EL MODERNISME:

Va ser un ampli moviment cultural europeu del final de segle XIX que va tractar d’inserir l’art en la totalitat de la vida social.

L’aparició del Modernisme ca coincidir amb els canvis socioeconòmics que van modernitzar Catalunya. Molts joves de famílies burgeses, es van enfrontar a la seva classe perquè no se’ls admetia en eles esferes de decisió i poder.

Te dues etapes:

Primera Etapa: (1892 a1900) anys de formació de tendències i de lluita per acanar amb l’estatus uniformista de la burgesia.

Segona Etapa: (1900 a 1911) pèrdua de l’agressivitat, el modernisme es va consolidar i l’art la literatura van ser admesos com a producte de consum per la nova adinerada burgesia industrial.

Dintre del Modernisme, hi van haver-hi dos corrents molt importants, el regeneracionisme i l’esteticisme. El primer es va oposar al conservadorisme de la burgesia.

L’esteticisme va optar per no donar importància a la realitat conflictiva de la societat i prendre l’art com a única salvació individual.

La   novel·la   modernista

és la superació de la manca d'una tradició sòlida en aquest gènere i l'intent de trobar una tècnica narrativa adequada i un llenguatge eficaç. Oposant-se en part a l'estètica realista, recreà ambients vagues i suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novel·la rural, que mostra un home enfrontat a la natura; de fet, presenta les preocupacions ètiques del modernisme lligades a la interrelació entre l'home i el medi. D'altra banda, hi ha la novel·la decadentista (reproducció dels efectes de la realitat sobre l'artista) i la novel·la costumista, que és un retrat de la societat del moment.

Característiques:

La visió caòtica i incognoscible del mon La relació de l’individu amb el mon que l’envolta es pot resoldre amb harmonia

si l’esser humà aconsegueix vol fondre’s amb la natura totalitzadora( narrativa decantista)

La lluita ferotge entre el esser humà davant les forces atàviques i destructores( Narrativa ruralista)

L’artista pretén ordenar la natura per sotmetent-la a la superioritat de l’esperit i l’art.

L’individu suposa a la multitud, provocant la marginació d’aquest i la solitud però mantenen la dignitat (bohèmia).

Els temes acostumen a ser prou escandalosos per ferir la sensibilitat burgesa i la moral conservadora.

Caterina Albert (Víctor Català/ 1869-1966)

Biografia:

Va néixer a l’Escala (Alt Empordà), era filla primogènita de una família de rics terratinents, el seu pare un advocat destacat entre la política local mori jove al 1890, produint que la seva filla amb només vint anys tingues que produir la funció de cap de família i administradora de la renda familiar i les terres.

Caterina Albert, li va donar un paper primordial a les seves obligacions socials i familiars, tan eren d’importants, que utilitzar el pseudònim Victor català, per amagar la seva condició de dona en una societat conservadora, on no es veia bé el fet que una senyoreta es dediqués a la literatura, sobretot quan les seves obres tractaven de temes inedequats per la seca cruesa i actitud moral. Així que al descobrir-se en el 1898 en els Jocs florals d’Olot que l’anomena’t Victor Català que havia guanyat els jocs amb la novel·la l’infanticida era una dona, es produir un gran escàndol.

Victor català va ser una escriptora de formació autodidacta (va aprendre per si sola), i va adoptar del naturalisme el fet de la concepció tètrica de la vida i l’afany descriptiu.

Caterina Albert no es va casar mai,cap al 1904 va viure entre l’Escala i Barcelona. Va exercir d’influència en les generacions de narradors/as posteriors.

Obres:

Primera etapa: Drames rurals(1902) i solitud(1905) caracteritza la visió caòtica i incognoscible del món.

Segona etapa: Un film(3000 metres/1919) Narrativa decantista.

Tercera Etapa:Marines(1928) i Contrallums(1930). Narrativa ruralista.

Quarta etapa: Vida mòlta(1949) L’artista pretén ordenar la natura per sotmetent-la a la superioritat de l’esperit i l’art.