16
HISPÀNIA ROMANA Remei Baldó Asensi

Hispania

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Cultures preromanes de la península ibèrica. Segona guerra púnica. Conquesta (lusitània, Numància, càntabres). Divisions administratives del territori.

Citation preview

Page 1: Hispania

HISPÀNIA ROMANAHISPÀNIA ROMANA

Remei Baldó Asensi

Page 2: Hispania

Situació geogràfica: terra de misteri i legendaColumnes d’HèrculesFinis TerraeHespèriaIbèria (grecs)Hispània (romans)Etimologia: terra de conills

NOMS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

Representació de les columnes d’Hèrcules

Finis Terrae/ Non plus ultra

Page 3: Hispania

PRIMERS POBLADORS DE LA P. IBÈRICA

Page 4: Hispania

LES COLONITZACIONS:FENÍCIS

Colonització fenícia (s. IX aC): factories a la zona meridional (Gades o Gadir) i a les Balears.Colonització grega (s. VI aC): Rhode, Emporion, HemeroskopeionColonització cartaginesa (Cartago Nova, Ebussus)

Al segle IX aC, els fenicis es van establir al sud de la Península Ibèrica i hi van fundar unes quantes factories. Les factories eren establiments comercials de petites dimensions, normalment ubicades al litoral o al prelitoral. La més important d’aquestes factories fenícies va ser Gadir (l’actual ciutat de Cadis), des de la qual van exercir una gran influència per tota la conca del riu Guadalquivir i, en general, per tota la costa andalusa. Van introduir la metal·lúrgia del ferro.Els fenicis també es van establir a l’illa d’Eivissa, des d’on van comerciar amb alguns pobles del nordest peninsular. Quan la ciutat originària de Tir va entrar en decadència (s. VI aC) les colònies fenícies passaren a estar sota la influència cartaginesa. Cartago era una colònia del nord d’Àfrica d’origen fenici.

Page 5: Hispania

LES COLONITZACIONS: GRECS

Restes gregues d’Emporion

Els grecs portaven ceràmica, armes , vi i oli i compraven sal, espart, metalls… La influència d’aqueste colònies gregues sobre els pobles íbers fou molt positiva: metal·lúgia del ferro, ús de la moneda, desenvolupament de l’urbanisme i de l’escritura. Empúries va experimentar aleshores un gran desenvolupament econòmic. La prosperitat econòmica va donar lloc a un engrandiment considerable del perímetre urbà de la ciutat. A més, la presència grega va proporcionar importants avanços en la metal·lúrgia del ferro, va generalitzar l’ús de la moneda i l’escriptura i va introduir nous conreus com l’olivera i la vinya.

Page 6: Hispania

LES COLONITZACIONS: CARTAGINESOS

Restes cartagineses o púniques

En el s. III aC els cartaginesos, hereus dels fenicis, des de Cartago Nova van ampliar els seus territoris. Van ocupar militarment el sud i sudest de la P. Ibèrica, limitant l’expansió colonial grega. Tractat de l’Ebre amb els romans: repartiment àrees d’influència. Els cartaginesos al sud de l’Ebre, els romans al nord.

Page 7: Hispania

COLONITZACIÓ FENÍCIA, GREGA I CARTAGINESA

Page 8: Hispania

COLONITZACIÓ FENÍCIA, GREGA I CARTAGINESA

Page 9: Hispania

ÁREES DE INFLUÈNCIA EN LA PENÍNSULA IBÉRICA

Page 10: Hispania

SEGONA GUERRA PÚNICA

El general cartaginés Aníbal ataca Sagunt i continua cap als Pirineus, els Alps i Itàlia.Els romans desembarquen a la Península Ibérica per tallar les possibles ajudes (cereals, cavalls, homes, armes…) que des d’ací li arribaven a Aníbal en Itàlia.Els germans Escipions desembarquen a Empúries. Publi Corneli Escipió a Tarraco (218 aC). Els romans inicien la conquesta d’Hispània (zona oriental i sud), ja que ofereix molts recursos naturals. Els romans vencen en la Segona Guerra Púnica i continúen conquistant la Península.

Page 11: Hispania

OBSTACLES EN LA CONQUESTA: LUSITÀNIA

Viriat i la guerra de guerrilles

Un dels obstacles més forts en la conquesta de la P. Ibèrica fou en la regió de Lusitània, on el cabdill Viriat causà moltes derrotes als romans. Les legions romanes estaven preparades per a lluitar en camp obert, en pla; els atacs per sorpresa dels guerrillers lusitans els desconcertaven. Finalment van acabar amb Viriat mitjançant una traïció.

Page 12: Hispania

OBSTACLES EN LA CONQUESTA: ELS ARÈVACS DE NUMÀNCIA

Els romans assetgen el poblament de Numància (Soria) fins que els habitans es rendeixen després de mesos sense rebre ajuda de l’exterior. Quan entren a la ciutat queden molt poquets habitants malalts i moribunds. Tota la penísula queda en mans de romans excepte la franja cantàbrica.

Page 13: Hispania

CONQUESTA DE LA FRANJA CANTÀBRICA: AUGUST

La zona dels cántabres i els asturs no és dominada pels romans fins al 19 aC amb la intervenció de l’emperador August mateix. La península Ibèrica s’incorpora com una província de l’Imperi Romà amb el nom d’Hispània.

Page 14: Hispania

ROMANITZACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA (HISPANIA)

Creació d’una xarxa de carreteres per a desplaçar l’exèrcit i els recursos amb facilitatCreació de colònies amb població itàlica (focus romanitzador)Repartiment de terres als veterans de guerra Explotació sistemàtica del territoriSubstitució lingüística

Page 15: Hispania

DIVISIONS ADMINISTRATIVES D’HISPÀNIA

En la època de l’emperador Teodosi, s. IV aC es constitueix una nova subprovíncia dins d’Hispània, Balearica

s. II aC

Page 16: Hispania

PRINCIPALS CIUTATS D’HISPÀNIA