View
70
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
Hate CrimesL’estat de la qüestió
VI Jornada de VictimologiaMarc BalcellsPhD Candidate & Graduate Teaching Fellow, John Jay College & The Graduate Center, City University of New YorkConsultor, Universitat Oberta de Catalunya
Outline de la presentació• Introducció i objectiu de la presentació
• Com hem arribat fins aquí? Origen, història i evolució del terme hate crime
• Definició i tipologia dels hate crimes
• La magnitud i capacitat de quantificació del problema
• Hate crimes arreu del món
• Tipologia de l’agressor i de les seves motivacions
• Tipologia i impacte en les víctimes
• Explicacions criminològiques i multidisciplinàries del problema
• Característiques específiques de les polítiques criminals
• La tasca de la policia i la fiscalia
• Conclusions
Introducció de la presentació
• Invenció del terme hate crime
• Constructe social
• En una varietat de contextos institucionals
• Amb la finalitat d’invocar l’autoritat de l’estat per a obtenir un càstig més sever per a aquells que empren la intolerància en la comissió dels seus actes delictius
Objectiu de la presentació
• Obtenir a partir d’una revisió de la bibliografia científica existent una radiografia d’aquest tipus tan particular de delinqüència
• Donar una visió internacional del problema, especialment focalitzada en estats regits per la common law, i especialment als Estats Units, on la bibliografia sobre el tema és més abundant
Origen, història i evolució del terme hatecrime• Diferència entre
• Violència basada en odi = exemples al llarg de la història
• Legislació sobre aquesta violència = pertany al nostre passat més recent
• Aparició als EUA (el terme apareix a la segona meitat del s. XX)• Problema de la llibertat d’expressió garantida a la Constitució
• Dècades dels anys vint i quaranta, s. XX – evitar el linxament de ciutadans afroamericans
• 1952: el Tribunal Suprem dels EUA admet la constitucionalitat de lleis estatals que incriminen hate speech
• Dècades dels anys vuitanta i noranta, s. XX – embranzida• 1990, Hate Crime Statistics Act
• 1994, Hate Crime Sentencing Act
• 2000, Hate Crimes Prevention Act
Origen, història i evolució del terme hatecrime• Canadà – Codi penal
• Section 319 – incitació pública a l’odi• Section 320 – material de propaganda• Curiosament, els delictes d’odi motivats per l’orientació sexual no
entren al codi fins al 2004
• 2004 – Cybercrime convention (UE, EUA, Canadà, Sud-àfrica i Japó)• 2010 – 30 estats addicionals• Obliga els estats part a unificar legislació per a la prevenció d’aquest
tipus de delicte• Protocol suplementari sobre el racisme i la xenofòbia
• Els EEUU no el signen per «xoc frontal» amb el dret a la llibertat d’expressió
• Prohibició de negació de crims contra la humanitat
Origen, història i evolució del terme hatecrime• Importància dels moviments socials als EUA per a la seva
aparició (previs a l’aparició del terme)• Manifestacions pels drets civils dels ciutadans afroamericans
• Manifestacions pels drets civils de les dones
• Manifestacions pels drets civils de la comunitat LGBTQ
• Manifestacions pels drets civils de persones amb discapacitats
• Manifestacions pels drets civils de víctimes de crims
• Minories combatent la violència dirigida cap a elles
• Es crida l’atenció sobre • Costos personals de la victimització que pateixen
• Context polític de la seva victimització
• Com hem vist, a l’inici no hi ha suport de l’estat
Definicions• Hate crime: «conducta criminal motivada o bé en part o
bé en la seva totalitat per una opinió negativa i preconcebuda respecte d’un grup, basada en la seva raça, ètnia, religió, gènere, orientació sexual o discapacitat» (Dept. de Justícia de l’Estat de Califòrnia)• Sinònim: bias crime
• Hate speech: «paraules emprades com a armes amb la finalitat d’humiliar, ferir, atemorir o degradar alguna persona» (Lawrence et al, 1993)• Ataquen l’individu en la vessant emocional, però també en la dels
seus drets a la llibertat
• Perpetuen l’opressió de determinats grups
Tipologia dels hate crimes
• Una tipologia exhaustiva ha d’incloure les següents motivacions:
• Racials
• Religioses
• Discapacitats
• De gènere
• D’orientació sexual
• Polítiques
Motivacions racials• A qualsevol grup racial
• Estadísticament, als EUA, afroamericans
• Elements històrics i culturals
• Esclavitud (la jurisprudència americana del segle XIX no garantia als esclaus el dret a la seguretat, integritat física… State v. Mann, 1829)
• Linxaments
• KKK
• Supremacia blanca
• Possibles explicacions teòriques
• Relacionades amb les condicions econòmiques (descartades per recents estudis, com Green et al, 1998 o Espíritu, 2004)
• Xenofòbia (Perry, 2002)
• 9/11 (Akiyama, 2008): sentiment de legitimació que duu a > d’atacs contra àrabs i asiàtics residents als EUA
• Causada per l’estat (Patriot Act): la immigració i altres mesures tenen impacte en generar islamofòbia
• 39 % opinen que els musulmans haurien de dur identificació especial
• 25 % no voldria tenir veïns musulmans (Akiyama, 2008)
Motivacions religioses• Grup més perseguit: comunitat jueva
• Preocupació del Departament d’Estat dels EUA per l’augment de casos i la seva gravetat (2005)
• A Europa, problemes especialment a França, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos, d’acord amb l’informe del Centre Europeu per a la Monitorització del Racisme i la Xenofòbia (2013)
• Possibles explicacions teòriques
• Creences normatives: la violència cap a un grup x és acceptada (Estudi d’Amjad i Wood el 2009 al Pakistan)
• No oblidar de nou la comunitat àrab
Discapacitats• Tant envers malalties mentals com físiques
• Els estudis indiquen més probabilitat dels discapacitats d’esdevenir víctimes d’abusos físics, sexuals i emocionals (APA; McMahon et al, 2004)
• Problemes amb la xifra negra
• Creença que dona amb discapacitat no serà un testimoni creïble (Keilty& Connelly, 2001)
• Legislació específica
• Americans with Disabilities Act, 1990
• Però aquest tipus de hate crime no es computa a les estadístiques fins al 1994
• Possibles explicacions teòriques
• Utilitarisme, al llarg de la història
• Un sistema de valors que exalta la bellesa, la força…
• Càstig diví
Gènere• De violència contra la dona a hate crime
• Avantatges de fer el delicte més públic i, per tant, el focus passa a ser social, no individual
• Sorprenentment, no té una aplicació pràctica
• Als EUA, fins al 2005, només dos casos van ser jutjats sota aquesta perspectiva (McPhail & DiNitto, 2005)
• Desconnexió entre legisladors i operadors jurídics
Orientació sexual• La mort de Matthew Shepard a Wyoming (EUA) el 1998
promou la Matthew Shepard Act el 2007• No es considera, però, hate Crime, a causa de pressions polítiques
(Human Rights Campaign, 2008)• De tots els tipus, la que rep menys suport
• Policia: negativa a fer informe en un 10 % de casos; fa informe però no hi ha detenció en un 73 % de casos; detenció en un 17 % de casos
• Principal target: homes gais• Actes: brutalitat excessiva, mutilació, lesions… causades per armes
de foc, bats de beisbol, bastons, cadenes, cordes (Willis, 2004)• Atacant: homes joves
• Possibles explicacions teòriques• Actituds de la societat cap a l’homosexualitat, transsexualitat…• 59 % del públic americà encara creu que no és una opció correcta
Motivacions polítiques
• Dos factors importants que actuen com a catalitzadors
• Creences de caire conspiratori –atac de Timothy McVeigh a Oklahoma City (1995), basat en l’actuació del Govern a l’assalt de Waco
• Creences religioses fermament assentades–atemptats a clíniques que practiquen avortaments
Excurs: indigents• El Centre Nacional de Legislació sobre les Persones sense
Llar i la Pobresa (NLCHP), així com la Coalició Nacional per a les Persones sense Llar (NCH), van advocar perquè la legislació estatal inclogués la manca d'habitatge al seu estatut de crims d'odi
• Com a resultat, els següents actes són considerats un crim d'odi motivat per l'estat d'una persona com a indigent:
• Atacs contra la integritat de la persona
• Atacs contra la propietat de la persona
• Mort de la persona
• Qualsevol altre delicte contra la persona indigent
Magnitud i capacitat de quantificació del problema
Font: Ministeri de l’Interior (2014)
TIPO DE HECHOLESIONES 179 13,9%
ABUSO SEXUAL 157 12,2%
AMENAZAS 145 11,3%
VEJACIONES LEVES 84 6,5%
AGRESIÓN SEXUAL 77 6,0%
AGRESIÓN SEXUAL CON PENETRACIÓN 74 5,8%
INJURIAS 63 4,9%
58 4,5%
DAÑOS 41 3,2%
RESTO 407 31,7%
Total DELITOS DE ODIO
2014
1.285
DELITOSDE ODIO2014
>> Distribución por tipología delictiva
13,9%
12,2%
11,3%
6,5%6,0%5,8%
4,9%4,5%
3,2%
31,7%
ACTOS RACISTAS, XENÓF. E INT. DEPORTE
Font: Ministeri de l’Interior (2014)
Magnitud i capacitat de quantificació del problema• Crítiques de les xifres a la bibliografia existent
• Massa baixes, ergo• O el problema no és tan seriós com ens volen fer creure (Morgan, 2002)• O xifra negra de la criminalitat (underreporting): por…
• Problemes a nivell policial • De les 12.000 agències policials dels EEUU, el 80 % van informar
de 0 hate crimes (King, 2007)• Correlació negativa amb variables tals com nombre d’afroamericans
• Problemes a nivell d’acusació• Els problemes entre la coordinació federal i local entre fiscals generen
que les acusacions siguin poques• Entre 1998 i 2001, la mitjana era de 28,5 acusacions• 2007: 189 acusacions
• Internet• Barat, global, anònim, difícil de regular• De primer web el 1995 a 1002 llocs web el 2010 (Southern Poverty Law
Center, 2010)
Hate crimes arreu del món
• Les comparacions internacionals són molt complexes (per exemple, les de l’Organization for Security andCooperation in Europe)
• Les dades ens permeten identificar tendències i patrons, però manquen detalls qualitatius (que a poc a poc es van imposant)• Alemanya a partir dels 90 (Feltes, 2009)
• Regne Unit i la influència dels governs laboristes (Iganski, 2006) = expansió penal
Tipologia de l’agressor d’acord amb les estadístiques oficials (FBI Hate Crime Statistics, 2013)
Known Offenders1
Known Offender's Race and Age, 2013
Race/Ethnicity/Age TotalRace 5.814White 3.046Black or African American 1.410American Indian or Alaska Native 49Asian 40Native Hawaiian or Other Pacific Islander 3Group of Multiple Races2 407Unknown Race 859
Age3 2.527Total known offenders 18 and over 1.719Total known offenders under 18 808
Tipologia de l’agressor d’acord amb les estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
Nº %ESPAÑ 1.‐ ESPAÑOLES 405 79,1%EXTRAN2.‐ EXTRANJEROS 107 20,9%U.E. 2.1.‐ AMÉRICA 39 7,6% Ru Ecuador 9 1,8% Bu Rep. Dominicana 7 1,4% Re Resto 23 4,5%Resto d2.2.‐ ÁFRICA 30 5,9% Ge Marruecos 18 3,5% Cr Senegal 5 1,0% Re Resto 7 1,4%AMÉRI 2.3.‐ UNIÓN EUROPEA 25 4,9% Co Rumania 12 2,3% Ec Portugal 3 0,6% Res Resto 10 2,0%ÁFRICA2.4.‐ ASIA 10 2,0% Ma India 6 1,2% Ar Pakistán 2 0,4% Re Resto 2 0,4%ASIA 2.5.‐ RESTO PAÍSES 3 0,6%Total 512 100%TOTAL
NACIONALIDAD
>> Nacionalidad de los detenidos / imputados
ESPAÑA79,1%
AMÉRICA7,6%
ÁFRICA5,9%
UNIÓN EUROPEA
4,9% ASIA2,0%
RESTO0,6%
Porcentaje
Tipologia de l’agressor d’acord amb les estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
Re
De 26 a 40 añosDe 41 a 50 añosDe 51 a 65 añosMayores 65 años
TOTAL
De 18 a 25 años
Edad de los responsables
Grupo de edad
Edad desconocidaMenores de edad
0%
5%
0%
5%
0%
5%
0%
5%
0%
Edaddesconocida
Menores deedad
De 18 a 25años
De 26 a 40años
De 41 a 50años
De 51 a 65años
Mayores 65años
Tipologia de les motivacions dels agressors• Estudi de McDevitt et al (2002), basat en un estudi de 169
casos de la policia de Boston• Emprat encara a les acadèmies policials americanes
• 4 tipus de motivacions:• 1. Cerca d’emocions
• Desig d’excitació i joves que actuen en grup
• 2. Defensa• L’atac és necessari des del punt de vista de l’agressor, i perpetrat a prop
de la residència, el lloc de treball o l’escola de la víctima
• 3. Venjança• Atac en resposta a un incident real o imaginari comès per algú en un
grup odiat, vist com a venjança, generalment per la mort d’algú
• 4. Missió• Es vol lliurar el món d’un mal, usualment per membres de grups
organitzats
Tipologia de la víctima d’acord amb les estadístiques oficials (FBI Hate Crime Statistics, 2013) – Part I
Incidents, Offenses, Victims, and Known Offendersby Bias Motivation, 2013Bias motivation Victims1
Total 7.242
Single-Bias Incidents 7.230
Race: 3.563Anti-White 754Anti-Black or African American 2.371Anti-American Indian or Alaska Native 159Anti-Asian 164Anti-Native Hawaiian or Other Pacific Islander 3Anti-Multiple Races, Group 112
Religion: 1.223Anti-Jewish 737Anti-Catholic 75Anti-Protestant 47Anti-Islamic (Muslim) 167Anti-Other Religion 137Anti-Multiple Religions, Group 53Anti-Atheism/Agnosticism/etc. 7
Sexual Orientation: 1.461Anti-Gay (Male) 890Anti-Lesbian 191Anti-Lesbian, Gay, Bisexual, or Transgender (Mixed Group) 329Anti-Heterosexual 24Anti-Bisexual 27
Tipologia de la víctima d’acord amb les estadístiques oficials (FBI Hate Crime Statistics, 2013) – Part II
Ethnicity: 821Anti-Hispanic or Latino 432Anti-Not Hispanic or Latino3 389
Disability: 99Anti-Physical 24Anti-Mental 75
Gender: 30Anti-Male 5Anti-Female 25
Gender Identity: 33Anti-Transgender 25Anti-Gender Non-Conforming 8
Multiple-Bias Incidents4 12
Tipologia de la víctima d’acord amb les estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
VICTIMIZACIONES POR DELITOS DE ODIOANTISEMITISMOAPOROFOBIACREENCIAS O PRÁCTICAS RELIGIOSASDISCAPACIDADORIENTACIÓN O IDENTIDAD SEXUALRACISMO/XENOFOBIATotal VICTIMIZACIONES
45,64% 54,36%
581
DISTRIBUCIÓN PORCENTUAL DE LAS VÍCTIMAS POR ÁMBITO SEGÚN SEXO ‐ AÑO 2014
692 1.273438
38 19 5791 95 186
157 401 558272 166
16 8 247 3 10
Hombre Mujer Total
>> Victimizaciones registradas según sexo
67%
33%
70%
30%
67%
33%
49%51%
28%
72% 62%
38%
ANTISEMITISMO APOROFOBIA CREENCIA/PRACT. RELIGIOSA
DISCAPACIDAD ORIENT./ IDENTAD SEXUAL RACISMO / XENOFOBIA
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
HOMBREMUJER
DISTRIBUCIÓN GLOBAL POR SEXOS
Tipologia de la víctima d’acord amb les estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
Víctima
1532619037021311742
1.273
Edad desconocida
Grupo de edad
TOTAL
>> Edad de la víctima
Mayores 65 añosDe 51 a 65 añosDe 41 a 50 añosDe 26 a 40 añosDe 18 a 25 añosMenores de edad
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Edaddesconocida
Menores deedad
De 18 a 25años
De 26 a 40años
De 41 a 50años
De 51 a 65años
Mayores 65años
Porcen
taje
Tipologia de la víctima d’acord amb les estadístiques oficials (Ministeri de l’Interior, 2014)
Víctimas %ESPAÑ 1.‐ ESPAÑOLES 917 72,0%EXTRAN2.‐ EXTRANJEROS 356 28,0%U.E. 2.1.‐ ÁFRICA 173 13,6% Ru Marruecos 103 8,1% Bu Senegal 19 1,5% Re Resto 51 4,0%Resto d2.2.‐AMÉRICA 99 7,8% Ge Colombia 23 1,8% Cr Bolivia 13 1,0% Re Resto 63 4,9%AMÉRI 2.3.‐UNIÓN EUROPEA 52 4,1% Co Rumania 23 1,8% Ec Reino Unido 6 0,5% Do Italia 5 0,4% Res Resto 18 1,4%ÁFRICA2.4.‐ ÁSIA 23 1,8% Ma China 8 0,6% Ar India 7 0,5% Re Resto 8 0,6%ASIA 2 5 RESTO PAÍSES 9 0 7%
NACIONALIDAD
ESPAÑA72,0%
ÁFRICA13,6%
AMÉRICA7,8%
UNIÓN EUROPEA
4,1%ASIA1,8%
RESTO0,7%
Porcentaje
Impacte en les víctimes• Efectes psicològics més severs que altres tipologies de crim
(Sullaway, 2004)• Més pensaments intrusius, nivells més alts d’angoixa, ira…
• Si l’atac és físic, es requereix hospitalització en un major nombre de casos
• Més possibilitat de pèrdua de control• No hi ha capacitat de canvi de color de pell, orientació sexual…
• Víctimes de la comunitat LGBTQ (Herek et al, 1999)• Prejudicis sexuals molt actius• Desenvolupament d’identitat sexual en oposició a família, comunitat…
ergo menys suport• Estudi de 2.259 víctimes: nivells més alts de depressió, ira, ansietat i
PSD
• Impacte en la ciutadania• Dins del mateix grup atacat• Relacionat amb la variable resposta policial (Noelle, 2002)
Explicacions criminològiques al problema• Byers i Crider (2002)
• Crims d'odi contra els amish utilitzant la teoria de les activitats rutinàries
• Les dades qualitatives van donar suport a la teoria: els delinqüents estaven motivats; els amish van ser considerats objectius adequats; i hi havia una percepció que els guardians estaven absents
• Waldner i Berg (2008)
• S'aplica una revisió de la teoria de les activitats rutinàries a la violència antigai
• Es té en compte diverses característiques personals dels individus que possiblement podrien augmentar la seva vulnerabilitat a la victimització per la seva congruència amb les necessitats i motivacions dels delinqüents
• Per tant, certs delinqüents se senten atrets a tipus particulars de víctimes o les seves característiques
• Plumm et al (2010) sobre percepció individual dels altres
• Implementació d'un model de simulació del jurat: exploraven un hate crime contra una persona homosexual
• Van arribar a la conclusió que diversos factors poden ser tinguts en compte pels membres del jurat en aquest tipus de casos: que no sigui un hate crime; victimblaming...
Explicacions criminològiques al problema
• Altres marcs teòrics emprats dins la criminologia inclouen • Anòmia (Hopkins-Burke & Pollock, 2004)
• Tensió (Perry, 2001)
• Associació diferencial, subcultures o deriva (McDevitt et al, 2002; Hopkins-Burke & Pollock, 2004)
• Teories estructurals (Perry, 2001)
• Teories integrades (Walters, 2011)
Explicacions multidisciplinàries al problema• Explicacions provinents de
• Psicologia
• Història
• Estudis culturals
• Geografia
• Economia
• Teologia
• Ciències polítiques
• Sociologia
• Tema molt complex
• Dificultats per a teoritzar sobre la matèria (Craig, 2002)
• No hi ha explicació que serveixi per a tots els hate crimes
• Es inútil la cerca d’un factor causal únic i universal
Característiques específiques de les polítiques criminals
• Aquest tipus de lleis són «manifestacions simbòliques demanades per grups activistes per raons simbòliques i materials, i donades pels polítics per raons polítiques» (Jacobs & Potter, 1998)
• La tendència és que el legislador cedeixi la seva tasca a grups d’interès (Haider-Markel, 1998)
• Funció expressiva d’aquest tipus de lleis, per la capacitat d’influir en el públic (Beale, 2000)• Símbols poderosos, però… poden operar canvis?
La tasca de la policia• Evolució
• A mitjan dècada dels 80, s. XX: l’actitud era «mirar cap a una altra banda» (Wexler & Marx, 1986)
• Canvi des del moment que es creen unitats especialitzades (Walker & Katz, 1995)– estudi de 16 unitats
• Considerable variació entre els diferents departaments
• Ús de la discrecionalitat
• Variable important: tenir guies de com procedir
• Fora de les unitats especialitzades, tenen una especial importància les manifestacions i ordres donades per oficials d’alt rang (Jenness& Grattet, 2005; Grattet & Jenness, 2005)
• Diferents mitjans d’aproximació al fenomen
• Community based
• De caire més tradicional, investigador
La tasca de la fiscalia
• Bibliografia científica sobre el tema menys desenvolupada que la relativa a la tasca policial
• Alguns fiscals no apliquen lleis relatives a hate crimesperquè les consideren o inútils o inaplicables (Lawrence, 2006); altres les apliquen i les segueixen (McPhail & Jenness, 2006)
• Les agències governamentals als EUA han creat publicacions periòdiques per a incentivar els fiscals
• Algunes fiscalies també han creat manuals per incentivar la persecució d’aquest tipus de delicte
Conclusions
• Reptes• Caminar junts
• Hate studies
• Establir ponts entre el món acadèmic i els legisladors
• Donar prioritat a la politització dels hate crimes
• Extremes dretes, extremismes…
• Internet
• A manera de corol·lari• Quin, quan, on, quant, qui, per què?
• Com millorar el problema?
• Seguir amb la recerca