comença a enlairar-se
El desenvolupament econòmicConsiderable volum de divises Turisme, masiu en els 60.
Emigració: .2.000.000 espanyols se’n ban a treballa fóra entre 1960 y 1975.El capital estranger. Augment de les inversions des de 1959
Tres plans de desenvolupament desde 1964 a 1975Primer pla (1964-67) PNB creix un 6,4% anualSegon Pla (1968-71) PNB creix un 4% anualTercer Pla, creixement moderat fins 1974 Entre 1959 i 1975:
L’Agricultura del 23% al 9% de PIBLa Indústria del 34% al 42% del PIBEls serveis del 43% al 49% del PIB
De 1960 a 1975 7.000.000 emigren del camp a la ciutat..Transformació d’Espanya. Què hagués passat sense la emigració???
22
El segon franquisme (1959-1975):Evolució socioeconòmica. [3]Les condicions de vidaEl gran desenvolupament va transformar la vida quotidiana de la població. Augment del nivell de vida.En els 60 Espanya quasi dobla el valor real de la renta nacional: de 613 a 2.178 millons de Pts.Renta per càpita, de 20.234 Pts en 1960 a 145.769 Pts en 1975.Poder adquisitiu comparat amb la CE 58,3% en 1960 a 79,2% en 1975.El consum i el benestarIncrement del pressupost familiar.Necesitats básiques: en 1958 el 77,2%, en 1973 el 57%.Béns de llarga durada: línea blanca, cotxe, televisió, etc.Modificacions en les formes de vida, semblants a les europees.Les reformes educatives i socials1963 Ley de Bases de la Seguridad Social. Dret de tots els espanyols a la SS.1970 Ley General de Educación. Increment de la inversió, número de professors, obligatorietat,
formació professionalReligió cada vegada menys incidència.
23
El segon franquisme (1959-1975):Evolució socioeconòmica. [4]La nova estructura social
Enriquiment generalitzat però fort diferenciació social.Tendència a la concentració de rentes en minoría acomodada.Granaas bosses de pobressa.
La classe obrera.Jornalers, obrers d’indústria i serveis.Jornalers passen de ser el 23% de la població activa en 1960 a sólo el 6,3% en 1975 .Obrerss industrials i comerç creixen fins el 40% de la població activa en 1975. Tendència a la especialització i la millora salarial
Less classes mitjanes.Augment fins superar lleugerament a la classe obrera en 1975.Noves classes mitjnes, urbanes, professions lliberals, funcionaris, treballadors no manuals…
Las classes altes.1975 el 6%, cercle de poder econòmic e influència.Oligarquía terratinent ; grans empresaris de la indústria; Aristocràcia financeraCossos d’èlit de l’administració de l’Estat; comandaments superiors de l’Exèrcit.Oligarquía terratinent perd poder i la Burgesia industrial guanya.
24
El Plan de Estabilización de 1959 [1]
Al final de la Guerra de Liberación, la economía española tuvo que enfrentarse con el problema de su reconstrucción, que se veía retardada en aquellos momentos por la insuficiencia de los recursos y los bajos niveles de renta y ahorro, agravados por el desequilibrio de la capacidad productiva como consecuencia de la contienda.
La guerra mundial y las repercusiones que trajo consigo aumentaron estas dificultades y cerraron gran parte de los mercados y fuentes de aprovisionamiento normales, lo que motivó una serie de intervenciones económicas al servicio de las tareas del abastecimiento y de la reconstrucción nacional. Sin embargo, a través de estas etapas difíciles, España ha conocido un desarrollo sin precedente en su economía.
Gracias a ese rápido proceso, nuestra economía se ha modificado profundamente. Resueltos un sinfín de problemas, hay que enfrentarse ahora con otros derivados, tanto del nivel de vida ya alcanzado, cuanto de la evolución de la economía mundial, especialmente la de los países de Occidente, en cuyas organizaciones económicas está integrada España.
Para ello son imprescindibles unas medidas de adaptación que, sin romper la continuidad de nuestro proceso económico, aseguren un crecimiento de la producción respaldada por una política de ahorro y de ordenación del gasto.
La solución que se pretende dar a aquellos problemas debe hacerse desde un planteamiento global y panorámico de los mismos, de tal manera que ni la apertura de nuestra economía hacia el exterior, ni las medidas de orden interno, produzcan efectos secundarios desfavorables.
Sigue ….
Documento
25
El Plan de Estabilización de 1959 [2]
Sigue ….Por otra parte, es necesario que la nueva ordenación económica esté dotada de la debida flexibilidad para que sea
susceptible de sufrir los reajustes necesarios y las revisiones oportunas a medida que los aconseje la experiencia y los postulen las circunstancias.
Es este aspecto, el Decreto-ley que a continuación se articula establece la liberalización progresiva de la importación de mercancías y paralelamente, la de su comercio interior; autoriza la convertibilidad de la peseta y una regulación del mercado de divisas; faculta al Gobierno para modificar las tarifas de determinados impuestos y al Ministerio de Hacienda para dictar normas acerca del volumen de créditos.
Es indudable que las medidas restrictivas de emergencia entrañaban un carácter transitorio. Superadas aquellas circunstancias, ha llegado el momento de iniciar una nueva etapa que permita colocar nuestra economía en una situación de más amplia libertad, de acuerdo con las obligaciones asumidas por España como miembro de pleno derecho de la O.E.C.E. La mayor flexibilidad económica que se establecerá gradualmente no supone en ningún caso que el Estado abdique del derecho y de la obligación de vigilar y fomentar el desarrollo económico del país. Por el contrario, esta función se podrá ejercer con mayor agilidad suprimiendo intervenciones hoy innecesarias. La nueva etapa de nuestra vida comercial traerá sin duda consigo una relación adecuada de costos y precios, de acuerdo con las circunstancias reales de la demanda y la producción.
De este modo, se espera obtener la estabilidad interna y externa de nuestra economía, el equilibrio de la balanza de pagos, el robustecimiento de la confianza en nuestro signo monetario y, en suma, la normalización de nuestra vida económica.
Nueva Ordenación de la Economía española. (B.O.E. del 20 de julio de 1959).
Documento
26
La demografia catalanaLa població a Catalunya en el període de
Guerra: En els cens de 1949 s’observa que el creixement
demogràfic a Catalunya entre 1936 i 1949 va ser del -1%. Catalunya perd més població que la resta d’Espanya
Durant la guerra Civil es produeix corrent migratori cap a Catalunya des de territoris de l’Estat que anaven sent ocupats pels feixistes. Una vegada acabada la guerra marxaran a França o es quedaran.
El moviment migratori en la postguerra: A la dècada dels 40’s la població creix un 11%. No
s’explica només pel creixement vegetatitu (2,9%), s’ha de sumar l’immigració que arriba en busca de llocs de feina deixats pels expatriats.
A la dècada dels 50’s, es produeix un creixement del 20,3%. Acudeixen a la crida de la indústria i als serveis i instal·lacions turístiques que requerien mà d’obra barata. Importància també de la construcció.
A la dècada dels 60’s, encara un corren migratori cap a Catalunya molt intens. Aparició de barriades obreres, sense serveis, infraestructures….
A la dècada dels 70’s i conseqüència de la crisi, saturació del mercat de treball. Produeix afebliment del procés migratori.
27
El segon franquisme (1959-1975):Evolució política. [1]La dictadura del desenvolupament
El triomf serveis per justificar la dictadura, i el desenvolupament també es utilitzat políticament: Dictadura de la victòria i dictadura del desenvolupament.Des de 1957 tecnòcratas de l’Opus Dei, progressiu augment en governs de 1962, 65 y 69, però
mai tenen tot el poder. L’estratègia dels tecnòcrates.
Adaptar el règim a les noves realitats internes i externes: Modernització de la administracióInstitucionalització del règim.Qüestió succesòria.
La modernització de l’administracióEntre 1957 y 1965 reforma “tècnica” de l’administració pública. Aprovació de diferents lleis:Ley de régimen jurídico de la Administración; Ley de procedimiento administrativo; Ley de
entidades autónomas; Ley de funcionarios civiles del Estado; Ley de retribuciones de los funcionarios.
Nous ministeris amb secretaries tècniques.
28
El segon franquisme (1959-1975):Evolució política. [2]
La dictadura del desenvolupamentLa institucionalització del règim.
1967 Ley Orgánica del Estado, setena i última de les lleis fonamentals.Separació de carrecs i atribucions del Cap de l’Estat i de Cap de govern.Aposta per la institució monàrquica.Augment dels membres a Corts i creació de procuradors familiars (escollits entre caps de família i dones casades)Possibilitat de crear associacions polítiques, sempre que es respectin els principis del moviment.
La qüestió succesòria.22 de Juliol de 1969, les Corts van aprovar que el successor fós Juan Carlos.Jura lleialtat a Franco i fidelitat al seu règim
29
El segon franquisme (1959-1975):Evolució política. [3]Els aperturistes
Enfrontaments entre tecnócratas i falangistes (aperturistes).Els aperturistes van intentar: Regulació d’associacions polítiques.
Ampliació dels treballadors en els sindicats oficials.1966 Ley de Prensa de Manuel Fraga, eliminació de la cemsura prèvia.
Conflicte público amb aperturistes: 1969 Asunto Matesa, Alts càrrecs de l’Opus Dei afectats.Els governs de Carrero i Arias.El govern monocolor1969 Nou Govern amb Carrero Blanco vicepresident. Semblava monocolor (tecnócrata).
1970 Ley General de Educación.Immovilisme polític i fre dels aperturistes.
La presidència de Carrero Blanco.Juny de 1973, Carrero Blanco president de Govern.
Representació de les tendències equilibrades.20 de desembre de 1973 Assassinat de Carrero Blanco
30
Carrero Blanco
31
El segon franquisme (1959-1975):Evolució política. [4]El govern d’Arias NavarroCarlos Arias Navarro sucsessor com president de GovernPerfil personal baix. Govern sense presència de tecnòcratesPresentació en les Corts de un programa de signe aperturista:
Sistema d’elecciones d’alcaldes.Incompatibilitats per als procuradors.Autogovern de sindicats oficialsIndependència mutua d’Estat i Església.Creació d’associacions polítiques.
Evolució immovilista:Enfrontamnet amb monseñor Añoveros, bisbe de Bilbao.Destitució general Díez Alegría com cap de l’Estat Mjyor (entra Fernández Vallespin)Estatut del Dret d’Associació política.
Dimisisions d’aperturistes: Pio Cabanillas (Informació i Turisme); Barrera de Irimo (Hisenda). Resposta a la pressió de l’oposició i a la intensa activitat terrorista amb fort repressió:1975 afussellament de 2 de ETA y 3 del FRAP.
32
El segon franquisme (1959-1975):Evolució política. [5]El govern d’Arias NavarroLes reformes del règim.1974 Membres del règim plantegen la necessitat de profundes reformes sense arribar a cap
sistema democràtic. Preparació per la particIpació en la vida polítIca sense Franco. Crisis notable accentuada el 20 novembre de 1975 amb la mort de Franco.
33
El segon franquisme (1959-1975):Evolució política. [6]La política exterior1957 – 1969 Fernando María Castiella, ministre d’exteriors
Criteris d’actuació: Acostament a la CE; estreta relació amb USA ; Recuperar GibraltarEspanya i l’Europa comunitària
1962, febrer, petició obertura de negociacions amb CE. Informe Birkelbalk (adhesió no plena sensedemocràcia).1967 Acord preferencial, signat en 1970 en Luxemburgo (económic).1973 Protocol addicional.
Espanya i els Estats Units1953 Acord Hispanoamericà. Bases militars (Torrejón, Morón, Saragossa i Rota)1959 Eisenhower visita Espanya.1963 Intent de canviar el Pactoe bilateral per un Tractat de Cooperació i seguretat mútua. (intent d’entrar a la CEE i OTAN). Però prorroga del de 1953.1970 Acordd d’Amistat y Cooperació (per 5 anys) amb concessions a Espanya.
Gibraltar i la descolonització1964 Obertura de negociacions amb Gran Bretanya. Aillament del Penyó (1969- 1984 tancament de la frontera.)1968 Independència de Guinea Ecuatorial.1969 Devolució de Ifni al Marroc.1975 Sahara occidental entre Marroc i Mauritània.
34
Descolonització espanyola
35
L’oposició política al règim (1939-1975) [1]El destí dels vençuts.
Accentuació de la divisió entre Espanya catòlica i conservadora i l’Espanya laica i progressista.L’exili
Sortida per les represalis dels vencedors.500.000 surten per la frotera per França.Els que es van quedar a França van fer la 2GM i van acabar en camps de concentració.Una minoria al nord d’Àfrica.Des de França cap a : Mèxic, Xile, Cuba, Argentina,… també cap a l’est i la URSS.En la Unió Soviètica 3000 nens enviats en 1937.D’entre els vençuts lo millor de la classes política, dirigents, quadres.. També es produeix un exili cultural, on destaquen: Machado, Pàmies, Severo Ocho, Manuel Azaña, Max Aub, Luis Cernuda, Luis Buñuel, Pedroo Salinas, Rafael Alberti, Arturo Barea…..
La represiónPrimer anys, forta acció repressiva. La por insititucionalitzada com estratègia de control social. .Anul·lació de qualsevol tipus de disidència. Contra els partits, contra els sindicats, contra els maquis, repressió lingüística, cultural, nacional….Ley de responsabilidades políticas; Ley de depuración de funcionarios; Ley de represión de la
Masonería y el Comunismo; Ley para la Seguridad del Estado.1939–1945 executades entre 35.000 y 50.000 personas. 300.000 presos i depuració de funcionaris..
36
L’oposició política al règim (1939-1975) L’oposició antifranquistaConsolidació del Régim.. Poques esperances i possibilitats de derrribar-lo a curt termini.
Anys 40:Oposició externa dividida, Negrín, Indalecio Prieto. Govern de la República en l’exiliineficaç. Desacord entre comunistes i socialistes, divisions dins l’anarquisme.A l’interior cal destacar els Maquis, intensifiquen accions el 1946-47. l’alçamentpopular contra el franquisme mai es va produir.Conspiracions monàrquiques, d’escassa envergadura.Fins 1949 actuarà la guerrila interior (maquis).A l’exili; dispersió entre païssos. Enfrontament entre organitzacions.Anys 50
PCE creixent (Carrillo, Claudín) política de
reconciliació nacional. Però el PCE
encara seguia aïllat i mai es produeix la vaga general.
Voltatnt dels moviments 56, destaca el FLP amb liberals,
socialistes i cristiansreivindicatius de les HOAC i les JOC.
37
L’oposició política al règim (1939-75)
Anys 60:
Conturbeni de Munich el 1962. Exclusió dels comunistes
Creixent presència del PCE. 1963 s’afussella Grimau.
Comunistes molt implantats en la universitat. Tierno Galván i Aranguren i Garcia Calvo separats de les càtedres el 1965. Liquidació del SEU en 1965.
Augmenta importància de les CCOO infiltrades al Sindicat Vertical. Llei de Convenis col·lectius de 1958.
Naixement d’ETA. Primer atemptat 1968. Consell de Guerra de Burgos (1970) a condemna de mor entre d’altres a Onaindía. Commutades les penes per la pressió internacional.
Creixent oposició de catòlics i Església a l’ampar del Concili Vaticà II. Declaracions d’Escarré condemnant el règim.
En els barris, aparició de les Associacions de Veïns en reivindicacions per la millora de les condicions de vida.
38
L’oposició política al règim (1939-1975) L’oposició a la dictaduraFinals dels 50. L’oposició exterior havia perdut forçaOrganitzacins diverses amb pocs militants:
Democristians de Gil Robles y Manuel Jiménez FernándezSocialdemòcrates de Dionisio RidruejoLliberals de Joaquín SatrústeguiRepublicansEl PSOE de Rodolfo LlopisPartit Socialista de l’Interior 1968 Tierno Galván.Partido Comunista de Santiago Carrillo.
1962 Reunió de Munich, acte polític de l’oposició moderada. DemanenInstitucons democràtiques.Drets humansReconeixement personalitat comunitats naturalsLlibertat sindiacalsPartits polítics
Exclusio del PCE. El règim reacciona amb represàlies dels assistents.
39
L’oposició política al règim (1939-1975) L’oposició a la dictaduraPartit comunista excluit de Munich, el més organitzat i extens, suport de 1959 naixement d’ETA1969 Comissió Coordinadora de Forces polítiques de Catalunya. 1971 Assemblea de Catalunya que engloba a tota l’oposició política i socail
1974 Junta democràtica Partits pol´tics amb cel PCE i altres en París. Ali.1975 Plataforma de convergència Democràtica, PSOE amb Felipe González y Alfonso Guerra
(sense el PCE) Ruptura democràtica amb el règim a la mort de Franco.Oposició en l’onterior de l’església.
Concili Vaticà II 1962-1965.cardenal Vicente Enrique y Tarancón president de la conferencia episcopal espanyola 1969
40
L’oposició política al règim (1939-1975)Declivi i Crisi del règim (1969-1975)
Entre 1970 i 74 malestar obrer va anar creixent. Les relacions amb
l’església empitjoraven. La reforma de Torcuato Fernández Miranda,
amb l’avantprojecte d’associacions polítiques no es duu a terme.
Procés de Burgos en 1970 contra militants etarres que significà molta
pressió internacional i ressò de la causa independentista Basca
ETA molt activa. Llei d’ordre Públic de 1971
Tensions dins del règim entre oberturistes i el búnquer. Fracàs de
l’esperit del 12 de febrer (Arias Navarro)
Oposició cada vegada més articulada. 1974 Junta Democràtica
amb el PCE, independents i monàrquics. 1975 Plataforma Democràtica,
PSOE i liberals. Es fonen en la Platajunta
Finals franquisme, atemptats del FRAP i ETA. Condemnas a mort de
Cinc el 1975. Comdemna interncional, reitrada d’ambaixadors.
Marxa Verda, Hassan II en el Sàhara.
41
Les organitzacions clandestines a Catalunya
La majoria d’organitzacions tenien la direcció a l’exili. Amb el temps perden incidència en la societat per la repressió i la distància.
Noves organtizacions clandestines dins dels limits de resistència i repressió.
1939-40 es funda el Front Nacional de Catalunya per coordinar les activitats de les organitzacions nacionals i republiancanes. També s’organitzarà dintre de Catalunya fins a finals dels 40.
Cada vegada amb més força i el referent; el Psuc. Millor organització i amb més incidència social.
Sectors catalanistes organitzats al ampar de l’esglésis en organitzacions com “Crist-Catalunya” que donarà més tard lloc a Convergència Democràtica de Catalunya,
42
La reafirmació cultural a CatalunyaEl món intelectual: Repressió pel franquisme de qualsevol mostra de diferència
nacional diferent a l’espanyola. Persecució de la llengua catalna i imposició de l’espanyol
inclús en les converses privades. Cap als 50’s es permeteran les audicons de sardanes
sempre dintre de programes de “bailes regionales” Oposició cultural al règim des de l’exterior com Pau Casals a
l’ONU i l’Abat Escarrè al Diari Le mOnde. A l’interior, als 50’s, certa permissivitat cap als “idiomas
regionales”. Es recuperà lentament el català. Repercussió de la Nova Cançó a finals de la dècada i creació dels grup els Setza Jutges (1961)
Els recitals des Setze Jutges, o prohibits o multats. Es converteixen en actes de reafirmació catalanista i democràtica. Cançons de Raimon (Diguem no) o de Lluís Llach (L’estaca) es converteixen en emblemàtiques.
Creació de la Companyia discogràfic Edigsa, que edita discos en català.
43
El mon universitari Moviment universitari va ser molt important en la
lluita contra la dictadura. A partir de 1957 l’agitació universitària va tenir
rellevància. El SEU tenia el monopoli de representació i
enquadrament dels estudiants universitaris. Es disolveix en 1965
Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB)Organització constituïda en l'assemblea celebrada al convent dels caputxins de Sarrià el 9 de març de 1966, com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.
La Caputxinada: El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d'importants sectors eclesiàstics (manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l'11 de maig) i professionals (fundació del Grup Democràtic de periodistes, l'abril del mateix 1966).
