32

Jaume Ferrer Ii Assad

  • Upload
    sergij

  • View
    627

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Jaume Ferrer II (s. XV). Retablo. Escuela Catalana. Ayuntamiento de Lleida.

Segn la tradicin popular, San Jorge era un militar romano nacido en el siglo III en la Capadocia (Turqua). El santo, que serva bajo las rdenes del emperador Diocleciano, se neg a ejecutar un edicto del emperador que le obligaba a perseguir a los cristianos y por esta razn fue martirizado y decapitado por sus coetneos. Muy pronto se empez a venerar como santo en la zona oriental del Imperio Romano y enseguida aparecieron historias fantsticas ligadas a su figura.

La gesta de san Jorge y el dragn se hizo popular en toda Europa hacia el siglo IX bajo el nombre de "Leyenda urea" y fue recogida por el arzobispo de Gnova, Iacopo da Varazze, ms conocido como Iacobus de Voragine, en 1264, en el libro 'Legenda sanctorum'. En esta versin, sin embargo, la accin transcurra en Libia.

La versin de la leyenda ms popular en Catalua explica que en Montblanc (Conca de Barber) viva un dragn terrible que causaba estragos entre la poblacin y el ganado. Para apaciguarlo, se sacrificaba al monstruo una persona escogida por sorteo. Un da la suerte seal a la hija del rey, que habra muerto de no ser por la aparicin de un bello caballero con armadura que se enfrent al dragn y lo mat. La tradicin aade que de la sangre derramada naci un rosal de flores rojas.

Esta misma leyenda, con ligeras variaciones, se repite en las tradiciones populares de Inglaterra, Portugal y Grecia, entre otros pases.La vida de Jorge de Capadocia [editar]

San Jorge y el dragn, Paolo Uccello, c. 1470. El dragn tiene la apariencia de un grifo o un guiverno.

Se cree que la leyenda de Jorge se origin en el siglo IV: habra nacido en una familia cristiana de finales del siglo III. Geroncio, su padre, originario de Capadocia, serva como oficial en el ejrcito romano. Su madre Policroma volvi a su ciudad natal con su joven hijo tras enviudar, Lydda (luego Diospolis, actualmente Lod, en Israel). Aun as fue capaz de darle una buena educacin a su hijo.

El joven al parecer sigui los pasos de su padre y se uni al ejrcito poco despus de llegar a la mayora de edad. Debido a su carisma subi pronto de grado, llegando antes de los 30 a ser tribuno y comes. Hacia esa poca ya se le haba destinado en Nicomedia como miembro de la guardia personal del emperador romano Diocleciano (quien rein entre el 284 y el 305).

En 303, Diocleciano emiti un edicto autorizando la persecucin sistemtica de los cristianos a lo largo y ancho del imperio. Su csar Galerio fue el responsable de la decisin y continuara la persecucin durante su propio reinado (del 305 al 311). Parece ser que Jorge recibi rdenes de participar en la persecucin, pero que prefiri dar a conocer su condicin de cristiano y criticar la decisin del emperador. Un airado Diocleciano reaccion ordenando la tortura que soport sin emitir una sola queja, y posteriormente lo ejecut.

Tras diversas torturas, Jorge fue decapitado frente a las murallas de Nicomedia el 23 de abril del 303. Los testigos de sus sufrimientos convencieron a la emperatriz Alejandra y a una annima sacerdotisa pagana a convertirse al cristianismo, que pasaran a unirse a Jorge en el martirio. Su cuerpo fue devuelto a Lydda para ser enterrado.

San Jorge y el dragn, pintado en 1504 por Rafael.La historia anterior es, en el mejor de los casos, dudosa. Sin embargo, su veneracin como mrtir comenz relativamente pronto. Se tienen noticias a travs de relatos de peregrinos de una iglesia construida en Diospolis (la antigua Lydda) en su honor durante el reinado de Constantino I, que se convirti en el centro del culto oriental a Jorge.

Hacia los aos 518530, el archidicono y bibliotecario Teodosio relata que Diospolis era el centro del culto de Jorge. Un peregrino annimo de Piacenza menciona lo mismo hacia el 570.

La iglesia fue destruida en 1010 y ms tarde reconstruida por los cruzados. En 1191 y durante la Tercera Cruzada (11891192), la iglesia fue destruida de nuevo por las fuerzas de Saladino. Una nueva iglesia fue erigida en 1872 y an se mantiene en pie.

Durante el siglo IV, la veneracin al santo se extendi desde Palestina al resto del Imperio Romano de Oriente. En el siglo V su popularidad lleg a la parte occidental del imperio.

Canonizacin [editar]En 494 Jorge de Capadocia fue canonizado por el papa Gelasio I, mas lo incluy junto con ...aquellos cuyos nombres son justamente reverenciados, pero cuyos actos slo son conocidos por Dios.

Esta afirmacin no evitara la creacin de diversas historias apcrifas sobre su vida, varias de ellas llenas de milagros. De acuerdo con la Enciclopedia Catlica, el texto ms antiguo preservado sobre la vida del santo se encuentra en el Acta Sanctorum, dentificado por estudiosos como un palimpsesto del siglo V, lleno de extravagancias y maravillas ms all de cualquier credibilidad.

Hacia finales del siglo VI, el abad irlands Adomnanus de la abada de la isla de Iona relata algunas de las leyendas orientales de Jorge recogidas por el obispo galo Arkulf en su peregrinaje a Tierra Santa en el ao 680.

En los comienzos del Islam, el santo cristiano se uni a travs del sincretismo religioso y cultural con el profeta judo Elas, el predicador judo samaritano Pineas y el santo islmico al-Hadr ('el verde', del rabe hadir) para formar una figura religiosa que era y todava es venerada en las tres grandes religiones monotestas.

El nombre de al-Hadr es ms corrientemente transcrito como al-Khidr o al-Khadir, mientras para el habla hispana sera ms correcto al-Jadir o al-Jidr.

La historia de al-Jidr con el profeta Moiss en el Sagrado Corn rabe: al-Qur'an al-Karim donde se le llama Musa se encuentra en la azora 18, Surat al-Kahf. Es una historia caracterstica para las realidades msticas y gnsticas del sufismo, la ciencia esotrica del Islam.

Pintura mural de San Jorge matando al dragn, en el Castillo de Neuschwanstein, Baviera.

En el siglo IX aparece otra popular historia: San Jorge a caballo como vencedor de un dragn. Esta historia, que es parte de la La leyenda dorada, tambin es conocida como San Jorge y el dragn, y es el probable origen de todos los cuentos de hadas sobre princesas y dragones en Occidente.

Debe tenerse en cuenta que la leyenda se relata en diversas partes de Europa y Asia Menor como propia (e incluso en el Japn, donde se puede equiparar a Jorge con el dios del trueno Susano-oh, a la princesa con la doncella Kushinada y al dragn con Yamata-no-Orochi), as que los detalles varan segn la tradicin local.

Comienza con un dragn que hace un nido en la fuente que provee de agua a una ciudad. Como consecuencia, los ciudadanos deban apartar diariamente el dragn de la fuente para conseguir agua. As que ofrecan diariamente un sacrificio humano que se decida al azar entre los habitantes. Un da result seleccionada la princesa local.

En algunas historias aparece el rey, su padre, pidiendo por la vida de su hija, pero sin xito. Cuando estaba a punto de ser devorada por el dragn, aparece Jorge en uno de sus viajes (a menudo a caballo), se enfrenta con el dragn, lo mata y salva a la princesa. Los agradecidos ciudadanos abandonan el paganismo y abrazan el cristianismo.

La historia, antiguamente considerada verdadera, ha sido abandonada progresivamente. Por otra parte, pocos dudan de que contenga un rico simbolismo religioso, para el que se han propuesto diversas interpretaciones.

Una antigua interpretacin cristiana del mito: Jorge sera el creyente, el caballo blanco la Iglesia y el dragn representara el paganismo, la idolatra, la tentacin y Satans.

Algunos historiadores laicos consideran que la historia tiene races ms antiguas que las cristianas. En Capadocia, como una de las primeras regiones en adoptar al santo, puede que haya habido una integracin de elementos paganos. Un candidato a predecesor de Jorge de Capadocia es el dios Sabacio, padre celestial de los frigios, conocido como Sabazius por los romanos. Evidentemente su imagen a caballo arrollando a una serpiente es el origen de la popular imagen de San Jorge sobre un caballo blanco.

Por otra parte, la historia de Jorge y el dragn tiene muchos elementos comunes con el antiguo mito griego de la princesa etope Andrmeda y su salvador y posterior esposo Perseo, vencedor de la gorgona Medusa. En ambos casos hay un dragn / gorgona con su decapitacin, una princesa y una recompensa, en un caso el matrimonio, en el otro la conversin de la ciudad. Algunas de las leyendas sobre Jorge y el dragn sitan la accin en Libia (antiguamente, toda frica del norte al oeste de Egipto), es decir, la accin en ambos casos se sita en distantes reinos mgicos.

Finalmente, el origen podra estar en una manifestacin alternativa de Miguel Arcngel, que est al frente de las huestes celestiales.

San Jorge, por Paolo Uccello, c. 1450.Se puede demostrar que en el reino Franco merovingio ya se veneraba a Jorge de Capadocia en el siglo VI. Sin embargo, no fue hasta la Alta Edad Media, la poca de las cruzadas y de la caballera, que se extender el culto en Europa.

Jorge se convirti en el protector de los cruzados en la conquista de Jerusaln (15 de julio de 1099). Como mlites Christi, es decir, 'soldado de Cristo', se convirti en patrn de los caballeros y soldados, y en protector de algunas rdenes religiosas militares, como la Orden Teutnica (siglo XII) o los templarios.

Hacia el siglo XII, la leyenda urea se extendi por Europa. Santiago de la Vorgine (hacia 1230 13 de julio de 1298), arzobispo de Gnova escribi la Legenda sanctorum, una coleccin de fbulas sobre distintos santos. La historia de Jorge de Capadocia destacaba entre otras. El libro, por el valor que tena a ojos de los lectores del siglo XIII, acab conocindose como Legenda aurea.

La informacin contenida en sus 177 captulos (que en otras ediciones son 182) actualmente se considera falsa, pero de notable valor literario. Se estima que el libro tuvo una profunda influencia en la extensin de la leyenda en Occidente, tanto a nivel popular como en la literatura y la pintura de Europa Occidental.

En los ltimos siglos de la Edad Media, Jorge se convirti en patrn de ciudades, burgos y casas nobles; tambin lleg a ser el primero de los 14 santos ayudadores como protector de los animales domsticos.

Sant Jordi (Dispolis, Palestina, v. 270 - Nicomdia, Bitnia, 303). Militar rom i mrtir cristi. s considerat un parent de santa Nina. La seua popularitat en l'edat mitjana li ha portat a ser un dels sants ms venerats en les diferents creences cristianes i fins i tot en un fenomen de sincretisme en el mn musulm.

De la vida del sant no se'n tenen dades histriques, solament referncies en multitud de llibres, com sn ara el palimpsest Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle IX) o els escrits de Iacopo da Varazze (La Llegenda uria, segle XIII).

La tradici catlica el fa fill de Geronci, un oficial rom de Capadcia destinat a Dispolis, actual Lod (Israel). All, es cas amb una jove local, anomenada Policromia, i tingueren un fill; Georgius (en catal, Jordi).

En arribar a la majoria d'edat, Jordi s'allista a l'exrcit rom, tot seguint els passos del seu pare. Quan tenia trenta anys, el destinaren a Nicomdia com a trib i fu part de la gurdia personal de l'emperador rom Diocleci.

El 303, l'emperador ordena una persecuci contra els cristians per el trib Jordi es nega a actuar. Interrogat, els comunica que s cristi.

Diocleci ordena la tortura del trador; l'encadenen a una roda d'espases i posteriorment, el decapiten. La tradici comenta que l'esposa de l'emperador, Alexandra, i Atanasi, un sacerdot pag, es convertiren al cristianisme en veient l'exemple de Jordi, per poc desprs foren martiritzats.

El cos del mrtir Jordi fou traslladat a Dispolis. Damunt la tomba, pocs anys desprs Constant I hi fu edificar una esglsia en honor seu, seguint consells d'Eusebi de Cesarea.

El 494 fou santificat pel Papa Gelasi I.

[edita] Patronatge

Creu de Sant Jordi

Sant Jordi s el patr de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Catalunya, Arag, Portugal, Anglaterra, Rssia, Grcia, Gergia, Bulgria, Etipia, etc.

Segons el Costumari Catal de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patr dels cavallers es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Arag l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarrans desprs que aquest invoqus el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no noms patr de la cavalleria sin tamb de la noblesa catalana.

A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a comenament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat).

Sant Jordi en el moment de clavar la llana al drac. Claustre de la Catedral de BarcelonaLa histria per la qual s conegut el sant arreu del mn s per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se una preciosa donzella. Aquesta narraci la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda uria". Prompte es va escampar per tota Europa fins arribar a tota la Corona d'Arag.

Conta la llegenda que Sant Jordi era un soldat rom nascut al Prxim Orient i s el gran protagonista d'una gran gesta cavalleresca que se situa a Lbia, per que la tradici catalana (Costumari Catal de Joan Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya d'Anna de Valldaura) creu esdevinguda a la poblaci de Montblanc (Tarragona).

Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que possea les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'al pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror ms profund. Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, aix no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'all ms b, per el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixs menjar per aquell monstre. Tot el venat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destins la sort seria lliurat a la "simptica" fera.

Aix es va fer durant molt de temps i el monstre sen devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Per... vet aqu que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, bella, prima... hi hagu ciutadans que es van oferir per reemplaar-la, per el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus sbdits i savingu que fos sacrificada. La donzella eix de la ciutat i ella soleta sencamin cap al llac on residia la fera, mentre tot el venat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se nanava al sacrifici.

HYPERLINK "http://ca.wikipedia.org/wiki/Icona" \o "Icona" Icona de Sant Jordi, Museu Cristiano-Bizant, Atenes.

Per fou el cas que, quan va sser un xic enll de la muralla, se li present un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digu que fugs rpidament, ja que per all rondava un monstre que aix que el veis sel menjaria. El cavaller li digu que no tems, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i aix alliberar del sacrifici de la princesa, com tamb a la vila de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llana el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, llig el monstre pel coll i la don a la donzella perqu ella mateixa la ports a la ciutat, i la fera segu tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que reb amb els braos oberts a la donzella i el cavaller. A la plaa major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.

Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, per que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perqu havia tingut una revelaci divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recoman al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Du tal com mereixia. Desaparegu misteriosament tal com havia vingut.

[edita] Representacions de la Llegenda

Pintura mural de Sant Jordi, al Castell de Neuschwanstein, Baviera.

El mite de Sant Jordi matant el drac no podia escapar a la seua dramatitzaci all on se'n venera la figura. Aix, l'escenificaci de la Llegenda ms primitiva que es coneix s la de Banyeres de Mariola (l'Alcoi) que la va viure el 1981 amb motiu del segon centenari de l'arribada de la Relquia del Sant al poble. Actualment s una posada en escena espectacular en un paratge natural (el Parc de Villa Rosario) on participen ms de 200 persones amb foc, llum, dansa i msica en directe.

La Representaci de Montblanc s un espectacle que se celebra cada any (des de 1987) en la part ms alta de la vila, en un marc incomparable, que s el conjunt arquitectnic del recinte enmurallat de la vila ducal, un dels ms ben conservats de Catalunya. En aquest espectacle de llum, so, efectes sonors i visuals, pirotcnia, i moltes coses ms, hi participen ms de 500 persones, vestides de cap a peus segons els cnons de l'poca medieval, entre les quals s'hi poden trobar nobles, gent del poble, clero, jueus, etc...

Sant Jordi i Jaume I en la Batalla del Puig

En l'edat mitjana, sant Jordi va passar a ser patr de la Corona d'Arag i de Portugal en contraposici a Sant Jaume. El rei Alfons i els seus descendents converteixen l'apstol en un smbol del combat contra l'islam, naixent aix la imatge de Sant Jaume Matamoros.

La Batalla d'Alcoraz va tindre lloc l'any 1096 en les proximitats d'Osca. L'exrcit aragons, dirigit pel rei San III, assetjava la ciutat des del campament establit en el Castell de Montearagn. El combat queda travat quan els assetjats reben ajuda des de Saragossa. La tradici assegura l'aparici de Sant Jordi en el camp de batalla[2], guanyada pels cristians capitanejats pel rei Pere I d'Arag, ja que San va morir durant l'assetjament mentre inspeccionava les muralles d'Osca.

Desprs de la batalla d'Alcoraz, i sobretot a partir del segle XIII, es popularitza la protecci de sant Jordi sobre la Corona d'Arag, donant lloc a noves tradicions sobre aparicions en combats. En la Crnica de Jaume I el monarca fa referncia a l'ajuda del sant tant en la batalla del Puig prolegomen a la presa de Valncia com al setge de Mallorca.

L'alliberament d'Alcoi del setge que patia a la primavera del 1276, i la subseqent victria sobre els musulmans el dia 23 d'abril, dna lloc a la llegenda de Sant Jordi Matamoros. Segons la llegenda, fou sant Jordi qui rescat els soldats cristians d'una emboscada al barranc de la Batalla; tanmateix segons els fets histrics documentats, aquesta batalla fou una severa derrota per als cristians. s grcies a aquesta llegenda que les icones de sant Jordi a Alcoi i les poblacions venes inclouen imatges de musulmans fugint i altres motius pareguts, en comptes del tradicional drac[3]. Aquesta versi difosa pel sud del Pas Valenci difereix de la tradici tpicament alcoiana en la que s'apareix sobre les muralles de la vila durant el setge d'Al-Azrq. La defensa alcoiana estava capitanejada per mossn Ramon Torregrossa el qual segons la tradici va demanar en oraci la intervenci del sant[4].Davant del greu i imminent perill de qu eren coneixedors els alcoians, s'havien congregat molt enjorn en la xicoteta esglsia parroquial i all davant de l'ara Santa, el Du de les batalles havia descendit a les mans d'un sacerdot, que si era una torre en la fe, era un gegant en l'amor a la seua ptria; el seu nom ens l'ha conservat tamb la tradici; s'anomenava Ramn Torregrossa; en aquell trngol verdaderament crtic, poble i sacerdot, verdaderament identificats, imploraven del cel valor i fora suficients per a resistir, auxili i protecci per a vncer; i perqu foren valedores les seues pregries i oracions, interposaven els mrits d'un sant mrtir, que les tropes cristianes aclamaven com a patr i als que els musulmans anomenaven el Senyor o Hual; quan aquells valents, oblidat-se del perill, estaven en mstic arrapament, una veu robusta i de comandament es va sentir de talaia en talaia, de torre en torre, A les armes! A les armes! Repetia. Els moros sobre el Portell!. No va ser menester ms; com el que desperta de dur malson, aquells alcoians van tornar a la realitat, tant ms clara quan donant-los exemple el clergue, es despossex de les vestidures sagrades, empunya la primera cosa que troba a m i arenga perqu li seguisquen a defendre el punt vulnerable; pocs eren els defensors, per amb ells estava el poder del cel; invoquen Sant Jordi i quan ms dur era l'atac, quan ms en perill es troben aquells herois, flota en l'aire un blanc nvol que a les llampades del sol es convertix en uria i sobre ella un cavall bellssim que munta i guia un guerrer que porta sobre el seu pit una creu del color de la sang, el qual llanant dards, posa, o fora de combat als ms temeraris dels moros com Alazrach (sic), o en vergonyosa fugida als ms prudents. Victria per Sant Jordi!, exclamen tots. Victria pel nostre patr![5]

Lpida a l'esglsia de Sant Jordi d'Alcoi"La documentaci de l'poca, per, s poc respectuosa amb la tradici"[6]. El primer punt contradictori s que la Crnica del rei Jaume I noms menciona la mort del cabdill Al-Azrq per cap intervenci divina a diferncia del Puig i Mallorca[4]. Pel que se sap la primera referncia a Sant Jordi a Alcoi s un benifet a l'esglsia de Santa Maria datat el 1317 i no s fins a l'any 1394 que apareixen serioses referncies respecte el patronatge del sant[6]. La primera vegada que apareix l'anotaci "patr nostre" data de l'any 1420[6]. El 1551 en la Segona part de la histria de Valncia el teleg Pere Antoni Beuter segueix en prou fidelitat la Crnica de Jaume I per hi afegeix la valenta reacci dels alcoians i la figura de mossn Toregrossa[7]. Vicent Carbonell, s que fa que aparega amb tot luxe de detalls la fantstica escena del mrtir rom en la Clebre Centria publicada el 1672[7]. El que desconeixen ambds historiadors s l'atac musulm a Alcoi d'Al-Abbas de 1304 i que en la primeria del segle XIV va existir a Alcoi un capell anomenat Ramn Torregrossa o que Al-Azrq va morir el 5 de maig, no el 23 d'abril de 1276[6]. A mesura que passa el temps el fet s'engrandix i s dna per segura la intervenci divina. Aquests autors van voler marcar un fet perqu Alcoi entrara en els annals de la histria i van crear la llegenda de Sant Jordi Matamoros[4]. Ms de set-cents anys de tradici i veneraci al Sant de Capadcia, a donat lloc a travs dels segles, a la festa de Moros i Cristians.

[edita] IconografiaFou a principis del segle XIX quan lalcoi Miquel Girons, encarreg fer una imatge del sant "matamoros" no falta de polmica dins d'alguns sectors catlics actuals. Iconografia que, al capdavall, i al llarg del segle es convertiria en loficial. La iconografia de sant Jordi fins el segle XIX fou la daquest amb el Drac. A tal efecte, en les festes del segle XVIII, fins i tot es celebraven actes com els de la Cucafea, que recordaven lesmentada llegenda[8]. El conjunt escultric policromat actual s obra de l'escultor valenci Enrique Galarza i Moreno, realitzada el 1940[9] que substitueix al desaparegut durant la guerra civil.

A l'esglsia de Sant Jordi d'Alcoi es pot veure el llen que representa la batalla que els alcoians van mantindre el 1276, tal com la va interpretar el pintor Ferran Cabrera Cant[10].

CRANACH, Lucas el ViejoSan Jorge (Ala exterior derecha), c. 1514leo sobre tabla85 x 30,6 cm

Coleccin Thyssen-Bornemisza, en depsito en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)