Embed Size (px)
DESCRIPTION
Resum de la Revolució Industrial. Fet per Alba, Yaiza i Albert.
Citation preview
La Revolució Industrial és un període històric comprès entre la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX, en el qual
l'Anglaterra en primer lloc, la resta de l'Europa continental després, i per últim Estats Units i Japó, pateixen un conjunt de
transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals.
La primera fase es va estendre des de mitjans del segle XVIII fins al 1870, aproximadament. Va ser una etapa
de creixement econòmic espectacular que va finalitzar cap al 1873, any en que es va iniciar una gran crisi
econòmica a la Gran Bretanya.
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: Les condicions que la van impulsarREVOLUCIÓ INDUSTRIAL: Les condicions que la van impulsar
Les condicions que van impulsar la Revolució Industrial a Anglaterra es van produir d’una manera
gradual, simultània i interrelacionada, i són considerades com les causes que van impulsar l'arrencada
de la indústria.
Aquestes condicions són:
1.L’augment de la producció agrària que va permetre alimentar una població que estava creixent.
2.Una mà d’obra disponible per a treballar en les noves indústries.
3.L’existència d’un capital suficient per a invertir en les fàbriques.
4.L’expansió del comerç.
5.Les innovacions tècniques.
6.Una nova mentalitat empresarial.
7.Un marc polític favorable a la desaparició de les relacions senyorials.
UNA NOVA MENTALITAT: El liberalisme econòmicUNA NOVA MENTALITAT: El liberalisme econòmic
El liberalisme econòmic és la doctrina econòmica que té com a base la teoria exposada per Adam Smith en el
seu llibre La riquesa de les nacions (1776). Els liberals volien que l’activitat econòmica es regís pel principi de la
llibertat econòmica. Les característiques del liberalisme econòmic són:
1.Qualsevol persona que volgués i tingués els mitjans adequats podia obrir un negoci i prendre les decisions pel
que fa a preus, tipus de productes, etc., que es considerés convenients. Els gremis de l’Antic Règim s’havien de
suprimir perquè es consideraven un obstacle pel desenvolupament econòmic.
2.L’estat no havia d’intervenir en l’economia, sinó que havia de limitar-se a crear les condicions pel creixement
econòmic.
3.Els intercanvis de productes exteriors s’havien de fer sense que l’estat protegís els productes propis
mitjançant impostos fronterers (aranzels), teoria que es denominava “Lliurecanvisme”.
4.Defensava que l’economia s’ajustava autonòmicament per mitjà de la lliure competència (mà invisible del
mercat).
5.L’economia s’organitzava per ella mateixa sense que l’estat la controlés, per mitjà de la llei de l’oferta i la
demanda.
Es va consolidar una nova manera de pensar i actuar més oberta a la inversió, la innovació, el risc empresarial i
la recerca del benefici.
AUGMENT DE LA POBLACIÓAUGMENT DE LA POBLACIÓ
La disminució de la mortalitat degut a la millora en l’alimentació i els avenços higiènics, sanitaris i mèdics
produïts al segle XVIII i el manteniment de la natalitat elevada van provocar un creixement demogràfic a Gran
Bretanya. L’ augment de la població va constituir un factor molt important per al progrés econòmic d’Europa i
va provocar que hi hagués més demanda de productes. És a dir, es va produir un augment del consum i va
proporcionar mà d’obra per a la indústria. L'augment de la demanda va estimular la innovació tecnològica. A
més, es va produir un canvi en la distribució espacial de la població. Les migracions interiors van ser un
autèntic èxode rural que va fer créixer extraordinàriament les ciutats.
Augment de la població
L’AGRICULTURAL’AGRICULTURA
L’Agricultura anglesa va ser la primera a substituir les formes tradicionals d’explotació. Les innovacions
tècniques van donar com a resultat un augment de la producció i dels rendiments de la terra, així com la
diversificació dels productes i l’especialització d’algunes zones en determinats conreus.
Canvis en la propietat de la terra
El tret fonamental d’aquest procés va ser la substitució dels camps oberts (open fields), l’explotació dels
quals es regulava col·lectivament, per unitats d’explotació més grans i individualitzades gràcies al procés
dels encerclaments (enclosures). El Parlament anglès va dictar unes lleis que regulaven l’encerclament dels
camps (Enclosures Acts). Els petits propietaris (yeomen) i els pagesos pobres (cottagers) van ser
desposseïts dels seus drets tradicionals sobre la terra. Els nous propietaris (nobles, comerciants) van
introduir innovacions tècniques amb l’objectiu d’obtenir una major producció perquè, a part de garantir
l’autoconsum, permetés obtenir un excedent per al mercat. La venda d’excedents va permetre augmentar els
beneficis, que van originar una acumulació de capital.
Nous sistemes de conreu
Es va estendre la pràctica del sistema Norfolk, que va substituir el guaret per l’alternança de conreus
lleguminoses i plantes farratgeres (que enriquien la terra). Això va provocar un augment de la producció i va
propiciar a l’estabulació de la ramaderia. Es va procedir a la rompuda de noves terres de conreu (boscos, zones
pantanoses) i es van cultivar noves especies (blat de moro, patata, remolatxa sucrera, etc.).
Cap al 1750 es va introduir l’arada de ferro que va substituir la de fusta i es van millorar les tècniques de regadiu,
però aquestes no van ser les úniques millores, ja que, al segle XIX es van introduir noves màquines (segadores,
trilladores…) i es van començar a utilitzar els adobs químics.
Conseqüències de les transformacions agrícoles
1.L’obtenció d’un excedent d’aliments suficient per a satisfer les necessitats d’una població creixent.
2.Va afavorir a l’augment demogràfic.
3.Va haver-hi un excedent de mà d’obra pagesa, que va quedar lliure per a les activitats industrials.
4.Increment de les rendes dels propietaris agrícoles, que van poder exercir una demanda més gran de productes
manufacturats.
5.Invertir el capital acumulat per part dels propietaris agrícoles, la qual cosa va fer possible la creació de les
primeres indústries.
LA ROTACIÓ TRIENNAL ENFRONT LA ROTACIÓ QUADRIENNAL
COMERÇCOMERÇ
Al llarg del segle XVIII, Gran Bretanya va ampliar el seu mercat nacional i va impulsar el comerç internacional
gràcies a les colònies i al descobriment de noves rutes comercials.
FACTORS QUE VAN PRODUIR EL DESENVOLUPAMENT I L’EXPANSIÓ DEL COMERÇ INTERIOR I EXTERIOR
Comerç interior:
1.Va haver-hi un augment de la població i un increment de la demanda.
2.Millora del sistema de transports produïda a causa de la construcció de nombrosos canals i carreteres.
Comerç exterior:
•Va ampliar-se el volum i la composició del seu comerç internacional, estimulat per la demanda de matèries
primeres i l’exportació de productes industrials.
•Es va aconseguir d’establir un flux creixent de primeres matèries barates des de les colònies, a les quals es
venien els productes industrials.
LA INDUSTRALITZACIÓ, LA FÀBRICA I LA MECANITZACIÓLA INDUSTRALITZACIÓ, LA FÀBRICA I LA MECANITZACIÓ
Fins al segle XVIII, les manufactureres s’elaboraven en petits tallers artesanals que es concentraven en
les ciutats. Els artesans feien la feina manualment, sense la utilització de màquines i només amb l’ajuda
d’algunes eines. Cada artesà feia les peces completes i seguia un ritme de producció condicionat pels
límits de treball manual.
Les fàbriques (establiments on els obrers utilitzaven màquines per treballar) es van començar a
generalitzar a finals del segle XVIII. Les primeres màquines funcionaven amb una nova font d’energia, el
vapor, que es generava cremant carbó natural. L’aparició de les fàbriques va tenir dues
conseqüències:
1.Les activitats industrials es van concentrar en diferents llocs.
2.Es va modificar l’organització del treball: cada obrer estava especialitzat en una única tasca de procés
productiu (divisió de treball).
La mecanització i la divisió de treball va fragmentar la productivitat. Això va provocar l’abaratiment dels
costos de fabricació i els preus dels productes industrials van disminuir. Així, els productes industrials
van poder arribar a un nombre més gran de consumidors.
Va ser la primera indústria en integrar las innovacions tècniques amb més rapidesa. El cotó (matèria primera per
fabricar els teixits) arribava a la Gran Bretanya des de les colònies d’Amèrica del Nord on hi havien grans
plantacions de cotó, que es venia a preus baixos.
L’any 1800 unes 350.000 persones treballaven filant i teixint peces de cotó amb filadores i més endavant, amb
telers mecànics. Totes les innovacions de la indústria tèxtil, com per exemple la llançadora de volant (1773), van
afavorir a la substitució de la indústria domèstica per les fàbriques i va augmentar de forma elevada la producció.
Aviat els productes tèxtils britànics, barats i de bona qualitat, van inundar els mercats mundials.
LA INDUSTRIAL TÈXTIL COTONERALA INDUSTRIAL TÈXTIL COTONERA
LA INDUSTRIAL SIDERÚRGICALA INDUSTRIAL SIDERÚRGICA
El ferro en un principi es produïa en quantitat relativament petites i la fusta s’utilitzava com a combustible per a
fondre’l. Amb el ferro es fabricaven eines agrícoles (aixades, arades...) i utensilis com ara estufes. En el segle
XVIII en va augmentar la demanda per a la fabricació de peces de vaixells, municions i posteriorment, per a
fabricar els ferrocarrils i els rails per on circulava.
El descobriment, per part d’Abraham Darby l’any 1713, que el carbó mineral (coc) es podia utilitzar per a fondre
ferro, i el sistema de pudelació de Henry Cort (1783), que va permetre d’eliminar impureses del ferro, van impulsar
la producció de ferro a la Gran Bretanya.
LES INNOVACIONS TÈCNIQUES
Des del punt de vista tècnic, la primera fase de la Revolució Industrial va ser força simple. Les petites
millores que es van afegir al saber tradicional van resultar molt efectives, i va ser el factor que va contribuir
en major mesura al increment de la producció.
Les innovacions tècniques que es van succeir en el decurs del segle XVIII van ser nombroses, i ho
demostra el gran augment de les patents enregistrat a Anglaterra. Aquestes innovacions van tenir un efecte
clar en la manera de produir, i les màquines van substituir del treball manual.
La força de l'aigua ha estat utilitzada durant molt temps per a moldre blat, però va ser amb la Revolució
Industrial, i especialment a partir del segle XIX, quan va començar a tenir gran importància amb l'aparició
de les rodes hidràuliques. Poc a poc la demanda d'electricitat va anar en augment.
Mitjançant les rodes hidràuliques, s’aprofitava l’aigua dels rius per tal d’obtenir la força motora necessària
per al funcionament automàtic de les primeres màquines.
L’invent emblemàtic de la Revolució Industrial va ser la màquina de vapor, perfeccionada per J. Watt, que va
tenir com a precedent la màquina de T. Newcomen, emprada per a bombar aigua de les mines. La màquina de
vapor va permetre transformar en energia el vapor d’aigua, però no es va aplicar a la indústria tèxtil fins al 1789,
data que es va inaugurar a Manchester la primera fàbrica que reunia 400 telers moguts per màquines de vapor.
Posteriorment es va aplicar als mitjans de transport i van aparèixer els ferrocarrils i els vaixells de vapor.
FUNCIONAMENT DE LA MÀQUINA DE VAPOR
La Spinning Jenny va ser la primera màquina de
filar amb més d’un fus i moguda amb força manual
de 40 pues.
La primera tenia 8 fusos, de manera que una
persona podia filar 8 vegades més fil que algú amb
un fus de mà tradicional. Va ser inventada per
l'anglès James Hargreaves l’any 1767.
La llançadora volant és un enginy inventat l’any
1733 per John Kay que permetia passar el fil de la
trama a través de l'ordit colpejant la llançadora
gràcies a un sistema de cordes, de manera que ja
no calia fer-ho manualment, i tampoc calia la
intervenció d'un operari. Va ser la primera gran
innovació de la primera Revolució Industrial en
millorar l'efectivitat dels telers, permetent teixir
peces més amples i més ràpidament.
LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS
La producció industrial va créixer a una velocitat vertiginosa, però els antics mitjans de transport
(carruatges, vaixells de vela…) eren molt lents o tenien poca capacitat de càrrega. Es necessitaven nous
transports per millorar el comerç i assegurar el proveïment de les fàbriques i la distribució de les
mercaderies. En el segle XIX, la situació va canviar: es van construir vaixells de vapor i ferrocarrils.
La navegació
Les principals innovacions van ser:
1.El nord-americà Fulton va impulsar l’any 1807 la primera línea comercial amb vaixells propulsats per motor
de vapor, tot i que, els clípers (grans velers molt segurs) van continuar sent els més utilitzats.
2.Els vaixells de vapor van incorporar bucs de ferro en lloc dels de fusta i van començar a fer servir hèlixs
per a la propulsió.
3.Les flotes van començar a especialitzar-se i a les costes americanes va arribar el primer vaixell amb
cambres frigorífiques.
4.La construcció de noves infraestructures van permetre reduir la distància de navegació marítima, com per
exemple el canal de Suez (1869).
LOCOMOTORA DE VAPOR
El ferrocarril
Tot i que, a Gran Bretanya ja s’havien millorat les carreteres i moltes es van pavimentar, el transport terrestre
era lent i insegur, però això va acabar amb la invenció del ferrocarril.
El ferrocarril era resultat de combinar dos dels avenços més importants de la Revolució Industrial: la màquina
de vapor (s’utilitzava per a la propulsió de la locomotora) i el ferro (era la primera matèria utilitzada en la
construcció del tren i els rails sobre els quals circulava).
L’any 1814 l’anglès Stephenson va construir la primera locomotora de vapor. Més endavant, va ser
perfeccionada i, pocs anys després es va inaugurar la primera línea de ferrocarril de càrrega a Anglaterra i
temps després es va inaugurar la primera via fèrria per al transport de passatgers entre Liverpool i Manchester.
Finalment, els ferrocarrils es van estendre per tot Europa.
Conseqüències de la revolució dels transports
1.Es va produir un fort creixent del comerç, perquè es van reduir els temps de travessia i els costos de
transport.
2.L’economia mundial es va especialitzar. Els països industrialitzats obtenien primeres matèries a les
colònies, les importaven a la metròpoli i elaboraven productes manufacturats.
3.Els nous transports també van permetre diversificar la dieta de la població degut a que es van poder
transportar més tipus d’aliments i van facilitar l’emigració a altres països i continents.
La segona fase es va prolongar fins a l’esclat de la Primera Guerra Mundial. L’any 1914 es va
caracteritzar per un extraordinari progrés científic i tècnic. Els sectors industrials es van diversificar,
gràcies a l’aparició de noves energies i primeres matèries.
LES FONTS D’ENERGIALES FONTS D’ENERGIA
La segona fase industrialitzadora va estar lligada a dues fonts energètiques, el petroli i l’electricitat, que van
substituir al carbó.
L’ELECTRICITAT
L’existència de l’electricitat en la natura es coneixia des de l’Antiguitat, però fins a la fi del segle XIX, no es va
aconseguir produir-ne.
Solucionats els aspectes tècnics de transport i gràcies a diversos invents, va començar a ser emprada i aviat
se’n van començar a veure múltiples aplicacions. Va servir per a l’enllumenat públic, per a moure màquines
industrials, per als mitjans de transport o per als mitjans de comunicació a llarga distància: telèfon i telègraf.
L’expansió de l’electricitat va modificar la localització de les fàbriques.
EL PETROLI
L’augment de la demanda d’energia va impulsar la investigació de les possibilitats d’utilització del petroli. La
destil·lació i el refinament del petroli cru, va provocar l’obtenció de varis derivats del petroli, l’ús industrial dels
quals va ser impulsat per la invenció del motor d’explosió. Es va aplicar especialment als automòbils.
El petroli va contribuir també a la concentració empresarial. Les grans inversions van provocar la formació de
xarxes industrials que encara avui dominen importants sectors de l’economia.
EL FERRO I ELS NOUS METALLSEL FERRO I ELS NOUS METALLS
A partir de 1850, les descobriment de nous aliatges i la renovació d’alguns processos tecnològics van motivar la
fabricació de metalls de més bones qualitats, en grans quantitats i a baix cost, i el desenvolupament de la indústria
siderometal·lúrgica. El mètode patentat l’any 1878 pel químic anglès S.G Thomas per a eliminar el fòsfor del ferro va
permetre que s’utilitzessin més tipus de ferro que fins aleshores eren rebutjats pel seu elevat grau d’impureses.
Malgrat això, des de mitjan del segle XIX l’acer va anar desplaçant el ferro en nombroses aplicacions. Des de que es
va començar a aplicar el convertidor Bessemer, l’acer va deixar de ser car i difícil de produir. Aquest va ser molt
utilitzat en la indústria d’armament i naval, així com en l'arquitectura i l’enginyeria. En l’aliatge amb el níquel, es va
obtenir poc després l’acer inoxidable. L’alumini no va poder ser emprat a escala industrial fins que es va aplicar
l’electròlisi.
INDÚSTRIA QUÍMICAINDÚSTRIA QUÍMICA
Va néixer a mitjans del s. XIX lligada als avenços científics de l’època. Aviat es va convertir en un sector clau per a
l’economia dels països industrialitzats, ja que, la seva producció va influir sobre diverses branques de la producció.
Es va utilitzar diverses primeres matèries per fabricar nous productes com articles farmacèutics i sintètics (goma,
tints i colorants artificials), dinamita, cel·luloide.
També va permetre desenvolupar explosius com la dinamita (inventada per A. Novel) i va afavorir a l’agricultura
amb la creació d'adobs i fertilitzants per a l’agricultura. Altres invents van repercutir en l’industria tèxtil com la sosa
(utilitzada per blanquejar les teles) i la invenció de tints artificials.
CONSOLIDACIÓ DELS TRANSPORTS I DE LES COMUNICACIONSCONSOLIDACIÓ DELS TRANSPORTS I DE LES COMUNICACIONS
FERROCARRIL: Va progressar amb el perfeccionament de la locomotora, i es va incrementar espectacularment
l’extensió d’una xarxa de vies fèrries. L’explotació de la xarxa ferroviària es va concentrar en grans companyies i
l’Estat va participar en la planificació i el finançament de les xarxes nacionals.
VAIXELL DE VAPOR: Lentament va substituir el clíper (vaixell de vela) Els avenços decisius en la seva explotació
comercial per tal de que fos rentable van tenir lloc a partir de l’any 1860, ja que va ser quan es va perfeccionar
l’hèlix i la cadena, es va substituir la fusta pel ferro i l’acer i es van construir més canals com el de Corint i el de
Panamà. Van augmentar les dimensions i la capacitat de transport de les embarcacions.
NOUS TRANSPORTS: Es van començar a desenvolupar nous transports com el tramvia elèctric, l’automòbil i
l’aviació.
La creació d’una xarxa mundial de transports continentals i oceànics va possibilitar la diversificació i
especialització del comerç, i els intercanvis comercials es van triplicar entre 1880 i 1914.
COMUNICACIONS: La invenció del telègraf elèctric (Morse, 1843) va permetre la transmissió gairebé instantània
de la informació. També es va desenvolupar el servei públic de correu i la premsa va facilitar la unificació del
mercat mundial. L’estesa de cables submarins va facilitar aquesta feina i va potenciar noves industries.
L’APARICIÓ D’UNA SOCIETAT DE CLASSESL’APARICIÓ D’UNA SOCIETAT DE CLASSES
En desaparèixer els estaments, la societat va quedar dividida en classes socials. Les classes socials es
diferenciaven segons la riquesa i no pels privilegis, tal com passava a l’Antic Règim. A grans trets, es pot
distingir entre la classe alta (alta burgesia), la classe mitjana i la classe baixa. La burgesia es va convertir en la
classe predominant quan l’aristocràcia va perdre la major part dels seus privilegis.
ALTA BURGESIA
Aquesta classe social tenia una posició econòmica distingida i elevada. També tenia un gran poder polític
(ampliació del sufragi, finançaven partits polítics i elaboraven campanyes electorals) i mediàtic, (exaltació de la
propietat privada i d’altres dels seus valors, i controlava els mitjans de comunicació).
CLASSE MITJANA
A finals del segle XIX, l’evolució econòmica i social dels països més industrialitzats va originar l’aparició d’una
àmplia classe mitjana o petita burgesia. Tenia una posició econòmica i un nivell educatiu superiors als de les
classes baixes, però inferiors als de l’alta burgesia i l’aristocràcia. Les classes mitjanes van anar creixent al llarg
dels segles XIX i XX, sobretot a les ciutats.
La classe mitjana es dedicava a les professions liberals (advocats, metges i professors). No exercien treballs
manuals (artesania i pagesia), sinó que es dedicaven a professions pròpies del desenvolupament industrial
(enginyers, oficinistes, banquers, financers...).
CLASSE OBRERA
Els obrers industrials eren els que treballaven a les fàbriques a canvi d’un salari. Cobraven salaris reduïts,
sobretot les dones i els nens, que amb prou feines els permetien sobreviure; feien llargues jornades laborals
que acostumaven a ser de 14 a 16 hores. Normalment treballaven en ambients poc saludables i no tenien
seguretat social en cas de malaltia, accident, atur o jubilació.
Malgrat la industrialització, la majoria de la població europea continuava treballant al camp. El nombre de
camperols va anar descendint progressivament al llarg del segle XIX perquè molts van emigrar a les ciutats per
buscar-hi feina.
LA GRAN DEPRESSIÓ I L’ORIGEN DEL CAPITALISME FINANCERLA GRAN DEPRESSIÓ I L’ORIGEN DEL CAPITALISME FINANCER
Fins a l’any 1870 el sistema industrial estava format per un gran nombre de petites empreses independents
que s’autofinançaven reinvertint els beneficis. Fins a aquesta data es va iniciar un creixement econòmic
continuat. El 1873 es va iniciar la Gran Depressió que es va allargar fins a finals del segle XIX.
EL DESENCADENANT: LA SUPERPRODUCCIÓ I LA DEFLACIÓ
El desencadenament de la crisi va ser la superporducció o acumulació d’estocs de productes i la deflacció, o
descens dels preus, una de les seves primeres manifestacions.
L’agricultura va donar els primers símptomes. A l’increment de la producció agrària s’hi va adjuntar la
competència dels productes (d’altres països), que arribaven als mercats a preus més baixos i amb facilitat
relativa (millores al transport marítim). Els preus agraris van descendir i va baixar el poder adquisitiu dels
agricultors.
La producció industrial no va disminuir. La crisi es va estendre a l’augmentar els índexs d’atur, també es
reduïen els salaris. Es van posar de manifest problemes en el funcionament del capitalisme.
La ciència econòmica es va establir com a disciplina
acadèmica en la segona meitat del segle XIX i va posar de
manifest dues qüestions principalment:
1.Les fluctuacions o cicles de l’economia (la successió
d’èpoques de creixement i decreixement) eren inherents al
sistema capitalista. Les crisis no es podien explicar, com en
l’Antic Règim, únicament per factors externs a les activitats
econòmiques.
2.Va quedar clar que les petites empreses de capital familiar
no podien assumir fàcilment la sortida de la crisi.
Es van configurar noves vies per a superar la crisis, com la
concentració empresarial, la recerca de nous mercats i la
nova organització de la producció i el treball. Aquestes vies
defineixen la segona etapa del capitalisme, o capitalisme
financer, fins l’esclat de la 1º Guerra Mundial.
LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GRAN DEPRESSIÓ: LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GRAN DEPRESSIÓ:
L’origen del capitalisme financerL’origen del capitalisme financer
MANIFESTACIÓ CONTRA LA GRAN DEPRESSIÓ
LA CONCENTRACIÓ EMPRESARIALLA CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL
La necessitat d’invertir més capital va obligar a buscar noves fonts de finançament i a concentrar les
empreses per crear unes més grans.
El Capital financer: Va sorgir de la unió del capital industrial, (procedent de les indústries), bancari
(procedents dels bancs) i el borsari (fruit de la colonització en Borsa de les primeres societats anònimes).
El capital financer va permetre satisfer les necessitats de finançament dels empresaris.
Les Societats anònimes: En un principi havien aparegut per finançar les inversions del ferrocarril. Més
endavant es van convertir en la forma habitual de les empreses. Van reunir grans quantitats de capital i va
facilitar la concentració empresarial. Les societats anònimes van ser regulades per la llei.
L’ intervenció dels bancs : Van deixar de ser inversors i participar en la gestió de les empreses.
El Holding: Important instrument financera de la banca.
Aquests punts, van originar l’aparició dels bancs industrials i de negocis. Per assegurar-se els beneficis i
repartir els costos, van iniciar pràctiques monopolistes. Es va començar a qüestionar la lliure
competència.
LA RECERCA DE NOUS MERCATSLA RECERCA DE NOUS MERCATS
La necessitat d’obtenir primeres matèries i de controlar nous mercats en els quals donar sortida a una
producció industrial creixent va impulsar la colonització d’Àfrica i d’Àsia.
L’explotació de les colònies o imperialisme va revitalitzar les economies de les metròpolis i va consolidar la
mundialització de l’economia. També va definir un model de relacions econòmiques internacionals que
perjudicava les colònies, que es van convertir en proveïdores de primeres matèries.
L’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ I EL TREBALL L’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ I EL TREBALL
La complexitat de les empreses, dels processos de producció i de xarxes de distribució, va fer millorar
l’organització de les empreses.
L’enginyer nord-americà F.W. Taylor (1856-1915) va formular els principis de l’organització científica del treball,
que es van materialitzar en el treball en cadena (taylorisme) i es van aplicar amb èxit en la fabricació
d'automòbils. Taylor pretenia aconseguir l’execució de les feines amb menor esforç i en el menor període de
temps, eliminant moviments inútils. El nou mètode de treball va incrementar la productivitat i van baixar els
costos de producció.
ALTRES MODELS D’INDUSTRIALITZACIÓALTRES MODELS D’INDUSTRIALITZACIÓ
La industrialització es va estendre al llarg del segle XIX per un grup de països del nord-oest europeu, com
Bèlgica, França i Alemanya, que van començar a disputar el lideratge econòmic a la Gran Bretanya.
Posteriorment, els Estats Units i el Japó van ser els primers països adoptar el nou sistema productiu i en un
breu període de temps es van constituir en forces importants dins del context econòmic internacional.
BÈLGICA: La riquesa en carbó, les seves relacions amb la Gran Bretanya, França i Alemanya, una agricultura
rica i una bona xarxa de transports van ser factors que van facilitar el desenvolupament econòmic. El comerç
exterior es va quadruplar entre 1850 i 1890.
FRANÇA: L’economia es va apropar al nivell d’industrialització de la Gran Bretanya entre 1830 i 1850. La
riquesa en ferro i carbó va facilitar la seva industrialització, que es va iniciar a les regions d’Alsàcia i Lorena i a
l’àrea de Lió. En algunes zones es van mantenir el treball tradicional del camp i les pràctiques artesanals.
ALEMANYA: Les motivacions econòmiques van suposar un impuls definitiu per a la unificació dels Estats
alemanys. L’abundància de recursos naturals (carbó i ferro) va afavorir la creació d’una potent indústria
metal·lúrgica i l’extensió de la xarxa ferroviària. La concentració d’entitats bancàries va permetre disposar de
capital financer abundant, cosa que va impulsar la creació de grans corporacions de la indústria química .
ELS ESTATS UNITSELS ESTATS UNITS
La industrialització nord-americana es va iniciar amb anterioritat a la guerra civil (1861-1865). Es va produir un gran
desenvolupament de l’agricultura, ja que, el camp es va mecanitzar a causa de l’escassetat de mà d’obra.
El mercat interior va ser un important revulsiu econòmic i va contribuir decisivament a la colonització efectiva de
l’oest americà.
La ràpida aplicació de les innovacions tecnològiques, el sistema de producció de peces intercanviables assajat en
la indústria armamentista i la concentració empresarial van establir les bases del potencial econòmic nord-americà
a començament del segle XX.
EL JAPÓEL JAPÓ
L’emperador Mutsuhito va facilitar la transformació de les estructures polítiques i econòmiques del país pressionat
per les potències occidentals. D’aquesta manera es va iniciar l’època Meiji o de la llum. L’Estat va intervenir en les
activitats econòmiques impulsant la construcció del ferrocarril i la creació de bancs. Alhora, va saber estimular la
iniciativa privada i va convertir l’antiga oligarquia feudal en promotora de la indústria. L’expansió econòmica del
Japó es va veure afavorida per l’abundant mà d’obra barata i disciplinada. L’explotació dels pagesos i l’acumulació
de capital es va utilitzar per a finançar el desplegament industrial. La ràpida adopció de les innovacions procedents
d’Europa i els Estats Units va afavorir la creació d’empreses modernes que van formar grups industrials.
La industrialització a Europa en el
segle XIX.
