Una Dirce cristiana, per Henryk Siemiradzki.

Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró

Degollació de Sant Cugat procedent del retaule major del monestir

de Sant Cugat, avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Santa Agnès

La noia es va escapar de casa per anar a proclamar la seva fe

entre les autoritats, i va ser condemnada en principi a la foguera i

després a ser decapitada.

En l’antiga Roma, la palma

representava la victòria

militar. Després va ser

adoptat pel cristianisme per

simbolitzar la victòria sobre la

mort amb la resurrecció.

És un tribut als màrtirs

cristians

Diu la tradició que la santa es

va presentar davant

l’emperador Maximí i va

mantenir un llarg debat sobre el

creador del món i les lleis que

el regeixen.

Maximí va intentar persuadir-la

que havia d’adorar al Sol sota

el nom del déu Apol·lo.

Santa Caterina va convèncer

tots els que participaven en

aquell debat. L’emperador

Maximí, furiós, els va

condemnar tots a mort, i

després va sotmetre Caterina al

martiri en una roda de molí

plena de claus.

Sant Sebastià (Narbona, ca. 256 -

Roma, 287) fou un militar romà, convertit al

cristianisme. Va ser condemnat a morir

assagetejat. El van lligar despullat en un

arbre i va servir de blanc perquè els seus

propis soldats tiressin contra ell els seus

dards, fins que el donaren per mort. Tot i

això, Irene, vídua del cristià Càstul, anà a

recollir-ne el cos i s'adonà

que, miraculosament, encara era viu; el portà

a casa seva, li curà les ferides i el tingué

amagat a casa fins que es guarí.

Tanmateix, el van tornar agafar i van fer que

li aixafessin el cap amb un mall. Els cristians

recolliren el cos i l'enterraren a la Via Àpia, en

una catacumba que avui en dia porta el seu

nom.El martiri de Sant Sebastià, El Greco

Catedral de Palència

Jove morta a Catània (Sicília) com a màrtir durant els primers temps

del cristianisme. Segons la llegenda, Àgata havia consagrat la seva

virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte

romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per

cristiana. La va fer torturar: el turment va consistir a tallar-li les dues

mamelles.

Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir:

va ser posada nua sobre un llit de carbó roent.

Segons la creença popular, Llúcia havia decidit

consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat

però la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un

home pagà. Per convèncer la seva mare que

l'alliberés del compromís, Llúcia la va portar a resar

a la tomba de Santa Àgata per demanar-li que

curés la disenteria que Eutíquia feia quatre anys

que patia. La malaltia es va curar i la seva mare va

accedir a cancel·lar el prometatge i repartir

el dot entre els pobres.

Però el seu pretendent va denunciar-la com a

cristiana a un tribunal romà, i va ser sotmesa a un

judici en el que s'intentà que abandonés la fe

cristiana i adorés als déus pagans. Davant la

negativa de Llúcia a venerar l'emperador Dioclecià

com a Déu, va ser sotmesa a diverses tortures

incloent-hi l'extracció dels ulls (tot i que segons la

llegenda va continuar veient-hi) fins que finalment

va ser decapitada.

Mare i fill que fugiren a Tars durant la persecució decretada per

l'emperador Dioclecià. Quirze tenia llavors tres anys. Van ser detinguts pel

governador Domicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència del

seu fill. El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos

punxeguts pels costats i va ser decapitada.

Frontal de l’altar que representa

els martiris de l’ermita de Sant

Quirc, de Durro.

Avui dia es troba al Museu

Nacional d'Art de Catalunya.

La creu era un instrument de tortura

molt cruel sovint utilitzat en l’Imperi

romà.

Els ciutadans romans no podien

morir d’aquesta manera.

Martiri de Sant Pere de

Caravaggio.

Santa Maria del

Popolo, Roma

Martiri de sant Felip (1639) de Josep de Ribera.

Museu del Prado, Madrid.

Sant Andreu

Escultura de Camillo

Rusconi, a Sant Joan del

Laterà (Roma), s. XVIII

Va començar-se cap a la

meitat del segle II i forma part

d'un complex que ocupa una

extensió de 15

hectàrees, amb una xarxa de

galeries de gairebé 20 km en

diferents pisos, i arriben a

una profunditat superior als

20 metres. S’hi va enterrar a

desenes de màrtirs, 16

pontífexs i moltíssims

cristians.

D'aquesta manera, les

catacumbes de Sant Calixt es

van convertir en el cementiri

oficial de l'Església de Roma

És el lloc més sagrat i

importante d’aquestes

catacumbes, i se

l’anomena el "petit

Vaticà", perquè s’hi van

enterrar 9 papes.

Sobre dues làpides es

llegeeix l’abreviatura

grega "MPT" (màrtir).

La cripta

dels papes

La cripta de Santa Cecília, la popular patrona de la música. Era de

família romana noble i va ser martiritzada al s. III. Va ser sepultada on

es troba ara la seva estàtua i va ser venerada allí durant cinc segles.

L’any 821 les seves relíquies van ser transportades a la basílica

dedicada a ella al Trastévere.