EL JAZZ

Definició i esquema

Precedents

Orígens

Estils bàsics

Instruments Audicions

Què és el jazz? El jazz és un estil musical popular que va néixer a principis del

segle XX als Estats Units, fruit de la fusió d’elements de la música europea i l’africana.

Les seves característiques bàsiques són:

• 1- El ritme és l’element més important d’aquesta música. S’utilitza molt la síncope, els accents als temps dèbils i la polirítmia

• 2- La improvisació és essencial. Sobre un tema presentat al començament de l’obra, cada instrument desenvoluparà la seva pròpia visió musical

• 3- El fraseig i l’articulació no tenen res a veure amb la pulcritud clàssica. Els instruments imitaran les inflexions de les veus en la recerca de tots els recursos per tal de donar expressivitat a la interpretació

Work songsMúsica de banda

Ragtime

Spirituals negresGOSPEL SONG

BLUES JAZZ

Blues del Delta

City bluesBlues de Chicago

RHYTHM & BLUES

WESTERN & COUNTRY

ROCK'N'ROLL

ESTIL NEW ORLEANS

SWING

Piano stride

BE BOB

Cool jazzJazz modal

Hard bob

FREE JAZZ

Jazz rock /fusion

Revivals...

Jazz contemporani

L’esclavitud Durant els segles XVIII i XIX, molt joves africans va ser raptats brutalment dels seus països per ser venuts i obligats a treballar

Amb la colonització d’Amèrica, els terratinents necessitaven mà d’obra per treballar a les seves plantacions (de cotó)

Tot va començar a...

1. Els work-songs• eren cants col·lectius de treball dels esclaus afroamericans• el seu ritme estava relacionat amb la feina que es desenvolupava• a més d’alleugerir el treball, eren una ajuda a la coordinació dels

moviments• generalment hi havia un cantant-guia que, en forma de pregunta-

resposta, estructurava les cançons• hi havia marge per a la improvisació i molta llibertat rítmica

2. El gospel

• els espirituals negres eren els cants religiosos de la comunitat negroamericana

• la idea fonamental era que l’esclavitud contradiu l’esperit de Déu. Ells sabien que la llibertat els hi era negada però, amb els seus cants, cercaran el dret a aconseguir-la

• no és un cant de resignació sinó un cant de lloança i exaltació

3. El ragtime• rag/time volia dir temps

descompassat. D’una banda, la mà esquerra del piano desenvolupava un ritme regular, mentre la mà dreta trencava el ritme amb síncopes continuades provocant un efecte de polirítmia; és a dir, de dos ritmes superposats

• és un estil bàsicament pianístic i de gran dificultat

• estructura: AABBACCDD

• l’autor més important va ser Scott Joplin

4. El blues • el blues és més que un estil musical, és també un estat

d’ànim, una música popular de protesta, una forma de

viure i entendre el món...

• el bluesman canta, amb un llenguatge sincer i directe, la

vida quotidiana, la seva manera de veure les coses, les

seves sensacions...

Característiques del blues:• estructura: una estrofa de 12 compassos, formada per

tres versos de 4 compassos (aab). Els dos primers són iguals i el tercer constitueix una mena de conclusió o resposta

• harmonia: el blues utilitza els tres acords bàsics de la tonalitat: la tònica (I grau), la subdominant (IV grau) i la dominant (V grau)

• melodia: damunt d’aquesta estructura harmònica que es va repetint, es desenvolupa l’escala de blues, que és una barreja entre l’escala occidental i l’escala pentatònica africana. El cantant només emplena els tres primers compassos de cada vers, mentre la resta de la frase (compassos 4, 8 i 12, anomenats breaks) es converteix en un petit espai per a la improvisació

La fusió de totes aquestes manifestacions: work-songs, blues, gospel i ragtime va originar el jazz allà on la barreja de cultures i estils havia estat més important: la ciutat de...

New Orleans

1. L’estil New Orleans:

• banda d’entre 5 i 8 músics, dividits en dues seccions:1-la secció melòdica: una o dues trompeta, un trombó de

vares i un clarinet (el saxo més tard)2-la secció rítmica amb una tuba o un contrabaix, un banjo o

una guitarra (substituïts pel piano) i una mica de percussió (washboard plats, caixa...)

• polifonia o improvisació col·lectiva: cada instrument actua individualment, sense que cap dels tres es destaqui amb claredat

• ritme binari, força animat (hot) i molt de carrer• petites improvisacions (breaks)• Anys 20. Autors: King Oliver, Louis Armstrong...

2. El swing: • big-band de 15 músics, aproximadament, dividits en dues

seccions:

1-la secció melòdica: canyes (clarinet i saxos: alts, tenors i baríton) i metall (trompetes i trombons)

2-la secció rítmica piano i/o guitarra, contrabaix i bateria

• es dóna un especial relleu al joc de les seccions melòdiques: trombons, trompetes i saxos i, un cop es presenta la melodia principal, sorgeix la figura del solista que improvisa amb més llibertat que abans però sempre sotmés a la disciplina del conjunt

• ritme quaternari, molt ballable i estructurat amb riffs repetitius

• Anys 30. Autors: Benny Goodman, Duke Ellington, Count Basie, Billie Holiday...

3. El be bop:

• combos de 4 o 5 músics, aproximadament:-saxo i/o trompeta, piano, contrabaix i bateria

• la improvisació serà un aspecte fonamental. Un cop presentat el tema, comença la successió de solos dels diversos instruments (també d’algun membre de la secció rítmica) fins la reexposició final del tema

• tempos molt vius, de gran complexitat i riquesa rítmica, amb noves melodies i harmonies molt avançades. No és ballable

• és la base de tot el jazz posterior (hard bob, free...)• Anys 40-50. Autors: Charlie Parker (Bird), Dizzy Gillespie,

Thelonious Monk..

4. El free jazz:• s’incorporen nous instruments com el clarinet baix i molts

músics seran multi-instrumentistes. Sorgeixen noves formacions instrumentals com, per exemple, els duets amb bateria (saxo-bateria), els combos sense piano o sense bateria, orquestres amb més d’una bateria...

• el tema (si és que n´hi ha) és molt complex o bé no és més que un punt de partida per improvisar posteriorment. A nivell harmònic s’entra de ple en l’atonalitat

• s’exploren fins als límits les possibilitats expressives dels instruments en la recerca de noves sonoritats. L’àmbit del soroll envaeix el camp musical

• desaparició de la regularitat rítmica i del swing amb la creació de ritmes asimètrics i polirítmies

• Anys 60-70. Autors: John Coltrane, Eric Dolphy, Charles Mingus, Ornette Colemann...

Els instruments:

Secció rítmica:

piano, contrabaix i bateria

Secció melòdica:

Trompeta, trombó,

clarinet, saxo: alt, tenor i baríton)

Si vols ampliar els teus coneixements sobre el jazz ves a:

http://clic.xtec.net/db/act_ca.jsp?id=3189