Upload
xavier-botella
View
6.553
Download
13
Embed Size (px)
Citation preview
LA ROMANITZACILA ROMANITZACIÓÓ
DE LES ILLES DE LES ILLES
BALEARSBALEARS
IES Llorenç Garcías i Font (Artà)
Direcció i coordinació:
© 2003 Jaume Alzina Mestre
Autors:
Antoni Álvarez-Ossorio
Rafel Cruz Lliteras
paràmetres tècnicsparàmetres tècnics
� power point (1997/2000).
� diapositives: 41
� hipervincles: a partir de la diapositiva 5.
� transició d’una diapositiva a l’altra: “clic”
amb el mouse.
� power point (1997/2000).
� diapositives: 41
� hipervincles: a partir de la diapositiva 5.
� transició d’una diapositiva a l’altra: “clic”
amb el mouse.
presentaciópresentació
� aquesta unitat ha estat elaborada pels alumnes Antoni Álvarez-Ossorio i Rafel Cruz Lliteras en la matèria “Història i cultura de les illes Balears”, de 1r de batxillerat, sota la direcció del professorJaume Alzina Mestre.
� la finalitat és proporcionar al professorat i a l'alumnat d’ESO un material didàctic complementari que serveixi per introduir o completar aquells aspectes més importants de l’època romana a les illes Balears.
� aquesta unitat ha estat elaborada pels alumnes Antoni Álvarez-Ossorio i Rafel Cruz Lliteras en la matèria “Història i cultura de les illes Balears”, de 1r de batxillerat, sota la direcció del professorJaume Alzina Mestre.
� la finalitat és proporcionar al professorat i a l'alumnat d’ESO un material didàctic complementari que serveixi per introduir o completar aquells aspectes més importants de l’època romana a les illes Balears.
� per això, a través de les diapositives que conformen aquesta presentació, els alumnes podran disposar d’un seguit d’informacions indispensables per comprendre i analitzar visualment:
a) la conquesta i l’annexió de les Illes.b) l’aparició dels primers nuclis urbans a
l’arxipèlag, tot dedicant una atenció especial a la ciutat de Pol�lèntia.
c) els aspectes més rellevants del que va suposar la romanització.
d) les activitats econòmiques més importants de l’època.
e) la crisi de la civilització romana i l’ocupació de les Illes pels pobles germànics i l’imperi Bizantí.
� per això, a través de les diapositives que conformen aquesta presentació, els alumnes podran disposar d’un seguit d’informacions indispensables per comprendre i analitzar visualment:
a) la conquesta i l’annexió de les Illes.b) l’aparició dels primers nuclis urbans a
l’arxipèlag, tot dedicant una atenció especial a la ciutat de Pol�lèntia.
c) els aspectes més rellevants del que va suposar la romanització.
d) les activitats econòmiques més importants de l’època.
e) la crisi de la civilització romana i l’ocupació de les Illes pels pobles germànics i l’imperi Bizantí.
presentaciópresentació
índexíndexintroducció
conquesta i annexió
els nuclis urbans. la romanització
les activitats econòmiques
crisi i decadència
bibliografia
� desprès d‘una llarga etapa prehistòrica, Roma va conquerir les illes Balears el 123 a.e. (abans de la nostra era).
� la incorporació de les illes Balears al món i la civilització romana va comportar canvis importants en la forma de vida dels illencs.
� desprès d‘una llarga etapa prehistòrica, Roma va conquerir les illes Balears el 123 a.e. (abans de la nostra era).
� la incorporació de les illes Balears al món i la civilització romana va comportar canvis importants en la forma de vida dels illencs.
introduccióintroducció
Mapa de l’Imperiromà
Mapa de l’Imperiromà
� Roma va ser la ciutat més poderosa de l'antiguitat i va formar un imperi que va perdurar més de mil anys.
� Desprès d’ocupar tota la península italiana, Roma va vèncer els cartaginesos a les anomenades guerres púniques.
� Això li va permetre dominar tota la Mediterrània oriental (Grècia, Macedònia, Àsia Menor...).
� Posteriorment, les fronteres de l’imperi s’ampliaren amb les conquestes d’altres territoris del nord d’Àfrica i de l’Europa occidental (Hispània, Gàl·lia, Germània, Britània...).
� Així va aparèixer el limes, la frontera entre el món romà i els pobles “bàrbars”.
� Roma va ser la ciutat més poderosa de l'antiguitat i va formar un imperi que va perdurar més de mil anys.
� Desprès d’ocupar tota la península italiana, Roma va vèncer els cartaginesos a les anomenades guerres púniques.
� Això li va permetre dominar tota la Mediterrània oriental (Grècia, Macedònia, Àsia Menor...).
� Posteriorment, les fronteres de l’imperi s’ampliaren amb les conquestes d’altres territoris del nord d’Àfrica i de l’Europa occidental (Hispània, Gàl·lia, Germània, Britània...).
� Així va aparèixer el limes, la frontera entre el món romà i els pobles “bàrbars”.
La civilització romanaLa civilització romana
ImperiRepúblicaMonarquia
700 ANE700 ANE 509 ANE509 ANE 30 ANE30 ANE 476476
123 ANE:conquesta de les Balears
123 ANE:conquesta de les Balears
Crisi delsegle III
Crisi delsegle III
Invasions ifi de l’Imperi
Invasions ifi de l’Imperi
Expansió perla Mediterrània
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
218 ANE218 ANE 44 ANE, en temps de César44 ANE, en temps de César
305, en temps de Dioclecià305, en temps de Dioclecià 476, la caiguda de l’Imperi476, la caiguda de l’Imperiwww.roman-empire.net/
www.roman-empire.net/
CONQUESTA I ANNEXIÓ
CONQUESTA I CONQUESTA I ANNEXIANNEXIÓÓ
� La conquesta de les illes Balears va tenir lloc el 123 ANE, quan el cònsol romàQuintus Caecilius Metellus va sotmetre militarment Mallorca i Menorca.
� Les causes que motivaren la conquesta són diverses:
– Per una part, les accions pirates de la poblaciótalaiòtica contra les naus romanes.
– Per altra part, la situacióestratègica de les Illes a la Mediterrània occidental feia imprescindible la seva ocupació.
� La conquesta de les illes Balears va tenir lloc el 123 ANE, quan el cònsol romàQuintus Caecilius Metellus va sotmetre militarment Mallorca i Menorca.
� Les causes que motivaren la conquesta són diverses:
– Per una part, les accions pirates de la poblaciótalaiòtica contra les naus romanes.
– Per altra part, la situacióestratègica de les Illes a la Mediterrània occidental feia imprescindible la seva ocupació.
La conquesta de les BalearsLa conquesta de les Balears
Imatge de les legions romaneshttp://legionescesar.tripod.com/
Imatge de les legions romaneshttp://legionescesar.tripod.com/
� L’ocupació militar formaria part del llarg procés general d’expansió econòmica i militar de Roma.
� En canvi, Eivissa, des del final de les guerres púniques, ja havia aconseguit la condició de ciutat federada amb Roma.
� Al segle I ANE a les Pitiüses s'instal·là una guarnició de tropes romanes, la qual cosa va suposar el final de l’època cartaginesa.
� L’ocupació militar formaria part del llarg procés general d’expansió econòmica i militar de Roma.
� En canvi, Eivissa, des del final de les guerres púniques, ja havia aconseguit la condició de ciutat federada amb Roma.
� Al segle I ANE a les Pitiüses s'instal·là una guarnició de tropes romanes, la qual cosa va suposar el final de l’època cartaginesa.
La conquesta de les BalearsLa conquesta de les Balears
Imatge d’una fortificació romanahttp://miquelgisbert.iespana.es/miquelgisbert/roma/miWeb4/hist.htm
Imatge d’una fortificació romanahttp://miquelgisbert.iespana.es/miquelgisbert/roma/miWeb4/hist.htm
El castell d’Eivissawww.ibizanight.com
El castell d’Eivissawww.ibizanight.com
� El sistema polític d’Hispània romana es basava en la divisió del territori en províncies.
� Cada província era governada per un magistrat o comandant militar.
� En un primer moment, les Balears s’integraren a la província d’Hispània Citerior, que comprenia la part oriental de la Península fins l’actual Cartagena.
� El sistema polític d’Hispània romana es basava en la divisió del territori en províncies.
� Cada província era governada per un magistrat o comandant militar.
� En un primer moment, les Balears s’integraren a la província d’Hispània Citerior, que comprenia la part oriental de la Península fins l’actual Cartagena.
Les Balears i la Hispània romana
Les Balears i la Hispània romana
Aqüeducte de la ciutat de Tarraco, la capital d’Hispània Citerior
Aqüeducte de la ciutat de Tarraco, la capital d’Hispània Citerior
� Posteriorment, en temps d’Octavi August, les Balears s’integraren a la Tarraconensis.
� A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, passaren a formar part de la província Cartaginensis.
� Finalment al segle IV durant la crisi de l’imperi, constituïren una província amb entitat pròpia denominada Insulae Baleares o Baleàrica.
� Posteriorment, en temps d’Octavi August, les Balears s’integraren a la Tarraconensis.
� A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, passaren a formar part de la província Cartaginensis.
� Finalment al segle IV durant la crisi de l’imperi, constituïren una província amb entitat pròpia denominada Insulae Baleares o Baleàrica.
Les Balears i la Hispània romana
Les Balears i la Hispània romana
Conquesta i expansióde Roma per la Mediterrània
(s.IV/III ANE-I/II)
Segle I:municipi romà
Eivissa:ciutatfederada
Causes de la conquesta:-pirateria dels balears-situació estratègica de
les Illes...
Mallorca i Menorca: (123 ANE)
Q.Caecilius Metellus
La conquestai l'ocupaciómilitar
de les Illes
S.IV, província ambentitat pròpia:
Insulae Baleàrica
Finals s.III (Dioclecià),a la Cartaginensis
A principis de l'Imperi(Octavi August), a la
Tarraconensis
Inicialment, a la HispàniaCiterior
Vinculació administrativade les Illes amb lesprovíncies de laHispània romana
L'annexió de les Balears
ELS NUCLIS URBANS. LA
ROMANITZACIÓ
ELS NUCLIS ELS NUCLIS URBANS. LA URBANS. LA
ROMANITZACIROMANITZACIÓÓ
� La incorporació de les Balears a la civilització romana comportà la vinguda d’uns 3000 colons procedents de la Península Ibèrica.
� A Mallorca es fundaren dues noves ciutats: Palma i Pol·lèntia (Alcúdia).Tambécrearen nuclis rurals que anomenaren viles.
� D’altres nuclis urbans coneguts a Mallorca eren Bocchoris (prop de l’actual port de Pollença) i les ciutats de Guium i Tuccis de les quals no es coneix el seu emplaçament.
� La incorporació de les Balears a la civilització romana comportà la vinguda d’uns 3000 colons procedents de la Península Ibèrica.
� A Mallorca es fundaren dues noves ciutats: Palma i Pol·lèntia (Alcúdia).Tambécrearen nuclis rurals que anomenaren viles.
� D’altres nuclis urbans coneguts a Mallorca eren Bocchoris (prop de l’actual port de Pollença) i les ciutats de Guium i Tuccis de les quals no es coneix el seu emplaçament.
Les ciutatsLes ciutats
Palma
BocchorisPol·lèntia
Nuclis i colònies romanes a MallorcaNuclis i colònies romanes a Mallorca
Zona decenturiació
Via de comunicació(traçat hipotètic)
� Les principals ciutats romanes de Menorca, foren Iamo (Ciutadella) i Mago (Maó), que adquiriren una notable prosperitat econòmica.
� A les Pitiüses, la romanització es consolidà al segle I. Aleshores l’antiga ciutat d’Eivissa (Ebusus) va perdre la condició de ciutat federada i es convertí en un municipi romà.
� Les principals ciutats romanes de Menorca, foren Iamo (Ciutadella) i Mago (Maó), que adquiriren una notable prosperitat econòmica.
� A les Pitiüses, la romanització es consolidà al segle I. Aleshores l’antiga ciutat d’Eivissa (Ebusus) va perdre la condició de ciutat federada i es convertí en un municipi romà.
Les ciutatsLes ciutats
Ebusus
Iamo
Sanicera
Mago
Nuclis i colònies romanes a Menorca ia les Pitiüses
Nuclis i colònies romanes a Menorca ia les Pitiüses
� Pol·lèntia es va fundar poc després de la conquesta romana.� Les investigacions arqueològiques han posat al descobert una part
de la ciutat, concretament:– Les restes de tres cases.– El teatre.– El fòrum.
� Pol·lèntia es va fundar poc després de la conquesta romana.� Les investigacions arqueològiques han posat al descobert una part
de la ciutat, concretament:– Les restes de tres cases.– El teatre.– El fòrum.
Pol·lèntiaPol·lèntia
Pol·lèntia (Alcúdia)http://www.arrakis.es/~rinord/sp-wave5.htmallorca
Pol·lèntia (Alcúdia)http://www.arrakis.es/~rinord/sp-wave5.htmallorca
� A la primera zona excavada s’hi localitzen tres cases: la casa nord-oest, la casa del cap de bronze i, sobretot, la casa dels dos tresors.
� Les habitacions d’aquesta casa, que fou construïda durant la primera meitat del segle I, es disposen entorn d’un atri en el centre del qual es trobava l’impluvium.
� A la zona d’aquestes cases també s’hi pot observar un tros de l’antiga murada romana i el carrer porticat.
� A la primera zona excavada s’hi localitzen tres cases: la casa nord-oest, la casa del cap de bronze i, sobretot, la casa dels dos tresors.
� Les habitacions d’aquesta casa, que fou construïda durant la primera meitat del segle I, es disposen entorn d’un atri en el centre del qual es trobava l’impluvium.
� A la zona d’aquestes cases també s’hi pot observar un tros de l’antiga murada romana i el carrer porticat.
Pol·lèntiaPol·lèntia
Font: Arribas Palau, A.:”Historia de Alcudia” vol.!.
Font: Arribas Palau, A.:”Historia de Alcudia” vol.!.
Cap de nina de la casa del cap de bronze ireconstrucció de la casa dels dos tresors.
www.pollentia.net (dibuix J. Garcias) iAlomar Esteve, G.: “Historia de las Islas Baleares”
Cap de nina de la casa del cap de bronze ireconstrucció de la casa dels dos tresors.
www.pollentia.net (dibuix J. Garcias) iAlomar Esteve, G.: “Historia de las Islas Baleares”
Pol·lèntiaPol·lèntia
Pol·lèntiaPol·lèntia
Pol·lèntia: restes de la murada i carrer porticatwww.pollentia.net
Pol·lèntia: restes de la murada i carrer porticatwww.pollentia.net
� El fòrum o plaça pública estava situat al centre de la ciutat. Al fòrum s'ubicaven els principals edificis de la ciutat, amb funcions jurídiques, administratives, comercials i religioses.
� Els edificis trobats, són el temple capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, que constituïa l'edifici major de la plaça; dos petits edificis dedicats a divinitats, un pòrtic, una illeta de tabernae o botigues i restes d’escultures, inscripcions, etc.
� El fòrum o plaça pública estava situat al centre de la ciutat. Al fòrum s'ubicaven els principals edificis de la ciutat, amb funcions jurídiques, administratives, comercials i religioses.
� Els edificis trobats, són el temple capitolí, dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, que constituïa l'edifici major de la plaça; dos petits edificis dedicats a divinitats, un pòrtic, una illeta de tabernae o botigues i restes d’escultures, inscripcions, etc.
Pol·lèntiaPol·lèntia
Plànol del temple capitolí (forum de Pol·lèntia)www.pollentia.net
Plànol del temple capitolí (forum de Pol·lèntia)www.pollentia.net
� Entre les restes arqueològiques de la ciutat destaca el teatre romà, únic a les illes Balears, amb una capacitat per a dues mil persones, i que fou construït en el segle I dC.
� Els elements bàsics del teatre romà de Pol·lèntia són: – la cavea o grades, que presenta una planta semicircular.– una orquestra semicircular, situada entre les grades i l'escena.– una scaena o escenari, de tipus rectangular que es trobava una mica
més elevada que l'orquestra.
� Entre les restes arqueològiques de la ciutat destaca el teatre romà, únic a les illes Balears, amb una capacitat per a dues mil persones, i que fou construït en el segle I dC.
� Els elements bàsics del teatre romà de Pol·lèntia són: – la cavea o grades, que presenta una planta semicircular.– una orquestra semicircular, situada entre les grades i l'escena.– una scaena o escenari, de tipus rectangular que es trobava una mica
més elevada que l'orquestra.
Pol·lèntiaPol·lèntia
www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)Atles de les Illes Balears. CD ROM-1998Atles de les Illes Balears. CD ROM-1998
� La romanització de la població indígena fou intensa.
� Els habitants de les illes Balears varen adoptar progressivament el llatí com a llengua i també els sistemes d’organització, els costums i la religióromanes.
� També canviaren les formes d’enterrament i els rituals funeraris, el més utilitzat dels quals fou el de la incineració.
� La romanització de la població indígena fou intensa.
� Els habitants de les illes Balears varen adoptar progressivament el llatí com a llengua i també els sistemes d’organització, els costums i la religióromanes.
� També canviaren les formes d’enterrament i els rituals funeraris, el més utilitzat dels quals fou el de la incineració.
La romanitzacióLa romanització
Llumeta i màscara romanes (Pol·lèntia)www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)
Llumeta i màscara romanes (Pol·lèntia)www.pollentia.net (dibuix J. Garcias)
Bocchoris:-probable origen
indígena
Guium i Tuccis:-no localitzades-"Dret llatí"
Altres nuclis urbans:
Palma i Pol·lèntia:-ciutats de nova
fundació.-"Dret romà"
Mallorca
Menorca:-Mago (Maó).
-Iamo (Ciutadella).
Eivissa:-Ebusus
escassa informacióarqueològica
Nuclis urbans
Colons procedentsde la Península.
-Inscripcions-Ceràmica-Monedes
-Làpides funeràries
-Assimilació delscostums, llengua
i creencesromanes.
Procés intensde romanització
Poblacióindígena
Població
La romanització
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUESLES ACTIVITATS LES ACTIVITATS ECONÒMIQUESECONÒMIQUES
� Les activitats econòmiques bàsiques eren l’agricultura i la ramaderia.
� S’introduïren noves tècniques agràries.Els cereals i la vinya eren uns dels conreus més importants.
� Els nuclis bàsics de l'explotació agrícola eren les villae (cases de camp d’una finca).
� La divisió de la propietat de la terra es feia mitjançant unes quadricules anomenades centuriacions.
� Les activitats econòmiques bàsiques eren l’agricultura i la ramaderia.
� S’introduïren noves tècniques agràries.Els cereals i la vinya eren uns dels conreus més importants.
� Els nuclis bàsics de l'explotació agrícola eren les villae (cases de camp d’una finca).
� La divisió de la propietat de la terra es feia mitjançant unes quadricules anomenades centuriacions.
L’activitat agràriaL’activitat agrària
Calçada romanawww.artehistoria.com
Calçada romanawww.artehistoria.com
Cubeta per salar peix de la factoriade s’Argamassa (Santa Eulàlia-Eivissa)
www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
Cubeta per salar peix de la factoriade s’Argamassa (Santa Eulàlia-Eivissa)
www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
� El comerç a les Balears era molt intens i adquirí una importància més que considerable.
� Molts de vaixells que anaven d’Hispània a Itàlia i de la Gàl·liaa Àfrica visitaven les Balears.
� El comerç del vi i de l’oli constituïa una de les fonts principals de la prosperitat d’Itàlia.
� Per això s’han trobat a les illes un gran nombre d’àmfores que s’utilitzaven com a recipients per transportar oli, vi, i tambécereals, peix salat, etc.
� El comerç a les Balears era molt intens i adquirí una importància més que considerable.
� Molts de vaixells que anaven d’Hispània a Itàlia i de la Gàl·liaa Àfrica visitaven les Balears.
� El comerç del vi i de l’oli constituïa una de les fonts principals de la prosperitat d’Itàlia.
� Per això s’han trobat a les illes un gran nombre d’àmfores que s’utilitzaven com a recipients per transportar oli, vi, i tambécereals, peix salat, etc.
L’activitat comercialL’activitat comercial
Àmfores romaneswww.masdebuceo.com
Àmfores romaneswww.masdebuceo.com
Monedes de l’època romana (Eivissa)www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
Monedes de l’època romana (Eivissa)www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
� Fruit d’aquesta activitat comercial és també la penetració a les Balears d’altres objectes de ceràmica de gran qualitat. Cal destacar, sobretot:– La ceràmica de Campània,
de vernís negre metàl·lic.– La ceràmica de la ciutat
d’Arezzo (Aretium), de color vermell, amb reflexos metàl·lics, que constitueix la vertadera ceràmica romana i és coneguda amb el nom de “terra sigillata”.
� Fruit d’aquesta activitat comercial és també la penetració a les Balears d’altres objectes de ceràmica de gran qualitat. Cal destacar, sobretot:– La ceràmica de Campània,
de vernís negre metàl·lic.– La ceràmica de la ciutat
d’Arezzo (Aretium), de color vermell, amb reflexos metàl·lics, que constitueix la vertadera ceràmica romana i és coneguda amb el nom de “terra sigillata”.
L’activitat comercialL’activitat comercial
Copa de ceràmica sigillata localitzada a Eivissawww.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
Copa de ceràmica sigillata localitzada a Eivissawww.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
Ungüentaris de vidre localitzats a Eivissawww.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
Ungüentaris de vidre localitzats a Eivissawww.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
-cereals-vinya-olivera
Conreus:trilogía mediterrània
Nous mètodes itècniques agrícoles
Centuriacions:divisió
de la propietatde la terra
Villae:nuclis d'explotació
agrícola
Agricultura i ramaderia
Nombroses restesprovinents dels
jacimentssubmarins
Àmfores utilitzadesper transportar vi, oli,cereals, peix salat...
Monedes, vidres,bronzes, joies i
teixits
Gran varietat deceràmica importada:destaca la "terrasigillata" d'Arezzo
Importància delcomerç marítim
Activitats comercials
Recursos econòmics
CRISI I DECADÈNCIA
CRISI I CRISI I DECADDECADÈÈNCIANCIA
� La crisi general que patí l’imperi, a partir del segle III, sembla que afectà també les Balears. La ciutat de Pol·lèntia experimentà una reducció de l’àrea urbana i una disminució de la població.
� Tot coincidint amb la crisi de l’imperi es va produir l’expansió del cristianisme.
� La crisi general que patí l’imperi, a partir del segle III, sembla que afectà també les Balears. La ciutat de Pol·lèntia experimentà una reducció de l’àrea urbana i una disminució de la població.
� Tot coincidint amb la crisi de l’imperi es va produir l’expansió del cristianisme.
La crisi del segle IIILa crisi del segle III
Maqueta d’una nau de guerra romanahttp://sapiens.ya.com
Maqueta d’una nau de guerra romanahttp://sapiens.ya.com
La caiguda de l’imperi romà. Els pobles germànics (segle V)
La caiguda de l’imperi romà. Els pobles germànics (segle V)
www.uam.eswww.uam.es
� El procés de decadència, comúal món romà, es manifestà amb la desintegraciópolítica de l’imperi i l’ocupació de les illes pels vàndals(s. V) que s’havien establert al nord d’Àfrica.
� El procés de decadència, comúal món romà, es manifestà amb la desintegraciópolítica de l’imperi i l’ocupació de les illes pels vàndals(s. V) que s’havien establert al nord d’Àfrica.
Crisi i decadència de la civilització romanaCrisi i decadència de la civilització romana
El regne vàndal del nord d’ ÀfricaFont: Atles de les Illes Balears. CD ROM.1998
El regne vàndal del nord d’ ÀfricaFont: Atles de les Illes Balears. CD ROM.1998
� Posteriorment, amb l’expansió de Bizanci vers la Mediterrània occidental, les Balears quedaren vinculades a l’imperi oriental (s. VI) fins que els territoris bizantins del sud d’Hispània s’incorporaren al regne dels visigots (s.VII).
� A partir d’aquest moment, les Illes quedaren massa allunyades de la metròpoli i assoliren un període de semiindependència poc conegut.
� A principis del segle X (902) les Balears foren incorporades a al-Andalús, és a dir, a la civilització islàmica.
� Posteriorment, amb l’expansió de Bizanci vers la Mediterrània occidental, les Balears quedaren vinculades a l’imperi oriental (s. VI) fins que els territoris bizantins del sud d’Hispània s’incorporaren al regne dels visigots (s.VII).
� A partir d’aquest moment, les Illes quedaren massa allunyades de la metròpoli i assoliren un període de semiindependència poc conegut.
� A principis del segle X (902) les Balears foren incorporades a al-Andalús, és a dir, a la civilització islàmica.
Crisi i decadència de la civilització romanaCrisi i decadència de la civilització romana
L’expansió de BizanziFont: Atles de les Illes Balears.
CD ROM.1998
L’expansió de BizanziFont: Atles de les Illes Balears.
CD ROM.1998
Les basíliques paleocristianesLes basíliques paleocristianes
� Amb la conquesta de les illes Balears per part de Bizanci, l’expansió del cristianisme es manifestà amb l’aparició, al segle VI, de nombroses basíliques paleocristianes, sobretot a Mallorca i a Menorca.
� Amb la conquesta de les illes Balears per part de Bizanci, l’expansió del cristianisme es manifestà amb l’aparició, al segle VI, de nombroses basíliques paleocristianes, sobretot a Mallorca i a Menorca.
Pica baptismal de la basílica paleocristiana de Son Bou (Menorca)
http://www.menorcaweb.net
Pica baptismal de la basílica paleocristiana de Son Bou (Menorca)
http://www.menorcaweb.net
� Les basíliques paleocristianes eren edificis de planta rectangular d’una o tres naus amb absis intern.
� Les més conegudes són, a Mallorca, les de Son Peretó (Manacor) i de Son Fiol (Santa Maria) i, a Menorca, les de Son Bou (Alaior), es Fornàsde Torelló (Maó), entre d’altres.
� Les basíliques paleocristianes eren edificis de planta rectangular d’una o tres naus amb absis intern.
� Les més conegudes són, a Mallorca, les de Son Peretó (Manacor) i de Son Fiol (Santa Maria) i, a Menorca, les de Son Bou (Alaior), es Fornàsde Torelló (Maó), entre d’altres.
Les basíliques paleocristianesLes basíliques paleocristianes
Mosaics de la basílica des Fornàs de Torelló (Menorca)www3.planalfa.es
Mosaics de la basílica des Fornàs de Torelló (Menorca)www3.planalfa.es
Les basíliques paleocristianesLes basíliques paleocristianes
Reconstrucció de la basílica de Son Peretó (Manacor)Reconstrucció de la basílica de Son Peretó (Manacor)
� La basílica paleocristiana de Son Peretóconstava de tres naus separades per pilastres i columnes i d’un vestíbul amb dues piques baptismals cruciformes.
� Midava uns 31 m per 14 m, i el trespol estava cobert per mosaics de diferents colors que formaven figures geomètriques.
� La basílica paleocristiana de Son Peretóconstava de tres naus separades per pilastres i columnes i d’un vestíbul amb dues piques baptismals cruciformes.
� Midava uns 31 m per 14 m, i el trespol estava cobert per mosaics de diferents colors que formaven figures geomètriques.
Pol·lentia:-reducció de l'àrea urbana i disminució
del nombre d'habitants
Penetraciói expansió
del cristianisme
Crisi dels. III
Els vàndals del nordd'Àfrica ocupen
les illesBalears (s.V)
Expansió de Bizanci:-ocupació deles Balears(s. VI)
S.VII-IX: poquesreferències
-"segles obscurs"
Basíliquespaleocristianes deMallorca i Menorca
Desintegració políticade l' imperi
Crisi i decadència de lacivilització romana
Bibliografia bàsicaBibliografia bàsica� Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia i història, Mallorca, Ed.
Moll, 1998.� Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història i cultura, Mallorca, Ed.
Moll, 1985.� Atles de les Illes Balears. Govern Balear, 1995.� Autors diversos : Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes
Balears- Edicions Documenta Balear, 2000.� Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998.� Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca,
Ed. Moll, 1998.� Santueri, aproximació a l’ història de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de
les Illes Balears, 2002.� Webs d’interès:
-http://www.Pollentia.net-http://www.arrakis.es/~rinord/sp-sections.html-http://www.alcudia.net-http://www.tesorillo.com-http://www.terraeantiqvae.com/-http://www.roman-empire.net-http://www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm
� Alzina Mestre, Jaume: Les Illes Balears: geografia i història, Mallorca, Ed. Moll, 1998.
� Alzina, J; Limongi, A; Vidal, A: Mallorca: història i cultura, Mallorca, Ed. Moll, 1985.
� Atles de les Illes Balears. Govern Balear, 1995.� Autors diversos : Història de les Illes Balears, Palma, Govern de les Illes
Balears- Edicions Documenta Balear, 2000.� Atles de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de les Illes Balears-UIB, 1998.� Casasnovas Camps, Miquel Àngel: Història de les Illes Balears, Mallorca,
Ed. Moll, 1998.� Santueri, aproximació a l’ història de les Illes Balears. CD-Rom, Govern de
les Illes Balears, 2002.� Webs d’interès:
-http://www.Pollentia.net-http://www.arrakis.es/~rinord/sp-sections.html-http://www.alcudia.net-http://www.tesorillo.com-http://www.terraeantiqvae.com/-http://www.roman-empire.net-http://www.ibizanight.com/his/roman/roman_es.htm