10
Mitologia Romana Mitologia Romana Alumnes de 4t A Alumnes de 4t A

Els Planetes en la Mitologia

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Els Planetes en la Mitologia

Mitologia RomanaMitologia Romana

Alumnes de 4t AAlumnes de 4t A

Page 2: Els Planetes en la Mitologia

MERCURIMERCURIMercuriMercuri (en (en llatíllatí MercuriusMercurius), déu de la ), déu de la mitologiamitologia romanaromana, era el missatger dels déus, protector del , era el missatger dels déus, protector del comerç, fill de comerç, fill de JúpiterJúpiter i i Maia Maia MaiestasMaiestas, assimilat a , assimilat a HermesHermes. Era un déu important dels . Era un déu important dels negocisnegocis, els , els beneficisbeneficis i el i el comerçcomerç. El seu nom està relacionat amb . El seu nom està relacionat amb Merx-rcisMerx-rcis: : mercaderiamercaderia, article, gènere. , article, gènere.

Page 3: Els Planetes en la Mitologia

VenusVenusVenus era una important Venus era una important deessa romana relacionada deessa romana relacionada principalment amb l'amor, la principalment amb l'amor, la bellesa i la fertilitat, que bellesa i la fertilitat, que exercia un paper crucial en exercia un paper crucial en moltes festes i mites moltes festes i mites religiosos romans.religiosos romans.En la mitologia romana, Mart, En la mitologia romana, Mart, en llatí Mars, era el déu de la en llatí Mars, era el déu de la guerra, fill de Júpiter en guerra, fill de Júpiter en forma de flor i de Juno. Se li forma de flor i de Juno. Se li representava com un guerrer representava com un guerrer amb armadura i amb un elm amb armadura i amb un elm encrestado. El llop i el picot encrestado. El llop i el picot eren els seus símbols. Va eren els seus símbols. Va tenir dos fills amb Venus: tenir dos fills amb Venus: Fuga i Timor (respectivament Fuga i Timor (respectivament Deimos i Fobos per als grecs).Deimos i Fobos per als grecs).

Page 4: Els Planetes en la Mitologia

MartMartEn la mitologia romana, En la mitologia romana, Mart, en llatí Mars, era el Mart, en llatí Mars, era el déu de la guerra, fill de déu de la guerra, fill de Júpiter en forma de flor i Júpiter en forma de flor i de Juno. Se li representava de Juno. Se li representava com un guerrer amb com un guerrer amb armadura i amb un elm armadura i amb un elm encrestado. El llop i el encrestado. El llop i el picot eren els seus picot eren els seus símbols. Va tenir dos fills símbols. Va tenir dos fills amb Venus: Fuga i Timor amb Venus: Fuga i Timor (respectivament Deimos i (respectivament Deimos i Fobos per als grecs). Fobos per als grecs).

Page 5: Els Planetes en la Mitologia

TerraTerraEn la mitologia grega era En la mitologia grega era personificat com a fill i personificat com a fill i espòs de Gea, la Mare espòs de Gea, la Mare TerraTerraGea o Gaya (en grec antic Gea o Gaya (en grec antic Γα α Gaia o Γα η Gaie, ῖ ῖΓα α Gaia o Γα η Gaie, ῖ ῖ'terra' o 'terra', en koiné Γ ῆ'terra' o 'terra', en koiné Γ ῆGE) és la deessa que GE) és la deessa que personifica la Terra en la personifica la Terra en la mitologia grega. És una mitologia grega. És una deïtat primordial i ctònica deïtat primordial i ctònica a l'antic panteó grec i se la a l'antic panteó grec i se la considerava una Deessa considerava una Deessa Mare o Gran Deessa. El Mare o Gran Deessa. El seu equivalent en el seu equivalent en el panteó romà era Terra.panteó romà era Terra.

Page 6: Els Planetes en la Mitologia

Zeus/JúpiterZeus/JúpiterEn la En la mitologiamitologia gregagrega ZeusZeus és és el el déudéu suprem de l' suprem de l'OlimpOlimp. Fill . Fill de de CronosCronos ( (SaturnSaturn en la en la mitologia romana) i mitologia romana) i ReaRea. Té el . Té el seu equivalent en la seu equivalent en la mitologiamitologia romana romana en el déu en el déu JúpiterJúpiter i en i en l'hindú l'hindú IndraIndra. Va lluitar contra . Va lluitar contra el seu pare amb el suport de el seu pare amb el suport de la resta de déus i en derrotar-la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'lo va ocupar el seu tron a l'OlimpOlimp..Els seus atributs són el llamp, Els seus atributs són el llamp, l'àliga, el toro, i el roure. Se'l l'àliga, el toro, i el roure. Se'l sol representar o bé de peu sol representar o bé de peu amb el llamp a la mà dreta amb el llamp a la mà dreta alçada, o bé assegut en posat alçada, o bé assegut en posat majestàtic.majestàtic.

Page 7: Els Planetes en la Mitologia

SaturnSaturnEn la En la mitología romanamitología romana SaturnoSaturno (en (en latínlatín SaturnusSaturnus) era un ) era un importante dios de la agricultura importante dios de la agricultura y la cosecha. Fue identificado en y la cosecha. Fue identificado en la antigüedad con el dios griego la antigüedad con el dios griego CronoCrono, entremezclándose con , entremezclándose con frecuencia los mitos de ambos.frecuencia los mitos de ambos.Saturno es el hijo menor de Saturno es el hijo menor de CoelusCoelus, el Cielo, y de la antigua , el Cielo, y de la antigua TellusTellus, la Tierra. Tras derrocar a , la Tierra. Tras derrocar a su padre, Saturno obtuvo de su su padre, Saturno obtuvo de su hermano mayor hermano mayor TitánTitán el favor de el favor de reinar en su lugar. Titán puso una reinar en su lugar. Titán puso una condición: Saturno debía matar a condición: Saturno debía matar a toda su descendencia, para que la toda su descendencia, para que la sucesión del trono se reservase a sucesión del trono se reservase a sus propios hijos.sus propios hijos.

Page 8: Els Planetes en la Mitologia

UràUràla mitologia la mitologia clàssica, Urà (en clàssica, Urà (en grec antic Ο ρανός ὐgrec antic Ο ρανός ὐOuranos, 'cel', Ouranos, 'cel', 'firmament', 'firmament', llatinitzat Uranus) llatinitzat Uranus) és el déu és el déu primordial del cel. primordial del cel.

Page 9: Els Planetes en la Mitologia

NeptúNeptúNeptú és el fill gran dels déus Saturn i Neptú és el fill gran dels déus Saturn i Ops, germà de Júpiter. Neptú governa Ops, germà de Júpiter. Neptú governa totes les aigües i mars. Cavalca les totes les aigües i mars. Cavalca les ones sobre cavalls blancs. Tots els ones sobre cavalls blancs. Tots els habitants de les aigües han d'obeir i habitants de les aigües han d'obeir i se'l coneix com Posidó en la mitologia se'l coneix com Posidó en la mitologia grega.grega.Neptú va triar el mar com a domicili i Neptú va triar el mar com a domicili i en les seves profunditats hi ha un en les seves profunditats hi ha un regne de castells daurats. Amb el seu regne de castells daurats. Amb el seu poderós trident agita les onades, fa poderós trident agita les onades, fa brollar fonts i brolladors on vulgui i brollar fonts i brolladors on vulgui i canalitza la seva ira provocant els canalitza la seva ira provocant els temibles sismes o terratrèmols.temibles sismes o terratrèmols.Aquest déu és un rei inseparable dels Aquest déu és un rei inseparable dels seus cavalls. Per aquesta i més raons, seus cavalls. Per aquesta i més raons, se li simbolitza amb un cavall. Neptú se li simbolitza amb un cavall. Neptú no vesteix amb robes sumptuosos, ja no vesteix amb robes sumptuosos, ja que el seu aspecte és suficient per que el seu aspecte és suficient per demostrar el seu poder.demostrar el seu poder.

Page 10: Els Planetes en la Mitologia

PlutóPlutóA la mitologia romana, Plutó A la mitologia romana, Plutó (en llatí Pluto, en grec antic (en llatí Pluto, en grec antic Πλούτων Plouton) era el déu Πλούτων Plouton) era el déu de l'inframón. El seu de l'inframón. El seu equivalent en la mitologia equivalent en la mitologia grega era Hades, encara que grega era Hades, encara que Plutó era més benigne. Pel Plutó era més benigne. Pel que fa a l'etimologia del nom que fa a l'etimologia del nom s'assembla a Pluto (en grec s'assembla a Pluto (en grec antic Πλο τος Ploutos), el déu ῦantic Πλο τος Ploutos), el déu ῦgrec de les riqueses.grec de les riqueses.Plutó era fill de Saturn i Ops, i Plutó era fill de Saturn i Ops, i espòs de Proserpina, a qui va espòs de Proserpina, a qui va raptar per casar-se amb ella. raptar per casar-se amb ella. La mare de Prosèrpina, Ceres, La mare de Prosèrpina, Ceres, es afligien tant que va es afligien tant que va provocar l'hivern.provocar l'hivern.