Embed Size (px)
Citation preview
L’EDAT MITJANA A CATALUNYA
INDEX1. La Marca Hispànica
2. La consolidació del casal de Barcelona
3. La unió amb Aragó i la intensificació de l’expansió cap a Catalunya la Nova
4. La formació de la societat feudal (s. XI-XIII)
5. L’expansió de la Corona d’Aragó
6. Les institucions de govern de la Catalunya medieval
7. Catalunya durant els s. XIV-XV
1. LA MARCA HISPÀNICAA la segona meitat del s. VIII, els francs, que havien aturat l’avenç musulmà a Poitiers (732), van mantenir una pressió constant a la frontera amb Al-Andalus.
Dur ant e l regnat de Carlemany (768-814), els francs van ocupar els territoris al sud dels Pirineus. Girona, l’Urgell, el Pallars, i la Ribagorça, Barcelona.
Poc desprès, la conquesta es va estabilitzar en una línia fronterera que anava des de les Corberes, l’eix Llobregat-Cardener, al Segre mitjà i Tremp. El territori al nord d’aquesta línia i el Rosselló, va ser anomenat
LA MARCA HISPÀNICA. Aquest es pot considerar el nucli més antic de Catalunya i per això es coneix amb el nom de Catalunya la Vella.
Inicis del s. IX
s.X
Una llegenda molt estesa afirma que el rei franc Carles el Calb va atorgar l’emblema de les quatre barres al comte Guifré el Pelós, ferit de mort, després d’una batalla contra els musulmans.
2. LA CONSOLIDACIÓ DEL CASAL DE BARCELONA
Els descendents de Guifré el Pelós, van seguir una política d’aliances matrimonials i pactes amb els altres comtats, i el Casal de Barcelona va enfortir el seu poder polític. La paraula Catalònia, va començar a utilitzar-se per designar el territori dels comtats on vivien els catalans.
Destaca el comte Ramon Berenguer III, que va dominar amb relacions de vasallatge als altres comtats. Al s. XI, sotmetia als habitants d’Al-Andalus a pagar tributs (paries) i en 1129 (s. XII) va ocupar Tarragona.
Monument a Ramon Berenguer III, el Gran, a Barcelona.
3. LA UNIÓ AMB ARAGÓ I LA INTENSIFICACIÓ DE L’EXPANSIÓ CAP A LA CATALUNYA LA NOVA
1135. S. XII. El rei d’Aragó mor sense descendència. La seva neboda, PERONELLA, filla del seu germà serà l’hereva, i es casarà amb el comte de Barcelona RAMON BERENGUER IV. S’inicia amb el seu fill, Alfons I la dinastía de la Corona d’Aragó.
CRÒNIQUES DELS REIS D’ARAGÓ I COMTES DE BARCELONA. S. XIV
3. LA UNIÓ AMB ARAGÓ I LA INTENSIFICACIÓ DE L’EXPANSIÓ CAP A LA CATALUNYA LA NOVA
Des de llavors, la Corona d’Aragó, serà una confederació de territoris en la qual els monarques eren a la vegada reis d’Aragó i comtes de Barcelona. Cada territori conservarà les institucions i les lleis pròpies i les característiques de les seves cultures.
Al s. XII es conqueriran les taifes de Tor to sa i LLe ida , t e r r i t o r i s q ue s’anomenaran Catalunya la Nova.
Es repoblaran amb habitants cristians amb cartes de poblament i de franquesa atorgades pel rei i que atorgaven terres i facilitats fiscals als nous pobladors.
En aquesta tasca, van tenir un paper important els ordes religiosos, com ara el Císter, que van rebre terres dels monarques per instalar-s’hi. Els monestir de Santes Creus i el de Poblet, van dirigir els nous pobladors i els van atendre.
Els monarques catalanoaragonesos es van expandir també cap al Nord. Amb una política matrimonial hàbil i amb la força militar van dominar aquest territoris. Però, els interessos catalans van topar amb l’oposició del rei franc que va expandir el seu poder per aquest territori. En 1213, el rei de la Corona d’Aragó, Pere I, mor lluitant contra els francs.
Aquest fet, va posar fi a la influència catalana en aquella àrea i va provocar l’expansió cap al Sud i cap a la Mediterrània.
Els catalans a Occitània
4. LA FORMACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL (S. XI-XII)
Les relacions de vassallatge dels comtes amb els reis francs cada vegada eren més febles. Aquests nobles, es van anar apropiant de territoris i van sotmetre a la pagesia lliure. Es va formar una societat feudal, basada en el domini del Casal de Barcelona sobre els altres comtats.
La nova societat estava basada en les relacions de vassallatge: a dalt de tot estava el comte, aquest concedia terres ( feus) al cap d’un familia noble, un barò per exemple, a canvi del jurament de fidelitat.
. A partir del s. XII, les normes i les lleis del nou ordre feudal es recollien en un llibre de lleis anomenat Usatges de Barcelona. ( basat en lleis romanes, germàniques i costums feudals)
També l’organització de l’Església va canviar. Els bisbes i abats van rebre terres a canvi del jurament de fidelitat al monarca i els van rebre protecció dels seus vassalls. Els Ordes religiosos-militars, com els Templaris, van tenir molt poder amb la conquesta de territoris als musulmans
PATRIMONI
CASTELL DE MONTSORIU
CASTELL DE MONTGRÍ
CASTELL DE MUR
MONESTIR DE POBLET
PORTALADA MONESTIR
RIPOLL
4. LA FORMACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL (S. XI-XII)El creixement econòmic i
demogràfic
A partir del s. XI:
- Creixement de la producció agrícola
- Augment del comerç:Celebració de fires i mercatsComerç amb Al- AndalusComerç marítim
Augment de població i de l’activitat a les antigues cuitats ( Barcelona, Perpinyà, Girona…) i a les noves viles sorgides de la repoblació.
La cultura i l’art s. XI-XII
Còdex: manuscrit en pergamí, abans de l’impremta.
4. LA FORMACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL (S. XI-XII)La cultura i l’art s. XI-XII
A través d’Occitània va arribar a Catalunya la poesía trobadoresca, de carácter cortesà i temes amorosos.
La transmissió del saber estava als escriptoris i les biblioteques dels monestirs i de les catedrals.
Atles català de Cresques Abraham. 1375 (s. XIV)
5. L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
Al començament del s. XIII, la corona catalanoaragonesa va iniciar un nou período d’expansió cap al Mediterrani. Amb JAUME I EL CONQUERIDOR (1273-1276), desprès de pacificar els seus regne, s’inicia la conquesta de Mallorca (1229), Menorca (1231) Eivissa ( 1235), València (1232).
Els comerciants donaven suport a aquestes conquestes que van anar seguides de repoblacions dels territoris amb colons catalans, aragonesos i d’altres llocs. Els nous territoris es van integrar a la Corona d’Aragó com a regnes independents.
5. L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
5. L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓEls límits de l’expansió
La conquesta de les darreres places valencianes va enfrontar Jaume I amb els interessos de la Corona de Castella cap al sud. Els límits van quedar fixats a la zona d’Alacant pel Tractat d’Almirra, signat amb el castellans en 1244.
En 1258 Jaume I va signar amb el rei França el Tractat de Corbeil, en el qual en monarca renunciava a l’herència que tenia sobre Occitània, i el rei francès renunciava als seus drets sobre Catalunya i reconeixa l’independència que ja s’havia produit anys enrrera.
Ara, l’expansió seguirà cap al Mediterrani!!!La importància del comerç
Un dels objectius principals de l’expansió era el control del comerç mediterrani occidental on va arribar a superar als genovesos.
Al Mediterrani oriental va ser més difícil perquè estava controlat pels venecians. Per això es van interessar per les costes del Nord d’Africa i l’illa de Sicília, ja que necessitaven escales segures per les rutes de comerç.
5. L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
5. L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
PATRIMONI
EL LLIBRE DEL CONSOLAT DEL MAR
El creixement del comerç mediterrani va afavorir la creació d’un tribunal per jutjar el conflictes marítims i mercantils.
Les normes que regulaven el dret marítim català van ser recollides al final del s. XV en el Llibre del Consolat del Mar, codi que va tenir una gran difusió, també en tribunals d’altres països.
6. LES INSTITUCIONS DE GOVERN
La monarquía, la noblesa i el pactisme
Jaume I a les Corts
A partir del s. XI, la noblesa feudal tenia territoris on exercia el seu poder i disposava d’exèrcits. A vegades es revoltaven contra el rei per aconseguir més privilegis.
El monarca era la màxima autoritat civil i militar ; tenia un exèrcit i el suport de la noblesa i l’Església. La noblesa va aprofitat els períodes de crisi per augmentar el seu poder.
Jaume I va buscar el suport de les ciutats i les viles reials contra els nobles. El seu fill Pere I, va imposar el poder reial a la noblesa i va regular el funcionament de les Corts, que es comprometia a respectar.
PACTISME En Catalunya, el rei va veure limitat el seu poder i va haver de pactar amb els estaments representats a les Corts ( nobles, Església i burgesia urbana)
Les Corts de MontblancLLIBRE DELS USATGES
6. LES INSTITUCIONS DE GOVERN
La monarquía, la noblesa i el pactisme
6. LES INSTITUCIONS DE GOVERN
Les instituciones de governEl monarca governa el regne assistit per la cúria reial o cort formada per nobles, eclesiàstics i membres de la família. També l’ajuda el procurador general. A final del s. XIII, l’assessorament al rei en el govern, el va fer el Consell Reial ( format per oficials i funcionaris reials)
A partir de Jaume I, els representants de les ciutats i viles reials van formar part de les Corts. En 1283, les Corts van tenir un caràcter legislatiu ( feien les lleis).Així el rei es va comprometre a fer que totes les lleis que s’aprovessin, fossin consensuades i aprovades per les Corts. Aquesta manera de governar s’anomena PACTISME.
Les Corts, triaven una comissió de representants encarregada de fer complir els acords i recaptar tributs. A partir de 1359, va ser una institució estable anomenada Diputació General, i desprès, al s. XV, GENERALITAT.
7. CATALUNYA DURANT ELS S. XIX I XV
La crisi demogràfica i l’impacte econòmic i socialAl s. XIV hi ha una gran mortaldat en les classes populars de les ciutats i els pagesos pobres a causa de les males collites i la peste negra.
La primera crisi de subsistència llega en 1333, i el 1348, llega l’epidèmia de la Peste Negra.
Hi van haver crisis agrícoles i conflictes socials. Els pagesos pobres emigren a les ciutats, i els pagesos rics milloren la situació apropiant-se dels masos abandonats i pel fet que les rendes que pagaven als senyor feudals van disminuir.
Els nobles van reaccionar : volien recuperar el seu poder econòmic i van aplicar els “mals usos”, que eren obligacions i impostos pels pagesos.
Aquest increment de la pressió feudal va provocar l’odi dels pagesos i va ser una de les causes dels greus conflictes socials.
7. CATALUNYA DURANT ELS S. XIX I XV
La crisi successoria, l’expansionisme dels Trastàmara i el conflicte social
L’últim rei de la Corona d’Aragó, Martí el Humà, mor sense fills. S’obre així un període de tensions polítiques que acaba amb l’acord conegut com el compromís de Casp (1412)
Les Corts dels tres regnes (Aragó, València i Catalunya) van escollir Ferran d’Antequera, del casal castellà dels Trastàmara. S’inicia una nova dinastía.
Desprès de consolidar el seu poder, va iniciar una política d’expansió pel Mediterrani. El seu fill Alfons el Magnànim va incorporar el regne de Nàpols a la Corona d’Aragó.
Escultura d’Alfons el Magnànim al Palau Reial de Nàpols
7. CATALUNYA DURANT ELS S. XIX I XV
La crisi successoria, l’expansionisme dels Trastàmara i el conflicte social
Durant el s. XV, els senyors feudals, van fer front a la disminució de rentes, augmentant la pressió fiscal, especialment sobre els pagesos de remença ( eren pagesos que no podien marxar del feu on vivien, per fer-ho, havien de pagar al senyor). Aquests es van revoltar contra els senyors en diverses ocasions. Durant el regnat del rei Joan II, el conflicte al camp i a les ciutats va provocar una guerra civil (1462-1472).
En 1486, el rei Ferran II, va posar fi a aquest conflicte. Amb la sentència arbitral de Guadalupe (1486) posa fi amb l’abolició dels mals usos i deixa oberta la possibilitat que els pagesos puguin ser lliures.
