1. La Pilota ValencianaUnitat Didctica

2. La Pilota Valenciana 3Unitat DidcticaUNITAT DIDCTICA: LA PILOTA VALENCIANAPresentaci .......................................................................................5I. Aproximaci histrica al joc de pilota valenciana..............................91. Els orgens del joc de pilota...........................................................92. Un joc europeu .............................................................................11 2.1 El jeu de paume ..................................................................11 2.2 La palla, la ballhause, la ballpelote.....................................13 2.3 El juego largo, el joc a llargues...........................................14 2.4 Levoluci: la cesta, el tennis, lescala i corda ....................173. El joc de pilota a lantic Regne de Valncia.................................19 3.1 Segle XIV. Joc condemnat, avalot armat ............................19 3.2 Segle XV. Ordinacions, lletres i sermons ............................20 3.3 Segle XVI. Un joc de cavallers... .........................................22 3.4 Segle XVII. ...i tamb bandolers ..........................................24 3.5 Segle XVIII. Trinquets, convents, parrquies i hospitals......26 3.6 Segle XIX. Auge popular i desdeny burgs.........................29 3.7 Segle XX. Perills, incerteses i adequacions ........................33II. El joc de pilota i el valenci ...............................................................391. Caracterstiques de la llengua utilitzada al joc ............................392. Expressions del joc de pilota en la parla popular........................43III. Aspectes del joc .................................................................................47 1. Els jugadors .................................................................................47 2. La pilota .......................................................................................52 3. El pblic .......................................................................................58 4. La puntuaci de la partida ...........................................................62 5. La partida.....................................................................................65 6. El marxador .................................................................................67 7. Les travesses...............................................................................69 8. Maneres de colpejar la pilota.......................................................72 9. El traure i la ferida .......................................................................8210. El vestuari i les proteccions dels jugadors...................................8611. Les lesions ...................................................................................8912. El trinquet.....................................................................................92IV. Modalitats............................................................................................97 1. Llargues .......................................................................................97 2. Raspall .......................................................................................101 3. Escala i corda ............................................................................105 4. Galotxetes de Monver..............................................................108 5. Galotxa .......................................................................................112 6. Front valenci...........................................................................116 3. La Pilota Valenciana4Unitat DidcticaV. Aplicaci prctica en lrea dEducaci Fsica...............................119 1. Justificaci Curricular .................................................................119 1.1 Educaci Primria..............................................................119 1.2 Educaci Secundria Obligatria ......................................125 1.3 Batxillerat...........................................................................129 2. Justificaci didctica i interdisciplinria......................................131 2.1 Introducci .........................................................................131 2.2 Conducta motriu ................................................................132 2.3 LEducaci Fsica i el joc de pilota ....................................133 2.4 Concepte dEducaci Fsica: evoluci i desenrotllamentdels distints conceptes ...........................................................134 3. Proposta dUnitat Didctica........................................................136 3.1 Nivell I: El joc per terra ......................................................136 3.2 Nivell II: Jugar de bo .........................................................160 4. Condici fsica aplicada al joc de pilota.....................................166 4.1 Introducci .........................................................................166 4.2 La condici fsica ...............................................................167 4.2.1 Lescalfament ...........................................................167 4.2.2 La resistncia ...........................................................169 4.2.3 La fora ....................................................................171 4.2.4 La velocitat ...............................................................174 4.2.5 La flexibilitat .............................................................175VI. Activitats complementries ............................................................181VII. Glossari............................................................................................245VIII. Bibliografia .....................................................................................261 4. La Pilota Valenciana5 Unitat DidcticaPresentaciLa Conselleria de Cultura i Educaci, fidel al seu comproms de potenciar idifondre tot el que constitux el ric patrimoni cultural valenci, ha volgut amb lapublicaci de la present Unitat Didctica La Pilota Valenciana, avanar demanera decidida, una vegada ms, i contribuir, amb la difusi de lesorientacions i de les propostes esportives i didctiques, a la promoci, des delscentres educatius, del nostre esport autcton per excellncia, esport queforma part de les arrels del poble valenci.La collecci dunitats didctiques de la Conselleria de Cultura i Educaci tcom a objectiu principal servir com un recurs ms a labast del professoratvalenci, un recurs de dimensi interdisciplinria que els centres docentspodran complementar amb la seua creativitat i fer servir en les seuesprogramacions docents.Som conscients que el joc de pilota s un element important de la nostracultura, que pot ajudar al coneixement de lentorn sociocultural i, per tant,considerem que lalumnat valenci ha de conixer i valorar les riquesmanifestacions i costums que shan heretat del passat. Valorem, a ms, el jocde pilota com a esport i entreteniment que pot ajudar al desenrotllamentintegral dels jvens.Des de la Generalitat Valenciana shan adoptat una srie dactuacions per a ladifusi, promoci i prctica deste esport, dentre les quals destacarem elprojecte per a la creaci de la futura Ciutat de la Pilota, que subicar aMoncada i el Museu de la Pilota a Genovs.En eixa mateixa lnia, i des de lmbit educatiu, shan pres una srie dedecisions amb lobjectiu dintroduir, promocionar i facilitar que el joc de la pilotapuga ser una realitat en els centres educatius de la Comunitat Valenciana. Eneixe sentit, lOrde de 2 de mar de 2000, de la Conselleria de Cultura,Educaci i Cincia, establix els mduls de front, trinquet i galotxa dins de lazona docent Gimns poliesportiu cobert dels centres educatius. En el noudecret de currculum de lEducaci Secundria Obligatria sintrodux laprctica de jocs tradicionals i desports populars de la Comunitat Valenciana i,concretament, la prctica del joc de la pilota valenciana, com un altre elementcurricular de lrea dEducaci Fsica.La Unitat Didctica La Pilota Valenciana s un recurs didctic ms per alscentres educatius i pretn donar a conixer i divulgar entre el professorat ilalumnat un joc arrelat en la nostra cultura; molt viu, fins fa noms unesdcades en els carrers i trinquets dels nostres pobles i de les nostres ciutats.El treball que ara presentem compagina, per una part, el que s lestudirigors dels orgens del nostre joc de pilota, la descripci de les diferentsmodalitats que es juguen i de les relacions entre la llengua i el joc. La part 5. La Pilota Valenciana6Unitat Didcticafinal, dActivitat Complementries, constitux un recurs per a treballar lallengua a partir de textos relacionats amb el joc de pilota.Per altra banda, cont tot un estudi, des de la perspectiva de la disciplina delEducaci Fsica, sobre el joc de la pilota valenciana, adaptat als currculumsde lrea dEducaci Fsica de les diferents etapes educatives: EducaciPrimria, Educaci Secundria i Batxillerat.Un material didctic sobre el joc de pilota havia de tindre en compte laplicaciprctica deste esport en els centres educatius valencians. Per tant, hem posatmolta illusi en esta nova publicaci, convenuts que sabreu aprofitar-la almxim i obtindre els millors resultats.La Unitat Didctica La Pilota Valenciana es complementar amb un vdeo iamb un disc compacte multimdia dedicats monogrficament a la prctica deles diferents modalitats del joc de pilota, per tal de complementar-la i facilitarla seua exposici didctica.Hem de felicitar els autors per lenfocament interdisciplinari emprat a lhoradabordar la unitat: la perspectiva histrica i etnocultural, la lingstica i laconsideraci del joc com un esport ms per a tractar i programar en lreadEducaci Fsica. El conseller de Cultura i Educaci.Manuel Tarancn i Fandos. 6. La Pilota Valenciana 7Unitat Didctica AGRAMENTSVolem donar les grcies a les persones i a les Institucions que amablementens han cedit les fotografies que reprodum o han collaborat per poder-ne ferde noves i als qui ens han deixat reproduir textos: a la Federaci de PilotaValenciana; a Juli Sanchis i Aguado, secretari de la Federaci de PilotaValenciana; a Gastn Castro Schilder, de Frediesport; a Alberto Soldado; aEnrique Sarasol; a Emilio Peris Mascarell, trinqueter de El Zurdo; a RicardMonsoriu, de lEscola de Pilota de Meliana; a Juan Giner, president del Clubde Pilota Nel de Murla; a lEscola de Pilota dOrba; al Club Badana de lIESJoan Fuster de Sueca i a lIES Callosa dEn Sarri. 7. La Pilota Valenciana8Unitat Didctica 8. La Pilota Valenciana9 Unitat DidcticaI. APROXIMACI HISTRICA AL JOC DE PILOTA VALENCIANA1. Els orgens del joc de pilotaEls utensilis esfrics constituxen lelement ldic ms repetit en tota mena decultures independents i mtuament desconegudes. Aix, els esquimals feien pilotesamb pell de foca, els indonesis amb fulles de palma i els asteques amb cautx.Al Mxic precolomb, la variant del joc ms ben documentada s aquella en ques colpejava la pilota dhule, massissa per molt elstica, amb el colze, el genollo el maluc. Els maies construren nombrosos tlachcos, trinquets, situats alscentres cerimonials. Tret dalgun de dimensions extraordinries com el deChichn Itz, generalment eren uns camps de 60 m de llarg per 7 m dampleen forma de doble T. Als murs laterals, construts verticals o en tals, soliahaver, encastats, uns anells. Es treia des del fons de la canxa i sols es permetiaun bot. El joc consistia a enviar la pilota al costat contrari, sempre passant laratlla central. Es marcava un punt quan els contrincants, formats per parelles otrios, la tocaven amb les mans, no superaven la ratlla divisria, no la podienrestar, o b pegava als marcadors laterals. Passar la pilota per dins deixosanells constitua una marca extraordinria que podia posar fi a la partida.El significat simblic del joc era la lluita entre contraris csmics que feiapossible lexistncia. A vegades la pugna entre el sol i la lluna, o siga, la llum ilobscuritat. En altres ocasions els dus de linframon, la mort i el mal, enversels dus celestes, que representaven la vida, la llum i el b. El joc soliaacompanyar-se de decapitacions, que tenien per objectiu afavorir la fertilitat.Els conquistadors destruren aquelles installacions per creure que el seu sentitritual podia perjudicar levangelitzaci. Daltres pobles prehispnics jugaven adiverses modalitats de pilota per tal de moure el vent o afavorir la pluja.Ara b, si hem de buscar lorigen del joc de pilota practicat pels valencians,amb poques variacions, des de lEdat Mitjana, ens haurem de cenyir alantiguitat clssica grecoromana, fonament de la cultura occidental.Segons lexplicaci dels jocs de pilota que realitza Pollux en el seuOnomastikon, hi havia lepiskiros, tamb conegut pel joc dels efebs perqu elsmoviments violents que shi requerien noms permetien practicar-lo a lajoventut. El camp estava dividit per una ratlla central i a cada costat nhi haviauna altra que servia de lmit.Els jugadors de cada part llanaven la pilota des del punt que larreplegaven alaire cap al camp oposat, quan ms lluny millor, perqu, si aconseguien quealgun contrincant xafara la lnia de fons, guanyaven el punt.Una altra modalitat era la denominada feninde, que guardava similitud amblanterior si exceptuem que els lmits hi eren variables i que els jugadors 9. La Pilota Valenciana10 Unitat Didctica canviaven de posici en fer ratlla, s a dir, en parar a laire o al primer bot la pilota dels adversaris, segons la descripci que en realitza Becq de Fonguires. Un fris de les muralles dAtenes amb una antiguitat atribuda de 600 anys a. de C., que hui es guarda al museu dtica de la capital grega, dna suport a la caracteritzaci susdita. Els jugadors, tres en cada part, semblen adoptar postures i collocacions similars a les que podem observar en el joc a llargues actual. Trauen, demanen, lesperen de volea, giren el cap per a evitar ser colpejats i defenen la ratlla, com explic grficament Biktor Iurria. Sembla, per tant, una execuci molt semblant a la del joc a llargues que sexpand per gran part del continent durant lpoca medieval, per cal ser prudents perqu no tots els experts coincidixen. Segons Jos Guilln, feninde podia significar "joc denganys", perqu es tractava de desorientar els adversaris dient en veu alta el nom del que havia de rebre la pilota, per llanant-la a un lloc on li resultaria difcil empomar-la a laire, amb la qual cosa guanyaria el punt. Com veiem, sn descripcions no sempre clares i de vegades contradictries. Daltres formes com lapraxis o joc de bot, en qu es llanava la pilota amb fora contra terra i sarreplegava a laltura de la m, i guanyava el que repetia la jugada ms vegades en el mateix temps; o la pilota urania, o pilota a laire, en qu un dels jugadors la llanava fortament i els altres lhavien dempomar quan baixava, no tenen tanta relaci amb el joc actual dels valencians. Els romans afegiren a eixes senzilles modalitats daltres de prpies, practicades per persones de totes les edats, des dels xiquets i jvens fins als que ja havien entrat en la senectut; i de tota classe social, sense exceptuar aquelles de ms alta representaci, com Juli Csar, Marc Aureli, Cat, Mecenes o Escvola, que, quan es trobava fatigat doir en la cort les qestions de les gents, jugava "fort b a la pilota", segons la traducci que lany 1395 realitz Antoni Canals dels Factorum ac dictorum memoriabilium de Valeri Mxim. A ms, es jugava pertot arreu: places, carrers, al Camp de Mart i als gimnasos o a les termes, on hi havia unes installacions adequades, denominades sphaeristeria. Hi sorgiren tamb grans jugadors com Ursus, que triomf a les termes de Traj, Agripa, Titus o Ner. Virgili afirmava que els jocs de pilota es practicaven des de larribada dels troians a Roma, cosa que natorgava la paternitat als grecs, si b, segons Herodot, linventor fou el rei Giges de Ldia, que en temps de penalitats per al seu poble ide el joc per tal de distraurel. Plini ens deix una classificaci de quatre formes romanes de joc: trigonalis, paganica, follis i harpastum. La nomenclatura es referia tant al joc com al tipus de pilota emprada. La ms menuda i dura, farcida de pl, era la trigonalis. En eixa modalitat participaven tres jugadors que, disposats formant un triangle, es llanaven la pilota uns a altres sense parar-la i amb fora i rapidesa perqu el receptor la fallara. 10. La Pilota Valenciana 11Unitat DidcticaUn poc ms gran era la paganica, amb plomes cobertes de llana i de pell. Eljoc consistia a llanar amb fora la pilota, els uns als altres, que podia serjugada a laire o al bot. Sentretenien tamb els xiquets i les joves, que, per ano fer-se mal, podien emprar una mena de raqueta. Per les seuespeculiaritats, guarda alguna similitud amb el joc a llargues.La follis era ms grossa, talment com un bal. Era una simple pell, cosida i beninflada. Per tant era un joc ms suau i lent, apte per a qualsevol edat i sexe.Els joves preferien penjar-la i colpejar-la amb els punys.Lharpastum es jugava amb una pilota ms menuda que lanterior, la qualpodia ser colpejada amb les mans i tamb amb els peus. En un camprectangular es dibuixaven dos lnies, que havien de ser defeses per cada undels dos grups enfrontats. El punt saconseguia en ultrapassar-les. Com eraun esport en qu la pilota corria per terra i els jugadors, gils i forts, shillanaven per apoderar-sen, Marcial el qualificava sovint de joc polsegs.Algun tractadista ha volgut trobar-li alguna afinitat amb la modalitat del raspallactual.Lexpansi posterior deixes formes de joc de pilota, b empomant-la i llanant-la, o b colpejant-la amb la palma de la m; amb ratlles divisries o sense, ihabitualment amb equips acarats, o siga, en joc directe, es degu produirparallelament al procs de romanitzaci dels territoris conquerits.2. Un joc europeu2.1 El jeu de paumeFrana s lestat europeu on el joc de pilota adquir ms prompte i durant mssegles el carcter de nacional. Ac mateix s el pas on ms documentaciexistix i ms bibliografia ha generat. El coneixem des del segle XII, lligat alsconvents i a la reialesa. Es practicava a les sales contiges a les catedrals, alsvalls dels castells o aprofitant les muralles de les poblacions. Ls era tan intensque lany 1292 hi havia a Pars dotze paumiers, o artesans piloters.Com el clima plujs dificultava lorganitzaci de les partides, comenaren aconstruir sales cobertes de 30 m de llarg per 12 m dample, amb una teuladetaque cobria la galeria lateral on saposentava el pblic, protegit per una espciede malla. El terreny de joc estava enrajolat i dividit en dos per una xarxacentral.El jeu de paume era tan generalment practicat que, segons conta Pasquier,lany 1427 arrib a Pars procedent dHainaut, una dona duns 30 anysanomenada Margot, que amb una m a lesquena vencia a bons jugadors.A principis daquella mateixa centria els paumiers ja shavien unit enconfraries i lany 1480 el rei Llus XI en reglament lofici tot fixant que la pilotashavia de fer amb un cuir de qualitat i un farcit de bona borra. Sabem que 11. La Pilota Valenciana12 Unitat Didctica selaboraven amb pell de corder cosida en huit triangles. Pel fams dileg de Llus Vives on es compara el joc de pilota a Frana i a Valncia, coneixem tamb que el farciment tamb solia ser de pell de gos, motiu pel qual la seua duresa era molt major que en terres valencianes, on encara susaven les pilotes denominades de vent. La consistncia de la pilota provoc que el jeu de paume, o de palma, es jugara, encara aquell mateix segle, amb pales, i que cap a 1500 sintroduren les raquetes encordades amb tripa. Al segle XVI hi havia ms de 250 canxes de joc a Pars, 40 a Orleans i 25 a Poitiers. Una de les ms famoses era la del Louvre. Tamb en tenien prcticament tots els castells, com el de Fontainebleau, o el de Nestle, on sinstall Benvenuto Cellini, en ser contractat per Francesc I, amb qui contendia en famoses partides. Lamistanada del rei, madame dEtampes, que era poc amiga de lescultor florent, intrigava perqu en perdera el jeu de paume, com narra Cellini en la seua amena autobiografia. Lany 1599 simprimiren unes regles mitjanant les quals sabem que tenia unes normes, pel que fa als quinzes, les ratlles i el cmput, idntiques a lactual joc a llargues valenci. El denominaven long paume si es jugava a laire lliure i jeu de paume, als trinquets. El reglament editat convidava a recrear el cos i delitar lesperit sense jurar ni blasfemar el nom de Du. Entre la diversa bibliografia que se nocupa, hi ha una curiosa teoritzaci de Gosselin sobre la forma de comptar els quinzes del joc, que explicava amb la divisi del cercle en graus o b comparant-la amb una mida medieval de 60 peus de longitud, el climat. Aix mateix el joc meresqu les composicions literries de Charles dOrleans o de Mathurin Regnier i la citaci dels grans assagistes Montaigne, Pascal i Rousseau, que en feren servir termes i lempraren en comparacions i en sentit figurat, la qual cosa ens indica fins a quin punt es tractava dun joc popular. Daltra banda al llarg dels segles fou practicat per quasi tota la reialesa des de Joan el Bo fins a Llus XIV, el rei Sol, amb qui en comen la decadncia perqu el seu gust acab evolucionant cap a daltres entreteniments com lequitaci, la caa i el billar. Alguns deixos monarques visqueren decisius esdeveniments biogrfics lligats al jeu de paume. Llus X Hutin mor als 25 anys desprs dhaver begut aigua freda en acabar, acalorat, una partida al bosc de Vicennes. I Carles VIII traspass a causa duna commoci cerebral que es produ baixant als fossats del castell dAmboise per contemplar el joc. Com veiem es tractava dun esport lligat a la noblesa fins al punt que arribaren a formular-se prohibicions per al poble baix com les contingudes en les 12. La Pilota Valenciana 13Unitat DidcticaOrdonnances du Louvre, promulgades el segle XV. Ara b, les successivesinterdiccions indiquen que eren repetidament incomplides.Durant el segle XVIII tingueren una aplicaci molt permissiva fins que laRevoluci Francesa les derog. I precisament fou al jeu de paume de Versalles,el 20 de juny de 1789, on els diputats del Tercer Estat juraren no separar-se niabandonar el local mentre no sels prometera una constituci per al regne.El jeu de paume, que durant segles hi havia gaudit duna preeminncia tanabsoluta, decaigu gradualment fins al punt que, a mitjans del segle XIX, solshi havia un local obert a Pars. Els altres, o havien estat enderrocats o b esdedicaven a albergar representacions teatrals.Entre les causes de la desaparici del joc de pilota en terres galles no podemmenystindre lescapament duna noblesa que el practic al llarg de tantesgeneracions, per tamb hem de prendre en consideraci alguns factorseconmics tals com el creixement de les ciutats i la consegent revaloritzacidels solars, i especialment el fet que, a partir del Renaixement, sinici un canvide costums que gradualment releg els jocs medievals ms vehements i defora impetuosa en benefici daltres ms delicats i complicadamentreglamentats com, per exemple, lesgrima amb floret o el billar.El joc de pilota, potser a conseqncia de la romanitzaci, dels moviments detropes, les interrelacions culturals, o b de la influncia de la cort francesa,com semblen indicar els nombrosos gallicismes provinents del francs antictals com restar, marxar, marxador, trinquet, volea o bot i volea, sescamp perquasi tota Europa.2.2 La palla, la ballhause, la ballpeloteA Itlia, la noblesa de Florncia, Vencia o Siena, jugava a llargues durant elRenaixement. A Roma, potser per linflux dels valencians que acompanyaren elspapes Borja, segons opina Elies Tormo, es practicava a la preciosa via dellaPilotta i a la piazza del mateix nom, quasi contiges i situades al costat delcollegi cardenalici, al cor de la ciutat. Daltres indrets urbans com el carrer de laPallacorda (pilota per dalt corda) o la piazza della Palla, ens indiquen unaprctica continuada durant un temps suficient per a obtindre un reflex toponmic.Tamb es construren trinquets, semblants als francesos que hem descrit, sib amb la variaci de tindre galeria coberta als dos costats. Aix mateix no hemdoblidar que lany 1555 Scaino de Sal public el Trattato del giuoco dellapalla, que es podia practicar b amb pilotes massisses o b de vent.A Sussa coneixem lobertura de locals per al joc de pilota a Ginebra iNeufchatel en el transcurs del segle XVI, i a Basilea i Berna durant el segent.Quan la prctica decaigu, foren emprats pels saltimbanquis i per alsespectacles teatrals. 13. La Pilota Valenciana14 Unitat Didctica A Alemanya, la ballhause fou tamb molt popular durant les mateixes centries. Conten que a la ciutat bvara dAusburg es constru un trinquet per tal dalleujar la malenconia del bisbe Arras, que es distreia contemplant-lo. A Blgica i a Holanda lafici fou tan gran que la denominada ballpelote ha perdurat fins hui mateix amb les normes del joc a llargues. El joc fou introdut aix mateix a Viena per Ferran I. A Anglaterra tamb es construren trinquets i la reialesa en prengu part, com per exemple Enric VII, que gratific generosament un personatge conegut pel sobrenom de Vizcano, per la collaboraci en lorganitzaci de les partides que li encomanava. Jacob dEsccia solia jugar amb els seus cortesans. El joc tamb obtingu un reflex literari amb William Shakespeare que, en Enric V, inclou uns coneguts versos sobre pilotes i raquetes. Aix mateix al segle XVII hi ha indicis de la inauguraci de dos trinquets a Estocolm... 2.3 El juego largo, el joc a llargues A la Pennsula Ibrica, L. Bombn i R. Bozas, en El gran libro de la pelota, adduxen un document de lany 583 en el qual es diu que en unes juntes celebrades a Vitoriaco per cortesans de Leovigild es va jugar a pilota, joc que els fou ensenyat per presoners del nord-oest, s a dir, bascons. Tamb fan referncia les Etimologies dIsidor de Sevilla, publicades cap al 633. Dissortadament les citacions no sn explcites pel que fa a les regles, cosa que potser ens permetria emparentar-lo ms directament amb els jocs romans. Al segle XIII el rei Alfons X el Savi esmenta el joc de pilota en El libro de los juegos, en Las partidas i en las Cantigas de la Virgen, escrites en gallec. Un gravat que inclou ens mostra uns xics colpejant la pilota amb un pala grossa. Lany 1217 va morir el rei de Castella Enric I a conseqncia de la ingesti daigua molt freda desprs duna partida, cosa que ens confirma que des dun bon comenament, tamb ac sembla un deport lligat a la noblesa. Segles ms tard, com s conegut, Felip I de Castella, dit el Bell, moria a Burgos per la pulmonia que li provoc un refredament posterior a una partida de pilota, que solia jugar amb flamencs de la seua cort i a la manera dels Pasos Baixos, al trinquet i amb guant de cuir. Eixes referncies primitives evidencien que el joc de pilota fou igual dantic que a Frana, si b no arrib a adquirir una popularitat tan intensa ni gener tants tractats. Al Regne de Valncia els primers esments documentals sn dels inicis del segle XIV i sabem que era practicat tant per nobles com per plebeus, cosa que el fu arrelar doblement en la societat. Per el joc de pilota sestenia per tots els regnes peninsulars incloent, s clar, el conjunt de la Corona dArag, com b ens ho remarquen les continuades prohibicions que des del 1450 sofr a la 14. La Pilota Valenciana 15Unitat Didcticaciutat mallorquina de Sller, on els jurats sollicitaven al governador queextirpara el joc de pilota "per causa del qual se seguex gran destrucci,zizanyes, discrdias, desconjunts e altres inconvenincies en la dita vila eentre los habitadors de aquella". En canvi, en les Ordinacions de la vila deTarrassa, del segle XVI, es manava que, per tal de guardar les festes anyals,mentre se digueren les vespres no era perms cap joc "sin que hi hagusforasters que volguessen jugar a Joch Privilegiat y Real que es la pilota", laqual cosa potser volia dir que la vila tenia la facultat darrendar-lo perprerrogativa concedida per la corona.Entre els escassos autors espanyols que parlaren del joc de pilota podemesmentar Cristbal Mndez, que sacost des del punt de vista mdic, i elfrancisc Francisco de Alcocer, que, des duna posici de moralista,apellava la conscincia dels jugadors perqu, segons deia, no hi ha jocsdolents en si mateix, sin per la intenci amb qu es practiquen i la conductaque es mant.Daltres mencions escadusseres ens donen ms llum sobre la reglamentacique semprava. Aix Sebastin de Covarrubias, en el Tesoro de la lenguacastellana o espaola (1611), ens parla duna modalitat anomenada "pelotachica de sobre cuerda", que exigia rapidesa ja que tenia un bot molt viu,contrriament a la pilota de vent. Quasi coetniament, el poeta andalsRodrigo Caro, en els erudits dilegs Dias geniales y ldicos, no publicats finsa 1883-84, tan rics en la descripci de les tradicions sevillanes, parla de lanoblesa del joc de pilota, que remunta fins al temps dels grecs. Hi ressenya eljoc de les tres ratlles, que anteriorment es jugava a m i desprs amb pala, elqual presenta una regulaci com la del joc a llargues valenci.Juan de Zabaleta, en canvi, en el llibre El da de fiesta por la tarde (1660),parl del joc de pilota que ell podia contemplar als carrers de Madrid, amb unaironia morda. Afirmava que era cert que el joc de pilota exercitava tot el cos,per no sols els msculs, sin tamb la veu, pels crits que es podien oir. Aixmateix criticava que sen duguera el compte amb el grans dun rosari; quejugaren mig nus i amb tan poca moderaci; que arreglaren les partides comels tafurs, amb nim denganyar els adversaris; que es refregaren les manscontra la paret perqu no sesvararen les pales... En fi, no en trobava b capaspecte i recomanava als espectadors que se nanaren a passejar perqu unavegada vistes les anades i vingudes de la pilota en un joc, ja els havien viststots. A pesar de la seua crtica demolidora, la pilota devia ser lesport mspracticat pertot arreu de la pennsula al segle XVII. Ho confirmen indirectamentles citacions literries com la del seris acte sagramental de Caldern de laBarca titulat Farsa famosa del juego de pelota, on senfrontaven lHome, el seuLliure Albir i lEnginy contra la Fe, la Terra i el Cel. La Justcia representa el paperde jutge del joc i el Mn ns el piloter. En el text en cometen faltes, es perdenquinzes i els personatges canvien del rest al traure en fer quaranta i ratlla. Era,doncs, una reglamentaci idntica a la que semprava per tot Europa. Calderonsols es podia permetre basar tota la seua obra si tenia el convenciment que elslectors estaven ben familiaritzats amb el joc. 15. La Pilota Valenciana16 Unitat Didctica El contrapunt jocs a tanta solemnitat filosfica el posava el toled Luis Quiones de Benavente, que mostrava un gran afecte per Madrid i un extens coneixement de la seua xarxa urbana en lentrems cantat El casamiento de la calle Mayor con el Prado Viejo, probablement estrenat la vespra de Sant Joan de 1631. A les noces acudixen convidats tots els carrers. Un dels primers s un personatge que porta un vestit ple de pilotes enganxades, el qual realitza una autopresentaci plena dambivalncies semntiques:TAPIA El Juego de la Pelotasoy, que en topndome un pelo,se la vuelvo al ms pintado,armando mil peloteros.No juro, mas botosin ser juramento. Cap a finals del segle XVIII, Ortiz Repiso publica Noticia y modo de jugar a la pelota (1785) i lany segent rep una rplica dAntillana, Carta crtica sobre las "Noticias y modos...". Al palau del Prado els prnceps dAstries volgueren rodejar-se descenes de la vida popular i es penjaren al dormitori un taps que reprodua lobra de Goya "El juego de pelota a pala", on senfrontaven dos colles de quatre jugadors en joc directe. Sabem tamb que, durant el segle de la Illustraci, funcionava un trinquet a Barcelona, exemple duna prctica encara bastant generalitzada. Aix quan el 29 de desembre de 1790 lasturi Gaspar Melchor de Jovellanos signa la seua famosa Memoria para el arreglo de la polica de los espectculos y diversiones pblicas y sobre su origen en Espaa, en qu, en un to classista i moralitzant, reserva el teatre, que havia de ser virtus i agradable, per a aquells privilegiats que duien una vida tova i regalada i recomana entreteniments espontanis per al poble treballador, defn el joc de pilota per la seua utilitat doferir una honesta recreaci a jugadors i a espectadors i de millorar leducaci fsica dels jvens ja que els feia ms gils i robustos. Tamb atribua el mateix benefici a daltres diversions com el joc de bitlles, les corregudes de joies, les soldadesques i les comparses de moros i cristians. Als qui criticaven eixos esbargiments tradicionals els demanava cercar el terme mitj: "No le habr entre destruir las diversiones a fuerza de autoridad y restricciones o abandonarlas a una ciega y desenfrenada licencia?". Per quan Jovellanos emetia les seues paternalistes consideracions, el joc de pilota dequeia en tot Espanya excepte en terres basques i valencianes on, contrriament, se nacreixia la prctica amb emocionants desafius comarcals entre grans jugadors. 16. La Pilota Valenciana 17Unitat DidcticaEn ocasions excepcionals els desafiaments tenien el carcter dinterregionals,com el que es disput a Cartagena el 2 de setembre de 1755 entre un equipformat per dos guipuscoans i dos navarresos contra quatre valencians. Diuenles crniques que guanyaren els primers amb facilitat sense que el cansamentde tan llarg viatge els afectara. Les normes del bote luzea basc i del joc allargues valenci eren idntiques, per la pilota dels bascos era de ms pes ide diferent qualitat, cosa que ha desigualat tots els enfrontaments semblantsque shan produt fins a lactualitat.Una altra modalitat que els dos pobles compartiren fins a mitjan segle XIX erael rebot. Tamb es produ la incorporaci de jugadors als abandonats jeu depaume bascofrancesos on es jugava el pasaka amb les normes de lesllargues, per amb una xarxa central.2.4 Levoluci: la cesta, el tennis, lescala i cordaLauge del joc de pilota continu puixant fins al punt que algunes partidesconstituen un gran esdeveniment social amb la mobilitzaci de milersdespectadors que travessaven quantitats importantssimes. A partir deixemoment es produren a Euskal Herria una srie de modificacions en el joc queel separaren en poques dcades daquella modalitat secular difosa per tot elcontinent. El guant flexible pass a ser dur amb una forma cncava iacanalada; i posteriorment augment la longitud, cosa que permetia elremonte, o siga que la pilota correguera el guant. Desprs aparegu la txisterade vmet igual ampla que llarga i, finalment, la cesta punta, que admetia unssegons de retenci. Les amples trajectries de les pilotes llanades amb elnou instrument afavorien el joc indirecte, el front, i el ble, amb paret esquerra.Les noves modalitats que en resultaren eren ms espectaculars, rpides isenzilles que els vells jocs, ms lents i cerimoniosos. I la prctica del juegolargo hi disminu vertiginosament, de tal manera que a finals de segle haviadesaparegut quasi absolutament. Hi coadjuvaren, aix mateix, causesclimatolgiques, temps gris i plujs; orogrfiques, terreny irregular, i potsertamb idiosincrtiques.Eixa divergncia que simplantava tamb sassent sobre bases socialsdiferents. La burgesia basca donava suport al joc de pilota i collaborpoderosament a lexpansi de les noves especialitats, mentre que lavalenciana, ignorant la histria del seu poble, li girava lesquena perqu eltrobava rstec, antic i perfectament negligible.Siniciava un procs en qu lancestral joc valenci abandonaria les ciutats i esrefugiaria cada vegada ms en la ruralia.Com a exemple de lempenta basca tenim la inauguraci el mar de 1893 delfront Jai Alai a Valncia, amb un enfrontament descompensat entre jugadorsde pilota valencians i pilotaris uskars. Era un moment en qu ja es contemplael joc a llargues com a privatiu dels valencians contraposat a les modalitats de 17. La Pilota Valenciana18 Unitat Didctica front basques. El folklorista Mart Gadea rebla el clau diferenciador amb uns versets desdenyosos. El Jalay-Alay es jch prpi de les Vascongades, mes importat a Valencia acab a males dinaes. I rematava lexplicaci amb una frase que palesava lorgull particularista: "Cada que salabe lo dell". Quasi al mateix temps de lesmentada inauguraci, aparegu a Valncia El pelotari (17-VII-1893), un dels primers peridics esportius valencians. De qualsevol manera, per tal de guanyar-se el pblic, conjug en els cartells el joc a llargues valenci amb la cesta basca, com anunciava oportunament el primer nmero del diari El Pueblo (12-XI-1894). Lexpansi geogrfica per ciutats espanyoles i sud-americanes, on hi havia una quantitat important de cercles demigrants bascos, permet la professionalitzaci dels jugadors i lestructuraci en federacions nacionals i internacionals. Primer sobriren els famosos frontons de Buenos Aires i lHavanna i progressivament anaren construint-sen a Mxic, Xile, Repblica Dominicana, Equador, Uruguai i fins i tot a ciutats nord-americanes com Chicago, Nova York, Miami, o indonsies, com Jacarta. Una altra lnia devoluci de lantic jeu de paume es produ desprs de la Revoluci Francesa, quan el deport aristocrtic es convert en un esport internacional que organitz campionats del mn a partir de 1816. A mitjan segle langls Walter Compton Wingfield trasllad el joc a laire lliure amb la mateixa xarxa central que es feia servir als locals tancats. El cmput era semblant i tamb comenava amb la veu francesa tennetz. El nou joc reb el nom dsphairistike, per prompte el canvi pel de lawn-tennis per la gespa on es practicava i per ladaptaci anglesa de la paraula amb qu sobria el quinze. A partir de 1877 es disputa el torneig de Wimbledon i des de 1900, la Copa Davis. En terres valencianes, a partir del joc a llargues medieval, el qual sha mantingut al llarg dels segles amb absoluta fidelitat, tamb es generaren les altres formes que es practiquen: el raspall, lescala i corda, la galotxa, el rebot i la perxa. Constituxen el que hui coneixem per joc de pilota valenciana. En realitat, per, lantic joc a llargues ha perdurat amb lleugeres variacions, en diferents regions europees. A Blgica, flamencs i valons el practiquen en ballodromes de 70x8m sense muralles i amb pilotes de cuir, que darrerament han provat de substituir per daltres de plstic. A Frana, encara es juga a la Picardia. A Holanda, a la regi de Frsia, amb pilotes de pell de 30 grams i amb guants. A Itlia, principalment a la Toscana, per tamb al Piamont i a la Ligria. Aix mateix en alguns pasos sud-americans com Mxic, Colmbia o 18. La Pilota Valenciana19 Unitat DidcticalEquador es practica com a resultat del mestissatge de cultures. El recentconeixement mutu ha propiciat lorganitzaci de campionats internacionals ones debat la implantaci duna normativa unificada que permeta seguiravanant pel cam emprs.3. El joc de pilota a lantic Regne de Valncia3.1 Segle XIV. Joc condemnat, avalot armatLa primera citaci dun autor valenci que hem pogut constatar s el consellque Arnau de Vilanova dirigeix al rei en el tractat Regiment de sanitat a JaumeII, escrit lany 1305, sobre lexercici que considera ms convenient per a laseua persona. El dit metge de reis i papes considerava que eramenyspreament del seu estament la prctica del joc de pilota o la lluita. Nosabem si el rei li va fer cas, per s que per aquell mateix temps ja existia aAlcoi la placeta del Jugador de Pilota, amb el significat de lloc on es juga.Segons afirma Sanchis Llorens, a conseqncia de latac a la ciutat per Al-azrach lany 1276, alaren en les primeres dcades del segle una muralla enforma darc que, a la part que requeia al raval, formava tres placetes. Unadelles s la que hem esmentat.Eixa dada ens permet suposar que el joc de pilota an avanant cap al sudparallelament a la conquista. A la cort gandiana del duc reial Alfons el Vell,sabem que el joc de pilota era un dels entreteniments preferits del seu fill Perede Villena i dels seus nts, segons indiquen menudes despeses realitzades elsanys 1379 i 1380. I la seua prctica esdevingu tan general que abans definalitzar el segle XIV ja es produ a Valncia una coneguda prohibici, laprimera duna llarga srie que es repet continuadament al llarg dels temps perles ciutats i les viles valencianes amb un xit relativament escs.El 14 de juny de 1391 els justcies i els jurats de la ciutat de Valncia manavenpublicar una severa crida en qu prohibien el joc de pilota arruladissa dins elsmurs de la ciutat als majors de 10 anys per causa de les blasfmies i lesinjries de paraula i de fet que hi sofrien "les gents anants e stants". La penaper als contraventors era de vint morabatins dor. Si no la podien satisfer,serien tancats a la pres i correrien tota la ciutat amb assot "sens tota graciae remey". La sanci no podia tindre remissi ni composici i, si el justcia civiles mostrava negligent en laplicaci, es podia cobrar "la penyora pecuniria"dels seus bns particulars. Un ter de la multa seria per al rei, un altre per ales obres de "murs e valls" i el restant, per a lacusador, que podia serqualsevol que prestara jurament davant un justcia amb la seguretat que noseria delatat.Per lanunci tingu una resposta rpida i inesperada. Una colla dhmens deparatge, o siga individus que gaudien dun cert grau de noblesa i dedeterminades exempcions tributries, savalotaren. Arrancaren les clavillesduna carnisseria situada en un carrer molt concorregut i jugaren a la xoca, o 19. La Pilota Valenciana20 Unitat Didctica siga, al canonet, amb els turmells dels vianants, i amenaaren de persistir a garronades, s a dir, a puntellons, o b amb pedres. Aquella mateixa nit feren sonar el seny per tal de convocar-se i cavalcaren en una mula un jove nu a qui passejaren per la ciutat mentre el fuetejaven tot dient: "aquest s aquell qui ha jugat a pilota e, com no puxa pagar la pena, ha sentncia que sia aotat". A continuaci es dedicaren a fer cudolets sagnants, o siga a vituperar amb veus contrafetes els membres del consell, als qui titllaven de gelosos i cornuts, i les seues esposes. A lendem el procurador fiscal acusava els revoltats dels delictes dusurpaci de jurisdicci, per pegar al fadr, i de difamaci, per molts hmens de paratge protestaren la mesura. El caire que adoptaven els esdeveniments for el consell a escriure una espaventada missiva a la cort reial en qu comunicaven els fets, tot recordant les "viltats e mals" que provocava el joc prohibit i les blasfmies i els enuigs que sofrien els vianants per causa que "era vengut en tant, que molts ne fahien offici, e tots carrers e tots dies e hores los eren bons a tal joch"; i asseverant que "tot hom vol anar a regna solta, que no paren Du ne rey ne officials seus". Demanaven una presta i rigorosa justcia per als rebels a les bones ordinacions; i el cstig que els pretenien aplicar era lexpulsi de la ciutat. Per tal de solucionar el conflicte es cre una brigada armada que impedira les reincidncies. Alguns dels revoltats foren empresonats i daltres fugiren de la ciutat. Finalment honorables cavallers sollicitaren clemncia per als esgarriats tot argint que molts dells eren jvens que encara no tenien lenteniment complit i que la correcci devia ser ms admonitria que penal. El prec de persones tan destacades ajud que les aiges es calmaren i que a poc a poc soblidara la qesti. 3.2 Segle XV. Ordinacions, lletres i sermons Ara b, la interdicci no aconsegu el que pretenia i peridicament els pregoners, amb trompeta i tabal, seguiren comminant els jugadors, senyal manifest que la prctica que volien eliminar no minvava. Com diu Narbona Vizcano, el 26 dagost de 1412 el trompeta pblic Ramon Arts en pregon un altre de semblant. I el 28 dabril de 1422 insistien, bastant exageradament, "per esquivar e tolre de tot scandels e perills de persones e de bns que porien fcilment enseguir en la dita ciutat nafres e morts". Pocs dies desprs, el risc sacomplia. Teresa, viuda de Joan Toro, denunciava Miquel de Senys i el seu esclau perqu, jugant, li havien pegat "un colp de pilota en luyl dret" per causa del qual li havia eixit molta sang i el tenia "en un punt de perdre". Les circumstncies es repetien en cada ciutat del Regne i les prevencions que sadoptaren foren similars, aix com els exigus resultats que nobtingueren. Per exemple lhonorable consell de la vila de Castell "per b, profit e utilitat de la cosa pblica, com sie vist per sperincia que es maestra 20. La Pilota Valenciana21 Unitat Didcticade les coses quel joch de pilota s fort dapns als vehins e habitadors de ditavila", per tal de preservar-los "dels dits dapnatges e de scndells e perills"prohibia jugar no sols al nucli urb, sin tamb al terme, fra de maneramanifesta o amagada.A Gandia, el duc Alfons el Jove dict una provisi en el mateix sentit: "que dinslos murs de la dita vila ne en la Vilanova nul hom de quasevol estament econdisi sia no gos o presumexca jugar a ningun joch de pilota".Sant Vicent Ferrer, en canvi, era ms tolerant amb un joc que, a principis delsegle XV, ja shavia generalitzat en terres valencianes. El nostre taumaturg elcontraposava als jocs de daus, prohibits per lesglsia, i estranyament noesmentava les flastomies que es podien proferir perqu, sens dubte, no lesconsiderava inherents al joc. s per aix que en consentia la prctica,juntament amb la daltres com el palet, el dard i la ballesta, ja que les habilitatsque saprenien eren tils per a "exercir armes a deffensi de la cosa pblica".Precisament lany 1368 sabem que existia un trinquet o jugador de ballesta aValncia per un document reportat per Sanchis Sivera, en qu sefectuen unspagaments per treballs realitzats "en fer tanqua de alcunes tapies e de portesen lo vall apres de Temple, per fer trinquet als ballesters de la dita ciutat e aaltres volents jugar al joch de la ballesta". A la capital se norganitzavencompeticions en les quals no podien participar els "infels".La profusi del joc de pilota es va vore reflectida, aix mateix, en diversostextos del segle dor de les lletres valencianes. Per exemple, el protagonistade la novella cavalleresca annima Curial e Gelfa, el dia que no sentrenavaper a combatre a cavall, "jugava pilota davant lo palau" i era per la seuaenamorada "contnuament mirat e vist". Jaume Gassull, representant delEscola Satrica Valenciana, aprofitava les alternatives duna partida per taldillustrar metafricament, en Lo somni de Joan Joan, lanimat debat femensobre qui eren ms mereixedors de lamor, els jvens o els vells. Labadessasor Isabel de Villena, en la Vita Christi, narra els vituperis que sofr Jessdurant la passi quan, ferit i nu, intentava recuperar la seua vestimenta mentre"aquells rapaos e gentegaa" li la prenien "e feyen ne una pilota" quellanaven tant lluny com podien. I fins i tot el deport preferit dels valencians delpoca trob traslaci gastronmica en les delicioses pilotes, com veiem en elplat denominat "bones toronges de Xtiva" incls en el Llibre del coch demestre Robert de Nola.El joc de pilota era tamb el preferit de la noblesa. A lagost de 1493 Joan deBorja, segon duc de Gandia i fill del papa Alexandre VI, deixa Roma i estrasllada a Barcelona per esposar-se amb Maria Enrquez, cosina de Ferran elCatlic, vdua verge del seu germ Pere Llus, que no havia pogut consumarel matrimoni per la curta edat de la seua promesa. Venia carregat dobjectespreciosos i riques teles, com reflectix el minucis inventari que es realitz, onfigura un perfumador red "com a pilota de vent". Entre els consells que 21. La Pilota Valenciana22 Unitat Didctica Roderic de Borja adre al seu fill, que sols comptava disset anys, hi havia que fra sobri i auster, que no jugara a daus, que no eixira de nit, ni anara amb dones, i que menjara i dormira sempre que poguera amb la duquessa, amb qui urgia que completara el que el seu germ havia deixat pendent. Per, segons les notcies que enviaren a Roma els hmens de confiana del pontfex, sembla que el duc Joan feia tot just el contrari, a ms danar a matar cans i gats per la nit, cosa que li report dures reprensions paternes. Per tal de tranquillitzar el successor de sant Pere, Joan Arts, criat del duc, li escrivia una lletra el 19 de novembre, ja des de Valncia, en qu li feia saber que el seu fill, "fatiguat de jugar a pilota ab lo illustrssimo senyor prncep, y de anar a caa", es limitava a fer un breu passeig desprs de sopar. 3.3 Segle XVI. Un joc de cavallers... A la ciutat de Valncia les famlies nobles no patien la prescripci del joc de pilota perqu es construren trinquets particulars. Durant el segle XVI tenim documentats el del Miracle, tamb dit dels Cavallers, propietat dels Montagut; el de Centelles, el dEn Ciurana, el de mossn Olcina, el dels Masc o dels Pilons, i el de mossn San, tots ells, cognoms illustres de la ciutat. La resta de la gent, si volia evitar els problemes del joc al carrer, podia acudir a algun trinquet popular com el del Trabuquet, probablement conegut abans pel nom de trinquet del Bordell dels Negres; el de Na Segarra, tamb denominat trinquet de la Morera, o el de Faigs. Lomnipresncia del joc de pilota podia arribar a fer creure que era exclusivament valenci. En la comdia bilinge Serafina, que lextremeny Bartolom Torres Naharro public entre 1514 i 1517, es planteja un embolic considerable amb Floristn, un castell bgam, per penedit i sincerament enamorat de Serafina, que sembla immers en un atzucac irresoluble. En el moment de mxima tensi sorgix una insospitada soluci salvadora i, per tal de fer-li pagar tan gran patiment, li demana, abans dacceptar-lo, que enumere les virtuts que possex. Com es defn b, li diu que "la llengua massa s bona", per, i la resta? I ell respon:FLORISTN: No queris, seora, entraren una cuenta tan larga,que vos contar una cargade juegos que s jugar.SERAFINA: Per vida vostra, senyor,i enteneu vs de pilota? Tot just li pregunta el que creu que no domina perqu s foraster, per obt una contestaci bviament afirmativa. 22. La Pilota Valenciana 23Unitat DidcticaEl dileg de Llus Vives esmentat anteriorment, Leges ludi, a ms de constituiruna magnfica passejada pel cor de la Valncia del segle XVI i de fornir-nosduna informaci molt valuosa sobre el joc de pilota com a esbargiment noblei les regles que sempraven, ens interessa tamb per la filosofia que pretnaplicar. Shavia de jugar per recrear lnima; qualsevol altra forma seria vici.Els companys havien de ser jovials i cortesos per allunyar rinyes i blasfmies.Havia de ser un joc ben ents tant pels que el practiquen com pelsespectadors, i que no depenguera tant de la sort com de lexperincia i elsaber. Les travesses havien de ser moderades, de tal manera que augmentaralinters sense que, en el cas de perdre, se sofrira turment. Shavia de practicaramb una disposici dnim tal, que la derrota no causara tristesa ni comportaramaldir dels companys ni del pblic present, i, si es guanyava, no shavia demostrar suprbia ni enutjar els altres amb bromes. No shavia de posar Duper testimoni. Calia recordar, aix mateix, que els espectadors sn com elsjutges del joc i shavia dacceptar sense discussi la sentncia que emeteren.I finalment, shavia de jugar solament fins que es tinguera lnim renovat pertal de tornar al treball i als assumptes seriosos.Algunes de les recomanacions, aplicades al joc de pilota, han continuatacomplint-se fins hui, tals com la cavallerositat, lelegncia en la victria i laderrota; el judici inapellable del pblic en cas de dubte... Per no sempre erafcil seguir-les. Nhi havia qui en feia ofici. Per exemple a la ciutat de Gandia,na Beatriu J. Ferrandis, viuda de Pere Joan Roig, declara, per al capbreu de1564, un forn de coure pa al carrer de la Vilanova, que fita amb la casa deldoctor Blasco, "en la qual habita Hieroni Ximeno, jugador de pilota". 1Daltres no podien evitar els juraments i els renecs ofensius contra Du ilesglsia. Aix el 29 de novembre de 1580, Antoni Monroig declara davantlinquisidor, amb motiu dunes visites que realitz a Gandia, que feia uns 24 anysestava Joan Mart jugant a pilota a casa del canonge Pedro de vila i "haviendoperdido un juego sali tanto de si" que blasfem. Les tretze o catorze personesque hi havia presents a la sala lobligaren a agenollar-se, fer una creu i besar-la.2A pesar de la diversitat dentrebancs, el joc de pilota prosseguia en plenaexpansi. Lany 1569 el Llibre de Consells de la ciutat dAlcoi descriu unasituaci en qu "los jochs de pilota se continuen y se ussen en demesia de talmanera que a penes se pot passar per los carrers" amb lafegit de la calorestiuenca que propiciava les malalties. Tot plegat decid als jurats a vedar eljoc de la pilota en tots els carrers de la vila fins al setembre vinent, excepte ala llotja de la plaa.1Archivo Histrico Nacional: leg. 1.066/1, n: 1, fol. 54 r. Agram a Santiago La Parra lagentilesa que ha tingut facilitant-nos la informaci procedent de larxiu. La intenci divulgadoraque fem aconsellava estalviar les notes a peu de pgina per no entrebancar la lectura. Per tantremetem el lector interessat a la bibliografia final. De tota manera ens ha semblat necessaricitar la documentaci arxivstica que hem fet servir.2AHN: Inquisicin, leg.: 806-II, fol. 58 r. 23. La Pilota Valenciana24 Unitat Didctica A Alacant sobria un trinquet als afores de la vila vella, on jugaven els aficionats de les classes benestants. I no sols sesbargien els cristians. Els moriscos es vanagloriaven, segons Aznar Cardona, de "baylones, jugadores de pelota, tiradores de bola y del canto y corredores de toros y de otros hechos semejantes de gaanes". Per exemple, Ferran Garcia-Oliver conta que labat de Santa Maria de Valldigna sasseia a la porta del monestir per vore partides de pilota entre els moriscos de la Xara i els cristians de Simat. I al terme de Relleu hi ha un paratge denominat Trinquet dels Moros. 3.4 Segle XVII. ...i tamb de bandolers Per hem de recordar que el joc de pilota seguia practicant-se a la cort reial. Melchor de Santa Cruz Dueas en el llibre Floresta espaola de apotegmas..., inclou una ancdota en qu un individu pregunta qui s aquell gentilhome que va per la cort amb un bon cavall i voltat de criats. I li responen: "Es un home que al juego de la pelota, sin otro oficio ni renta, sustenta eso que veis". I contesta: "No he visto hombre que con faltas ajenas remedie las suyas, como ste". Diuen que a les acaballes del segle XVI, Felip III, que encara era prncep, visit Xbia acompanyat pel marqus de Dnia, i, en el transcurs duna partida de pilota en qu participava, deman al pblic per una pilota incerta i ning no gos opinar, cohibits per la rellevncia del personatge. Sols Antoni Banyuls, un criat del marqus, trenc el silenci: "Altesa, vs no teniu cap falta, per la pilota que heu jugat, s". I diu la llegenda que, impressionat per tan hbil resposta, se lendugu a la cort. En realitat devia ser un servent de confiana del marqus, que el pos al servici de lhereu de la corona. Banyuls sab guanyar-se la voluntat del seu nou senyor que, en pujar al tron el mantingu al seu costat. Al cap dels anys torn a la Xbia nadiua, des don establ una interessant relaci epistolar amb personatges de la cort als qui tractava amb gran familiaritat. En una daquelles missives, concretament en la dirigida al marqus de Dnia el 14 dabril de 1651, afirma: "Los Reyes me han hecho honra de darme cavalleras y noblezas y varas reales, que me alcanz su agelo de S. E. por mi lealtat y mis servicios". Una de les regalies que obtingu guarda relaci precisament en locasi en qu conegu el futur rei. Es tractava de la facultat daprofitar-se dels beneficis que generaven alguns jocs, entre els quals es trobava el joc de pilota als trinquets de la ciutat de Valncia. Felip III li la conced per reial privilegi signat a lEscorial el 6 dagost de 1616. Ell la vengu a lHospital de Valncia per 1.659 lliures el 30 de setembre de 1633. No sabem si els guanys de Banyuls foren importants, perqu la gent persistia en el joc al carrer i especialment a la plaa de Penya-roges, que prengu el nom de la Pilota per ls que sen feia fins a les darreries del segle XVIII en qu, segons Orellana, els vens "procuraron desviar de esse sitio lo que ms que de diversin les serva de incomodidad". 24. La Pilota Valenciana25 Unitat DidcticaA vegades les partides que sarreglaven causaven greus litigis, com el queorigin Laudomio Mercader, fill del comte de Bunyol, que dissabte 27 de junyde 1615, a mitjan vesprada, va traure la pilota de vent des del taulell o botador,amb tan mala fortuna que entr per la finestra de la casa den Pau deSanoguera i colpej el rostre de nAntoni Bellvs, que hi era jugant a les cartes.Com diu el dietari de Joan Porcar, "li peg en lo ull dret y li fu eixir molta sanchde aquell y ab gran perill de perdrel y li buid lo ull". I nacabava la crnica ambuna invocaci, pensant en les probables conseqncies: "Du mos lliure dedesastre".A la plaa hi havia un dau que figura com a fita en escriptures de propietat. Unaltre dietarista, Joaquim Aierdi, reporta que l1 de juny de 1679, dia de Corpus,una dona aragonesa duns 50 anys, que, segons deien, estava esperitada,"entr en la casa que est el dau de jugar a la pilota, en la plaa de laPenarrocha, que s de don Melchior Sisternes", es llev la mantellina i el velque duia i es llan a un pou que hi havia, on sofeg.Eixa plaa, hui denominada de Mariano Benlliure, encara s recordada per lespersones dedat com plaa de la Pilota.Per no sols es jugava a la capital, sin per tot el regne. A principis denovembre de 1609, segons conta Gaspar Escolano, es trobava el mestre decamp Sancho de Luna a Benissa presenciant una partida de pilota, quan espresent el rector del poble per dir-li, davant de capitans i soldats, que, si nomentia un pronstic que shavia imprs a Valncia, els moros patirien una granderrota a mans dels cristians el dia 4 de novembre. Es tractava dels moriscosrevoltats de la Vall de Laguar, que foren tan cruelment represaliats. Aconseqncia deixa notcia molts valencians volgueren seguir-lo cap al lloc onshavia de lliurar la batalla, el poble de Murla, que curiosament ja per aquelltemps tenia un trinquet.I el 2 dagost de 1618 el duc de Gandia, Carles Francesc de Borja, envi unesinstruccions generals als seus batles en les quals sinclou la prohibici de jugara pilota els dies faeners i mentre es poguera treballar al camp "tanto por lo quedexan de trabajar como per el mal exemplo que se da". 3 Ell i la seua familia, encanvi, no tenien cap impediment. El mes dagost de 1636, el seu successor alducat, Francesc Ddac Pasqual de Borja, desprs virrei de Valncia, mentredescansava duna partida de pilota enfront de la casa del comte dAnna, va vorePere Vidal, un llaurador dAdor, que evidentment vulnerava la pena dedesterrament per tres anys que li havien posat poc abans per dur una escopeta.La seua denncia li degu reportar que li fra doblada la condemna.Per si no podien jugar els camperols, s que ho podien fer els bandits que, aligual que els senyors, tenien temps i diners. Aix, com conta Aierdi, elssospitosos dhaver assassinat un moliner el 22 dagost de 1667 hi cercaren la3AHN, Osuna, leg.: 1.037, n. 137, 139 i 140. 25. La Pilota Valenciana26 Unitat Didctica coartada: "Induhiren testimonis falsos, de Llria, que diguesen que dos dies avans estaven en Llria, jugant a pilota". Vicent Escart aporta tamb un document de 1678 on sexposa que en un carrer de Mira-rosa, llogaret de la Marina, "fonch vista jugar a pilota una quadrilla de ms de vint hmens, que portaven tots charpes y, en aquelles, caravines y pistoles, ab ses escopetes llargues, en forma y trache de bandolers". Lepisodi ens fa recordar la llegenda del fams bandoler Joan de Serrallonga, que es va vore forat a la mala vida per una mort que caus en el transcurs duna partida de pilota al trinquet de Vic. Un conreu tan general era inevitable que deixara senyal en la comdia Los amors de Melisendra, del popular pare Francesc Mulet, on Gar oferix a Gaiferos una tirallonga de jocs, entre els quals hi ha el trinquet, per tal de distraurel de la desolaci que lenvax per la llarga captivitat de Melisendra a mans dels moros. 3.5 Segle XVIII. Trinquets, convents, parrquies i hospitals La popularitat del joc de pilota continu sense minva pertot arreu del territori valenci al llarg del segle XVIII. Ens ho indiquen novament de manera indirecta diverses obretes literries com per exemple el Roman nou, curios, y entretengut, hon se referixen els jochs, entreteniments invencions, que els gichs de Valencia, eixerciten el lo transcurs del any, per els carrers, y places de la Ciutat..., publicat per Carles Ros lany 1752. En ells safirma que el nostre joc no t carcter estacional "puix tot lany voran als gichs ab sa piloteta en m". O en el Colloqui nou de Pep de Quelo, atribut al mateix autor i editat el mateix any, on el llaurador que dna nom a la pea exhibix les seues virtuts a una dama que vol enamorar, entre les quals figuren ser un bon corredor de joies, lesport hpic valenci, i traure, en jugar a pilota, "moltsim llarc y arrimat": Tamb s ben indicativa la gran quantitat de locucions que sincorporen al valenci colloquial en sentit figurat referents al joc de pilota, com queda profusament manifest en la novelleta Rondalla de rondalles de lontinyent Llus Galiana, text paremiolgic per excellncia. Aix mateix els bans enrgics i amenaadors, que no cessaven, permeten suposar la intensitat del joc al carrer. Lany 1741, Joseph de Fondesvieja, intendent general del Regne, corregidor de justcia major de la ciutat, fa pblica una crida en qu es prev a tot aquell que jugara a pilota pels carrers de la poblaci o als ravals amb una multa de tres lliures i un mes de pres. Els pares respondrien pels fills i els amos, pels criats. Els motius eren que, tant els dies de festa com els de faena, els xics faltaven als seus estudis i els hmens a les seues ocupacions per causa del joc, a ms de lalgaravia que sarmava, 26. La Pilota Valenciana 27Unitat Didcticael perill de les pilotades i la trencadissa de vidres, tot aix a pesar que hi haviallocs tancats destinats al joc.El trinquet a qu hi feia referncia era el construt lany 1734 al costat de laporta del Real per lHospital de Valncia, que recordem que adquir el dret reialper compra realitzada a Antoni Banyuls. La cdula fou renovada lany 1745 perFelip V, per les monges de lEncarnaci en bastiren un altre, adossat al seuconvent. El nou local adquir ben prompte una gran afluncia de pblic ilHospital, que veia perdut el dret a lexclusivitat, present les reclamacionsoportunes a la cambra reial el setembre de 1748, per segurament resultareninfructuoses.Lany 1750 el convent pag set dotzenes de pilotes, que es gastaren durantaquell any, per 8 lliures i 8 sous. I la reparaci de les cadires cost 6 lliures i 8sous.Entre els espectadors del trinquet rival hi havia el plater Antoni Surez, quedescriu en el seu dietari la sorpresa que tingu en descobrir entre el pblic, alagost de 1778, un home amb els cabells verds. De qualsevol manera lacompetncia no debilit lassistncia dun nombre daficionats creixent.Lany 1820 les religioses encara ingressaren pel trinquet 250 lliures, si bhavien de suportar la molstia de vore pujar ara i ads a la teulada del conventper tal de recuperar les pilotes encalades.A la ciutat de Gandia, en canvi, les monges clarisses no foren tan pacients, entrealtres coses perqu noms en rebien els perjudicis. LAjuntament, per tal devitarque es jugara a pilota per qualsevol carrer "embarazando el curso a las gentesy aporreando a otras al tiempo de transitar", el limit al carrer de Santa Clara, alcostat del convent. I segons comentaren els edils en sessi celebrada el 15 dejuliol de 1777, les monges havien de sofrir quotidianament la bullcia, els crits iles paraules indecoroses que es proferien. Per tal de solucionar el problema,pensaren de traslladar-lo extramurs, on construren un trinquet apegat a lamuralla al costat de la porta de Valncia, per no reunia les mesuresnecessries, motiu pel qual la gent es retragu. Ara el sndic personer proposavalaixecament dun bon trinquet de dimensions adequades a compte de lhospitalde Sant Marc, que, arrendat, podia donar beneficis importants a la instituci, tannecessitada i, al mateix temps, aconseguiria "el comn la diversin pblica dedicho juego desterrando sus malas resultas".El ve Francesc Miralles present un memorial en qu afegia argumentsfavorables. Es comprometia, en cas de bastir-se el trinquet, a arrendar-lo durantquatre anys a ra de 50 lliures anuals. La ciutat no present cap impediment alprojecte, per calia demanar el perms al duc com a senyor directe dels fossats.44 Arxiu Municipal de Gandia. Llibre dacords 1777-1779, sessions 15-VII-1777 i 18-VII-1777,sig. 40. 27. La Pilota Valenciana28 Unitat Didctica Per tal deixamplar lantic tamb resultava imprescindible comptar amb una porci del vall plantat de moreres pertanyent a lhospital, que tan sols rendava 15 rals anuals. Un informe del majordom del nosocomi afirmava que, amb un lmit de 300 lliures, al qual podien coadjuvar les almoines de persones caritatives, dels pobles que tenien dret a ingressar malalts i dels entusiastes del joc, es podia emprendre lobra "sin dexarla de la mano, para que no se entibie, enfre el fervor de los aficionados". La sollicitud de lhospital, datada el 23 dagost de 1777, demanava una resposta rpida del duc, que al mateix temps era el patr de la instituci, perqu "no se malogre tan ventajosa ocasin". Per el perms tard ms dun lustre i les obres no pogueren acordar-se fins a la sessi de la junta de lhospital celebrada el 10 de desembre de 1783. El trinquet sestendria des de la paret de la porta fins a la primera torre de la muralla, i es fu seguint el projecte de larquitecte fra Onofre Trotonda. Adossat al de pilota, se ninstall un altre de birles. El primer arrendatari fou Ignasi Moreno, que el mes de juny de 1785 present un memorial en qu exposava que una crida pblica, proclamada per ordre de la justcia, que prohibia el joc de pilota als jornalers en dies de faena li havia reportat prdues, ra per qu demanava una rebaixa en la suma a pagar. El segent llogater fou Salvador Asensi, que aconsegu la subhasta per a quatre anys per 460 lliures. El nou responsable deman que salaren les parets del trinquet de birles perqu el fet destar exposat als ulls dels vianants al Prado, que servia de passeig a la ciutat, retreia els possibles assistents. Aix mateix el juny de 1786 sollicit, i se li conced, una rebaixa de huitanta lliures perqu no shi havien realitzat les millores promeses, i dos anys desprs, huitanta ms, perqu assegurava que havia disminut moltssim el concurs de la gent. En la mateixa sessi on sacord la petici, tamb es decid reformar la paret del front per traure-la a esquadra.5 El trinquet dur fins al gener de 1839 en qu el tombaren per fortificar la ciutat. El mes de mar segent lAjuntament resolgu pagar-lo a lhospital.6 Durant el segle XIX tamb es construren trinquets a Alcoi, al costat del portal dAlacant, i, a la mateixa ciutat dAlacant, el denominat de la Vilavella. A Sagunt, el clero local nedific un al cam ral, arrimat a la muralla. A Dnia, un altre lany 1778, tamb a iniciativa de la parrquia i segons el projecte de lenginyer Antoni Semper. Lany 1806 el capit general norden la demolici perqu perjudicava la defensa de la porta de la Mar, per acab respectant-lo a petici del clergat i amb la condici de rebaixar-li el front a laltura de la tronera de la torrassa per tal de no obstaculitzar el foc dels canons. 5 AMG. Llibre segon de resolucions de lHospital 1727-1837, sig. 1823. 6 AMG. Llibre dacords 1838-1841, sessions 25-I-1839 i 15-III-1839, sig. 59. 28. La Pilota Valenciana29 Unitat DidcticaA Llria sinaugur, el 1752, el trinquet de les nimes, situat entre lesglsia dela Sang, que nera la propietria, i la muralla del castell. Per ben prompte, elmar de lany segent, lalcalde major prohib jugar els dies de faena; i "que elsdies de festa, que els aficionats bolgueren jugar, anaren a sa casa per la clauy que despus la tornaren". Eixes disposicions generaren un conflicte entrelAjuntament i la parrquia, que hagueren de posar en mans dadvocats per taldaconseguir que fra permesa "tan justa recreaci". Lany 1766 ja apareixcom a administrador mossn Vicent Alcocer, eclesistic beneficiat. Msendavant el tragueren a licitaci.Lany 1785 es present una sollicitud per alar un trinquet en un empriu annexa les muralles del Grau de Valncia per tal de distraure els mariners quanestaven a terra. No se sap si sarrib a edificar. LAjuntament estava dacord,sempre que es jugara amb moderaci per tal de defugir les malesconseqncies per a les llars, cosa que obligaria a demolir-lo.Com hem vist, augmentava el nombre de trinquets, la majoria construts perlhospital o la parrquia locals, que solien arrendar-los en pblica subhasta.Aix mateix hem pogut comprovar que les interdiccions i les limitacions no esreduen al joc al carrer, sin que estrenyien tamb al tancat. A pesar de tot laprctica del joc de pilota no decreixia, tret dentre la classe noble, de la qual,a diferncia dels segles anteriors, no hem sabut trobar referncies. Com deiaMarc Antoni Orellana, a Valncia sempre shavia considerat un joc lcit, honesti decent. Ara b, podrem afegir que la persecuci permanent que sofria desde feia quatre segles semblava desmentir-ho. Lany 1792, quasicontemporniament a lafirmaci de lerudit valenci, el Diario de Valenciainserta un ban, reportat per R. Agull, en qu samenaava els "delinqents"que gosaren jugar a pilota pels carrers i murs de la ciutat, i all on hi haguerafanals, amb tres dies de pres i una multa de 10 rals de bill.3.6 Segle XIX. Auge popular i desdeny burgsEl segle XIX s duna gran importncia per tal de comprendre la consideracique el joc de pilota t per als valencians actuals. La seua prctica decau entotes les regions espanyoles fins a desaparixer, tret del Pas Basc, que, comhem vist, en la segona mitat de la centria abandona el juego largo ipromociona les noves modalitats de joc indirecte. s aleshores quan elsvalencians estimen com una cosa prpia i exclusiva un joc que no cessa en elseu auge i que, a ms, es remunta a temps medievals.Per tal devidenciar la preponderncia i la generalitzaci que hi obtingu,noms cal recordar que es multiplic la construcci de trinquets. Sols a laciutat dAlacant se nobriren cinc.A la ciutat industrial dAlcoi sinaugur lany 1863 el del carrer de la Cova Santa,que tingu com a arrendatari el fams jugador Vicent Sapia "Bota". Estava obertde 7 del mat a 8 de la vesprada, se suposa que en les estacions de ms horesde llum. Constava de tres galeries cobertes i anunciava abonaments mensuals. 29. La Pilota Valenciana30 Unitat Didctica A Dnia, arrambat a les muralles del castell, sobr lany 1874 el de Vista Alegre, hui gojosament recuperat. A Xbia tamb saprofit la muralla per bastir-ne un. A Gandia es reedific el que havia estat recolzat a la muralla nord, que torn a desaparixer en enderrocar-la, per en els darrers anys del segle se nobriren dos quasi consecutivament. A Castell probablement sn tamb del segle XIX el trinquet de Baix, situat al carrer Governador, i el de Dalt o de lHospital. A Valncia tamb inauguraren cinc trinquets entre els quals destaca el del carrer Pelayo, que obr les portes el 20 dagost de 1868 i que hui s considerat la catedral de la pilota valenciana. Segons Llus Tramoyeres, en tots es jugava a lestil del pas, s a dir a llargues, amb pilota de vaqueta i guant de cuir. La corda divisria es degu introduir en el tombant del segle. Tamb el joc al carrer assol el seu apogeu amb partides i desafiaments memorables com alguns de qu es feu eco la premsa tals com el que sorganitz entre el marge esquerre i dret del Xquer, celebrada a Benifai dEspioca el desembre de 1849. Senfrontaren Roquet de Penguila, Salvador Cremades de Bellreguard i el Sagal de Petrer; contra Miquelet de Riba-roja, el Paler de Torrent i Caragol de Benimmet. En un poble que ratllava el miler dhabitants, sajuntaren quatre mil espectadors. Les travesses foren quantiosssimes i no es produ cap incident digne de menci. Tant ahir com hui es tracta dun deport de cavallers on el pblic fa gala de respecte i educaci. Una altra partida important fou la disputada a Ondara el 26 de novembre de 1880 entre jugadors de la Marina i de la Safor en la qual sarribaren a travessar 60.000 rals, una suma extraordinria per a lpoca. O la jugada a Alcoi el 27 dabril de 1894 com a un acte important de les festes de Sant Jordi, en qu sacararen Nelet de Murla, Daniel de Murla i Juliet dOndara, contra Jaume de Petrer, el Barberet de Beniarbeig i Angelino de Benigembla. Com hem pogut comprovar, les procedncies dels jugadors conformen un bell mosaic de la geografia valenciana. Els pilotaires famosos eren reclamats en viles i ciutats per a les fires i les festes patronals, o per a partides de rivalitat, que immediatament generaven una gran expectaci. La seua popularitat arrib fins al punt que folkloristes com Mart Gadea, en Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del G, o Josep de Orga, en un apndix del llibre Tipos dauca, coordinat per Constant Llombart, esmenten els ms destacats de la primera meitat del segle amb les seues caracterstiques ms definitries: Roquet de Penguila, expert a arreglar partides i a guanyar o perdre en funci de les travesses; Bandera, destre a fer lescala; Melero, que li deien aix pel seu ofici, el qual exterioritzava lalegria fent volantins; el Nene, combatent amb els liberals, que tenia una casa de beguda; els germans Panxes, carnissers; el Pilotero, artes 30. La Pilota Valenciana31 Unitat Didcticade pilotes de vaqueta, dolainer i organitzador de la dansa dels nans en laprocess del Corpus... I un altre personatge pintoresc i entranyable de la ciutatde Valncia, Mondiu, que all per 1860 es posava pels matins a la plaa de laSeu a imitar amb les seues carreres i colps, ell tot sol, ferint i restant, elsjugadors que els dos centenars de persones que solia convocar coneixiensobradament: Bota, Caragol, Mateuet de Montaverner, Roquet...Per a ms deixes figures, el joc de pilota era practicat en qualsevol carrerdels pobles com un dels entreteniments preferits dels valencians. MartGadea, en la seua obra Tipus despardenya i sabata, ens noferix un bonexemple en la descripci que realitza de les famlies del seu lloc de naixena,Balones (el Comtat). All apareix "el Cabrerot", "un homent com un trinquet,grs y quadrat", i daltres com el tio Flaret, que no pensaven "ms quendivertirse pru corrent festes, juant pilota y jarrant en giques...".El mateix autor escriv una obreta, probablement allusiva, per illocalitzable,titulada Pilotes y marchadors; i en la celebrada Ensism de totes hebres, finsi tot se li acud fer de la pilota soluci dendevinalla: Soc dona y tinc prou faltes, estic del tot unflada, y em peguen en les galtes al vrem sols parada.Daltres com Josep Maria Bonilla, en "Versos desclafit", trobaren en el joc depilota una bona translaci metafrica del seu tarann singular i combatiu: Que trach llarch de sobaquillo de baix cama y de rebot.I els redactors dEl Mole, en els diversos ttols que el peridic an adoptant,trobaren en les locucions del joc un bon instrument de suport per als seuscontundents judicis poltics. En El Rabe (3-X-1840) asseguren que tot el quehan comentat en la sessi s veritat. El qui els pretenga replicar "que alse elcap, y li tornarem la pilota al chc ms pronte que dir sirera". En El Piulo (12-XI-1840) afirmen que es tornar a reproduir "poc manco" la mateixaineficcia paralitzadora i el "chc quedar dos y ralla, y la pilota encal". EnEl Tro (20-XI-1840) reclamen instaurar una regncia a Bilbao que nosencante: "que pegue dreta y esqurra y de mandr y de baix cama".Curiosament, en ocasions, les tensions poltiques tamb afectaren la prcticadel joc. Al desembre de 1848, Manuel Pearroja, arrendador del trinquet de lesnimes de Llria, deman una rebaixa en la quantitat a pagar perqu la majorpart daficionats de la vila, "sugetos muy comprometidos a favor del trono denuestra Reyna", havien deixat de jugar per les contnues amenaces de lesfaccions carlistes. El clergat propietari desestim la petici perqu entenia quela subhasta shavia realitzat a tot risc. 31. La Pilota Valenciana32 Unitat Didctica En el perode que ressenyem tamb succe un altre fet que, en el cas valenci, t una relativa importncia. El 30 de juny de 1857, Salvador Cerd, trinqueter de lEncarnaci, present a lAjuntament de Valncia un reglament per tal daclarir els continus dubtes que shi generaven en el transcurs dunes jugades sobre les quals shavia apostat.7 Dissortadament no descriu el joc, per s les curioses circumstncies que podien ocrrer, especialment en la qesti de les ratlles. Tot i la modstia de la iniciativa, s el primer text sobre la normativa del joc escrit per valencians, potser perqu la seua idiosincrsia ha confiat tradicionalment en la paraula donada, tant per a lexercici de la justcia, cas del Tribunal de les Aiges, com per als tractes de venda de collites. Cap a finals de segle sinici una evoluci sociolgica que acab afectant seriosament lesdevenidor del joc de pilota. Es tracta dun cert menyspreu de la burgesia de la Restauraci, que parallelament encetava el procs de substituci lingstica a favor del castell, cap a un joc que consideraven rstec i contrari a la modernitat. Lactitud de la classe dominant valenciana, tan contrria a la de la burgesia basca, que expand fins i tot internacionalment les seues modalitats de joc acabades destrenar, influ poderosament en el prestigi social del joc de pilota valenciana i la seua possible difusi. Ens podem fixar, per exemple, en el cas de Gandia, que, a partir de 1881 amb lenderroc de les muralles, leixample de la ciutat, el ferrocarril a vapor, lExposici Regional i ledici de premsa prpia, sobria a la modernitat i al progrs. El joc de pilota hi hagu de suportar una srie de prohibicions promulgades amb crides pbliques i remarcades en les ordenances municipals de policia urbana publicades lany 1882. Es vedava qualsevol joc de xiquets que causara perjudici a carrers i passeigs, arbres, parets, portes, vidrieres i fanals de lenllumenat. Aix mateix, les carreres susceptibles de molestar els vianants, les paraules indecoroses, les rinyes i les harques, la solta de petards i coets i, explcitament, els jocs de la tonya i el de pilota. El primer setmanari gandi, El Litoral, collaborava decididament en lanimadversi cap a un joc que semblava voler eradicar. No sols reclamaven la intervenci de la policia municipal a la plaa del Palau, que "algunos nios y aun menos nios" convertien en trinquet amb perill dels transents i els residents, a banda dels crits i la gatzara; o al carrer de la Llimera, on habitualment a la una del migdia sentretenien "unos chicos grandes" jugant a la pilota i molestant el venat, sin que, a ms, feien campanya perqu lAjuntament, tan propici a les reformes urbanes, venguera el trinquet de pilota existent al costat de la porta de Valncia, "que para nada aprovecha, y a que adems que se vendera como solares a muy buen precio, se hermoseara mucho Ganda si all se edificara". El text s dagost de 1881. El trinquet es venia el maig de lany segent. 7Arxiu Municipal de Valncia. "Reglamento para el juego de pelota del trinquete de la Encarnacin", secci primera sub-I, classe III, sub-D, Expedients de fira i festes. 32. La Pilota Valenciana33 Unitat DidcticaPer era un moment en qu les bones partides congregaven gent no sols dela comarca de la Safor, que comptava ms de 50.000 nimes, sin tamb deles comarques venes. Aix la demanda provoc que, a finals de 1897, MiquelPeir Fuster obrira un trinquet a la vora de la carretera dAlbaida; i lanysegent, Salvador Llorens Garcia, un altre entre una fbrica de gel i la sendade Valncia, fitant amb les installacions del ferrocarril, motiu pel qual esdenomin trinquet de lEstaci.8 I daltra banda comenaren a construir-sen enaltres municipis vens. Per exemple, el maig de 1900 se nobr un altre allimtrof Bellreguard.3.7 Segle XX. Perills, incerteses i adequacionsA principis del segle XX el joc de pilota es trobava escampat per totes lescomarques valencianes, shavia ensenyorit dels carrers i era un acte destacatde les festes majors. Els desafiaments entre els jugadors ms destres depobles vens illusionaven la gent, que els comentava animadament i acudiaamatent per tal de viure lemoci de la contesa i travessar alguns duros. Eraun ambient que descriu ben vivament la primera autobiografia dun jugador depilota, la de mossn Vicent Cremades Marco El Blanquet.Augment profusament el nombre de trinquets, per noms esmentarem els deCrevillent, Elx, Elda i Petrer, a les comarques meridionals de la vora delVinalop; o els de les ms septentrionals, com Morella (els Ports) i Benassal (AltMaestrat). A la Serrania, com pertot arreu, jugaven a llargues, i a la Marina, aperxa; a la Safor i la Vall dAlbaida, al raspall; a lHorta a galotxa; i a Monver,sembla que a les cavallerisses dels hostals comenava el germen de les futuresgalotxetes; als trinquets, a raspall, escala i corda i al rebot.Per exemple, a Gandia, desprs de cinc segles dictant ordres contra el joc depilota, el deport valenci per excellncia continuava ben viu. En les festespatronals solien organitzar grans partides, tant als trinquets com al carrer. Lany1904 se nanunciava una despectacular al trinquet Nou en qu "jugarn los msdiestros pelotaris, conocidos en Valencia y todo el Reino". Lany 1915, esdisputaren al carrer Duc Carles de Borja. I, aix, amb alguns alts i baixos, i ambpresncia inclosa de linspector perseguidor de blasfmies, lantic fil conductorpersist. Fins i tot lany 1924 al padr dhabitants de la ciutat hi havia censades lesgermanes Alandete Serra, una sabatera i laltra pilotera.9 Lany 1927 hi haguerenvibrants desafius al carrer Vallier-Pellers. I quan desaparegueren els dos trinquetsmencionats, se nobr un altre, lany 1936, que fou collectivitzat durant la guerra,temps en qu el rector-pilotaire Vicent Cremades visqu el moment ms decisiude la seua existncia en qu es lliur dun imminent afusellament perqu elsmateixos que lhavien ordenat li descobriren, a la butxaca, un guant de jugar apilota, cosa que els despert admiraci i respecte.8AMG. Expedients i sollicituds per a llicncies de construcci i reforma 1895-1900, sig. 1791.9AMG. Padr dhabitants 1924, fol. 48 v, sig. 1751. 33. La Pilota Valenciana34 Unitat Didctica Aquell trinquet, anomenat Vell, coexist fins a 1988 amb el del Zurdo, inaugurat el 16 de maig de 1952, considerat hui el segon en importncia de tot el pas desprs del capital Pelayo. Aix mateix diverses obres literries prengueren com a tema el joc de pilota com un element ben representatiu de la cultura popular valenciana. Hi destaquen lextens roman "La partida de pilota", dAntoni Palanca i Hueso, premiat en els Jocs Florals de Lo Rat Penat lany 1904. La novelleta Val y trenta... de Josep Barrachina, apareguda lany 1909 en la collecci de narrativa curta El Cuento de Dumenche. O lagosarat exercici escnic dEstanislau Alberola en la pea en un acte i en vers De la mateixa sanc, estrenada lany 1926 en el teatre Moderno de la capital i publicada poc desprs en la collecci Teatro Valensi, on la trama es desenvolupa al voltant duna partida de pilota de galotxa i bot, interpretada amb tota versemblana davant els ulls dels espectadors. En canvi, a Valncia, focus irradiador dideologia i de modernitat, el secular joc valenci dequeia acceleradament. Desaparegueren els trinquets de Marxalenes i el de Juan de Mena i qued noms el de Pelayo, prop de lestaci de trens, que facilitava lassistncia dels aficionats dels pobles de lHorta, atrets per linters duns cartells que patentitzaven la puixana del joc en totes les contrades del territori, tot i que la seua confecci quedava coartada en part per la lentitud de les comunicacions. Aix, per exemple, el 19 doctubre de 1922, el diari Las Provincias anunciava una partida a les tres de la vesprada entre Puchol de Llria; Meseguer de Sueca i Miana de Simat (rojos) contra Espuig de Valncia; Andrs de Marxalenes i Andrs dAlboraia (blaus). s a dir un equip amb components del Camp de Tria, la Ribera i la Valldigna contra un altre de lHorta. Per sadvertia que, si els de Llria i Simat no arribaven a temps, la partida sajornaria un dia i sen jugaria una altra entre Molina de Gandia; Aranda de Vallada i Calvo de Valncia (rojos), contra Martnez de Paterna, Andrs dAlboraia i Lloren de Valncia (blaus). Safegien, per tant, la Safor i la Costera. Eixes combinacions constituen un precis exemple dincorporaci de les comarques a una capital que massa sovint shi girava desquena i es tancava, autosatisfeta, al cintur del Cam de Trnsits, aliena el batec dels pobles. De qualsevol manera es tractava dun exercici dintercomunicaci enganys. Lesbs de la falla Comdies-Tertlia de lany 1900 alludia a les reformes urbanes i les seues conseqncies, i retratava un obrer, armat amb un pic, enderrocant les manisetes indicadores del carrer Trinquet de la Morera, mentre uns personatges populars es retiren abatuts, carregats amb unes escasses pertinences. Lescena reflectix magnficament la situaci i els nous factors a tindre en compte: una ciutat densificada al mxim, que en el darrer quart del segle XIX multiplic per 15 els seus habitants i que estava redefinint els seus mbits; la pressi urbanstica, com ja vrem en la referncia de Gandia; la ideologia de la burgesia urbana, que pretenia una classe treballadora productiva i disciplinada, que no interrompera la seua tasca per qualsevol diversi injustificable com lassistncia a partides de pilota; i al mateix temps, una voluntat de distanciament de la rusticitat pobletana, que incloa tamb el canvi idiomtic. 34. La Pilota Valenciana 35Unitat DidcticaLany 1908 el llibret de falla dels carrers Ciril Amors-Pi Margall, premiat perLo Rat Penat, del qual era autor Sever Guastavino Robba, constatava que elsxiquets, que abans es contentaven jugant al sambori o a la pilota, ara preferienel dibolo.Lany 1923 la revista Pensat i Fet, fidel testimoni del seu temps, indica moltencertadament la nova orientaci de les festes del cap i casal. A ms de laseua grcia implcita, la literatura fallera fa evident tamb el seu valorsociolgic: El programa s atractiu, puix hi ha msiques i ball i lo que s ms suggestiu: un gran partit de foot-ball.Efectivament el futbol era un esport emergent, que provenia dAnglaterra i queera ben del gust de les classes dominants, amb poder per a difondre i imposarestils i modes. La novetat relegava els models ancestrals amb el vistiplau dela burgesia urbana, que lendevinava til com un instrument per a apaivagarles tensions socials i fins i tot per a crear falsos enemics comuns, com unanova esglsia capa dunir emocionalment els anhels de milers de persones,moltes delles procedents de lxode rural, que havien abandonat les seuesformes de vida amb el consegent desarrelament, i que maldaven per integrar-se en la nova societat de masses.Lanttesi entre la ruralia i lurbs s el tema de la comdia dramtica en tresactes i en vers Terres secanes dEstanislau Alberola, estrenada al teatre de laPrincesa de Valncia a labril de 1924. Lanci senyor Vicent critica duramentels seus nts per descastats. Els fonaments de la vida del poble sn la terra,la casa i la fe. Aix s la ptria, juntament amb els costums populars, com eljoc de pilota.Les dos lnies de tensi apuntades podien conduir a la deslegitimaci o a lafolkloritzaci de les formes culturals tradicionals entre les quals hi ha el nostreesport, que ara senfrontava, a mitj termini, a un perill superior al querepresentaven les seculars prohibicions. Lespontanetat popular del joc depilota, ents com a consubstancial a la vida quotidiana dels valencians ipracticat quasi exclusivament com a deport, s a dir, entreteniment o diversi,entrava en conflicte amb un esport ali, mancat dels antics elements de relaciamb lentorn, per que esdevindria ben prompte espectacle de masses. A mstot el poder estructural de la premsa, la rdio i la publicitat es decantarenprimordialment al servici del nou esport mentre que el joc de pilota seclipsavaa les ciutats, tot i que encara llua als pobles, a pesar que vivia absolutamentdesprotegit, com la planta silvestre de qu parlava Lloren Millo. Curiosamentels setmanaris valencianistes del temps de la II Repblica com El Cam oblidenel joc de pilota, tot i que parlen de futbol, boxa, atletisme, ciclisme o aviaci.Devien pensar, tamb, que la via de la modernitat estava renyida amb latradici? 35. La Pilota Valenciana36 Unitat Didctica En la immediata postguerra es crea la Federacin Espaola de Pelota, on tamb sinclou la valenciana, per amb un pes insignificant al costat de la preeminncia de la basca. Aix, per, no fou obstacle perqu els trinquets seguiren omplint-se, perdurara el joc al carrer i anaren succeint-se generacions de magnfics jugadors amb Quart, Juliet dAlginet, Rovellet, Eusebio o Genovs com a mximes figures. Ara b, durant els anys 60 es produren una srie de canvis sociolgics que podien agreujar fatalment el ja incert avenir del joc de pilota en terres valencianes. Laparici de la televisi, amb la promoci i la popularitzaci dels ms diversos esports, estranys fins aleshores, com el tennis, el bsquet o lhandbol. Lexpansi econmica, amb els cotxes, que comenaren a embarassar els carrers; les noves formes constructives, amb miradors damples finestrals i vidres frgils; la revoluci dels sectors productius en qu la poblaci ocupada en el secundari i en el terciari superaren la de lagricultura, amb la consegent alteraci dels horaris laborals i dels hbits socials, i la relegaci del carrer com a espai de relaci humana, eren factors crucials que amenaaven la pervivncia del joc de pilota. Comenaren a tancar-se trinquets mentre que sobrien els primers poliesportius municipals. Un indicatiu poders de les noves tendncies. Els escassos tractadistes del joc, Roberto Rosell, Jorge Trulock o Lloren Millo, palesaren en els seus textos el pessimisme que es respirava. Fins i tot Millo, que enllaava el joc de pilota a la llengua prpia com a trets distintius dels valencians, en preveia una desaparici conjunta. Per amb la consecuci de la democrcia i la promulgaci de lEstatut dAutonomia, els valencians iniciaren un retrobament cultural i una recuperaci de lautoestima que nafavorien la revitalitzaci, a la qual coadjuv tamb el nou impuls que s