94
L’ANTIC EGIPTE Cicle Superior Escola Princesa Làscaris Curs 2010-2011

L'Antic Egipte

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Projecte des alumnes de cicle superior de l'escola Princesa Làscaris. curs 2010-2011

Citation preview

Page 1: L'Antic Egipte

L’ANTIC

EGIPTECicle SuperiorEscola Princesa LàscarisCurs 2010-2011

Page 2: L'Antic Egipte

Durant tres mil anys (aproximadament entre els anys 3000 i 30 aC ), Egipte va ser un Estat poderós i va crear una civilització amb una gran personalitat, que encara avui dia ens impressiona.

Page 3: L'Antic Egipte

Índex

1- L’Egipte dels faraons

2-La vida quotidiana

3-La mort

4-Religió i cultura

Grups

Mòmies: Maria Casas, Raquel Calveras, Jordi Moreno i Marc Masabró

Tutankamons: Gerard Riu, Jordi Marmi, Cristina tristante i Iris Pérez

Jeroglífics: Alba Canudas, Laura , Marc Ballonga i Oriol Marmi.

Faraons: Olga Riu, Núria Solanellas, Blai sGenesca i Enric

Torturadors: Àngel Sitjes, Pau Calveras, Pol Artigas i Anna Feixas.

Page 4: L'Antic Egipte

EL PAíS

Egipte és un país situat al nord-est d’Àfrica.

Page 5: L'Antic Egipte
Page 6: L'Antic Egipte

La vida dels egipcis s’organitza seguint el ritme de les crescudes del riu.

El Nil

Page 7: L'Antic Egipte

ANIMALS I PLANTES

Page 8: L'Antic Egipte
Page 9: L'Antic Egipte

Flor de lotus

papir

Page 10: L'Antic Egipte

El clima és desèrtic, d’hiverns suaus i estius molt calorosos.

EL CLIMA

Page 11: L'Antic Egipte

HISTÒRIAFa

aproximadament 6.000 anys,

a Egipte va haver-hi dos regnes: un

el Baix Egipte, i l’altre l’Alt Egipte,

Page 12: L'Antic Egipte

Període Cronologia

Dinastia Faraons destacats

Fets destacats

Època Arcaica

Abans 3100 a C

I-II Menes

Imperi Antic

3100-2200a C

III-IV

Kheops, Kefren

Construcció grans piràmides

1r període intermedi

guerres

Imperi Mitjà

2100-1800 aC

XI-XII

Mentuhotep II

Expansió pel sud (Núbia)

2n períodeintermedi

Imperi Nou 1600-1100 aC

XVIII-XX HatsepsutTuthmosis III,Akenaton,Tutankhamon,Ramsés II

Expansió cap a l’Orient(Palestina,Fenícia, Síria)

Època Baixa

Dominats per pobles estrangers

Perses, grecs, romans

Page 13: L'Antic Egipte

EXÈRCIT

Page 14: L'Antic Egipte
Page 15: L'Antic Egipte
Page 16: L'Antic Egipte
Page 17: L'Antic Egipte

EL FARAÓ

El faraó era a la vegada un home i un déu

Page 18: L'Antic Egipte
Page 19: L'Antic Egipte

El faraó

Page 20: L'Antic Egipte
Page 21: L'Antic Egipte

TUTHMOSIS III

Al morir Hatshepsut Tuthmosis III es va convertir en rei.

Page 22: L'Antic Egipte

HATSHEPSUP

Va ser la primera dona a fer-se proclamar faraó.

Page 23: L'Antic Egipte

AKHENATONAkhenaton va canviar la religió i va instaurar el déu únic.

Page 24: L'Antic Egipte

TUTANKAMON

Tutankamon és el faraó més famós gràcies al descobriment de la seva tomba.

Page 25: L'Antic Egipte

Ramsès ll

És un dels faraons més gloriosos. La seva dona era la bella Nefertari.

Page 26: L'Antic Egipte
Page 27: L'Antic Egipte

CLEÒPATRA

Cleòpatra va ser la última i la més cèlebre de les reines d’Egipte

Page 28: L'Antic Egipte

FAMILIA REIAL

El faraó tenia diverses esposes i molts fills.

Page 29: L'Antic Egipte

LA VIDA QUOTIDIANA

Les cases i ciutats d’Egipte

Page 30: L'Antic Egipte

LA VIDA EN FAMÍLIA

Tant si eren rics com si eren pobres donaven molta importància al fills

Page 31: L'Antic Egipte

EL MENJAR EGIPCI

Per conèixer el menú dels egipcis n’hi ha prou de mirar el decorat de les tombes.

Page 32: L'Antic Egipte

MODA, BELLESA I CURA DEL COS

JOIES

Page 33: L'Antic Egipte

MAQUILLATGE

HIGIENE PERSONAL

EL CALÇAT

Page 34: L'Antic Egipte

JOCS I JOGUINES

Els nens jugaven a pilota. Les nenes a nines, i el adults disputaven partides de jocs de societat o de tornejos esportius.

Page 35: L'Antic Egipte

LA SOCIETAT

Page 36: L'Antic Egipte

esclaus

artesans

Page 37: L'Antic Egipte

OFICISAgricultors i ramaders

Els camperolsEls artesansEls pescadors

Els caçadors

Page 38: L'Antic Egipte
Page 39: L'Antic Egipte
Page 40: L'Antic Egipte
Page 41: L'Antic Egipte

LA VINYA I EL VI

El vi era pràcticament apreciat i consumit pels egipcis rics.

Page 42: L'Antic Egipte

EL PA I LA CERVESA

Els egipcis menjaven pa i bevien cervesa

Page 43: L'Antic Egipte

Molent el gra per fer cervesa

Page 44: L'Antic Egipte

EL PAPIR

El papir servia per quasi tot

Page 45: L'Antic Egipte

FORTS IMPOSTOS

Fins a finals del nou imperi no existia la moneda i es pagaven amb espècies de sacs de gra, animals, objectes, mercaderies….

Page 46: L'Antic Egipte

LES MERCADERIES

Page 47: L'Antic Egipte

LA MEDICINA

La majoria dels homes egipcis vivien fins els 38 anys

Imhotep (metge)

Page 48: L'Antic Egipte

ELS INVENTS

Page 49: L'Antic Egipte

ELS EGIPCIS DAVANT LA MORT

Els egipcis pensen que la mort és una etapa, i que al més enllà comença una nova vida.

Page 50: L'Antic Egipte
Page 51: L'Antic Egipte

Si els platets s’equilibraven , el difunt s’havia portat bé.Si la balança s’inclinava del costat del cor, Amnit, el monstre del cap de cocodril i de cos de lleó s’apoderava del cor i el devorava.

Page 52: L'Antic Egipte
Page 53: L'Antic Egipte
Page 54: L'Antic Egipte
Page 55: L'Antic Egipte
Page 56: L'Antic Egipte

PIRÀMIDES

La tomba tenia una doble funció: • protegir el cos i les ofrenes • ser la llar de la seva nova vida

TOMBES

Grans monuments funeraris

Page 57: L'Antic Egipte

MASTABAS

Les mastabes les construïen al mig del desert.

Page 58: L'Antic Egipte
Page 59: L'Antic Egipte

PIRÀMIDE ESGLAONADA

Cap a l’any 2700 aC les mastabes es van transformar en piràmides esglaonades.

Page 60: L'Antic Egipte
Page 61: L'Antic Egipte

PIRÀMIDE ROMBOIDALLa següent etapa, en l'evolució

de les piràmides, va ser la construcció d’una altre tipus de piràmide.

Page 62: L'Antic Egipte

PIRÀMIDESUna piràmide sol tenir planta quadrada i quatre costats en forma de triangle.

Page 63: L'Antic Egipte

COM CONSTRUIEN UNA PIRÀMIDE

Abans de la construcció d’ una piràmide els astrònoms observaven el cel i orientaven la piràmide respecte dels quatre punts cardinal.

Page 64: L'Antic Egipte
Page 65: L'Antic Egipte
Page 66: L'Antic Egipte
Page 67: L'Antic Egipte
Page 68: L'Antic Egipte
Page 69: L'Antic Egipte
Page 70: L'Antic Egipte
Page 71: L'Antic Egipte

LES PIRAMIDES DE KEOPS, KEFREN, I MICERINOS.

Page 72: L'Antic Egipte
Page 73: L'Antic Egipte

LES TOMBES DE LES VALLS DELS REIS

Page 74: L'Antic Egipte
Page 75: L'Antic Egipte

LES TOMBES DE LES VALLS DE LES REINES

LA VALL DELS NOBLES

Page 76: L'Antic Egipte

L‘ESFINX

Page 77: L'Antic Egipte
Page 78: L'Antic Egipte

estelaL’esfinx a l’època de Napoleó

Page 79: L'Antic Egipte

RELIGIÓ I CULTURA

L’art estava vinculat a la religió, al poder i a la vida en el més enllà.

ART

Page 80: L'Antic Egipte

PRINCIPIS ARTÍSTICS

Page 81: L'Antic Egipte

ESTÀTUES COLOSSALS

Page 82: L'Antic Egipte
Page 83: L'Antic Egipte

Obres Arquitectòniques

Les piràmides més importants són les dels faraons Kheops i Kefren, a Gizeh.

Page 84: L'Antic Egipte

Vall del ReisA partir de l’anomena’t Imperi Nou, per evitar que

robessin les tombes, els faraons van passar

a ser enterrats en unes tombes que excavaven

a la roca en un lloc anomenat la Vall dels Reis a prop de Tebes.

Page 85: L'Antic Egipte

TEMPLESAlguns temples també van ser excavats a la muntanya com el de Ramses II a Abu Simbel. Aquest temple és gegantí, la terrassa fa 40 de profunditat.

Page 86: L'Antic Egipte

Escultura•L’estatuària dels faraons i déus.• Representava personatges no reials.

Page 87: L'Antic Egipte

Pintura

La pintura era plana, és a dir els colors no es barrejaven. La figura humana es mostrava amb els tors en posició frontal, però amb el rostre i les cames de perfil.

Page 88: L'Antic Egipte
Page 89: L'Antic Egipte

Els egipcis veneren molts deus. Cada regió i cada poblat està sota la protecció d’un déu particular. Alguns tenen forma d’animal.

Sekhmet

Ra

Anubis,

Apis

Bes

Hapy

Thot

ELS DEUS EGIPCIS

Page 90: L'Antic Egipte

Anubis, acollia els difunts

Hapy, feia que la crescuda del Nil fos bona.

Horus

OsirisThoth

Amon

Page 91: L'Antic Egipte

ELS JEROGLÍFICS

Els jeroglifics es la lletra que feien servir els escribes.

Page 92: L'Antic Egipte

LA PEDRA de ROSETA

Page 93: L'Antic Egipte

Egipte va ser un dels Estats més poderosos del seu temps, però va patir períodes de divisió i llarga decadència. Finalment, l’any 30 a C, l’emperador romà August va convertir Egipte en una província de Roma i, a poc a poc, la seva civilització mil.lenària va anar desapareixent.

Page 94: L'Antic Egipte

FI