Upload
nuria-alart
View
8.304
Download
8
Embed Size (px)
DESCRIPTION
La teoria de les IM a la tutoria de secundària. Postgrau: La tutoria i la seva pràctica. ICE. UB Març 2009
Citation preview
Núria Alart, 2009 1
TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A LA TUTORIA
POSTGRAU LA TUTORIA I LA SEVA PRÀCTICA
Núria Alart (4 març 2009)
POSTGRAU LA TUTORIA I LA SEVA PRÀCTICA
Núria Alart (4 març 2009)
Núria Alart, 2009 2
AVALUACIÓ INICIAL
• Què és la intel·ligència?• Quines intel·ligències coneixeu?• Coneixeu la teoria de les intel·ligències
múltiples?• Quina aplicació poden tenir en l’educació i
sobre tot a la tutoria?• Quins aspectes comuns tenen les IM i les
competències bàsiques?
Núria Alart, 2009 3
ÍNDEX DE LA SESSIÓ
• Vídeo: “Les Intel·ligències Múltiples a l’aula”• Activitat grupal: identificant les IM “Quinto”• Les Intel·ligències Múltiples.• Aspectes comuns entre les IM i les CB• Descans: exposició de llibres sobre IM.• Metodologies per a la tutoria: WQ i les IM• Avaluació tenint en compte les IM i les
competències bàsiques.
Núria Alart, 2009 4
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Fundació Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 1983: formulà una nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature=channel_page
Núria Alart, 2009 5
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? COM ÉS?
MÚLTIPLEORGÀNICA
RESOLDRE, GENERAR,
CREAR
La capacitat per a resoldre problemes, generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis
valuosos dins d’un determinat àmbit cultural.
Núria Alart, 2009 6
Es consideren Intel·ligències perquè compleixen uns determinats paràmetres. H.Gardner va establir uns criteris:
Tenir una localització definida en el cervell.Posseir un sistema simbòlic i representatiu.Ser observable en grups de població.Evolucionar de manera independent i pròpia
Núria Alart, 2009 7
Concepte d’intel·ligència
ABANS• Una
• Innata
• Invariable
• Quantificable
Pràctica educativa = Ensenyament igual per a
tothom. No es planteja AD
ACTUALMENT• Es pot desenvolupar
• És educable
• És una capacitat
• Pot variar segons les experiències
Pràctica educativa =
Ensenyament més personalitzat
Núria Alart, 2009 8
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Necessitem totes les intel·ligències.• Totes són igualment importants.• Es combinen de forma única en cada ésser humà.• Totes les persones les tenim totes en diferents
graus de desenvolupament.
Núria Alart, 2009 9
MUSICAL LOGICOMATEMÀTICA LINGÜÍSTICA VISUALESPACIAL
INTRAPERSONAL CINESTÈSICACORPORAL INTERPERSONAL NATURALISTA
Núria Alart, 2009 10
Capacitat de sentir, escoltar.melodies, ritmes
Capacitat de parlar, llegir, escriure
Sensibilitat per la natura, m. ambient animals, plantes
Habilitat motricitat fina, gruixuda.
Capacitat de raonar, calcular, agrupar.
Capacitat d’interactuar amb els altres
Coneixement de si
mateix.
Capacitat de pensar en tres dimensions.
Científics, estadistes, enginyers, …
Mestres, polítics, …
Psicòlegs, sacerdots, ..
Escultors, pintors, navegants,
Atletes, actors, esportistes,…
Biòlegs, antropòlegs, jardiners, botànics, ..
Músics, compositors
Poetes, novelistes, periodistes,.
Núria Alart, 2009 11
Dos tipus d’intel·ligències
1. Intel·ligència làser: intensa, molt potent, centrada i molt enfocada. Ex: persones de les arts i les ciències: Mozart i Einstein. Gran potecial de saber i ensenyar.
2. Intel·ligència tipus focus o “far”: que va d’un punt a un altre movent-se. Ex: polítics, persones que controlen moltes coses a la vegada. Gran potencial de ensenyar a aprendre.
Núria Alart, 2009 12
ACTIVADORS I DESACTIVADORS DE LES IM
EXPERIÈNCIES CRISTAL·LITZANTS
• Són moments importants, crucials en el desenvolupament dels talents i les habilitats d’una persona.
• (Exemple Einstein als 4 anys, el seu pare li va ensenyar una brúixola)
EXPERIÈNCIES PARALITZANTS
• Les vivències negatives que tanquen intel·ligències.
• (Per exemple: un professor/a se’n riu d’un dibuix d’un alumne)
Hi ha dos tipus d’experiències:
“En un entorn educatiu que només contempla determinats estils cognitius, resulta inevitable que una part de l’alumnat s’acabi sentint estúpid” Howard Gardner
Núria Alart, 2009 13
Intel·ligència intrapersonal + interpersonal = Intel·ligència emocional (Goleman)
• Coneixement de les pròpies emocions
• Capacitat de controlar-les.
• Capacitat d’automotivar-se
• Reconeixement de les emocions alienes
• Control de les relacions
Núria Alart, 2009 14
INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
Es manifesta a través del llenguatge oral i escrit. Els nens/es que destaquen en aquesta intel·ligència els
agrada: llegir, escriure, explicar històries, participar en debats, jugar a jocs de paraules...
Professions: escriptors, advocats,... És la responsable de la producció d’oracions gramaticals. Estratègies didàctiques: pluja d’idees, elaboració de
diaris, gravacions de la veu, mapes conceptuals, joc de rols, ...
Núria Alart, 2009 15
INTEL·LIGÈNCIA LOGICO-MATEMÀTICA
Capacitat d’analitzar problemes, portar a terme operacions matemàtiques.
Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: els números i les seves combinacions, els agrada experimentar, preguntar i resoldre problemes..
Professions: matemàtics, científics, ingeniers, informàtics. Estratègies didàctiques: aprenentatge cooperatiu
Núria Alart, 2009 16
INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
Capacitat per a apreciar, discriminar, transformar i expressar les formes musicals, sensible al ritme, el to i el timbre.
Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: cantar, xiular, entonar melodies amb la boca tancada, portar el ritme amb els peus.
Professions: músics, cantants. Estratègies didàctiques: escoltar música, cantar, tocar un
instrument. Fent preguntes com: Què et fa pensar aquest tipus de música? Quins sentiments et produeix? Colors?
Núria Alart, 2009 17
INTEL·LIGÈNCIA VISUAL ESPACIAL
Capacitat per a percebre amb precisió el món visual i espacial.
Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: aprendre mitjançant imatges i fotografies, dissenyar, dibuixar, visualitzar, pensar amb imatges, etc
Professions: arquitectes, artistes, navegants, cirurjans, Estratègies didàctiques: mapes conceptuals, taules de
doble entrada, trencaclosques, treballs artístics,...
Núria Alart, 2009 18
INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA
Capacitat per a comprendre el món natural i treballar eficaçment en ell.
Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: observar, classificar, categoritzar, gran interés pel món i els fenòmens naturals.
Professions: biòlegs, jardiners, ecologistes, físics, químics, arqueòlegs.
Estratègies didàctiques: aprendre a observar i descriure directament les relacions causals del seu entorn.
Núria Alart, 2009 19
INTEL·LIGÈNCIA CINESTESICA-CORPORAL
Capacitat per a controlar els moviments del propi cos i utilització d’objectes amb destresa.
Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: ballar, córrer, saltar, tocar, construir, gesticular,...
Professions: ballarins, esportistes, escultors, cirurjans, Estratègies didàctiques: “aprendre fent” construint, actuant,
tocant i sentint els seus propis aprenentatges.
Núria Alart, 2009 20
INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL
Capacitat per entendre i respondre de manera adequada als estats d’ànim, temperaments, motivacions i desitjos dels altres.
Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència, els agrada: intercanviar idees amb els seus companys, dirigir, organitzar, relacionar-se, manipular i mediar quan sorgeixen conflictes.
Professions: mestres, metges, polítics. Estratègies didàctiques: aprenentatge cooperatiu, tutoria
entre iguals, debats, conflictes cognitius...
Núria Alart, 2009 21
INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL
Capacitat per a accedir als sentiments propis i comprendre’s un mateix i utilitzar aquesta informació amb eficàcia en la regulació de la pròpia vida.
Les persones que destaquen en aquesta intel·ligència,els agrada: sommiar, reflexionar, planificar, fixar-se fites,...
Professions: psicòlegs, filòsof, líders religiosos. Estratègies didàctiques: projectes individualitzats i diaris per
a la autoregulació, treballs independents, sols, al seu ritme.
Núria Alart, 2009 22
Howard Gardner
Ref: Àlex Sala
Núria Alart, 2009 23
Estils d’aprenentatge
do, re, mi.. / ) / )
Ref: Àlex Sala
Núria Alart, 2009 24
Aplicació pràctica de les IM• Reconeixement de la diversitat cognitiva (fer emergir
els “talents invisibles” – paral·lelisme amb el món real) • Educació equilibrada de les diferents intel·ligències • Promoció explícita de les experiències
cristal·litzants (projecte de màxims, valoració de mèrits...)• Projectes personalitzats (implicació amb objectius)
• Exercici de responsabilitats + treball en equip• Diversificació dels estils d’aprenentatge (recerca
explícita): Input i output.
• Avaluació diversificada i orientada a la productivitat: portfoli.
Núria Alart, 2009 25
Estils d’aprenentatge. DiversitatRitme: rapidesa que aprèn: lent, moderat i acceleratConeixements previs: molts, bastants i pocs.Input: preferència sensorial per la entrada d’informació
exterior: audio, visual i tàctil.Output: preferència d’informació efectomotòrica per a la
sortida d’informació interior: oral, gràfica i motòrica.Autonomia: en dur a terme una tasca, alta, mitjana i baixa.Persistència: esforç continuat o es cansa: alta, mitjana i baixa.Agrupament: preferència per treballar sol, amb un company,
en petit grup, en gran grup o amb el grup classe.Habilitats d’aprenentatge: domini de mètodes i tècniques
d’estudi bàsiques.Modalitat d’interacció: preferència a l’hora d’establir
relacions socials de treball.
Núria Alart, 2009 26
Per a què serveixen?
Canviar l’enfocament de l’ensenyament-aprenentatge. Aplicar el concepte de les intel·ligències múltiples. Desenvolupar estratègies didàctiques que tinguin en compte les
diferents possibilitats d’adquisció del coneixement. Ex: poder comprendre amb alguna de les 8 intel·ligències.
Enriquir els entorns de l’aula. Proposar activitats, materials i projectes de treball més oberts i
menys prescriptius. Promoure la interacció de diverses maneres amb els companys i els
objectes a elecció de l’alumne. Modificar el currículum.
Núria Alart, 2009 27
RESULTATSDe la utilització de les intel·ligències múltiples:
Minimització dels problemes de conducta. Increment de l’ autoestima. Desenvolupament de les habilitats de cooperació i lideratge. Augment de l’interès i de la dedicació a l’aprenentatge. Increment d’un 40% en el coneixement. Presència permanent d’un bon estat d’ànim. Humor
“Lo divertida que puede ser una clase de filosofia”:http://www.youtube.com/watch?v=-nvHMgf0MSU
Núria Alart, 2009 28
ACTIVITAThttp://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2816&id_pagina=1
http://www.phpwebquest.org/catala/caza/soporte_tabbed_c.php?id_actividad=2818&id_pagina=1
Núria Alart, 2009 29
COMPETÈNCIA
“La capacitat que tenen els alumnes de posar en pràctica d’una manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que serveixen per a resoldre problemes diversos de la vida real”
Generalitat de Catalunya, 2004
Decret: 143/2007 de 26 de juny (Secundària)https://www.gencat.net/diari/4915/07176092.htm
Núria Alart, 2009 30
Què hem d’entendre per competències?
Què És la capacitat o habilitat
Per a què D’efectuar tasques o fer front a situacions diverses
De quina manera De forma eficaç
A on En un context determinat
Per mitjà de Mobilitzar actituds, habilitats i coneixements
Com Al mateix temps i de forma interrelacionada
Ref: A. Zabala
Núria Alart, 2009 31
Metacognició Autoregulació
Funcions
COMPETÈNCIA
ESTRATÈGIES
Procediment
Habilitat
Ref: C. Monereo, 2008
Núria Alart, 2009 32
Què vol dir ser competent?
Núria Alart, 2009 33
Factors que intervenen en l’aprenentatge
ACTITUDS HABILITATS CONTINGUTS
INTEL·LECTIVES PROCEDIMENTALS
Capacitats mentals: depenen de les IM
Capacitats per actuar i fer
Afectivitat Motivació Interès
Conceptes a aprendre
SER PENSAR FER SABER
COMPETÈNCIA
APRENENTATGE
SOCIALS
Empatia, assertivitat
Núria Alart, 2009 34
Processos mentals d’ordre superior
Identificar Coneixement Enumerar
Classificar Comprensió Explicar
Calcular Aplicació Usar
Compara Anàlisi Elegir
Crear Síntesi Contrastar
AvaluacióJustificar
Taxonomia de Bloom
Prendre decisions
Núria Alart, 2009 35
Percentatges de retenció - mètode d’aprenentatge(National Training Labs., Bethel, Maine)
5 % Escoltant
10 % Llegint
20 % Audiovisual
30 % Demostrant
50 % Grups de discussió
75 % Fent
90 % Ensenyant mútuament
95 % Ensenyant i avaluant mútuament
Aprenentatge escola activa “Aprenem fent”“Escolto i oblido,veig i crec, faig i comprenc” (Confucio)
Núria Alart, 2009 36
Les CCBB es basen en:
• 1. Integració del continguts
• 2. Enfocament globalitzador
• 3. Renovació metodològica
• 4. Competències docents
• 5. Sistema d’avaluació
Núria Alart, 2009 37
Contingut de socials:Elaboració i interpretació en petit grup cooperatiu de mapes, utilitzant diversos sistemes de representació (maqueta, plànol, planisferi,.. ), i les TIC, demostrant habilitats socials de convivència respecte i tolerància.
Contingut de llengua:Creació d’un mapa mental sobre les botigues a Catalunya, en petit grup cooperatiu, observant les mormes de convivència bàsiques: respecte, tolerància, companyonia,….
Núria Alart, 2009 38
2. Enfocament globalitzador
Les CCBB han d’exercir una funció interdisciplinar dels seus components
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anuncis/index.htm
WEBQUEST: Fem anuncis de llaminadures. Guió, temporització, representació, logo, melodia, residus, autoavaluació, empatia en l’anunci.
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES I LES CINC MENTS DEL FUTUR
HOWARD GARDNER (2005)
Curs: 2008-2009 Núria Alart
Núria Alart, 2009 40
En el futur es necessitaran 5 tipus de ments
1. DISCIPLI
NADA
4. RESPECTUOSA 5. ÈTICA
2. SINTÈTIC
A
3. CREATIVA
Ref: Howard Gardner
Núria Alart, 2009 41
1. LA MENT DISCIPLINADA
1. Cal dominar diferents maneres de pensar.
2. Cal fer pràctica diària
Ser competents en més d’una disciplina per adaptar-se a un món del treball canviant
Artístic, científic,
Matemàtic, històric,
Filosòfic, tecnològic
Ex:domini d’un esport, instrument,…
3.Cal ampliar la formació al llarg de tota la vida
Nous coneixements
4. Cal que els agradi aprendrePlató: “Mitjançant l’educació, hem d’ajudar als estudiantsa gaudir amb allò que han d’aprendre
Núria Alart, 2009 42
COM FER-HO:• Identificar temes importants.
• Dedicar temps a estudiar-los a fons.
• Abordar temes des de les diferents perspectives: relats, debats, teatre, representacions, gràfiques, cinema, presentacions orals, ppt,…
• Establir demostracions de la seva comprensió.
Múltiples vies d’accès:
1. El professorat arribarà a més estudiants
2. L’estudiant podrà explicar el tema de diferents maneres
Per saber si s’ha comprès bé cal plantejar una nova pregunta o misteri
Conceptes: gravetat
Habilitats: analitzar una obra
Actituds: empatia vers un company
Temps i varietat d’exemples
Núria Alart, 2009 43
2. LA MENT SINTÈTICASaber sintetitzar per no ser desbordats per la quantitat
d’informació a la que es tindrà accés, i per les decisions personals i professionals que s’hauran de prendre
1. Tipus de síntesis
•Narracions, esquemes,
•Metàfores, resums.
•Taxonomies, (ordenen segons característiques)
•Mapes mentals, conceptuals,
•Quadres sinòptics,…
2. Enfocament de síntesis
Intel·ligència làser: estudi del tema amb profunditat. Sense pensar amb les influències
Intel·ligència reflecta(focus): estudi menys profund, però analitzant la influència de l’entorn.
Núria Alart, 2009 44
COM FER-HO1. Treball interdisciplinar: On es facin veritables intents de
relacionar dues o més disciplines
2. Les diferents intel·ligències prefereixen diferents tipus de síntesis
Ment lingüística = els relats
Ment lògica = equacions o teories
Ment espacial = els mapes
Ment corporal = equilibri entre forces oposades
Síntesi entre diferents formes d’integració = I. Intrapersonal
3. Metodologies:Projectes, preguntes, PBL, ….
Vàries representacions d’un mateix concepte
Diferents tipus avaluacions
Núria Alart, 2009 45
3. LA MENT CREATIVASer creatius per no ser substituïts per ordinadors
La creativitat es busca, es cultiva i s’elogia
Mihaly Csikszentmihalyi ens diu que en la creativitat intervenen 3 elements
1. Una persona crea
2. L’àmbit cultural, regles, models,…
3. El camp social, jutgen el mèrit
Ment creativa
Insatisfet amb el treball
Gaudeix sent diferents als demés
No s’esfonsa amb els obstacles
Persona enègica
Inmune a les crítiques
Núria Alart, 2009 46
COM FER-HO
Educadors
Ensenyar de diverses maneres
Inventar jocs nous al pati.
Representacions múltiples
Ensenyar a aprendre a expressar i rebre crítiques constructives
Núria Alart, 2009 47
4. LA MENT RESPECTUOSA
Que es respectin a si mateixes per tal de ser respectades pels altres i així crear bon ambient
en els llocs de treball. Saber conviure.
Fomentar un entorn educatiu respectuòs
Activitats d’interaccióVoluntariat
No hi ha cap fórmula per a aconseguir que algú sigui respectuós amb els demés
Núria Alart, 2009 48
COM FER-HO
1. Donant models (professorat)
2. Educar en valors (respecte, tolerància,.. )
3. Programa de competència social.(Manuel Segura, SACS, ESE, Vaello,….)
5 pensaments:
Causal
Alternatiu
Conseqüencia
De perspectiva
De mitjans-fi.
Núria Alart, 2009 49
5. LA MENT ÈTICATinguin un sentit ètic per esdevenir
ciutadans/es responsables
Recolzament vertical = orientació ètica dels pares
Recolzament horitzontal = influència dels companys/es
Reforçaments periòdics = bones experiències d’altres (Vacunes)
Com la construim?Quins objectius perseguim?
En quina societat volem viure?
Núria Alart, 2009 50
COM FER-HO
1.Treballant la responsabilitat en la feina.
2.Treballant la responsabilitat vers la societat en general = valors ètics i morals.
3.Treballant dilemes morals.
Núria Alart, 2009 51
Els 5 pensamentsEls necessitem per resoldre
problemes interpersonals
Núria Alart, 2009 52
1.CAUSAL: és l’habilitat de definir quin és el problema i quines són les seves causes. Els qui no practiquen aquest pensament ho atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o bé es queden sense paraules
Núria Alart, 2009 53
2. ALTERNATIU: vol dir ser capaç d’imaginar el major nombre possible de solucions. Si no es pràctica, molta gent fa el primer que li ve al cap, que generalment és una resposta impulsiva o inútil.
Núria Alart, 2009 54
3. CONSEQÜENCIAL: És la capacitat de preveure quin serà el resultat d’una acció abans de fer-la. Fins i tot si s’imaginen vàries alternatives, a vegades no es calculen bé les conseqüencies i es decideix malament. Molta gent es lamenta massa tard del que es podia haver evitat
Núria Alart, 2009 55
4. DE PERSPECTIVA: És l’habilitat de posar-se en lloc dels altres i comprendre’ls. Si la treballem ens fa comprendre millor als altres per ajudar, aconsellar, perdonar, consolar i també per oposar-nos si és necessari. El contrari és l’egoisme, la incomprensió.
Núria Alart, 2009 56
5. DE MITJANS-FI. És l’habilitat de proposar-se objectius i organitzar els mitjans. La més complexe, implica totes les habilitats anteriors: és ser capaç de marcar-se una fita, un projecte, i de posar els mitjans necessaris per a aconseguir-ho, fins i tot convencent als altres perquè participin i ajudin quan sigui necessari
Núria Alart, 2009 57
COM RESOLDRE UN PROBLEMA AMB ELS CINC PENSAMENTS
HI HA UN PROBLEMA …..
QUIN? QUINES SÓN LES CAUSES
QUINA O QUINES PERSONES EL TENEN
QUINES ALTERNATIVES HI HA?
QUINES CONSEQÜÈNCIES TÉ CADA ALTERNATIVA
QUÈ DECIDIM, DONCS? I FAREM PER ACONSEGUIR-HO?
Ref: Àlex Sala.2006
Núria Alart, 2009 58
COM PODEM DESCRIURE LES INTEL·LIGÈNCIES DELS ALUMNES
No amaguis els teus talents, es va fer per a què els utilitzis. De què serveix un ellotge de sol a l’ombra? B. Franklin
Observacions Qüestionaris Parlar amb professors i/o pares
Alumnes quan es porten malament
Lingüísitic = parlarà quan no li tocaEspacial = farà gargotsInterpersonal= relacions socialsCinestèsic= moure’s constantmentNaturalista = mirar finestra
IM: diferents edats Informació addicional
Preguntar als alumnes
Fer el pastís o pizza de les IM
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES EN LA GESTIÓ DE L’AULA
POSTGRAU LA TUTORIA I LA SEVA
PRÀCTICA
Núria Alart, 2009 60
GUANYAR-SE L’ATENCIÓ
Al començament d’una classe o activitat: estratègies:
Musical: picar demans un ritme i ferrepetir als alumnes
Cinètico: repetir elgest: el dit sobre els llavis i el braç en alt
Espacial: col·locarun dibuix d’una aula en silenci
Lògica:crono per comptarel temps perdut i recuperar després.
Lingüística: escriure a la pissarra:
Silenci, si us plau!
Naturalista: gravaciód’un ocell cantant
Intrapersonal: començar l’explicaciói deixar que els alumnes siguin elsresponsables del seu comportament
Interpersonal: passar el missatge:a l’orella d’un alumne fluixet.
És hora de començar, passa-ho!
Núria Alart, 2009 61
CANVIS D’ACTIVITAT
Musical: Per a prepararEl descans: 6ª Simfonia
Pastoral:Beethoven
Cinètico: gestos com: per preparar el descans:badallar; per al dinar: fregar l’estòmac,
per a la sortida: la ma en forma de visera.
Espacial: imatges d’alumnes:per al descans,
dinar, sortida.
Núria Alart, 2009 62
COMUNICAR LES NORMES
• Comunicació lingüística: escriure les normes i es pengen• Comunicació lógico-matemàtica: assignació d’un número a cada
norma. Anomenar-les amb números.• Comunicació espacial: normes escrites més un símbol gràfic. Allò
permès i allò no permès.• Comunicació cinètico-corporal: cada norma un gest.• Comunicació musical: cada norma s’associa a una cançó.• Comunicació naturalista: cada norma s’associa un animal.• Comunicació interpersonal: cada norma s’assigna a un grup reduït
d’alumnes responsables del seu compliment.• Comunicació intrapersonal: els alumnes seran els responsables de
crear les normes de classe i desenvolupar els propis mètodes de comunicar-les als demés
Núria Alart, 2009 63
FORMAR GRUPS
• Estratègia lingüística: pensar en un so vocàlic del teu nom, pronunciar-lo en veu alta i busca tres o quatre companys/es que pronunciï el mateix so.
• Estratègia lògico-matemàtica: a la senyal aixecar entre un i cinc dits. Busca tres o quatres companys/es que sumant tots els dits donin un número parell.
• Estratègia espacial: busca tres o quatre companys/es que portin els pantalons del mateix colors que tu.
• Estratègia musical: escriure a la pissarra el nom de tres cançons conegudes per tots/es i a la senyal els alumnes que cantin la mateixa cançó es poden agrupar.
Núria Alart, 2009 64
MÈTODES PER A CONTROLAR COMPORTAMENTS INDIVIDUALS
• Mètodes lingüístics: parlar amb l’alumne, proporcionar llibres que parlin del problema i aportin solucions, etc.
• Mètodes espacials: dibuixar o visualitzar comportaments correctes, passar diapositives o pel·lícules que tractin sobre el tema, etc.
• Mètodes lògico-matemàtics: indicar a l’alumne que quantifiqui • Mètodes musicals: buscar seleccions musicals que tractin sobre el tema,
buscar músiques que reflexi el comportament adequat (ex: música tranquil·la per a una alumne descontrolat)
• Mètodes cinètico-corporal: representar els comportaments inadequats i els correctes, ensenyar a l’alumne a utilitzar indicacions físiques per a enfrontar-se a situacions de tensió (respiracions profundes, tensar i relaxar els muscles)
• Mètodes naturalistes: narrar contes d’animals que ensenyin sobre el comportament correcte i incorrecte (Pere i el llop; mentider), utilitzar metàfores d’animals (identificant-se amb algun animal)
• Mètodes interpersonal: oferir consells d’un grup d’alumnes, tutoritzar a un alumne d’un altre curs, liderar un grup d’alumnes, etc.
• Mètodes intrapersonal: anar a una zona de descans per a recuperar el control, un contracte de comportament, proporcionar activitats d’educació emocional: autoestima, etc.
Núria Alart, 2009 65
OBJECTIUS PER A TREBALLAR A L’AULA
• Ajudar als alumnes a descobrir les seves IM.• Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.• Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.• Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre• Incloure informacions de tot tipus: imatges, cançons…• Utilitzar mètodes de relaxació: obriran portes.• Diversificar les formes d’avaluar als alumnes.• Utilitzar mapes conceptuals: per noves connexions.• Aplicar tot allò après a noves situacions.• Donar molta importància l’atenció i a la motivació.
Núria Alart, 2009 66
ÀMBITS PREFERENTS D’APLICACIÓ
LA TUTORIAINTERDISCIPLI-
NARIETAT
CANVIS CRITERISD’AVALUACIÓ
L’orientació personal
L’orientació escolar
L’orientació professional
L’educació emocional
Portfoli
Altres
Núria Alart, 2009 67
Objectius de l’acció tutorial*
Desenvolupament personal
Orientació escolarOrientació acadèmica
i professionalConvivència i
participació
*En col·laboració amb les famílies i amb el conjunt del professorat
Núria Alart, 2009 68
Temes d’Acció tutorial
• Orientació acadèmica, personal i professional• Cohesió i dinamització del grup classe• Coordinació de l’activitat educativa als equips docents• Comunicació amb les famílies• Col.laboració aspectes organitzatius del centre ...
Núria Alart, 2009 69
MOLTES GRÀCIES!