Embed Size (px)
Citation preview
1. Els estats i la divisió política
del territori
1. Els estats en el món actual.Què és un estat?És la unitat política i administrativa superior que regeix un territori i tots els seus habitants estan sotmesos a la seva autoritat.
Està format per: a) el conjunt de ciutadans: amb drets reconeguts i
obligacions com pagar impostos b) un territori: delimitat per fronteres
…sobre els quals exerceix el poder. Els estats tenen un conjunt de lleis que regulen la convivència i que tots els ciutadans estan obligats a complir. Als països democràtics, la llei principal és la Constitució, de la qual s'en deriven les altres lleis.
1. Els estats en el món actual.
A més tenen diferents organismes per fer efectives les decisions que prenen:
1) la policia: manté l’ordre públic. 2) l’exèrcit, per defensar-se d’agressions exteriors. 3) un cos de diplomàtics, que s’ocupen de les relacions
amb altres estats. 4) un cos de funcionaris, que executen les polítiques.
Els estats posseeixen uns trets d’identitat com un himne, una o diverses llengües, una bandera, una capital, sovint una moneda…
1. Els estats en el món actual.
Els estats canvien. Actualment, al món hi ha més de 200 estats. El nombre i el territori d’aquests estats ha canviat al llarg dels segles i continua canviant. Els estats poden reduir o ampliar com resultat d’una guerra, d’un procès d’independència o d’un tractat internacional. Per exemple, Timor Oriental, neix en el 2002, o Montenegro en el 2006.
1. Els estats en el món actual.Les funcions de l’estat
1. Estableix relacions internacionals: funda ambaixades i consolats en altres estats, s’integra en institucions internacionals…
2. Garanteix la seguretat nacional. Manté l’ordre dins de les fronteres, i defensa el territori i els ciudadans contra les agressions externes.
3. Regula l’economia i les relacions laborals.
4. Proporciona serveis a la població: sanitat, educació, transport…
1. Els estats en el món actual.Els estats fràgils o estats fallits
Són aquells en que les estructures estatals no tenen la voluntat política i /o la capacitat de dur a terme les funcions bàsiques per reduir la pobresa, facilitar el desenvolupament i protegir la seguretat i els drets humans dels seus habitants.
1. Els estats en el món actual.Els estats fràgils o estats fallits
Característiques: 1) Presència d’organitzacions para-militars o para-policials
que usurpen l’ús de la violència a l’estat i l’existència amplia d’activitats il·lícites.
2) Violació dels drets humans i aparició reiterada de crisis humanitàries.
3) Existència de població desplaçada o refugiada i fuga de cervells.
4) Tutela internacional i ajut oficial al desenvolupament. 5) Incapac i ta t de generar recursos i corrupc ió
generalitzada.6) Mals resultats socioeconòmics que duren des de fa molt
de temps.
En el 2014 hi havia 49 estats fràgils, més de la meitat a l’Àfrica.
1. Els estats en el món actual.L’estat de benestar
Index de Desenvolupament Humà
1. Els estats en el món actual.L’estat de benestar
En els estats del benestar o estats socials, els estats intervenen en l’economia i proporcionen serveis bàsics a la població amb els diners dels impostos:
• Ofereixen als ciutadans serveis públics, com sanitat i educació gratuits per tothom.
• Atorguen subvencions per atendre la població necessitada.
• Estableixen un sistema de pensions que permet viure dignament a les persones grans o malaltes.
Actualment només els països desenvolupats tenen estat de benestar, i és més ampli a Europa. Altres estats no presten els serveis més bàsics a la majoria de la població, bé per manca de recursos, bé per falta de voluntat política.
L’estat de benestar1. Els estats en el món actual.
2. L’organització política dels estatsEls estats democràticsAls estats democràtics o estats de dret el poder està repartit per evitar que una persona o grup controli tot l’estat:
• El Parlament: té el poder legislatiu, aprova les lleis i controla el govern.
• El govern: té el poder executiu. Aplica les lleis i administra el país.
• Jutges: exerceixen el poder judicial, asseguren el compliment de les lleis.
Els ciutadans participen en el govern. A través el sufragi o vot trien uns representants que governin per ells. Tots els ciutadans i ciutadanes majors d’edat poder votar i poder presentar-se a les eleccions.Els partits presenten el seu programa, sense censura; els resultats de les eleccions són transparents i es celebren periòdicament.
En un estat de dret totes les persones estan obligades a respectar les lleis. La constitució és la màxima llei i s’hi defineix la forma d’estat i es regulen els drets i deures dels ciutadans.
2. L’organització política dels estatsLes dictadures
El govern no reconeix els drets humans, només respecta les lleis que ell dicta. No hi ha institucions que defensin els ciutadans si se’ls vulneren els drets. El govern utilitza la REPRESSIÓ per eliminar qualsevol oposició política.
En molts països hi ha FALSES DEMOCRÀCIES, es a dir, dictadures encobertes. Els seus governants convoquen eleccions a les quals solament es presenta el seu partit i si es presenten més, falsegen els resultats.
Tots els poders de l’estat estan en mans d’una persona o d’un grup ( l’exèrcit, els líders religiosos, un grup étnic…). A vegades prenen el poder de forma violenta desprès d’un cop d’estat o d’una revolució.
La majoria dels ciutadans no participen en el govern.
2. L’organització política dels estatsLes monarquies
Són estats en els quals el cap d’estat és un president. En les repúbliques que són dictadures, el president és triat pels grups de poder, mentre que en les repúbliques democràtiques són els ciutadans els qui el trien. REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA. El cap de l’estat és triat pel parlament i no coincideix amb el cap del govern. REPÚBLICA PRESIDENCIALISTA. El cap d’estat coincideix amb el cap del govern i és triat directament pels ciutadans. Els Estats Units, per exemple.
Són estats en els quals el cap de l’estat és un rei que posseeix el càrrec per dret de naixement i el transmet als seus descendents. La monarquia pot ser totalitària o democràtica. Les democràtiques poden ser: MONARQUIA CONSTITUCIONAL. Si el monarca participa en les tasques de govern segons determini la constitució del país. MONARQUIA PARLAMENTÀRIA. Si el monarca és el cap d’estat per no exerceix cap acció de govern. És el cas del rei Felip VI a Espanya.
Les repúbliques
2. L’organització política dels estatsEls estats segons la religió Segons la posició que ocupa la religió, els estats poden ser laics, confessionals o teocràtics.
ESTATS LAICS La religió i l’estat están separats. El ciutadans professen una religió o cap lliurement. Les lleis no es basen en cap doctrina religiosa. De vegades, aquests estats estableixen acords amb els representants d’algunes religions per la importància social que tenen per tradició. Espanya, per exemple.
ESTATS CONFESSIONALS. Hi ha una religió oficial que gaudeix d’amplis privilegis. ( Regne Unit, Dinamarca, Suècia…). Està permesa la pràctica d’altres religions en aquests casos, però a la majoria, està prohibida la pràctica d’una altra religió i és objecte de coaccions i limitacions per tal d’erradicar-la.
ESTATS TEOCRÀTICS Professen una religió oficial, els llibres sagrats de la qual, esdevenen llei. Els càrrecs religiosos tenen un gran poder polític, formin part o no del govern directament. Les altres religions esta prohibides o limitades a la vida privada, i sovint son objecte de repressions per tal d’erradicar-les.
Iran, exemple d’estat teocràtic
Les altres religions están prohibides, o están limitades a la vida privada i son objecte de pressions.
3. Els estats segons l’organització territorial
L’organització territorial de l’estat
Els estats s’organitzen en unitats territorials més petites per administrar el territori. Segons el país, s’anomenen departaments, cantons, comunitats autònomes. En un estat hi ha:
1) Una administració central que té competència en tot l’estat i les seves institucions de govern són: el parlament nacional, el govern del país i els tribunals superiors.
2) Una administració perifèrica, que exerceix la seva competència en l’àmbit territorial que li pertoca.
Així, les comunitats autònomes prenen decisions que afecten el territori que els correspón i poden tenir institucions legislatives, executives i, sovint judicials. El govern municipal té atribucions executives ( de govern).
3. Els estats segons l’organització territorial
3. Els estats segons l’organització territorial
Els estats centralitzatsL’administració central governa tot el territori de l’estat. Hi ha institucions regionals i locals però no tenen autonomia de govern. Els funcionaris de les administracions locals i regionals són triats per l’administració central.
Exemples: França, Equador, Nova Zelanda.Els estats descentralitzatsHi ha unes institucions estatals per tot l’estat i unes lleis comunes per a tots els territoris i les regions tenen institucions pròpies: un parlament, un govern i uns tribunals. Els ciutadans poden participar en eleccions estatals, regionals o locals per triar els membres dels governs o parlaments. Les regions tenen amplis poders en el seu territori. Les competències, les matèries sobre les quals tenen poder, es defineixen en les constitucions. Poden dictar normes en aquestes competències que regeixen només en la seva regió.
Exemple: Estats Units, Espanya
Organizació territorial d’un estat descentralitzat: Espanya
4. Els grans àmbits geopolíticsLa regulació de les relacions internacionals
Els estats es relacionen entre ells, generalment de forma pacífica.
1. Estableixen relacions diplomàtiques a través de les ambaixades i els consolats.
2. Mantenen intercanvis econòmics per abastir-se de productes i serveis que els falten i vendre els que els sobren.
3. Es produeixen moviments de població ( motius de feina, turisme, estudis…)
4. Estableixen relacions culturals: per exemple els acords entre universitats i centres de recerca.
Per facilitar les relacions els estats signen acords, pactes, tractats.
També s’ha creat el dret internacional, una sèrie de normes que tots els estats han de complir.
4. Els grans àmbits geopolíticsLes organizacions internacionals
Són associacions que els estats han creat voluntàriament per tractar qüestions d’interès comú, adoptar decisions i solucionar conflictes.
Algunes son d’abast mundial, d’altres agrupen països d’una zona com la UE o la Lliga Àrab.
4. Els grans àmbits geopolíticsLes organizacions internacionalsEl principal organisme internacional de mediació entre els estats és l’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES. (ONU)
4. Els grans àmbits geopolítics
L’ O TA N é s u n a organització militar formada per 28 e s t a t s p e r u n a d e f e n s a m i l i t a r comuna.
4. Els grans àmbits geopolíticsEls estats actuals entre la internacionalització i l’aprofundiment nacional.La majoria dels estats esta condicionats per dos factors, un d’extern i un d’intern.
1) FACTOR EXTERN: els estats han hagut de transferir algunes decisions cap a les INSTITUCIONS SUPRANACIONALS (UE, tractats de lliure comerç, tribunals internacionals…)
3) FACTOR INTERN: a l’interior de l’estat hi han reivindicacions de minories o pobles que no se senten representats en la identitat nacional comuna. Segons com l’estat afronti aquests reptes, es pot tendir cap a la cohesió i resolució del conflicte o tot el contrari.
Aquestes tensions estan dintre d’un marc de globalització on els fluxos de mercaderies i de capitals no es veuen limitats per les fronteres. També és evident que les grans empreses multinacionals tenen un poder tan gran que fan dubtar de l’eficàcia o possibilitat real dels estats per gestionar amb plena sobirania els seus territoris.
4. Els grans àmbits geopolítics
Els estats actuals entre la internacionalització i l’aprofundiment nacional.
Com han d’afrontar els estats aquests reptes?
• El repte de la globalització: amb més cooperació en les organitzacions i iniciatives transnacionals.
• El repte de les reivindicacions de les identitats internes diferents de la majoria, amb iniciatives descentralitzadores que reconeguin la diversitat.
5. L’ONU, l’organització dels estats del món.L’Organització de les Nacions Unides es va fundar en 1945, desprès de la II Guerra Mundial, quan es van adonar que era necessària una organizació per resoldre els conflictes de manera pacífica. Actualment 193 països són membres.
OBJECTIUS1) Defensar els drets humans. Va aprovar la
Declaració dels Drets Humans, la Declaració dels drets dels infants, la Declaració dels drets de la dona.Tots els països membres es comprometen a respectar-los.
2) Mantenir la pau. Emet resolucions de compliment obligat per als països involucrats en un conflicte. Si un país no les respecta, L’ONU pot sancionar i intervenir militarment. Organitza missions de pau en països en conflicte.
3) Treballar en la cooperació internacional.
Espai on es reuneix l’Assamblea General de l’ONU
5. L’ONU, l’organització dels estats del món.
5. L’ONU, l’organització dels estats del món
A m é s l ’ O N U d e s e n v o l u p a programes específics com
UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància)
UNESCO (Organització de les Naciones Unides per a l’Educació, la Ciencia i la Cultura)
OMS (Organització Mundial de la Salud)
5. L’ONU, l’organització dels estats del món.
Punts febles de l’ONU1) Cinc dels estats ( EEUU, Xina, França, Regne
Unit, Rússia) tenen dret de vet, i poden impedir que decisions preses a l’Assamblea es portin a terme i així, poden fer predominar els seus interessos.
2) No té un finançament propi ni un exèrcit propi, per tant, depén de les aportacions dels estats.
http://www.un.org/es/index.htmlWeb de l’ONU
5. L’ONU, l’organització dels estats del món.La intervenció de l’ONU en conflictes entre estats
Quan hi ha un conflicte greu, intervé la comunitat internacional tutelada per l’ONU. Solament autoritzen l’ús de la força en cas de legítima defensa davant una agressió.
Els membres de l’ONU (193 països) estàn obligats a resoldre de manera pacífica els seus desacords i a posar a disposició del Consell de Seguretat les seves forces armades per restablir la pau. No obstant això, aquest compromís s’ha trencat moltíssimes vegades.
Quan no és possible una solució pacífica a un conflicte, i la vida i la llibertat dels pobles implicats està en perill, l’ONU pot aplicar el dret d’ingerència.Aquest dret significa que l’ONU pot intervenir en un estat mitjançant la força i sense el seu consentiment per protegir a la població civil de la violència repetida i indiscriminada a la qual es veu sotmesa, o per ajudar en emergències humanitàries ( genocidis, fam…)
Les forces armades de pau de l’ONU son els cascos blaus, estàn formades per soldats dels exèrcits dels països que integren l’ONU. La missió és crear o mantenir la pau en àrees de conflicte.
Previsió demográfica pels propers anys d’aquest segle
6. La Unió Europea
2013 CROÀCIA.
28 estats actualment
Per saber-ne més clica
aqui
6. La Unió Europea La història de la UEDesprès de la II Guerra Mundial (1939-1945) es va voler cooperar entre els països europeus, amb dos objectius fonamentals: 1) Consolidar la pau i evitar noves guerres a Europa 2) Competir units contra les grans superpotències ( Estats Units i la Unió Soviètica)
CRONOLOGÍA1951: Bèlgica, República Federal d’Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos, van crear la CECA ( Comunitat Europea de l’Acer i el Carbó) per explotar conjuntament l’extracció d’aquests dos productes estratègics pel creixement econòmic.
1957: Es signa el TRACTAT DE ROMA, a través del qual es contitueix la CEE ( Comunitat Econòmica Europea) i la EURATOM ( Comunitat Europea per l’Energía Atòmica). Així els països de la CEE:
1. Van desenvolupar polítiques econòmiques comunes.2. Van establir la llibertat de circulació de béns, serveis, treballadors i capitals, es a dir els
productes d’un país es podien vendre en un altre sense pagar recàrrecs especials. Les empreses europees, amb un mercat més ampli, van crèixer.
3. Es va desenvolupar el dret comunitari, lleis comunes d’obligatori compliment pels estats membres, per tant, augmentava la cooperació política i judicial.
1993: Es signa el Tractat de Maastricht i la CEE va passar a anomenar-se Unió Europea (UE)
Té 28 estats
6. La Unió Europea
Unió econòmica i coordinació política2002: es va posar en circulació la moneda única l’euro. Al principi eren 11 països, el 2012, n’eren 17.
2009: Tractat de Lisboa, va establir la Carta de Drets fonamental de la Unió Europea (dignitat, llibertat, igualtat, ciutadanía, justícia) per a tots els ciutadans comunitàris
2010: Estratègia Europa 2020 què es proposa els segments objectius: Generar un model econòmic sostenible socialment i ambientalment.
• Corregir els defectes del model de creixement i generar un model econòmic, sostenible socialment i ambientalment
• Fomentar la qualitat educativa, la investigació i la innovació (R+D)
• Lluitar contra la pobresa, la segregació i els desequilibris en el repartiment de la riquesa.
• Enfortir l’euro a través d’homogeneïtzar les polítiques fiscals i pressupostàries, harmonitzar les normatives econòmiques i donar pes al Banc Central Europeu.
6. La Unió EuropeaLes institucions de la UE
Els estats membres de la UE deleguen part de la seva soberania en algunes institucions independents que representen els interessos de la Unió Europea en conjunt. A Brusel·les, capital de la UE, cada estat té una rep resen tac ió pe r manen t . Les institucions son:
Parlament EuropeuComissió EuropeaConsell de la UETribunalsÒrgans especializats de la UE
Encapçalant totes, està el CONSELL EUROPEU, que fixa el rumb de les principals polítiques generals. El formen els caps d’Estat, el president de la Comissió i el president del Consell Europeu, tret dels caps d’Estat i l’Alt representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. Aquest Consell no pot aprovar lleis.
Esquema de les principals institucions i de les seves funcions
WEB OFICIAL DE LA UE
Lema de la UEUnida en la diversitat
HimneOda a la Alegria
7. Espanya, un estat de la Unió EuropeaEl sistema polític
La Constitució espanyola de 1978, defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret.
Social: perquè l’estat intervé per conseguir una societat més justa: promou sistemes de salut i ensenyaments públics i gratuits, garanteix les pensions, ofereix subsidis i ajuts a discapacitats i aturats…
Democràtic: perquè els ciutadans participen en el govern
Estat de dret: porque les lleis obliguen tots els espanyols i les institucions i perquè es reconeixen una sèrie de drets i deures dels ciudadans.
Palau de les Corts, seu del Congrès des Diputats de l’Estat Espanyol. Madrid
7. Espanya, un estat de la Unió EuropeaPrincipals institucionsLes principals institucions son la Corona, les Corts, el Govern, les tribunal i jutjats. La capital és Madrid.
7. Espanya, un estat de la Unió EuropeaL’organització territorialTerritorialment s’organitza en municipis, províncies i comunitats autònomes.
• Més de 8100 municipis governats per un ajuntament. • 50 províncies, administrades per diputacions provincials o altres corporacions. Les illes tenen
la seva pròpia administració. • 17 comunitats autònomes i dues ciutats autònomes (Ceuta i Melilla). Cada comunitat té el
seu Estatut d’Autonomia, un document que recull les competències i les institucions pròpies. •
En cada comunitat coexisteixen les institucions pròpies i les de l’estat. D’aquestes últimes, destaca la Delegació del Govern, que representa el govern de l’estat.
8. Catalunya, una comunitat autònoma dins de l’estat espanyolCatalunya exerceix la seva autonomía dins l’estat espanyol, seguint els principis de la Constitució de 1978 i l’estatut d’Autonomia de 1979 primer i el del 2006 desprès.
L’Estatut d’Autonomia és la norma institucional bàsica que defineix els drets i deures dels ciutadans de Catalunya i fixa les polítiques catalanes ( ens locals, Genera l i ta t , Par lament , Presidencia i Govern)
La Generalitat, que era la institució d’autogovern tradicional, va ser restaurada durant la transició democràtica amb el retorn de l’exili de Josep Tarradellas, en 1977.
Actualment hi ha:
948 municipis42 comarques
7 vegueries4 províncies
El municipi
8. Catalunya, una comunitat autònoma dins de l’estat espanyol
El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial. Esta format per el terme municipal, i el govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament. Els ajuntaments tenen competències en el municipi.
8. Catalunya, una comunitat autònoma dins de l’estat espanyol La comarca
Comarca del Garraf
Es una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus, té personalitat jurídica propia i plena capacitat i autonomía pel compliment del seus fins politicoadministratius. El consell comarcal és l’òrgan gestor format per regidors dels municipis que integren la comarca.
Comarques de Catalunya
8. Catalunya, una comunitat autònoma dins de l’estat espanyol La vegueria
Esta constituida per una agrupació de municipis, es definida en l’estatua del 2006 com l’àmbit territorial específic del govern intermunicipal de cooperació local. El gobernó i l’administració corrosión al consell de vegueria.
8. Catalunya, una comunitat autònoma dins de l’estat espanyol Els organismes supramunicipalsEl creixement de les grans ciutats i el seu entorn urbà, ha generat nous organismes per donar respostes als problemes i necessitats què n’han sorgit.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona, una gran conurbació urbana en l’entorn de la ciutat de Barcelona, ests formada per 36 municipis, i és administrada per l’ AMB. S’ocupa del territori, l’urbanisme, la mobilitat, l’habitatge, el medi ambient, el desenvolupament econòmic i la cohesió social.
