ESCULTURA GÒTICA

EEscultura scultura gòtica gòtica

33. Portada principal Nôtre Dame, 33. Portada principal Nôtre Dame, ParísParís

34. Portada de Sarmental (1240), 34. Portada de Sarmental (1240), BurgosBurgos

Catedral de BurgosPortalada del Sarmental

3. 3. EsculturaEscultura

gòticagòtica

Toledo

http://bp2.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5OnvFuBjdI/AAAAAAAAADw/nBj-1tslzuE/s1600-h/0028459b.GIF

3.ESCULTURA GÒTICA3.ESCULTURA GÒTICA

• La tècnica utilitzada en l’escultura gòtica és la talla, encara que el material utilitzat varia.

• Les escultures de l’exterior estan realitzades en la mateixa pedra del parament i les imatges interiors en pedra (marbre, alabastre; materials més cars en talles petites) o en fusta.

3.1. Característi3.1. Característiquequess

• Als sepulcres s’utilitza la pedra i el bronze.

• Les composicions escultòriques del gòtic són molt diferents de les romàniques, presenten característiques característiques diferencialsdiferencials.

• Realista. Desig de realisme fruit de les idees de Sant Francesc, que predica que tot ser creat per Déu és digne de ser representat tal como és, sense necessitat de deformar-lo ni espiritualitzar-lo. El fort caràcter simbòlic que va caracteritzar l’escultura romànica és substituït en el gòtic per la naturalitat i el realisme.

• Representació de la naturalesa, muntanyeses, flors, animals, arbres, tot el que és obra de Déu (afectarà no tan sols al paisatge, sinó a la roba, rostres, etc).

• Caràcter més humà: proporció, expressió de sentiments, bellesa serena. Els éssers divins ja no són deshumanitzats, insensibles.Són la imatge viva de l’amor i deldolor. Es continua representant laVerge amb el Nin i el Crucificat.

3.1. Característiques diferencials3.1. Característiques diferencials

• Volum: Hi ha una evolució en la supeditació de l’escultura al marc arquitectònic, per la qual les figures escultòriques dels brancals cada cop tenen més volum, fins arribar a ser gairebé escultures exemptes. Amb això també es guanya en realisme.

• Moviment: Respecte al ritme, les figures de l’escultura gòtica s’omplen de vida, adopten trets personals, mostren actituds i gestos variats i guanyen en humanitat, tot abandonat el hieratisme i la geometrització de l’etapa romànica (cerquen el moviment en les representacions).

3.1.Característi3.1.Característiqueques diferencialss diferencials

Pòrtic Reims (s. XIII): L’Anunciació i la Visitació

(naturalisme).

• Les figures, al contrari del romànic, comencen a relacionar-se entre elles fins a formar escenes amb sentit propi, com el grup de la Visitació de la façana de la catedral de Reims.


• En relació a la textura, el relleu ha evolucionant respecte al romànic. Les figures estan més treballades, el tractament de les vestimentes evoluciona, un tractament més clàssic, cada vegada més realista; les robes es tornen senzilles, d’escassos plecs, i de composició clara i grandiosa amb plecs voluminosos i corbats.


• Es crea un tipus de rostre triangular, de barbeta aguda. A finals de segle XIV i meitat del següent, s’allarguen les figures, que descriuen corbes; les vestiments perden la serenitat primitiva i apareixen amb plena sinuositat curvilínia. En la segona meitat del segle XV, les formes precisen un major naturalisme, procurant individualitzar els rostres que es converteixen en veritables retrats.

• Referent al color, l’escultura realitzada en fusta sol ser policromada, en canvi la realitzada en pedra es solia deixar amb el color natural del material utilitzat, tot i que s’han trobat restes de policromia en alguns timpans.



• Funció essencialment decorativa, sense abandonar la d’instrucció dels fidels. Però, la imatge de Déu ja no és terrible i justiciera, com en el Romànic, sinó paternal, amable, propera i misericordiosa; és un Deu d’amor.

Romànica: transmet eternitat, solemne majestat, allunyament dels humans, imposa respecte. Sobre collidora.

Gòtica: dolçor, bellesa, desitjos de viure, s’apropa als humans.


3.1. Característi3.1. Característiquequess• La TEMÀTICA continua essent bàsicament religiosa, encara que

adquireix un caràcter més narratiu. Es mantenen les fonts iconogràfiques usades en el Romànic.

• Temes dominants:

• La Crucifixió (Crist crucificat clavat amb tres claus).

• La Mare de Déu amb el Nen (Verge dialogant o jugant amb el nin) seran els motius més habituals.

• Encara que també adquireixen importància la vida dels sants (hagiografies) o escenes de la seva vida com els seus miracles i els seus martiris.

• Es conforma el tema de La Pietat (nou), i els sepulcres.

• Temes que, també, apareixen en els retaules de les capelles.

• El tema omnipresent del romànic, la imatge de Déu en el Judici Final, es continua utilitzant.

HUMANITZACIÓ HUMANITZACIÓ DELS TEMESDELS TEMES• LA VERGE• EL CRUCIFICAT• SANTS (Hagiografies)

Toledo (XVI)Lleó

TemTemees preferis preferittss

3 claus

Els Crists gòtics pateixen, mouen a la

compassió.

TemTemees preferis preferittss

– CRIST-JUTGE

– INTERCESSORS

– LA VERGE

– PIETÀ (nou)

AMPLIACIÓ DE AMPLIACIÓ DE TEMESTEMES

•TEMES RELIGIOSOS

AMPLIACIÓ AMPLIACIÓ DE TEMESDE TEMES

• TEMES PROFANS

• BESTIARIS (gàrgoles)

• ESCENES DE GÈNERE

• PAISATGES

• RETRATS

Alfons X el Savi i Violant d’Aragó

Catedral de Burgos

IconografiaIconografia•S’imita la naturalesa: MÓN SENSIBLE

• Apareixen:

• EL RETRAT I EL PAISATGE

• AMPLIACIÓ DE TEMAS

• NOVES FONTS ICONOGRÀFIQUES

FONTS FONTS ICONOGRÀFIQUESICONOGRÀFIQUES

• HAGIOGRAFIES.

• EVANGELIS APÒCRIFS.

• La LLEGENDA DAURADA de Iacopo della Voragine (finals del segle XIII).

•TEATRE LITÚRGIC (finals del segle XV).

•BÍBLIA PAUPERUM.

TemTemeesspreferipreferittss

3 claus

Els Crists gòtics pateixen, mouen a la compassió.

• En el tema de la Passió, el Crucificat és la viva representació del dolor i el patiment propis d’un humà i inspira compassió a qui el contempla (al contrari al cos impassible del romànic) s’ha aprimat, malferit apareix amb el cos retorçut de dolor. El cos no està rígid, sinó desplomat. Pretén emocionar. Un sol clau subjecta els peus, el que facilita el moviment del maluc. La corona de rei és substituïda per la corona d’espines. Els cabells es mostren caiguts i dels costats oberts brolla sang.

Temes preferitsTemes preferitsi ampliació de i ampliació de

temestemes

• El dolor de la Passió en el Crucificat, creix amb la presència de la Mare de Déu, que rep el cos mort del seu Fill tot conformant el grup de la Pietat (tema nou molt tràgic, on al dolor de la mort de Jesús s’afegeix el dolor de la Mare que ho contempla).

En lloc de la Sedes Christi bizantina,

apareix amb sentiment humà, la Verge es

comunica amb el Nin.

• En el tema de la Verge amb el Fill, Maria es mostra en el seu aspecte més maternal; ja no és tan sols el tron de Déu, sinó la mare que es comunica amb el seu fill, el mira, l’acarona i hi juga.


Catedral de Lleó. Situada al trencallums de la portalada central.

Maria, com a figura amable i pròxima, ha substituït el

pantocràtor majestuós de l’alta edat mitjana. Representació amb

un fort naturalisme.





• S’ha perdut la tradicional posició frontal en el centre i domina l’alegria.

• Alguna de les façanes del transsepte sol estar dedicada a un Sant relacionat amb l’església concreta (hagiografies).

Nous llocsNous llocs• FAÇANES• CRESTERIES • TORRES “XAPITELLS”• ARCBOTANTS • PINACLES • CIMBORIS…

EXTERIORSEXTERIORS

INTERIORSINTERIORS

• Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i l’escultura es trasllada a:

– RETAULES

– CADIRAM DEL COR

– SEPULCRES

– TRONES (PÚLPITS)

• Llocs: Els espais de l’escultura, a les esglésies gòtiques, segueixen essent les portades, capitells de claustres, gàrgoles (subordinació a l’arquitectura), però també, sepulcres, retaules, talles exemptes, és a dir, s’inicia el procés d’alliberament de l’escultura respecte a l’arquitectura, que culminarà al Renaixement, i apareixen alguns canvis:

3.1. Característiques: ESPAIS3.1. Característiques: ESPAIS

a) La portalada continua essent un lloc essencial del relleu escultòric, com en el romànic, però ara l’escultura presenta ALGUNES DIFERÈNCIESALGUNES DIFERÈNCIES.


A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNICA DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:a) La portalada: Espai més abundant: es generalitzen les tres grans obertures atrompetades, amb arquivoltes i suports (brancals o muntants), a més s’hi afegeixen façanes en els braços del transsepte.

ESPAISESPAIS

Catedral de Burgos

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNICA DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:a) La portalada: Les figures escultòriques són més independents del marc arquitectònic, per exemple, sovint les columnes dels brancals (jambas) evolucionen fins a arribar a ser escultures exemptes, essent substituïdes per les estàtues-columnes, i són més naturalistes.

ESPAISESPAIS

Catedral de Burgos

L’Adoració dels Mags

ESPAISESPAIS

Catedral de Burgos


ESPAISESPAIS

Dosseret:Element arquitectònic decoratiu, volat en forma de volta, situat horitzontalment damunt una estàtua o un sepulcre adossat a la paret.

Peanya o pedestal:Peu de poca alçada que suporta una columna, una estàtua, un vas o un altre element decoratiu.

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNICA DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:a) La portalada: Les estàtues-columnes solen aparèixer damunt d’una mènsula i cobertes per un dosseret (“doselete”)..

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNICA DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:a) La portalada:

- El timpà ja no es decora amb una única escena, sinó que sol estar dividit en registres o franges horitzontals (escenes més versemblants).

- Normalment, el timpà acull el tema principal; el Judici Final, la vida de la Mare de Déu o dels sants.

- Al mainell sol aparèixer la Mare de Déu, Crist, o el sant local i, fins i tot, bisbes (ex. Catedral de Burgos, tal vegada, el Bisbe Maurici, no és sap amb seguretat).

- Els brancals es reserven als apòstols.

- Les arquivoltes s’omplen de figures que segueixen la direcció dels arcs.

ESPAISESPAIS

Crist acompanyat de tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, en el timpà (àngel, lleó, bou alat, àguila).

Tot i que el tema del pantocràtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.

ESPAISESPAIS

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNICA DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:a) La portalada:

- Les figures escultòriques de les arquivoltes (apòstols, sants, músics...), no tenen la disposició radial del romànic, sinó que segueixen la corba o direcció dels arcs.

ESPAISESPAIS

Cadascuna de les rosques o motllures, que formant una sèrie d’arcs concèntrics, decoren l’arc de les portades medievals en el seu parament exterior, i recorren la seva corba en tota la seva extensió i acaben en la imposta. solen arrancar d’un brancal del pòrtic i acabar a l’altre.

ESPAISESPAIS

Pòrtic gòtic i el Pòrtic gòtic i el gabletgablet::Element decoratiu, frontó calat i acabat

en un angle molt agut, se sol col·locar a la part superior dels principals arcs d’una façana, i la fa més estilitzada.

ESPAISESPAIS

Nous llocsNous llocs• FAÇANES• CRESTERIES • TORRES “XAPITELLS”• ARCBOTANTS • PINACLES • CIMBORIS…

EXTERIORSEXTERIORS

INTERIORSINTERIORS

• Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i l’escultura es trasllada a:

– RETAULES

– CADIRAM DEL COR

– SEPULCRES

– TRONES (PÚLPITS)

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNICA DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:

b) Els retaules van adquirint una importància progressiva i són narratius, doncs ens conten una història. Durant el gòtic la pintura mural va perdre espai i interès, ja que els murs podien ser substituïts en bona part per vitralls. Al desaparèixer la pintura de les parets es va concentrar en els retaules

ESPAISESPAIS

Cimabue. Escola romana


b) Retaules: Un retaule és un conjunt d’escenes escultòriques o pictòriques emmarcades, situades al mur darrera un altar, i que narren la vida dels sant al qual es dedicava l’altar o representen altres temes religiosos.

ESPAISESPAIS

ESPAISESPAIS


b) Retaules. Consta de diverses parts: Bancal o predel·la (cos baix). Si és doble, l’inferior s’anomena sota-bancal. Dividit horitzontalment en pisos o cossos i verticalment en carrers. El guardapols i, finalment, l’àtic.

ESPAISESPAIS

RETAULES

• La zona baixa més propera al terra:

«bancal» o «predel·la»; és un cos baix, que té la missió de servir de pedestal. Si és doble, l’inferior s’anomena sota-bancal.

• «Pisos» o cossos, els cos del retaule es divideixen horitzontalment en els carrers (1r, 2n , 3r...), el central més ample).

– El cos central: tema principal de l’obra.

• Les zones verticals: «carrers», que es subdivideixen: "cases” o “encaixaments”, compartiments “caixeta”, on estan els relleus.

– Escenes separades per «entre carrers».

• Polsera o guardapols: part superior, mena de dosseret, és l’element que sobresurt i emmarca el retaule per protegir-lo de la pols.

• “Àtic” és el nom que rep el pis superior, que corona el carrer central.

ESPAISESPAIS

• La zona baja: «banco» o «predela»; “Ático”: parte superior (polvera o guardapolvo).

• El cuerpo central: tema principal de la obra.

• Las zonas verticales: «calles», que se subdividen en:"casas” o “encasamientos” o “encajamientos”.

• Escenas separadas por «entrecalles».

• «Pisos» o cuerpos, partes en que se dividen horizontalmente las calles (el central más ancho.).

ESPAISESPAIS

A DIFERÈNCIA DEL ROMÀNICA DIFERÈNCIA DEL ROMÀNIC:c) Les cadires del cor. El cor és la part de

l’església destinada al clergat menor que acompanyava amb els seus càntics les celebracions religioses. El cor pot estar situat al centre de la nau central, als peus de la nau central o en algun lloc elevat.

Les misericòrdies eren peces a les cadires del cor, afegides a la part inferior i que només eren visibles quan el seient estava plegat i servia perquè els canonges s’asseguessin dissimuladament durant les pregàries en què s’havien d’estar drets.

El cadiram (“sillería”) del cor solia estar decorat amb relleus: la fusta dels braços, els respatllers i les misericòrdies.

ESPAISESPAIS

Cadiram del Cor de la Catedral d’Albi (s. XIII-XIV), França (ubicat a la nau central).

ESPAISESPAIS

Giovanni Pisano: Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. Relleus del cicle de la vida de Jesús, infància, crucifixió i Judici Final.

ESPAISESPAIS

Giovanni Pisano: Púlpit de l’església de Sant’Andrea (1300), Pistoia. Relleus del cicle de la vida de Jesús, infància, crucifixió i Judici Final.

ESPAISESPAIS

d) Els capitells dels claustres es decoren amb temes iconogràfics, en canvi, els capitells de l’interior, al quedar reduïts, ja no es decoren o es decoren amb una franja contínua.


Catedral de Barcelona (ss. XIV-XV).

ESPAISESPAIS

e) El sepulcre amb relleus es va desenvolupar també en el gòtic i es va convertir en un dels gèneres escultòrics principals. Podien ser exempts, amb la figura jacent del difunt sobre la tapa i envoltat per estatuetes, o els sepulcres adossats a un mur. Aquesta escultura es va cultivar en els segles XIV i XV, degut a la major sensibilitat cap a la mort. L’artista més destacat és Claus Sluter i la seva obra més important el Sepulcre de “Felipe el Atrevido”. Té forma de llit funerari sobre el que descansa el difunt. És de marbre negre, amb figures adossades de marbre blanc, cada una de les quals és un autèntic retrat.


Sepulcre de “Felipe el Atrevido”, Claus SluterClaus Sluter, Palau Ducs de Borgonya, Dijon

ESPAISESPAIS


ESPAISESPAIS

NOU SENTIT DE LA MORT:

- Passió i mort de Crist.- Representació del difunt damunt del llit.- Individualisme: l’home enfrontant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final.- Seguici de monjos portant el sarcòfag.

ESPAISESPAIS

ESPAISESPAIS

3.2. Evolució de l’Estil3.2. Evolució de l’Estil•1ª ETAPA (SEGLE

XIII): "GÒTIC CLÀSSIC“

•2ª ETAPA (SEGLE XIV): "MANIERISME".

ESTIL INTERNACIONAL

•3ª ETAPA: CLAUS SLUTER

1ª ETAPA, 1ª ETAPA, SEGLE XIII:SEGLE XIII:

• Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES:– CHARTRES– PARÍS– AMIENS

• En ESPANYA s’esculpeixen les portalades de LLEÓ i BURGOS.

"GÒTIC CLÀSSIC"

2ª ETAPA (S. XIV):2ª ETAPA (S. XIV): "MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL

• L’escultura arquitectònica (o subordinada a l’arquitectura) perd protagonisme i s’inicia la gran època de l’escultura exempta amb imatges de la Verge, els sants i retrats de donants.

• La bellesa idealitzada i abstracta del període anterior es substitueix per una bellesa "real": Apareix el RETRAT.

• Es multipliquen els plegats.

• S’allarguen i s’encorben les figures.

• Es substitueix allò irreal del romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la realitat, més propi d’una cultura urbana.

2ª ETAPA (S. XIV):2ª ETAPA (S. XIV): "MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL

Pòrtic Reims (s. XIII): La Visitació (naturalisme).

3ª ETAPA3ª ETAPA• Es desenvolupa el SEPULCRE monumental (esdevindrà el gènere escultòric principal: major sensibilitat per la mort) i els RETAULES.

• CLAUS SLUTER, influirà en tot l’Occident durant el segle XV. A Mallorca, el seu naturalisme influirà en Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant Pau –Porta Mirador-, i l’Àngel Custodi –La Llotja-).

• Obres: Sepulcre de “Felipe el atrevido”, sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de marbre blanc, són un autèntic retrat. I el “Pou de Moisés”.

3.3. ESCULTURA GÒTICA FRANCESA3.3. ESCULTURA GÒTICA FRANCESA

• França compta amb els més notables i primerencs exemples, amb els quals influirà en la resta de països europeus.

• Les primeres escultures gòtiques van aparèixer en el segle XII, però no serà fins el segle XIII quan es realitzin les grans portalades de les catedrals.

• Hi són freqüents el tema del Judici Final, amb la particularitat que el sever Pantocràtor dóna pas a un Déu bondadós (el Diví Mestre) i a les escenes de la vida de la Mare de Déu. Així ho mostren els grups escultòrics de les portalades del transsepte de la catedral de Chartres i la portalada principal de la catedral de Notre-Dame de París.

PORTADES PORTADES FRANCESESFRANCESES

• CHARTRES

• PARÍS

• AMIENS

• REIMS

Pòrtic Reims (s. XIII): L’Anunciació i la Visitació (naturalisme).

Catedral de ChartresCatedral de Chartres

Nôtre–Dame de Nôtre–Dame de ChartresChartres

Els Pòrtic de Chartres (1191-1220)

PÒRTIC REIAL de chartrePÒRTIC REIAL de chartres

La decoració plàstica es basa en el pensament de l’escolàstica medieval (d’inspiració neoplatònica). En les portalades hi podem trobar representacions de la glòria de Crist Salvador, els Tetramorfs, temes marians com: L’Anunciació, la Visitació i la presentació de Jesús al temple, i el Judici Final.

ALÇAT FAÇANA PRINCIPALALÇAT FAÇANA PRINCIPAL

Romànic final a FrançaRomànic final a França.Triple portada amb arcs ja apuntats de la

Catedral de ChartresCatedral de Chartres.

FAÇANA PRINCIPAL CHARTRESFAÇANA PRINCIPAL CHARTRES

Timpà del Pantocràtor i

timpà de la Verge amb el Nin.

Romànic final (Transició al gòtic)

Pòrtic reial de Pòrtic reial de Chartres. Chartres.

El Portal “Royal” en el front occidentalEl Portal “Royal” en el front occidental

Detall de la portada occidental o del “Reial Portal”, completat en 1150. Aquesta cèlebre escultura mostra la transició del romànic al gòtic.

Its celebrated sculptures show the transition from Romanesque to Gothic.

ESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PÒRTIC REIALESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PÒRTIC REIAL

Romànic finalRomànic final.Estàtues de sants del brancal.

Pòrtic Reial de la Catedral francesa de ChartresPòrtic Reial de la Catedral francesa de Chartres

Estàtues dels brancals (jambas) de la part esquerra del pòrtic central: (d’esquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moisés, Samuel, i David.

ESTÀTUES COLUMNA DEL VELL TESTAMENT: REINA I DOS REISESTÀTUES COLUMNA DEL VELL TESTAMENT: REINA I DOS REIS

- Les estàtues-columna a la portada occidental són del segle XII i són completament hieràtiques, com les del romànic.

- Però, les de la FAÇANA NORDFAÇANA NORD, les figures de patriarques i profetes de l’Antic Testament, del segle XIII, tenen més moviment i estan millor elaborades.

- Reflecteixen la unió de la monarquia amb l’església.

REINA I REIS EN EL PORTAL REIALREINA I REIS EN EL PORTAL REIAL

ESTÀTUES COLUMNES DELS SANTS MARTÍ, JEREMIES I GREGORIESTÀTUES COLUMNES DELS SANTS MARTÍ, JEREMIES I GREGORI

OESTOEST: DETALL PÒRTIC REIAL: DETALL PÒRTIC REIAL

PÒRTIC NORD

Pòrtic nord de ChartresPòrtic nord de Chartres

Timpà

Mainell oTrencallums(parteluz)

Arquivoltes

Brancals(jambas en derrame)

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6b/PorcheCentralNordCathedraleChartre041130.JPG

ESCULTURES DEL PÒRTIC ESCULTURES DEL PÒRTIC NORDNORD

Les figures de patriarques i profetes, de l’Antic Testament, del segle XIII, que es troben en aquesta façana nord, tenen més moviment i estan millor elaborades.

FAÇANA FAÇANA SUDSUD

Mirada de prop a la torre torre sudsud, de granelegància, fou construïda en 1140.

Timpà del pòrtic central de la façana façana sudsud:

Dormició, Assumpció i Coronació de la Verge Maria.

Nôtre Dame, París

3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa 3.3. Escultura i arquitectura gòtica francesa

La façana principal és del prototip francès, amb un esquema en forma d'”H”. S'ordena en tres carrers verticals que corresponen a les tres grans portalades i en quatre pisos.

2

1

3

4


El pis inferior està completament ocupat per les tres grans obertures atrompetades i cobertes amb arquivoltes, en les quals es desenvolupen conjunts escultòrics.

Pòrtic de la Verge, rodejada de sants i reis, composició estatuària del segle XIII.


Sobre el trencallums de la porta principal, s'obri el timpà dividit en tres parts: a la primera es representa el “Limb (limbo) dels Justos”, a la segona “Els elegits” i, a la darrera, el Senyor mostrant les ferides de les seves mans, acompanyat dels àngels que sostenen els símbols de la Passió.

Limb dels Justos

Els elegits

Senyor acompanyat dels àngels

Les arquivoltes apuntades estan plenes de figures que recullen la disposició de l'arc. Per tota la façana hi ha nínxols que contenen escultures de profetes i sants.


Damunt de les portalades hi ha la Galeria dels Reis, amb 28 estàtues dels reis d'Israel, avantpassats de Crist.

En el tercer pis, el carrer central està ocupat per la gran rosassa de més de 10 metres de diàmetre amb magnífics vitralls , mentre que als laterals s'hi troben finestres geminades.


El rosetó oest emmarca a la Verge en un medalló de rics vermells i blaus.

Finestres geminades


De la façana principal (oest) destaquen les llegendàries gàrgoles (chimières), que es dissimulen amb la galeria superior entre les torres.

De les façanes laterals, destaquen els dos rosetons (sud i nord) del transsepte. El rosetó sud, amb la imatge de Crist, té 13 m de diàmetre. El nord, amb una imatge de la Verge rodejada per personatges de l'Antic Testament, té 21 m de diàmetre

Façana sud Rosetó Nord


Per sobre del pis de la rosassa hi ha una galeria d'arcades amb traceries que amaga la teulada. Finalment dues torres quadrades coronen els carrers laterals (69 m). La torre sud conté la famosa campana Emmanuel de la catedral.


0


NÔTRE DAME. PARÍSNÔTRE DAME. PARÍS

• En la façana principal s’obrin 3 portes molt atrompetades, separades per pilastres, i molt decorades amb escultures; a sobre una galeria que es correspon amb la de l’interior; a damunt queda la galeria de Reis i, en un registre superior, la gran rosassa.

AMIENSAMIENS EXTERIOREXTERIOR

Catedral de Reims (s.XIII)

Tres pòrtics. El central és més

ample i alt.

Rosetó central

Torres

Elements de la façana principal (Oest)Elements de la façana principal (Oest)

Galeria

Catedral de ReimsCatedral de Reims

Sentit de Sentit de verticalitat verticalitat

aconseguit per:aconseguit per:

– Arcs apuntats portades.

– Pels contraforts amb sants i coronats per pinacles.

– Gablets.

– Torres.

– Finestres geminades.

Pòrtic Reims (s. XIII): L’Anunciació i la Visitació

(naturalisme).

3.3. Escultura gòtica 3.3. Escultura gòtica francesa francesa

• A França també són importants els grups de L’Anunciació i la Visitació de la catedral de Reims, com a exponents de les dues tendències característiques: l’estilitzada en l’escena de L’Anunciació i la que recull les influències clàssiques, visibles en la Visitació.

L’àngel del somriure, de Reims (XIII) denota el triomf del naturalisme gòtic enfront del antinaturalisme de l’alta edat mitjana.

Pòrtic Reims (s. XIII): L’Anunciació (naturalisme).

• Es substitueix allò irreal del romànic, més propi d’una cultura monàstica, per un intent d’apropament a la realitat, més propi d’una cultura urbana.

Pòrtic Reims (s. XIII): La Visitació (naturalisme).

"MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL


• En el segle XIV, els artistes se centren en els sepulcres i en la decoració de capelles i altars, encarregats per eclesiàstics i burgesos benestants. L’escultura s’allibera de l’arquitectura i les figures s’allarguen i es relacionen més entre elles tot buscant una major naturalitat amb un creixent realisme.


• És el moment de l’escultor flamenc CLAUS SLUTER, representant de l’escultura borgonyona en la segona meitat del segle XIV.




e) El sepulcre amb relleus es va desenvolupar també en el gòtic i es va convertir en un dels gèneres escultòrics principals. Podien ser exempts, amb la figura jacent del difunt sobre la tapa i envoltat per estatuetes, o els sepulcres adossats a un mur. Aquesta escultura es va cultivar en els segles XIV i XV, degut a la major sensibilitat cap a la mort. L’artista més destacat és Claus Sluter i la seva obra més important el Sepulcre de “Felipe el Atrevido”. Té forma de llit funerari sobre el que descansa el difunt. És de marbre negre, amb figures adossades de marbre blanc, cada una de les quals és un autèntic retrat.



ESPAISESPAIS



NOU SENTIT DE LA MORT:

- Passió i mort de Crist.- Representació del difunt damunt del llit.- Individualisme: l’home enfrontant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final.- Seguici de monjos portant el sarcòfag.

Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.

Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon. Volum, corpulència, majestuositat i naturalisme. Sluter atorga personalitat i individualitat als personatges i defuig de l’estereotip.

Claus Sluter: El pou de Moisés (1400), Musée Archéologique, Dijon.





3.4. Escultura gòtica Península 3.4. Escultura gòtica Península ibèricaibèrica

• 1) SEGLE XIIISEGLE XIII. Els precedents del nou estil els trobem en el Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la. Tanmateix no podem parlar d’escultura plenament gòtica fins a mitjan segle XIII, quan es decoren la portalada del Sarmental de la catedral de Burgos i la portalada de la catedral de Lleó. També es van modelar nombrosos sepulcres, tant adossats com exempts, majoritàriament recolzats sobre figures de lleons i amb escenes de ploraneres, donacions o representacions de l’ascensió de l’ànima. A més, es desenvolupen les imatges exemptes, en què la tipologia més corrent és la Mare de Déu amb el Nen als braços.

4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.- ESCULTURA ROMÀNICA4.3.- Portalada: Exemples4.3.- Portalada: Exemples

7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). El Mestre Mateo tanca el cicle romànic i comença el gòtic. Es conserva l’entrada primitiva del

temple.

3.4. PRECEDENTS 3.4. PRECEDENTS


7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Els rostres dels personatges tenen una expressió amable i bondadosa.

Profetes Jeremies, Daniel, Isaïes i Moisés (brancal esquerre)

7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Les figures presenten formes plenes i en algunes es distingeix una expressió somrient, que

ja anuncia el gòtic.



4.3.- Portalada: Exemples4.3.- Portalada: Exemples

7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Expressió somrient, que ja anuncia el gòtic.

Profetes Jeremies i Daniel (brancal esquerre)

4.3.- Portalada: Exemples4.3.- Portalada: Exemples

7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)

Profeta Daniel somrient (brancal

esquerre)



Apòstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)



Apòstols Santiago i sant Joan (brancal dret)



7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Particularment bella és la figura de Santiago, assegut sobre l’arbre de Jessé en el

trencallums central.

Apòstol Santiago (mainell)

7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i

taller, 1168-88). En el timpà es representa l’Apocalipsi

de sant Joan amb superposició de frisos.


MAIESTAS DOMINI



MAIESTAS DOMINI



Ancians de l’Apocalipsi amb instruments (detalls).

7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). En els brancals, davant les columnes, i conversant entre ells per parelles, es troben els

apòstols i profetes, que constitueixen la part més bella i aconseguida del pòrtic.




7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 28. PÒRTIC GLÓRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). Les figures estan individualitzades i trobem en elles varietat de postures, de plegats i una

major cura en el tractament dels cabells.




• 1.A) CASTELLACASTELLA. Cal tenir en compte la influència i la col·laboració, en el segle XIIIsegle XIII, d’escultors i decoradors procedents dels països europeus, França i Alemanya.

• La millor col·lecció escultòrica d’aquest segle, la podem trobar a Burgos. A la porta sud del transsepte de la catedral hi ha la façana de “EL SARMENTAL”, conjunt escultòric amb el Pantocràtor, el Tetramorfs i els apòstols. Al claustre hi trobem la reina Beatriu de Suàbia.

• A Lleó també hi ha una col·lecció important d’aquest segle XIII, en són exemples “Els tres Reis” i “L’Anunciació” (connexions amb les figures d’Amiens), com també la “Verge Blanca”.

3.4. Escultura gòtica Castella (s. 3.4. Escultura gòtica Castella (s. XIII)XIII)

Catedral de Burgos34. Portalada del Sarmental

Catedral de LleóLa Verge Blanca


ESPANYAESPANYA LLEÓ

BURGOS

34. Portada de Sarmental (1230-40), 34. Portada de Sarmental (1230-40), BurgosBurgos

CATEDRAL CATEDRAL BURGOSBURGOS

• Catedral de Burgos La primera d’estil gòtic francès construïda en Espanya (iniciada s. XIII).

• La façana principal està emmarcada por dues torres rematades per agulles calades, aquestes agulles (ja del s. XV) són obra de Juan de Colonia.

1.- 1.- INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ


CATEDRAL CATEDRAL BURGOSBURGOS

PORTADA SARMENTAL. BURGOSPORTADA SARMENTAL. BURGOS

• Més antiga portada esculpida del gòtic castellà (és una única portalada en el braç sud del transsepte de la catedral, que es correspon amb la nau transversal). Per elegància i dignitat deutora i emparentada amb Chartres i Amiens.

34. PORTA DEL 34. PORTA DEL SARMENTALSARMENTAL

1230-401230-40, talla, pedra, autor

Desconegut d’origen francès, probablement, relacionant amb un dels

mestres que treballaren en Amiens.

1.- INTRODUCCIÓ1.- INTRODUCCIÓ


34. PORTA DEL SARMENTAL (1230-4034. PORTA DEL SARMENTAL (1230-40)• Es tracta d’una portada gòtica decorada amb escultures en alt relleu o d’embalum rodó, però adossades, amb un interessant programa iconogràfic.

• Està realitzada en pedra i els diferents grups escultòrics s’adapten al marc arquitectònic, que és el de la típica portada atrompetada d’una catedral gòtica.

• Totes les escultures acusen frontalitat (miren l’espectador) i la composició és molt reposada i jeràrquica.

• Encara que és possible que tota la façana estigués policromada, ara no queden restes de color.1.- INTRODUCCIÓ1.- INTRODUCCIÓ

PROGRAMA ICONOGRÀFIC: Crist acompanyat de Tetramorfs, símbols dels 4 evangelistes, al centre del timpà (àngel, lleó, bou alat, àguila), i als vèrtex del timpà els 4

evangelistes escrivans. Tot i que el tema del pantocràtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconèixer el naturalisme propi de l’època.

2.- ICONOGRAFIA2.- ICONOGRAFIA

• Maiestas Domini en un setial, al centre del timpà, mà dreta beneint i esquerra amb el llibre dels Evangelis sobre els genolls.

• Símbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escriptoris, vestits amb hàbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis (el Nou Testament, dictat pel Redentor).


http://bp3.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5OjbVuBjVI/AAAAAAAAACw/Fqdg9tMZkdI/s1600-h/sarmental8.jpg

• Sant Marc al costat del lleó; sant Lluc al del brau; a nivell superior (també asseguts i escrivint sobre els seus escriptoris), sant Joan sobre l’àguila, i sant Mateu junt a l’àngel.


• Les plomes en les mans i els corns per mullar tinta a la dreta. Iconografia que es repetirà en la façana meridional (o de la Revelació) de la catedral de Lleó, i que prové de la tradició de l’art bizantí i carolingi.


• Perspectiva jeràrquica (la mida dels evangelistes inferior a Crist).

• A la llinda, a sota el timpà i en una disposició poc habitual, els Apòstols, coberts per un dosseret corregut, format per arquets trevolats.


http://bp1.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5Ojr1uBjWI/AAAAAAAAAC4/98RYlPc0UOs/s1600-h/sarmental9.jpg

http://bp2.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5Om4FuBjbI/AAAAAAAAADg/YTabqcDdCpc/s1600-h/HA1.ht154.jpg

• El timpà està delimitat dins el mur per 3 arquivoltes. La primera decorada amb una filera d’àngels i serafins que, portant ciris, adoren al Creador; en les dues restants, i disposats en la direcció de l’arc, els reis bíblics i els 24 ancians de l’Apocalisi (només n’hi apareixen vint-i-tres i un àngel serafin), i els cors o instruments celestials. Totes les figures es sustenten sobre peanyes que, a la vegada exerceixen la funció de dosserets de les immediatament inferiors.


34. Portada de Sarmental (1230-40), 34. Portada de Sarmental (1230-40), BurgosBurgos2.- ICONOGRAFIA2.- ICONOGRAFIA

• Les figures del brancals són posteriors (ss. XVII i XIX). Els brancals es composen d’un sòcol i dues galeries superposades d’arcs cecs. La inferior sense decoració escultòrica, amb dobles columnes adossades, mentre a la superior les columnes són simples i estan decorades amb escultures de Moisés, sant Pere, sant Pau, i altres personatges no identificats.



• A la superior les columnes són simples i estan decorades amb escultures de Moisés, sant Pere, sant Pau, i altres personatges no identificats.• Però, les figures del brancals són posteriors (ss. XVII i XIX).


http://bp0.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5OhyluBjPI/AAAAAAAAACA/jEr1YjNWhHI/s1600-h/sarmental4.jpg

http://bp0.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5Oh8luBjQI/AAAAAAAAACI/pX4A9oRz3BA/s1600-h/sarmental5.jpg

• La identificació de la figura del trencallums ha estat molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar el nom del bisbe, possiblement el bisbe Maurici (sota el seu pontificat es va iniciar la construcció de la catedral, i d’acord amb el costum francès d’incorporar els personatges relacionats amb la construcció, en els projectes iconogràfics dels seus edificis, és possible sigui ell), o bé, algun bisbe sant, la relíquia del qual es guarda en la catedral?.

• L’escultura original és al claustre, in situ n’hi ha una còpia.

• Sobre el dosseret que el cobreix, apareix l’Anyell Místic, motiu iconogràfic tret de l’Apocalipsi (molt en consonància amb els 24 ancians i l’exaltació al Verb o paraula de Déu).


http://bp2.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5OhgFuBjNI/AAAAAAAAABw/DLPbHDIW36M/s1600-h/sarmental3.jpg

• L’eix de simetria divideix el conjunt i subratlla la importància de dues figures: el Crist del timpà i el bisbe del mainell.

• Al voltant de Crist, que presideix el timpà, es disposen la resta dels personatges, obligats a adaptar-se al marc arquitectònic.


3.- COMPOSICIÓ3.- COMPOSICIÓ

• Així, l’arc apuntat fa que els escrivans corben llurs cossos.

• I les arquivoltes fan que les figures superposades segueixin la corba dels arcs, d’acord amb el costum gòtic i en contra del romànic, que preferentment obligava a seguir la orientació de les diferents dovelles de les arcades.3.- COMPOSICIÓ3.- COMPOSICIÓ

http://bp1.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5OjO1uBjUI/AAAAAAAAACo/LcEoMVtLKN0/s1600-h/sarmental7.jpg



• Les figures, encara frontals i rígides com les romàniques, ja presenten una humanització gòtica, en relacionar-se entre sí i desenvolupar activitats concretes.

• Els rostres tenen trets diferenciats i les vestimentes accentuen les línies corbes a partir dels plecs, i afavoreixen el corporeïtat (volum).


http://bp0.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5OhyluBjPI/AAAAAAAAACA/jEr1YjNWhHI/s1600-h/sarmental4.jpg

http://bp0.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5Oh8luBjQI/AAAAAAAAACI/pX4A9oRz3BA/s1600-h/sarmental5.jpg

http://bp1.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5OjO1uBjUI/AAAAAAAAACo/LcEoMVtLKN0/s1600-h/sarmental7.jpg



• La iconografia del TIMPÀ (missatge apocalíptic) sembla una mica arcaïtzant, i relacionada amb models romànics del Pòrtic Reial de Chartres, excepte les figures dels evangelistes com escrivans i els apòstols, que han rebut un tractament més realista que la resta d’imatges.


http://bp2.blogger.com/_KJ06WTiSDq0/R5Om4FuBjbI/AAAAAAAAADg/YTabqcDdCpc/s1600-h/HA1.ht154.jpg

• Els apòstols, presenten una frontalitat que contrasta amb el moviment del seus caps, sostenen llibres i conversen amb els companys, altres amb mirada distreta semblen meditar.


• La major part d’escultures són pràcticament exemptes i s’integren en l’arquitectura mitjançant elements com les peanyes (que fan funció de dosserets a les inferiors).


• Entre el timpà i la llinda, el dosseret corregut fa de base a l’escena central i de remat al fris dels apòstols; la seva decoració de castellets remet a la muralla de Déu o a la Jerusalem celestial. Dinàmiques ones marines separen els escrivans, que coronen el timpà, i contrasten amb la immobilitat de les figures.


• Les escultures caminen cap el NATURALISME i s’allunyen de l’abstracció romànica, tot i que encara estan cenyides a l’esquema compositiu tradicional romànic (jerarquització al marc i a Crist). L’estil es mou entre una certa solemnitat i el NATURALISME dels apòstols de la llinda i dels evangelistes escrivans.

4.- SIMBOLISME4.- SIMBOLISME

4.- SIMBOLISME4.- SIMBOLISME

• La PORTA DEL SARMENTAL burgalesa s’ha d’emmarcar en l’evolució produïda en el segle XIII (procedent de la influència de les catedrals franceses), a partir del canvi de funció que tenien els conjunts escultòrics de les portalades, ja NO eren un AVÍS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que l’advertia del que li esperava si no observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, pròpies del romànic, etc.), sinó que, amb naturalitat, les escultures ornamentaven l’edifici on era rebut el fidel, on se l’acollia i se’l CONVIDAVA a accedir a la glòria celestial, present a l’interior del temple (el món celestial s’aproxima al terrenal i es fa més accessible al feligrès). Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDÈNCIA respecte del marc arquitectònic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven escultures EXEMPTES, amb una MAJOR LLIBERTAT envers el cànon i un GRAN SENTIT NARRATIU. Crist, tot i la càrrega romànic i la certa idealització, esdevé una Crist jove i conciliador, misericordiós, més comunicatiu i accessible. Canvia la idea de l’home-Déu i s’allunya del Déu-home romànic.

ICONOGRAFIA ROMÀNICAICONOGRAFIA ROMÀNICA HUMANITZACIÓ GÒTICAHUMANITZACIÓ GÒTICA

Iconografia arcaica: hieratisme Crist (Portada Reial Chartres).

Naturalisme escrivans i apòstols (coneixedors d’Amiens i Reims).

Disposició convencional. Proporcionalitat cossos.

Major sentiment narratiu.

Interès més definit per estètica i major expressivitat.Autòcton: en cap catedral francesa apareix simultàniament els escrivans – evangelistes (recollint la paraula de Déu ) i el Tetramorfs (coincidència, treta de les miniatures, va ser freqüent en terres hispanes).Apòstols burgalesos tenen faccions populars, despentinats i vesteixen robes de llana grossa (diferent a les luxoses vestimentes de Reims).

5.- RESUM5.- RESUM. SARMENTAL és considerada una portada gòtica.

34. PORTA DEL SARMENTAL (1230-4034. PORTA DEL SARMENTAL (1230-40)• L’escultura es concentra en timpà, arquivoltes, mainell i brancals (factura més tardana).

• Respon a pautes estilístiques foranes i n’hi ha diferències entre zones, cosa que ha dut a considerar la presència de tres mestres distints. Un pel timpà (Maiestas i el Tetramorfs); un segon la llinda; i un tercer, les escultures de les arquivoltes.

• Les connexions amb l’art francès, immediatament anterior, són indubtables, cosa per la qual s’ha parlat del mestre del Beau-Dieu d’Amiens.

• No ho és, però l’escultor del Maiestas Domini coneix molt bé les realitzacions d’aquesta catedral francesa, el mateix que l’autor de la llinda està familiaritzat amb les portades del transsepte nord de la catedral de Reims.

6.- AUTOR / S6.- AUTOR / S

7.- LA PORTA EN L’ENTORN 7.- LA PORTA EN L’ENTORN DE L’ESGLÉSIADE L’ESGLÉSIA

• Situada en la porta sud del transsepte, és un dels quatre accessos d’entrada al temple i un exemple molt notable d’estatutària gòtica.

• Burgos és una de les catedrals de la Península Ibèrica on la influència francesa és innegable. Redueix el número de naus del transsepte (de les tres usuals a única nau).

• Començada per la capçalera, sembla que a meitat segle XIII, ja estaven les dues façanes del transsepte. L’edifici està assentat sobre un terreny en desnivell (a peu del turonet del castell), i la façana del Sarmental està bastant més baixa que l’oposada del nord, però més alta que el carrer, per això el tram d’escala.

• El cos superior, de cronologia més tardana, presenta una rosassa, coronada per una galeria calada amb belles traceries (arcs apuntats per parelles amb òculs lobulats en els carcanyols) i abundant estatuària.

7.- LA PORTA EN L’ENTORN DE L’ESGLÉSIA7.- LA PORTA EN L’ENTORN DE L’ESGLÉSIA


• Els models francesos penetraren en la Península Ibérica des de mitjans segle XIII, a causa de les intenses relacions polítiques i culturals de la monarquia hispana amb la francesa.

• En el marc dels projectes catedralicis de Burgos i Lleó varen néixer dos tallers que responien a les directrius dels mestres francesos.

• Un estil nou es va crear de la interacció entre les aportacions franceses i les pervivències locals.

• La porta de El Sarmental, fruit del treball d’escultors francesos, és el testimoni més antic de l’escultura gòtica en la Península.

8.- CONCLUSIÓ8.- CONCLUSIÓ

Catedral de Burgos

Catedral de Burgos



Catedral de Burgos

Catedral de Burgos

L’Adoració dels Mags

1ª ETAPA, 1ª ETAPA, SEGLE XIII:SEGLE XIII:

• Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES:– CHARTRES– PARÍS– AMIENS

• En ESPANYA s’esculpeixen les portalades de BURGOS i LLEÓ.

"GÒTIC CLÀSSIC"

La Catedral gòtica de LleóLa Catedral gòtica de Lleó

• 1.A) CASTELLACASTELLA. Cal tenir en compte la influència i la col·laboració, en el segle XIIIsegle XIII, d’escultors i decoradors procedents dels països europeus, França i Alemanya.

• La millor col·lecció escultòrica d’aquest segle, la podem trobar a Burgos. A la porta sud del transsepte de la catedral hi ha la façana de “EL SARMENTAL”, conjunt escultòric amb el Pantocràtor, el Tetramorfs i els apòstols. Al claustre hi trobem la reina Beatriu de Suàbia.

• A Lleó també hi ha una col·lecció important d’aquest segle XIII. Són exemples la “Els tres Reis” i “L’Anunciació”. Connexions amb les figures d’Amiens. També la “Verge Blanca”.



Catedral de LleóLa Verge Blanca

L’Adoració dels Reis Mags, Pedro CampañaPedro Campaña, Museu Catedralici, Lleó.

3.4. Pintura gòtica Castella (s. 3.4. Pintura gòtica Castella (s. XIII)XIII)

L’Anunciació, Catedral de Lleó.




Lleó Toledo (XVI)

Lleó Toledo (XVI)

3.4. Escultura gòtica Península 3.4. Escultura gòtica Península ibèricaibèrica

• 2) SEGLE XIIISEGLE XIII. Els precedents del nou estil els trobem en el Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostel·la. Tanmateix no podem parlar d’escultura plenament gòtica fins a mitjan segle XIII, quan es decoren la portalada del Sarmental de la catedral de Burgos i la portalada de la catedral de Lleó.

• També es van modelar nombrosos sepulcres, tant adossats com exempts, majoritàriament recolzats sobre figures de lleons i amb escenes de ploraneres, donacions o representacions de l’ascensió de l’ànima. A més, es desenvolupen les imatges exemptes, en què la tipologia més corrent és la Mare de Déu amb el Nen als braços.

3.4. Escultura gòtica Península 3.4. Escultura gòtica Península ibèricaibèrica• 2) SEGLE XIVSEGLE XIV. En aquest període finalitza la decoració de les grans catedrals

castellanes.

• El conjunt escultòric més important es troba a Catalunya, on abunden els sepulcres i retaules. Podem destacar el sepulcre de l’arquebisbe Joan d’Aragó, a la Catedral de Tarragona. Mort el 1334, era fill de Jaume II d’Aragó i Blanca de Nàpols, el seu sepulcre es troba al presbiteri, emmarcat per pinacles ornamentats amb una excel·lent arquitectura gòtica italianitzant; el sarcòfag situat sobre dos figures de lleons, té un epitafi sobre el miracles del difunt, llaurat en la cara frontal, i es troba situat dins un profund arcosoli polilobulat amb la figura jacent de l’arquebisbe sobre la tapa, les mans creuades i el cap sobre un parell de coixins, i vestit amb el atributs episcopals.

• L’escultura castellana, al segle XIV, aconsegueix la màxima plenitud.

• Influència borgonyona (Claus Sluter) i flamenca.

• Substitució del naturalisme religiós.

• Nuclis d’influència: A partir de Lleó, s’arriba a crear una escola castellana a Burgos, Toledo i Sevilla.

3.4. Escultura gòtica Castella (s. 3.4. Escultura gòtica Castella (s. XIV)XIV)

Entre altres autors, destaca a Toledo: Sebastián de Almonacid amb el Sepulcre del Doncel de Sigüenza.

Lleó

ToledoBurgos

3.4. Escultura gòtica Castella (s. XIV). 3.4. Escultura gòtica Castella (s. XIV). Escoles: Lleó, Burgos, Toledo Sevilla.Escoles: Lleó, Burgos, Toledo Sevilla.




• És un dels millors períodes de l’escultura a la Península.

• A més, molts mestres estrangers treballaven per tot el territori marcant dues clares influències: la francesa a les regions centrals, i la italiana, a l’àrea de la Mediterrània.

• L’artista més important va ser Gil de Siloé, les obres del qual constitueixen un preludi del Renaixement.

• La seva obra més important és la tomba de l’Infant Alfons, a la cartoixa de Miraflores, a Burgos.

• Juntament amb els sepulcres, abunden els retaules i els cadirats dels cors.

3.4. Escultura gòtica hispana (s. 3.4. Escultura gòtica hispana (s. XV)XV)

• Els retaules podien ser d’alabastre i de pedra, però foren més abundants els de fusta, posteriorment daurats i policromats, decorats amb imatges i relleus de tema religiós.

• Un dels més importants és el retaule de la catedral de Sevilla realitzat per Pedro Dancart i Jorge Fernández.

3.4. Escultura gòtica hispana (s. 3.4. Escultura gòtica hispana (s. XV)XV)

• Retaule de la catedral de Sevilla realitzat per Pedro Dancart i Jorge Fernández.

• JANIN LOMBE fou l’ introductor de l’estil• Tres focus• Burgos:

– GIL DE SILOÉ (s. XV): Imatges realistes a la Portalada del Colegio de San Gregorio de Valladolid, retaule de Santa Anna a la Capella del Condestable de la catedral de Burgos, al conjunt de la Cartuja de Miraflores, a Burgos, on es troba el Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Marc ric, gòtic flamíger.

• Toledo: – EGAS CUEMAN– RODRIGO ALEMAN – SEBASTIAN ALMONACID (sepulcre del Doncel de Sigüenza).

• Sevilla:– LORENZO MERCADANTE

3.4. Escultura gòtica Castella (s. 3.4. Escultura gòtica Castella (s. XV)XV)

• Aconsegueixen un gran desenvolupament en forma de nínxols o bé exempts, amb estàtues jacents o orants; aïllats quan es tracta de reis o adossats al mur d’esglésies sota un arcosoli i, de vegades, amb altres figures com acompanyants.• Gran naturalisme: retrats.

Gil de Siloé: Sepulcre de l’infant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.

Sebastián Almonacid (sepulcre del Doncel de Sigüenza).

Cartuja de Miraflores, Cartuja de Miraflores, BurgosBurgosGil de Siloé: Sepulcre de l’infant

Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric, gòtic flamíger.

• Segles d’esplendor de l’escultura. • Existeix una escola catalana.

• Retaules sobre pedra (no com els castellans que eren sobre fusta) i, també, sepulcres.

• Segle XIV. Mestre Aloi (sepulcre de la capella dels Sastres de la Catedral de Tarragona). Jaume Cascalls (retaule de Cornellà de Conflent). Jordi Joan (retaule de Sant Llorenç a Santa Coloma de Queralt).

• Segle XV. Influència italiana i flamenca. Destaquen:

Guillem Sagrera (Sant Pere i Sant Pau, a la Seu de Palma, l’Àngel Custodi, de la Llotja de Palma). Pere Joan (Sant Jordi del Palau Reial de Barcelona, retaules a la catedral de Tarragona). Pere de Sant Joan (Portalada de l’Església de Sant Miquel de Palma).

3.4. Escultura gòtica Mediterrània (s. XIV i 3.4. Escultura gòtica Mediterrània (s. XIV i XV)XV)

Guillem SagreraÀngel Custodi (Llotja de Palma)

Guillem SagreraSant Pere i Sant Pau (Seu Palma)

Guillem SagreraSant Pere i Sant Pau (Seu Palma)

Pere de Sant JoanPortalada Església Sant Miquel (Palma)

BibliografiaBibliografia Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez analisisycomentario.blogspot.com/.../portada-del-sarmental-catedral-de.html - Publicado por JMLF. Etiquetas: 08. Arte gótico, Escultura La Portada del Sarmental, por Enrique Valdearcos Guerrero La Puerta del Sarmental, ArteHistoria Fachada del Sarmental, Camino de Santiago: Burgos en Centro Virtual Cervantes Llacay Pintat, T. y otros: Pórtico de El Sarmental, Artegrama. Historia del arte, Vicens Vives, Barcelona, 2003, pp. 148-149. Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat

Education

ESCULTURA GÒTICA