Durant el s. XVI la literatura culta decreix en quantitat, qualitat i originalitat al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat i n’augmenta la producció i l’edició.

Aquesta decadència va afectar la literatura culta, però no la literatura de caràcter popular, molt vigorosa, ni a l’ús de la llengua, la qual va seguir sent oficial fins al s. XVIII.

1410. Mort Martí I l’humà sense descendència. Al 1412 es celebra el compromís de casp. S’elegeix a Ferran d’Antequera com a rei, aquest rei pertany a la dinastia castellana dels Trastàmara.

1474, Unió de les cases reials de Castella i Aragó, amb el matrimoni d’Isabel i Ferran. Desapareix la cort reial pròpia de la Corona d’Aragó.

1492, Descobriment d’Amèrica: s’obre una important ruta comercial a l’Atlàntic de la qual queden exclosos els territoris catalans.

1556-1598: regnat de Felip II, regressió ideològica i tancament d’Espanya.

1640-1652: guerra dels Segadors (revolta popular contra els terços de l’exèrcit reial)

1659: Tractat dels Pirineus, el Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya passen a dependre de França.

1700-1714: Guerra de Successió, adveniment de la dinastia borbònica a la corona espanyola.

1716: Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya.

Castellanització de l’aristocràcia dels antics territoris de la Corona d’Aragó. Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques. Utilització del castellà en la literatura

culta. Pèrdua de la consciència d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

Imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora i Quevedo) Influència de la figura d’Ausiàs March

que es torna a posar de moda entre els nostres escriptors. Presència de castellanismes i

dialectalismes. Imitació de formes mètriques pròpies

de la poesia castellana.

SEGLE XVI RENAIXEMENT SEGLE XVI BARROC SEGLE XVIII IL·LUSTRACIÓ

És la generalització a tot Europa de l’esperit humanista dels segles XIV i XV. Una visió més humanitzada

(antropocèntrica) del món es reflecteix en la literatura amb l’equilibri i l’harmonia clàssics, el vitalisme i l’alegria de viure. Els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de

literatura culta: estil senzill, planer, formes mètriques de tradició popular, temàtica festiva…

Destaca Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig, on l’autor fa una defensa a ultrança de l’ús culte de la llengua catalana.

POETES: Joan PujolPere Serafí (Va suposar una certa

renovació de la poesia amb influència italiana)

Joan Timoneda (Flor d’enamorats, és una obra de compilació de poesia)

La severitat, l’exageració, el pessimisme i el tenebrisme substitueixen la vitalitat, l’harmonia, l’optimisme i lluminositat de l’època anterior.

Retorn al teocentrisme medieval. La vida terrenal no val res, l’important és preparar l’ànima per al moment del judici diví.

No hi ha més realitat que la mort, i la vida és una mentida, un somni.

La vida, entesa com a lloc de proves que cal superar.

La brevetat de la vida i l’obsessió pel pas del temps.

La vida entesa com una preparació per a la mort.

La visió distorsionada de les realitats, com si foren miratges o il·lusions.

Francesc Vicenç García, rector de Vallfogona. Imitador de l’autor castellà Francisco de Quevedo, va conrear els gèneres poètics dels autors castellans

Francesc Fontanella, poeta que es va inspirar en Garcilaso de la Vega. Va escriure també dues obres de teatre, Amor, fermesa i porfia i Lo desengany.

Dominen les idees racionalistes, avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat, destinada a la felicitat.

Literatura didàctica i assagística, producte de l’afany científic i investigador.

Es publiquen tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d’autors, apologies en defensa de la llengua, etc.

POESÍA (Sovint cantada i amb una gran varietat de gèneres)Goigs: poesía religiosaNadales: al entorn de naixement de CristRomanços: poemes narratiusCançons de bandolers i lladres de camí

ral: poemes narratius que narren el bandolerisme.

Les corrandes i cançons de pandero: composicions cantades per les majorales de les confraries de la Mare de Deu del Roser, per recaptar diners.