Embed Size (px)
Citation preview
Narrativa Catalana
La crisi del model novel·lístic realista
La crisi del model novel·lístic realista
Al final del segle XIX es produeix un canvi de sensibilitat artística, que condueix a una sèrie de canvis essencials en el gènere novel·la.
Aquest canvi de sensibilitat coincideix:
1) amb la crisi del positivisme i del naturalisme;
2) amb la continuïtat de l'esperit romàntic, tot i que sota formes noves; i
3) amb una reacció de signe espiritualista, que té lloc al final del XIX i que qualla en el modernisme.
Això no obstant, el modernisme, com a moviment divers i contradictori, continuà acollint algunes de les idees del naturalisme (p.e., el determinisme).
La crisi del model novel·lístic realista
Aquest canvi de sensibilitat es pot resumir en els següents aspectes:
a) La realitat ja no és vista només com allò que els nostres sentits poden percebre. L'art ha de revelar l'ocult, on hi ha la realitat vertadera. Així l'entenen el simbolisme o l'impressionisme pictòric.
La crisi del model novel·lístic realista
b) L'abandonament del model realista de novel·la, que entenia aquest gènere com un mirall de la realitat (Stendhal).
c) La novel·la tampoc no pot esser un estudi científic de la realitat, com l'havia entès Zola.
La crisi del model novel·lístic realistad) L'artista és un visionari (idea que prové del romanticis-me),
superior i diferent de la resta dels mortals.
Per aquest motiu l'artista ha d'assumir el paper de guia de la societat.
Aquesta idea du a les teories “messianistes”, que són fruit del descontent davant les injustícies de la societat industrial: Thomas Carlyle (Els herois). Henrik Ibsen (Un enemic del poble).
I també s'assumeixen les filosofies vitalistes (Nietszche)
La crisi del model novel·lístic realista
e) Ja no interessa mostrar la realitat tal com és, sinó comunicar al públic l'emoció i la intensitat que produeix en l'artista.
Es refusa l'art còpia (o fotogràfic) i apareix l'estètica de la deformació.
(Millet / Van Gogh)
La crisi del model novel·lístic realista En conseqüència, la novel·la introdueix elements poemàtics
(poema en prosa) i apareix la novel·la simbòlica (que no sols conta una història, sinó que interpreta simbòlicament tota la realitat).
També apareixen formes narratives que pretenen fugir de la realitat (novel·la decadentista, prerafaelita, etc.), tot recreant ambients llunyans en el temps, en l'espai, etc.
La crisi del model novel·lístic realista
El naturalisme és criticat pel seu excessiu interès per la vulgaritat, pel vici i per la marginació. Es considera que ha ofert una visió falsa de la realitat, ja que sols s'ha fixat en els aspectes negatius. Sobretot és criticat per presentar uns personatges incapaços de fer res elevat o superior, que actuen moguts únicament pel medi social o per la càrrega biològica.
El mecanicisme naturalista és substituït per un afany de sinceritat i d'autenticitat.
La crisi del model novel·lístic realista Des del final del segle XIX i durant les primeres dècades del
segle XX tota la novel·lística occidental experimentarà noves fórmules, que duran a canvis essencials en la novel·la.
De cada cop s'abandona més la idea que la novel·la ha de narrar uns fets i, en canvi, s'adopta la de la novel·la com a presentació. La novel·la, més que contar, ha de mostrar. Sorgeixen també tendències novel·lístiques que intenten fer novel·les a partir d'idees abstractes.
El narrador (3ª persona omniscient) va perdent presència en el text.
L'interès per la psicologia dels personatges augmenta, la qual cosa du al naixement de la novel·la psicològica.
Apareixen noves tècniques, com el monòleg interior.
En aquest procés hi ha una revalorització del realisme rus (Tolstoi, Dostoievsqui, Txejov, etc.), que són vists com a innovadors ja ben entrat el segle XX.
© Pere Rosselló Bover
2011
