Presentació feta a la II Setmana d'educació Plurilingüe d'Alacant, 2010, amb la presentació del Projecte Lingüístic Plurilingüe i intercultural de les escoles de Catalunya
- 1.Reflexions i debats oberts M Neus Lorenzo Gals
[email_address] Cap del Servei de Llenges Subdirecci General de
LlengesEntorn El Projecte Lingstic Plurilingea lescola
catalana
2. Continguts
- El Projecte Lingstic Plurilinge
- MULTILINGISME vs. PLURILINGISME
-
- El context: complexitat emergent
-
- Els reptes: el consens educatiu
-
- Les oportunitats: el relleu generacional
-
- Les estratgies: les complicitats i la planificaci
3. 1.El context
- Any Europeu del Voluntariat
- Any Internacional de la Biodiversitat
- Any Europeu de Lluita contra la Pobresa I lExclusi social
4. Una nova realitat emergent Canvi de paradigmes: - consum i
producci - sostenibilitat personal - competncies laborals - models
de conducta - objectius educatius Visi Sostenibilitat 5. Les
complicitats compartides
- diversitat, riquesa collectiva
- - pertinena:belong/become
Missi Identitat 6. Els espais de debat
- estratgies diversificades
Acci Inclusi 7. Inquietuds del canvi dera Hem daprendre a
navegar en un oce dincertesa a travs darxiplags de certeses . Edgar
Morin ine Furlong,Waterford Institute of Technology (Ireland)
In-between Spaces:relationship betw.een creativity and
plurilingualism La diversitat lingstica, una riquesa que cal
organitzar. El dileg intercultural,trobada als espais
indeterminats. Processos i estructuresdequilibri enlambivalncia
caticade la postmodernitat(tendncies, circuits, xarxesprocessos de
convivncia,dintercanvi, relaci,informaci i comunicaci) 8. La
participaci dels agents educatius entorns formals, no formals i
informals 9. 2.Els reptes 10.
- Formaci al llarg de la vida ( lifelong learning )
- Integraci de les TIC en la gesti del coneixement
- ( ICT tools & e-learning )
- Convergncia acadmica ( comparable degrees )
- Pluralitat lingstica europea ( mother tongue +2 )
Data lmit: 2010 Europa, un valor compartit
- Accs al mercat laboral( relevant to the labour market)
- Creaci duna identitat europea( Enlargement prospects:
complexity and diversity )
29 pasos : Joint declaration European Ministers of Education(
Terry Mitchell, promoter ofEHEA: European Higher European Area,
Bologna 1999,Berlin 2003, Bergen 2005
http://www.bologna-berlin2003.de/pdf/bologna_declaration.pdfTamb:
Acord de Lisboa 2000, revisats London 2007) Europe of Knowledge
Data lmit: 2015 Data lmit: 2045 11. Les reflexions pendents
- Des de l1 de gener 2007 hi ha un nou Comissionat Europeu de
MULTILINGISME amb un dossier propiper respondre tres grans reptes
del segle XXI a la UE:
-
- a) Construir dunaidentitateuropea comuna i diversa
-
- b) Abordar laimmigraciiampliacien convivncia
-
- c) Gestionar les tendncies laboral deglobalitzaci
(Comissionat: Leonard Orban) 12. El Projecte Lingstic Plurilinge
Catal , els reptes comuns
- -Construir identitats complexes -Treballar competncies per
comunicar-se
- -Adquirir conscincia del qu se sap,qu cal aprendre i com
saprn
- -Conixer i habitar el mn, interactuar
- -Crear cohesi social, ciutadania
- -Cooperar, participar i dialogar enla resoluci de
problemes
- - Elegir amb criteri propi i prendre decisions - Expressar
reflexions o judicis propis a travs duna comprensi crtica del propi
entorn social
- - Desenvolupar les competncies clau per a la incorporaci
laboral en situaci dequitat
- - Valorar el conjunt de la diversitat lingstica i cultural com
una riquesa en benefici collectiu
13. Projecte Lingstic Plurilinge 14. El Projecte lingstic
plurilingeLa integraci s molt msque la suma de les parts 15.
Passat: reptes sociolingstics CASTELL Assignatures llat, grec,
francs CATAL Assignatures ANGLS FRANC. ALEM. ITALI CATAL CASTELL
Cal-Roman Societat bilinge Escolamonolnge 1979 Estatut dAutonomia
1983 & 1998 Lleis de Normalitzaci LingsticaLlei de Poltica
Lingstica Escola Bilinge Societat bilinge Debat Democrcia ? 16.
Present: reptes socioculturals Escola bilinge Extra
curricularLLENGES Societat bilinge CASTELL CATAL Assignatures ANGLS
FRANC. ALEM. ITALI CATAL CASTELL Cal-Roman Societat plurilinge
Debat ? 17. Assoliments destudis a Catalunya (poblaci major de 12
anys) Millora Source:
INDESCAThttp://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=0&V3=762&V4=763&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B
1981 2001 1991 1996 1986 2007 18. Augment dalumnat nouvingut a
Catalunya Espanya: 12% (8,37 %) 0.81% 13.65% 10.05% 7.65% 5.04%
9.03% 14.15% Font:
http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=274&t=2008 Repte
23.778 148.525 93.831 106.746 121.622 133.000 34.797 51.926 74.491
19.793 16.921 9.868 155.213 19. El repte del model educatiu Moltes
societats a Catalunya ? Una societat diversa i plural? projecte
projecte projecte projecte projecte 20. El consens educatiu
- Desenvolupar plans dacci per aincrementar els nivells de
competncia matemtica i lecto-comprensiva,en les diverses llenges
estratgiques (conscincia de la diversitat de llenges i
cultures).
- Reforar transversalment, per projectes i de forma temtica les
competncies , d aprendre a aprendre
- Adoptaruna metodologia inclusiva per al desenvolupament de
competncies,aproximant i fent transferibles el curriculum, els
materials daprenentatge, la formaci del professorat, laprenentatge
personalitzat, i les tcniques davaluaci.
- Generalitzar laccs aleducaci infantil i preescolar de
qualitat
- Mesurar i millorarlimpacte dequitat dels sistemes educatius
escolars,i reduir les diferncies entre escoles
- garantir que el sistema escolar facilita la transici
satisfactria entre diferents nivells, etapes i tipus descola vers
leducaci postobligatria i superior, i vers lensenyament
professional.
- Reduir labandonament escolar prematur
- Proporcionarsuport temporal i accions datenci individualitzada
dins de lensenyament ordinari i del grup classe, per a lalumnat amb
necessitats educatives especials.
- Garantir quela formaci inicial del professorat, la formaci en
prctiques i lactualitzaci professional docents coherent,
coordinada, finanada adequadament, i de qualitat; millorar els
recursos, la qualitat i lactualitzaci de la formaci de formadors en
prctiques.
- Revisar laccs ala carrera docentper atreure i seleccionar els
candidats ms capaos i situar el millor professorat en les escoles
ambms marge de millora, en un marc on el repte educatiu trobi
resposta en loferta professional plural de qualitat.
- Millorar la selecci decrrecs directiusi equipar-los per a un
lideratge educatiu centrat en la millora de laprenentatge per part
de lalumnat i en el desenvolupament professional dels equips
docents.
Font:Communication from the European Commission,
3.7.2008:Improving competences for the 21st Century: An Agenda for
European Cooperation of Schools.Web:http://www.eun.org Equitat
Eficincia Excellncia 21. 3.Les oportunitats Obrir debats, repensar
conceptes Vers lhomogenetat o la igualtat? Integraci,
immersi,inclusi... 22. Diversitat... Un valor amenaat 2010 23. Sn
les fronteres internes,les que ens separen El projecte lplurilinge,
una eina per a la construcci duna societat catalana plural,dequitat
i eficincia 24. SupervivnciaHi ha unes 5000 - 5500 llenges al mn
Font: Halte la mort des languesClaude Hagge Quan desapareix una
llengua, s'esvaeix tot un imaginari collectiu,nic i irrepetible
Noms 10% sn presents a Internet 80 % sense estat, minoritries 75%
amenaades o en perill Un 8-10 % desapareixen cada any En 100
anysunes 2500 desapareixeran(50 %) 25. El relleu generacional a
Catalunya Loportunitat de repensar leducaci
- La gesti delconflictei ladifernciagenera ms llocs de treball
que la producci bsica daliments.
- La tercera llengua a Catalunya no s dorigen Europeu, i la
complexitat cultural augmenta.
- Lalumnat que ara comena 1r de Primria estar jubilat lany
2068.
Incertesa Inclusi 26. Usos lingstics en famlia i comunitat Font:
Indescat 27. Les llenges, la gran oportunitat Font: Indescat:
http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=3372&V4=3373&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B
Evoluci del coneixement de llenges a Catalunya 28. El relleu
generacional:els nous catalans plurilinges From: Servei dImmerso i
s de la llengua, 2008 Pas dorigen de lalumnat nouvingut 29. Infants
amb 5 llenges! Adults amb7 llenges? 30. Imaginari de futur:espais
especfics, espais compartits Esdevenir ciutad actiu (compartir)
Marc legislatiu Identificaci despai privats (mantenir)
Singularitats culturals Catal, eix vertebrador duna societat
diversa i cohesionada SGLiC, Departament dEducaci Generalitat de
Catalunya 31.
- Factors de qualitat i d'xit del projecte lingstic:
-
- Comproms del centre(Equip directiu,Consell Escolat,
Claustre)
-
- Estabilitat(Implicaci dels docents definitius i acollida dels
nous)
-
- Sostenibilitat(Recursos propis)
-
- Continutat(Creixement planificat)
-
- Qualitat dels models lingstic(Nivell del professorat)
-
- Avaluaci anual i regulaci(Flexibilitat)
4.Les estratgies 32. Consensuar lescola inclusiva existeix un
model catal descola?
- Tradicions i valors comuns
- Participaci i gesti docent
33. El Projecte educatiu, motor del centre
Projecte Lingstic del centre
Projecte Educatiu del centre
Projectes daula Qui? Qu? Com? 34. Planificaci estratgica i
autonomia de centre estratgies recursos objectius Font:adaptat de
laUMCE-OSAC Departament deducaci, Catalunya 1.Millora dels
resultats 2.Cohesi social Projectes Programes Activitats Personal i
professorat ... Desenvolup. curricular ... Formaci ... Materials
... Altres ... Web interactiva Plans d'Entorn plurilingisme
Portfolio EU PELE internacionalitzaci Comenius mobilitat oralitat
35. Marc com europeu de referncia per a les llenges: Aprendre,
Ensenyar,Avaluar Europass
- Autoevaluaci personal coherent
- Desenvolupament individual de competncias
- i certificacionstransparents
Portfolio Europeu de les Llenges Exmens i certificacionsen una
llengua concreta,en un nivell concret ien una situaci concreta
Manual per a relacionar exmens amb el MCER Projecte Dialang
Programes densenyament duna llengua concretaen un nivell concret
ien una situaci concreta Nivells de referncia per a les llenges
nacionals i regionals 36. Canvi destratgies a laula
entorn sociocultural estratgia iresultat daprenentatge codi i
objecte destudi 37. 38. Cada abundncia t la seva mancana Comprensi
(inter-acci) Context (intra-acci) Recollirdades Integrar informaci
Construirconeixements Crixeren valors Identificar Analitzar
SintetitzarTransferirReflexionar Dades Informaci Coneixement
Saviesa Temps 39. Estratgies competencials Immersi, aprenentatge
integrat Comunitat (saber estar, fets culturals) Continguts
(sabers) Comunicaci (saber fer, projectar-se, interactuar) Cognici
(saber ser, saber pensar) COMPLEXITAT diversitat, pluralitat,
globalitat CRITERI PER A LA PRESADE DECISIONS judicis, avaluaci i
acci, actuaci fonamentada 4-C: Mehisto, Marsh, Frigols, 2005, 2008
5-C: Leonard Orban, Comissionat UE,2007 6-C Diamant competencial de
les 6-C, 2009 Ref: Neus Lorenzo &Group 6.Sis 2009 Font: Leonard
Orban, UE Font: Pirmide, Taxonomia de Bloom 40. Constructivisme
prcticamb aprenentatge dialgic Font: JORBA, J. I CASELLES, E.
(1996) La regulaci i autoregulaci dels aprenentatges ICE-UABModel
concret abstracte SIMPLE COMPLEX Exploraci didees prvies 1
Estructuraci dels aprenentatges 3 Aplicaci dels aprenentatges i
prctica competencial 4 Introducci de nous conceptes o procediments
2 Recordeu... 41. Transformaci social v s.Societat de la
transformaci Neus Lorenzo, 2009:Conscincia Global a Europa
Projectes de llengua per a la ciutadania:participaci, creativitat,
responsibilitat, innovaci, implicaci, lideratge, consens...
transformar compartir aprendre Competici per aTENIR coses,
informaci, amics... Competncies per aSER competent, capa, til, feli
... 42. 5.Conclusions 43. No serem catalansper compartir un
passat... 44. No serem catalansper compartir el present... 45. Noms
serem catalanssi compartim el desig dun futur com 46. La millor
manera dendevinar el futur s planificant-lo El Projecte Lingstic
Plurilinge, una estratgia planificada 47. Els lmits sn fsics. Les
limitacions sn mentals Moltes grcies! 48. El Projecte Lingstic
Plurilingea lescola catalana M Neus Lorenzo Gals [email_address]
Cap del Servei de Llenges Subdirecci General de LlengesEntorn
