El Greco: L’enterrament

del senyor d’Orgaz.

Fitxa tècnica

Títol: L’enterrament del senyor d’Orgaz.

Autor: El Greco(Càndia, Creta, 1541 – Toledo, 1614).

Cronologia : 1588.Tècnica: oli sobre tela.Dimensions: 4,80 x 3,60 m.Estil: manierista.Tema: religiós.Localització: església de

Santo Tomé (Toledo).

Obres del mateix autor:

Martiri de sant Maurici i la legió tebana (1582).

El cavaller de la mà al pit (1578-1580)

Vista de Toledo (1603-1607).

Biografia de l’autor

Domínikos Theotokópolus, que a Espanya va ser anomenat El Greco, va rebre una formació pictòrica lligada a la tradició bizantina. A la darreria de la dècada de 1560 es va traslladar a Venècia i posteriorment a Roma, on va estar en contacte amb el cercle erudit del cardenal Alessandro Farnese.

Cap al 1577 es va instal·lar a Toledo, ciutat on va acudir després de rebre l’important encàrrec de fer el retaule de l'església de Santo Domingo el Antiguo, que li va proporcionar Diego de Castilla, degà del capítol de la catedral. A la ciutat manxega va desenvolupar les seves millors obres i va destacar en la temàtica religiosa i en el retrat.

Retrat de Giulio Clovio (1571-1572). Retaule de Santo Domingo el Antiguo i detall (La Trinitat).

Descripció formal

Al quadre s’hi diferencien dues parts: la terra i el cel. No obstant això, entre les dues hi ha nexes d’unió, com la creu de l’esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada del sacerdot al cel i l'àngel que porta l’ànima del difunt, el centre. A la meitat terrenal, els personatges estan organitzats a manera de fris, tancat als extrems per les figures del frare franciscà i el rector. En primer terme s’hi representa l’enterrament, assenyalat pel nen Jorge Manuel –fill del pintor- que sosté un gran ciri encès. Els personatges secundaris que assisteixen a l’acte s’arrengleren en columnes utilitzant la perspectiva escalonada o isocefàlia (superposició de caps) amb la voluntat de donar una sensació més gran de profunditat.

isocefàlia

enterrament

el fill del pintor

A la meitat divina, la composició dibuixa un rombe els vèrtexs del qual són les figures de Jesús, la Verge, l’àngel i sant Joan Baptista

Les diferències entre aquestes dues parts són visibles també en la representació dels personatges. A la terra, les figures són tractades amb un realisme exquisit, i s’hi pot contemplar una galeria extraordinària de personatges il·lustres de l’època. Al cel, en canvi, les figures es mostren lànguides i estilitzades, tal com correspon a l’espai sobrenatural que ocupen.

Finalment, cal assenyalar la magnífica execució pictòrica del conjunt, en el qual destaquen la brillantor dels materials de l’armadura i el tractament delicat de les teles i els vestits, que es pot apreciar sobretot en el roquet blanc del sacerdot.

Temàtica

El senyor d’Orgaz –Toledo no va ser comtat fins el segle XVI- va aconseguir que la reina Maria de Molina cedís l’alcàsser reial a l’orde de sant Agustí i que l'església es consagres a sant Esteve. Segons la llegenda, quan va morir l’any 1323, sant Agustí –amb la mitra de bisbe i sant Esteve –amb una túnica en la qual es representa el seu martiri- van baixar del cel per enterrar-lo amb les seves pròpies mans.Sobre aquesta escena terrenal, El Greco reprodueix la Glòria celestial, en la qual Jesús i Maria reben sant Joan Baptista, que intercedeix pel difunt senyor d’Orgaz perquè sigui acceptat al Regne del Cel. A la seva esquerra hi ha una multitud de sants disposats en successió jeràrquica, i a la seva dreta, darrere la Mare de Déu, hi ha sant Pere amb les claus. A l’extrem inferior, s’hi representen els personatges de l’Antic Testament: David, Moisés i Noé, amb l’arpa, les taules de la llei i l’arca respectivament.

Models i influències

La formació bizantina d’El Greco és evident en el misticisme que desprenen alguns dels seus personatges. A això, el pintor cretenc hi afegeix el dinamisme compositiu, el cànon allargat de les figures de Miquel Àngel i el ric cromatisme venecià de Ticià i Il Tintoretto, sense oblidar els gravats de Dürer.

El pintor de Creta va portar l’estètica manierista fins a les últimes conseqüències, però la seva obra va tenir una influència escassa després de la seva mort a causa del canvi de gust barroc. El seu mèrit no va ser reconegut fins al segle XIX, i es va consolidar amb l’arribada de l’Expressionisme, al segle XX.

Baptisme de Crist (1568)

Des del punt de vista compositiu, la part inferior de l’obra ha estat utilitzada com a referent per la historiadora de l’art Linda Nochlin en analitzar L’enterrament a Ornans de Coubert, malgrat que en aquesta obra l’autor incideix en la realitat quotidiana i obvia qualsevol referència al món celestial.

Courbet: L’enterrament d’Ornans (1850-1851)