Upload
jsugranyes
View
243
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
LA SUBORDINACIÓ COMPLETIVA (contruccions d'infintiu i amb nexes
subordinants)
Definició
Les oracions completives són aquelles que desenvolupen les funcions pròpies d'un sintagma nominal en un context oracional, ja siguin aquestes les de CD o les subjecte. Són oracions que depenen d'una oració dita principal i acostumen a presentar-se en forma d'oració amb un nucli verbal el qual és un infinitiu, o bé com a oració subordinada amb un verb en forma personal i introduïda per un nexe subordinant ( ).
COMPLETIVES D'INFINITIU
• Les competives d'infinitiu depenen, normalment, de verbs que expressen opinió, afirmació, voluntat o són locucuions impersonals: – (crec que déu existeix; crec que és
déu)
– (diuen que hi ha un altre camí)
– (volia que Cir es presentés)
– (és just que jo sigui castigat)
• La negació és (alguns cops ) amb els verbs d'opinió. Amb verbs principals que expressin voluntat, o bé siguin aquests impersonals trobarem .
COMPLETIVES D'INFINITIU
• El subjecte de l'infintiu és un acusatiu, conseqüentment, l’atribut, en cas que calgui, també va en acusatiu. Quan el subjecte del verb principal i el de l’infintiu coincideixen, no cal explicitar-lo i, fins i tot, l’atribut pot anar en nominatiu .
COMPLETIVES D'INFINITIU
• EXEMPLES: – (creu ser un déu/creu que és un
déu/creu que és déu) – (sembles a mi errar/
m'assembla que t'equivoques/ penso que tu t'equivoques)
– (M'assembla que t'equivoques)
– (Cir era dit d'haver vençut/ Es deia que Cir va vèncer)
– (es deia que Cir havia vençut)
COMPLETIVES AMB NEXE
• Els verbs de dicció, de pensament, de creença, poden regir una construcció d’infinitiu o bé una subordinació completiva introduïda per un nexe (
–
• s’usa quan s’afirma una cosa que se sap falsa o es té per incerta. El sol ser el nexe que introdueix l’estil indirecte (Va dir que vindria)
Completives amb nexe ( )
• Verbs que signifiquen procurar, tenir cura, esforçar-se, ..., es construeixen amb aquest nexe i el futur d’indicatiu. La negació és .
–
(cal que el general procuri que els soldats tinguin les coses necessàries)
Completives de participi predicatiu objectiu
• Els verbs de percepció sensible o intel·lectual (veure, saber, aprendre, conèixer, recordar) se serveixen del però no de l’infinitiu:
– (sé que déu existeix) [( (sé que déu existeix)]
Activitats
•
•
•
•
Activitats
•
•
TEXT PER A TRADUIR Xenofont, Anàbasi