M270

Curs de mantenimentd'aules d'informàtica

de Primària

Ramon Raventós i Mestres

Setembre de 1999

Curs de manteniment d'aules d'informàtica de Primària

L'entorn Windows 3.1

Antoni Garrido i Muñoz, Santiago Manrique Catalán, Miquel Àngel de Miguel Pérez.

Estructura del maquinari. Entorn operatiu MS-DOS

Joan Castellà i Castellà, Ramon Raventós i Mestres.

Programari educatiu. La coordinació de la informàtica als centres de Primària

Pilar Casals i Bosch, Joan Castellà i Castellà, Ramon Raventós i Mestres.

Recursos multimèdia del Windows 95

Francesc Busquets i Buerguera.

Annexos

Jaume Brufau i Galitó, Joaquim Fonoll i Salvador, Jordi Quintana i Albalat,

Ferran Ruiz i Tarragó, Jordi Vivancos i Martí.

Setembre de 1998


2 _______________________________________________________________________________________________________________________________________

Programa d'Informàtica Educativa

Generalitat de CatalunyaDepartament d'EnsenyamentPrograma d'Informàtica Educativa

Contingut

I. L'entorn Windows 91.1. Instal·lació de l'entorn del Windows 3.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.1.1. Instal·lació del Windows 3.1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.1.2. L'Administrador de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

1.1.3. Instal·lació i desinstal·lació de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

1.1.4. Execució del Windows. Estàndard o 386 avançada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

1.2. Gestió de l'entorn Windows . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.2.1. El Tauler de Control . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1.2.2. Fitxers de configuració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

1.2.3. La utilitat SysEdit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

1.2.4. Configuració del joc de caràcters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

1.3. L'Administrador de fitxers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

1.3.1. Accions bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

1.3.2. Accions complementàries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

1.3.3. Tipus de fitxers. Associacions. Crida a programes. Crida amb paràmetres 30

1.4. Tipus de lletra=Fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

1.4.1. WYSIWYG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

1.4.2. Tipus de lletra. Conceptes generals sobre tipus de lletra . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

1.4.3. Tècnica de generació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

1.4.4. Problemes d'impressió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

1.4.5. Indicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

1.5. Fitxers que es poden esborrar i fitxers que cal conservar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

1.5.1. Els fitxers temporals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37

1.5.2. Fitxers relacionats amb la memòria virtual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

1.5.3. Llibreries repetides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

1.5.4. Com reduir al mínim l'ocupació del Windows? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

1.5.5. Fitxers de configuració dels que cal tenir còpies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

1.6. Manteniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

1.6.1. De l'Administrador de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42

1.6.2. Detecció d'errors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

1.7. Optimització del Windows . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

1.8. Recursos multimèdia del Windows 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

1.8.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

1.8.2. Els dispositius multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

1.8.3. Control dels dispositius multimèdia amb el Windows 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

1.8.4. El mesclador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55

Contingut

_____________________________________________________________________________________________________________________________________ 3Programa d'Informàtica Educativa

1.8.5. So digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

1.8.6. CD - Música . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60

1.8.7. Seqüenciador MIDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

1.8.8. Vídeo digital i animacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

1.9. Recursos multimèdia del Windows 3.x . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

1.9.1. So digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

1.9.2. CD-Àudio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

1.9.3. Seqüenciador MIDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

1.9.4. Vídeo digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

1.9.5. Interpretació dels recursos multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

II. Estructura del maquinari 672.1. Quin ordinador tenim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

2.1.1. Principals components . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

2.1.1.1. La unitat central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

2.1.1.2. El sistema de vídeo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

2.1.1.3. El teclat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

2.1.1.4. La impressora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

2.1.1.5. Multiplexor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

2.1.1.6. El ratolí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

2.1.1.7. El mòdem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

2.1.1.8. La Tauleta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

2.1.1.9. La placa de so . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

2.1.1.10. L'escànner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

2.1.2. Característiques internes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

2.1.2.1. L'MSD . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

2.1.2.2. Tipus d'ordinadors. Diferents microprocessadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

2.1.2.3. La memòria RAM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

2.1.2.4. Tipus de memòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

2.1.2.5. Setup de l'ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

2.2. Canvis en l'ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

2.2.1. Possibilitats de creixement de màquina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

2.2.2. Ampliar memòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

2.2.3. Instal·lar la targeta de so . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

2.2.3.1. Instal·lació física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

2.2.3.2. Configuració de la placa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85

2.2.3.3. Els controladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

2.2.4. Instal·lar una unitat de CD-ROM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

2.2.4.1. Connexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

2.2.4.2. Els controladors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86


4 _______________________________________________________________________________________________________________________________________


III. Entorn operatiu MS-DOS 893.1. Sistema operatiu i utilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

3.1.1. MS-DOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

3.1.1.1. Estructura d'arbre. Directoris importants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

3.1.1.2. Fitxers elementals: configuració de la memòria. El teclat i el ratolí . . . 91

3.1.1.3. Fitxers bàsics de configuració d'un ordinador: MSDOS.SYS,IO.SYS, COMMAND.COM, AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS . . . . . . .

96

3.1.2. Comandaments més usuals de l'MS-DOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

3.1.2.1. Gestió de discs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

3.1.2.2. Procés de còpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

3.1.2.3. Altres utilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

3.1.2.4. Ús de l'ajuda per a les ordres de l'MS-DOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

3.1.3. Utilitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

3.1.3.1. Programa antivirus. Instal·lació. Eliminació de virus . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

3.1.3.2. Desinstal·lació d’Iris Antivirus Plus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

3.1.3.3. Instal·lació de Panda Antivirus Professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

3.1.3.4. Característiques bàsiques de Panda Antivirus Professional . . . . . . . . . 109

3.1.3.2. Utilitats per a la configuració de la memòria i la gestió del disc . . . . . . 112

IV. Programari educatiu 1174.1. Començar des de zero . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

4.1.1. Preparar el disc dur per rebre el sistema operatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118

4.1.2. Instal·lar l'MS-DOS 5.0 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

4.1.3. Canviar la versió de l'MS-DOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

4.1.4. Instal·lació del Windows 3.1 o 3.11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

4.1.5. Estructura i funcionament PIE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

4.1.5.1. Estructura d'arbre: directoris importants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123

4.1.5.2. Altres fitxers importants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

4.1.5.3. El Sèsam: un sistema de menús . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126

4.1.6. Creació i edició de fitxers BAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

4.1.7. Creació d'un disc de sistema o d'arrencada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128

4.1.8. Còpies de seguretat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129

4.1.8.1. Compressió de fitxers. Ús del WinZip . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

4.1.8.2. Tipus de copies de seguretat (MS-DOS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

4.2. Instal·lar i desinstal·lar programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

4.2.1. Programari general . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

4.2.1.1. Programes que no incorporen un instal·lador propi . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

4.2.1.2. Programes que incorporen el seu propi instal·lador . . . . . . . . . . . . . . . . . 136

4.2.1.3. Desinstal·lació de programes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

4.2.2. Programes que precisen de perifèrics específics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

Contingut


4.2.2.1. Aplicacions de la Tauleta sensible . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

4.2.2.2. Aplicacions CD-ROM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

V. La coordinació de la informàtica als centres de Primària 1475.1. La coordinació de la informàtica als centres de Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

5.1.1. El marc legislatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

5.1.2. La coordinació de la informàtica a l'escola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

5.1.3. La coordinació. Part integrant del propi centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

5.1.3.1. Anàlisi dels recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

5.1.3.2. Dinamització dels recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

5.1.3.3. Manteniment de la infrastructura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

5.2. La coordinació. La seva integració en el currículum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

5.2.1. Divulgació i presentació - Recollida de demandes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

5.2.2. Canals de comunicació interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 159

5.2.3. Coordinació d'activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

5.3. La coordinació. El seu entorn educatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

5.3.1. Relació amb els òrgans de govern del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166

5.3.2. Relació amb la resta d'organismes que intervenen en el procés educatiu . . 167

VI. Annexos 1716.1. Quan alguna cosa falla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172

6.1.1. Problemes amb l'ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172

6.1.2. Problemes amb la impressora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174

6.2. Instal.lació de programes en xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

6.2.1. Xaloc: xarxa local de primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177

6.2.2. Distribució del programari a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178

6.2.3. Execució de progames en xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178

6.2.4. Instal.lació de programes a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 179

6.3. Instal·lació del Clic a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

6.3.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

6.3.2. Anàlisi del programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181

6.3.3. El Clic a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183

6.3.4. Copiar els fitxers GRP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

6.3.5. Fitxers GRP a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

6.3.6. Final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185

6.4. El programari educatiu Sinera 98 a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

6.4.1. El Clic 2.2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186

6.4.2. Instal.ladors amb opcions de xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

6.4.3. Altres programes del SINERA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

6.5. El CD-ROM a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188


6 _______________________________________________________________________________________________________________________________________


6.5.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188

6.5.2. Connectar-se a un CD-ROM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188

6.5.3. Els programes dels CD-ROM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

6.5.4. Accés de programes del CD-ROM a la xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

6.5.5. Llistat de CD-Roms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191

6.6. Recorregut per Internet en una xarxa local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

6.6.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

6.6.2. La IntraWeb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

6.7. Creació de fitxers HTM amb la macro Ami Pro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

6.7.1. Fitxers necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

6.7.2. Normes d'utilització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

6.7.3. Estils de paragrafs utilitzats (full d'estils _HTM.STY) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198

6.8. La web del centre: transmissió de fitxers amb WS_FTP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

6.8.1. La web del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

6.8.2. FTP: File Transfer Protocol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

6.8.3. Localització de la pàgina web del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

6.8.4. Un programa d'ftp: Ws_ftp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200

6.8.4.1. Configuració de WS_FTP per a Windows 95 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201

6.8.4.2. Configuració de WS_FTP per a Windows 3.x . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203

6.9. Glossari de termes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204

6.10. El Programa d'Informàtica Educativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

6.11. Recull de referències sobre la tecnologia de la informació incloses als Decretsd'Ordenació del Sistema Educatiu de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214

Contingut



8 _______________________________________________________________________________________________________________________________________


I. L'entorn Windows

L'entorn Windows

____________________________________________________________________________________________________________________________________ 9Programa d'Informàtica Educativa

1.1. Instal·lació de l'entorn del Windows 3.1

1.1.1. Instal·lació del Windows 3.1

Característiques

L'entorn Windows 3.1 ve en un paquet amb set disquets i una guia o manual. Lainstal·lació i posterior execució del Windows requereix la versió 5.0 del'MS-DOS, o superior i:

Ordinadors 286 Ordinadors 386 o superiors Memòria RAM 1 Mb 1 Mb

Espai al disc dur entre 6,5 i 9 Mb entre 8,0 i 10,5 Mb

Segons les característiques de l'ordinador, el Windows es podrà executar en formaestàndard o 386 avançada (veure execució del Windows).

Per a un funcionament raonable del Windows es requereixen, com a mínim, 2 Mb.de memòria RAM i suficient espai lliure al disc dur. Per exemple, si voleu activarl'opció Configurar memòria virtual necessiteu espai al disc dur.

El funcionament del Windows, com altres programes, depèn dels recursos demaquinari disponibles. La utilització d'un ordinador 386 o superior ofereixnotables millores en el mode de funcionament del Windows respecte alsordinadors 286.

Si la placa gràfica de l'ordinador té prestacions superiors a la VGA estàndard(640x480 punts, 16 colors) i es vol configurar Windows amb aquestes prestacions,cal disposar en el moment de la instal·lació dels disquets amb els manegadorscorresponents a la placa, facilitats pel fabricant.

Paràmetres de la instal·lació

Inici de la instal·lació

Per realitzar la instal·lació cal introduir el 1r disquet en la unitat de disquets,activar la unitat corresponent (A: o B:) i donar l'ordre INSTAL. Començarà elprocés d'instal·lació. Cal seguir les instruccions que apareixen a la pantalla.

Instal·lació personalitzada

El programa ofereix dues opcions d'instal·lació: Ràpida i Personalitzada.S'aconsella escollir l'opció Personalitzada amb les opcions següents:

Ordinador: Sistema MS-DOS


10 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Monitor: VGA

Ratolí: Microsoft, o PS-DOS d'IBM

Teclat: Teclat de 101 o de 102 tecles

Disposició del teclat: Espanyol

Idioma: Llengua catalana

Xarxa: No hi ha cap xarxa instal·lada

Placa gràfica

Si disposeu d'una placa gràfica amb prestacions superiors a VGA i del disquetamb els drivers corresponents, cal:

activar l'opció Monitor

escollir l'opció Altre display (requereix disquets del fabricant)

situar el disquet a la unitat corresponent

escollir una de les configuracions gràfiques disponibles per a la vostra placa.

Opcions de configuració

El programa d'instal·lació permet seleccionar els components del Windows ainstal·lar. És convenient:

Instal·lar tots els components però si teniu manca d'espai al disc dur podeuno instal·lar els components que considereu menys necessaris (estalvis depantalla, jocs, empaperats...)

Deixar activa l'opció Configurar impressores.

Desactivar l'opció Configurar les aplicacions dels discs durs i instal·larposteriorment només els programes que us interessi.

Memòria virtual

Si utilitzeu un ordinador 386 o superior amb, al menys, 2 Mb de memòria RAM elprograma us oferirà la possibilitat de crear memòria virtual sobre el disc.

La memòria virtual sobre disc complementa a la memòria RAM disponible.Permet simular l'existència de més memòria per al treball amb dades o programes.Com a contrapartida, el Windows alenteix el seu funcionament, especialment quan ha d'accedir al disc dur per llegir o enregistrar dades.

És recomanable:

Instal·lar als ordinadors que tenen poca memòria RAM, una unitat dememòria virtual d'una grandària entre 2 i 8 Mb depenent de la configuracióde l'ordinador.

Utilitzar l'opció Permanent que fixa la zona del disc dur utilitzada. Elrendiment serà superior si al moment de fer la instal·lació el disc dur disposade zona lliure contigua i poc fragmentada.

Instal·lació de l'entorn del Windows


L'opció Utilitzar un disc d'accés de 32 bits està relacionada amb el controladorFastDisk de 32 bits que opera en l'entorn de 16 bits del Windows. Convéactivar-la. Es pot instal·lar en la major part dels discos durs (quasi tots sóncompatibles Western Digital WD1003). Malgrat això, en algun cas podeu tenirproblemes, llavors desactiveu aquesta opció.

Instal·lació de la impressora

El funcionament de moltes aplicacions del Windows depèn de la impressorautilitzada. Per aquesta raó convé que en el procés d'instal·lació quedi instal·lada almenys una impressora.

Windows inclou drivers per a una gran quantitat d'impressores. Per aquesta raó ésmolt probable que la vostra impressora, o un model pròxim, estigui inclosa a lallista de Windows.

Els fabricants incorporen un disquet amb els drivers de Windows per a les sevesimpressores. Mireu la data dels drivers per utilitzar l'última versió. Si és la delfabricant utilitzeu l'opció La impressora no està a la llista.

OEM ("Original Equipment Manufacturer")

El Windows proporciona la possibilitat d'instal·lar drivers específics per almonitor, la impressora..., diferents dels estàndards inclosos. Per poder fer-ho esnecessiten els drivers específics, que habitualment subministra el fabricant delmaquinari.

És aconsellable instal·lar aquests drivers i utilitzar aquesta informació de formacontrolada. S'han d'utilitzar sempre els drivers més actuals.

El fitxer OEMSETUP.INF conté la informació relacionada amb la instal·lació, dela mateixa manera que SETUP.INF conté la informació del Windows.

1.1.2. L'Administrador de programes

L'Administrador de programes permet accedir a les diferents aplicacions existentsa l'ordinador. Compleix les tasques d'un menú clàssic però amb una interfíciegràfica basada en finestres que agrupen temàticament les aplicacions. Té lessegüents característiques:

L'Administrador de programes conté un conjunt de finestres que agrupentemàticament les aplicacions.

Les finestres poden estar obertes mostrant el seu contingut o tancades,ocupant, usualment, la part inferior de la pantalla.


12 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Cada finestra conté un conjunt d'aplicacions que poden ser cridades des del'Administrador.

Cada aplicació té associada:

Una icona que la identifica. Una mateixa icona es pot utilitzarper a diferents aplicacions.

Un rètol literal amb el nom de l'aplicació.

Una ordre que s'executa quan s'activa l'aplicació.

Un directori de treball que, si l'aplicació no ho modifica, seràel directori actiu una vegada l'aplicació estigui en marxa.

1.1.3. Instal·lació i desinstal·lació de programes

Aplicacions Windows

Instal·lació

Les aplicacions Windows vénen acompanyades, usualment, d'un programa per a laseva instal·lació. Durant la instal·lació el programa:

Crea un o més subdirectoris per emmagatzemar-hi l'aplicació.

Transfereix els fitxers al disc dur i, sovint, els descomprimeix.

Incorpora a l'Administrador de programes un Grup de Programes amb unao més icones per activar l'aplicació. Les icones complementàries permetenaccedir al manual, a l'ajuda, als exemples de l'aplicació o altres eines.

Alguns instal·ladors ofereixen copiar-ho en algun grup ja existent.

Normalment copia al directori de Windows un fitxer amb el nom del'aplicació i extensió .INI que utilitza el programa al posar-se en marxa.

En algunes ocasions modifica el contingut dels fitxers de configuració deWindows SYSTEM.INI i WIN.INI. Ocasionalment també modifica elcontingut dels fitxers de configuració de l'ordinador AUTOEXEC.BAT iCONFIG.SYS. En aquestes circumstàncies, el programa, al finalitzar lainstal·lació, ofereix a l'usuari la possibilitat d'arrencar novament l'ordinadorper tal que aquestes modificacions siguin efectives en la sessió de treball.

En alguns casos copia fitxers complementaris als directoris \WINDOWS oal directori \WINDOWS\SYSTEM: Llibreries (DLL, VBX...), fonts decaràcters (FON, FOT...).

Si els fitxers que ha de copiar són presents al directori Windows podenproduir-se conflictes i interferències. El programa hauria de controlar, i nosempre ho fa, si la versió que ha d'instal·lar és anterior o posterior a la que jaés al disc.



També hauria de controlar, en el cas que continguin literals, si la llengua delfitxer a copiar coincideix o no amb la llengua del fitxer ja existent aldirectori Windows.

Molts dels programes instal·ladors creen un nou grup de programes amb el nom del'aplicació que conté la icona o icones associades a l'aplicació. Si es creuconvenient, aquests icones es poden arrossegar a altres grups de programes ieliminar el grup creat pel programa instal·lador (amb la tecla <SUPR> o l'opcióFitxer|Eliminar).

Desinstal·lació

La complexitat del procés d'instal·lació descrit permet intuir que la desinstal·laciód'un programa Windows no és senzilla. El grau de dificultat depèn de lesmodificacions que el programa d'instal·lació realitzi al directori Windows.

Alguns programes, una minoria, inclouen una opció de desinstal·lació que realitzaautomàticament totes les tasques necessàries per eliminar tots els componentsinstal·lats pel programa.

Existeixen programes comercials que faciliten la desinstal·lació dels programesWindows. Els programes "desinstal·ladors" controlen la instal·lació i lesmodificacions que realitza el programa que s'instal·la per a posteriorment poderrealitzar de forma automàtica la seva desinstal·lació.

És difícil desinstal·lar manualment un programa de forma completa. El procéshabitual és eliminar el directori que conté l'aplicació amb els possiblessubdirectoris que contingui, les icones i els fitxers .INI relacionats amb elprograma. Desfer les modificacions introduïdes pel programa en el directori deWindows és difícil i una mica perillós.

Aplicacions no Windows: incorporació i personalització de programesMS-DOS

Els programes MS-DOS poden ser cridats des de l'Administrador de programes deWindows. El procés d'instal·lació d'aquests programes no tenen prevista, però, laseva crida des d'aquest entorn. Aquest apartat està dedicat a descriure comincorporar a l'Administrador de programes els programes MS-DOS que ja sóninstal·lats al disc dur.

Incorporació directa d'un programa des de l'Administrador de fitxers

Es suposa que el programa que volem incorporar ja està instal·lat al disc dur.L'Administrador de fitxers permet accedir a l'unitat i directori on és el fitxerexecutable corresponent a l'aplicació (EXE, COM o BAT). Si arrossegeu el fitxerexecutable fins a l'interior d'un grup de programes creareu un nou element dins delgrup (cal que l'Administrador de fitxers no estigui maximitzat i tenir activatdarrera l'Administrador de Programes).


14 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


L'element creat en el procés anterior permet cridar directament a l'aplicacióesmentada clicant a sobre de l'element. L'element obtingut té com a nom el delfitxer executable arrossegat i presenta la següent icona:

És possible modificar les propietats de l'element prement <ALT-↵>. El nom del'element correspon a l'apartat Descripció del quadre de diàleg. Per canviar laicona hi ha diferents possibilitats:

Escollir una icona de les disponibles al quadre de diàleg Canvi de la icona.

Escollir una icona del fitxer MORICONS.DLL. Cal activar l'opcióNavegació i seleccionar el fitxer dins del directori C:\WINDOWS.

Escollir una icona d'alguna llibreria d'icones disponible (existeixen quantitatde llibreries d'icones accessibles en CD-ROM i servidors telemàtics).

Incorporació d'un programa des del programa de configuració deWindows

L'aplicació Configuració del Windows, que permet modificar els paràmetres defuncionament del programa (ratolí, placa gràfica...), permet també la instal·lacióde programes.

Una de les opcions busca totes les aplicacions disponibles al disc dur i lesincorpora a l'Administrador de programes. Aquesta incorporació indiscriminadano s'adequa, usualment, a les necessitats de l'usuari.

Una altra de les opcions permet incorporar una aplicació concreta de manerasimilar a la descrita a l'apartat anterior. Els passos necessaris per aconseguir-hosón:

Activar l'aplicació Configuració del Windows que es troba dins del grupPrincipal.

Seleccionar l'opció Opcions/Definició d'aplicacions.

Seleccionar l'opció Indicar una aplicació en concret. Mitjançant l'opció Navegació seleccionar el fitxer corresponent a l'aplicació

que es vol incorporar.

Escollir el grup on es vol incloure l'aplicació.

Confirmar les opcions triades i tancar l'aplicació Configuració del Windows.

Incorporació d'un programa mitjançant un BAT

Els procediments anteriors associen a una icona un fitxer executable. En ocasions,és necessari utilitzar un fitxer .BAT per tal de poder realitzar diferents tasques encadena. No té cap sentit cridar cada aplicació des d'icones diferents sinó que ésnecessari cridar els dos programes des d'una única icona. La mecànica de fer-hoés:

Utilitzar la Llibreta del grup Accessoris per crear el fitxer .BAT adequat.



Situar el cursor dins del grup de programes on es vol incorporar l'aplicació,activar l'opció Fitxer/Crear i escollir l'opció Programa del grup.

Indicar el nom del fitxer .BAT com a ordre.

Donar un nom per a l'aplicació i seleccionar una icona.

Incorporació d'un programa mitjançant un PIF

Per utilitzar aplicacions MS-DOS des de dins del Windows, cal que el Windowsgeneri una sessió virtual MS-DOS simulant les condicions de treball necessàriesperquè puguin funcionar les aplicacions. És possible modificar els paràmetres detreball per tal d'optimitzar el seu funcionament.

Els fitxers .PIF permeten realitzar aquesta tasca de configuració. Les aplicacionsque no requereixen condicions especials (i que són cridades directament ambfitxers .EXE o .BAT) tenen la configuració especificada al fitxer _DEFAULT.PIF.Per a aplicacions que requereixen alguns paràmetres específics, cal utilitzar unfitxer .PIF en lloc d'una crida directa a l'aplicació.

El modificador de fitxers .PIF dins del grup Principal permet crear aquests fitxers.Els paràmetres a definir són:

Nom del fitxer executable (EXE, COM o BAT)

Títol de la finestra

Paràmetres opcionals (per exemple /T per Framework)

Directori d'inicialització (Directori de treball per l'aplicació)

Modalitat de vídeo (Text, resolució baixa o alta depenent de l'aplicació)

Memòria convencional (Fins a les 640 K)

Memòria EMS (memòria expandida). Cal indicar la memòria d'aquest tipusnecessària per a l'aplicació. Si es vol utilitzar memòria d'aquest tipus cal queel gestor EMM386 la incorpori mitjançant una ordre del tipus:

DEVICE=C:\SISTEMA\EMM386 nn

on "nn" indica la quantitat de memòria expandida que es desitja. La utilitzaciód'aquest tipus de memòria consumeix un mínim de 64 Kb de memòriaconvencional que l'EMM386 necessita per poder gestionar memòria expandida. Siaquesta opció es troba activa, el Windows pot generar més memòria expandidaindicant-lo al fitxer .PIF. Si l'opció no es troba activa, el Windows no pot fer-ho.(Cal tenir present que aquesta possibilitat solament és factible en ordinadors 386 osuperiors i requereix la utilització del gestor de memòria EMM386 dins delCONFIG.SYS).

Memòria extesa XMS. És el tipus de memòria que utilitza Windows. Siindiqueu un -1 Windows oferirà tota la memòria disponible. Si voleuejecutar l'aplicació juntament amb altres aplicacions indiqueu un valoradequat per tal de repartir els recursos disponibles entre totes aquestesaplicacions.


16 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


El botó Subopcions dóna accés a una nova pantalla de configuració ambaltres aspectes configurables. En cas de dificultat en el funcionament d'unaaplicació es poden modificar, amb precaució, alguns dels paràmetres.L'ajuda de l'aplicació pot orientar per aquesta tasca. També pot ser necessariactivar el Control dels ports (Opcions de visualització) per alguns delsprogrames educatius lliurats als centres i que treballen en mode gràfic ambCGA.

Personalització del directori de treball

Si un mateix ordinador és utilitzat per diferents persones o per diferents grupsd'alumnes, és possible personalitzar l'entrada a una aplicació de forma que eldirectori de treball sigui diferent per a cada una de les persones o grups. Aquestapossibilitat pot no funcionar amb alguna aplicació que incorpori un control propidel directori de treball. La mecànica per fer-ho és:

Mitjançant l'Administrador de fitxers, crear els subdirectoris de treballnecessaris.

Copieu l'element que es vol personalitzar dins del mateix grup (cliqueul'element, premeu <CTRL> i arrossegueu-lo dins del mateix grup). Podeu fertantes còpies com sigui necessari.

Doneu-li un nom adequat a cada element.

Indiqueu el directori de treball adequat per a cada element.

Si ho desitgeu, utilitzeu un editor d'icones i modifiqueu la iconacorresponent a cada grup superposant un 1 i un 2 sobre el dibuix.

En el cas de l'Ami Pro cal activar dins del programa l'opció Eines/Configuració del'usuari, activar Vies accés i deixar en blanc el contingut de la casella Document.D'aquesta forma, el directori per defecte pot ser fixat des de fora de l'aplicació.

Accés a l'MS-DOS

Per activar una aplicació de l'MS-DOS també és factible fer-ho manualment fentun accés a l'MS-DOS i executant directament l'aplicació. Per accedir a l'MS-DOScal activar la icona específica del grup Principal.

El fitxer DOSPRMPT.PIF permet configurar la forma en què es crearà la sessiód'MS-DOS. El nom del fitxer executable ha de ser COMMAND.COM (en cas detenir dificultats indiqueu el camí d'accés a aquest fitxer (generalment C:\).

1.1.4. Execució del Windows. Estàndard o 386 avançada

El Windows es pot executar en dues modalitats, estàndard i 386 avançada.



Modalitat estàndard

El Windows s'executa de forma automàtica en aquesta modalitat en ordinadors286 amb memòria estesa. Per poder executar-lo en els ordinadors 386 o superiorscal escriure: WIN /S.

Modalitat 386 avançada

Per executar el Windows en forma 386 avançada cal un ordinador 386 o superioramb un mínim d'1 Mb. de memòria estesa. La memòria virtual i la multitascarequereixen una sèrie d'operacions extres en el sistema que disminueixen lavelocitat d'execució. Aquesta modalitat d'execució és indispensable:

Quan es necessitin executar diverses aplicacions DOS.

Quan calgui executar una aplicació DOS en una finestra redimensionable.

Quan la memòria sigui poca i calguin els avantatges de la memòria virtual.

Quan una aplicació DOS necessiti memòria expandida i no es disposi d'unatargeta amb memòria configurada com expandida.

A més d'aquestes, alguns dispositius o aplicacions requereixen aquesta forma defuncionament.

En executar una aplicació DOS en la forma 386 avançada, el Windows preparauna màquina virtual amb memòria lleugerament inferior a la disponible al'arrencada del Windows. Per millorar aquestes prestacions en una finestra DOScal:

Obrir la porta de la memòria expandida, si el programa la requereix amb elfitxer EMM386.

Definir un fitxer PIF adaptat a les necessitats del programa DOS a executar.


18 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


1.2. Gestió de l'entorn Windows

1.2.1. El Tauler de Control

El Tauler de control del Windows és una eina gràfica perconfigurar l'ordinador i els perifèrics de què disposeu iadaptar-los al Windows.

Colors

Només cal recordar que si han estat modificats els colors podeu activar aquestaicona i agafar l'opció de combinació per defecte.

Tipus de lletra

A més de poder afegir osuprimir tipus de lletra,convé que cliqueu sobre elbotó True Type i activeul'opció Activar-los arreuperquè el tipus de lletra TrueType sigui actiu en totes lesaplicacions Windows.

Gestió de l'entorn Windows


Ratolí

Permet modificar diversos elements de l'ús del ratolí.

Escriptori

Permet configurar diversos paràmetres de l'escriptori.

El consell per tal d'estalviar memòria RAM per a les aplicacions és no utilitzar capMotiu, cap empaperat i un estalvi de pantalla que ocupi pocs Kb.

Internacional, data i hora

Permeten triar els formats per a la data, hora, unitats de mesura, etc. I tambépermeten canviar la data i l'hora del sistema.


20 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Impressores

Permet instal·lar, desinstal·lar i configurar diverses impressores, així com els portsde sortida. Una d'aquestes possibilitats és enviar la informació que s'ha d'imprimira un fitxer, opció connexió FILE.

386 avançada

Aquesta icona només apareix en els ordinadors on el Windows pugui funcionar enla modalitat 386 avançada (386 o superiors). Aquí és de destacar la configuracióde la memòria virtual que ja hem comentat a l'apartat d'instal·lació del Windows.

Manegadors

És el lloc on cal afegir el controladors de les plaques de so i CD-ROM que tinguila nostra màquina per tal que siguin útils en les aplicacions Windows.

So

Permet triar missatges sonors per certes accions que poden ocórrer quan s'estàexecutant el Windows.

1.2.2. Fitxers de configuració

Quins són els fitxers del Windows 3.1 on es desen les configuracions del Windowsi de les aplicacions instal·lades?

CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT

Els continguts dels fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT són bàsics per a uncorrecte funcionament de l'ordinador en les aplicacions de l'MS-DOS. Amb elWindows i les aplicacions Windows també precisen l'adaptació del seu contingut.Convé tenir la precaució de tenir còpies de seguretat dels mateixos.

El fitxer CONFIG.SYS

a) Memòria estesa. Per tal que es faci ús de la memòria estesa (XMS).

DEVICE=C:\SISTEMA\HIMEM.SYS

b) Per poder utilitzar la memòria superior (UMB) i l'expandida (EMS).

DEVICE=C:\SISTEMA\EMM386.EXE RAM

D'aquest fitxer existeixen diferents versions segons la versió del sistema operatiu(5.0 o 6.x) o del Windows. El comportament varia segons la versió que sigui. Laproposta actual fa referència a la versió 5.0 del sistema operatiu i a la versió 3.1del Windows.



Podeu substituir el paràmetre RAM per NOEMS si no utilitzeu cap programa quenecessiti memòria expandida. Però si utilitzeu algun programa que necessitamemòria expandida com el Deluxe Paint caldrà que deixeu oberta la porta d'accésa la memòria expandida (EMS) amb el paràmetre RAM aquí especificat. Laquantitat de memòria no és important de moment, però sí que serà importantindicar-la al fitxer .PIF associat a les aplicacions que necessiten memòriaexpandida.

c) Per tal que l'MS-DOS es carregui a la memòria alta (HMA) i que elscontroladors de dispositius i programes residents que es carreguin desprésd'aquesta ordre es pugin carregar a la memòria superior (UMB) utilitzant lesordres DEVICEHIGH (al CONFIG.SYS) i LH (a l'AUTOEXEC.BAT).

DOS=HIGH,UMB

d) Files i buffers

FILES=40

BUFFERS=40

El primer indica el nombre de fitxers que es poden obrir simultàniament i el segonpermet millorar l'accés al disc.

e) País 034, que correspon a Espanya i teclat, pàgina 437, que és l'internacional.Veieu més endavant la pàgina de codis

COUNTRY=034,437,C:\SISTEMA\COUNTRY.SYS

El fitxer AUTOEXEC.BAT

a) SMARTDRIVE

Si el disc dur disposa de memòria caché no és necessari col·locar SmartDrive. Enel cas contrari, Microsoft recomana indicar un màxim de 2 Mb. Algunes revistesespecialitzades aconsellen desactivar-la. En cas de disposar de poca memòriaRAM (per exemple 4 Mb) també és aconsellable desactivar-la.

LH C:\SISTEMA\SMARTDRV.EXE A- B- C 1024

L'ordre anterior permet activar 1 Mb. de memòria RAM de Caché sobre el disc C:però que sigui només de lectura, no d'escriptura, i desactivar-lo de les unitats dedisquets A: i B:. Alhora cal ser conscient que la memòria que dediquem al Cachéde disc amb SMARTDRV és memòria que es resta de la RAM total disponible.

b) PATH

PATH C:\WINDOWS;C:\SISTEMA;C:\UTILS;C:\BATS;

Cal que el directori on és instal·lat el Windows estigui obert al PATH.


22 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


c) Per configurar el teclat

LH C:\SISTEMA\KEYB SP,437,C:\SISTEMA\KEYBOARD.SYS

LH C:\SISTEMA\DOSKEY

L'última és una utilitat del DOS per conservar les ordres donades des del DOS

d) Fitxers temporals

SET TEMP=C:\WINDOWS\TEMP

FOR %%1 IN (C:\WINDOWS\TEMP\*.*) DO DEL %%1

Aquestes dues línies són necessàries per tal de controlar on es desen els fitxerstemporals que el Windows i les aplicacions creen. En sortir correctament delWindows s'esborren. La segona línia és per esborrar-los, cas d'existir, cada vegadaque es posa en marxa la màquina.

WINSTART.BAT. Optimització dels programes residents en memòria

El fitxer WINSTART.BAT

Incloeu a l'AUTOEXEC.BAT només els programes residents en memòriaque siguin necessaris per a totes les sessions MS-DOS.

Si un programa resident només es necessita per a una aplicació concreta noWindows, creeu un fitxer BAT en el qual es posi en marxa el programaresident i després l'aplicació desitjada. Després, quan vulgueu executaraquest programa (ja sigui des d'MS-DOS o des de Windows) recordeu queheu d'executar el fitxer BAT que acabeu de crear.

Creeu o editeu, cas d'existir, el fitxer WINSTART.BAT, que és un fitxerque s'executa sempre que Windows funcioni en modalitat 386 avançada iafegiu les línies necessàries per tal de carregar els programes residents quevulgueu que estiguin disponibles en les aplicacions Windows. Compte!:aquest fitxer ha d'estar al directori WINDOWS.

Exemple. Elimineu de l'AUTOEXEC.BAT la línia que carre-ga el programa SHARE, que els instal·ladors d'alguns progra-mes Windows afegeixen a l'AUTOEXEC.BAT (p. ex: l'Ac-cess) i creeu un fitxer WINSTART.BAT que contingui aques-ta línia:

LH C:\SISTEMA\SHARE.EXE /L:500 /F:2048



On són actius els programes residents?

En la següent taula es mostra on és actiu un programa resident, depenent des d'ons'activi. Per entendre'l, cal conèixer el concepte de màquina virtual. Sempre quedes de Windows es fa una sortida a l'MS-DOS o s'està executant una aplicació NOWindows es crea una màquina virtual (dins una finestra Windows) on s'executa lasessió MS-DOS sol·licitada. Tancant aquesta finestra, la màquina virtual associadaa ella, desapareix totalment.

On s'inicia Programa actiu Programa actiu en

el programa? en Windows? màquines virtuals?

Des d'MS-DOS Sí1 Sí, en totes les màquines virtuals.

Des de WINSTART.BAT Sí No

En una única màquina virtual No Només en aquesta màquina virtual

Els fitxers .INI

El Windows, i les aplicacions que s'executen sobre ell, obténen informacióconstant sobre la seva configuració actual a partir dels fitxers .INI

En instal·lar-se una aplicació, crea els seus propis fitxers .INI per desar lainformació sobre la configuració i característiques de la pròpia aplicació. Tambémodifiquen els fitxers .INI del Windows com ara el SYSTEM.INI i el WIN.INI.

SYSTEM.INI

Aquest fitxer emmagatzema les especificacions del maquinari, com per exemple,l'adaptador del vídeo o la impressora. És el fitxer d'inicialització del sistema.

WIN.INI

És el fitxer d'inicialització del Windows. Personalitza el Windows d'acord amb lespreferències de l'usuari i les aplicacions que té instal·lades.

PROGMAN.INI

És el fitxer d'inicialització de l'Administrador de programes. Es defineixen elsgrups dels programes i el seu aspecte.

1 Serà actiu sempre que el programa resident funcioni amb el Windows. Contraexemple d'aquestcas: els residents VIDEOCAT, TECLACAT i IMPRCAT (necessaris per a la solució PIE delscaràcters catalans) s'inicien des de l'MS-DOS, però no tenen cap efecte en el Windows ni en lesseves aplicacions (no fan res ni provoquen disfuncions).


24 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


CONTROL.INI

És el fitxer d'inicialització del Tauler de Control. Es descriuen els esquemes decolors i dissenys utilitzats en el Windows, així com la configuració per alscontroladors d'impressora i els instal·lables.

WINFILE.INI

És el fitxer d'inicialització de l'Administrador de fitxers. Conté línies quedefineixen l'aspecte i comportament dels seus elements.

Aplicació.INI

Fitxer o fitxers que crea i manté una aplicació Windows determinada. Aquestsfitxers es creen en instal·lar l'aplicació. Per exemple, l'aplicació Ami Pro creafitxers d'aquest tipus que comencen per AMI i LOTUS (AMIPRO.INI).

Els fitxers .GRP

*.GRP

Fitxers que descriuen cadascun dels grups que teniu definits en l'Administrador deProgrames. Hi ha un fitxer per a cada grup de programes.

Els fitxers .PIF

*.PIF

Fitxers on es troba la configuració amb la qual s'ha d'executar una aplicacióNo-Windows. Pot haver-hi un o més fitxers .PIF per a cada aplicacióNo-Windows que vulguem executar des de Windows. Com a mínim hi ha dosfitxers generals, que són el _DEFAULT.PIF i el DOSPROMPT.PIF

1.2.3. La utilitat SysEdit

La utilitat SysEdit és una eina molt útil que serveix per editar els fitxers deconfiguració CONFIG.SYS, AUTOEXEC.BAT, SYSTEM.INI i WIN.INI.

Aquesta utilitat inicialment no forma part de cap grup d'aplicacions. S'had'instal·lar i incorporar la icona associada a un dels grups, per exemple ald'Accessoris.

Per instal·lar-la podeu fer-ho a través de l'opció Fitxer|Crear. El directori on estroba el fitxer associat a l'aplicació és el \WINDOWS\SYSTEM.

Podeu fer-ho a través de l'opció Navegació o bé amb la línia d'ordres:



Línia d'ordres: C:\WINDOWS\SYSTEM\SYSEDIT.EXE

1.2.4. Configuració del joc de caràcters

Les expressions: Joc de caràcters, Taula de caràcters, taules de codis decaràcters, pàgina 850 o 437, taula ASCII, taula ANSI... són variants del mateixtipus de concepte: caràcter i codi relacionat amb ell.

Alguns dels problemes de lectura i impressió depenen d'una configuració adient.

Per a més informació, consulteu el document Introducció alWindows (Francesc Busquets, PIE-juny 1994) pàg. 23 a 25.

Teclat

Recordeu les seqüències del CONFIG.SYS i de l'AUTOEXEC.BAT perconfigurar el teclat:


LH C:\SISTEMA\KEYB SP,437,C:\SISTEMA\KEYBOARD.SYS

Windows

El Windows utilitza la taula ANSI i la conversió de caràcters ASCII a ANSI esrealitza seguint els criteris marcats per un fitxer *.BIN indicat al fitxer WIN.INI

Per aconseguir una bona importació a una aplicació Windows dels documentsescrits amb aplicacions No Windows que s'hagin teclejat amb el TECLACATactiu (Solució Taula PIE), cal incloure a la secció keyboard del SYSTEM.INI laseqüència següent:

[keyboard]

OEMANSI.BIN=XLATPIE.BIN

El fitxer XLATPIE.BIN el trobareu en un dels disquets i s'ha de copiar al directori\WINDOWS\SYSTEM.


26 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


1.3. L'Administrador de fitxers

1.3.1. Accions bàsiques

En el document Introducció al Windows de Francesc Busquets (PIE, Juny 1994),pàgines 43 a 48, es fa una explicació de les seves opcions bàsiques.

Característiques de les finestres

Conéixer algunes característiques de les finestres que apareixen a l'Administradorde programes us pot ser d'utilitat:

A cada finestra es mostra el contingut d'una unitat de disc.

Un clic sobre una unitat, per exemple A:, canvia la finestra activa (perexemple C:) i mostra el contingut del disc A.

Un doble clic sobre la unitat A: obre una nova finestra amb el seu contingut.

El menú Finestra permet organitzar les finestres amb els continguts delsdiscos en forma de Mosaic i Cascada.

Els fitxers es poden mostrar en diferents formats i ordenar-los segonsdiferents criteris. Això es pot fer amb les opcions que conté el menúVisualització.

És possible incloure un filtre per veure els fitxers que compleixen unadeterminada condició.

Les icones situades davant de cada fitxer indiquen el tipus de fitxer de quèes tracta.

Els executables s'engeguen en fer doble clic sobre el seu nom.

Operacions amb unitats de disc

Des del menú Disc es poden efectuar les dues operacions bàsiques delsdisquets: formatar-los i copiar-los.

Operacions amb fitxers i directoris

Selecció

Un fitxer o un directori es selecciona en fer un clic sobre ell.

Per seleccionar més fitxers o directoris: Cal mantenir premuda la tecla<CONTROL> mentre se seleccionen.

Si cliqueu sobre un fitxer o directori mantenint premuda la tecla de les<MAJÚSCULES> i després cliqueu sobre un altre fitxer, seleccionareu tots elsfitxers i directoris que són entre el primer i el segon clic.

L'Administrador de fitxers


Copiar i/o desplaçar fitxers i directoris

En arrossegar fitxers i/o directoris marcats d'una finestra a una altra, produeix dostipus de resultats diferents: Còpia o Desplaçament.

Quan arrossegueu fitxers o directoris entre unitats de disc diferents esprodueix una còpia. Si voleu forçar el desplaçament cal mantenir premudala tecla <MAJÚSCULES>.

Quan arrossegueu fitxers o directoris entre directoris d'una mateixa unitatprovoqueu un desplaçament. Si voleu forçar la còpia cal mantenir premudala tecla <CONTROL>.

Esborrar fitxers o directoris

Per esborrar fitxers o directoris es seleccionen i després es prem la tecla SUPR.

1.3.2. Accions complementàries

El menú Opcions permet configurar, al gust de l'usuari, algunes característiques del'Administrador de fitxers. Per exemple, cal destacar:

El menú d'Opcions/Confirmació permet activar o desactivar la confirmacióde les ordres com esborrar fitxers o directoris.

La possibilitat de Desar la configuració en sortir, que ens ofereix el menúOpcions. Si aquesta opció és activa i, a l'Administrador de fitxers algunafinestra reflecteix el contingut d'un disquet A:, quan es torna a activarl'Administrador de fitxers, intenta llegir la unitat corresponent amb laconsegüent pèrdua de temps.

Opcions que ofereix el menú Fitxer:


28 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Les opcions Canvi de nom i Redefinició Canvi de nom: permet canviar de nom a fitxers i/o directoris

Redefinició: ens permet canviar els atributs dels fitxers o directoris marcats.

Per exemple, podeu activar l'atribut de Només de lectura per als fitxers:

C:\AUTOEXEC.BAT, C:\CONFIG.SYS i C:\FW3\FWENV.

Cerca

Permet escriure el tipus de fitxers que volem cercar, a quin directori comença i sitambé els cerca en els seus subdirectoris.

El resultat de la cerca el deixa en una altra finestra de l'Administrador de Fitxers.Aquesta finestra és una mica especial, ja que no podrem copiar dins d'ella altresfitxers, però sí que podrem modificar els atributs dels seus fitxers i copiar-los a unaltre disc i/o directori (Compte! per forçar el desplaçament cal prémer la tecla<MAJÚSCULES> mentre s'arrossega el ratolí).

Exemple:

Cerqueu tots els fitxers *.PIF del disc C: i copieu-los tots a un disquet.

Cerqueu tots els fitxers *.BAT del disc C: i copieu-los tots a un disquet.

Cerqueu tots els fitxers *.INI del disc C: i copieu-los a un disquet.



Cerqueu tots els fitxers *.GRP i activeu a tots l'atribut de Només de lectura.

Cerqueu els fitxers *.DLL que teniu en el disc i vigileu si en teniu algun derepetit. En aquest cas el consell és que traslladeu el més recent al directoriC:\WINDOWS\SYSTEM i esborreu el vell.

1.3.3. Tipus de fitxers. Associacions. Crida a programes. Cridaamb paràmetres

Davant del nom dels fitxers de l'Administrador de fitxers hi apareix una icona queindica quin tipus de informació contenen.

En concret apareix la icona per assenyalar que el fitxer és un document que espot obrir i visualitzar amb alguna de les aplicacions instal·lades.

La llista d'extensions de programes que el Windows associa a un executableconcret es va augmentant a l'instal·lar programes Windows i/o utilitzant l'opcióAssociació del menú Fitxer. Expliquem amb detall aquesta opció del menú Fitxer.

Fitxer / Associació

Permet associar una extensió concreta amb una aplicació determinada. El botóNavegació permet moure's pels discos per tal de buscar el fitxer executable(*.EXE, *.COM, *.BAT o *.PIF) que es vol associar amb l'extensió que hemindicat.

Una vegada feta aquesta associació veureu que la icona que representa els fitxersd'aquesta extensió canvia. A partir d'ara, si fem un doble clic sobre el nom d'und'aquests fitxers, es posarà en marxa el programa associat amb les dades del fitxerseleccionat.


30 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Si des de l'Administrador de Fitxers es fa un doble clic sobre qualsevol programaexecutable (.EXE, .COM, .BAT o .PIF) aquest programa es posa en funcionament.

La tècnica d'arrossegar i deixar anar permet que s'executi un programa determinatamb les dades d'un fitxer concret que li passem com a paràmetre.

Exemple:

Cliqueu sobre un fitxer que tingui extensió BMP (directori C:\WINDOWS)i arrossegueu aquest fitxer sobre del fitxer PBRUSH.EXE que es troba aC:\WINDOWS. Observeu que així es posa en marxa aquest programa i quecarrega el fitxer arrossegat.

Cal també citar que si posem en funcionament un programa mitjançant un fitxer.PIF també és possible passar a aquest programa alguns paràmetres.



1.4. Tipus de lletra=Fonts

El document que es veu a la pantalla i el document després d'imprimir-se no ésidèntic. Per què?

1.4.1. WYSIWYG

El Windows ofereix la possibilitat d'utilitzar diferents tipus de lletra, pervisualitzar per la pantalla les aplicacions, els documents... i per imprimir elsdocuments.

El Windows proporciona els mitjans per aconseguir, de les aplicacions Windows,que el que es veu per pantalla sigui el que sortirà després per impressora(WYSIWYG), malgrat que en algunes ocasions no sigui exactament així.

Entre els possibles motius hi ha:

A la pantalla la lletra tendeix a expandir-se, ja que la lletra més petita de 12punts no es llegiria en pantalla,

els punts de la pantalla no tenen la mateixa proporció que els de laimpressora.

Només monitors amb resolució i proporció molt pròxima a la impressorautilitzada permetran disminuir aquestes variacions.

A més d'aquestes situacions, cal tenir present altres aspectes que també podeninfluir en els resultats i que són comentats a continuació.

1.4.2. Tipus de lletra. Conceptes generals sobre tipus de lletra

El text d'un document escrit està format per lletres o caràcters. Tant el text que esveu a la pantalla com el del paper imprès té una sèrie de característiques bàsiquescom són:

Tipus de lletra, família, lletra amb serif i sense serif, espaiat, estil,grandària, atributs, joc de caràcters...

El significat d'aquests conceptes i alguns exemples es poden trobar aplicats a uncas concret dins l'apartat Tipus de lletra per un document Write, pàgines 19 a 23,del document Introducció al Windows anteriorment referenciat.

Altres conceptes relacionats amb aquests aspectes es poden trobar en llibresespecialitzats d'arts gràfiques.


32 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


1.4.3. Tècnica de generació

L'objectiu d'aconseguir que els documents, generats per aplicacions Windows,siguin idèntics sobre la pantalla i sobre el paper, també depèn de la forma com esgeneren els diversos tipus de lletra (fonts).

A continuació trobareu, agrupats segons com es generen, els tipus de lletra i elsfitxers necessaris per poder generar els caràcters, incorporat al Windows, així comalgunes de les seves característiques.

Mapa de bits

Els fitxers contenen una informació basada exclusivament en mapa de píxels i essubministren en un nombre limitat de mides.

Característiques

Quan s'escriu en negreta, cursiva o amb una mida no subministrada,modifica o incorpora píxels al seu voltant, no genera una lletra nova.

La font de pantalla no té una equivalència exacta a la impressora.

S'imprimeixen directament des de la pantalla.

Si no existeix coincidència (grandària, relació i proporció dels píxels), entreaquestes fonts per pantalla i la impressora, pot passar que no s'imprimeixin.

Nom Mides Nom del fitxer Altres característiquesCourier 10, 12, 15 COURE.FON Espaiat fix

Ms Serif 8, 10, 12, 14, 18, 24 SERIFE.FON Espaiat proporcional Semblant a Times RomanMenús del Windows

Ms Sans Serif 8, 10, 12, 14, 18, 24 SSERIFE.FON Espaiat proporcional Semblant a HelvèticaMenús del Windows

Symbol 8, 10, 12, 14, 18, 24 SYMBOLE.FON Font de símbols

Small SMALLE.FON De mides molt petites. Serveix per mostrar vistes de pàgines generals

De sortida: impressora, plotter

Són tipus de lletra subministrats pel fabricant de la impressora o del plotter. Estanincorporats internament (o a través d'un cartutx) i n'incorpora un per al monitor(habitualment bitmap).

Tipus de lletra=Fonts


Característiques Semblança dels caràcters entre la pantalla i la impressió.

Lligam molt directe entre el document i un model d'impressora determinat.

Si s'imprimeix amb una altra impressora el resultat pot ser diferent del'esperat.

Vectorial

Van ser dissenyades per ser utilitzades amb els plotters, són una reminiscència deversions anteriors al Windows 3.1. Cada caràcter disposa d'una descripcióindividual que permet generar-lo en qualsevol mida o atribut.

Característiques

Són lineals, buides per dins

Nom Mides Nom del fitxer Altres característiquesRoman Escalable ROMAN.FON Proporcional, redimensionable

Script Escalable SCRIPT.FON Proporcional, redimensionable

Modern Escalable MODERN.FON Proporcional, redimensionable

De contorn o perfil

Són generades per l'ordinador en funció d'una descripció matemàtica individual decada caràcter. De vegades s'anomenen escalables, perquè cada caràcter es potconstruir a qualsevol escala. És una versió millorada de les escalables.

El Windows inclou un conjunt variat de tipus de lletra de contorn que correspon ala tecnologia True Type.

Característiques

Utilitza el mateix tipus per generar els caràcters per pantalla i perimpressora. Per tant, la relació entre document per pantalla i documentimprès és més pròxima.

Només amb dos fitxers .FOT i .TTF és suficient per qualsevol tipus deresolució o de sortida.

De la mateixa manera que els bitmaps, poden ser utilitzats per totes lesaplicacions del Windows sense necessitat de conversions.

Els documents són transportables, no depenen de la impressora.

La generació de caràcters es fa sobre la marxa (per contra, dels caràctersbitmap), el que significa una disminució del rendiment del sistema.


34 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Nom i variants Nom del fitxer Altres característiquesArial ARIAL.FOT, ARIAL.TTF True Type

Bold, Bold Italic, Italic ARIALBD, ARIALBI, ARIALI Dos fitxers d'extensió TTF i FFT Courier new COUR.FOT, COUR.TTF True Type

Bold, Bold Italic, Italic COURBD, COURBI, COURI Dos fitxers d'extensió TTF i FFT Times New Roman TIMES.FOT, TIMES.TTF True Type

Bold, Bold Italic, Italic TIMESBD, TIMESBI, TIMES Dos fitxers d'extensió TTF i FFT Symbol SYMBOL.FOT, SYMBOL.TTF True TypeWindings WINDING.FOT, WINDING.TTF True Type

Altres tecnologies

A més de True Type existeixen altres fabricants i altres llenguatges de caràctersd'aquest tipus de lletra, com FaceLift de Bitstream o PostScript d'Adobe.

1.4.4. Problemes d'impressió

La taula següent informa de les possibilitats d'impressió segons el tipus de lletra ila impressora de que es disposa.

Exemple:

Un document escrit amb lletra MS-Serif i imprès en una impressoraHP-PCL no garantitza una impressió correcta.

Tipusd'Impressora

Tipus de lletra

Mapa de bits/"Bitmap"/"de barrido"

Vectorials True Type d'impressora/dedispositius

Matricial si no sí sí

HP-PCL no sí sí sí

Plotter no sí no sí

Post-script no sí sí sí

Nota: HP-PCL, correspon a les impressores Hewlett-Packard,llenguatge PCL.

Informació extreta del Kit de recursos de Microsoft.

Substitucions

Quan un document que es vol mostrar per pantalla, o imprimir, utilitza una lletrade la qual no es disposa de les fonts apropiades, el Windows la substitueix. Buscala font o mida més propera i segueix una sèrie de criteris, entre ells, lesindicacions de la secció FontSubstitutes del fitxer WIN.INI. Per exemple:

Tipus de lletra=Fonts


[FontSubstitutes]

Helv=MS Sans SerifTms Rmn=MS SerifTimes=Times New RomanHelvètica=Arial

1.4.5. Indicacions

Les indicacions següents, ordenades segons la seva importància, us poden ser útilsper a un millor aprofitament dels recursos disponibles.

Si el que us interessa és la tranportabilitat, és a dir, poder modificar oimprimir el document des de diferents ordinadors i/o impressores:

Utilitzeu les lletres de contorn o de perfil subministrades pelWindows: TRUE TYPE

Si el que us interessa és un tipus de lletra o font com l'script o el bitmap:

Cerqueu un tipus de lletra pròxim però TRUE TYPE.

Per exemple New courier (TT) o Present Script (TT) dediferents fabricants.

Si voleu aprofitar més els recursos, recordeu que els tipus de lletra instal·latsutilitzen la memòria RAM i redueixen els recursos del sistema:

Instal·leu els tipus de lletra que feu servir. Tenir molts tipusde lletra instal·lats alenteix el funcionament del Windows.

Si el que us interessa és treballar sempre des d'un únic ordinador i amb unaúnica impressora i disposar de les fonts subministrades per la impressora:

Podeu utilitzar les lletres d'impressora facilitades pelfabricant.


36 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


1.5. Fitxers que es poden esborrar ifitxers que cal conservar

Quins són els fitxers que es poden esborrar sense que es modifiquin lescaracterístiques del Windows?

De quins fitxers convé tenir còpia?

1.5.1. Els fitxers temporals

Durant l'execució del Windows es creen fitxers temporals al disc dur que ensortir-hi correctament són esborrats. Aquests fitxers tenen normalment extensióTMP, però de vegades els programes també en creen altres temporals quecomencen pel caràcter ~.

De vegades es surt del Windows de forma incorrecta i aquests fitxers quedenocupant espai en el disc. Aleshores, si tenim controlat el lloc on es copien aquestsfitxers, els podrem esborrar.

Però compte!!!: és molt important que no s'esborri cap d'aquests fitxersmentre s'estigui executant el Windows.

Proposta

La solució proposada en la primera part del document és:

Crear el directori C:\WINDOWS\TEMP

Afegir al fitxer AUTOEXEC.BAT les línies següents:

SET TEMP=C:\WINDOWS\TEMP

FOR %%1 IN (C:\WINDOWS\TEMP\*.*) DO DEL %%1

La primera línia és per assegurar que els fitxers temporals que crea el Windows esdesen en aquest directori, i la segona és per esborrar-los, cas d'existir, en engegarla màquina de nou.

Poden ser eliminats, quan no s'estigui executant el Windows, els fitxers següents:

Qualsevol fitxer del directori on estigui apuntant la variable TEMP (mireula línia SET TEMP= del fitxer AUTOEXEC.BAT)

Qualsevol fitxer que comenci pel caràcter ~

Qualsevol fitxer anomenat WIN386.SWP, que és un fitxer temporald'intercanvi de Windows.

El fitxer WINA20.386 que acostuma a ser a l'arrel C:. Aquest fitxer eranecessari per al Windows 3.0, el Windows 3.1 no l'utilitza.

Fitxers que es poden esborrar i fitxers que cal conservar


1.5.2. Fitxers relacionats amb la memòria virtual

Si teniu el Windows configurat amb un fitxer permanent d'intercanvi per a lamemòria virtual tindreu en el disc dos fitxers:

386SPART.PAR que té atribut de sistema i és ocult, sempre es crea enel directori principal de la unitat especificada.

SPART.PAR que és un fitxer de només lectura que es troba en eldirectori \WINDOWS que indica on és el fitxerpermanent i quina és la seva grandària.

Aquests fitxers no els heu d'esborrar mai i qualsevol modificació referida a lamemòria virtual l'heu de fer executant l'opció corresponent del Tauler de Control.

1.5.3. Llibreries repetides

Windows inclou moltes llibreries OLE, fitxers amb extensió DLL. Algunesaplicacions tornen a instal·lar les mateixes llibreries quan s'instal·len. És possible,per tant, que tingueu una llibreria DLL en el directori WINDOWS\SYSTEM i unaaltra més antiga o actual en un altre directori.

Així doncs, tenir una llista de totes les llibreries *.DLL que teniu al vostre disc uspot ser de molt ajut. Aquesta llista la podeu fer amb l'Administrador de fitxers(Opció Fitxer|Cercar) o des d'MS-DOS amb l'ordre:

DIR \*.DLL /S >LISTDLL.TXT o DIR \*.DLL /S >LPT1

La primera opció us crearà el fitxer LISTDLL.TXT amb elllistat de tots els fitxers DLL que teniu en una unitat.

La segona opció us enviarà aquesta llista a la impressora (queestà connectada al port LPT1).

Si trobeu fitxers DLL duplicats elimineu la versió més antiga i moveu la versiómés recent al directori \WINDOWS\SYSTEM, que és el directori on es busquenper defecte els fitxers DLL.

1.5.4. Com reduir al mínim l'ocupació del Windows?

El Windows 3.1 requereix un espai en el disc dur que en alguns casos pot resultarexcessiu (penseu en un ordinador que disposi d'un disc dur de 40 Mb). ElWindows ocupa 8 Mb. en un ordinador 286 i 12.5 Mb. en un 386 o superior.


38 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


A continuació us adjuntem unes informacions que permeten desinstal·lar opcionsde Windows recuperant fins a 4 Mb. de disc dur.

En tots els casos, encara que es guanyi espai en el disc dur, es perden prestacionsdel programa. És responsabilitat de cada coordinador decidir quines aplicacions esmantenen i quines es poden desinstal·lar.

Desinstal·lació d'aplicacions, accessoris i controladors no utilitzats

INSTAL.EXE és una utilitat del Windows 3.1 que a més de canviar laconfiguració del sistema permet afegir i eliminar components des de dins del propiWindows (en el Windows 3.11 el fitxer d'aquesta utilitat s'anomenaWINSETUP.EXE).

Executeu aquesta aplicació, habitualment instal·lada al grup Principal (si no latrobeu, recordeu que podeu engegar-la des de l'Administrador de fitxers), activeuel menú Opcions i seleccioneu Afegir/Suprimir components del Windows. Podeueliminar components sencers de Windows o només alguns fitxers en concret.

A la taula següent es detallen alguns del materials, que podeu desinstal·lar senseperill, i l'espai que guanyareu.

Opció Kb Utilitat

Fitxers de text 256 Informacions vàries

Jocs 209 Mines, solitari...

Estalvis de pantalla 77 Cal mantenir el que utilitzeu

Empaperats 272 Dibuix de fons de l'escriptori

Total 814

També podeu desinstal·lar aquells accessoris que no es poden utilitzar al vostreequip o bé aquells que no utilitzeu habitualment (a la taula es detallen alguns delsaccessoris, l'espai que ocupen i algun comentari sobre ells).

Accessori Kb Observacions

Tutorial del Windows 181 S'utilitza en cursos del PIE

Terminal 147 Necessita mòdem

Dr. Watson 27 Detecta errors del Windows

Envasador d'objectes 77 S'utilitza en cursos del PIE

Enregistrador de so 51 Necessita targeta de so

Intèrpret de medis 34 Necessita targeta de so

Calendari 68

Total 585

En qualsevol cas és convenient deixar una màquina amb tots els componentsinstal·lats de forma que sempre siguin accessibles.



Reducció de fonts de lletres no utilitzades

Recordeu que una de les característiques del Windows és la disponibilitat dediverses fonts i mides de lletra. Aquestes lletres estan definides en fitxers queocupen espai en el disc i alenteixen el funcionament del Windows. Molt sovint, eninstal·lar una aplicació, incorpora nous tipus de lletra als ja existents.

Al Tauler de Control existeix l'opció Tipus de lletra, que us permet desinstal·larles lletres que us són innecessàries. Cal vigilar de no esborrar les lletres quenecessita el sistema per funcionar.

Les principals lletres a conservar són les que el Windows instal·la com a bàsiques,ja comentades a l'apartat Tipus de lletra=Fonts d'aquest document.

Per poder desinstal·lar fonts de lletres que no utilitzeu cal fer el següent:

Activeu el Tauler de Control del grup Principal.

Activeu la utilitat Tipus de lletra. Seleccioneu les lletres que voleu eliminar.

Cliqueu sobre el botó Supressió. Activeu el quadre Suprimir-los del disc.

Confirmeu l'acció clicant sobre el botó Sí. En el cas d'haver seleccionat mésd'un tipus de lletra alhora cliqueu sobre el botó Sí a tots.

Eliminació de fitxers auxiliars o de demostració

El Windows incorpora fitxers que contenen informació complementària o queserveixen per mostrar i comprovar el bon funcionament del programa.

Aquests fitxers que ocupen un espai en el disc dur es poden esborrar per tal deguanyar-ne, mitjançant l'Administrador de fitxers.

En el quadre es detallen les extensions d'aquests fitxers, l'espai que ocupen i el seucontingut.

Fitxers Kb Contingut

Fitxers BMP 158 Dibuixos

Fitxers WAV o MDI 110 Veus i sons

Fitxers WRI 197 Textos explicatius

Fitxers HLP 569 Ajudes dels programes

Total 1034


40 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


1.5.5. Fitxers de configuració dels que cal tenir còpies

Hem de tenir sempre còpia dels fitxers lligats al funcionament general delWindows, ja que la pèrdua o modificació incontrolada d'algun d'ells ens potprovocar problemes. Aquesta còpia l'hem de fer sempre que canviem laconfiguració del Windows, instal·lem o desinstal·lem algun programa.

Els fitxers dels que cal tenir còpies són:

Els fitxers AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS

Els fitxers de configuració del Windows: SYSTEM.INI, WIN.INI,PROGMAN.INI, CONTROL.INI, WINFILE.INI

Els fitxers de finestres de grup: *.GRP,

Els fitxers .INI, de totes les aplicacions instal·lades.

Els fitxers *.PIF per a les aplicacions No-Windows.

El fitxer WINSTART.BAT per a la modalitat 386 avançada.

Els fitxers SALVACFG.BAT i RESTAURA.BAT ens poden facilitar fer aquestescòpies de seguretat (i recuperar-les quan sigui necessari) en un directori del mateixdisc C:.



1.6. Manteniment

1.6.1. De l'Administrador de programes

L'Administrador de Programes és l'aplicació que sempre es posa en marxa quans'està executant el Windows i per tant acostuma a ser el primer contacte que tél'usuari amb l'entorn. Així doncs, facilitar que el seu aspecte sigui estable ajuda amolts usuaris no gaire iniciats en l'ambient Windows. Comentar com aconseguiraixò és l'objectiu d'aquest apartat.

Els fitxers PROGMAN.INI i *.GRP. El Grup INICI

El PROGMAN.INI és el fitxer d'inicialització de l'Administrador de Programes iacostuma a tenir línies per a les seccions: [settings] i [groups], que descriuen quèha d'aparèixer a la finestra de l'Administrador de programes i de quina forma.

Cada grup de programes que apareix a l'Administrador de programes té associatun fitxer GRP, i a la secció [groups] es relacionen els grups que apareixen al'Administrador. Tota la informació respecte a l'aspecte i contingut de cada grupde programes es troba en el seu fitxer GRP corresponent.

El Grup INICI té un tractament especial ja que tot programa que es trobi dins de laseva finestra es posarà en marxa sempre que s'iniciï una sessió Windows.

El grup amb les propietats de l'INICI (en la versió castellana INICIO) pot sermodificat. Cal canviar la secció [Settings] del fitxer PROGMAN.INI

[Settings]

Startup= <nom del grup>

En cas de no indicar cap grup, el grup per defecte és el d'INICI.

També es podran posar en marxa altres aplicacions si s'incloual fitxer WIN.INI el nom del seu fitxer executable a les líniessegüents:

run=

load=

Ús de restriccions

Per tal de poder protegir l'aspecte de l'Administrador de programes també es potafegir al fitxer PROGMAN.INI una nova secció anomenada [restrictions].Aquesta secció pot contenir aquestes línies:


42 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


[restrictions]

NoRun=1 desactiva l'opció Executar del menú Fitxer

NoClose=1 desactiva l'ordre Sortir del Windows del menú Fitxer

NoSaveSettings=1 desactiva l'opció Desar la Configuració en sortir delmenú Opcions. Així els canvis que faci l'usuari en ladistribució de finestres i icones no es desaran en sortir delWindows.

NoFileMenu=1 elimina el menú Fitxer de l'Administrador de programes.

EditLevel=n estableix restriccions sobre allò que els usuaris podenmodificar de l'Administrador de programes. S'ha d'indicarun dels següents valors n:

0 permet a l'usuari fer qualsevol canvi (és el valor per defecte)

1 no permet a l'usuari crear, eliminar i canviar de nom als grups.

2 totes les restriccions de l'EditLevel=1 i no permet que l'usuari creïo elimini elements de programes.

3 totes les restriccions de l'EditLevel=2 i no permet que l'usuarimodifiqui línies d'ordres per a elements de programes.

4 totes les restriccions de l'EditLevel=3 i no permet que l'usuarimodifiqui qualsevol informació sobre elements de programes.

Recuperació d'un grup de programes

Com recuperar un grup de programes que algú ha malmès o esborrat?

Per exemple, s'ha espatllat o malmès el grup ACCESSORIS i el voleu recuperar.Com es pot fer? Per fer-ho:

1) Esborreu el grup de programes malmès, si encara el teniu.

Exemple: Tenint minimitzat el grup ACCESSORIS i estan situats sobre elmateix, premeu la tecla <SUPR> i confirmeu l'acció.

2) Copieu el fitxer GRP que conté la definició correcta d'aquest grup. Això hopodeu fer a partir de la còpia de seguretat dels fitxers GRP que heu de tenir od'un altre ordinador on el grup no estigui malmès.

Exemple: Heu de copiar el fitxer ACCESOR.GRP al directori WINDOWS.

3) Activeu l'opció Crear del menú Fitxer, creeu un grup de programes i al quadrede diàleg Redefinició d'un grup de programes que apareix poseu el nom que

Manteniment


tindrà la finestra de grup, indiqueu el nom del fitxer del grup que acabeu decopiar i confirmeu l'acció.

Exemple:

A la línia Descripció escriviu Accessoris per indicar el nomde la finesrtra de grup.

A la línia Fitxer del grup heu d'escriure ACCESOR.GRP iclicar el botó D'acord.

Protecció de l'Administrador de programes

Com es pot aconseguir que l'Administrador de programes tingui un aspecteestable?

Aquest aspecte és important quan un mateix ordinador és utilitzat per personesdiferents.

Decidiu quins són els grups de programes que voleu tenir, quins programes hi had'haver i elimineu els grups que no us interessin. En instal·lar el Windowsapareixen com a mínim els grups PRINCIPAL, ACCESSORIS, JOCS i INICI.

Generalment, quan s'instal·la una aplicació Windows nova es crea un grup propique inclou una o més icones, les quals podeu traslladar a altres grups,dimensionar, eliminar, etc.

En concret, preneu una decisió sobre el grup INICI. Si hi ha programes que voleuque s'executin sempre que es posa en marxar el Windows, poseu la seva iconadins d'aquest grup. Si no voleu tenir cap programa dins del grup INICI, podeudeixar el grup buit o fins i tot eliminar-lo.

Dimensioneu les finestres dels grups adequadament.

Minimitzeu les finestres de tots els grups i col·loqueu-les de forma ordenadasobre l'escriptori.

Guardeu la configuració de l'Administrador de Programes. Això ho podeufer de dues maneres:

Prémer alhora les tecles <SHIT+ALT+F4>.

Activar l'opció Guardar la configuració en sortir del menúOpcions i després sortir del Windows (l'inconvenient d'aques-ta opció és que sempre s'enregistrarà la disposició que presen-ti l'Administrador de programes en sortir del Windows).

Sortiu del Windows.

Editeu el fitxer C:\WINDOWS\PROGMAN.INI i afegiu una nova secció derestriccions amb les que considereu convenients. De totes les descritesanteriorment us recomanem que afegiu les línies següents:

[restrictions]


44 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


NoSaveSettings=1

EditLevel=4 Activeu l'atribut d'accés només de lectura de tots els fitxers *.GRP. Cosa

que podeu fer des de l'Administrador de fitxers del Windows o utilitzantl'ordre ATTRIB +R de l'MS-DOS.

Cal observar que protegint d'aquesta forma l'Administrador de programes continuasent possible executar programes des de l'opció Execució del menú Fitxer o des del'Administrador de fitxers. De la mateixa manera, si executem l'instal·lador d'algunprograma i aquest instal·lador crea algun grup nou el podrà crear sense problemes,però quedarà la finestra del nou grup en grandària normal i al mig de la pantalla.

Quan cal desprotegir l'administrador de programes?

Per instal·lar/desinstal·lar aplicacions

En alguns moments necessitareu que el Windows tingui totes les opcions del'Administrador de programes desprotegides, ja sigui perquè voleu instal·lar odesinstal·lar algun programa, canviar la configuració del Windows, etc. Aleshorescaldrà que feu el següent:

1) Editeu el fitxer PROGMAN.INI i comenteu les dues línies de la secció[restrictions] afegint un punt i coma al començament d'aquestes línies perquèaquestes ordres siguin ignorades:

[restrictions]

;NoSaveSettings=1

;EditLevel=4

2) Si voleu modificar algun grup de programes ja existent, heu de desactivarl'atribut d'accés només de lectura del/s fitxer/s GRP corresponents. Cosa quepodeu fer des de l'Administrador de fitxers del Windows o utilitzant l'ordreATTRIB -R de l'MS-DOS.

3) Poseu en marxa el Windows i després de fer els canvis necessaris torneu adeixar actives les proteccions corresponents.

Per realitzar exercicis on intervé l'Administrador de programes

Si el que voleu és que els alumnes puguin fer pràctiques de l'Administrador deprogrames, configuració, instal·lació i desinstal·lació de programes, els passos aseguir són:

1) Des del sistema operatiu, feu una còpia de seguretat dels fitxers de configuraciódel Windows. El fitxer SALVACFG.BAT facilita aquesta feina, només caldonar l'ordre:

Manteniment


SALVACFG WINDOWS

1) Editeu el fitxer PROGMAN.INI i comenteu les dues línies de la secció[restrictions] afegint un punt i coma al començament d'aquestes línies perquèaquestes ordres siguin ignorades:

[restrictions]

;NoSaveSettings=1

;EditLevel=4

3) Desactiveu l'atribut d'accés només de lectura als fitxers *.GRP.

4) Poseu en marxa el Windows i feu les pràctiques corresponents.

5) Si voleu que aquesta configuració del Windows es guardi per continuar unaltre dia copieu el fitxers *.GRP, *.INI i *.PIF en un disc.

D'aquesta forma, si un altre dia voleu continuar amb la configuració que teniu enaquest moment, seguireu aquestes instruccions però només caldrà que feu el pas 3)i després copieu els fitxers que acabeu de salvar al directori C:\WINDOWS.

6) Ara torneu a deixar la configuració del Windows que hi havia al començament.Executant:

RESTAURA WINDOWS

1.6.2. Detecció d'errors

Quan es produeix un errada en l'entorn del Windows, o algun altre entorn, elsistema ens envia un missatge no sempre prou clarificador de l'error que s'haproduït.

Sempre que es penja una aplicació del Windows convé sortir del Windows i enocasions fins i tot reinicialitzar de nou l'ordinador.

Davant d'un problema, el procés a seguir és l'habitual, aïllar progressivament elproblema:

És del maquinari o del programari?

És del Windows o del programa?

Si és del Windows, de quina utilitat o aplicació?

Per detectar errors que es produeixen en executar el Windows es pot generar unfitxer anomenat BOOTLOG.TXT, amb els registres carregats durant l'inici delWindows.

En executar el Windows podeu fer:


46 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


WIN/B

Que crea el fitxer BOOTLOG.TXT amb l'anotació dels processos realitzats durantl'arrencada del Windows.

WIN/D

Es fa servir quan el Windows té problemes a l'arrencada.

:F Desactivació de l'accés al disc de 32 bits. Equivalent a lavariable del fitxer System.ini: 32BitDiskAccess=FALSE.

:S Indica al Windows que no utilitzi punts de ruptura a la zona dememòria entre F000:0000 i 1 Mb. Equivalent a la variable delfitxer System.ini: SystemROMBreakPoint=FALSE

:V Indica que les rutines de la ROM tractaran les interrupcionsde la controladora del disc. Equivalent a la variable del fitxerSystem.ini: VirtualHDIRQ=FALSE.

:X Exclou les zones de memòria detectades com a no utilitzadesde les targetes i opcions que hi ha instal·lades. Equivalent a lavariable del fitxer System.ini: EMMExclude=A000-FFFF.

Dr. Watson i les fallades de protecció general (GP)

L'aplicació Dr. Watson és una eina de diagnòstic del Windowsque proporciona informació detallada sobre l'estat intern del'entorn quan es produeix un error del sistema.

En executar-se, el Dr. Watson resta resident i crea el fitxer DRWATSON.LOG enel directori \WINDOWS on es troba l'aplicació. Aquest fitxer recull, a banda del'hora en què s'ha iniciat i tancat l'aplicació, els detalls sobre els errors quanaquests es produeixen.

Manteniment


1.7. Optimització del Windows

CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT

Els fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT contenen la informació d'inici del'ordinador. És convenient que el seu contingut sigui l'adequat.

SmartDrive

Si el disc dur disposa de memòria caché no és necessari col·locar SmartDrive, encas contrari Microsoft recomana un màxim de 2 Mb.

Algunes revistes especialitzades aconsellen no activar-la (en cas de poca memòria,menys de 8 Mb, convé no activar-la).

Memòria virtual del 386 avançat

Activeu l'opció Permanent de la memòria virtual de la utilitat 386 avançada. Iactiveu l'opció Usar disc de 32 bits.

Accessoris

És convenient tenir tancats tots els accessoris que tinguin influència en elrendiment de l'ordinador. Per exemple, el rellotge necessita ser actualitzatconstantment per mostrar l'hora correcte. Si no es necessita, tanqueu-lo.

Aplicacions

Les aplicacions que no s'utilitzen convé que estiguin minimitzades i fins i tottancades completament.

Maximitzeu només l'aplicació que s'estigui utilitzant.

Aplicacions DOS

Utilitzeu fitxers PIF per executar aquestes aplicacions.

Executeu les aplicacions DOS exclusivament en pantalla sencera.

Carpeta

La carpeta conserva la informació fins i tot després d'utilitzar-la, ocupantmemòria, i una imatge gràfica ocupa molta més memòria que un text.


48 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


L'escriptori

La trama que s'utilitza de fons a l'Escriptori pot utilitzar fins a 150 Kb de lamemòria.

Mulititasca

Utilitzeu més d'una aplicació exclusivament quan sigui necessari. Aquestamodalitat redueix el rendiment del sistema.

Fonts

Suprimiu les fonts que no s'utilitzin. No cal eliminar-les del disc dur.

Disc dur

Feu neteja del disc dur, elimineu els fitxers innecessaris.

Executeu periòdicament algun desfragmentador del disc dur per tal d'optimitzar elrendiment de les operacions de lectura i escriptura.

El fitxer WIN.INI

Editeu després de cada instal·lació o desinstal·lació el fitxer WIN.INI, recordeuque aquest fitxer resta en memòria. Elimineu les seqüències no necessàries. Lesque s'utilitzen més freqüentment col·loqueu-les al principi.

Optimització del Windows


1.8. Recursos multimèdia del Windows 95

1.8.1. Introducció

L'evolució dels sistemes informàtics ha generat un ampli ventall de dispositius queamplien enormement les possibilitats d'expressió, interactivitat i comunicació quepoden oferir els ordinadors: targetes de so, sintetitzadors musicals, controladors devídeo, sistemes d'emmagatzematge massiu de dades,...

Si bé alguns d'aquests dispositius ja fa temps que existien, la complexitat del seuús i l'elevat cost feia que només fossin accessibles en aplicacions tancades i per aun limitat nombre d'usuaris.

L'aparició del Windows va simplificar l'ús d'aquests recursos multimèdia,posant-los a l'abast de qualsevol usuari interessat a aprofitar-ne els avantatges.

El Windows permet controlar els diferents tipus de recursos multimèdiamitjançant un sistema estàndard de comunicació amb els dispositius. Aquestsistema defineix els protocols interns (generalment invisibles a l'usuari) quepermeten controlar l'execució dels recursos multimèdia. Quan un fabricant generaun nou tipus de targeta o dispositiu ha d'implementar els programes controladorsadients per tal que el sistema els reconegui i l'usuari els pugui utilitzar.

Els tipus de recursos multimèdia més generalitzats són:

So digital Enregistrament i reproducció de so.

CD-Música Control de discs compactes (CD) de música.

Seqüenciador MIDI Control de dispositius musicals, interns o externs.

Vídeo digital Enregistrament i reproducció de seqüències de vídeo.

Animacions Creació i reproducció de seqüències gràfiques i sons.

Aquesta llista no és tancada. Podeu trobar també controladors de lectors externsde videodisc, de CD-I,... i en el futur poden aparèixer nous tipus de recursos.

Els recursos multimèdia poden ser reproduïts directament per l'accessori anomenatIntèrpret multimèdia, i també poden ser inserits i activats com a objectes OLE2

en documents creats per altres aplicacions.

2 OLE: Object Linking and Embedding, és un sistema utilitzat pel Windows que permet mostrar,dins d'un document d'una aplicació, objectes que estan controlats per altres programes. Perexemple, incrustar un fitxer de so dins d'un full de càlcul.


50 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


1.8.2. Els dispositius multimèdia

Un ordinador multimèdia incorpora tres dispositius bàsics: la targeta de so, ellector de CD-ROM i el sistema de vídeo. Opcionalment, podem instal·lar altrescomplements, com càmeres de vídeo o ulleres de realitat virtual. En tots aquestsdispositius és important comptar amb els programes controladors específics per alWindows 95, correctament configurats.

La targeta de so

Les targetes de so que incorporen els ordinadors actuals ofereixen cinc funcionsdiferents, integrades en un mateix dispositiu electrònic:

Enregistrament i reproducció de so digital. Podem enregistrar somitjançant un micròfon o una entrada de línia externa, i reproduir-lo en elsaltaveus.

Sintetitzador MIDI intern. La targeta incorpora un sintetitzador capaç dereproduir fitxers musicals MIDI. Aquest sintetitzador pot ser de tipus FM(de qualitat força limitada), o de Taula d'ones. Aquest segon sistemaofereix una alta qualitat en la reproducció dels diferents timbres oinstruments musicals, i és el que incorporen les targetes del tipus SB AWE32. La majoria de targetes porten també un connector especial, anomenatWave Table Connector, que permet afegir un mòdul professional de sínteside so.

Connector per a palanca de jocs. En la part externa de la targeta hi ha unconnector de 15 pins, on es pot endollar una palanca de jocs o joystick.

Connector MIDI extern. El mateix connector que es fa servir per aconnectar el joystick pot servir per a endollar-hi un connector MIDI extern.Aquest connector, que acostuma a vendre's per separat, permet comunicarl'ordinador amb teclats i sintetitzadors externs.

Mesclador i amplificador. Les diferents línies d'entrada i producció de so(micròfon, sintetitzador FM, so digital, línia exterior...) són mesclades iamplificades en un canal de sortida. Això ens permet utilitzar un únic jocd'altaveus o auriculars per escoltar el so dels diferents components.

La unitat de CD-ROM

La unitat de CD-ROM ens ofereix dues funcions bàsiques:

Lectura de pistes de dades. En aquest sentit, el CD-ROM es comporta comuna unitat més d'emmagatzematge, com ho són els disquets o el disc dur.



Reproducció de discs compactes de música. La mateixa unitat ens serveixtambé per a escoltar discs compactes CD, igual que ho fa el lector d'unacadena de música. Alguns títols de CD-ROM i discs compactes són mixtes:tenen una pista de dades i múltiples pistes de música.

Hi ha un cable que porta directament el senyal d'àudio des de la unitat deCD-ROM cap a la targeta de so. Si aquest cable està mal instal·lat pot ser quenomés aconseguiu escoltar els discs compactes connectant els auriculars a la presafrontal que hi ha a la unitat de CD-ROM. En aquest cas, hauríeu d'obrir la caixa del'ordinador i comprovar la connexió, consultant la documentació proporcionadapels fabricants.

El sistema de vídeo

El sistema de vídeo juga un paper important en la reproducció dels recursosmultimèdia.

Alguns ordinadors incorporen targetes amb acceleradors gràfics, que són unscomponents electrònics capaços de gestionar directament algunes operacions queabans havia de fer el processador de l'ordinador. Per exemple, el procés normalper a dibuixar una circumferència és que els programes allotgen un espai dememòria equivalent a la que ha d'ocupar el gràfic, i es dediquen a aplicar funcionsmatemàtiques per alterar el valor d'uns determinats bits, que representaran puntsde la pantalla. Un cop acabada l'operació, es traspassa aquesta memòria alcontrolador de vídeo per tal que en mostri el resultat. Amb una targetaacceleradora, els programes només cal que passin unes poques instruccionsdirectament al sistema de vídeo, del tipus "Dibuixa'm un cercle amb centre a X, Yi un radi R, en color C i amb un gruix H". A partir d'aquí, la feina la fa el sistemade vídeo. Això accelera notablement l'execució dels programes gràfics.

Cada vegada són també més freqüents les targetes amb descompressors de vídeoMPEG. El MPEG és un format de compressió de dades que permetemmagatzemar llargmetratges sencers en un CD-ROM, per ser reproduïts apantalla completa i en alta qualitat.

També podem equipar el nostre ordinador amb un sistema de captura de vídeo,que ens permetrà digitalitzar imatges provinents d'un magnetoscopi o d'unacàmera. Fins hi tot hi ha algunes càmeres de vídeo especials, dissenyades per arealitzar videoconferències, que es connecten directament al port paral·lel del'ordinador.


52 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


1.8.3. Control dels dispositius multimèdia amb el Windows 95

Si heu realitzat correctament la instal·lació del Windows 95, aquest haurà detectatels diferents dispositius que hi ha al vostre ordinador i els haurà configuratcorrectament. En alguns casos potser haureu d'instal·lar manualment els disquetsproporcionats pel fabricant de la targeta de so, el CD-ROM o altres dispositius.

Està ben configurat el Windows 95?

En aquesta pràctica comprovarem que el Windows 95 no tingui cap problema ambels dispositius multimèdia.

Activeu el Botó Inici i aneu a Configuració. Un cop allí, poseu en marxa elTauler de control.

Activeu la icona Sistema i aneu a la pestanya Administrador dedispositius. Desplegueu la branca Controladors de so, vídeo i jocs fentclic en el símbol "+". Us hauria d'aparèixer una pantalla semblant a aquesta:

Si observeu algun símbol d'admiració o una creu vermella damunt d'algundispositiu, significa hi ha problemes amb el seu funcionament. Consulteu ladocumentació del fabricant per tal de resoldre'ls.

Si el vostre ordinador té targeta de so i no apareix en la llista de dispositius, aixòés que no heu instal·lat els controladors específics per al Windows 95, i potserencara esteu utilitzant els corresponents al Windows 3.1. Hauríeu d'intentarlocalitzar aquests controladors (la majoria es troben a Internet), i instal·lar-loscorrectament mitjançant l'element Addició de maquinari del Tauler de control.



Si feu un doble clic en els símbols dels dispositius podreu comprovar també elport i la interrupció que utilitzen, així com la versió dels diferents programescontroladors. Si tot funciona bé, millor que no intenteu fer experiments canviantaquests valors!

Activant la pestanya Rendiment hauríeu de visualitzar una finestra d'informacióamb el text:

"El sistema està configurat per a un rendiment òptim"

Si en comptes d'aquest text hi llegiu alguna advertència, hauríeu d'intentar resoldreel problema. Normalment és degut a la manca de controladors actualitzats, o a quedos dispositius s'estan "trepitjant" en l'ús dels recursos del sistema.

Quan hagueu acabat de remenar, tanqueu aquesta finestra per tornar al Tauler decontrol.

En el tauler de control hi ha també un mòdul dedicat a controlar diferents aspectesrelatius als recursos multimèdia.

Configuració dels dispositius multimèdia

Si no teniu oberta la finestra del Tauler de control, poseu-lo en marxa seguint elspassos indicats en la pràctica anterior.

Activeu la icona Multimèdia. Us hauria d'aparèixer una finestra com aquesta:


54 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Activant les diferents pestanyes d'aquesta finestra podreu comprovar les opcionsactives en els diferents tipus de recursos. En la pestanya Opcions podreuvisualitzar en forma d'arbre els diferents dispositius configurats per al vostresistema.

En pràctiques posteriors utilitzarem sovint aquesta finestra del Tauler de control.De moment només volíem mostrar-vos la manera d'activar-la, i que coneguéssiules diferents possibilitats de configuració que ofereix.

Per acabar, tanqueu la finestra Multimèdia i el Tauler de control.

En resum: hi ha dos mòduls del Tauler de control que ens serveixen per acontrolar els recursos multimèdia. Amb la icona Sistema configurem els detallsrelatius al funcionament físic dels dispositius (adreces, interrupcions,controladors...), i amb la icona Multimèdia podem ajustar els seus paràmetres defuncionament (qualitat de so, mides del vídeo, instruments MIDI...).

1.8.4. El mesclador

Ja hem vist que les targetes de so incorporen un mesclador que permet canalitzarles diferents fonts cap a una única sortida (altaveus o auriculars). Una bona partdels problemes a l'hora d'enregistrar o reproduir sons està provocada perajustaments incorrectes d'aquest mesclador.

Configuració del mesclador

Per fer aquesta pràctica necessitareu:

Un micròfon connectat a la targeta de so.

Un disc compacte de música. També us pot servir un títol de CD-ROM delsque són "mixtes", que incorporen alguna pista d'àudio a més de la de dades.

Altaveus o auriculars. Si treballeu en una aula on hi hagi altres companysfent la mateixa pràctica, us recomanem els auriculars.

En aquesta pràctica obrirem múltiples finestres alhora. Recordeu que per passard'una finestra a l'altra podeu utilitzar la barra de tasques.

Feu un doble clic en la icona que representa un altaveu a la barra de tasquesdel Windows 95. Acostuma a ser a la dreta, al costat del rellotge:

Us apareixerà la finestra del mesclador, que serveix per ajustar el balanç i elvolum principal de sortida, així com el de cada una de les fonts d'entrada:



Activeu el menú Opcions i aneu a Propietats. Assegureu-vos que esteuajustant el volum d'Interpretació i en la llista de camps marqueu totes lescaselles. Confirmeu l'operació amb el botó D'Acord.

La situació normal és que la casella Mut només es trobi marcada al campMicròfon. Comproveu què passa quan desmarqueu aquesta casella: el so queentra pel micròfon surt amplificat pels altaveus o els auriculars. Si teniu elsaltaveus connectats, acosteu-hi el micròfon i veureu com se sent el xiuletd'acoblament. Per tornar a la situació normal, deixeu marcat el camp Mut delMicròfon.

No tanqueu encara la finestra del mesclador i obriu aquestes finestres:

Activeu Botó Inici | Programes | Accessoris | Multimèdia | IntèrpretMultimèdia.

Desplegueu el menú Dispositiu i seleccioneu So...

Obriu el fitxer anomenat "El so Microsoft.wav", que és a la carpetaC:\Windows\Media3.

Obriu una altra finestra de l'Intèrpret Multimèdia.

Al menú Dispositiu seleccioneu Seqüenciador MIDI. Obriu el fitxer"Simfonia núm. 40 de Mozart.rmi".

Ara poseu el disc de música en la unitat de CD-ROM. Espereu uns segons iveureu com es posa en marxa automàticament el programa Intèrpret delCD. Si no s'activa aquest programa, poseu-lo en marxa manualment (és a lamateixa secció del Menú Inici que l'Intèrpret Multimèdia).

Ara aneu activant la interpretació en les diferents finestres que heu obert, i ajusteuel volum de cada component en el mesclador, per tal que tinguin uns nivellssemblants. No cal que ho feu sonar tot alhora, sinó que podeu anar alternant entreles diferents fons de so per poder comparar els volums de sortida. Si noteu que

3 Si no trobeu el fitxer, atureu la pràctica i activeu Botó Inici | Configuració | Tauler de control |Addició/supressió de programes | Instal·lar el Windows | Multimèdia | Detalls. Un cop allí,marqueu la casella "Sons de mostra" i confirmeu l'operació. Us demanarà el CD-ROM original delWindows 95.


56 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


sona tot excessivament fluix, o que se sent un so saturat, jugueu amb el volumprincipal i el botó de volum dels altaveus.

Depenent del model de targeta de so, pot ser que us aparegui un botó amb el textAvançades a sota del Volum principal. Activeu-lo i podreu ajustar també elsvalors d'aguts i greus.

Quan cregueu que les condicions de reproducció són òptimes, tanqueu totes lesfinestres excepte la del mesclador.

Ajust del volum d'enregistrament

Suposem que encara teniu oberta la finestra del mesclador. Si no fos així, torneu aactivar-la tal com heu fet en la pràctica anterior.

Activeu el menú Opcions | Propietats i seleccioneu el botóEnregistrament.

La finestra que us apareixerà és semblant a l'anterior, però ara controla quins sónels canals que es tenen en compte a l'hora d'enregistrar so digital:

La situació normal és que els camps Seleccionar estiguin desmarcats, excepte eldel Micròfon. Us recomanem deixar només un camp marcat en aquesta pantalla:si alguna vegada voleu enregistrar des d'una font d'àudio externa (per exemple, uncasset), seleccioneu la línia d'entrada i desmarqueu el micròfon.

Cliqueu el botó Avançades que hi ha sota el control del micròfon (si no hi és,activeu el menú Opcions | Controls avançats) i, en la finestra que us apareixerà,marqueu la casella on diu AGC o Gain Control, o alguna cosa semblant (depèndel model de targeta).



Ara poseu en marxa el programa Enregistrador de so. El trobareu al menúInici, a la secció d'accessoris multimèdia.

Premeu el botó vermell d'enregistrament i parleu pel micròfon. L'heu desituar a un pam de la boca, aproximadament.

Observareu que apareixen unes barres de color verd, groc i vermell al costat delvolum principal del mesclador. Heu d'ajustar el nivell de la columna corresponental micròfon per aconseguir que aquest nivell es mantingui just per sota del colorvermell. No deixeu molta estona l'Enregistrador de so activat, ja que mentre feules proves de volum es va escrivint en un fitxer temporal al disc dur, que pot fer-seexageradament gran. De tant en tant, cada 20 o 30 segons, atureu l'enregistrament iactiveu el menú Fitxer | Crea. Us preguntarà si voleu desar l'enregistrament:digueu-li que NO.

Quan hagueu ajustat correctament els valors d'enregistrament, tanqueu totes lesfinestres que heu anat obrint en la pràctica.

1.8.5. So digital

Tal com heu vist en la pràctica anterior, el Windows 95 permet utilitzarl'ordinador com a enregistrador i reproductor de sons. La utilització del so ampliala capacitat d'expressió i comunicació de les aplicacions i ofereix un ampli ventalld'aplicacions educatives.

El procés de digitalització del so consisteix a prendre valors de l'alçada de l'onaque entra pel micròfon a intervals regulars. Aquests valors, anomenats "mostres",es van enregistrant de manera seqüencial, en uns fitxers que porten l'extensióWAV4.

La qualitat amb què es realitza un enregistrament de so pot ajustar-se en el mòdulMultimèdia del Tauler de Control. El Windows 95 té uns esquemes de qualitatprefixats (qualitat de ràdio, de telèfon, de CD...), on es combinen diferents valorsd'aquests tres paràmetres:

Freqüència de mostreig

Determina la quantitat de mostres de so que es prenen per segon. El seu valor potoscil·lar entre 8 Khz (8.000 mostres per segon) i 44 Khz (44.000 mostres persegon).

Precisió de les mostres

4 WAV és la contracció de Wave, que significa "Ona" en anglès.


58 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Les mostres poden desar-se en relació a una escala de 8 bits (256 valors possibles)o de 16 bits (65.536 valors possibles).

Mono / Estèreo

Si es disposa d'una entrada doble de so és possible enregistrar els dos canalsalhora.

Els enregistraments de més qualitat són els que requereixen un volum de dadesmés elevat. Els CD musicals s'enregistren amb una qualitat de 44 KHz, 16 bits iestèreo, que significa que calen 10 Mb de memòria o espai de disc per cada minutde so. Per enregistrar veu amb una qualitat mitjana n'hi ha prou amb una resoluciód'11 KHz, 8 bits i mono, que necessita només uns 640 Kb de memòria per minut.

Enregistrament i reproducció de so

Poseu en marxa el programa WordPad (Botó Inici | Programes | Accessoris) iescriviu uns quants embarbussaments. Per exemple, "Setze jutges d'un jutjatmengen fetge d'un penjat".

Situeu el cursor davant del primer embarbussament i activeu el menú Inserció |Objecte...

En la llista d'objectes del Windows, busqueu el tipus So d'ona. Es posarà enmarxa l'Enregistrador de sons.

Prepareu el micròfon i cliqueu el botó

Enregistreu l'embarbussament. Quan hagueu acabat, atureu amb

Escolteu el resultat amb el botó

Si voleu repetir l'enregistrament, "rebobineu-lo" per situar el cursor a l'inici.

És normal que quedin unes "cues" en blanc a l'inici i al final dels enregistraments.Com que els fitxers de so ocupen molt d'espai en el disc, és convenient netejaraquests silencis. Rebobineu l'enregistrament i toqueu la barra de desplaçamenthoritzontal fins que visualitzeu algun senyal en la pantalla de representació gràficade l'ona. En aquesta posició, activeu el menú Edició | Suprimeix abans de lasituació actual. Repetiu el procés amb el silenci final, situant-vos en el lloc adienti fent servir l'opció Suprimeix després de la posició actual.

Tanqueu la finestra de l'Enregistrador de so.

Per escoltar-lo, feu doble clic en la icona que ha aparegut al WordPad.També podeu modificar l'enregistrament clicant-lo amb el botó dret iescollint al menú de context l'opció Objecte so d'ona - Edició.

Repetiu el procés amb els altres embarbussaments, però abans de començar aenregistrar activeu el menú Edició | Propietats de l'àudio i seleccioneu models



de qualitat diferents. Quan hagueu acabat, compareu la qualitat delsenregistraments.

Pràctica complementària

Poseu en marxa l'Enregistrador de so, activant Botó inici | Programes |Accessoris | Multimèdia.

Proveu les funcions d'eco, canvi de velocitat i inversions que trobareu almenú Efectes.

1.8.6. CD - Música

Els discs compactes de música i els CD-ROM es basen en el mateix suport òptic.La major part dels lectors de CD-ROM incorporen un conversor i un petitamplificador que permet connectar-hi un joc d'altaveus o auriculars per escoltardiscs compactes de música. Des de l'ordinador es pot controlar el funcionamentdels CD, seleccionant la posició exacta on es desitja que comenci o s'aturi lareproducció del so. Per escoltar discs compactes de música amb l'ordinador caldisposar d'un lector de CD-ROM i d'un joc d'altaveus o auriculars.

El programa Intèrpret de CD, que trobareu a Botó Inici | Programes |Accessoris | Multimèdia permet escoltar les diferents "pistes" o cançons delsdiscs compactes de música, i també les dels CD-ROM que tinguin pistes de so.També poden escoltar-se amb l'Intèrpret multimèdia.

Catalogació dels discs CD

Per fer aquesta pràctica necessitareu un parell de discs compactes de música.

Inseriu un disc de música a la unitat de CD-ROM. S'hauria de posar enmarxa de manera automàtica el programa Intèrpret de CD. Si no fos així,activeu-lo manualment.

Proveu les diferents funcions d'aquest programa.

Activeu el menú Disc | Edita la selecció de peces.

Ompliu els camps corresponents a l'autor i el títol del disc que esteuescoltant.

Feu clic en la primera peça de la llista Peces disponibles i escriviu el seutítol al camp Pista 01. Quan ho hagueu fet, toqueu el botó Defineix unnom.

Repetiu el procés escrivint el nom de les altres peces del disc.


60 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Quan hagueu acabat de "catalogar" el disc, canvieu-lo per un altre i catalogueu-lotambé. Observeu que, a partir d'ara, el Windows 95 reconeix automàticament quindisc és el que es troba en la unitat de CD-ROM, i mostra els títols correctament.

La informació que heu entrat en catalogar els discs es troba al fitxerCDPLAYER.INI de la carpeta C:\WINDOWS. Podeu editar aquest fitxer iafegir-hi noves entrades que hagin elaborat altres companys durant la pràctica, pertenir una discografia catalogada més completa.

1.8.7. Seqüenciador MIDI

Les sigles MIDI5 identifiquen dos conceptes: un protocol de comunicació entreinstruments electrònics (mitjançant un cablejat específic i una interfície física) i unsistema de codificació de la música basat en la successió d'accions al llarg deltemps. Aquestes accions són del tipus "Comença a sonar un nota 'mi' de la terceraescala" o "Seleccionar el timbre de clarinet". El seqüenciador MIDI és el programaencarregat de rebre aquestes instruccions codificades que li envien les aplicacionsi enviar-les als dispositius que poden reconèixer-les. També pot fer la feinainversa: rebre dades codificades dels dispositius i transmetre-les als programes.

La codificació musical MIDI utilitza 16 canals per transmetre les dades. Cadacanal MIDI rep una seqüència de dades que es corresponen, generalment, amb untimbre o instrument diferent. Per exemple, en una peça per a piano i flauta podrienenviar-se els missatges corresponents al piano pel canal 1 i els de flauta pel canal2.

Per executar fitxers musicals MIDI cal disposar d'un sintetitzador. Elssintetitzadors poden ser interns, com el que incorporen les targetes compatiblesAdLib o Sound Blaster, o externs, com ara un teclat o un mòdul multitímbric. Siel sintetitzador és extern caldrà disposar, a més, d'una targeta d'interfície MIDI od'un adaptador connectat al port del joystick, que permeti realitzar la connexiófísica de l'ordinador amb el sintetitzador.

Els fitxers amb música codificada segons el sistema MIDI porten les extensions.MID o .RMI. Podeu trobar altres sistemes, com el Creative Music Format (.CMF)o els fitxers propis del Músic (.MUS), però el Windows no els reconeixeràdirectament. En aquests casos, caldrà utilitzar una utilitat de conversió per tal depassar-los al format .MID.

El Windows no ofereix cap accessori que permeti generar fitxers MIDI. Per crearaquest tipus de fitxers podeu utilitzar els programes Músic 4.20 o MusicTime. Elsfitxers generats amb el Músic poden escriure's en format MIDI activant l'opció

5 Les sigles MIDI corresponen a l'expressió Musical Instruments Digital Interface (Interfície Digitalper a Instruments Musicals).



d'exportació (tecla W), i pel que fa al MusicTime, cal activar l'opció de menúFitxer | Anomenar i desar. En la pantalla on es demana el tipus de format,seleccioneu Fitxers MIDI.


62 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Creació i interpretació de fitxers MIDI

Per realitzar aquesta pràctica cal que tingueu instal·lat a l'ordinador el programaMusicTime. També podeu fer-la amb el Music 4.20.

Poseu en marxa un d'aquests programes i editeu aquesta peça:

Proveu la interpretació amb diferents timbres d'instruments. Si treballeuamb el MusicTime, activeu el menú Finestres | Mapa de pistes i feu clic enel camp corresponent al timbre. Amb el Músic, toqueu la tecla M per passara modificar els timbres.

Enregistreu el fitxer en format MIDI, amb el nom TINTON.MID

Proveu a executar aquest fitxer amb l'Intèrpret multimèdia.

Proveu també a inserir en un document de text un clip multimèdia queinterpreti aquesta melodia.

1.8.8. Vídeo digital i animacions

La reproducció de seqüències d'imatges, acompanyades opcionalment de so, és undels recursos multimèdia amb més possibilitats expressives. La tecnologia que fapossible la reproducció de seqüències de vídeo en una finestra de la pantalla ésforça recent, i es troba encara limitada per la velocitat de procés i transmissió dedades dels ordinadors.

Les animacions són seqüències d'imatges generades amb l'ordinador. Per crearanimacions cal fer servir programes especialitzats, com Autodesk Animator, CorelDraw, 3D Studio o Deluxe Paint Animation.

El vídeo digital es crea mitjançant la captura d'imatges i sons procedents d'unacàmera o d'un magnetoscopi. Per generar fitxers de vídeo digital cal disposar d'unatargeta de digitalització d'imatges, una segona targeta per a la captura del so iprogrames especialitzats. Per reproduir les seqüències de vídeo digital no caldisposar de tots aquests aparelles: n'hi ha prou amb un monitor de 256 colors iuna targeta de so.



El format de vídeo digital Video for Windows porta l'extensió .AVI. També podenreproduir-se fitxers de vídeo generats amb el sistema Quick Time, de Macintosh,però haureu d'instal·lar prèviament els controladors necessaris, que normalment esproporcionen amb les aplicacions que en fan ús.

L'emmagatzematge de totes les imatges que s'han de mostra en una seqüència devídeo digital, més el so, necessita una gran quantitat d'espai (10 Mb per a unaseqüència de 10 segons a un quart de pantalla!!!), i un ample de banda6

considerable si es volen transmetre per xarxes de comunicacions. Per disminuiraquest espai, s'utilitzen uns sistemes de compressió de les dades, que s'anomenenCÒDECS. En el mòdul Multimèdia del Tauler de Control, a la pestanyaOpcions, podeu veure els CÒDECS d'àudio i vídeo que hi ha instal·lats al vostresistema. Una altra manera de comprimir les dades és utilitzar el sistema MPEG,que és el format utilitzat en l'estàndard DVD7, i que permet emmagatzemar tot unfilm de més de 90 minuts en un CD-ROM de 600 Mb.

Reproducció de vídeo digital

Per realitzar aquesta pràctica necessitareu el CD-ROM original del Windows 95.

Inseriu el disc del Windows 95 a la unitat de CD-ROM i espereu unssegons. S'executarà de manera automàtica un programa de benvinguda.

Toqueu el botó Navegació per aquest CD.

Desplaceu-vos a la carpeta Funstuff | Videos.

Feu clic amb el botó dret del ratolí al fitxer GOODTIME.AVI i seleccioneuPropietats en el menú de context.

Activeu la pestanya Detalls. Aquí trobareu informació diversa sobre aquestclip de vídeo: Format de les dades, CÒDECs emprats, autors...

En la pestanya Exemple podreu visualitzar el vídeo complet.

També podeu utilitzar l'Intèrpret multimèdia per a visualitzar vídeos.

En el mòdul Multimèdia del Tauler de control, a la pestanya Vídeo, podeuajustar també altres paràmetres de reproducció, com ara la mida de la finestra.

Com a pràctica final, proveu d'inserir una finestra amb aquesta seqüència de vídeodins d'un document del WordPad.

6 Ample de banda: És la quantitat d'informació que pot circular per unitat de temps en un enllaçentre dos sistemes. Ho podríem comparar al gruix de les canonades que porten fluïds.

7 DVD: Digital Video Disc.


64 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


1.9. Recursos multimèdia del Windows 3.x

L'entorn Windows és capaç de reconèixer i interpretar diferents tipus de recursosmultimèdia. Els més utilitzats són: So digital, CD-Àudio, Seqüenciador MIDI iVídeo digital.

1.9.1. So digital

Els fitxers de so digital acostumen a portar l'extensió WAV, i emmagatzemeninformació corresponent a variacions en la pressió de l'aire al llarg del temps. Percontemplar tot l'espectre de freqüències audibles cal emmagatzemar un mínimd'11.000 valors per cada segon de so, o una quantitat molt superior si s'enregistraamb alta qualitat o en estèreo (fins a 176.000 dades per segon si volem la mateixaqualitat que els discs compactes de música).

L'accessori del Windows anomenat Enregistrador de sons permet crear fitxers deso digital, tot i que us recomanem utilitzar altres programes més avançats, com elWaveStudio que s'inclou en les utilitats de les targetes SoundBlaster.

1.9.2. CD-Àudio

Els discs compactes de música contenen grans quantitats de dades de so digitalenregistrat a alta qualitat. Podem escoltar-los directament des del lector deCD-ROM si s'han instal·lat prèviament els programes controladors corresponents.La majoria de targetes de so tenen un cable interior que agafa el so del CD-ROM.

En cas de problemes cal comprovar dues coses: que aquest cable interior estiguicorrectament endollat (veure el manual de la targeta) i que a la secció"Manejadors" del tauler de control hi aparegui el controlador anomenat "AudioCD (MCI)".

1.9.3. Seqüenciador MIDI

Els fitxers Midi (que acostumen a portar l'extensió MID) contenen partituresmusicals codificades en un llenguatge on es descriu el to, la durada de la nota, eltimbre, etc.

Totes les targetes de so incorporen com a mínim dos dispositius MIDI: unsintetitzador intern (que s'escolta directament pels altaveus) i un adaptador quepermet endollar sintetitzadors o teclats externs al connector de la palanca de jocs.

Recursos multimèdia del Windows 3.x


El Mapejador MIDI del Tauler de Control determina si cal utilitzar el connectorextern (anomenat normalment MIDI Port) o el sintetitzador intern (anomenat dediverses maneres segons el fabricant, però en el nom hi acostumen a aparèixer leslletres FM). Només hem de seleccionar el port extern si disposem d'un instrumentmusical MIDI i els cables adients. En la resta de casos cal seleccionar sempre elsintetitzador intern FM.

Per a crear fitxers MIDI cal fer servir algun editor musical, com el Músic 4.30(disponible al CD-ROM Sinera) o el MúsicTime (distribuït pel PIE a algunscentres on s'experimenta l'ús de les eines informàtiques en l'educació musical).

1.9.4. Vídeo digital

El vídeo digital consisteix en la combinació de seqüències d'imatges i un o méscanals de so. Els fitxers de vídeo digital acostumen a portar les extensions AVI(format "Vídeo for Windows" de Microsoft) o MOV (format "QuickTime"d'Apple). Per a visualitzar les seqüències de vídeo digital cal haver instal·latprèviament els programes corresponents a cada format, que generalments'inclouen en els CD-ROM on s'utilitzen.

1.9.5. Interpretació dels recursos multimèdia

Tots aquests recursos multimèdia poden ser escoltats i/o visualitzats mitjançantl'Intèrpret de medis del Windows que es troba dins del grup Accessoris.

Per comprovar el seu funcionament us recomanem activar el menú Dispositiu ianar seleccionant un exemple de cada un dels recursos. Trobareu exemples de sodigital i MIDI en el directori Windows i exemples de vídeo digital en algunsCD-ROM. Pel que fa al CD-Àudio, cal que inseriu un disc compacte de música allector per tal de comprovar si funciona.


66 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Recursos multimèdia del Windows 3.x


II. Estructura del maquinari

Quin ordinador tenim

__________________________________________________________________________________________________________________________________ 67Programa d'Informàtica Educativa

2.1. Quin ordinador tenim

2.1.1. Principals components

Els ordinadors amb què habitualment treballem a les escoles, estan formats perdiferents components individualitzats: monitor, impressora, teclat, ratolí...connectats tots a una caixa, la unitat central. A la unitat central hi ha els circuitsque controlen tots els dispositius, i que processen i emmagatzemen la informació.Els altres components són dispositius d'entrada o de sortida d'informació, quepermeten la comunicació amb l'ordinador.

2.1.1.1. La unitat central

La connexió elèctrica

Un primer bloc que trobem dins de les caixes dels ordinadors és la fontd'alimentació encarregada de convertir el corrent altern de 220V dels endolls abaixa tensió contínua. La font d'alimentació subministra l'energia que necessitenels circuits electrònics de dins de la unitat central i de molts dels dispositius que hiconnectem, com el teclat, el ratolí, la tauleta, l'escànner...

Els cables que permeten connectar els ordinadors a la xarxa elèctrica estanestandarditzats i són prou diferents com per evitar confusions. Hi ha fontsalimentació que tenen dos endolls, un mascle i l'altre femella; el mascle portacorrent a l'ordinador mentre que el femella és una sortida a 220V que podenutilitzar alguns monitors en lloc d'endollar-se de forma independent. També ésnormal que algunes fonts d'alimentació incorporin un selector de voltatge220V-110V per tal d'adaptar-se a la tensió de diferents estats. A l'hora de col·locarels ordinadors a l'aula, cal tenir cura que tota aquesta part no pugui ser manipuladapels alumnes.

Monitor: dispositiu de sortida d'informació

La unitat central i les disqueteres

Teclat i ratolí dispositiusd'entrada d'informació

tracten i desen la informació


68 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Unitats d'emmagatzematge. Els discos

Les unitats de disc són fonamentalment de tres tipus:

Unitats de discos flexibles, unitats de disc dur i discos CD-ROM.

Disc flexible

Les unitats de disc flexible que s'han distribuït amb els ordinadors de primària sóndel tipus de 3.5 polzades, que permeten treballar amb disquets de dues capacitatsdiferents, els de doble densitat (que la caixa etiqueta DD) de 720 Kb. i els d'altadensitat, de 1.44 Mb. (que la caixa i el mateix disquet marca amb HD). La majoriadels disquets que trobem són de 1.44 Mb. i ja es compren formatats, és a dir,preparats per a fer-se servir. En l'acció de formatar, el sistema operatiu creal'estructura que després li ha de permetre escriure i llegir. Caldrà formatar undisquet sempre que no ho hagi fet el fabricant o en aquells casos que es vulguiesborrar tot el contingut, o quan vulguem tenir un disquet d'arrancada.

Els disquets d'instal·lar programes, o els que tenen dades que no s'han demodificar, és convenient protegir-los sempre contra escriptura, i així, evitem ques'esborri accidentalment o que un ordinador amb virus ens el passi al nostredisquet.

Els ordinadors més antics tenen disqueteres de 5.25 polzades, que permetentreballar amb disquets de 1.22 Mb. d'alta densitat (les caixes els etiqueten comDS/HD) i/o 360 Kb. de doble densitat (la caixes s'etiqueten DS/DD).



El sistema de protecció d'escriptura consisteix, en aquest cas, en tapar amb unaetiqueta un petit queixal que tenen en una vora. Al contrari de les unitats de 3.5",les de 5.25" només escriuen quan el queixal està obert.

Disc Dur

El disc dur és una unitat fixa que serveix per guardar la informació i programes,de manera que sempre estiguin disponibles per poder ser utilitzats. La capacitatdel disc dur ha augmentat amb el temps, a mesura que els programes necessitavenmés recursos, així, mentre els ordinadors de les primeres dotacions porten disc durde 40 Mb., actualment, el més normal són els discos d'1 a 2 Gb.

En general fem servir el disc C: com a disc d'arrancada, és a dir, des d'onl'ordinador carrega el sistema operatiu. També és possible engegar l'ordinador desde la unitat A:, introduint-hi un disquet de sistema abans de posar-lo enfuncionament.

CD-ROM

La unitat de CD-ROM és un lector que pot llegir discos del tipus CD semblantsals de música. Aquests discos són només de lectura (Read Only Memory) i tenengran capacitat -al voltant de 600 Mb.- la qual cosa els fa indicats per guardar basesde dades, gran quantitat de programari i sobretot materials multimèdia, ja que elsfitxers d'àudio i vídeo acostumen a ser molt grans.

El lector de CD-ROM és tractat per l'ordinador com una unitat més, així, en unordinador, el disc dur serà la C: i la unitat de CD-ROM la D: Però a diferènciadels discos fixes, els lectors necessiten de programes específics que controlin launitat i que han de ser carregats a l'arrancada de l'ordinador.

Tota la informació dels CD està enregistrada en una sola cara -la llisa- mentre quel'altra s'aprofita per a la caràtula. El disc s'introdueix amb cara serigrafiada mirantamunt. Un raig làser llegeix la part inferior del disc sense que hi hagi cap contactefísic, de manera que el disc no té desgast. És important anar en compte que el discno s'ompli de pols, es ratlli o tingui ditades, ja que es dificulta la seva lectura ofins i tot pot produir errades.

2.1.1.2. El sistema de vídeo

Les imatges que veiem en el monitor de l'ordinador són el resultat de dos elementsindependents però que es condicionen mútuament: el monitor i la placa de vídeo.


70 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Les connexions del monitor

Els ports de comunicacions

Són uns intermediaris que fan possible la comunicació entre l'ordinador i elsperifèrics en els dos sentits

Ports tipus paral·lel

Pot enviar un cert nombre de bits almateix temps.

Els ordinadors del tipus PC en podentenir tres, com a màxim

Generalment n'hi ha un d'instal·lat queés coneix com a LPT1

L'utilitza la impressora i altresdispositius preparats, com algunsescànners o unitats de discosespecials.

El connector de l'ordinador és del tipusfemella de 25 punts.

Ports tipus sèrie

Els bits d'informació són enviats undarrere l'altre.

Els ordinadors del tipus PC en podentenir quatre, com a màxim.

Generalment n'hi ha dos d'instal·lats quees coneixen com a COM1 i COM2

Els utilitzen el ratolí, el mòdem, latauleta...

Els connectors de l'ordinador sónmascles de 9 o 25 puntes (d'úsindiferent).

Els connectors pel teclat i el port de jocssón ports especials del tipus sèrie.



Del monitor surten dos cables, el d'alimentació normal i el que es connecta a laplaca de vídeo. Localitzar el lloc on va el connector no és difícil, el nombre depins varia segons el sistema de vídeo, però l'estàndard actual és de quinze,repartits en tres files, la qual cosa ens facilita encara més trobar-lo, ja que és únic.El connector no és rectangular, té un costat més ample, de manera que només hiha una posició possible de connexió, cal trobar-la abans d'intentar entrar-lo i tenircura de no forçar-lo.

Mode de vídeo

El sistema de vídeo pot treballar en mode text i mode gràfic.

En mode text la pantalla es divideix en cel·les, formada per la intersecció decolumnes i files (habitualment 80 columnes i 25 files) i a cada cel·la només hi pothaver un caràcter. L'MS-DOS i els programes que funcionen sobre aquest sistemaoperatiu treballen generalment en mode text.

En mode gràfic, la pantalla, en lloc de cel·les es divideix en punts o píxels(la VGA en té 640 x 480) i tot el que apareix a la pantalla es dibuixa sobre aquestamatriu, de manera que hi poden haver lletres de diferents mides i combinar gràficsi textos. El Windows i tots els seus programes treballen en mode gràfic.

Diferents estàndards de vídeo

La resolució, la quantitat de punts de la pantalla i el nombre de colors que podemveure alhora depenen del sistema de vídeo. Així, el primer sistema a color, elCGA, només permetia treballar amb 4 colors i en una pantalla de 320x200. Enl'actualitat el sistema estàndard és el VGA i el SuperVGA. El sistema de vídeoVGA permet resolucions de 640x480 píxels amb 16 colors o 320x240 amb 256colors.

Els sistema SuperVGA és una ampliació del VGA per tal d'aconseguir resolucionsmés apropiades a les aplicacions multimèdia. Dins de les plaques SuperVGA no hiha un estàndard definit i moltes vegades el Windows no les reconeix, de maneraque per aconseguir prestacions superiors a les VGA cal configurar-la correctamentamb els discos que facilita el fabricant.

La quantitat de memòria resumeix les prestacions de les plaques de vídeo. De laquantitat de memòria que incorpori la mateixa placa depèn la resolució i els colorsque podrà manipular. Les plaques VGA tenien 256Kb., i actualment les plaquesque es posen van des d'1 a 4 Mb.

Consideracions a l'hora de triar una resolució

A l'hora deconfigurar un sistema de vídeo cal tenir presents les necessitats d'ús itenir en compte que l'augment de resolució pot alentir tot el sistema, ja quel'ordinador necessitarà més recursos per gestionar la pantalla. En la majoria dels


72 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


casos no és necessari definir resolucions superiors als 640x480 a 16 o 256 colors,segons permeti el sistema.

Monitor

El monitor també és un element a tenir en compte, per una banda la grandària deles pantalles normals és de 14", la qual cosa fa que amb resolucions superiors als640 punts les lletres siguin massa petites per a treballar-hi còmodament. Per altrabanda, a part de la resolució, hi ha altres qualitats del vídeo que han de sercompatibles entre el monitor i la placa com la freqüència de refresc de lespantalles -que es mesura en Herz-, el mode com es fa aquest refresc, l'entrellaçat ono entrellaçat... i que incideixen en la qualitat de la imatge.

2.1.1.3. El teclat

Actualment, els teclats que es fan servir són del tipus ampliat, amb 101 o 102tecles. Els primers estàndard de teclat no tenien el bloc numèric ni les tecles demoviment independents.

Connexió

La connexió del teclat es fa a través d'un connector del tipus DIN de 5 potes omini DIN, segons models. Com en tots els connectors només té una posiciópossible.

Alguns teclats tenen, en la seva part inferior, un petit selector que permet fer-loscompatibles en diferents ordinadors. Normalment, ni tan sols sabem que hi són,però si algú els toca, és possible que l'ordinador no reconegui el teclat.

Configuració

Cada vegada que premem una tecla o una combinació de tecles, el teclat envia uncodi a l'ordinador que és igual en tots els teclats. Per a fer la correspondència entrecodi i caràcter, l'ordinador utilitza unes taules de conversió. En el cas delWindows el joc de caràcters utilitzat és l'ANSI, que contempla tots els caràcters dela nostra llengua i no necessita cap programa extern de configuració de teclat.

Una cosa diferent passa si es treballa amb programes MS-DOS: en aquest entornles aplicacions fan servir el codi ASCII, que té un nucli comú per a totes lesllengües i una part que canvia segons les necessitats dels diferents idiomes. Peraquesta raó, quan s'engega l'ordinador, es configura correctament el teclat totcarregant el fitxers necessaris (KEYB SP, TECLACAT, VIDEOCAT...) tal i comes detalla en l'apartat 3.1.2.B.

Altres característiques, com el temps d'espera abans d'una repetició, la velocitat derepetició i la intermitència del cursor que no depenen del teclat sinó de l'ordinadores poden configurar des del Windows o des d'altres programes.



2.1.1.4. La impressora

Tipus

Matricials o d'agulles

El capçal d'impressió porta incorporat diverses agulles que dibuixen el caràcterque es vol imprimir picant damunt d'una cinta entintada, semblant a la de lesmàquines d'escriure convencionals.

Hi ha impressores de 9 i de 24 agulles i algunes poden imprimir a color. Laimpressora Fujitsu DL-110 que es va subministrar en les primeres dotacions ésuna impressora de 24 agulles a color.

Les impressores d'agulles són, en general, més econòmiques però donen pocaqualitat i són molt sorolloses.

Injecció a tinta

Són semblants a les matricials però en lloc d'agulles sobre una cinta, el capçalenvia petites gotes de tinta cap el paper. Aquestes impressores són les ques'utilitzen més actualment: són molt silencioses i la qualitat és bona.

Les impressores HP 550 i la HP 550-C són impressores d'injecció de tinta, laprimera monocroma i la segona de color.

Impressores làser

Fan servir una tecnologia semblant a les fotocopiadores i són les que donen mésqualitat. Generalment són molt cares de compra però s'economitzen més a llargtermini degut a la durada dels consumibles.

Connexió

La impressora utilitza un port (via de comunicació) del tipus paral·lel centrònics.Aquest connector a l'ordinador és del tipus femella de 25 contactes. En general, elsordinadors només tenen un port paral·lel.

Configuració i programes controladors

Hi ha impressores que permeten configurar algunes característiques com lallargada del paper, el joc de caràcters... mitjançant microinterruptors o programesespecífics subministrats pel fabricant.

Totes les aplicacions Windows imprimeixen fent servir l'administradord'impressió, que és el programa que té el sistema per imprimir i controlar laimpressora.

Cada programa MS-DOS defineix i configura la impressora amb què treballa -ésmolt difícil que un programa antic aprofiti al màxim les prestacions d'un model


74 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


nou d'impressora ja que el programa no la pot reconèixer; en aquest cas, s'ha dedefinir un model més antic o més genèric, que hi sigui compatible.

2.1.1.5. Multiplexor

Permet a diferents ordinadors imprimir amb una mateixa impressora. Hi hamultiplexors manuals i automàtics. Els ordinadors es connecten al multiplexor iaquest a la impressora; quan un ordinador ha d'imprimir el multiplexor s'encarregade fer la connexió ordinador-impressora. En el cas del manual, la connexió la fal'usuari mitjançant un selector extern, mentre que l'automàtic exploraconstantment si algun ordinador envia dades cap a la impressora, i ell sol,estableix la connexió i la manté fins que s'acaba d'imprimir el document o hi ha uncert temps d'inactivitat. Si un ordinador vol imprimir mentre ho està fent un altre,rep un missatge d'impressora ocupada.

Els multiplexors subministrats als centres són del tipus automàtic i permetenconnectar fins a vuit ordinadors en una impressora. En la part posterior hi ha vuitentrades numerades. A cada ordinador hi ha una sortida per a la impressora, queve assenyalada com a perifèric.

2.1.1.6. El ratolí

Diferents tecnologies de fabricació

Mecànic: disposa d'una bola que actua sobre uns rodets que fan variar la posiciód'uns sensors. Per al seu bon funcionament cal que es netegin de forma periòdica.

Òptic: no té part mecànica, cosa que fa que el seu funcionament no sigui tansegur. Necessita desplaçar-se sobre una estora especial amb un reticular quecontrasta sobre el fons. Acostumen a ser més força més cars que els de bola.

Connexió

El port de l'ordinador on es connecta el ratolí és generalment el port sèrie.Actualment els ordinadors incorporen dos ports sèrie (COM1 i COM2) ambconnectors de 9 o 25 contactes mascle (generalment 2 de 9 o un de 9 i un de 25).

El ratolí es connecta a un dels dos ports sèrie amb un connector femella de 9 o 25contactes. Si no coincideixen el nombre de contactes amb les nostres necessitatss'ha d'incorporar un adaptador.

Alguns ordinadors van equipats amb ratolins amb un connector mini-Din que esconnecta a una placa específica.

Número de botons

En els ratolins per a PC hi ha dos estàndards:

Microsoft Serial Mouse (2 botons o MS)



Mouse System Mouse (3 botons o PC)

Per norma, independentment del número de botons del ratolí, es treballa ambl'estàndard MS o de dos botons. Els ratolins de tres botons estan preparats perfuncionar amb els dos sistemes; a sota o al costat acostumen a tenir un selector pertriar-lo, si aquest no coincideix amb el que es defineix a l'ordinador, no funciona.Un problema que passa sovint en aules on hi ha ratolins amb botons és que elsalumnes els canvien de manera que deixen de funcionar o no ho fan bé. Quan aixòpassa només cal posar bé el selector i reiniciar l'ordinador.

Programes de control

El programes que controlen el ratolí en l'MS-DOS i en el Windows són diferents,de manera que el fet de funcionar en un entorn no vol dir que ens hagi defuncionar en l'altre.

En Windows es configura el tipus de ratolí en el moment de la instal·lació i tambées poden efectuar canvis des de la utilitat d'instal·lació del Windows (grup deprogrames principal).

Perquè els programes MS-DOS puguin controlar el ratolí cal abans carregar unmanegador específic. Tots els ratolins porten el controlador del seu fabricant peròel més convenient és fer servir el que subministra el propi sistema operatiu, ja qued'aquesta manera ens estalviem tenir diferents configuracions a l'aula i asseguremla màxima compatibilitat.

El controlador, que es sol dir MOUSE, amb diferents extensions, es pot carregar al'arrancada de l'ordinador (des del CONFIG:SYS o des de l'AUTOEXEC.BAT) obé, abans del programa que el necessita. Per norma general, aquests programes jas'encarreguen de buscar el ratolí, de manera que no cal dir on el tenim connectat.

Neteja

És important fer neteja de les boles i dels rodets dels ratolins per treure-hi la polsque s'ha acumulat; tret que el manual d'algun model concret ens recomani fer-hodiferent, en general, els passos ha seguir són:

1. Tancar l'ordinador.2. Girar el ratolí i obrir la porteta de la bola fent el moviment que indiquen les fletxes per obrir-la.3. Girar el ratolí perquè caigui la bola.4. Netejar la bola fregant amb un drap humit que no deixi borrissols.5. Amb palets higiènics humits amb alcohol, netejar els rodets de contacte amb la bola perquè girin bé.6. Bufar l'interior del ratolí de manera que marxi la pols que s'hi ha acumulat.7. Tornar a muntar la bola.


76 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


2.1.1.7. El mòdem

Els mòdems subministrats en les primeres dotacions eren interns i funcionaven auna velocitat de 1200 o 2400 bauds, ara poc adequada per a les comunicacions viaInternet, la qual cosa els ha deixat antiquats.

L'ordinador que té la placa del mòdem és fàcil de reconèixer pels dos connectorsdel tipus telefònic. El mòdem fa servir un port sèrie per comunicar-se. Si el portsèrie que s'ha definit per al mòdem és el COM1 o COM2, aquesta via decomunicació ja està ocupada encara que hi hagi el connector de l'ordinador lliure.

Actualment, el tipus de mòdems més recomanables són els externs i de velocitatssuperiors als 14.400 bauds. Aquests mòdems es connecten a un port sèrie -com elratolí- i existeixen adaptadors per si hi ha problemes entre el connector de 9 o 25contactes.

2.1.1.8. La Tauleta

La Tauleta es connecta a un port sèrie de l'ordinador.

El programa que controla la Tauleta s'ha d'adequar a cada aplicació en concret. Elsdisquets amb aplicacions per a la Tauleta tenen tots el fitxers per a funcionar i elsprogrames que la gestionen.

Les primeres tauletes van ser subministrades amb un cable per aconnectar-se al port paral·lel (el de la impressora).

2.1.1.9. La placa de so

Tant la placa de so com les unitats de CD-ROM formen part de l'ordinadormultimèdia, de manera que cada vegada és més normal de disposar-ne.

A l'exterior de la placa hi ha connectors que es corresponen bàsicament a lesentrades (micròfon o una altra font de so) i les sortides (altaveus, auriculars oamplificador). El nombre d'aquests connectors pot variar segons el model.

Moltes plaques incorporen també el connector femella de 15 contactes que serveixde comunicació per al Joystick -comandament per a jocs- i/o una entrada-sortidaMidi.

2.1.1.10. L'escànner

L'escànner permet digitalitzar dibuixos, fotografies i text (OCR) que tinguem enpaper: mitjançant la llum rastreja les imatges i les converteix en bits, en un formatsemblant al dels dibuixos del Deluxe Paint o del Paintbrush.



La resolució de l'escànner es mesura en DPI, punts per polzada, que són els puntsque analitzarà per cada polzada i la paleta de colors disponible, Com més gransigui la resolució, i més colors utilitzem, major serà la grandària del fitxerresultant.

En general, els escànners es connecten a plaques especials que ja porten i vanacompanyats de programari que permet capturar i convertir gràfics, retocarimatges... que en condicionen el seu rendiment, de manera que moltes vegades sónmés importants, a l'hora de triar un escànner, que el mateix escànner.

2.1.2. Característiques internes

2.1.2.1. L'MSD

L'MSD és una utilitat que acompanya les últimes versions de l'MS-DOS i quepermet fer un diagnòstic del maquinari i dels programes que el gestionen.

En aquests moments, la versió del programa és de 1993 i per tant té dificultats enidentificar correctament maquinari de més nova creació (p.ex: un ordinador ambun microprocessador Pèntium el reconeix com un 486 DX). De tota manera, imalgrat que la informació facilitada pot ser molt tècnica, és un sistema fàcil derecollir dades sobre el maquinari i la seva configuració.


78 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Quan s'engega el programa fa una anàlisi de l'ordinador i presenta una pantalla deresum on s'accedeix a cada aspecte a través d'un botó:

Per accedir a més informació d'alguns d'aquests aspectes, es clica sobre el botó oes prem la lletra ressaltada.

Al menú File hi ha la possibilitat de veure els diferents fitxers que gestionen elsistema: (AUTOEXEC.BAT, CONFIG.SYS, SYSTEM.INI, WIN.INI...). Tambéés interessant la possibilitat d'imprimir un informe amb el nom per identificarl'ordinador i la informació que ens interessi.

L'MSD ens proporciona doncs una manera fàcil de tenir en paper aspectes com lesespecificacions del disc dur, el sistema de vídeo, l'estat dels ports, les IRQ i elsprogrames de configuració del sistema.

2.1.2.2. Tipus d'ordinadors. Diferents microprocessadors

El microprocessador és un xip que fa les funcions d'un cervell i dirigeix totes lesoperacions de l'ordinador. Han estat els microprocessadors els que han conformatles diferents generacions d'ordinadors: el 8086 o el 8088 incorporats alsordinadors del tipus XT, el 80286 sobre el qual es desenvolupen els ordinadorsAT del tipus 286, el 80386, 80486 i el Pèntium.

El microprocessador es munta damunt d'un circuit imprès a la placa base, on hi hatots els circuits que necessita per funcionar i els connectors per a la memòria i les

Computer: fabricant de la placa base i tipus de micropocessador

Memory: total de memòria convencional i extesa

Vídeo: sistema de vídeo i fabricant

Network: si hi ha xarxa instal·lada i tipus

OS versions: Versió d'MS-DOS

Mouse: sistema ratolí

Other adaptadors: altres adaptadors que ha trobat

Disk Drives: unitats de disc que hi ha instal·lades

LPT ports: número de ports d'impressora que hi ha

COM ports: número de ports que hi ha

Windows: Versió del Windows



plaques d'expansió. Actualment hi ha tendència a incorporar més funcions a laplaca base, com el control de discos i ports, i en alguns casos, so i vídeo.

Les diferències entre les generacions de microprocessadors es corresponen a laseva millora en tres aspectes bàsicament: la velocitat de treball, la quantitatmàxima de memòria que poden gestionar i la grandària de les dades que podenrepresentar.

A més, a partir de l'aparició del 80486, els ordinadors incorporen en el seu interiorel cooprocessador matemàtic, un xip destinat a operacions matemàtiques que erauna opció externa i d'ús limitat a una minoria d'usuaris.

Un mateix model de microprocessador es fabrica en diverses velocitats de treball,així, es parla del Pèntium 133, per referir-nos a un ordinador basat en unmicroprocessador Pèntium que treballa a la velocitat de 133 megahertz (un Mhz.és un milió d'impulsos cada segon, de manera que aquest ordinador de 133 Mhz.és capaç de repetir una operació simple 133 milions de vegades en un segon).


80 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Quadre resum dels principals microprocessadors

Microprocessador

Anyde

sortida

Velocitats (MHz)

Rep. dadesinternes

(bits)

Rep. dades externes

(bits)

Memòriamàxima

(MB)

Processa-dor mate-

màtic.

8086 1.978 4,77 - 8 16 8 1 No

8088 1.979 4,77 - 8 16 16 1 No

286 1.982 8 - 10 -12 16 16 16 No

386 DX 1.985 16 - 20- 25 -33 32 32 4.096 No

386 SX(*) 1.988 16-20 32 16 4.096 No

486 DX 1.989 25- 30- 50 32 32 4.096 Sí

486 SX(**) 1.991 16 - 20 -25 32 32 4.096 No

Pentium 1.993 75 -100 - 133 -200

32 32 4.096 Sí

(*) El 386 SX surt després del 386 DX per tal de poder oferir un producte mésbarat, es tracta d'un microprocessador que internament funciona com un 386però cap a l'exterior ho fa com un 286, cosa que permet muntar-lo sobre plaquesper a 286, en aquell moment molt més barates.

(**) El 486 SX, igual que en el cas del 386, és una forma d'abaratir el producte,es tracta d'un 486 sense processador matemàtic, de manera que surt méseconòmic.

Hi ha altres processadors que s'anomenen DX2, es tracta del mateixmicroprocessador que es fa funcionar el doble de ràpid. Actualment hanaparegut els estàndards MMX i darrerament el Pèntium II.

2.1.2.3. La memòria RAM

La quantitat de memòria RAM de què disposa l'ordinador i la seva configuració ésun dels aspectes que més condicionen el bon funcionament dels programes.

Ja s'ha dit que tot el treball de l'ordinador ha de passar pel microprocessador.Aquest, tot i que fa les operacions molt ràpidament, ha de manipular les dades unaa una i necessita un lloc on desar-les i recuperar-les. La memòria RAM es potrepresentar doncs com a multitud de cel·les, on a cada una hi cap un byte, uncaràcter (un ordinador de 4 Mb. tindria la memòria necessària per emmagatzemar4 milions de caràcters).

La memòria RAM té l'avantatge de ser relativament ràpida, ja que elmicroprocessador hi pot accedir directament, però té l'inconvenient d'esborrar-seen apagar l'ordinador.



2.1.2.4. Tipus de memòria

Tota la memòria d'un ordinador és físicament igual. A cada cel·la de memòria se liassigna una adreça, un número d'ordre, per tal de poder-hi accedir. Segons la sevaposició i la manera en què la fa servir l'MS-DOS es parla de diferents tipus dememòria: convencional, superior, expandida (EMS), estesa (XMS) i alta (veurel'apartat 3.1.2 sobre Configuració la de memòria).

2.1.2.5. Setup de l'ordinador

En el moment d'arrancada de l'ordinador, aquest necessita saber una informacióvital i necessària per posar en marxa el sistema operatiu: el disc d'arrancada, laquantitat i tipus de discs, la quantitat de memòria, els ports, la data... Tota aquestainformació es guarda en una petita quantitat de memòria que s'anomena CMOS.

La CMOS, quan apaguem l'ordinador, és alimentada per una petita bateria per talquè no es perdin aquestes dades.

El setup de l'ordinador és el programa que ens permet modificar les dades de laCMOS, és a dir, de comunicar a l'ordinador qualsevol canvi referent a les sevesdades vitals (memòria, unitats de disc...).

Generalment, durant el procés d'arrancada i abans de carregar el sistema operatiu,l'ordinador informa de les tecles que cal prémer per entrar al setup; en algunscasos és possible que sigui necessari un disc subministrat pel fabricant.

És important guardar les dades del setup amb paper (això es pot fer fàcilmentimprimint la pantalla) ja que si per alguna raó la bateria deixa de funcionar, laconfiguració es perd i l'ordinador no és capaç de trobar el disc o la memòria finsque se li introdueixen les dades correctes (alguns setup incorporen una utilitat perefectuar una autorecerca del disc dur).

Pel que fa al disc dur, cal conèixer:

número de cilindres (Cyln) número de capçals (Head)

número de sectors (Sect)i grandària (Size)


82 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


2.2. Canvis en l'ordinador

2.2.1. Possibilitats de creixement de màquina

El rendiment d'una ampliació que es vulgui fer en un ordinador està condicionadaa la feina que volem que faci, el cost davant d'altres alternatives i en gran part a leslimitacions del mateix ordinador.

A tall il·lustratiu presentem un quadre amb l'objectiu d'orientar sobre quin tipusd'ampliacions poden ser aconsellables per uns ordinadors destinats a l'aula, teninten compte el cost actual de l'ampliació, el seu possible ús i les limitacions de lespròpies màquines.

XT 286 386 486 Pèntium

SO Dos Dos Windows Windows Windows Windows

Memòria No 640 k 4 Mb 8 Mb 16 Mb 32 Mb

Sistema de vídeo No VGA VGA VGA SVGA SVGA

Placa de so No No - Sí Sí Sí

CD-ROM No No No - Sí Sí

Ampliar disc dur1GB

No No No No - Sí

Xarxa No Sí Sí Sí Sí Sí

2.2.2. Ampliar memòria

De cara a ampliar memòria, hem de buscar en el manual de l'equip o el de la placabase, quines ampliacions són possibles i quin tipus de memòria admet. A la granmajoria d'ordinadors la memòria RAM s'afegeix a la placa base, en forma d'unespetites plaquetes anomenades SIMM. Els connectors on van els SIMM s'agrupenformant bancs de memòria que no poden quedar mai mig plens.

Per norma general, caldran SIMM que treballin a la mateixa velocitat (60 ,70 o 80ns) i de capacitat compatible amb els que ja tenim. Actualment hi ha SIMM de 72contactes per algunes plaques 486 i Pèntiums amb capacitats de 4, 8, 16 o 32 Mb.i SIMM de 30 contactes per plaques anteriors d'1 o 4 Mb.

Un cop localitzats en el manual, els bancs de memòria i l'ordre en què han dequedar plens, podem procedir a desconnectar tots els cables i treure la tapa de lacaixa per inserir els SIMM.



La forma de fixar els SIMM a la placa base acostuma a fer-se a través d'unapestanya de plàstic que el subjecta per la part superior. És important, abansd'encaixar-los sense forçar, d'assegurar-se que tots els contactes toquin bé.

Un cop acabat el muntatge caldrà actualitzar la informació a través del Setup iposteriorment, el test d'arrancada de l'ordinador informarà si hi ha cap problema.

2.2.3. Instal·lar la targeta de so

2.2.3.1. Instal·lació física

Les plaques de so fan servir uns connectors d'expansió de 8 o 16 bits, segons elsmodels. El procés que cal seguir per connectar qualsevol placa és:

Desconnectar els cables de l'ordinador i treure la coberta de la unitatcentral.

Buscar un connector d'ampliació lliure. Si és necessari es poden posarles plaques de 8 bits als connectors de 16.

Retirar la placa metàl·lica del connector que hem triat i treure elcargol.

Introduir la placa suaument, de manera que coincideixin elsconnectors.

Fixar la placa amb el cargol que hem tret, tornar a tapar i connectar elscables.

2.2.3.2. Configuració de la placa

Sempre que es connecta un dispositiu nou i no es fa servir un port decomunicacions ja existent cal definir com es comunicarà amb elmicroprocessador. Aquests valors són els que corresponen a les IRQ, DMA i port.L'IRQ ha de ser única per a cada dispositiu.

Algunes plaques permeten la configuració d'aquests paràmetres mitjançant unprograma que es subministra amb la placa, el qual fa el diagnòstic i la configuraautomàticament. En altres casos, aquesta configuració s'ha de fer manual,mitjançant uns petits ponts que hi ha sobre la placa (jumper). Si la configuracióper defecte no funciona, caldrà buscar una IRQ lliure i seleccionar-la a la placa totseguint les instruccions del manual.

És habitual que la placa de so serveixi de controladora de la unitat de CD-ROM ide port de jocs. Els valors de control d'aquests dispositius es configuren de lamateixa manera que la part de so.


84 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


L'ordinador només pot controlar un port de jocs, de manera que si l'ordinador ja enté un i la placa de so n'incorpora un altre, caldrà que se'n desconnecti un.

2.2.3.3. Els controladors

Un cop instal·lada físicament la placa, cal configurar el sistema perquè lareconegui. El fabricant subministra els disquets d'instal·lació per a MS-DOS iWindows que s'encarregaran de crear els directoris, copiar-hi els controladors imodificar els fitxers de sistema: CONFIG.SYS, AUTOEXEC.BAT i WIN.INI

2.2.4. Instal·lar una unitat de CD-ROM

Hi ha CD-ROM interns i externs. Aquí ens referim breument als més normals: elsinterns i els que utilitzen una controladora del tipus IDE.

2.2.4.1. Connexió

La unitat de CD-ROM es connecta amb una cinta plana de 40 fils a lacontroladora, que en molts casos és la mateixa placa de so; el fil vermell de lacinta correspon al número 1 i s'ha fer coincidir amb la numeració que hi ha a laplaca i a la unitat lectora.

Un cable d'àudio surt també de darrere del CD cap a la placa de so per tal de podersentir pels altaveus de PC els CD de música.

I, per últim, cal connectar la unitat amb un terminal lliure de la font d'alimentació(d'on surten connectors de dues mides, però si fos necessari, hi ha conversors). Enel cas de faltar connectors s'hi afegeix un derivador en forma de "Y".

Un cop feta la connexió, es fixa la unitat en un dels espais reservats a unitats dedisc de 5.25".

2.2.4.2. Els controladors

Cada unitat de CD-ROM porta el programari que permet la seva instal·lació. Engeneral, aquest programa, copia els controladors i utilitats al disc dur, i fa lesmodificacions necessàries en els fitxers de configuració del sistema.

El manegador encarregat de gestionar el lector de CD-ROM (en moltes unitatsacostuma a ser el fitxer MSCDEX.EXE) s'habilita a través d'una línia en el fitxerCONFIG.SYS, com per exemple:

DEVICE=C:\CDROM\MSCDEX /D: MSC001

Canvis en l'ordinador


Cal tenir en compte però que, tant el manegador com els paràmetres que admet noténen perquè ser els mateixos per a cada unitat.


86 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Canvis en l'ordinador


III. Entorn operatiu MS-DOS


88 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


3.1. Sistema operatiu i utilitats

3.1.1. MS-DOS

El sistema operatiu MS-DOS és un programari desenvolupat per gestionar elfuncionament de l'ordinador. L'MS-DOS és l'encarregat de posar a disposició del'usuari les possibilitats fonamentals per poder treballar amb un ordinador: larelació entre el teclat i la pantalla, la relació amb altres interfícies connectades al'ordinador -ratolí, impressora...-, l'ús d'ordres o instruccions de control...

3.1.1.1. Estructura d'arbre. Directoris importants

Tota la informació de l'ordinador és enregistrada al disc en forma de fitxers. Cadafitxer s'identifica amb un nom -fins a 8 caràcters- i una extensió -fins a 3 caràcters-separats per un punt (Exemple: CARTA.SAM). Els caràcters de l'extensió en unfitxer ens indiquen el programa o aplicació que s'ha utilitzat en la seva creació: perexemple, l'extensió SAM correspon a document de l'Ami Pro, l'extensió BMP auna imatge del Paintbrush, l'extensió FW3 a un document del Framework...

Per aconseguir una bona gestió i organització d'aquests fitxers és molt importantestructurar-los en directoris o carpetes, buscant el seu agrupament a partir d'algunacaracterística comuna o en funció de la seva utilitat.

Un directori és doncs una part organitzada del disc, identificada amb un nom i quepot contenir fitxers i/o més directoris, també anomenats subdirectoris.

Sistema operatiu i utilitats


D'aquesta manera, els directoris tenen una estructura ramificada: hi ha un directoriarrel, de partida, del que pengen altres subdirectoris que, a la vegada, poden teniraltres subdirectoris (consulteu el quadre anterior).

Els ordinadors de l'escola mantenen una organització similar deguda al'actualització de l'MS-DOS efectuada amb anterioritat. Malgrat que el programarique hi podem trobar instal·lat pot diferir d'un ordinador a un altre, es mantél'existència de diferents directoris importants:

El directori arrel C:\, comú a tots els ordinadors, que indica el nom dela unitat del disc dur declarada a l'ordinador i del qual pengen la restade directoris, els fitxers de sistema, el fitxer de configuracióCONFIG.SYS i el fitxer d'arrancada AUTOEXEC.BAT.

El directori \BATS, on hi ha els fitxers .BAT que serveixen perarrancar molts dels programes instal·lats al disc dur a través d'ordresque criden al fitxer executable -EXE- de cadascun dels programes.

El directori \SISTEMA, que conté els fitxers del sistema operatiu quehi hagi instal·lat a l'ordinador. Cal tenir en compte que aquest directoripot presentar també el nom \DOS.

El directori \EINES, que conté programes d'utilitat diversa, protectorsde pantalla, visualitzadors de fitxers, configuració de la impressora...

El directori \WINDOWS, i el seu subdirectori \SYSTEM, que contenenels fitxers i utilitats d'aquest entorn.

D'altra banda, també trobarem agrupats en directoris el programari quehi hagi instal·lat a l'ordinador .

3.1.1.2. Fitxers elementals: configuració de la memòria. El teclat i el ratolí

A. Configuració de la memòria

Els programes que es fan córrer en els ordinadors necessiten emmagatzemar lesseves dades en algun lloc accessible per al microprocessador. A aquest lloc sel'anomena "memòria" i està composta físicament per uns xips electrònics situats ala placa principal de l'ordinador. A aquesta memòria de treball se l'anomenamemòria RAM.

El sistema pot utilitzar tres tipus de memòria: convencional, estesa i expandida. Amés, la majoria de sistemes disposen d'una àrea de memòria superior i es pothabilitar l'ús d'una memòria alta a partir de l'estesa de què es disposi.


90 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Els programes que s'executen amb l'MS-DOS utilitzen normalment la memòriaconvencional; si es vol que els programes utilitzin els altres tipus de memòria calinstal·lar un administrador de memòria que l'hi permeti l'accés. Cal tenir encompte que una bona configuració de la memòria influirà en el rendiment del'ordinador.

Tipus de memòries

1. Memòria convencional

És el tipus més elemental de memòria. Es troba en tots els ordinadors i restasituada entre els 0 i els 640 Kb. Part d'aquesta memòria és usada per l'MS-DOS -elCOMMAND.COM- i els manegadors que hi hagi definits als fitxersCONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT -el teclat i el ratolí, programes residents coml'antivirus- i per tant aquestes àrees ocupades resten memòria convencional per al'execució de programes. La resta de la memòria està disponible per a l'ús dequalsevol altre programa.

2. Memòria superior

La majoria d'ordinadors disposen de 384 Kb. adjacents a la memòria convencionalanomenats àrea de memòria superior corresponent a les adreces -o posicions- dememòria compreses entre 640 i 1024 Kb. Aquesta àrea no està considerada com apart de la memòria total de l'ordinador ja que els programes no poden guardar-hi



informació i normalment queda reservada per a l'execució de programes de controldel propi maquinari (memòria de vídeo, control de disc, ROM-BIOS...).

A partir de l'MS-DOS 5.0, i amb ordinadors 386 o superiors, és possible utilitzarpart de les adreces no ocupades de la memòria superior com a memòria RAM.

La configuració a fer consisteix en emprar aquesta memòria anomenada bloc dememòria superior UMB -Upper Memory Block- per carregar algunes aplicacionso manegadors de dispositiu, com el teclat o el ratolí, que abans ocupaven memòriaconvencional.

Per configurar part de la memòria RAM com UMB cal indicar-ho en el fitxerCONFIG.SYS inserint les línies de l'exemple i mantenint el mateix ordre:

En el cas de l'exemple del quadre, amb les dues primeres línies i una de les altrestres (**), es dóna accés a la memòria superior, quedant només indicar amb què esvol ocupar aquesta zona. Per exemple, per situar el ratolí a l'àrea de memòriasuperior caldria afegir la següent línia a continuació:

DEVICEHIGH=C:\SISTEMA\MOUSE.SYS

Cal tenir en compte que no tots els manegadors de dispositiu funcionencorrectament en aquesta àrea superior, per tant, és important disposar d'un disc desistema (consulteu l'apartat 4.1.7.) per poder arrancar l'ordinador i editar el fitxerCONFIG.SYS modificat, cas que l'ordinador quedés bloquejat.

3. Memòria estesa (XMS: eXtended Memory Specification)

S'anomena així a la memòria RAM que té assignades adreces de memòria persobre de 1024 Kb. (només en poden disposar els ordinadors 286 o superiors).

Cal tenir en compte que tots els programes poden accedir a les adreces dememòria convencional (fins a 640 Kb.), però no tots poden utilitzar la memòria


*DOS=UMB

**DEVICE=C:\SISTEMA\EMM386.SYS NOEMS

**DEVICE=C:\SISTEMA\EMM386.SYS 1024 RAM

**DEVICE=C:\SISTEMA\EMM386.SYS 1024

(*) Si hi apareix una línia com DOS=HIGH, caldria escriure DOS=HIGH,UMB

(**) En el primer cas només s'instal·la l'administrador de memòria superior, enel segon cas s'instal·la l'administrador de memòria superior i 1024 Kb. memòria


92 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


estesa, ja que necessiten instruccions especials per reconèixer les adreces mésaltes emprades per aquest tipus de memòria.

Per fer servir la memòria estesa (ràpida i eficaç si els programes poden utilitzar-la)cal instal·lar un programa administrador que en facilita el seu ús i alhora impedeixque diferents programes intentin utilitzar la mateixa part de la memòria estesaalhora. Aquest manegador que s'inclou a l'MS-DOS 5.0 és el fitxer HIMEM.SYS is'ha de carregar durant el procés d'inicialització de l'ordinador incloent una línia enel fitxer CONFIG.SYS. És important que aquesta línia sigui la primera o queaparegui abans que les línies que habiliten els manegadors de memòria estesa oexpandida:


L'avantatge de la seva utilització consisteix en que es pot executar l'MS-DOS en lazona de la memòria estesa alliberant així memòria convencional per a l'ús d'altresprogrames. També és del tot convenient utilitzar-la si es treballa amb Windowspel que fa a l'ús de la multitasca que facilita aquest entorn.

4. Memòria alta (HMA: Hight Memory Area)

Un altre ús que es pot donar a la memòria estesa consisteix en configurar elsprimers 64 Kb. d'aquesta (les adreces 1024 a 1088 Kb) com a memòria alta peraprofitar el fet que els ordinadors 286 o superiors hi poden accedir.

Una de les principals aplicacions de la memòria alta és carregar-hi part del sistemaoperatiu, amb la qual cosa alliberem 50 Kb. de memòria convencional (aixònomés és possible a partir de l'MS-DOS 5.0 o superior). Per fer-ho, cal indicar-hoen el fitxer CONFIG.SYS a través de les següents línies:


DOS=HIGH

5. Memòria expandida (EMS: Expanded Memory Specification)

Per disposar d'aquest tipus de memòria, cal instal·lar físicament a l'ordinador unaplaca de memòria expandida i un programa administrador que es lliura amb laplaca. Una altra alternativa, si no disposem d'aquesta instal·lació -com passa a lesescoles-, consisteix en utilitzar un programa que utilitza la memòria estesa persimular memòria expandida.

S'anomena així, memòria expandida, a la memòria RAM que té assignadesadreces de memòria compreses entre 640 i 1024 Kb. (zona de la memòriasuperior). La memòria expandida utilitza una part lliure d'aquesta memòriasuperior per crear un marc de pàgina de 64 Kb. compost per quatre blocs o pàgines



de 16 Kb., anomenats pàgines físiques i, d'altra banda, divideix tota la memòriadefinida com expandida en blocs de 16 Kb. anomenats pàgines lògiques(consulteu el diagrama al principi d'aquest apartat).

L'MS-DOS pot accedir normalment a aquest marc de pàgina i és el manegador dedispositiu l'encarregat de la tramesa d'informació: quan el sistema operatiusol·licita una determinada informació d'alguna pàgina lògica, el manegador copiael contingut d'aquesta en una pàgina física de manera que l'MS-DOS hi puguiaccedir.

El fitxer EMM386.SYS (també pot ser EMM386.EXE) és un administrador dememòria que fa servir part de la memòria estesa per emular memòria expandida.Aquest manegador només pot funcionar amb ordinadors 386 o superiors i s'ha decarregar durant el procés d'inicialització de l'ordinador incloent la següent línia enel fitxer CONFIG.SYS:

DEVICE=C:\SISTEMA\EMM386.SYS

Per acabar, doncs, cal tenir present que el sistema operatiu necessita controlar elsdispositius de memòria a través de manegadors específics, els quals han de serhabilitats realitzant una crida en el fitxer CONFIG.SYS:

B. El teclat i el ratolí

Per al funcionament del teclat i del ratolí són necessaris els seus propismanegadors -els programes encarregats del control del dispositiu-. Els nomsd'aquests fitxers acostumen a ser KEYB.COM i KEYBOARD.SYS per al teclat iMOUSE.COM i/o MOUSE.SYS per al ratolí.

Per habilitar el manegador del teclat s'ha d'incloure una línia al fitxerAUTOEXEC.BAT, com ara:

C:\SISTEMA\KEYB SP,..,C:\SISTEMA\KEYBOARD.SYS o també

C:\SISTEMA\KEYB SP,437,C:\SISTEMA\KEYBOARD.SYS

Ordres

BUFFERS=Nº memòria dedicada per a l'intercanvi de dades amb les unitats dedisc.

FILES=Nº número màxim de fitxers que l'MS-DOS pot manegar alhora.

Fitxers

HIMEM.SYS per a la memòria estesa

EMM386.SYS per convertir memòria estesa a memòria expandida -si cal-.

SMARTDRV.SYS ús de memòria caché o de disc -si cal- (consulteu l'apartat 3.1.3.2.)


94 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


On es realitza la crida dels fitxers KEYB.COM i KEYBOARD.SYS, indicant elpaís "SP" i la pàgina de codis a utilitzar "437". En ambdós casos cal que els fitxerses trobin en el directori C:\SISTEMA.

Per a un correcte funcionament cal incloure també una línia en el CONFIG.SYSque faci una crida al fitxer COUNTRY.SYS, per indicar el codi de país i la pàginade codis que utilitzarà l'MS-DOS, com ara:


Per habilitar el manegador del ratolí disposem de dues possibilitats:

- incloure a l'AUTOEXEC.BAT la línia: C:\SISTEMA\MOUSE- incloure al CONFIG.SYS la línia: DEVICE=C:\SISTEMA\MOUSE.SYS

On realitza la crida dels fitxers MOUSE.COM o MOUSE.SYS. En ambdós casoscal que aquests fitxers es trobin en el directori C:\SISTEMA. Cal tenir en compteque encara que el ratolí funcioni correctament a l'entorn Windows, és importantincloure una d'aquestes línies per assegurar el seu funcionament en programesMS-DOS, ja que si no n'hi ha cap d'indicada, pot ser que el ratolí no funcioni enprogrames d'aquest entorn (DPaint, Quadern...).

3.1.1.3. Fitxers bàsics de configuració d'un ordinador: MSDOS.SYS,IO.SYS, COMMAND.COM, AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS

Després de l'autotest que realitza l'ordinador quan es connecta, inicia la càrrega delsistema operatiu -conjunt de programes que li permetran la interacció ambl'usuari- a través dels fitxers de sistema IO.SYS i MSDOS.SYS i del l'intèrpretd'ordres COMMAND.COM. Per motius de seguretat, aquests fitxers de sistemasón ocults i no apareixen quan s'executa l'ordre dir des de l'arrel C: (per podervisualitzar-los executeu dir /a).

Una vegada carregat l'MS-DOS, elsistema intenta trobar el fitxer deconfiguració CONFIG.SYS i el depersonalització AUTOEXEC.BAT,que són del tot imprescindibles peral funcionament de l'ordinador.

Tots aquests fitxers han d'estarpresents en el disc dur -o en un discde sistema- i han d'estar situats aldirectori arrel. També cal tenir encompte que mai s'han de moure aun altre directori, ja que en cas defer-ho, l'ordinador no arrancariacorrectament.

El volúm de la unitat C és ESCOLAEl número de sèrie del volúm és 0C2-6DDirectori de C:\

AMIPRO <DIR> 21/12/96 16:41ANTVIRUS <DIR> 21/12/96 16:41 BATS <DIR> 21/12/96 15:39CLIC <DIR> 18/01/97 19:52TAULETA <DIR> 18/01/97 19:52SISTEMA <DIR> 26/12/96 11:51WINDOWS <DIR> 21/12/96 15:24AUTOEXEC BAT 263 21/12/96 17:00COMMAND COM 95.334 24/08/95 9:50CONFIG SYS 148 21/12/96 17:00

3 fitxer(s) 98.896 bytes7 directori(s) 78.928.128 bytes lliures



El fitxer de configuració CONFIG.SYS

Conté la informació que cal per inicialitzar el sistema operatiu: el número defitxers oberts, els dispositius a emprar (ratolí, memòria, targeta de so...) i com elsvolem emprar. A través d'aquest fitxer es configura lògicament l'ordinador.

El fitxer de personalització AUTOEXEC.BAT

On es fixen determinats paràmetres que permetran la utilització de l'MS-DOSd'una manera més eficient: el camí -path- dels directoris més usuals, el manegadordel teclat i d'altres utilitats.

D'altra banda, també és necessari que es trobin en el disc, i en el directori indicat,tots els fitxers als quals es faci una referència en qualsevol dels dos fitxers. Elsmés comuns acostumen a ser:

Al CONFIG.SYS:

HIMEM.SYS, EMM386.SYS, SMARTDRV.SYS, COUNTRY.SYS, MOUSE.SYS.

A l'AUTOEXEC.BAT:

KEYB.COM, KEYBOARD.SYS, TECLACAT.COM, VIDEOCAT.COM.

Malgrat que el maquinari lliurat als centres no és uniforme, apuntem diferentspropostes per a la configuració d'aquests dos fitxers en funció de les possiblescaracterístiques del maquinari que disposeu en el vostre centre:

Màquines 286 amb més de 640 Kb de memòria RAM

CONFIG.SYS AUTOEXEC.BATFILES=20 PROMPT $P$G

BUFFERS=20 PATH C:\SISTEMA;C:\EINES;C:\BATS

DEVICE=C:\SISTEMA\HIMEM.SYS C:\SISTEMA\KEYB SP,437,C:\SISTEMA\KEYBOARD.SYS

DOS=HIGH C:\SISTEMA\TECLACAT

DEVICE=C:\SISTEMA\MOUSE.SYS C:\SISTEMA\VIDEOCAT

COUNTRY=034,437,C:\SISTEMA\COUNTRY.SYS C:\SISTEMA\ITERA (per carregar el Sèsam)

Màquines 386 o superiors amb més de 640 Kb de memòria RAM

CONFIG.SYS AUTOEXEC.BATFILES=30 PROMPT $P$G

BUFFERS=20 PATH C:\WINDOWS;C:\SISTEMA;C:\EINES;C:\BATS

DEVICEHIGH=C:\SISTEMA\HIMEM.SYS C:\SISTEMA\KEYB SP,437,C:\SISTEMA\KEYBOARD.SYS

DEVICEHIGH=C:\SISTEMA\EMM386.EXE NOEMS SET TEMP=C:\USUARI

DOS=HIGH, UMB C:\SISTEMA\TECLACAT

DEVICE=C:\SISTEMA\MOUSE.SYS C:\SISTEMA\VIDEOCAT

COUNTRY=034,437,C:\SISTEMA\COUNTRY.SYS C:\SISTEMA\ITERA (per carregar el Sèsam)


96 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


En màquines 386 o superiors amb més de 2 Mb. de memòria RAM és possibleajustar la configuració per a cada cas particular per tal d'obtenir les millorsprestacions, sobretot quan s'instal·la Windows (consulteu els apartats 3.1.1.2. i3.1.3.2. sobre configuració de la memòria).

3.1.2. Comandaments més usuals de l'MS-DOS

Per tal d'aconseguir una gestió i un control suficients del sistema operatiu del'ordinador, és necessari un mínim coneixement dels comandaments més usuals.Aquests comandaments, en el moment de la seva utilització, es poden escriure tanten lletra minúscula com majúscula.

3.1.2.1. Gestió de discs

CD

Canvia el directori actiu.

Sintaxi: CD unitat: camí

Exemple:C:\>cd\amipro\docs estableix el directori DOCS com actiu

Resultat: C:\AMIPRO\DOCS>

Ordre: C:\AMIPRO\DOCS>cd.. canvia al directori de nivell superior

Resultat: C:\AMIPRO>

CHKDSK (MS-DOS 3.30) o SCANDISK (MS-DOS 6.x)

Permet comprovar errors en un disc i en visualitza un informe de l'estat.

Sintaxi: CHKDSK unitat: camí fitxer /F /V

Exemple: C:\> chkdsk /f

Resultat: comprova el disc C: i corregeix -si és possible- els errors que es trobin.

Abans d'utilitzar aquesta ordre, cal assegurar-se que no s'està executant capprograma. També cal desactivar els programes residents que s'executen des delsfitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT i reinicialitzar l'ordinador. Es podenperdre dades si s'utilitza aquesta ordre mentre hi ha programes funcionant.

DIR

Visualitza els fitxers i subdirectoris que hi ha en un directori. També informa del'espai lliure disponible del disc.

Sintaxi: DIR [unitat:] [camí] /p /w /s



Exemple: C:\>dir a:

Resultat: visualitza el contingut del disquet a: (fitxers i/o directoris)

Exemple: C:\>dir \amipro\docs /p /s

Resultat: visualitza el contingut del directori \docs i tots els seus subdirectorispantalla a pantalla.

FORMAT

Prepara un disquet o un disc dur per a ser utilitzat amb l'MS-DOS. Aquesta accióelimina les dades que hi pugui haver al disc.

Cal tenir en compte que per motius de seguretat, aquest fitxer, en els ordinadors del'escola, pot presentar el nom #FORMAT.COM

Sintaxi: FORMAT unitat: /f:grandària /s

/f: indica la grandària del disc a formatar (360, 720, 1440)

/s copia els fitxers de sistema en formatar el disc (paràmetre necessari percrear un disc d'arrancada)

Exemple: C:\> format a: /f:1440

Resultat: formata un disc a 1.44 Mb.

MD

Crea un directori

Sintaxi: MD unitat: camí

Exemple: C:\>md a:\textos

Resultat: Crea el directori \textos en el disc inserit a la unitat A:

PATH

Defineix un camí de recerca per als fitxers executables.

Sintaxi: PATH unitat: camí

Per indicar més d'un camí de cerca, cal separar les entrades amb un punt i coma(;).

Exemple: C:\>path

Resultat: Visualitza els camins de cerca actuals.

És molt útil emprar aquest comandament en el fitxer AUTOEXEC.BAT incloentuna línia amb els camins de cerca (Exemple: path c:\bats;c:\sistema;c:\windows).


98 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


D'aquesta manera, els camins indicats són iniciats automàticament en posar enmarxa l'ordinador.

RD

Elimina físicament un directori del disc.

Per poder realitzar aquesta acció cal que el directori a suprimir estigui buit: que nocontingui cap fitxer o subdirectori.

Sintaxi: RD unitat: camí

Exemple: C:\>rd\amipro\docs

Resultat: Elimina el directori \docs

TREE

Visualitza de manera gràfica -en forma d'arbre- l'estructura d'un directori.

Sintaxi: TREE [unitat:] [camí]

Exemple: C:\>tree c:\

3.1.2.2. Procés de còpia

COPY

Permet copiar fitxers d'un lloc a un altre.

Sintaxi: COPY origen [destinació]

Exemple: C:\>copy c:\amipro\docs\text.sam a:

Resultat: còpia el fitxer text .sam del directori \docs al disc A:

Exemple: C:\AMIPRO\DOCS>copy text.sam a:\textos\carta.sam

Resultat: copia el fitxer text.sam al directori \textos del disc a: amb el nomcarta.sam (no ha calgut donar-li el camí de l'origen perquè ja estàvem situats en eldirectori \docs).

DISKCOPY

Copia el contingut d'un disquet en un altre. Els dos disquets han de tenir lamateixa capacitat.

Sintaxi: DISKCOPY unitat1: unitat2:

Exemple: C:\>diskcopy a: a:



XCOPY

Copia fitxers (excepte els ocults i els de sistema) i directoris, inclosos elssubdirectoris.

Sintaxi: XCOPY origen [destinació] /s /e

/s per incloure els subdirectoris en el procés de copia

/e copia qualsevol subdirectori, encara que sigui buit

Exemples d'ús: suposem que volem copiar en un disquet el contingut del directori\docs i els seus subdirectoris \docs\treball i \docs\cartes.

Exemple: C:\>xcopy c:\amipro\docs a: /s

Resultat: es copia al disquet A: tot el contingut del directori \docs (fitxers isubdirectoris) mantenint la mateixa estructura.

3.1.2.3. Altres utilitats

ATTRIB

Visualitza defineix o suprimeix els atributs de només accés de lectura,modificable, de sistema o bé ocult assignats als fitxers.

Sintaxi: ATTRIB [+r|-r][+a|-a][+s|-s][+h|-h] [unitat:][camí][fitxer] [/s]

+r | -r Activa | desactiva l'atribut de només accés de lectura.

+a | -a Activa | desactiva l'atribut modificable.

+s | -s Activa | desactiva l'atribut de sistema.

+h | -h Activa | desactiva l'atribut d'ocult.

/s Processa fitxers del directori actiu i de tots els seus subdirectoris.

Exemple: C:\>attrib curs.sam

Resultat: visualitza els atributs del fitxer indicat.

Exemple: C:\>attrib +h curs.sam

Resultat: assigna l'atribut d'ocult al fitxer indicat.

Exemple: C:\>attrib -r a:\curs\*.* /s

Resultat: suprimeix l'atribut de només accés de lectura dels fitxers de qualsevolsubdirectori del directori \curs de la unitat A:.


100 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


CLS

Neteja la pantalla.

Sintaxi: CLS

DATE

Visualitza la data o permet canviar-la.

Sintaxi: DATE [dd-mm-aa]

Exemple: C:\>date 11-12-96

Resultat: estableix la data del sistema a la indicada en el paràmetre.

Si s'escriu el ordre sense cap paràmetre, es visualitza la data actual del sistema ise'n demana una altra. Si es prem Retorn, es manté la que hi ha.

DEL

Esborra els fitxers indicats.

Sintaxi: DEL [unitat:] [camí] fitxers

Exemple: C:\>del c:\amipro\docs\*.sam

Resultat: esborra tots els fitxers .SAM del directori \docs

Exemple: C:\>del a:*.*

Resultat: esborra tots els fitxers del disc A: (quan s'indica *.* -tots els fitxers-demana confirmació abans de fer-ho).

EDIT

Engega l'editor de l'MS-DOS, el qual permet crear i modificar fitxers de text(ASCII).

Sintaxi: EDIT [unitat:] [camí] nomfitxer

Exemple: C:\>edit autoexec.bat

Resultat: Engega l'editor i carrega el fitxer indicat.

L'editor incorpora funcions de recerca, substitució, copiar, tallar, enganxar,imprimir i enregistrar.

MEM

Visualitza la quantitat de memòria del sistema (usada i lliure).

Sintaxi: MEM



MOVE (MS-DOS 6.x)

Mou fitxers i renombra fitxers i directoris.

Sintaxi per moure un o més fitxers:

MOVE [/Y | /-Y] [unitat:][camí] nomfitxer1 [,...] destí

Sintaxi per renombrar un directori:

MOVE [/Y | /-Y] [unitat:][camí] nomdirectori1 nomdirectori2

Paràmetres

[unitat:][camí] nomfitxer1 indica la ubicació i el nom del/s fitxer/s a moure.

destí indica la nova ubicació del fitxer.

[unitat:][camí] nom de directori1 indica el directori que es vol renombrar.

nom de directori2 indica el nou nom del directori.

/Y No es demana confirmar si es vol crear un directori o sobrescriure el destí.

/-Y Es demana confirmar la creació d'un directori o la sobrescriptura del destí.

Exemple: C:\>move c:\amipro\docs\curs.sam c:\curs\primer.sam

Resultat: mou el fitxer curs.sam al directori \curs i en canvia el nom.

Exemple: C:\>move c:\amipro\docs cartes

Resultat: canvia el nom del directori \docs pel nou nom \cartes.

REN

Canvia el nom d'un fitxer.

Sintaxi: REN [unitat:] [camí] fitxer1 fitxer2

Exemple: C:\>ren c:\amipro\docs\llista.sam llista3b.sam

Resultat: canvia el nom del fitxer llista.sam del directori \docs

SET

Visualitza, defineix o suprimeix variables d'entorn de l'MS-DOS.

Sintaxi: SET [variable=[caràcters]]

Exemple: set temp=c:\windows\temp

Resultat: assigna el directori c:\windows\temp a la variable temp perquè els fitxerstemporals s'enregistrin en aquest directori (l'ordre s'inclou a l'AUTOEXEC.BAT).


102 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


SYS

Copia els fitxers de sistema ocults de l'MS-DOS (IO.SYS i MSDOS.SYS) il'intèrpret de comandaments (COMMAND.COM) en un disquet o al disc dur.

Sintaxi: SYS [unitat:]

Exemple: C:\>sys a:

3.1.2.4. Ús de l'ajuda per a les ordres de l'MS-DOS

Disposem de dues maneres per obtenir informació en línia de l'acció que realitzauna ordre de l'MS-DOS (la seva sintaxi, si duu paràmetres o modificadors...):utilitzar l'ordre help, o bé escriure el nom de l'ordre de la qual volem informacióseguida de /?.

Sintaxi: HELP [ordre] o ordre /?

Exemple: C:\>help xcopy Exemple: C:\>xcopy /?

3.1.3. Utilitats

3.1.3.1. Programa antivirus. Instal·lació. Eliminació de virus

Què és un virus informàtic?

Un virus informàtic és un programa d'ordinador que té, com a principalcaracterística, la capacitat per reproduir-se, independentment de la voluntat del'usuari.

A més de copiar-se a si mateixos, els virus tenen altres efectes sobre elsordinadors on han aconseguit instal·lar-se. Hi ha virus que tenen efectes nocius:esborrar informació del disc, fer malbé programes perquè no es puguin executar,etc. N'hi ha d'altres amb efectes que, bo i no ser destructius, molesten. Aquestseria el cas del virus que fa passejar una pilota per la pantalla.

Sovint els efectes no es noten immediatament després de la contaminació. Hi haun període d'inactivitat que permet als virus encomanar-se als altres disquets iordinadors abans de ser detectats.

Els virus, per activar-se i fer la seva feina, han de ficar-se a la memòria del'ordinador (quedar residents). Des de la memòria interfereixen en el funcionamentdels programes i es reprodueixen en tots els disquets que passen per l'ordinador.



La forma de propagació dels virus està relacionada amb el lloc on viuen els virus(s'amaguen). Els virus es poden classificar en dos grans grups, segons el lloc on escol·loquen: els que s'amaguen als fitxers executables i els que ho fan a les zonesprivilegiades del disc, la BOOT, la FAT...

Si un fitxer executable (acostuma a tenir extensió .EXE, .COM, .OVL o .SYS) haestat contaminat per un virus i és executat, el virus s'activa i passa a la memòria del'ordinador; des d'allí pot contaminar qualsevol altre programa executable que esposi al seu abast.

Els fitxers de dades (poden tenir extensions com .FW3, .TXT, .SAM, .WRI, ...) ésmolt poc probable que es contaminin ja que mai s'executen i, per tant, noserveixen per reproduir els virus. Últimament, però, han aparegut virus en fitxersamb extensions .DOC que contenen macros.

Alguns virus s'amaguen a zones privilegiades del disc, com són la taula departicions del disc dur (MBR), el sector d'arrencada (BOOT), la taula delocalització de fitxers (FAT) o el directori arrel. Aquests virus passen del disquetal disc dur i a l'inrevés, independentment del tipus de programes o arxius quecontinguin. Una forma habitual de contaminació és engegar un ordinador amb undisquet infectat a la unitat A: Són virus per a despistats.

La propagació de virus mitjançant les comunicacions telemàtiques és possible i calprendre mínimes mesures de seguretat: verifiqueu els fitxers que recupereu de laxarxa o que us enviïn per e-mail.

Com detectar si un ordinador està contaminat per un virus

Es pot notar que un ordinador està contaminat per un virus quan aquest comença atenir un comportament diferent de l'habitual, presentant algun d'aquestssímptomes:

Es produeixen efectes visuals a la pantalla de l'ordinador: caràctersque es belluguen, una pilota botant, una zona que es desplaça, lletres al'inrevés o que cauen...

Els programes funcionen més lentament del que és habitual.

És aconsellable una revisió periòdica i sistemàtica del disc dur de l'ordinador ambun detector de virus.

Un mal funcionament no sempre és imputable a un virus: de vegades elsordinadors s'espatllen. Un usuari poc experimentat pot no conèixer elfuncionament correcte d'un programa i pensar que té virus.

La prevenció és la millor defensa contra els virus


104 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


La millor prevenció contra els virus és evitar la utilització en l'ordinador dedisquets i programes de procedència dubtosa, disquets que no tinguin les mínimesgaranties d'higiene.

Malgrat aquest consell, sovint resulta indispensable instal·lar programes nous aldisc dur, llegir disquets amb arxius de dades o desar les pròpies dades en disquetsper tal de tenir-ne una còpia de seguretat. Abans de fer servir aquests disquets ésmolt recomanable efectuar una comprovació amb algun detector de virus. Aquestconsell és aplicable a qualsevol disquet, sigui quin sigui el seu origen.

Protegir d'escriptura tots els disquets on no s'hagi d'escriure. D'aquesta manera espot evitar que una contaminació afecti els disquets. Com a mínim, la desinfeccióposterior serà més fàcil i les dades importants estaran protegides.

Fer còpies de seguretat de les dades i els programes tan sovint com calgui és unade les millors garanties contra els efectes nocius dels virus.

El remei contra la malaltia

Si malgrat totes les prevencions existeix la sospita d'una infecció, cal procedir adetectar, identificar i eliminar els virus. Aquest seria el procés:

1. De seguida que se sospita d'una contaminació cal evitar continuar treballant iintroduir més disquets a la màquina. D'aquesta manera es neutralitza ladifusió de l'epidèmia.

2. Procedir a comprovar la certesa de la infecció. Caldrà disposar d'unprograma detector que identificarà el tipus de virus trobat, tant a la memòriade l'ordinador com al disc. És molt convenient assegurar que es tracta d'unaversió recent del programa.

3. Apagar l'ordinador, des del botó d'alimentació i tornar-lo a engegar amb undisquet de sistema operatiu original, protegit d'escriptura, introduït a launitat A: No és suficient engegar la màquina prement les teclesControl-Alt-Supr.

4. Passar el programa netejador amb les indicacions necessàries per tal queelimini els virus detectats.

5. Apagar l'ordinador i tornar-lo a engegar, arrencant, aquest cop, des de launitat C: Repetir el procés de detecció descrit en el punt 2. Si el programadetector no indica la presència de cap virus vol dir que el procés s'haefectuat satisfactòriament i que ja es pot procedir a efectuar la neteja dedisquets que hagin pogut ser infectats.

6. Comprovar successivament amb el programa detector tots els disquets quehagin estat introduïts a l'ordinador després de la darrera revisió. Aquestprocés es pot obviar amb disquets protegits d'escriptura quan es tingui



l'absoluta certesa que no han estat desprotegits des de la darrera revisió. Encas de detectar virus en algun disquet procedir a eliminar-los amb elprograma netejador.

Després d'aquest procés resulta convenient executar el comandament del sistemaoperatiu CHKDSK, amb el paràmetre /F, o si s’escau el comandamentSCANDISK, per detectar i eliminar possibles sectors del disc dur que hagin estatafectats per la contaminació. Llegiu les instruccions del vostre manual de sistemaoperatiu relatives a aquest comandament.

Alguns tipus de virus afecten de tal manera la integritat de les dades del disc dur idels fitxers executables que serà necessari reinstal·lar aquests programes de nou irecuperar la informació perduda mitjançant la còpia de seguretat.

3.1.3.2. Desinstal·lació d’Iris Antivirus Plus

Per a DOS

Si disposeu dels disquets originals de l’anti-virus:

Executeu el programa SETUP.EXE del primer disquet.

Escolliu l’opció Uninstall del Menú Principal.

Escolliu l’opció Boot per acabar la desinstal·lació.

Si no disposeu dels disquets originals de l’anti-virus:

Elimineu el directori que conté els fitxers associats a Iris AntivirusPlus. Normalment és C:\ANTVIRUS

Elimineu, del fitxer AUTOEXEC.BAT, les línies que continguinreferències a fitxers del directori esborrat:

SET ANTVIRUS=C:\ANTVIRUS\

C:\ANTVIRUS\EXAMINE

C:\ANTVIRUS\IMMUNE /N

Per a Win 3.x

Executeu, en el grup de programes d’Antivirus Plus, l’opció UninstallIris Antivirus Plus.

Si l'anterior opció no està disponible, elimineu el directori que contéels fitxers associats a Iris Antivirus Plus. Normalment ésC:\ANTVIRUS.

Obriu el fitxer WIN.INI i elimineu:

La línia Load de la secció [Windows] on s’afegeix el programaWTRS.EXE.

Obriu el fitxer SYSTEM.INI i elimineu:


106 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


La línia "Device=c:\antvirus\wimmune.386", secció [386Enh].

La línia "AvPath=c:\antvirus\ de la secció [IrisAv].

Elimineu el grup de programes de l’Antivirus.

Per a Windows 95

Escolliu l’opció Uninstall del grup de programes creat per IrisAntiVirus Plus.

3.1.3.3. Instal·lació de Panda Antivirus Professional

Panda Anti-Virus Professional és un producte antivirus, fabricat per la casa PandaSoftware, que detecta més de 13000 virus diferents. Incorpora funcions avançadesde detecció, eliminació i protecció contra els virus així com recursos per a lareconstrucció automàtica de la FAT, la BOOT, el sistema i altres parts vitals deldisc dur.

El producte disposa de dues versions, una per a MS-DOS i Windows 3.X i unaaltra per a Windows 95. Ambdues poden instal·lar-se en el disc dur o bé en unaxarxa i la primera, a més, es pot executar des de disquet. També hi ha una versiódel producte per a Windows NT.

El procés que heu de seguir en cada un dels casos esmentats és el següent:

Per a DOS i Windows 3.x

Introduïu el primer disquet de Panda Antivirus Professional i executeu elprograma INSTALL.EXE. Aquest programa verifica que no hi hagi cap virus enmemòria i,

Cas que no trobi cap virus en memòria, continua la instal·lació quepermet diverses opcions:

Directori d’instal·lació.

Opció d’instal·lar la versió.

Opció d’instal·lar el detector permanent Sentinel quan arrencal’ordinador.

Cas que trobi algun virus en memòria, finalitzeu el procésd’instal·lació i elimineu aquest virus en memòria:

Connecteu l’ordinador amb un disquet de sistema operatiu netde virus.

Introduïu el primer disquet de Panda Anti-Virus Professionalper a DOS i Windows 3.x protegit contra escriptura. Executeu elcomandament: A:\PAVCL /ALL /CLV /AEX. Nota: si voleu



veure les opcions d’aquest comandament, teclegeu A:\PAVCL/H.

Torneu a començar el procés d’instal·lació de l’antivirus.

Per a Windows 95

Introduïu el primer disquet de Panda Antivirus Professional i executeu elprograma SETUP.EXE. Aquest programa verifica que no hi hagi cap virus enmemòria i,

Cas que no trobi cap virus en memòria, continua la instal·lació quepermet diverses opcions:

Opció d’instal·lació de la protecció permanent.

Opció d’instal·lació del procés d’anàlisi en connectarl’ordinador.

Nota: és convenient instal·lar ambdues opcions.

Cas que trobi algun virus en memòria, finalitzeu el procésd’instal·lació i elimineu aquest virus en memòria:

Connecteu l’ordinador amb un disquet de sistema operatiu DOSnet de virus.

Introduïu el primer disquet de Panda Anti-Virus Professional pera DOS i Windows 3.x protegit contra escriptura. Executeu elcomandament: A:\PAVCL /ALL /CLV /AEX . Nota: si voleuveure les opcions d’aquest comandament, teclegeu A:\PAVCL/H.

Torneu a començar el procés d’instal·lació de l’antivirus.

3.1.3.4. Característiques bàsiques de Panda Antivirus Professional

El programa antivirus conté:

Els components principals disponibles per a tots els entorns:

L’analitzador principal de virus que serveix per detectar virus,desinfectar fitxers, vacunar fitxers, consultar les característiquesdels virus, etc.

El detector permanent de virus, encarregat d’analitzar els fitxersque es van carregant en la memòria de l’ordinador en serexecutats, llegits, copiats, etc.

Els accessoris, disponibles per a DOS en un menú general disponibleen executar el programa PAVMENU.COM. Aquest menú inclou les


108 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


opcions: Panda Anti-Virus, Panda Anti-Virus en línia decomandament, Disc de seguretat, Configuració, Diagnòstics delmaquinari, Panda Communications, Documentació, Desinstal·lació.



Ús bàsic de l’antivirus

Una vegada realitzada la instal·lació de l’antivirus, i comprovada la inexistènciade virus en memòria, si

Es troba un virus en un fitxer en fer una anàlisi de fitxers:

Escolliu, a l’apartat Opcions d’anàlisi: Totes les opcions,Desinfectar i anàlisi automàtica.

Desinfecteu els fitxers activant l’opció corresponent.

El detector troba un virus en un fitxer:

Executeu l’analitzador principal i seguiu els passos indicats en elparàgraf anterior.

Si no s'ha pogut eliminar el virus

Comproveu que heu utilitzat una versió suficientment actualitzada d’antivirus.

A continuació proposem alguns trucs per si després d'utilitzar correctamentl'antivirus, no els heu aconseguit eliminar. Aquests procediments s'han d'utilitzarcom a últim recurs, poden tenir conseqüències desastroses i no assegurem unaefectivitat del 100%.

Virus a la taula de particions del disc dur (MBR). Es poden eliminarels virus a la taula de partició del disc dur escrivint: C:\FDISK /MBRAquesta ordre només s'ha d'utilitzar quan l'ordinador té una sola unitatde disc dur (no val si tenim C: i D:) i la versió de l'MS-DOS és la 5.0 oposterior.

Virus als fitxers del sistema del disc dur BOOT. Es poden eliminar elsvirus situats als fitxers del sistema del disc transferint un nou sistemades d’un disquet sense infectar amb l'ordre A:\> SYS C:.

Això canviarà la BOOT antiga (infectada) per una de nova(neta), però cal tenir en compte que el disquet haurà de ser delsistema i tenir fitxer SYS.EXE amb la mateixa versió.

Virus als fitxers. Si es disposa de còpies netes dels fitxers infectats espoden esborrar els fitxers i copiar-ne les versions sense infectar. Éspreferible arrencar amb un disquet sense infectar i utilitzar l'ordre A:\>DEL [nom de l'arxiu].

Virus al disquet i no als fitxers. Quan el virus està situat al disquet,però els fitxers no estan infectats, podem eliminar-lo guardanttemporalment els fitxers a un directori del disc dur, i formatantfísicament el disquet a baix nivell amb l'ordre FORMAT A: (amb elparàmetre /U si l'MS-DOS és versió 5.0 o posterior).

Si tot i això el problema persisteix o se'ns han afegit d'altres -no arranca lamàquina...- cal procedir a inicialitzar el disc dur i "començar des de zero".


110 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


3.1.3.2. Utilitats per a la configuració de la memòria i la gestió del disc

La utilitat MEM

Permet conèixer el tipus de memòria de l'ordinador i la seva disposició. Desprésd'utilitzar-la ens presenta per pantalla el següent tipus d'informació:

La utilitat MEMMAKER (MS-DOS 6.x)

Optimitza la memòria movent els manegadors de dispositiu i els programesresidents a la memòria superior. Per iniciar el programa cal escriureC:\>memmaker. El programa comprova el sistema, pregunta si caldrà usarmemòria expandida i si es vol fer l'optimització de manera ràpida opersonalitzada; a continuació, reinicia l'ordinador, modifica els fitxersAUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS i, si cal, el SYSTEM.INI del directoriWindows i torna a reiniciar la màquina, la qual, a partir d'aquest moment, arrancaamb la nova configuració. Durant el procés es pot accedir a l'ajuda prement <F1>.Els fitxers modificats queden enregistrats en el directori C:\SISTEMA amb elmateix nom i l'extensió UMB.

versió MS-DOS 5.0

655360 bytes en total de memòria convencional654336 bytes disponibles per a l'MS-DOS576272 grandària màxima per a un fitxer executable

4194304 bytes en total de memòria estesa contigua 0 bytes disponibles de memòria estesa contigua3080192 bytes disponibles de memòria XMS

L'MS-DOS és resident a l'àrea alta de la memòria (HMA)

versió MS-DOS 6.22Tipo de memoria Total = Usada + LibreConvencional 639K 72K 567KSuperior 0K 0K 0KReservada 0K 0K 0KExtendida (XMS) 3.072K 1.175K 1.897KMemoria total 3.711K 1.247K 2.464K

Total menor 1 MB 639K 72K 567K

Programa ejecutable más extenso 567K (580.336 bytes)Bloque memoria superior más extenso 0K (0 bytes)MS-DOS reside en el área de memoria alta.



Nova configuració de la memòria de l'ordinador de l'exemple anterior desprésd'usar Memmaker:

Cal tenir en compte que per poder emprar aquesta utilitat l'ordinador ha de ser un386 o superior i ha de disposar de memòria estesa i que no s'ha d'emprar mai sis'està executant Windows (consulteu els apartats 3.1.1.2. i 3.1.3.2. sobre laconfiguració de la memòria per a més informació).

En cas que el sistema no funcionés bé després de la seva execució, es pot tornar ala configuració original iniciant-lo novament amb el modificador /undo. ExempleC:\>memmaker /undo

L'ús de SMARTDRIVE

Per tal d'obtenir un millor rendiment de la memòria de l'ordinador es pot habilitaruna memòria caché de disc, que consisteix en utilitzar una àrea de la memòria ques'encarregui de retenir dades llegides del disc.

D'aquesta manera s'aconsegueix un augment de la velocitat d'accés a la informaciódel disc dur, encara que aquest augment dependrà de la quantitat de memòriacaché reservada i del programari que s'utilitzi. El seu ús pot resultar útil quan estreballa amb moltes aplicacions i fitxers (per exemple a l'entorn Windows).

Per configurar part de la memòria RAM en caché de disc s'utilitza el manegadorSMARTDRV.SYS que s'ha de carregar en el moment d'inicialitzar el sistema. Perinstal·lar-lo s'ha d'incloure una línia en el fitxer CONFIG.SYS que ha d'anarsituada obligatòriament en línies posteriors al manegador HIMEM.SYS.

Exemple: DEVICE=C:\SISTEMA\HIMEM.SYSDEVICE=C:\SISTEMA\SMARTDRV.SYS 512

Smartdrive pot usar tant memòria estesa com expandida, però sempre que espugui triar serà convenient usar memòria estesa. La quantitat òptima per a lamemòria caché pot ser tanta com sigui possible fins un màxim de 2 Mb. Enqualsevol cas, instal·lar menys de 256 Kb. no seria útil.

Tipo de memoria Total = Usada + LibreConvencional 640K 30K 610KSuperior 119K 46K 73KReservada 384K 384K 0KExtendida (XMS) 2.953K 1.328K 1.625KMemoria total 4.096K 1.788K 2.308K

Total menor 1 MB 759K 76K 683K

Programa ejecutable más extenso 610K (624.368 bytes)Bloque memoria superior más extenso 49K (50.192 bytes)MS-DOS reside en el área de memoria alta.


112 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


A la línia que instal·la el manegador s'hi pot afegir un modificador amb laquantitat de memòria que es destinarà al caché de disc que ha de ser un númerocomprés entre 256 i 2048 Kb.

Quantitat de memòria òptima per a Smartdrive

Total disponible dememòria estesa

Mida mínima perSmartdrv

Mida màxima perSmartdrv

Fins a 1 Mb. 0 Tota

D'1 a 2 Mb. 256 Kb. 1 Mb.

De 2 a 4 Mb. 512 Kb. 1 Mb.

De 4 a 8 Mb. 1 Mb. 2 Mb.

Més de 8 Mb. 2 Mb. 2 Mb.

Les quantitats anteriors són indicatives. Algunes revistes especialitzadesaconsellen no utilitzar Smartdrive si es disposa de poca memòria (la seva execucióconsumeix 15 Kb. de memòria convencional).

Si hi ha possibilitat, perquè disposem de memòria suficient, es pot instal·lar elmanegador a la memòria superior; llavors la línia a incloure seria, per exemple:

DEVICEHIGH=C:\SISTEMA\SMARTDRV.SYS 2048

No és recomanable utilitzar Smartdrive en equips amb memòria estesa inferior a512 Kb. i en cap cas s'han d'executar programes de compressió del disc dur sis'està utilitzant Smartdrive.

La utilitat SCANDISK: manteniment del disc dur (MS-DOS 6.x)

Adreçada a l'anàlisi i el manteniment de discos. És important efectuar de maneraperiòdica la comprovació del disc dur amb aquesta utilitat per així anar detectant icorregint possibles errades (sectors defectuosos, cadenes perdudes...).

Per iniciar el programa i comprovar la unitat actual, cal escriure l'ordreC:\>scandisk (scandisk a: si es vol examinar el disquet A:).

Si el resultat de la comprovació de la unitat és correcte, no cal fer res, tan solsesperar que s'acabi la seva execució; llavors el programa pregunta si es volrealitzar una exploració de superfície del disc (malgrat que aquest procés és llarg,convé efectuar-lo de tant en tant). En el cas que no es vulgui fer, s'accedeix a sortirdel programa.

Si detecta algun problema es mostrarà un quadre de diàleg amb l'explicació delmateix i el què passarà si s'arregla. La majoria de quadres de diàleg del problematrobat incorporen els botons "Reparar" "No reparar" i "Més dades". Per corregir el



problema cal triar l'opció Reparar. En aquest cas, el programa pregunta si es volcrear un disquet de rescat -cal posar un disc formatat i buit a la unitat A:- el qualpermetria restaurar el disc a l'estat anterior a la reparació, sempre i quan no s'hagiefectuat cap canvi en el disc des que es va reparar. Per desfer la darrera reparacióefectuada caldria tenir el disquet de rescat posat i escriure C:\>scandisk /undo a:

L'aplicació utilitza el fitxer SCANDISK.INI que conté els valors de configuraciósobre el seu funcionament per defecte.

No s'ha d'utilitzar mai Scandisk si hi ha algun programa en execució, com araWindows, ni tampoc emprar-la fent un accés a l'MS-DOS a partir de Windows.

L'MS-DOS 5.0 utilitza el fitxer CHKDSK.EXE per a aquesta tasca.

Utilitat DEFRAG: desfragmentar el disc dur (MS-DOS 6.x)

Adreçada a l'optimització del funcionament del disc dur. Quan es copien o desenfitxers al disc dur, pot ser que no s'enregistrin de manera seguida en la superfíciedel disc; per tant, amb l'ús continuat de l'ordinador els fitxers van quedantfragmentats ja que la seva informació, al ser enregistrada, es va situant en elssuccessius espais buits que troba -pensem que s'hauran anat creant espais buitsdegut a que segurament haurem esborrat fitxers...-. Degut a això, pot arribar unmoment en que la fragmentació del disc sigui tant important que arribi a alentir elfuncionament de l'ordinador, ja que per carregar un sol fitxer ha d'accedir a molteszones del disc. Per això, és important efectuar la tasca de desfragmentació del discdur de manera periòdica.

A continuació es descriu la sintaxi i els principals paràmetres d'aquesta utilitat (persaber la resta de paràmetres s'ha d'emprar l'ajuda: defrag /?)

Sintaxi: DEFRAG [unitat:] [/f] [/sordre] [/b] [/h]

[unitat] La lletra de la unitat de disc a optimitzar./f Optimizació plena del disc especificat./u Desfragmenta fitxers, deixant espai entre ells./s Ordena fitxers en l'ordre especificat:

ordre n Nom (ordre alfabètic) e Extensió (alfabètica)d Data i hora (més recent) s Mida (el més petit)

/h Mou fitxers ocults.

Per realitzar una optimització plena del disc, cal escriure: C:\>defrag c: /f /sn /h

Cal tenir en compte que no s'ha d'emprar mai aquesta utilitat si s'està executantWindows o si hi ha altres programes funcionant. S'han de desactivar els programesresidents que s'executen des dels fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT ireinicialitzar l'ordinador abans de procedir a desfragmentar el disc dur.


114 ___________________________________________________________________________________________________________________________________




IV. Programari educatiu

Programari educatiu

___________________________________________________________________________________________________________________________________ 117Programa d'Informàtica Educativa

4.1. Començar des de zero

Durant el curs escolar 1993/94, el PIE va fer arribar a les escoles dotades demitjans informàtics, el document "Actualització del sistema operatiu MS-DOS, dela instal·lació del Windows i dels altres programes" juntament amb el disquet"Actualització del disc dur. Ref. 49 (10-93)". L'objectiu era substituir la versió3.30 del sistema operatiu per la 5.0, que incorpora millors prestacions i elimina lesparticions del disc que hi havia (un disc C: de 33 Mb. i un disc D: de 7 Mb) peruna sola partició en un únic disc C: de 40 Mb. que la nova versió de sistemaoperatiu ja podia gestionar.

Aquesta actualització, coneguda pel sobrenom "Matador", tal com introdueix eldocument..., va suposar realment "començar des de zero" ja que implicavaesborrar tots i cada un dels ordinadors de l'aula i tornar-los a configurar novament.Una situació en què ens podem tornar a trobar en alguna altra ocasió: pèrdua defitxers importants, virus... L'actuació s'adreçava als següents models d'ordinador:Fujitsu S-200 i S-300, Olivetti PCS 286, Olivetti PCPRO SX16, Zenith 286 i 386i ordinadors genèrics 286 i 386 (si no coincidia amb cap dels models anteriors).

Per això, les seccions que es descriuen a continuació volen ser una guia de lesaccions que caldria prendre en cas que alguna vegada haguéssim de remuntar unordinador que no respon. Per poder fer-ho, hauríem de disposar de l'MS-DOS 5.0,del Windows, del programari del PIE i de qualsevol altre programa que enscalgués instal·lar.

4.1.1. Preparar el disc dur per rebre el sistema operatiu

En el document, abans de realitzar qualsevol acció, es recomana fer una còpiasobre disquet dels fitxers del disc dur que es vulguin conservar.

L'acció de preparar el disc dur, tant si es tracta d'efectuar-ne l'actualització abansdescrita -segurament ja s'haurà realitzat- com si es tracta de remuntar un ordinadorque no respon, es pot fer a partir del disquet d'actualització que n'automatitza elprocés. És important assenyalar però, que si l'ordinador no arrenca, no seràpossible emprar aquest disquet i que caldrà engegar-lo prèviament, emprant undisc de sistema (consulteu l'apartat 4.1.7.).

Cal tenir en compte que quan arrenquem l'aplicació (escrivint PCPIE1 des de launitat A:), sigui quina sigui la fase del procés que es vulgui realitzar, sempre esrepetiran aquests dos passos: el programa intenta detectar el tipus d'ordinador i endemana la confirmació (permetent efectuar una tria si no el troba) i presenta acontinuació un menú amb les diferents fases d'actualització.


118 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Pel primer pas, hem d'arrencar des del disquet d'actualització, triar l'opció "Faseinicial: elimina la partició del disc dur", confirmar que es vol continuar -"...lainformació del disc dur es perdrà..."-, treure el disquet d'actualització i posar el 1r.disquet de l'MS-DOS 5.0, tornar a confirmar que es vol continuar el procés iapagar l'ordinador. En finalitzar aquesta fase, la partició del disc dur ha quedateliminada i s'ha creat la nova.

En el cas de realitzar el procés anterior sense emprar el disquet d'actualització,caldria utilitzar el programa Fdisk (fitxer FDISK.EXE) que permet configurar eldisc dur per tal de poder utilitzar-lo des de l'MS-DOS. En arrencar, escrivintC:\>fdisk, el programa visualitza el següent menú principal:

1. Creació d'una partició del DOS o d'una unitat lògica del DOS.

2. Activació d'una partició.

3. Supressió d'una partició o d'una unitat lògica del DOS.

4. Informació sobre la partició.

En el nostre cas, abans de crear la nova partició del disc dur per habilitar-ne unade sola que ocupi el disc sencer, cal eliminar la/les que hi pugui haver. Per tant,s'ha de començar triant l'opció 3. Supressió d'una partició o d'una unitat lògicadel DOS per eliminar la partició primària (C:), i també l'estesa (D:) en cas queexistís. Cal tenir en compte que sempre que es vulguin fer canvis en una particiója existent (per canviar-ne la grandària...), cal eliminar primer la que hi ha.

A continuació, cal triar l'opció 1. Creació d'una partició del DOS o d'una unitatlògica del DOS des del menú principal i, seguidament, triar l'opció Creació d'unapartició primària del DOS del nou menú que apareix i confirmar que es vol"...utilitzar la grandària màxima..." prement s. En aquest punt queda creada lanova partició del disc dur, llavors el programa informa que l'ordinador esreinicialitzarà i demana que s'introdueixi el 1r. disc de l'MS-DOS a la unitat A:

Una vegada reiniciat l'ordinador, el sistema detecta la partició creada al disc dur iindica que aquest s'ha de formatar. Durant aquest procés de format es transferiranels fitxers de sistema al disc dur abans de començar a instal·lar l'MS-DOS.

4.1.2. Instal·lar l'MS-DOS 5.0

Una vegada acabat el formatatge del disc dur, el programa d'instal·lació detecta laconfiguració de l'ordinador. Llavors cal procedir a efectuar manualment algunscanvis a fi d'obtenir una configuració adient: canviar el PAÍS (triant Estats Unitsper carregar la pàgina de codis 437), canviar el nom del directori on s'instal·laranels fitxers del sistema operatiu (indicar C:\SISTEMA en lloc de C:\DOS queapareix per defecte) i triar l'opció "Assignar tot l'espai lliure del disc dur per al'MS-DOS".

Començar des de zero


A continuació, el programa instal·lador comença la còpia dels fitxers del'MS-DOS demanant el canvi de disquet quan és necessari. Acabat aquest procés,l'ordinador es reinicialitza de nou i arrenca correctament des del disc dur (caltreure el disquet de la unitat A:).

Seguidament i per tal d'acabar de configurar correctament la instal·lació, calefectuar, des del disquet d'actualització, la "Fase posterior a la instal·lació del'MS-DOS". En aquesta fase, el programa realitza les accions següents:

Esborra del disc dur, sempre que confirmem l'acció, un seguitde fitxers de l'MS-DOS que gairebé mai són necessaris.

Copia els fitxers AUTOEXEC.BAT i CONFIG.SYS adequatsa cada ordinador.

Copia els fitxers TECLACAT i el VIDEOCAT al directoriC:\SISTEMA.

Canvia el nom del fitxer FORMAT.COM.

Substitueix els manegadors de memòria HIMEM.SYS,EMM386.EXE, RAMDRIVE.SYS i SMARTDRV.EXE del'MS-DOS 5.0 pels mateixos fitxers del Windows 3.1 ja quesón d'una versió posterior.

Crea el directori C:\EINES, copiant-hi les següents utilitats:MPCX.EXE, SALVACFG.BAT, RESTAURA.BAT iNOHIES.EXE. També hi copia els fitxers SCAN.EXE,CLEAN.EXE I MCAFEE.MSG corresponents a una versióantiga d'antivirus i que poden ser esborrats, ja que disposemd'una versió renovada i diferent (consulteu l'apartat 3.1.3.).

Crea, en el directori C:\SISTEMA, tres subdirectoris per a lescòpies de seguretat dels fitxers importants de l'ordinador: aldirectori \COPIA.SEG\BATS els fitxers *.BAT, al directori\COPIA.SEG\SISTEMA els fitxers AUTOEXEC.BAT iCONFIG.SYS i al directori \COPIA.SEG\WINDOWS tots elsfitxers *.GRP i *.INI.

Crea el directori C:\BATS i la nova estructura del Sèsam peraccedir al programari (l'estructura de directoris es va formanta partir de la instal·lació dels programes).

Executa el fitxer SALVACFG.BAT per desar la configuraciócreada.

Acabada aquesta fase, l'ordinador queda configurat per treballar amb l'MS-DOS inomés cal reiniciar-lo perquè aquests darrers canvis siguin operatius. Si no s'hainstal·lat l'MS-DOS 5.0, algunes de les accions anteriors caldrà que es facinmanualment ja que el disquet d'actualització no funciona amb altres versions desistema operatiu.


120 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


4.1.3. Canviar la versió de l'MS-DOS

L'actuació descrita a l'apartat Començar des de zero fa referència al cas que fosnecessari reinstal·lar de nou el sistema operatiu en un ordinador que no funciona,ja que el procés l'actualització de l'ordinador en el qual es va substituir la versió3.30 de l'MS-DOS per a la versió 5.0 segurament ja es va realitzar en el seumoment.

Les accions que es descriuen a continuació detallen la instal·lació de la versió 6.xde l'MS-DOS en ordinadors que ja tenen instal·lada la versió 5.0:

Canviar els atributs dels dos fitxers ocults de sistema per po-der esborrar-los. Cal escriure: C:\>attrib -h -s -r c:\io.sys iC\>attrib -h -s -r c:\msdos.sys.

Esborrar els fitxers de sistema IO.SYS, MSDOS.SYS iCOMMAND.COM.

Posar el 1r disquet de l'MS-DOS 6.22 a la unitat A: i reiniciarl'ordinador.

Canviar el teclat d'Espanya, detectat automàticament, pel delsEstats Units i escriure C:\SISTEMA com el directori on escopiaran els fitxers de sistema operatiu en lloc de C:\DOSque apareix per defecte. Una vegada fets els canvis el progra-ma instal·lador inicia la còpia dels fitxers demanant elsdisquets.

El programa instal·lador còpia els fitxers AUTOEXEC.BAT iCONFIG.SYS corresponents a la nova versió i renombra elsantics amb el nom CONFIG.OLD i AUTOEXEC.OLD. Perpoder utilitzar aquests fitxers antics (els nous són molt estàn-dard) cal copiar-los: C:\> copy autoexec.old autoexec.bat iC:\>copy config.old config.sys i reinicialitzar l'ordinador.

Esborrar del directori \SISTEMA el fitxer #FORMAT.COMde la versió anterior que no s'ha eliminat durant la instal·lació.Per motius de seguretat es pot renombrar el fitxer actual:C:\SISTEMA>ren format.com #format.com

Una vegada instal·lada la nova versió de MS-DOS, es pot optimitzar el rendimentde l'ordinador realitzant les següents accions: primer, efectuar una comprovaciódel disc dur amb SCANDISK, després, desfragmentar el disc dur amb DEFRAG iper acabar, optimitzar la memòria amb MEMMAKER (abans d'efectuar aquestaacció, s'ha d'editar l'AUTOEXEC.BAT i inhabilitar la líniaC:\SISTEMA\ITERA.BAT escrivint la paraula REM a l'inici de la línia ireinicialitzar l'ordinador).



Per poder utilitzar el disquet d'actualització, en cas que s'hagués d'instal·lar unordinador, s'hauria d'emprar la versió 5.0 ja que sinó, no és possible utilitzaralgunes de les fases d'actualització. Llavors, una vegada acabat el procés, es podriaefectuar el canvi de versió de l'MS-DOS tal i com s'ha descrit anteriorment.

4.1.4. Instal·lació del Windows 3.1 o 3.11

La instal·lació del Windows s'ha de fer, necessàriament, després de la instal·lacióde l'MS-DOS i és convenient fer-la abans d'instal·lar el programari educatiu(encara que no necessari). En el cas de disposar d'ordinadors amb menys de 2 Mb.de memòria, podria ser convenient no instal·lar el Windows i procedir a la fasesegüent per instal·lar el programari educatiu.

Per iniciar el procés d'instal·lació, s'ha de posar el 1r. disquet del Windows a launitat A: i escriure A:\>instal. El Windows informa en cada pantalla que apareixde les accions que es realitzaran i indica, a la zona inferior de la pantalla, les teclesque es poden usar. A partir d'un cert moment del procés, es podrà emprar el ratolí.

Durant la instal·lació, si es segueixen les indicacions del document d'actualització,cal efectuar les següents accions:

Triar la "Instal·lació personalitzada".

Confirmar el directori C:\WINDOWS per a la instal·laraciódel programa.

Confirmar o modificar la configuració detectada: el tipus demonitor, ratolí, teclat... (només en alguns modelsd'ordinador).

Personalitzar el Windows: posar el nom de l'escola...

Indicar els components del Windows que es volen instal·lar:impressores, accessoris...

Configurar la memòria virtual (només en els ordinadors 286 osuperiors amb més de 2 Mb. de memòria RAM).

Indicar que no volem que el programa modifiqui els fitxersCONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT -activant l'opció "fer lesmodificacions més endavant"- i triar "no desar" quan preguntisi es volen desar aquests fitxers.

Instal·lar les impressores. Al document es detalla la instal·la-ció de les impressores Fujitsu DL 1100 -negre i color- i la HPDeskjet que necessita els disquets que van amb la impressora.

"Ometre" el Tutorial, que és un programa-guia per a un pri-mer contacte amb el Windows.


122 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Tornar a l'MS-DOS.

Una vegada acabat el procés, cal efectuar la "Fase posterior a la instal·lació delWindows" del disquet d'actualització. El programa modifica l'estructura dedirectoris creada a la fase anterior afegint els directoris del programari educatiu,on hi copia les icones de cada programa -no el programa-, actualitza els fitxersCONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT, copia els grups de programes que incorporenel programari educatiu i realitza automàticament una nova còpia de seguretat(SALVACFG.BAT) dels fitxers importants.

Finalitzada aquesta fase, s'ha de reinicialitzar novament l'ordinador perquè esreconeguin els canvis efectuats i, a partir d'ara, el Windows ja incorporarà el nougrup de programes "Aplicacions PIE" creat, amb les icones corresponents.

4.1.5. Estructura i funcionament PIE

4.1.5.1. Estructura d'arbre: directoris importants

La "Fase posterior a la instal·lació de l'MS-DOS" del disquetd'actualització crea una estructura de directoris mínima lligadaa les opcions que es configuren automàticament, com són: lainstal·lació del programari educatiu a través d'un programainstal·lador i l'execució de programes a través de fitxers *.BATque estan preparats per als directoris creats. El Sèsam ja incloules opcions dels diferents programes que es poden instal·lar.

La majoria dels programes educatius s'instal·len a partir del'OTILI, que és una aplicació dissenyada per facilitar la tascad'instal·lació i que proposa per defecte l'estructura de directorisde la columna de l'esquerra. Aquesta aplicació va lligada alprograma PIE que es vol instal·lar a través del fitxer instal.exe.Cal tenir en compte que si durant la instal·lació es trien opcionsdiferents, l'estructura no serà exactament igual.

Es pot visualitzar aquesta estructura de directoris amb formad'arbre a través de l'ordre TREE en acabar d'instal·lar elprogramari. En aquesta estructura no apareixen els directorisque corresponguin a aplicacions relacionades amb perifèricsespecífics (tauleta, mòdem, targeta de so, CD-ROM, escànner)i que només afectaran a l'ordinador on s'hagin instal·lat.

També, si no s'instal·len tots els programes perquè no es fan servir, es podeneliminar les opcions corresponents del Sèsam.

\ADHOC

\BATS

\CLIC

\ACT

\DPAINT

\EINES

\ELECTRA

\FW3

\GEOGRAF

\EUROPA

\PCGLOBE

\LLENGÜES

\LEXICON

\MATEMATI

\CABRI

\EXPERT

\REPGRAF

\TRIANGLE

\MUSIC

\QUADERN

\SISTEMA

\TEMP

\USUARI

\WINDOWS

\WLOGO



4.1.5.2. Altres fitxers importants

A banda dels fitxers bàsics de configuració referenciats a l'apartat 3.1.1.3., caltenir instal·lats, al disc dur, altres fitxers que en un moment o altre serannecessaris per a l'execució de programes o bé els utilitzarem de manera quotidianasempre que treballem a l'ordinador (com és el cas dels caràcters catalans).

1) Els fitxers TECLACAT.COM i VIDEOCAT.COM

Què són?

Són dos programes desenvolupats pel PIE que faciliten l'ús i accés als caràcterscatalans accentuats amb ordinadors compatibles PC.

El fitxer VIDEOCAT.COM és un programa resident que un cop instal·latredefineix els caràcters de la pàgina de codis 437 (la pàgina estàndard) en targetesgràfiques de vídeo CGA i VGA per tal que hi hagi tots els caràcters catalans(majúscules accentuades).

El fitxer TECLACAT.COM permet obtenir des del teclat els caràcters catalans.Cal tenir en compte que es tracta d'un complement del manegador del teclatKEYB.COM, no d'un substitut; per la qual cosa són necessaris tots dos.

On han d'estar situats?

Per al seu ús, ambdós fitxers s'han de trobar en el directori C:\SISTEMA i, perquèsiguin operatius han de ser executats durant el procés d'inicialització del'ordinador incloent-los en el fitxer AUTOEXEC.BAT:

C:\SISTEMA\KEYB SP,437,C:\SISTEMA\KEYBOARD.SYS

C:\SISTEMA\TECLACAT

C:\SISTEMA\VIDEOCAT

2. El fitxer XLATPIE.BIN

Què és?

És un fitxer que proporciona els caràcters catalans per a l'entorn Windows.

Per aconseguir una bona importació a una aplicació Windows de documentsescrits amb aplicacions MS-DOS (com ara el Framework) teclejats amb elTECLACAT, és necessari el fitxer XLATPIE.BIN preparat pel PIE, el qualrealitza la conversió de caràcters ASCII de l'MS-DOS a caràcters ANSI delWindows.

On ha d'estar situat?


124 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


Perquè aquest fitxer sigui operatiu, cal afegir a la secció [keyboard] del fitxerSYSTEM.INI del directori C:\WINDOWS, la línia següent:

[keyboard]

OEMANSI.BIN=XLATPIE.BIN

El fitxer XLATPIE.BIN s'ha de copiar al directori C:\WINDOWS\SYSTEM i estroba al disquet lliurat a la primera sessió del SATI del curs 96/97 (Ref. 1-96/97).Consulteu La revista del SATI d'aquesta sessió per a més informació.

3. Els fitxers de la Tauleta sensible

Què són?

Si es treballen aplicacions desenvolupades per a la Tauleta sensible, és necessaritenir copiats a l'ordinador els fitxers encarregats de gestionar-la. Aquests fitxerssón diferents segons l'entorn on es treballi:

Entorn MS-DOS: el fitxer ITST.EXE (versió 4.4B).

Entorn Windows: els fitxers TSWIN.EXE, TSWIN.INI, VBRUN300.DLL iTSWIN.DLL.


El fitxer de l'MS-DOS ha d'estar al directori C:\SISTEMA.

Pel que fa als fitxers de Windows, els dos primers han d'estar situats al directoriC:\TAULETA\TSWIN i els altres dos al directori C:\WINDOWS\SYSTEM. Val adir que quan s'instal·len aplicacions de la tauleta en qualsevol d'aquests entorns, elprograma instal·lador n'efectua la còpia al corresponent directori.

4. Altres fitxers d'utilitats

Què són?

Tal i com s'ha comentat anteriorment, durant la "Fase posterior a la instal·lació del'MS-DOS" del procés d'actualització, es copien a l'ordinador unes utilitats quepoden ser emprades en més d'una ocasió:

El fitxer MPCX.EXE que permet visualitzar per pantalla fitxers gràfics PCX. Perexemple, per poder veure un dibuix d'aquest tipus que estigui en un disquet caldriaescriure: C:\>mpcx a:casa.pcx

Els fitxers SALVACFG.BAT i RESTAURA.BAT que s'encarreguen de guardar ide restaurar la configuració actual de l'ordinador (és important utilitzar-los cadavegada que s'efectuin canvis en l'ordinador).




El fitxer MPCX.EXE ha d'estar situat al directori \EINES i els dos fitxers BAT aldirectori \BATS

4.1.5.3. El Sèsam: un sistema de menús

El programa Sèsam és un gestor d'aplicacions que facilita, mitjançant un sistemade menús, l'accés als programes MS-DOS que hi ha instal·lats al disc dur. Lacreació, la modificació i el manteniment dels menús del Sèsam són operacionssenzilles i accessibles on només cal conèixer el funcionament dels fitxers .BAT.

Modes de funcionament del Sèsam

a) Mode d'usuari, on es pot realitzar la selecció de les opcions presentades detres maneres diferents: amb les tecles del cursor i el RETORN, prementdirectament la lletra destacada en color o amb el ratolí. Aquest és el mode méshabitual de treball.

b) Mode de manteniment, que permet afegir, eliminar i modificar les diversesopcions dels menús. En aquest mode només hi ha de tenir accés la persona opersones que fan el manteniment.

El programa el componen tresfitxers que es troben al directoriC:\SISTEMA:

SESAM.EXE que és la pròpiaaplicació.

M0.MEN que conté l'estructura delsmenús que s'han creat.

ITERA.BAT que arrencal'aplicació.

El mode de manteniment ens presenta quatre possibles opcions: Eliminar, Afegir,Modificar i Editar *.BAT.

Per accedir-hi, primer cal situar el cursor a l'opció del Sèsam sobre la qualvulguem actuar, prémer la combinació de tecles CTRL+F1 i teclejar PIE quanens demani la paraula de pas. Les tasques que realitzen aquestes quatre opcionssón:

"Eliminar" i "Afegir" que actuen sobre opcions dels menús,separadors i submenús. Cal tenir en compte que eliminar unaopció del menú no suposa esborrar el programa ni el fitxerBAT associat del disc dur, i que per poder eliminar un sub-menú primer s'han d'esborrar les opcions que contingui.


126 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


"Modificar" que permet canviar el Títol d'un menú o subme-nú, el contingut de l'Ajuda o el Nom del fitxer BAT associat.

"Editar *.BAT" que permet canviar el contingut del fitxer.BAT associat.

Al triar l'opció "Sistema operatiu", el Sèsam queda inactiu; per posar-lo de nou enfuncionament s'ha d'escriure C:\>itera. Si es vol que el Sèsam s'executiautomàticament en inicialitzar l'ordinador, cal incloure, a la darrera línia del fitxerAUTOEXEC.BAT l'ordre ITERA.

Per aconseguir la mateixa estructura dels menús del Sèsam en tots els ordinadorsde l'escola, només cal configurar el menú d'un dels ordinadors i després copiar a laresta el fitxer M0.MEN acabat de modificar i que conté l'estructura de menús. Caltenir en compte però que a la resta d'ordinadors hi ha d'haver els programes i elsfitxers *.BAT que s'indiquen al menú, o sigui, la mateixa estructura de directorisde l'ordinador que s'ha agafat com a mostra.

Consulteu el manual del Sèsam que el PIE ha tramès a les escoles formant part delprogramari educatiu per accedir de manera detallada i exhaustiva a la informaciósobre el seu funcionament.

4.1.6. Creació i edició de fitxers BAT

Treballant amb l'MS-DOS, sovint cal escriure les mateixes seqüències d'ordres perefectuar una determinada tasca. Per exemple, per arrencar un programa, calaccedir al directori on es troba i a continuació escriure el nom del fitxerexecutable. Aquestes accions s'hauran de fer cada vegada que s'hi vulgui tornar atreballar.

L'MS-DOS permet emmagatzemar una sèrie d'ordres en un fitxer de manera queen lloc d'haver d'escriure-les una a una, només caldrà escriure el nom del fitxerque les conté perquè s'executin amb el mateix resultat que si s'haguessin escritdirectament des del teclat.

Un fitxer BAT doncs, és un fitxer del text sense format on hi ha una o més ordresde l'MS-DOS que efectuen una determinada tasca. A l'estructura de directoris del'escola, els fitxers d'aquestes característiques es troben en el directori C:\BATS.

Com a exemple, detallem el contingut del fitxer WLOGO.BAT que arrenca elprograma Win Logo:

@echo off fa que no apareguin per pantalla els missatges del que fa l'MS-DOS

cls s'esborra la pantalla

c: canvia a la unitat c: cas d'estar en una altra unitat

cd\wlogo canvia al directori del programa

wlogo crida al fitxer executable WLOGO.EXE (no cal posar l'extensió)



cd\ retorna a l'arrel C: quan se surt del programa

Per crear i/o editar un fitxer BAT podem utilitzar qualsevol processador de textosque permeti desar els fitxers en format de text (ASCII). A continuació uscomentem diferents maneres d'editar aquests fitxers:

a) Des del sistema operatiu

El més pràctic és utilitzar la utilitat EDIT.COM que incorpora el propi MS-DOS:és un senzill editor de textos que es pot gestionar des dels menús emprant el ratolí.

Per crear un fitxer BAT no existent, cal escriure C:\>edit nomfitxer.bat, incloureel contingut i desar-lo al directori C:\BATS. Si el que es vol fer és modificar unfitxer ja existent (p.ex: el WLOGO.BAT), caldria situar-se en el directoriC:\BATS i escriure C:\BATS>edit wlogo.bat, fer les modificacions i desar-lo.També es podria editar directament des de l'arrel C: escrivint C:\>editc:\bats\wlogo.bat

La utilitat EDIT.COM necessita per funcionar correctamentque hi hagi en el mateix directori el fitxer QBASIC.EXE

b) Des de l'entorn Windows

Disposem de diferents opcions:

Utilitzar la Llibreta (grup Accessoris). Una vegada engegadal'aplicació, escriure el contingut del fitxer i desar-lo, indicantl'extensió .BAT (per defecte hi posa .TXT) i el directoriC:\BATS.

Utilitzar el Write (grup Accessoris) o l'Ami Pro. Una vegadaengegada qualsevol de les dues aplicacions, escriure el con-tingut del fitxer i desar-lo indicant que ha de ser amb formatTXT o ASCII, posant l'extensió .BAT (per defecte hi posen.TXT) i referenciant el directori C:\BATS.

c) Des del Sèsam

Una vegada situats sobre l'opció del menú de la qual es vol modificar el fitxerBAT associat, entrar en el mode de manteniment i agafar l'opció "Editar *.BAT".Fer els canvis que calguin i enregistrar-los prement la tecla F10.

4.1.7. Creació d'un disc de sistema o d'arrencada

Un disc de sistema és un disquet que ens permet arrencar l'ordinador quan elprocés d'engegada normal falla per alguna causa: s'ha esborrat o malmès algunfitxer important per arrencar, hi ha problemes de configuració... o, sobretot, quanhem detectat la presència d'un virus i el volem eliminar. El disc de sistema conté


128 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


tres fitxers imprescindibles: l'IO.SYS, l'MS-DOS.SYS i el COMMAND.COM (elsdos primers són ocults i només els podrem veure si fem un dir /a).

La creació un disc de sistema es pot fer de dues maneres:

formatar un disquet afegint a l'ordre el modificador /s:C:\>format a: /s

emprant l'ordre sys, si es tracta d'un disquet ja formatat:C:\>sys a:

Amb el procés de transferir el sistema aconseguiríem arrencar la màquina, peròper a obtenir un millor control sobre la mateixa, caldria copiar en el disquet desistema els següents fitxers:

CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT (més senzills que els deldisc dur)

KEYB.COM i KEYBOARD.SYS (manegadors del teclat)

MOUSE.COM i/o MOUSE.SYS (manegadors del ratolí)

HYMEM.SYS (manegador de memòria)

COUNTRY.SYS (manegador pel codi de país)

Els fitxers antivirus de la darrera versió actualitzada.

Exemple del contingut dels fitxers CONFIG.SYS i AUTOEXEC.BAT en un discde sistema:

CONFIG.SYS AUTOEXEC.BAT

FILES=30 PROMPT $P$G

BUFFERS=30 PATH C:\SISTEMA;C:\EINES;C:\BATS

DEVICE=HYMEM.SYS KEYB SP,437,KEYBOARD.SYS

DEVICE=MOUSE.SYS

COUNTRY=034,437,COUNTRY.SYS

Per iniciar el procés de detecció o eliminació de virus caldria executar el fitxerantivirus una vegada reiniciat l'ordinador amb el disc de sistema. Si es volgués ferde manera automàtica, es podria incloure al fitxer AUTOEXEC.BAT una línia quearranqui l'antivirus.

4.1.8. Còpies de seguretat

En la tasca de manteniment de l'aula d'ordinadors sempre és millor realitzaraccions preventives que no pas curatives. Per tant, com a primer pas, ésconvenient disposar d'una còpia general dels fitxers de dades que hi pugui haver al'ordinador. Respecte el programari comercial (Framework, DPaint...) és importantdisposar d'una còpia en bon estat de cadascun per poder-los reposar quan sigui



necessari. Pel que fa al programari educatiu que hi hagi instal·lat, pot ser necessaritenir-ne còpia en el cas de no disposar de lector de CD-ROM i, per tant, no podertenir accés a aquest programari recollit en el Sinera.

També, pel que fa al manteniment del maquinari de l'aula i per evitar haver derepetir el mateix procés d'instal·lació en tots els ordinadors, el sistema a seguirconsisteix en triar-ne un com a model i realitzar-hi les instal·lacions iconfiguracions necessàries, de manera que contingui tot el programari i les dadesque calgui utilitzar. Una vegada enllestit, es pot copiar el seu contingut a disquets(o a través de xarxa, cas de disposar-ne) i traspassar-lo a la resta d'ordinadors,aconseguint així que tots tinguin una estructura el més semblant possible.

Les accions per a l'obtenció de còpies de seguretat poden ser variades i depenendel tipus de còpia que calgui realitzar en cada moment.

4.1.8.1. Compressió de fitxers. Ús del WinZip

El WinZip és una utilitat que permet comprimir fitxers reduint-ne la sevagrandària. Podríem dir, per il·lustrar el seu funcionament, que treballa ambuns paquets -nomfitxer.zip- que contenen una sèrie de fitxers comprimits-sam, txt, bmp, htm...-.

Per tant, l'ús d'aquesta utilitat, que funciona a l'entorn Windows, esdevé una einaideal per guardar la informació quan calgui realitzar còpies de seguretat i alliberarespai del disc dur, transportar fitxers en un disquet, enviar-los per Internet...

A continuació es descriuen les accions per comprimir i descomprimir fitxers, jaque són les més usuals quan s'utilitza l'aplicació.

Comprimir fitxers

Per generar un fitxer zip cal efectuar els següents passos:

1. Clicar sobre el botó "New".

2. Escriure el nom del fitxer zip a crear (sense extensió) dins de "Archive name"de la finestra de diàleg, indicar el directori on serà creat i confirmar l'acció.

3. Buscar, a la nova finestra de diàleg que apareix, el directori on hi ha els fitxers acomprimir, seleccionar-los i confirmar l'acció clicant sobre el botó "Add".

Per comprimir tots els fitxers clicar directament sobre "Add".

Per fer-ne una selecció, s'ha d'indicar primer quins fitxerssón: Ctrl+Clic, fitxers alterns; Shift+Clic, fitxers seguits


130 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


A l'exemple inferior que mostra la pantalla principal de l'aplicació, s'ha generat elfitxer CURS.ZIP de 175 Kb. que conté 5 fitxers comprimits que ocupen 1.195 Kb.i on s'especifica el seu nom, la data, l'hora, la grandària original, el grau decompressió i la grandària de cada fitxer comprimit.

Descomprimir fitxers

Per efectuar la descompressió de fitxers, cal realitzar els següents passos:

1. Clicar sobre el botó "Open" per carregar el fitxer zip.

2. Clicar sobre el botó "Extract" i indicar, a la finestra de diàleg que apareix, eldirectori on han de ser copiats els fitxers que es volen descomprimir.

Altres utilitats

El botó "Add": permet afegir nous fitxers comprimits als que ja conté el fitxer zip.

El botó "View": permet veure un fitxer sense descompactar-lo.

El botó "Check Out": permet diagnosticar la integritat d'un fitxer compactat.

Detectar virus en fitxers comprimits (menú Actions).

Transformar en EXE un fitxer comprimit perquè es descompacti automàticament(menú Actions).

El WinZip pot visualitzar el contingut de fitxers comprimits en altres formats. Perdescompactar-los caldrà disposar del descompactador adequat (LHA, ARJ) que espodrà activar des del mateix programa un cop estigui correctament configurat.



4.1.8.2. Tipus de còpies de seguretat (MS-DOS)

Fer còpies de les dades dels usuaris (professors o alumnes)

És convenient seguir el criteri general de fer servir disquets personals i noenregistrar al disc dur. En aquest cas, per obtenir la còpia de seguretat delsdisquets s'ha d'utilitzar l'ordre DISKCOPY (consulteu l'apartat 3.1.2.2.).

Fer còpies del contingut d'un disc dur o de directoris (MS-DOS 5.0)

S'han d'emprar les ordres BACKUP i RESTORE. Abans d'utilitzar-les però, caltenir present que tant l'ordinador d'on se'n treu còpia com l'ordinador que l'hauràde rebre han de tenir la mateixa versió de sistema operatiu, ja que, si no és així, lesordres no són compatibles. La solució per arreglar aquest problema, cas que ens hitrobem, consisteix en crear un disc de sistema, copiar-hi els fitxersBACKUP.COM i RESTORE.COM de l'ordinador del qual en traurem còpia irealitzar tot el procés arrencant des del disquet de sistema.

Per iniciar la còpia de seguretat s'ha d'utilitzar l'ordre BACKUP i tenir a punt unnombre de disquets suficient per enregistrar la informació. És important etiquetar inumerar els disquets generats durant la còpia de seguretat ja que, quan s'omple undisc, el programa en demana un altre. També podem saber el número del disquetfent un DIR. Cal tenir en compte que aquesta ordre no realitza la còpia deseguretat dels fitxers de sistema.

BACKUP: Realitza còpies d'un o més d'un fitxer d'un disc a un altre.

Sintaxi: BACKUP origen: destí: [/s] [/f]

/s per fer còpia de seguretat del contingut de tots els subdirectoris.

/f formata el disc on es vol desar la còpia de seguretat.

Exemples:

backup c: a: /s realitza la còpia de seguretat de tot el disc dur.

backup c: a: /s /f el mateix que l'anterior i formata els disquets.

backup c:\amipro\docs\*.* a: /s còpia els fitxers i directoris de c:\amipro\docs.

backup c:\dpaint\imatges\*.pcx a: realitza només la còpia dels fitxers *.PCX

Per iniciar la restauració de les còpies de seguretat s'ha d'utilitzar l'ordreRESTORE i anar introduint els disquets en el mateix ordre en què es van generar.


132 ___________________________________________________________________________________________________________________________________


RESTORE: Restaura els fitxers dels quals se n'havien fet còpia de seguretat ambBACKUP.

Sintaxi: RESTORE origen: destí: [/s]

/s restaura tots els subdirectoris.

Exemples:

restore a: c: /s restaura tot el disc dur.

restore a: c:\amipro\docs\*.* /s restaura els fitxers i directoris a c:\amipro\docs.

restore a: c:\dpaint\imatges\*.pcx restaura els fitxers *.PCX al directori indicat.

Fer còpies de fitxers i/o de directoris

Si es tracta de pocs fitxers, el més usual és emprar l'ordre COPY i, en el cas dedirectoris i fitxers alhora, es pot emprar l'ordre XCOPY (consulteu l'apartat 3.2.1).



4.2. Instal·lar i desinstal·lar programes

4.2.1. Programari general

Aconseguir que l'aula d'ordinadors sigui operativa i cobreixi la majoria de lesnecessitats de l'escola suposa realitzar, per part de la persona responsable de lainformàtica del centre, una tasca continuada de manteniment, com ara lainstal·lació o desintal·lació de programes. Consulteu l'apartat La coordinació de lainformàtica als centres de Primària.

Instal·lar un programa al disc dur vol dir copiar tots els fitxers necessaris per alseu funcionament des del disquet (o disquets) al disc dur i, posteriorment, efectuarla configuració del programa per tal que pugui desenvolupar la totalitat de lesseves funcions.

El procés d'instal·lació d'un programa al disc dur pot presentar diferents variants,depenent de si el propi programa preveu la seva instal·lació automàtica o no.

4.2.1.1. Programes que no incorporen un instal·lador propi

En la majoria d'aquests programes s'ha de fer la instal·lació des de l'MS-DOS. Enaquest cas, en el manual que acompanya el programa, s'acostuma a donarinstruccions sobre què cal fer per instal·lar-lo al disc dur.

De manera general, però, es podrien definir unes accions gairebé comuns en lamajoria dels casos:

Crear un directori on instal·lar el programa: C:\>md nomdir

Copiar els fitxers del disquet al directori creat: C:\>xcopya:\*.* c:\nomdir /s /e, repetint el procés per a cada un delsdisquets del programa.

Configurar el programa: si s'han d'emprar alguns dels recur-sos dels perifèrics, caldrà indicar al programa els manegadorsque són necessaris (tipus de pantalla, la impressora, la memò-ria RAM disponible, la targeta de so...). Des de l'MS-DOS,aquestes adaptacions s'han de realitzar una vegada per a cadaprograma; en canvi, a l'entorn Windows només s'ha de ferl'adaptació una vegada (quan s'instal·la el Windows), ja quetots els programes que funcionen en aquest entorn utilitzenels perifèrics que hi ha definits.

Crear en el directori C:\BATS un fitxer BAT que executi elprograma de manera automàtica.

Afegir una nova opció al sistema de menús del Sèsam.


____________________________________________________________________________________________________________________________________


4.2.1.2. Programes que incorporen el seu propi instal·lador

a) Programes comercials

La majoria dels programes comercials disposen d'un instal·lador que s'encarregade copiar-los del disquet al disc dur. Per regla general el seu nom acostuma a serINSTAL, INSTALL, INSTALA o SETUP. Alguns programes tenen tots els seusfitxers compactats al disquet i necessiten ser descompactats durant la instal·lacióper funcionar correctament. En alguns cal efectuar la seva configuració mentres'instal·len. D'altres incorporen un comptador d'instal·lacions i només es podraninstal·lar un nombre limitat de vegades... Per tant, si el programa duu el seu propiinstal·lador, en cap cas s'ha d'efectuar la còpia directa al disc dur.

Normalment, el programa va acompanyat d'un manual d'ús amb instruccions sobreel procés d'instal·lació; també hi acostuma a haver el disquet d'instal·lació, unfitxer (tipus LLEGIUME, LEAME, README) amb aquesta informació.

És un bon costum llegir bé les indicacions i les característiques del maquinari quenecessita per garantir-ne la seva correcta instal·lació i funcionament (també en elsprogrames que no disposen d'un instal·lador propi), ja que podria succeir que esdesmaneguessin les configuracions existents: pantalla, impressora...

b) Programari PIE i la seva localització [abans de les dotacions]

Els programes educatius distribuïts pel PIE incorporen els seus propis instal·ladorsque varien segons l'entorn des d'on es faci la instal·lació. Des del CD-ROM Sinerael procés d'instal·lació pot ser diferent en funció del tipus de programa: consulteula Revista del SATI 1-96/97 o el punt b) de l'apartat 4.2.2.2. d'aquest document.

a) Entorn MS-DOS

L'instal·lador s'anomena OTILI (Organitzador Total d'Instal·lacions al Lloc Idoni).En arrencar-lo, i després d'una pantalla de presentació apareix un menú amb lessegüents opcions:

Instal·lar el programa: inicia la instal·lació, suggerint el nomdel directori on es copiarà el programa, el qual pot canviar-sedirectament escrivint-ne un de nou o prement F2 per efectuaruna recerca a través de l'arbre de directoris del disc dur. Unavegada confirmat el directori s'inicia la còpia de fitxers al discdur. Una nova pantalla ens informa que es crearà un fitxerBAT per a l'execució de l'aplicació i demana la confirmaciódel directori C:\BATS com el lloc on es copiarà, informantposteriorment del seu nom per facilitar així la creació d'unanova opció en el Sèsam (consulteu l'apartat 4.1.5.3.). Acabadala instal·lació, el programa retorna al sistema operatiu.

Desinstal·lar el programa: una vegada l'instal·lador ha trobatel programa, demana confirmació per esborrar-lo del disc dur.

Instal·lar i desenstal·lar programes

__________________________________________________________________________________________________________________________________ 135Programa d'informàtica Educativa

Si es confirma l'acció s'elimina el directori i el fitxer BATcreats durant la instal·lació. Acabat el procés, el programa re-torna al sistema operatiu. D'aquesta manera, a través del propidisc d'instal·lació, podem esborrar els programes educatiusdel disc dur.

Sortir al sistema operatiu: surts del programa instal·lador sen-se efectuar cap acció.

En tot moment l'OTILI mostra a la línia d'estat (part inferior de la pantalla) lestecles que podem utilitzar en cada cas.

b) Entorn Windows

Darrerament, els programes educatius lliurats incorporen l'instal·lador WISE, elqual efectua la instal·lació des d'aquest entorn tant si es tracta de programes quetreballen des de l'MS-DOS com de programes que treballen des del Windows,com ara el disquet amb les activitats de "La caputxeta vermella" per a la tauletasensible, el Deluxe Paint i el Clic (Sati. Ref: 2-96/97).

El programari educatiu no comercial de què disposa el PIE està recollit en elCD-ROM Sinera distribuït a les escoles. També, en cas de disposar de mòdem id'alta d'usuari a la XTEC (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya) per partd'algun/a mestre/a del centre, s'hi pot accedir a través de la Web del PIEhttp://www.xtec.es Tant des d'un entorn com des de l'altre, el programari estàestructurat per àrees i és de fàcil localització i recuperació.

4.2.1.3. Desinstal·lació de programes


136 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


Per desinstal·lar un programa cal esborrar-lo del disc dur, eliminant els directoris isubdirectoris que el componen -i els fitxers que contenen- que van ser creats en elmoment de la seva instal·lació.

Per esborrar un programa es pot fer tant des del sistema operatiu com des delWindows; la diferència està en la facilitat d'un entorn respecte de l'altre. Lesaccions que cal efectuar són:

Entorn MS-DOS

Esborrar tots els fitxers del directori i/o subdirectoris del pro-grama: del c:\nomdir\*.* o del c:\nomdir\nomsubdir\*.*

Si n'hi hagués, esborrar primer els subdirectoris i després eldirectori principal del programa: rd c:\nomdir\nomsubdiri/o rd c:\nomdir.

Esborrar el fitxer BAT associat del directori C:\BATS.

Treure l'opció corresponent del Sèsam.

Entorn Windows

Activar l'Administrador de fitxers.

Clicar sobre la carpeta del programa que es vol esborrar pertal de seleccionar-lo.

Prémer la tecla SUPR i confirmar l'acció clicant sobre el botóSí a tots les vegades que calgui.

Tancar l'Administrador de fitxers.

Eliminar el grup de programes corresponent amb les iconesque conté: tancar la finestra del grup de programes, prémer latecla SUPR i confirmar l'acció.

Si es tracta de la icona que activa el programa i no disposa degrup propi perquè està en un grup més general, cal seleccio-nar la icona clicant-hi a sobre una sola vegada, prémer la teclaSUPR i confirmar l'acció.

Des d'aquest entorn, amb una sola acció s'esborren tots els subdirectoris i fitxers.Generalment es realitzarà aquesta tasca en programes que funcionen en l'entornWindows (evidentment, també es poden esborrar programes de l'MS-DOS).

Cal tenir en compte que durant el procés d'instal·lació de la majoria de programesque funcionen sota Windows, es modifiquen els fitxers de configuració .INI i esgenera una còpia d'aquest fitxer amb l'extensió canviada; així, després de fersuccessives instal·lacions es pot tenir més d'una còpia del mateix fitxer al disc dur.En aquest procés es copien també alguns fitxers -llibreries *.DLL- que no estan aldirectori o subdirectoris del programa sinó que, generalment, es copien al directoriC:\WINDOWS\SYSTEM. Aquests fitxers acostumen a quedar al disc dur després



d'eliminar el programa ja que per regla general es desconeix quins són i, per tant,no es poden esborrar.

Un altre aspecte molt important que cal tenir en compte és la convivència entre lesaplicacions que funcionen a l'entorn Windows pel fet de compartir les mateixesutilitats, la qual cosa pot afectar al funcionament d'aplicacions existents quan esfan instal·lacions o desinstal·lacions d'altres programes: incorporar llibreries iutilitats (DLL, VBX...) més antigues que les existents, esborrar una DLL quetambé fan servir altres aplicacions, incompatibilitat entre aplicacions (p.ex. el casrecent entre el Sinera 98 i el WinPri) i el que és més greu, instal·lar al Windows3.x programari desenvolupat per al Windows 95 que pot arribar a espatllarl'ordinador.

També es poden trobar programes que incorporen una utilitat de desinstal·lació(com l'OTILI o el programa antivirus) que s'encarrega d'esborrar-los del disc dur.Pel que fa a programes que funcionen en l'entorn Windows, existeixen al mercatunes utilitats de desinstal·lació que els esborren completament, incloent lesllibreries mencionades anteriorment.

4.2.2. Programes que precisen de perifèrics específics

4.2.2.1. Aplicacions de la Tauleta sensible

a) Funcionament de la Tauleta

La Tauleta sensible és un digitalitzador de superfícies que efectua una exploraciómecànica reconeixent les diferents posicions de què disposa per contacte físic i vea substituir al teclat per als usuaris més petits.

La superfície sensible de la Tauleta és de 32 x 32 centímetres i està compost peruna trama de 120 punts verticals i horitzontals (120 x 120). En tocar qualsevoldels punts es produeix un contacte que en determina la seva posició i, aquestainformació, és enviada a l'ordinador, el qual provoca una determinada resposta enfunció de l'aplicació on s'estigui treballant.

La Tauleta sensible no necessita cap font d'alimentació externa. Es connectahabitualment al port sèrie de l'ordinador (RS232) encara que també potconnectar-se al port paral·lel (Centrònics o port de la impressora). La connexió al'ordinador es realitza per mitjà d'un cable especial amb els extrems moltdiferenciats: l'extrem que es connecta a la tauleta duu un connector telefònic il'extrem que es connecta a l'ordinador incorpora el típic connector mascle de 25contactes. En alguns casos, ens podem trobar amb un cable que dugui unconnector de 9 contactes al qual s'ha d'incorporar un adaptador (de 9 a 25contactes).


138 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


Les característiques en què es basa el funcionament de la tauleta sensibleconfiguren principalment els següents usos:

-Com a digitalitzador tàctil: per determinar posicions, moviments, ritmes... ambla utilització del programari adequat.

-Com a perifèric d'entrada alternatiu al teclat: on amb unes mínimes adaptacionspermeti accedir a programes estàndards a persones amb necessitats educativesespecials.

-Com a teclat alternatiu: redefinint tecles (canviant els símbols, les mides, la sevaposició...) o facilitant la utilització de programes complexos gestionats per menúi/o ratolí que suposin una dificultat afegida.

b) Programari necessari

Per al funcionament de la tauleta sensible són necessaris uns manegadorsencarregats de la seva gestió i un programari de suport per al disseny de lesaplicacions que s'hi vulguin desenvolupar. Aquestes eines són diferents segonsl'entorn en què es treballi:

1. Entorn MS-DOS

El fitxer ITST.EXE versió 4.4B (Ref.1-95/96) és el manega-dor de la tauleta. És un programa resident que modifica el seufuncionament a partir d'ordres o paràmetres que s'escriuen acontinuació quan s'executa aquest fitxer. Per obtenir informa-ció d'aquests paràmetres s'ha d'escriure itst -? (també mostrala versió del programa). L'Itst detecta la tauleta, la configura il'explora. La funció més important del manegador però, és lade carregar el fitxer *.TST que configura la tauleta. Per podercarregar-lo, cal escriure itst nomfitxer.tst (on nomfitxer.tstseria el nom de la plantilla corresponent a l'aplicació que esvol treballar, com ara CARES.TST). La manera més usual defer-ho és incloure aquestes ordres en fitxers BAT.

El fitxer DITS.EXE (Dissenyador d'Interfícies per a la Taule-ta Sensible), és un programa que permet crear fitxers de con-figuració de la tauleta, definint àrees rectangulars a les qualses pot assignar una seqüència de tecles o d'accions. El Dits in-corpora funcions per recuperar i modificar els fitxers de con-figuració. Pot funcionar amb i sense tauleta i totes les opcionsde menú que presenta s'activen prement la tecla corresponenta la lletra inicial de la paraula. Els fitxers TST que genera elDits, també anomenats plantilles de la tauleta, contenen la in-formació de les accions que han de realitzar les zones sensi-bles establertes durant el seu disseny; per tant, són del tot im-prescindibles per al correcte funcionament de la tauleta



respecte a l'aplicació dissenyada. Això suposa que cada apli-cació ha de disposar del fitxer TST corresponent.

El fitxer MTXT.EXE és una utilitat per visualitzar els fitxers*.TXT en codi ASCII i *.Q del Quadern.

El fitxer MPCX.EXE és una utilitat per visualitzar els fitxersgràfics *.PCX.

Els fitxers TESTTAU.EXE i TEST.BAT són unes utilitatsque permeten comprovar si la tauleta funciona correctament.Per executar el programa s'ha d'escriure test.

Tant l'MTXT com l'MPCX són programes que modifiquen també el seufuncionament a partir d'ordres o paràmetres que s'escriuen a continuació quans'executen aquests fitxers. Per obtenir informació sobre la manera d'utilitzaraquests paràmetres s'ha d'escriure mtxt -? o mpcx -?. Per executar aquestsprogrames i poder visualitzar un text caldria escriure mtxt nomtext.txt o mtxtnomtext.q i per poder visualitzar una imatge mpcx nomimatge.pcx.

En el programari educatiu de la tauleta hi ha algunes aplicacions basades enaquests programes: Fixa't-hi, El rellotge, Paraules, Quí soc?, Endevina... D'altrabanda, ja que la tauleta sensible funciona amb programes que es basen en l'ús delteclat, hi ha desenvolupades aplicacions dissenyades per a treballar amb elQuadern -Frase, Relació, Nens, Calendari, Carter-, el Win Logo -Camilogo,Movilogo..., Sanefa, Reglets-, el Deluxe Paint -Cares- i el Músic -Edimusic-.

2. Entorn Windows

El fitxer TSWIN.EXE (Ref. 3-96/97), és un administrador dela tauleta que incorpora funcions de connexió, test, exploraciói edició. És un programa concurrent que de forma periòdicaexplora la tauleta i envia missatges a les aplicacions actives.Els fitxers *.TSW (plantilles) que es generen amb el progra-ma guarden les configuracions de la tauleta que es defineixenen el moment de la seva creació.

El fitxer TSWIN.INI, s'encarrega de configurar la connexióde la tauleta.

Els fitxers VBRUN300.DLL i TSWIN.DLL, són llibreriesque necessita el programa.

El programari educatiu de la tauleta per a Windows inclou adaptacions d'alguna deles aplicacions de l'MS-DOS i les de nova creació que es treballen amb el Write iel Paintbrush. Consulteu la revista de la 3a. sessió del SATI del curs 96/97 per amés informació sobre la tauleta a l'entorn Windows.

També cal esmentar que al programari, tant per l'MS-DOS com pel Windows, hiha aplicacions que utilitzen la targeta de so: Edimusic, Pentagrama, Sac degemecs...


140 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


Respecte a la creació d'aplicacions desenvolupades pel professorat a les pròpiesescoles amb l'objectiu de treballar algun aspecte concret del currículum, el PIE hadesenvolupat un conjunt d'eines i documentació específica de la tauleta sensible,amb l'objectiu d'aconseguir una coherència i unificació de criteris entre tots elsmaterials. Les propostes són: una biblioteca d'icones amb dibuix, funcions ilocalitzacions definides; una biblioteca gràfica de missatges d'error fàcilmentcomprensibles i que es poden incorporar a totes les aplicacions i també suggerircriteris tant en el disseny de la distribució de la làmina (que faciliti la seva lectura,elaboració i còpia) com en el funcionament dels programes que es creïn.

c) Les làmines de la tauleta

Les làmines constitueixen l'expressió visual de la plantilla de l'aplicació que s'hadissenyat per a la tauleta i recullen, en forma d'icones i dibuixos, totes les funcionsi accions que es poden desenvolupar per a cada aplicació en concret. La sevautilització, per tant, és necessària ja que serveix de guia i complement al programaque s'està utilitzant.

Degut a que les seves dimensions no segueixen cap estàndard, la seva duplicaciósempre ha resultat una tasca feixuga. Actualment les làmines estan en suportmagnètic dins dels fitxers en format Write (*.WRI) de cada aplicació. És possiblela seva modificació per adaptar-les a les necessitats de cada moment i es podenimprimir amb qualsevol equip.

El PIE ha editat en suport paper, i en blanc i negre, les làmines per aplicacions dela tauleta per als centres que disposen d'aquest perifèric: el bloc (ref. M220) dejuliol de 1996 i el bloc (ref. 237) de novembre de 1997 que han estat lliurats a la3a. sessió del SATIs de desembre de 1996 i de gener de 1998 respectivament, ique estan inclosos als CD-ROM Sinera respectius.

A la Revista del SATI de la segona sessió dels cursos 96/97 i 97/98, es detallen leslàmines que componen els blocs juntament amb una petita explicació del'aplicació associada i el directori del Sinera on les podem trobar.

4.2.2.2. Aplicacions CD-ROM

a) Funcionament

Els discs CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory) són un suport perl'emmagatzematge i la difusió en format digital d'informació textual, gràfica, devídeo i sonora.

La informació que contenen és enregistrada de forma permanent en el procés defabricació i ja no es podrà alterar ni esborrar. Cal distingir aquí que en els discscompactes, una cosa és el suport físic -que és al mateix- i una altra el seucontingut (CD-ROM o CD-Àudio). Les seves principals característiques són:



Una alta fiabilitat i llarga durada: degut al fet que per a la se-va lectura no s'utilitzen contactes mecànics sinó un feix dellum làser.

Gran capacitat d'emmagatzematge: uns 550 Mb emprant unasola cara del disc (aproximadament l'equivalent a uns 390disquets d'alta densitat -1.44 Mb-).

Facilitat per a l'accés i recuperació de la informació.

Un baix cost de producció.

Requereix d'un lector específic (semblant a un CD-Àudio)connectat a l'ordinador a través d'una placa d'interfície internai d'un programari que configuri el lector per a la consulta i eltractament de la informació.

Per al seu correcte funcionament, la majoria d'aplicacions CD-ROM necessiten serinstal·lades al disc dur de l'ordinador (no n'hi ha prou en col·locar el disc a launitat lectora). La instal·lació s'acostuma a fer a través de fitxers del tipusINSTAL o SETUP i cal efectuar-la des de la pròpia unitat lectora (generalmentD:). Malgrat tot, podem trobar aplicacions que s'executen des del propi disc i, pertant, no és necessària la seva instal·lació.

Gran part de les aplicacions CD-ROM estan dissenyades per treballar en l'entornWindows, aprofitant els seus recursos i prestacions. Quan es realitza la instal·laciód'alguna aplicació, generalment es crea un nou grup de programes que incorporales icones necessàries per a la gestió del CD-ROM. El procés d'instal·lació nocòpia tot el contingut del CD-ROM en el disc dur sinó només els fitxers que sónnecessaris per a la seva gestió.

b) Programari adient

L'àmbit propi de les aplicacions CD-ROM és el de l'edició, la publicació i ladistribució d'informació. L'oferta cobreix un ventall força ampli i diversificat deproductes adreçats tant a sectors especialitzats com al gran públic: enciclopèdies,bases de dades documentals, normatives, diccionaris plurilingües, jocs, obres decaràcter científic i productes adreçats a la tecnologia, la medicina, el dret,l'economia, l'ensenyament...

La distribució d'informació mitjançant CD-ROM difereix respecte al suport paper.En un llibre, el volum de la informació inclosa és sempre limitada, per la qualcosa la selecció i l'estructuració de la informació és competència de l'autor. En elsuport CD-ROM, aquesta tasca de selecció de la informació és traspassada al'usuari i serà en funció dels seus interessos i de les seves destreses de recerca elsque determinaran el seu accés, més que no pas el fet de com s'ha estructurat oemmagatzemat aquesta informació.

Atenent a les seves característiques, el CD-ROM es configura com una de lesplataformes bàsiques de difusió d'aplicacions multimèdia i és, en aquest sentit, un


142 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


material susceptible d'incorporar-se al sistema educatiu per facilitar la recerca icreació de noves aplicacions pedagògiques.

Per tant, la selecció de materials per a l'escola ha d'anar dirigida a aplicacions quepuguin tenir un interès curricular i que permetin que l'usuari hi pugui accedir demanera interactiva, de forma ràpida i senzilla a través de la seva varietat derecursos -text, so, gràfics, imatges animades- que facilitin l'adaptació d'aquest nouentorn als diferents estils d'aprenentatge i necessitats de cada usuari.

c) CD-ROM distribuïts pel PIE

En el conjunt d'aplicacions que es podrien considerar d'interès educatiu queacompanyen la dotació dels equips multimèdia que s'han rebut a les escoles, espoden establir tres grups que responen a continguts diferents:

Material de referència general: enciclopèdies, fons d'imatges,reculls de diaris o revistes.

Material de referència específic: atles electrònics i aplicaci-ons monogràfiques.

Activitats interactives: jocs i històries interactives (fomentarel desenvolupament i d'estratègies per a la presa de decisionsi per a la resolució de problemes).

Material específic per a l'aprenentatge de les llengüesestrangeres.

Cal indicar però que no hi ha una homogeneïtat en el material rebut a les escoles,ja que es poden disposar d'aplicacions diferents segons les dotacions. Només duesaplicacions són comunes a tots els centres: Sinera en disc i el CD-Atles deCatalunya. El material lliurat es pot agrupar en tres grans blocs: aplicacionscomunes per a primària i secundària, aplicacions específiques per a primària iaplicacions específiques per a secundària.

d) Instal·lació de programes des del CD-ROM Sinera

Sinera en disc és l'aplicació multimèdia de recursos educatius en suport CD-ROMdesenvolupada i produïda pel PIE. El disc, on hi ha recollit tot el programarieducatiu no comercial que s'ha lliurat als centres, esdevé la millor manera detenir-hi accés, sobretot per la facilitat en la instal·lació d'aquest material.

En les successives edicions que s'han anat fent, a més de poder instal·lar elsprogrames en el disc dur, s'hi ha afegit la possibilitat de realitzar la còpia adisquets des del CD-ROM a través d'opcions, que poden ser diferents d'un any aun altre, i que permeten efectuar aquesta operació. Això facilita l'ús d'aquestprogramari en la resta d'ordinadors de l'aula que no disposen de lector deCD-ROM i, sobretot, les escoles que no tenen cap ordinador amb lector també hipoden accedir tenint en compte que a tots els CRP s'hi pot trobar el Sinera.



Per a la utilització del CD-ROM però, cal realitzar primer la seva instal·lació en eldisc dur. Per fer-ho, s'ha d'executar el Windows i des de l'Administrador deprogrames, activar l'opció Execució del menú Fitxer, indicar la unitat on hi hasituat el disc (generalment D:) i seleccionar el fitxer INSTAL. Després de seguirles indicacions que ens proposa l'instal·lador es crea un nou grup de programesamb la icona que activarà l'aplicació.

Una vegada instal·lat el Sinera al disc dur, el procés a seguir per a la instal·laciódel programari educatiu -en aquesta edició, ja que cal tenir en compte que aquestprocés podria presentar variacions en edicions futures- és el següent:

1. Executar el Sinera clicant sobre la icona.

2. Activar l'opció Programari Educatiu.

3. Seleccionar el programa que es vol instal·lar o copiar. Generalment la majoriade programes es poden Executar, Instal·lar i/o Copiar (també pot aparèixerl'opció per al Manual). Aquestes opcions s'activaran en funció del tipus deprograma):

Opcions d'instal·lació del programari en el Sinera 96.

Opcions d'instal·lació del programari en el Sinera 98.

Variacions que es poden trobar en els diferents programes:

Solament s'activa l'opció Executar: es tracta d'un programaque s'ha d'utilitzar des del CD-ROM i que no es pot instal·larni copiar.

S'activen les opcions Executar i Instal·lar: el programa es potutilitzar des del CD-ROM o realitzar la seva instal·lació perpoder utilitzar-lo.

Si s'activa també l'opció Copiar apareix un quadre de diàlegamb la informació de l'espai necessari que cal al disquet peral programa triat. El disc ha d'estar formatat (els disquets te-nen una capacitat màxima d'1.44 Mb). Una vegada s'ha copiatel programa al disquet, el procés d'instal·lació al disc dur po-drà ser de dues formes: a través de l'instal·lador Otili en l'en-torn MS-DOS o a través de l'instal·lador WISE del Windows.

En el Sinera 96, si a l'intentar copiar un programa sobre disquet l'ordinador dónael missatge d'error que no pot trobar el fitxer VBRUN300.DLL, cal fer el següent:arrencar l'Administrador de fitxers, activar la unitat del CD-ROM, buscar la


144 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


carpeta o directori PRG_EDUC\CRESTOMA, clicar sobre el fitxer que ensdemana, prémer la tecla F8 i a la finestra de diàleg Copiar fitxer que apareixescriure C:\WINDOWS\SYSTEM en el camp Destinació, clicar sobre el botóD'acord, tancar l'Administrador de fitxers i tornar a intentar la còpia del programa.

Pel que fa als materials de formació inclosos en el CD-ROM i que es trobencompactats, requereixen un procés previ abans de poder ser consultats o impresos.El fitxer que conté la informació és un executable -nomfitxer.EXE- que genera enel disc dur un subdirectori on s'hi copiaran tots els fitxers corresponents almaterial seleccionat. El procediment a seguir és el següent:

Copiar el fitxer executable al disc dur. Cal tenir en compteque el subdirectori que es crearà en executar aquest fitxerquedarà penjat del directori on s'hagi copiat.

Executar el fitxer: per fer-ho des del sistema operatiu, calanar al directori on es troba i escriure el seu nom i des deWindows, cal utilitzar l'Administrador de fitxers i clicar sobreel seu nom.

Esborrar del disc dur el fitxer EXE que s'ha copiat del Sinera.




146 ____________________________________________________________________________________________________________________________________


V. La coordinació de lainformàtica als centres

de Primària

La coordinació de la informàtica als centres de Primària


5.1. La coordinació de la informàtica als centres dePrimària

A continuació es pot trobar un conjunt d'idees que volen ajudar a realitzar la tascade la coordinació de la informàtica en els centres educatius. No pretenen ser unesnormes rígides a seguir, però sí que algunes de les qüestions plantejades han estatfruit de la realitat viscuda per molta gent des què els ordinadors van fer acte depresència en les escoles. Per tant, considerem que hi ha consells i suggerimentsque es poden adaptar a la realitat de molts centres.

De tots és conegut que la coordinació comporta moltes hores de dedicació i treballpersonal. Per aquest motiu volem insistir que s'hauria de tenir en compte a lesescoles -en la mesura que fos possible- les programacions dels horaris delsmestres i les tasques encomanades.

També es vol donar unes orientacions legislatives sobre la incidència que tenen lesnoves tecnologies i la coordinació de la informàtica des de les directrius delDepartament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

5.1.1. El marc legislatiu

La part legislativa que afecta a la coordinació de la informàtica en els centres dePrimària es veu reflectida en dues vessants:

a) La que regula la figura del coordinador de l'aula d'informàtica en un centre dePrimària, ve recollida als següents fulls de disposicions del Departamentd'Ensenyament:

Setembre 1994, núm. 533 on es publiquen les Instruccions dela Direcció General d'Ordenació Educativa sobre els SATI.

Juny 1996, núm. 618 on es publiquen les Instruccionsd'Organització i Funcionament dels centres docents públicsde Catalunya.

I l'ordre del 4 de novembre de 1994 (DOCG1979-30.11.1994) sobre el procediment de reconeixementdels estadis de promoció als funcionaris.

b) La que regula la incidència de les noves tecnologies i en concret de lainformàtica en el currículum escolar de l'aula vist des de la Reforma Educativa.

Document escrit per Jordi Quintana i Jordi Vivancos i extretdel llibre de la Reforma Educativa a Primària.


148 __________________________________________________________________________________________________________________________________


5.1.2. La coordinació de la informàtica a l'escola

Els apartats que vénen a continuació estan redactats amb la idea que la persona ocomissió que gestiona la coordinació de la informàtica és nova o porta poc tempsen aquesta tasca. Encara que també poden ser d'utilitat, en alguns aspectes, aaquells coordinadors no tan novells.

Qui realitzi la coordinació de la informàtica en el centre ha de ser conscient de tressituacions:

el rol de la coordinació com a part integrant del propicentre. S'ha de tenir un coneixement exhaustiu dels recursosde què es disposa, s'han de saber dinamitzar i, s'ha de vetllarpel seu manteniment.

el rol de la coordinació per integrar la informàtica en elcurrículum del centre. Cal que es divulgui i es presenti elmaterial que hi ha disponible així com fer propostesd'activitats utilitzant els canals de comunicació interns mésadients.

i el rol de la coordinació i la resta de l'entorn educatiu. Seràseva la tasca de presentar activitats que es fan en altres indretsi divulgar les del seu propi centre, així com establir elslligams necessaris en aquest camp amb les institucions i lesentitats pertinents.

5.1.3. La coordinació. Part integrant del propi centre

5.1.3.1. Anàlisi dels recursos

En quant al recursos tecnològics: El/la coordinador/a dels recursos informàticsd'una escola hauria de tenir un coneixement exhaustiu dels recursos tecnològics dequè disposa el centre. El saber quants ordinadors es tenen, les característiques deldisc dur, de les disqueteres, de la memòria disponible RAM..., pot ajudar aoptimitzar-los.

Per fer això es precisa que algú del centre traspassi la informació (ho expliqui), orecórrer als manuals de les pròpies màquines i/o a les ordres del sistema operatiu(veure manual de suport de la sessió 2) que permeten veure d'una forma ràpidaquins tipus d'ordinadors són i descobrir si s'ha fet o no alguna ampliació alsordinadors disponibles.



També convé tenir un referent del'any i la manera com s'hanobtingut, és a dir, una petita fitxapersonalitzada per cadascú d'ells,sobretot de cara al manteniment. Esrecomana la impressió del directoridel disc dur indicant la datad'emissió, ja que pot facilitar ladistribució del programari. Tambéconvé una fitxa similar percadascun dels perifèrics(impressores, tauleta, mòdem,...)

La seva distribució espacial: Fer un petit croquis sobre la distribució delsordinadors en el centre durant el curs, pot ajudar a la seva utilització.

Es poden tenir diferents tipologies: ordinadors centralitzats en una aula,ordinadors descentralitzats per cicles, tutories, diverses aules, solucions mixtes,xarxes, etc.

Poden ser estructures variants d'un any per un altre i inclús durant el mateix cursd'acord amb la programació, els professors i/o cicles que els han de fer anar. Ésaconsellable tenir etiquetat l'ordinador (usualment és un número), afegir-li lainicial, de la característica d'itinerant o fix, el símbol del perifèric associat, si en té,i si forma part d'una xarxa si és una estació o un servidor.

Els recursos d'altres materials: Paral·lelament, s'aconsella fer un petit inventari dela resta del material relacionat amb la informàtica.

Aquest apartat pot ser important posteriorment en l'apartat de pressupost econòmicanual del curs.

Pot incloure des de disquets ambcòpies de seguretat, fins als papersde seminaris, revistes, material deCRP, estoretes, pantalles deprotecció, CD-ROM, arxivadors,pissarres Vileda de l'aula, suros,cintes d'impressora, disquetsverges, etc.

La manera de sistematitzar aquestinventari pot ser per exemple


150 __________________________________________________________________________________________________________________________________


ORDINADOR:

CARACTERÍSTIQUES:

PERIFÈRIC ASSOCIAT:

PROCEDÈNCIA:

MANTENIMENT:

N.3 A L'AULA

DISC DUR:

CPU:

RAM: 4 Mb.

WINDOWS 3.1

AMI-PRO, CLIC, DPAINT

ALTRE SOFT SEGONS LES DEMANDES

DOTACIÓ DEL PIE 1992

OLIVETTI

486

420 Mb

Impressora

mitjançant bases de dades fetes amb l'Ami Pro, que continguin els diferents campsa omplir i la seva classificació segons sigui material d'accés per al professorat, pera l'alumnat, any i versió, etc. S'ha de tenir en compte si és programari, materialfungible, material cedit, comprat, de dotació... També es pot utilitzar elprocessador de text per realitzar fitxes de material que posteriorment imprès encartolina poden formar part d'un arxiu.

Exemple de fitxa descriptiva d'un recurs CD-ROM.

FITXA CD-ROM

TIPUS DE MATERIAL: CD-ROM

TÍTOL: JUST GRANDMA AND ME (Solo la abuelita y yo)DESCRIPCIÓ: Aplicació multimèdia que combina text, animació, efectes

IDIOMA: CASTELLÀ-ANGLÈS-JAPONÈS NIVELL RECOMANAT: C. INICIAL I MITJÀ DE PRIMÀRIA

sonors, narració i enregistraments musicals per a l'exercita- ció de les habilitats de comprensió oral i lectora. L'aplicació permet la selecció de la llengua en què es vol escoltar.

La narració segueix un ordre seqüencial i l'usuari pot interveniractivant punts sensibles de la imatge que apareix en pantalla.

ASPECTES QUE TREBALLA: Llengua castellana i anglesa. Comprensió oral i escrita.

PROCEDÈNCIA : Dotació ANY: 1992AUTORS: NÚMERO EXEMPLARS: 1

UTILITZACIÓ: UTILITZACIÓ VALORAC. ORD.

Josefina A 2s Abril Molt bé 1 i 3 Aula

PROF MATERIA

L.castell.

Núria L. angl. 5 è AiB tot Maig Adient 1 i 3 Aula

CURS 94-952n

CURS 95-96

La dificultat d'aquesta tasca és la quantitat de material que es pot arribar a haverd'indexar, llavors es poden trobar alternatives tals com que siguin els propisalumnes de cicle superior qui ens ajudin a realitzar-la (aprenen a utilitzar lesgraelles de l'Ami Pro i/o a tenir cura del material) o els membres de la comissiód'informàtica, en cas d'haver-n'hi, o ser una tasca a realitzar durant un trimestredels mestres que tenen hora de dedicació al centre. Tots aquests exemples sónsempre de caire orientatiu ja que la dinàmica de cada centre ens portarà a lasolució més adient.



La posterior ordenació i presentació de la informació podrà ajudar a tenir elmaterial controlat i saber quines mancances i noves adquisicions cal fer.

Els recursos humans (professorat): És un dels apartats més importants ja que caltenir consciència dels coneixements i del nivell de formació personal del claustre ide la seva capacitat com a usuaris. Això ens porta a futures accions com la de ferpresentacions de determinats materials, indicacions, motivacions i consells per a lautilització dels ordinadors, organitzar accessos fàcils pels programes, deixarmanuals i "xuletaris" d'usuari en llocs adients, divulgar cursets, etc.

Els recursos humans (alumnat): Existeix la possibilitat de fer un quadre on quedinreflectits els diferents programes que han utilitzat els diferents grups d'alumnesdurant el curs escolar i que pot ser de gran utilitat.

D'aquesta manera es podrà tenir gràficament consciència dels diferents programesque s'han implicat dins del currículum i fer una programació regulada de cadagrup escolar.

A mesura que van passant els cursos escolars, l'anàlisi dels recursos i la sevadistribució farà que es vagi adaptant a la realitat de les necessitats del professorati a la seva utilització dins del currículum. Fins i tot en moments puntuals desubstitució de professorat, noves incorporacions al claustre, etc. poden integrar-seen poc temps a la mecànica establerta de treball.

A continuació es pot veure un hipotètic exemple d'una d'aquestes plantilles queens pot ser d'utilitat:

95-96 Programes utilitzats 96-97 Programes utilitzats 97-98

8è Ami Pro P.Text (Castellà)Ami Pro B.D.i P.Text(Cat/Cast/Natus)

pas a BUP

7è Ami Pro P.Text(Cat/Cast/Natus)

Funcions Afin i Lineal(Mates)

8è Dpaint (Tallers)Ami Pro B.D.i P.Text

(Cat/Cast/Socis)CD-ROM World Atlas

Pcglobe

6è Ami Pro P.Text (Cat/Cast) Pronoms febles (Cat)

Dpaint (Tallers)

pas a ESO

5è Ami Pro C.S: T.Text i B.D.(Cat/Natus/Socis)Dpaint (Tallers)

Clic: trencats (Mates)

6è Ami Pro C.S:T.Text i B.D.(Cat/Natus/Socis)Dpaint (Tallers)

Clic: sortida al Delta

pas a ESO


152 __________________________________________________________________________________________________________________________________


4t Ami Pro C.M: T.Text(Cast/Cat/Ang)

Paintbrush(Tallers)Winlogo (Mates)

5è Ami Pro C.S:T.Text i B.D.(Cat/Natus/Socis)Dpaint (Tallers)

Clic: trencats (Mates)

6è

3r Programa Educa d'op. dematemàtiques

Paintbrush (Tallers)Winlogo (Mates)

4t RepàsPrograma Educad'op. de matemàtiquesAmi pro C.M./C. S.

Winlogo (Mates)

5è

2n Ami Pro C.I.Altres activitats de Clic decàlcul mental i ortografia

Paintbrush (Tallers)

3r Programa Educa d'op. dematemàtiques

Paintbrush (Tallers)Winlogo (Mates)

4t

1r Ami Pro C.I.Programes de dibuixar

comercials Tauleta sensible: vàries

2n Ami Pro C.I.Altres activitats de Clic decàlcul mental i ortografia

3r

P5 Quadern: reconeixement deparaules

Tauleta sensible: vàriesProgrames de Mikey

1r Ami pro C.I.Programes de dibuixar

comercialsTauleta sensible: vàries

2n

P4 Clic: Activitats vàriesQuadern: reconeixement de

paraulesTauleta sensible: vàries

P5 Quadern: reconeixement deparaules

Tauleta sensible: vàriesProgrames de Mikey

1r

P3 Clic: Pantalla tàctilTrencaclosques

personalitzats i altresactivitats

P4 Clic: Activitats vàriesQuadern: reconeixement de

paraulesTauleta sensible

P5

P3 Clic: Pantalla tàctilTrencaclosques

personalitzats i altresactivitats

P4

P3

E.E. No es va fer res ambinformàtica

E.E. Mickey: festa d'aniversarial P5 i tauleta sensibleClic: activitats de càlcul

mental al C.I.Amipro al C.M.

Activitats Babel Cata.C.S.

E.E.i

Aulade

Música

5.1.3.2. Dinamització dels recursos

Quan parlem de dinamitzar els recursos estem dient tant els tecnològics com elshumans.

Primerament el que s'ha de tenir en compte és que cal escollir una distribuciód'ordinadors, estàtica i/o mòbil (perquè pot canviar durant el curs), que sigui lamés rentable en quant a la seva utilització. És responsabilitat del coordinador que



s'integri l'eina dins del currículum, sempre i quan hi hagi un nivell adient dequalitat en quant a l'aspecte pedagògic de la seva utilització.

Hi ha un factor que condiciona força la distribució i és el nombre d'ordinadorsdisponibles:

-si només es disposa d' 1 ordinador, l'experiència indica que aquest ordinador témoltes possibilitats de ser utilitzat en l'àrea de direcció-secretaria i/o a disposiciódel professorat en la sala de professors, encara que si està sobre una taula mòbilpot ser rendibilitat en horari escolar.

També podria ser destinat a l'educació infantil o al cicle inicial com a racó d'aula ideixar-lo mòbil perquè es desplaci per les diferents classes o fins i tot, que siguieina puntual a les classes de l'aula d'educació especial o grup de reforç, o eina dela classe de música.

-si només es disposa de 2 ordinadors, la poca quantitat ens porta a una situaciómolt semblant a la comentada abans, encara que poden ser tots dos ordinadors pertreballar amb l'alumnat i millorar les condicions.

-si només es disposa de 3 ordinadors, la quantitat ja ens permet treballarrealitzant més combinacions. Si les condicions de l'edifici i estructura de classesho permeten, es poden centralitzar els tres ordinadors en un espai i fer que els nensen petits grups vagin treballant. Això suposaria a) que els nens són autònoms ipoden treballar sols, que llavors seria en els cicles superiors o b) que hi hasuficient professorat per realitzar un grup de suport dins de l'aula i reforçar algunaspecte. També es podrien seguir repartint en ordinadors mòbils que entren per lesdiferents classes.

-si són només 4 ordinadors, la situació ja permet organitzar un espai fix on siguinels nens els que es desplacin, encara que també es poden repartir, per exemple,entre les classes d'un cicle educatiu com pot ser l'inicial i el mitjà.

-si es disposa de més de 4 ordinadors, ja es pot pensar en una aula d'ordinadorsperquè sigui rentable en quant a la quantitat de nens que poden treballar-hi en lamateixa hora. Sempre però anirà en funció de l'estructura del centre, si hi hadesdoblament de grups, si és la classe sencera i mentre uns fan una activitat enunes taules (dins de l'aula) els altres estan a l'ordinador i a l'inrevés, etc.

- I sempre es pot plantejar l'estructura de xarxa, no solament dins de la pròpiaaula d'informàtica sinó entre altres aules properes, sobretot amb la finalitat decompartir perifèrics com la impressora i programes de disc dur.

El/la coordinador/a hauria de tenir molt present l'organigrama del centre i treballarconjuntament amb el/la cap d'estudis per adaptar-se a la planificació de lesreunions que programi l'equip directiu durant el curs escolar i als agrupamentsdels alumnes (tallers, desdoblaments, professors-tutors, professors de reforç,especialistes, etc.).


154 __________________________________________________________________________________________________________________________________


També s'hauria de tenir en compte la planificació del programari en funció del'horari que s'haurà arribat a conjuntar d'entre totes les demandes. Les demandesde reserva de l'ordinador poden ser de diversos períodes. El/la coordinador/a hauràde tenir un calendari personal per poder anar instal·lant i desinstal·lant elsprogrames adients a la temporalització, sempre i quan les necessitats del disc duraixí ho demanin.

Fitxa exemple de sol·licitud:

Cicle Educació Infantil: P3

Professor/a sol·licitant Carme P3A Fina P3B

Programa interessat Clic: La cuina

Període de temps que ho necessita un mes (febrer) un mes (març)

Horari d'utilització els dimecres tarda 3 a 4'30 com un racómés dels que es realitzen

Grup d'alumnes i Professors grups de cinc/sis alumnes amb laprofessora de l'aula de reforç (Mercè)

Ordinador/s que farà servir L'itinerant de parvulari (multimèdia)

Comentari Forma part d'un dels centres d'interésque es treballa en un altre racó, el de la

cuineta i la botigueta.Seria bo poder imprimir la pantalla de

la cuina per treballar-ho a classe.

Més endavant parlarem de dues fases molt importants i que van lligades ambaquesta sol·licitud, són la divulgació i presentació de material amb la recollida dedemandes i la presa de decisions.

5.1.3.3. Manteniment de la infrastructura

Per acabar aquest apartat podem dir que hi ha altres funcions a part de lesesmentades abans que s'han de tenir en compte i que són suggeriments per facilitarles tasques (algunes d'elles precisen d'un espai físic semblant a una aulad'informàtica):

-Fer còpies de seguretat dels programes, o de dades referents a secretaria i direcció(al disc dur i/o amb disquets).

-Tenir una selecció de disquets amb drivers segons el maquinari de què es disposa.

-Optimitzar al màxim els discs durs dels ordinadors i la gestió de memòria.



-Realitzar una revisió periòdica d'antivirus als ordinadors i als disquets que esmanipulen a l'escola.

-Tenir una estructura d'arxivadors i classificadors per:

disquets de cicles, nivells i/o alumnes,

disquets del professorat,

fitxes de cada ordinador,

fitxes del material CD-ROM, programes...

les memòries de curs,

els plans anuals de curs,

adreces de manteniment,

llistats de programes comercials.

-Un tauló d'anuncis que pot ser útil perquè:

els professors que utilitzin els ordinadors deixin penjades lesincidències puntuals (no funciona un ratolí, no s'activa elBAT del Quadern, s'ha esborrat la icona de l'Ami Pro, faltapaper....)

hi figuri l'horari i distribució dels ordinadors en funció de laseva utilització. I els cursets i seminaris ofertats per lesinstitucions (també pot estar a la sala de professors o en lesaules dels propis mestres)

que els alumnes pengin els seus treballs impresos

crear una secció de calaix de sastre: notícies relacionades ambel tema informàtic i l'educatiu, notícies d'actuacions puntualsdel propi centre com la presentació d'un programa, alumnesque es volen vendre un ordinador...

-Elaboració i concensualització de les normes abans d'entrar a l'aula, durant idesprés de treballar-hi.

-I anar formant una petita biblioteca per al professorat i els alumnes, des de llibresde temàtica curricular sobre la informàtica educativa, revistes especialitzades,material de revista dels SATI, contes adients pels nens, diccionaris temàtics, etc.


156 __________________________________________________________________________________________________________________________________


5.2. La coordinació. La seva integració en el currículum

5.2.1. Divulgació i presentació - Recollida de demandes

Un cop el/la coordinador/a o la comissió d'informàtica ha aconseguit realitzar elrecull de la informació, una tasca no menys important és la de divulgar-la.

A continuació es presenta un conjunt d'estratègies que pretenen facilitar ladivulgació entre el professorat del material existent.

A la tasca de divulgació es tracta tant de donar a conèixer el material existent comla de facilitar la infrastructura i les prestacions de què poden disposar la resta decompanys quan utilitzin els ordinadors amb els seus alumnes.

Després de presentar tot aquest material es realitza una recollida de demandes, ies programen breus sessions de presentació del programari adient als cicles omatèries que es volen treballar amb els professors interessats. D'aquesta forma espodran prendre decisions d'infrastructura i treballar amb l'horari i distribució deprogrames.

Tota aquesta tasca divulgadora ha de tenir com a finalitat facilitar que qualsevolprofessor del claustre conegui el material informàtic del centre i pugui inclouredins de la seva programació la seva utilització.

Els ordinadors

de què es disposa

Professors

interessats en

utilitzar-los

Programari

que hi ha.

s'ha de fer que

estiguin a punt

ajudar al seu manteniment

reco

llir le

s dem

ande

s

i rentabilitzar-losde dotació o comercials

distribució i instal·lacions

pres

enta

r el

prog

ram

ari

depén de la capacitat del maquinari

La coordinació. La seva integració en el currículum


La següent relació inclou exemples, entre molts altres, que seria bo de divulgar:

- un dossier amb els programes de què es disposen a cada cicle educatiu,

- una petita explicació del contingut del programes adients per a cada cicle,

- la temporalització de les instal·lacions d'acord a les demandes dels professorsdels cicles,

- un horari d'utilització dels ordinadors (aula i/o ordinadors descentralitzats),

- les normes d'utilització dels ordinadors (abans, durant i després) en horari lectiui/o extraescolar,

- realitzar presentacions d'aquells programes que considerem més adients, odesconeguts, o de fàcil utilització, o adient a les necessitats que se'ns han plantejat,etc.

5.2.2. Canals de comunicació interna

Si abans es produïa l'efecte "cascada" de lainformació per part de la comissiód'informàtica vers la resta de claustre, hihauria d'haver un retorn de demandes delclaustre vers la comissió. Els canals iprocediments per realitzar-ho poden sermolt diversos, des del coordinador de ciclefins tenir un lloc on els mestres mostren lesseves inquietuds (per escrit, personalment,...) o si es té suficient estructura per tenir unrepresentant de cada cicle, en la pròpiacomissió d'informàtica.

El canal de difusió de la informació també vindrà condicionat per l'estructura internadel propi centre: com es reuneixen els grups de treball (reunions periòdiques de cicles,comissions, claustres, consells escolars...), quina periodicitat tenen, a quinsrepresentants se'ls ha de passar la informació perquè la divulguin entre la resta del claustre, etc.

Pot plantejar-se, per exemple, en tres àmbits (reunions) on un dels punts del diasigui relacionat amb la informàtica:

-les reunions de claustres ordinaris

-les reunions de cicles educatius mitjançant la figura del cap d'estudis

comissióinformàtica.

CAPD'ESTUDIS

C.I. C.M. C.S.COOR. COOR. COOR.COOR

E.INF.

MEMBRES DE CADA CICLE

RESTA DEL CLAUSTREI


158 __________________________________________________________________________________________________________________________________


-les reunions de les diverses comissions que existeixen als centres ...

Si es realitza un estudi de les demandes del claustre en quant a programari ihoraris podrà realitzar-se una planificació de l'organització de la infrastructuradels ordinadors.

Llavors es podrà veure si és convenient tenir els ordinadors centralitzats en unaaula, o tenir-los distribuïts per diferents aules, o una situació mixta, o en forma dexarxa, etc. També es podrà determinar quins perifèrics s'associen a quinsordinadors segons les necessitats d'utilització (mòdem, impressores, escànner...)

I finalment es podrà portar a terme la presa de decisions, que serà una de les partsmés difícils per la gran quantitat de variables que s'han de tenir en compte. Peraquest motiu és recomanable que no sigui una acció unipersonal en funció de quiestà encarregat de la informàtica, sinó que les seves propostes estiguin integrades iconsensuades en el conjunt de decisions que prenguin els òrgans de govern delcentre i la resta de companys de la coordinació d'informàtica. Veurem mésendavant què, tant la divulgació com la presa de decisions depèn en quin lloc estàubicada la figura de la coordinació d'informàtica.

Per poder prendre decisions s'haurà d'haver provocat un feed-back entre lespresentacions de materials i la recollida de demandes del professorat.

5.2.3. Coordinació d'activitats

En un principi parlarem de les activitats realitzades en horari lectiu i posteriormentplantejarem una altra àrea no menys problemàtica però real, les activitats en horarino lectiu, tant les proposades pel propi centre com les proposades per l'APA.

Activitats en horari lectiu

Totes les coses aquí reflexades s'haurien d'elaborar d'acord amb el ProjecteCurricular del Centre i d'acord amb les metodologies de treball que com a líniad'escola es tingui. D'aquesta manera aconseguiríem la integració total d'aquestrecurs dins del currículum de l'alumne.

El procés és el mateix que per qualsevol altra àrea a treballar dins l'escola, és a dir,una elaboració de la memòria del curs anterior, amb balanç i proposta del plaanual del proper curs i una integració dins de la programació de classe, i tornar afer una valoració final un cop s'hagi utilitzat per proposar noves actuacions. Elgràfic adjunt descriu aquesta situació.



MEMÒRIA DEL

CURS 96-97

P L A A N U A L

CURS 97-98D'INFORMÀTICA

PLA ANUAL 97-98 DESGLOSAT

-CICLE EDUCACIÓ INFANTIL-CICLE INCIAL-CICLE MITJÀ-CICLE SUPERIOR

-AULA DE REFORÇ I EDUC. ESPECIAL-AULA DE MÚSICA-TASQUES ADMINISTRATIVES DE

L'EQUIP DIRECTIU-BIBLIOTECA-ALTRES COMISSIONS

MEMÒRIES DELS

DIFERENTS CICLES

DEL CURS 97-98

I DE LES COMISSIONS

AMB SUPORT INFORMÀTIC

MEMÒRIA DEL

CURS 97-98

P L A A N U A LCURS 98-99

D'INFORMÀTICA

TREBALL

CURS

DIARI DEL

PLA ANUAL GENERAL DE L'AULA D'INFORMÀTICA

CURS ESCOLAR: . . . . . .

OBJECTIUS

1.- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4.- . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número objectiu : 1

Actuacions Responsable Temporalització

Avaluació


160 __________________________________________________________________________________________________________________________________


La figura anterior és una proposta de plantilla per a l'elaboració del pla anual. Acontinuació s'inclou una proposta de memòria. Seria convenient que cada cicle,aula i/o comissió que ha utilitzat el recurs informàtic a final de curs fes una breumemòria. D'aquesta manera es podria recollir la informació per elaborar el pla delproper curs. Per realitzar-lo proposem l'existència de la comissió d'informàticacom existeixen altres al centre (la de festes populars, la de biblioteca, lapsico-pedagògica...).

Altre factor, no menys important, per a la coordinació d'informàtica és la partpressupostària. El manteniment i millores del material informàtic amb les novesadquisicions de perifèrics, augments de memòria, materials fungibles, etc. sempreporten mals de cap. Aquests aspectes cal discutir-los juntament amb la comissióeconòmica i l'equip directiu. Adjuntar una proposta pressupostària juntament ambel pla de treball pot facilitar què en un moment donat l'activitat curricular no esvegi interrompuda per aspectes com falta de tinta, manca de disquets, no es puguifer una activitat concreta perquè no es disposa de memòria, etc. Evidentment si lesdespeses són de caràcter major, llavors s'haurà de passar pel consens del Claustre ipresentar-ho al Consell Escolar i/o demanar ajut a l'APA.

PRESUPOST DE L'AULA D'INFORMÀTICA

CURS ESCOLAR:. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

NECESSITATS PREUSTIPUS DE MATERIAL

Fungible 2 cintes d'impressora B/N ..............Fungible 50 disquets HD 31/2 ..............Millores d'aula 1 pissarra Vileda ..............MAQUINARI augmentar 2RAM tots els ord. ..............

TOTAL ...............

VALORACIÓ DELS OBJECTIUS ESPECÍFICS PROGRAMATS PEL CURS . . . . . . . .

CICLE: . . . .

ÀREA: . . . . .

PROFESSOR/A RESPONSABLE: . . . .

OBJECTIUS PROPOSATS ACTUACIONS FETES GRAU D'ASSOLIMENT PROPOSTES CURS VINENT



Activitats en horari no lectiu

Les activitats en horari no lectiu les podem classificar bàsicament en duesclasses: les organitzades per la pròpia escola (per exemple, l'horari de menjadors)i les organitzades per l'APA.

Normalment, la coordinació del recursos informàtics tenen el seu pes específicamb les activitats lectives, com ja s'ha anat comentant abans. Però no podemoblidar que qualsevol activitat complementària en horari no lectiu també téincidència en la comissió informàtica ja que utilitzen els mateixos recursos perrealitzar-les i pot haver-hi punts de connexió en el temari a tractar.

És positiu que si hi ha aula d'informàtica en el centre, estigui oberta a l'exterior ino sigui un lloc que es redueixi a les sessions escolars. L'aula oberta per part del'escola en horari no lectiu, comparable a la utilització de la biblioteca, ha de teniren compte una sèrie de condicions:

qui vigila l'aula mentre els nens hi són? Poden ser monitorsde menjador, els propis professors en horari d'exclusiva o devigilància de menjador, etc. El que si es recomana és quetingui un mínim de coneixements informàtics (per si s'had'imprimir, escannejar un disquet, etc.).

quins dies s'obre l'aula? Va molt relacionat amb qui vigilal'aula i l'hàbit dels alumnes a treballar amb l'ordinador.

qui pot entrar a l'aula? Dependrà del tipus de l'activitat: sinomés és per als nens de menjador, si és una hora per tothomque vulgui, si també poden entrar a treballar els professors,etc. Generalment s'ha de tenir en compte quants ordinadors estenen disponibles i repartir-los racionalment (els criteris sónmolt variables: si hi ha un treball urgent a lliurar d'algunaassignatura, si hi ha molta gent poden ser dos per nivell finsque s'acabin els ordinadors, si hi ha gent que no segueix lesnormes no deixar-los entrar, etc.)

què treballen els alumnes? Aquest tema és força interessant,ja que la finalitat de l'obertura ha de ser facilitar un recurs aaquella gent que en un altre indret no poden aconseguirtreballar amb aquesta eina, i ha de ser un treball útil perl'escola ja que, el jugar, per exemple, a videojocs, està bé


162 __________________________________________________________________________________________________________________________________


d'esbarjo però la realitat és que els ordinadors són pocs perutilitzar-se així. Tampoc ha de ser un temps per ensenyarcoses noves, encara que hi ha molts cops que és inevitableque apareixin desigualtats d'alumnes d'una mateixa classecom a usuaris.

com es controla l'aula? Es pot realitzar un control semblanta les biblioteques per mantenir un mínim d'ordre iresponsabilitat dins de l'aula. Per exemple, quan entren elsalumnes poden omplir un full com el següent:

SERVEI DE MIGDIA DE L'AULA D'INFORMATICA DATA:. . . . . . . . .

nºnom i

cognoms

curs programes quefas servir

disquetsPropi Escola

Imprimir Sí No

Signaturad'assist.

normes d'utilització? Considerem que la presència d'altrespersones que controlen l'aula no ha de ser cap inconvenientperquè les normes fixades per la comissió també es portin aterme per a la resta de les activitats.

Un punt més delicat és quan són activitats organitzades per l'APA i encomanen auna empresa a realitzar cursets extraescolars als alumnes, ja que pot portar puntsde conflicte, per exemple, amb el caire d'usuari que es vol tenir de l'alumne perpart de l'escola, o l'utilitzar programes de caire curricular, etc. Sempre però convéarribar a una bona entesa. No ha de ser el/la coordinador/a qui prengui lesdecisions solament, sinó que ell donarà la seva opinió i els òrgans de govern sónels que gestionen.

Per aquest motiu el rol de coordinador ha d'estar relacionat amb els professorsque posin l'APA, els monitors de menjador, el Consell Escolar, l'Equip Directiu,les cases comercials d'informàtica, etc.



5.3. La coordinació. El seu entorn educatiu

5.3.1. Relació amb els òrgans de govern del centre

Com s'ha comentat abans, la coordinació dels recursos informàtics sempre ésmillor que estigui portada per una comissió, d'aquesta manera s'integra enl'organigrama d'altres comissions i es garanteix una assistència de més d'unprofessor. Per suposat que aquesta estructura s'ha d'adaptar a les necessitats decada escola i depèn del nombre de professors d'aquesta es podrà constituir o no.

COMISSIÓ D'INFORMÀTICA

COORDINADOR/A

Representant de l'Educ. Infantil.

Representant del cicle Inicial

Representant del cicle Mitjà

Representant del cicle Superior

Altres puntuals: Professora d'aula d'Educ. Especial

Algú de l'Equip Directiu

Aquesta estructura de comissió facilita que arribi la informació a la resta delclaustre mitjançant les reunions de cicle. Si hi ha un representant d'aquestacomissió existeixen tres possibilitats que afavoreixen en alguns aspectes iprovoquen alguns inconvenients segons sigui un membre de:

COORDINADOR/A DELS RECURSOS INFORMÀTICS I LA SEVA SITUACIÓ EN LA COMUNITAT ESCOLAR

POSSIBILITAT 1 POSSIBILITAT 2

C O O R

I N F O R

CLAUSTREEQUIP

D I R E C T

CONSELLESCOLAR

A P A s

COMUNITAT ESCOLAR

POSSIBILITAT 3

EQUIP

D I R E C T

DIRECTEQUIP

C O N S E L LE S C O L A R

CONSELLE S C O L A RCLAUSTRE

A P A s

COMUNITAT ESCOLAR COMUNITAT ESCOLAR COMUNITAT ESCOLAR

C O O RI N F O R .

C O O RI N F O R

A P A s

CLAUSTRECOORINFOR


164 __________________________________________________________________________________________________________________________________


Deixant a part possibles visions subjectives, es vol donar un ventall de possiblesavantatges i inconvenients segons els rols que, a més a més, tingui el/lacoordinador/a d'informàtica.

Situació del/lacoordinadora delsrecursos informàtics

Avantatges Inconvenients

Que sigui solament unmembre del Claustre

-Està més proper de lapròpia realitat i delsproblemes dels seuscompanys.

- No té, potser, tanta visióglobal de la tasca i ha deparlar molt més amb càrrecsunipersonals per buscar elscamins més adients per ferarribar les decisions.

Que sigui un membre delConsell Escolar

- Pot facilitar l'exposició deles tasques a portar a termeals altres sectors del consell,pares, alumnes, ajuntamenti equip directiu.

- Pot ser que si les relacionsno són massa fluïdes,provoqui algun entrebanc omalentés.

Que sigui un membre del'Equip Directiu

- Té un accés molt directe ala informació sobretot en lesqüestions relacionades ambel recull d'informació.- Facilita l'organització deles reunions, pressupostos,etc.-Ajuda a les relacions idemandes a les institucions,amb la Inspecció, APA,etc.

-La idiosincràsia del mateixcàrrec pot fer que algunainformació no siguitraspassada.-Hi hagi massadiversificació de tasques ino pugui dedicar-hi eltemps suficient.

5.3.2. Relació amb la resta d'organismes que intervenen en elprocés educatiu

En els apartats anteriors s'ha descrit la possibilitat d'obrir l'aula d'informàtica forade les hores lectives. Es pot anar més enllà i plantejar la possiblitat d'obrir l'aulafora de la pròpia escola. La societat va evolucionants vers un trencament defronteres i una major intercomunicació. En aquest context és raonable considerar



que la tasca informàtica de l'escola tingui una projecció vers a l'exterior, fomentatels hàbits de comunicació entre les noves generacions.

Altres escoles han de poder saber què i en quins projectes es treballa i s'ha depoder saber què fan els altres per poder aprendre noves idees i poder compartirproblemàtiques i resultats comuns.

L'escola no és una illa dins del procés educatiu dels nens; totes les altres escolesde la mateixa població formen part d'aquesta realitat del nen. Els seus amicsd'esports, del carrer, d'altres clubs on realitza activitats, comparteixen el mateixentorn local i per tant intercanvien experiències i s'enriqueixen de les sevesactivitats.

Si el treballar amb informàtica amb els nens ja és un recurs força motivador, elparticipar en revistes de la localitat, en formar part d'activitats generades arreu deCatalunya, utilitzar el correu electrònic amb altres nens d'altres escoles, d'altrespoblacions, d'un altre país, etc. ajuda a fer-ho encara més engrescador.

El/la coordinador/a de la informàtica ha de potenciar que aquesta mecànica detreball sigui una realitat en el seu centre; els seus companys han de poderconèixer l'existència de projectes d'aquest tipus. Dependrà de molts factors el quealguns dels seus companys s'impliquin en algun d'ells.

escola

POBLACIÓ COMUNITATAUTONOMA

PAIS MÓNí

Resumint diríem que seria tasca del coordinador donar a conèixer quins projecteshi ha per treballar amb altres escoles alguns aspectes puntuals del currículum i almateix temps de divulgar la tasca que es fa en la pròpia escola.

Un aspecte clau és la relació del centre amb altres institucions com: els CRP, ICE,PIE, Universitats, Departament d'Ensenyament, etc. El Coordinador pot potenciar,en els aspectes que li pertoquen, aquesta relació amb l'assessorament icol·laboració de l'Equip Directiu del centre. La difusió dels cursets de formaciódel professorat sobre temes d'informàtica educativa oferts per aquestes institucions


166 __________________________________________________________________________________________________________________________________


seria un exemple d'aquesta actuació coordinada juntament a la motivació alprofessorat per a la seva participació.

Com ja s'ha comentat, és molt positiu conèixer una mica el potencial de recursoshumans que té l'escola, és a dir, quin nivell d'usuari tenen els seus companys,quina experiència pedagògica porten, etc. Això facilita el poder assessorar,juntament amb l'Equip Directiu, d'aquelles activitats més positives per aquellscompanys interessats en un enriquiment personal i al mateix tempsrentabilitzar-ho perquè aquesta experiència reverteixi en el centre i els alumnes.

Avui en dia l'oferta és molt nombrosa. Els CRP, ICE i PIE oferten nombrososcursos i cursets relacionats amb la informàtica tant d'usuari com en la utilitzaciócurricular d'aquestes eines. També és necessari donar a conèixer el material arribatper la via dels Seminaris d'Actualització en Tecnologia de la informació (SATI)als que, freqüentment, assisteix el coordinador i al generat pels grups de treballexistents (ICE i altres).

Finalment no es pot oblidar la tasca de dinamització, conjuntament amb l'EquipDirectiu, per tal de realitzar gestions amb l'Ajuntament, amb laDelegacióTerritorial d'Ensenyament i amb el PIE amb la finalitat de poderaconseguir millors recursos i orientacions per al centre.

ESCOLA

ICE

CRP

PIE

EAPDelegació

d'Ensenyament

cases

comericals

Ajuntament

Com a punt final cal constatar conjuntament la importància i la dificultat d'aquestafeina de coordinació informàtica, la conveniència de què disposi de temps dins del'horari lectiu per a la realització de la seva tasca i la necessitat de la col·laboraciódels seus companys. El present document ha estat dissenyat amb la finalitatd'ajudar, de suggerir, de donar idees i suport per a una millor realització de lestasques de la coordinació informàtica als centres.




168 __________________________________________________________________________________________________________________________________


VI. Annexos

Annexos

_________________________________________________________________________________________________________________________________ 171Programa d'Informàtica Educativa

6.1. Quan alguna cosa falla

6.1.1. Problemes amb l'ordinador

Quan ens trobem davant d'un problema de funcionament és important poderdeterminar si es tracta d'una errada del maquinari, del programa que s'estàutilitzant o de les configuracions. Aquest no és un problema senzill de resoldre jaque no hi ha cap correspondència segura entre símptomes i errada, la qual cosa ensobliga a provar algunes alternatives abans de fer el diagnòstic.

A continuació es presenta una llista de problemes i les diferents actuacions queens poden ajudar a trobar el conflicte. En el cas de tractar-se d'una avaria de lamaquina cal avisar a manteniment.

No hi ha cap llum encès ino sentim funcionar

el ventilador

Comprovar que tenim corrent a l'endoll.Canviar el cable de connexió.Possible problema de la font d'alimentació.

El ventilador funcionaperò pita i es bloquejaabans que els leds del

teclat s'encenguin

Possible error de la placa de vídeo.Parar i mirar que estigui ben connectada la placa devídeo a la placa base.

A la pantalla surt unerror dient que falta el

teclat

Tornar a engegar l'ordinador i si es repeteix mirar queno s'hagi desconnectat o que no estigui canviat elselector situat sota el teclat.

No es carrega el sistema.Falta l'intèrpret de

comandaments i no hi hacap disc a la unitat A:

Pot ser que s'hagi esborrat el sistema. Posar un disc de sistema protegit a la unitat A:Comprovar que l'ordinador no tingui virus i si en téeliminar-los.Tranferir el sistema.

No es carrega el sistema.Dóna un missatge del

tipus "disk error"

És possible que no trobi la unitat C: Comprovar a través del setup de l'ordinador que hi hagila unitat ben declarada.Després de temps de no fer servir l'ordinador es potdescarregar la pila provocant la pèrdua el sistema.Per tornar-la a carregar, deixar l'ordinador uns diesengegat -la pantalla no cal- i si continua fallant caldràcanviar la pila.


172 _________________________________________________________________________________________________________________________________


No funciona la placa de soni des de l'MS-DOS ni des

del Windows

Comprovar que els altaveus estan connectats a la sortidade so.Comprovar el control de volum de la placa.Executar el programa de diagnòstic de la placa de so.

No funciona la placa de sodes del Windows

Comprovar que no hi hagi el volum desconnectat.Tornar a instal·lar els controladors.

El ratolí no funciona enprogrames MS-DOS

Si és un ratolí de tres botons assegurar-se que el tenimen posició d'MS o 2 botons.Si funciona amb aplicacions Windows i no ho fa quantreballa a l'MS-DOS cal instal·lar el programa que elcontrola (generalment mouse.com o mouse.sys).Afegir el controlador a l'autoexec.bat -o al bat delprograma que el necessita- o al config.sys.Si no funciona i està instal·lat, mirar si falla també en altres programes i/o si es canvia per un altre ratolí.

El ratolí no funciona enles aplicacions Windows

Si és un ratolí de tres botons assegurar-se que el tenimen posició d'MS o 2 botons.Comprovar que està instal·lat: Instal·lació de Windowsdel grup Principal.Comprovar si funciona a l'MS-DOS i/o si es canvia perun altre ratolí.

El ratolí és lent deresposta en les aplicacions

Windows

Des del Tauler de control del grup Principal es controlala velocitat de resposta.

El ratolí s'encalla, isembla que funcioni

intermitentment

Efectuar una neteja dels rodets i la bola (consulteul'apartat 2.1.1.6.).També pot ser un problema mecànic del ratolí.

Una opció del Sèsam noarrenca un programa i

torna una altra vegada almenú o es repeteixensempre els mateixos

missatges

Comprovar que les ordres del Sèsam són correctes.Situar-se sobre la línia que crida el programa que nofunciona i entrar a l'edició del sèsam fent <CRTL+F1>.Triar Editar bat. per veure/editar les ordres.Comprovar si està instal·lat el programa que no arrenca.Escriure des del sistema les ordres del BAT una a una;si funciona també ho ha de fer des del sèsam.

Quan alguna cosa falla


La tauleta no respon Mirar les connexions. Comprovar el funcionament amb la utilitat TESTAU.

Teclat desconfigurat:majúscules que no

s'accentuen i algunestecles canviades

Configurar correctament els fitxers AUTOEXEC.BAT iCONFIG.SYS (veure apartat 3.1.1.2. B)Aquesta configuració no afecta a les aplicacionsWindows.

La impressora treu fullsen blanc

Comprovar des del programa en què estem treballantque tenim definida correctament la llargada del full.

Si el PCGLOBE nofunciona en un ordinador

Pèntium

Donar l'ordre d'entrar al programa i prémer ràpidamentla tecla <PAUSE/BREAK> Prémer una altre tecla perquè continuï carregant-se elprograma.

Si el Win Logo no escarrega per falta de

memòria

Caldrà reduir residents no necessaris.Configurar correctament la memòria.(veure apartat 3.1.1.2.)

L'àrea de treball delDeluxe Paint és molt

petita (queda una franjagrisa no activa)

Falta de memòria per a la resolució demanada.Aconseguir més memòria optimitzant-la o definintmemòria expandida.Treballar amb menys resolució i colors.

6.1.2. Problemes amb la impressora

Si el problema és general a tots els programes dels entorns MS-DOS i Windowscaldrà comprovar la impressora, els cables i el multiplexor.

Les impressores tenen un autotest que permet imprimir un full de prova sensenecessitat d'estar connectades a l'ordinador i que serveix per comprovar el seucorrecte funcionament. Generalment, per efectuar aquest autotest cal engegar laimpressora mantenint premut el botó de treure full (FF).

Si la impressora funciona bé podem provar de canviar el seu cable de connexió oel del multiplexor.


174 _________________________________________________________________________________________________________________________________


És pràctic, per descartar un problema de maquinari, imprimir directament des delsistema operatiu sense necessitat d'entrar a cap altre programa fent servircomandaments del tipus:

C:>COPY CONFIG.SYS LPT1C:>DIR > LPT1

Si és un problema de configuració des de Windows n'hi ha prou en declarar-lacorrectament en el tauler de control. En les aplicacions DOS cada programa ha deconfigurar-se de manera específica (consulteu en el següent apartat les diferentsconfiguracions per a cada programa).

L'Ami Pro dóna problemes a l'imprimir amb una HP 600 configurada amb elsmanegadors propis del model (text mal justificat, text sobreposat...). Persolucionar-ho cal emprar els manegadors de la sèrie 550 del fabricant o els de laDeskjet 500 inclosos als disquets de Windows 3.1 (Els papers del Sati. Sessió 6.curs 96/97).

Configuració de la impressora en els programes MS-DOS

Cabri-géomètre

Impressora Opció a triar Tipus d'impressió

Fujitsu DL-1100 IBM/Epson 9 ags. Monocrom

HP DeskJet 500 Laserjet HP Monocrom

HP DeskJet 550C Laserjet HP Monocrom

DeLuxe Paint II Enhanced

Impressora Opció a triar Tipus d'impressió

Fujitsu DL-1100 Fujitsu DL2400/2600 (M) Monocrom (entremats)

Fujitsu DL-1100 Fujitsu DL2400/2600 (C) Color

HP DeskJet 500 HP DeskJet/+ (300 dpi) Monocrom (entremats)

HP DeskJet 550C HP DeskJet/+ (300 dpi) Monocrom (entremats)

HP DeskJet 550C HP DeskJet 500C (300 dpi) Color

Quan alguna cosa falla


Músic

Si penseu imprimir partitures, cal que abans d'executar-lo instal·leu en memòrial'ordre GRAPHICS de l'MS-DOS. Per fer-ho en els ordinadors del PIE, al menúdel Sèsam, dins d'Utilitats, disposeu de les opcions corresponents en funció de laimpressora que hagueu de fer servir.

PC Globe

Teclejar Opció associada Tipus d'impressió

Fujitsu DL-1100 17 IBM Proprinter X24E i XL24E Monocrom

HP DeskJet 500 2 HP DeskJet, DeskJet+ Monocrom

HP DeskJet 550C 2 HP DeskJet, DeskJet+ Monocrom

Win Logo

El Win Logo només pot imprimir en blanc i negre amb impressores HP DeskJet.Les configuracions de la impressora estan pensades per executar el Win Logo enmode VGA 16 colors amb la finestra de gràfics estàndard. Si s'executa amb unaaltra resolució o es modifica la mida de la finestra de Gràfics la imatge impresasortirà deformada. En tot cas, sempre es poden modificar manualment els valors,ja sigui mitjançant els menús o modificant el fitxer WLOGO.INI.


176 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.2. Instal·lació de programes en xarxa

6.2.1. Xaloc: xarxa local de primària

En els darrers cursos alguns centres de primària han instal·lat una xarxad'ordinadors que millora l'aprofitament dels recursos instal·lats.

Xaloc és un model de xarxes locals d'ordinadors que s'ajusta als equips instal·latsa les escoles de primària. Aquestes xarxes es caracteritzen per:

utilitzar una estructura jeràrquica, d'un ordinador servidor i unsordinadors clients

treballar en l'entorn Windows

funcionar amb un maquinari mínim

Servidor Client

Programari Windows 3.11 o Windows 95 Windows 3.1 + Xaloc

CPU 386 286

RAM 4 Mg 2 Mg

HD 500 Mg 40 Mg

En aquesta xarxa:

els discs de xarxa sóndirectoris del servidor

els clients tenen dos discs dexarxa:

S:\ disc protegit amb nomésdrets de lectura

T:\ disc amb drets de lecturai escriptura

Instal·lació de programes en xarxa


6.2.2. Distribució del programari a la xarxa

En una xarxa, els programes poden estar distribuïts entre el disc local i el disc dexarxa. Cal trobar l'equilibri entre la capacitat del disc dur, la facilitat d'accés il'autonomia de la màquina.

Els programes poden estar accessibles en tots els ordinadors de la xarxamitjançant un fitxer BAT o una icona del Windows, l'usuari pot executarindistintament els programes, independentment d'on estiguin instal·lats físicament.

Al disc local s'aconsella posar els programes d'ús més freqüent. D'aquesta maneral'accés serà més fàcil, la xarxa anirà més descarregada i els ordinadors gaudirand'una major autonomia.

En el disc de xarxa romandran la majoria de programes, la qual cosa facilitarà laseva instal·lació i el manteniment del disc dur.

6.2.3. Execució de progames en xarxa

La major part dels programes que s'utilitzen als centres no tenen prestacions dexarxa. En la seva instal·lació i funcionament actuen com si fossin programeslocals.

Els programes es comporten de manera diferent, segons sigui una aplicacióWindows o una aplicació MS-DOS.

Programes Windows

El Windows té una estructura multitasca i considera que els recursospoden ser utilitzats, per més d'un programa. Per aquesta raó éspossible executar diverses aplicacions al mateix temps o una mateixaaplicació diverses vegades.

Els programes Windows instal·lats en el servidor poden funcionarperfectament en els clients. Només cal que les icones apuntin demanera adequada, per exemple S:\CLIC\CLIC.EXE. Tot i que hi haalguns programes que necessiten que alguns fitxers, com les llibreries,estiguin en cada ordinador client.

Programes MS-DOS

Les aplicacions MS-DOS són monotasca i consideren que tots elsrecursos estan a la seva disposició.

Quan una estació accedeix a un fitxer de la xarxa, aquest quedamomentàniament bloquejat i no està disponible per a la resta


178 _________________________________________________________________________________________________________________________________


d'estacions. Això dóna problemes amb l'execució de les aplicacionsMS-DOS des de diverses estacions.

L'estratègia a seguir consisteix en fer una instal·lació temporal delprograma des del disc de xarxa al disc dur local de cada màquina i enfinalitzar la sessió, esborrar aquesta instal·lació temporal.

D'aquesta manera cada màquina executa el seu programa,independentment de la resta, sense possibles col·lisions.

Un fitxer BAT automatitza aquest procés d'instal·lació temporal. Iencara que requereix un cert temps l'espera no retarda l'execució delprograma més que uns segons.

6.2.4. Instal·lació de programes a la xarxa

Serà diferent si es tracta d'un programa MS-DOS o d' un programa Windows:

Programes MS-DOS

La major part d'aplicacions MS-DOS copien els fitxers en un sol directori i aixòfacilita fer una única instal·lació en tota la xarxa. El procés a seguir és el següent.

1. Des del servidor, instal·lar el programa en el disc S:\ al directori pertinent.

Això és possible fer-ho perquè el servidor té dret d'escriptura sobre eldisc S:\ ja que és un subdirectori de la pròpia màquina.

Les altres màquines veuen aquest disc de la mateixa manera que elservidor i el programa funcionarà igualment.

2. Crear un fitxer BAT que apunti al disc S:\ de la xarxa.

Cal preveure que les estacions de treball no tenen dret d'escriptura aldisc S:\. Aquells programes que enregistrin dades, sessions de treball oconfiguracions no podran fer-ho i donarà un missatge d'error.

Per això i per evitar col·lisions, és millor que el BAT copiï o instal·li elprograma en local i després l'executi.

Programes Windows

Les aplicacions Windows, quan s'instal·len:

Copien uns fitxers en un directori propi

Copien fitxers auxiliars al subdirectori C:\WINDOWS\SYSTEM:.DLL, .VBX, fonts de lletres.

Modifiquen els fitxers WIN.INI, SYTEM.INI, PROGMAN.INI...afegint línies i modificant els valor si de vegades creen un fitxer INIen el subdirectori C:\WINDOWS.

Instal·lació de programes en xarxa


Això dificulta la instal·lació d'aquests programes per a la xarxa, ja que cal copiarels fitxers auxiliars i modificar els fitxers INI de cada màquina. El procés a seguirés el següent:

1. En el servidor, autoritzar l'escriptura al disc S:\

A l'Administrador de fitxers es selecciona el subdirectoriC:\SERVIDOR, i s'activa el menú Disc, opció Compartir. Cal clicarl'opció de compartir amb drets totals.

De vegades es poden copiar els disquets d'instal·lació en un directoritemporal de la xarxa, per exemple S:\INSTAL.DSK i això estalviautilitzar els disquets per a cada ordinador.

2. A cada client s'instal·larà el programa en un directori del disc S:\

En aquest procés, l'instal·lador copiarà els fitxers dels programes en undirectori servidor.

Per altra banda, actualitzarà el Windows de cada ordinador (.VBX,.DLL, .INI, etc.) i crearà les icones modificant els fitxers GRP.

3. En el servidor es declararà el disc S:\ només de lectura.


180 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.3. Instal·lació del Clic a la xarxa

6.3.1. Introducció

El Clic és un dels programes més utilitzats a les escoles i degut al gran nombred'activitats, que dia a dia es van creant, és necessària una continua acció demanteniment.

A les aules que tenen Xarxa Xaloc pot instal·lar-se en xarxa el programa Clic,reportant avantatges com:

estalvia espai de disc dur: ja que aquestes activitats generalment sónde gran volum per la quantitat de fitxers de dibuix i so que comporten,es necessita un disc dur de gran capacitat.

assegura disposar de les mateixes activitats en totes les màquines:qualsevol ordinador té accés a les activitats instal·lades al servidor, pertant, es poden treballar des de totes les màquines.

facilita la instal·lació i el manteniment: el fet que cada cop es vangenerant més activitats, la seva instal·lació i el manteniment essimplifica quan solament s'ha de fer en una màquina (el servidor).

A l'hora d'instal·lar el Clic a la xarxa, podem triar diferents opcions:

instal·lar tot el programari en el servidor i amb accés simultani des decada màquina.

instal·lar part del sistema a la xarxa i part en cada màquina.

Cal tenir sempre present que els programes instal·lats a la xarxa ocupen menysespai però responen més lentament. La disponibilitat d'espai i les característiquesdel sistema ens condicionarà la solució òptima.

6.3.2. Anàlisi del programa

Des del punt de vista de la instal·lació en xarxa, el sistema Clic es pot considerardividit en tres paquets:

1. el programa: fitxer executable i fitxers auxiliars

2. els paquets d'activitats

3. les icones i el sistema d'accés

Instal·lació del Clic a la xarxa


El nucli del Clic està format pels fitxers:

CLIC.EXE, un fitxer executable.

BWCC.DLL, un fitxer auxiliar.

CLIC.INI, el fitxer de configuració.

CLIC.HELP, el fitxer d'ajuda.

Els paquets d'activitats

Les activitats del Clic estan agrupades en paquets d'activitats (fitxers PAC) quedeclaren els fitxers d'activitats (fitxers ASS, PUZZ, ...) i utilitzen uns fitxers derecursos (fitxers TXT, BMP, WAV, MID).

El Clic busca els paquets, les activitats i els fitxers de recursos en un mateixdirectori. El programa els instal·la en un subdirectori, generalment dins de\CLIC\ACT

En la versió (v.2.1) la major part dels fitxers es poden compactar en un únic fitxeramb extensió PCC.

El sistema d'accés

Podem accedir a les activitats Clic de tres maneres:

Engegant el CLIC.EXE i accedint a través del disquet a les activitats.Caldrà conèixer on són i navegar pels directoris.

Instal·lar icones que accedeixin directament a les activitats.

El Clic permet crear activitats tipus menú per seleccionar altrespaquets d'activitat. Es pot crear una d'aquestes activitats per curs,àrea... i anar-hi afegint els diferents paquets.

Hi ha diverses maneres de configurar les icones, però la forma més senzilla defer-ho és la següent:

1. A l'Administrador de fitxers associar els paquets d'activitat amb el programaCLIC.EXE. Cal anar al menú Fitxer, activar l'opció Associar, escriure l'extensióPAC i navegar fins a trobar el CLIC.EXE allà on estigui. Cal repetir el mateixprocediment amb l'extensió PCC.

El Clic realitza aquest procés automàticament quan s'instal·la en unamàquina, però no ho fa en els clients si només s'instal·la en el servidor.

2. A les propietats de la icona posarem:

Descripció: nom descriptiu del paquet

Línia d'ordres: el nom del fitxer .PAC o .PCC

Directori de treball: el disc i directori on estigui instal·lat el paquetd'activitats


182 _________________________________________________________________________________________________________________________________


Per accedir a aquestes propietats:

Quan es crea una activitat nova, menú Fitxer, opció Crear,seleccionant Programa de grup i clicar d'Acord.

Si la icona ja està creada cal seleccionar-la i activar el menú Fitxer,opció Redefinició.

6.3.3. El Clic a la xarxa

Cal considerar aquests tres grups de fitxers per separat, així com els avantatges iinconvenients de tenir-los instal·lats en local o al servidor.

Instal·lar el programa a la xarxa

El fitxer CLIC.EXE funciona perfectament instal·lat en el servidor sempre que elsordinadors clients tinguin característiques similars. Només cal associar els fitxersde les activitats al fitxer CLIC.EXE que està situat al disc S: o al disc de xarxa.

Quan hi ha barreja d'ordinadors, amb targeta i sense targeta de so, instal·lar elsfitxers del programa a la xarxa presenta inconvenients.

Existeix un sol fitxer CLIC.INI per a tots els ordinadors. Per aquesta raó no es potconfigurar de manera diferent per aprofitar els recursos de cada ordinador.

Instal·lar les activitats a la xarxa

En tots els casos és aconsellable la instal·lació dels fitxers d'activitats a la xarxa.El disc de xarxa disposa de més espai i permet instal·lar un major nombred'aplicacions. Amb una única instal·lació posarem els paquet a l'abast de totes lesestacions de la xarxa.

Un cas a part són les aplicacions que es generen amb una .DLL, com les de càlcul.L'accés constant als fitxers DLL per generar els exercicis pot provocar col·lisionsentre les màquines. Aquest efecte es nota més en funció del nombre de màquinesque treballen simultàniament.

Els grups d'icones

Els grups de programes del Windows es guarden en un fitxer amb extensió .GRP,que inclou totes les dades, els dibuixos de les icones, els texts informatius, leslínies d'ordres, les mides, la posició, la resolució gràfica, etc.

Hi ha dues estratègies per aprofitar aquests fitxers via xarxa:

Copiar els fitxer GRP als clients.

Utilitzar fitxers GRP de la xarxa.



6.3.4. Copiar els fitxers GRP

Els fitxers .GRP d'una màquina funcionaran en una altra màquina sempre queaquestes tinguin situats els programes en el mateix directori.

Per aquesta raó és convenient instal·lar les activitats del Clic en el disc S: delservidor. Aquest és un disc virtual de xarxa que es veu per un igual en totes lesmàquines.

En instal·lar les activitats a S:, les icones, automàticament, apunten a un disc queés vàlid per a totes les màquines. En copiar el fitxer CLIC.GRP del servidor a lesdiferents màquines, totes tindran instal·lades les mateixes activitats.

El procés a seguir és:

Màquina Acció

Servidor Instal·lar l'activitat apuntant al disc S:\

Servidor Copiar el fitxer CLIC.GRP a un disc de xarxa, per exemple,S:\TEMP

Clients Copiar el fitxer CLIC.GRP del servidor al directori de Windowssobreescribint el que ja existeix. Amb les dades de l'exemplecopiar de S:\TEMP\CLIC.GRP a C:\WINDOWS\CLIC.GRP

6.3.5. Fitxers GRP a la xarxa

Encara es pot fer un pas més enllà per automatitzar les activitats Clic utilitzant unfitxer .GRP que estigui a la xarxa.

El fitxer PROGMAN.INI, entre d'altresinformacions, conté la llista dels fitxersdels grups i l'ordre en què s'han d'obrir.

Aquest fitxer es pot modificar de maneraque apunti a un fitxer de la xarxa. En llocd'escriure C:\WINDOWS podem escriureS:\WINDOWS en totes les màquines,inclòs el servidor.

D'aquesta manera, en tractar-se d'un únicfitxer, les modificacions que es facin en elservidor s'actualitzaran automàticament atotes les estacions.

PROGMAN.INI

[Settings]

Window=76 50 599 448 1

display.drv

Order=8 9 5 4 3 10 11 1 2 6 7

[Grups]

Group1=C:\WINDOWS\PRINCIPA.GRP

Group2=C:\WINDOWS\ACCESORI.GRP

Group3=C:\WINDOWS\JUEGOS.GRP


184 _________________________________________________________________________________________________________________________________


Els passos a seguir son (les màquines tinguin la mateixa resolució gràfica):

Màquina Acció

Servidor Copiar el fitxer CLIC.GRP a un disc de xarxa, per exempleS:\WINDOWS

Tots Modificar el fitxer PROGMAN.INIallà on diu GroupX=C:\WINDOWS\CLIC.GRP, ha de dir GroupX=S:\WINDOWS\CLIC.GRP

Tots Engegar de nou els ordinadors

El PROGMAN.INI guarda la informació de la resolució del Windows. Si laresolució de la pantalla no coincideix amb la del fitxer GRP, el transformaautomàticament a la resolució de la pantalla i grava les noves dades al disc.

Quant diferents màquines han de fer aquest procés al mateix temps es produeix unerror, i encara més si estan apuntant al disc S:\, on els clients no tenen dretd'escriptura.

Sempre són possibles solucions intermitges que resoldran el problemaparcialment.

1. Es poden guardar els fitxers .GRP a T:\WINDOWS, on totes les màquinestenen dret d'escriptura i acceptar amb resignació quan es produeixen els errors.(Hi ha el perill que un alumne espavilat ens esborri el directori però...).

2. Tenir diferents grups d'icones per a 16 colors, per a 256 colors i que cadamàquina apunti al grup que li correspongui. Aquests grups es transformenautomàticament obrint-los amb una resolució diferent.

6.3.6. Final

Les icones que es poden instal·lar en un grup de programes tenen un límit. Quanse supera aquest límit, els fitxers es copien al disc dur però les icones nos'instal·len. En aquest cas cal crear un nou grup de programes on instal·lar mésicones.

El Clic té més activitats que les icones que es poden instal·lar en un grup i es fanecessari crear diferents grups de Clic per instal·lar totes les activitats.

Instal·lar el Clic a la xarxa no és un procés tècnicament complicat i pot estalviarrecursos dels ordinadors i facilitar la feina del coordinador.

Els alumnes i el professor disposaran de noves activitats sense límit, però calrespectar algunes limitacions.



És imprescindible un cert ordre i disciplina en el procés d'instal·lació imanteniment, així com tenir les idees clares de com treballen els diferentselements del programa i la xarxa.

6.4. El programari educatiu Sinera 98 a la xarxa

En aquest apartat, volem comentar-vos els programes més utilitzats del Sinera 98 ila seva instal·lació a la xarxa XALOC.

6.4.1. El Clic 2.2

Entre les novetats ens interessa destacar la nova versió del Clic i la sevainstal·lació en la xarxa.

El Clic, 2.2 permet utilitzar fitxers gràfics compactats en format GIF, el queredueix en gran manera l'espai ocupat per les activitats. Això fa que siguirecomanable la substitució de tots els materials anteriors per aquesta nova versió.

El canvi de versió inclou

La instal·lació del CLIC.EXE a cada màquina.

La instal·lació de les activitats en el servidor.

La creació d'un únic fitxer CLIC.GRP o similar que cal copiar a cadamàquina.

Per realitzar aquest procés el més senzill és:

Esborrar el directori Clic del servidor, excepte aquelles activitats queno estiguin incloses en el Sinera 98.

Copiar el contigngut del directori PRG_EDUC\CLIC\DISC delCD-ROM Sinera 98 en un directori temporal de la xarxa, per exempleT:\TEMP.

En el servidor instal·lar totes les opcions del Clic executant el fitxerT:\TEMP\INSTAL apuntant a S: com a disc de treball.

A totes les màquines, inclòs el servidor, instal·lar el Clic executant elfitxer T:\TEMP\INSTAL però apuntant a C: com a disc de treball, iseleccionar només el fitxers bàsics del programa. D'aquesta manera hihaurà una còpia del programa a cada màquina i els fitxers auxiliarsestaran al servidor.

En el servidor, instal·lar totes les activitats que ens semblininteressants, apuntant a S: com a disc de treball. Cal tenir present queel nombre d'activitats supera el de les icones que caben en un grup del


186 _________________________________________________________________________________________________________________________________


Windows i que pot ser necessari haver de distribuir-les en diferentsgrups.

En els clients copiar el fitxer CLIC.GRP, o similar, del servidor peraconseguir una mateixa distribució de les icones a totes les màquines.El procediment pot ser manual o automatitzat.

6.4.2. Instal·ladors amb opcions de xarxa

El Wingeo i el Carter són uns dels pocs programes del Sinera que tenen prevista lainstal·lació en xarxa. A l'engegar-se, l'instal·lador ofereix tres opcions:

Instal·lació en un ordinador no connectat a xarxa, que cal utilitzarquan l'ordinador està aïllat.

Instal·lació en el Servidor que copia tots els elements del programa enel servidor. Cal triar, com a disc de destí, un accessible per xarxa, perexemple S:

El Carter, a més a més, demana un directori on crear les bústies. Aquest directoriha d'estar a la xarxa i els clients han d'accedir-hi amb drets de lectura i escripturaper a poder escriure els missatges.

Instal·lació en els clients. No copia els fitxers del programa sinó quenomés modifica la configuració del Windows i crea les icones. Calindicar en quin directori de la xarxa està instal·lat el programa.

Amb aquests tipus d'instal·ladors es simplifica la instal·lació dels programes enxarxa optimitzant-se l'espai ocupat.

6.4.3. Altres programes del SINERA

En el CD-ROM Sinera els programes estan en el format:

Comprimit per a instal·lar i crear els disquets d'instal·lació.

Expandit o obert per a poder-los executar des del mateix CD-ROM.

La versió oberta d'un programa sol estar en un directori del SINERA que contétots els elements necessaris perquè funcioni sense cap instal·lació. Si es copiaaquest directori a la xarxa es podrà executar el programa, com si estiguéssimutilitzant un CD-ROM.

Els directoris dels programes també incorporen un directori DISC ambl'instal·lador del programa (aquests directoris es poden esborrar per estalviar espaien el disc de xarxa).

El programari educatiu Sinera 98 a la xarxa


De fet si es crea un disc de xarxa i es copia tot el Sinera respectant l'estructura demanera que l'arrel del CD-ROM es copiï a l'arrel del disc, els materialsfuncionaran sense cap problema. Al PIE fem servir aquesta estratègia percomprovar el funcionament del Sinera abans d'estampar-lo definitivament enCD-ROM.

6.5. El CD-ROM a la xarxa

6.5.1. Introducció

En aquest article explicarem de quina manera es pot utilitzar la xarxa per executarprogramari editat en CD-ROM, aprofitant el lector de CD-ROM del servidor.Aquesta aplicació suposa un doble aprofitament dels recursos:

Els clients poden tenir accés als productes editats en CD-ROM sensetenir un lector de CD-ROM instal·lat.

Un mateix títol es pot utilitzar simultàniament a totes les màquines del'aula sense haver de disposar d'un exemplar per a cada màquina.

6.5.2. Connectar-se a un CD-ROM

És bo considerar per separat l'accés al CD-ROM i la utilització de programarieditat en CD-ROM.

Per a la xarxa, el CD-ROM és un disc més que es pot consultar sempre que tinguila configuració correcta. Per fer-ho, és necessari:

servidor - editar l'AUTOEXEC.BAT del servidor i modificar la líniaC:\.......\mscdex.exe .... afegir l'opció /s de "shareable"

- compartir el CD-ROM com un disc de lectura

clients - connectar-se al CD-ROM compartit al servidor

El sistema deixa de funcionar correctament si es canvia el títol o s'engega lamàquina sense el CD-ROM.

El temps d'accés al CD-ROM, via xarxa, varia en funció de les característiques delservidor del nombre de consultes simultànies.


188 _________________________________________________________________________________________________________________________________


Per la xarxa només es tindrà accés a la informació enregistrada en forma de fitxer.En altres paraules, des d'un client no podrem engegar un compactdisc situat en elservidor ja que les pistes d'àudio no circulen per la xarxa.

6.5.3. Els programes dels CD-ROM

Tot i que bona part del programari editat en CD-ROM té prestacions multimèdiano s'ha de confondre el suport físic amb els programes.

El CD-ROM és un suport físic que emmagatzema gran quantitat d'informacióutilitzant tecnologia làser. Sobre aquest suport es pot enregistrar programesMS-DOS, Windows o multimèdia. Un exemple prou conegut és el Sinera, on hiconviuen materials de diferents tipus.

Per contra, els materials multimèdia que es poden editar en disquet, CD-ROM ovia Internet necessiten:

D'una placa de so per executar fitxers Wav i Midi.

Una placa gràfica SVGA que suporti 640 x 480 x 256 colors enWindows.

Així, a l'hora d'utilitzar els programes instal·lats al CD-ROM:

Si el programa és MS-DOS o Windows, funcionarà en qualsevolmàquina.

Si els programa és multimèdia, requereix que l'ordinador també tinguiprestacions multimèdia.

6.5.4. Accés de programes del CD-ROM a la xarxa

Malgrat que aparentment és senzill, no sempre és fàcil utilitzar qualsevolCD-ROM a través de la xarxa. Alguns programes en CD-ROM no es podenutilitzar des dels ordinadors clients, en especial si:

Estan protegits perquè no funcionen en xarxa, per exemple elMammals.

Detecten la presència física d'un CD-ROM, per exemple, elsToolbooks.

Apunten a adreces físiques o lògiques no disponibles, per exemple, lalletra D:\, busquen fitxers que no existeixen a l'arrel ...

Més endavant fem referència a alguns CD-ROM coneguts i a la seva resposta a laxarxa.

El programari educatiu Sinera 98 a la xarxa


Per altra banda, els lectors de CD-ROM són uns perifèrics molt lents i, a més amés, el temps d'accés a un CD-ROM compartit augmenta amb el nombred'estacions connectades. Això fa molt difícil el seu ús en la pràctica diària, ja queel temps d'espera s'allarguen exageradament fins al punt que alguns programesdonen error.

Tot i que aquesta situació pot millorar en la mesura que la millorin els equips,podem aconseguir optimitzar les prestacions copiant els fitxers del CD-ROM aldisc dur del servidor.

Copiar un CD-ROM a la Xarxa

La còpia d'un CD-ROM al disc dur planteja tres tipus de problemes:

Problemes d'espai: els discs durs instal·lats als ordinadors no tenen,freqüentment, suficient capacitat per copiar un CD-ROM (600 Mb).No obstant cal tenir present que no tots els CD-ROM van plens i nosempre ens interessa tot el contingut del CD-ROM.

Problemes de temps: un lector de CD-ROM de doble velocitat trigamés de 30 minuts en copiar 600 Mb a un disc dur. Canviar elCD-ROM instal·lat a la xarxa no és immediat i es fa necessària unacerta planificació del treball.

Problemes funcionals: com ja hem esmentat anteriorment, algunsCD-ROM no funcionen a la xarxa i copiar-los al disc de xarxa no resolel problema.

Tot i aquestes dificultats la proposta és viable ja que "Just Grandma and me" en unsol idioma ocupa 20 Mb i triga menys de 5 minuts en instal·lar-se.

Un exemple pràctic

Quan es copien els programes del CD-ROM al disc del servidor ens millora lavelocitat d'accés a la informació. Per a optimitzar l'aprofitament de l'espai al discdel servidor també es pot utilitzar l'estratègia de copiar-ho en un directori temporal(p. ex: TEMCDROM), que s'esborrarà quan s'instal·li un nou producte.

Per exemple, per instal·lar la base de dades SINERA, els directoris implicats són:VIEWER2 i \PIE.

Cal copiar els directoris necessaris del CD-ROM a un subdirectori del servidor icompartir-lo amb drets de lectura. Es guanya temps si, des de l'MS-DOS, utilitzeul'ordre XCOPY. La sintaxi és:

XCOPY /E /S XCOPY D:\VIEWER2 C:\TEMCDROM /E /S


190 _________________________________________________________________________________________________________________________________


Els fitxers copiats al servidor queden protegits de lectura i a l'hora d'esborrar dónaun error. Es poden canviar els atributs de tots els fitxers amb l'ordre de l'MS-DOS:

ATTRIB *.* -R /S

Tot aquest procés es pot automatitzar un fitxer BAT que instal·li temporalmentproductes CD-ROM a la xarxa utilitzant una estratègia similar a l'aplicada amb lainstal·lació temporal dels productes MS-DOS en els CLIENTS:

Identificar un producte instal·lat.

Eliminar el producte instal·lat si cal.

Copiar el nou producte canviant els atributs.

Per exemple en el "Just Granma and me" el BAT seria:

6.5.5. Llistat de CD-ROM

Per diferents raons no tots els títols publicats en CD-ROM funcionen a la xarxa.En línies generals podem dir que els interactius editats amb ToolBooks nofuncionen amb xarxa, mentre els editats amb Acrobat, Visual basic, la sèrie LivingBooks, els productes Corel, és més fàcil de què funcionin en xarxa.

Tot seguint hi ha un recull d'alguns CD-ROM ben coneguts i el seu funcionamenten xarxa:

No funcionen en xarxa

Mamals: Linkware. Detecta la xarxa i no funciona.

Zoo Toolbooks: cerca físicament el CD-ROM per llegir dades.

Zoo de Barcelona: Toolbooks. Cerca físicament el CD-ROM per llegir dades.

Triple play plus LSM Toolbooks: cerca físicament el CD-ROM per llegir dades.

El CD-ROM a la xarxa


Cdatlas Macromedia: la configuració fa que busqui les dades en el CD-ROM.

Pipo Toolbooks: cerca fisicament el CD-ROM per llegir dades.

Sí funcionen en xarxa

Liwing Books: Abuelita y yo, La liebre y la tortuga, El mostruito... Tenen unapart en comú (menú d'entrada) i directoris independents per a cada modalitat(llegir o jugar) i per a cada idioma. Un idioma pot ocupar 30 Mb.

Intercatius Corel: es poden copiar en el servidor i instal·lar a cada client. Creenun fiters INI i una icona a cada ordinador.

Tarraco: història antiga de Tarragona. Funciona sense cap problema.

Habitat: història antiga d'Espanya. Té dos idiomes en directoris separats i noméscal copiar el què interessi. Funciona sense cap problema, fins i tot amb 16 colors.

WordAtlas atlas mundial en anglès: funciona sense cap problema en xarxa.

SINERA: es pot copiar sencer o per parts a la xarxa i funciona sense dificultats.

Bookshelf 95: enciclopèdia interactiva en anglès.

Dictionnaire HACHETTE MULTIMÉDIA: diccionari multimèdia en francès.

Apprenez le Français avec les Fils d'Astérix: exercicis en francès.

Les aventures d'Ot el bruixot: col·lecció d'activitats d'observació i atenció queintercala la narració d'aventures amb les activitats.


192 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.6. Recorregut per Internet en una xarxa local

6.6.1. Introducció

En les actuals xarxes locals educatives no és fàcil que totes les màquines puguinnavegar per Internet. És més fàcil accedir a la informació que hi ha en unamàquina de la xarxa, en aquest cas "el caché" del servidor.

La proposta consisteix en què les màquines de la xarxa naveguin per les pàginesweb que estan ematzemades en el servidor. Com a concepte previ cal conèxierque, amb una configuració adequada, quan es navega per Internet el Netscapeguarda tots els fitxers que conformen les pàgines en un directori local. Ambaquesta estratègia a l'hora de refer un camí ja circulat, la visualització de lespàgines és més ràpida, ja que no cal recuperar-les telemàticament, sinò ques'utilitzen les que hi ha emmagatzemades a l'ordinador.

Amb totes les pàgines que té emmagatzemades i que s'identifiquen perquè tenenels enllaços amb el color canviat, el programa forma una història que en algunescondicions pot reproduir la navegació amb la connexió d'Internet tancada.

Tècnicament és possible que les màquines connectades en xarxa facin unrecorregut simulat per Internet utilitzant les pantalles guardades en el directoritemporal del servidor. En aquest cas parlarem d'una IntraWeb.

6.6.2. La IntraWeb

Les xarxes Xaloc permeten implementar un sistema de pàgines web més senzillque anomenem IntraWeb i que es basa en navegar per les pàgines Web delservidor i, per tant, no utilitzar una connexió real de la xarxa a Internet.

La IntraWeb, tot i no tenir les mateixes prestacions que la connexió a Internet,permet satisfer bona part de les necessitats dels nostres alumnes de primària i peraltra banda la seva complexitat tècnica és menor i el cost econòmic és mínim.

Per muntar una IntraWeb es necessita:

Una màquina amb connexió a Internet, normalment via mòdem.

Un directori de xarxa, compartit millor només de lectura.

Una pàgina web local que permeti engegar la història i possibiliti lanavegació.

Un simulador de winsoket i el Netscape convenientment configurat.

Recorregut per Internet en una xarxa local


6.6.2.1. El servidor: una màquina amb connexió a Internet

Com a servidor s'ha d'utilitzar una màquina de la xarxa que tingui el mòdem, elprogramari i la connexió telefònica instal·lada.

El Netscape es configurarà tal com s'indica més endavant, però les opcionsfonamentals són:

La pàgina inicial i el directori temporal ("caché") han de ser en un discde xarxa compartit, on el servidor tindrà drets totals.

És convenient que les altres màquines només tinguin drets de lecturaper protegir les dades enregistrades

Perquè no s'esborrin les dades del caché quan es consulti una pàginasense establir la connexió a Internet, la pàgina d'inici ha de ser localapuntant a un disc de xarxa, preferiblement al disc i el directori on hiha el caché. L'adreça a escriure serà file:///<path+nom del fitxer>.

En el fitxer WINI.INI del servidor hi haurà les línies que apuntaran ala configuració que utilitzarà el Netscape:

[Netscape]ini=C:\INTERNET\NETSCAPE\netscape.ini

6.6.2.2. El directori de xarxa

El servidor utilitzarà el Netscape instal·lat localment amb el seu fitxer INI. Totesles estacions navegaran amb el Netscape instal·lat a la xarxa amb una mateixaconfiguració.

A la xarxa tindrem un directori amb:

Una còpia del directori Netscape del servidor on afegirem els següentsfitxers, que el Netscape instal·la a C:\WINDOWS\SYSTEM:

El directori CACHE, on el servidor guardarà els fitxers de reserva enla navegació.

Una pàgina inicial dins del directori CACHE per iniciar la navegació,com ara PORTADA.HTM

COMPOBJ.DLLMFCOLEUI.DLLOLE2.DLLOLE2.REGOLE2CONV.DLLOLE2DISP.DLL

OLE2NLS.DLLOLE2PROX.DLLSTDOLE.TLBSTORAGE.DLLTYPELIB.DLL


194 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.6.2.3. La pàgina web local

Per engegar una sessió sense connexió, i sense que es perdi la històriaemmagatzemada, és necessari que hi hagi una pàgina local.

Aquesta pàgina situada al directori compartit de l'ordinador es direcciona utilitzantel prefix: file:S:\NETSCAPE\CACHE\PORTADA.HTM

Perquè la història continuï, cal modificar les crides relatives a dins d'aquestapàgina de manera que portin la referència a la màquina. Així, si utilitzeu la pàginaPIE, cal afegir a les referències que apareguin (A HREF=), l'adreça de la màquinaque és. En aquest cas http://www.xtec.es

Les pàgines tenen format ASCII i es poden editar amb qualsevol processador detextos, sempre i quan es desin amb el mateix format.

Així, on diu:

<A HREF="/piecas.htm">Bienvenidos</A><BR><A>

ha de dir:

<A HREF="http://www.xtec.es/piecas.htm">Bienvenidos</A><BR><A>

També podeu crear una pàgina nova utilitzant el menú Bookmaks,opció View Bookmaks.

6.6.2.4. Els clients: màquines sense connexió a Internet

Les màquines sense connexió a Internet han de tenir instal·lat el Netscape i unsimulador de TCP/IP, que serà el fitxer WINSOCK.DLL que hi ha en el directori\NETSCAPE.

La configuració del Netscape pot ser la mateixa en tots els clients, per tant, ésconvenient que estigui en un directori d'accés compartit en el servidor, de maneraque amb una única modificació es configurin totes les màquines.

Per simular el Winsoket s'ha d'instal·lar en el subdirectori local del Netscape elfitxer WINSOCK.DLL que funciona de manera alternativa al Winsoket delWindows.

La configuració del programa

Per configurar de manera uniforme el Netscape de les màquines locals, activeu elmenú Options/Preferences i cliqueu les diferents pestanyes per tal d'establir elsvalors del programa:

Cache and Network:

Recorregut per Internet en una xarxa local


Disk Cache: 50000

Disk Cache Directory S:\NETSCAPE\CACHE

Verify Document Never

Styles:

Start With: Blank Page

file:///S:\NETSCAPE\CACHE\PORTADA.HTM

Links are: Underlined

Followed Links: Never Expire

Aplications and Directories

Bookmark File: S:\netscape\bookmark.htm

6.6.2.5. Sessió de treball

Per preparar una sessió de treball, la màquina amb connexió a Internet es connectaal mòdem, s'efectua la connexió a Infovía i a continuació s'executa el Netscape.Tot seguit es navega, recuperant les pàgines que es preveu calgui visualitzar i ques'acumulen juntament amb les de la sessió anterior, fins al límit definit com a"caché" de disc. És molt important però esperar que la pàgina que està arribant hohagi fet del tot, abans de canviar de pàgina.

Per fer sessions independents només cal apuntar a directoris diferents o béesborrar el caché de disc i de memòria.

Finalitzat el recorregut es tanca la sessió (el Netscape i el Trumpet) i la informaciója està disponible perquè les altres màquines puguin iniciar la navegació.


196 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.7. Creació de fitxers HTM amb la macro Ami Pro

Aquesta macro permet generar un fitxer HTM a partir d'un document Ami Pro, elqual pot ser visualitzat localment amb el programa Netscape o amb el programaInternet Explorer.

Els documents SAM no han de ser massa grans, s'aconsella un màximd'una pàgina i mitja (DIN A4).

Els fitxers creats poden fer crides a altres fitxers HTM i a fitxers gràfics; la imatgea cridar es pressuposa que es troba en el subdirectori /gif del directori que contéels fitxers HTM. Les crides a fitxers gràfics i a fitxers HTM han d'estar a laprimera pàgina.

La macro reconeix les taules Ami Pro i les transforma en taules HTM; tambépermet convertir les vocals accentuades i la "ç" i la "ñ" a llenguatge HTM.

Les cel·les de les taules poden fer crides a altres fitxers.

6.7.1. Fitxers necessaris

El fitxer ADAPAMI.EXE d'aquesta utilitat va ser lliurat a la segona sessió del Satidel curs 95/96 -Disc Ref (2/95)-. Els fitxers necessaris que es generen per a lacreació de pàgines HTM són els següents:

Les macros: _HTM.SMM, _HTMDISC.SMM, _HTMGIF.SMM,_HTMLINK.SMM i _HTMICO.SMM es copien al directori\AMIPRO\MACROS.

El full d'estils _HTM.STY (duu associada la macro _HTMICO.SMM)es copia al directori \AMIPRO\ESTILS.

Un grup d'icones HTM.SMI es copia al directori \AMIPRO\ICONES.

Les icones _HTM.BMP, _HTMDISC.BMP, _HTMGIF.BMP,_HTMGIF1.BMP i _HTMLINK.BMP es copien al directori\AMIPRO\ICONES.

Les imatges FOTO.GIF i LLEIDA.GIF es copien al subdirectori \GIFdel directori dels documents.

6.7.2. Normes d'utilització

El document Ami Pro ha de tenir nom (s'ha d'haver desat abans de generar el fitxerHTM).

El primer paràgraf del document ha de tenir l'estil Títol.

Creació de fitxers HTM amb la macro Ami Pro


La icona : Permet inserir referències a imatges externes, s'insereixla paraula IMATGE.

La icona : Permet inserir referències a imatges externes, s'insereixla paraula IMATGE.

La icona : Permet inserir imatges en el propi document, s'insereixla paraula FIGURA.

La icona : Permet inserir referències a altres fitxers (link).

La icona : Permet inserir referències a altres fitxers (link),s'insereix la paraula FITXER.

La icona : Permet crear el fitxer HTM corresponent al document

Ami Pro actiu.

El text es pot posar en negreta.

En alguns casos pot ser necessari separar les paraules dels textos ennegreta amb espais durs (CTRL+ESPAI).

Els signes de puntuació que precedeixen a paraules en negreta hand'estar també en negreta.

Les taules estaran centrades en la pàgina.

6.7.3. Estils de paragrafs utilitzats (full d'estils _HTM.STY)

F8 - Títol: Títol de la pàgina, centrat del tipus H2.

F7 - Subtítol: Títol de la pàgina, centrat del tipus H4.

F6 - Subcapçal: Autor/s del document, centrat i amb una líniaposterior del tipus H4.

F4 - Símbol tipogr.: Substitueix el símbol tipogràfic per LI.

F5 - Símbol tipogr1: Substitueix el símbol tipogràfic per LI (depèn del'estil Símbol tipogr.).

F3 - Simple: Títol d'apartat, esquerra del tipus H4.

F2 - Estàndard: Cos del document.

F9 - Centrat: Text centrat de propietats iguals a l'estil estàndard.

F11 - Sagnat1: Sagna el paràgraf un cm.

F12 - Sagnat2: Sagna el paràgraf dos cm.

Altres tipus d'estils: Són interpretats com estàndard.


198 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.8. La web del centre: transmissió de fitxersamb WS_FTP

6.8.1. La web del centre

La disponibilitat d’una web de centre obre el camí a la difusió de la informacióinstitucional i acadèmica que la direcció de cada centre educatiu considerioportuna, i alhora fa possible la difusió per Internet de continguts multimèdiacreats pels alumnes en el marc d’activitats curriculars o extraescolars.

La web dóna oportunitats per a la projecció externa del centre i la difusió de laseva activitat i de les creacions personals i col·lectives desenvolupades en elprocés educatiu.

L’adreça del centre és: http://www.xtec.es/centres/codi

codi és el codi identificatiu del centre. Disposa d’un espai com amínim d’1 Megabyte per a documents de text, imatge i so.

En la pàgina web del centre hem inserit una informació mínima del vostre centre:nom, domicili i població.

Com a ajuda per a la creació i el manteniment de les webs personals i de centre, elPIE ha creat documents orientatius i amb informació tècnica, que es poden trobara les adreces:

http://www.xtec.es/infotec/orienta/

http://www.xtec.es/infotec/guiaht/

6.8.2. FTP: File Transfer Protocol

Els usuaris que publiquen les seves pàgines web en un servidor utilitzennormalment un programa FTP per fer-les-hi arribar.

Tansmissió de fitxers: FTP

Les sigles FTP corresponen a File Transfer Protocol (Protocol per a laTransferència de Fitxers). Es tracta d'un servei que permet escriure i emportar-sefitxers del disc dur d'un ordinador remot.

Els servidors públics d'FTP són grans llibreries on hi podreu trobar tot tipus deprogrames i fitxers. Hi ha dos nivells d'utilització de l'FTP.

La web del centre: transmissió de fitxers amb WS_FTP


Rebre

Per rebre fitxers podeu utilitzar qualsevol navegador d'Internet.

Aquesta interfície no és molt amable, i per això molts servidors FTP ofereixen unaccés alternatiu des de pàgines web, on es pot presentar més clarament lainformació de cada fitxer. Des del punt de vista de l'usuari que vol rebre un fitxer,és indiferent que el servidor sigui FTP o web: tots dos es comporten de la mateixamanera, i sovint els enllaços de les pàgines web apunten directament a servidorsFTP.

Enviar

Per enviar els fitxers cap a un servidor FTP necessitareu un programa clientespecial, i el permís de l'administrador del sistema per poder accedir-hi.

6.8.3. Localització de la pàgina web del centre

Directori

Les pàgines web del centre s'han de trametre al servidor per publicar-les.

La pàgina principal s'ha d'anomenar index.htm i ha de copiar-se al directorisegüent del servidor www.xtec.es: /home/codi/index.htm.

codi és el codi identificatiu del centre.

Dins d'aquest directori podeu enviar tantes pàgines com vulgueu i organitzar lavostra estructura de subdirectoris.

L'únic límit és l'espai disponible, que actualment és d'1 Mb.

En cas de necessitar més espai heu de demanar-lo per correu electrònic. La peticióserà atesa d'acord amb els recursos disponibles.

Accés a les pàgines

El directori és la ubicació física de les pàgina de centre, però els visitants lestrobaran a l'adreça: http://www.xtec.es/centres/codi

codi és el codi identificatiu del centre.

6.8.4. Un programa d'ftp: Ws_ftp

WS_FTP és un programa tipus FTP per a transmissió de fitxers entre l'ordinadorlocal i un sistema remot.


200 _________________________________________________________________________________________________________________________________


WS_FTP connecta el PC amb un sistema remot i proporciona una sèrie d'opcionsque faciliten la connexió i posterior transmissió.

Existeixen diferents versions del programa. Es proposa a través d'imatges depantalla quina és la configuració que heu de definir utilitzant la versió deWS_FTP Limited Edition.

Una vegada feta la instal·lació del programa al vostre ordinador, cal configurar-lo.Cliqueu a sobre de la icona FTP i configureu segons les imatges.

6.8.4.1. Configuració de WS_FTP per a Windows 95

Tipus i característiques de l'ordinador remot

Tipus de transmissió



El directori remot

On diu Initial Remote Host Director cal escriure /home/codi (on codi és el codiidentificatiu del centre).

Connectar-se: botó [Connect]

Finalment, per connectar-se cal activar el botó de connexió i indicar:

On diu User ID cal incloure el codi identificatiu del centre.

Recordeu que cada vegada que indiqueu un paràmetre heu de confirmar clicantsobre el botó Aplicar.


202 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.8.4.2. Configuració de WS_FTP per a Windows 3.x

Una vegada instal·lat el programa FTP a la vostra màquina, cal configurar-lo.

Cliqueu a sobre de la iconaFTP i configureu segons lesimatges:

Us requerirà la vosta paraulade pas (password).

La següent imatge és la de transferència de dades del vostre ordinador al Servidor.

La part esquerra és el vostreordinador. La meitat superiorsón els directoris i la partinferior els fitxers que conté.

La part dreta és el Servidordel PIE on pengeu les vostrespàgines personals.

Cliqueu sobre el botó Options iconfigureu les Session Optionssegons la imatge.



6.9. Glossari de termes

Unitats i Grandàries

Les unitats

bit: Unitat més elemental d'informació.

Pot prendre 2 valors com 0/1 o Cert/Fals.

byte (b): Agrupació de 8 bits. Pot prendre 28 = 256 valors.

Els valors es representen amb els numeros 0 fins a 255 en notaciódecimal o 00 a FF en notació hexadecimal.

Kbyte (kb): Múltiple del byte. 1 kbyte = 210 bytes =1024 bytes.

S'utilitza amb freqüència l'aproximació d'un kbyte com a mil bytes.

Mbyte (Mb): Múltiple del byte i del kbyte. 1 Mbyte = 210 kbytes = 1024 kbytes =220 bytes = 1.048.576 bytes.

S'utilitza freqüentment l'aproximació d'1 Mb. com a un milió de bytes.

Gbyte (Gb): Múltiple del byte, del kbyte i del Mbyte.

1 Gbyte = 210 Mbytes = 1024 Mbytes = 220 Kbytes = 1.048.576Kbytes = 1.073.741.824 bytes.

S'utilitza freqüentment l'aproximació d'1 Gb. com a mil milions debytes.

Pícsel: Unitat mínima de dibuix que apareix a la pantalla del monitor.Correspon a un punt.

Polzada: Unitat de longitud del sistema anglosaxó (1 polzada = 2,54 cm).

Té gran incidència en el món informàtic: molts dels estàndards esfixen tenint present la polzada com a unitat de longitud.

Baudi: Unitat de velocitat de transferència d'informació. 1 baudi = 1 bit/segon.

Hertz (Hz): Unitat de mesura de freqüència. Un Hz és un cicle per segon.

S'utilitzen amb assiduïtat els múltiples kilohertz (1 kHz = 1.000 Hz) iel Megahertz (1 MHz = 1.000.000 Hz).

Punt: Unitat de mesura de la grandària de les fonts de lletra. 1 punt és 1/72de polzada (=0,35 mm).


204 _________________________________________________________________________________________________________________________________


Els fitxers

Un caràcter ocupa un byte.

Un fitxer ASCII (com l'AUTOEXEC.BAT) ocupa tants bytes comcaràcters té. Una pàgina de text de 54 línies amb 65 caràcters per líniaocuparà menys de 4 Kbytes en aquest format.

Una pàgina de text escrita en un editor gràfic (com Ami Pro) ocupa del'ordre de 10 kbytes.

Un gràfic de 320x240 punts (la quarta part d'una pantalla VGAestàndard) en blanc i negre ocupa 9.600 bytes enregistrat amb formatBMP. En 16 colors ocuparia 38.400 bytes. En 256 colors 153.600bytes. En true color (224 = 16.777.216 colors) ocuparia 1.843.200bytes.

Un disquet d'alta densitat permet arxivar fins a 1.440 kbytes. Lagrandària d'un disc dur pot variar des de 20 Mbytes (els més antics)fins a 1 Gbyte (els actuals) o més.

L'ocupació real d'un fitxer al disc depèn de la seva grandària i de lagrandària de cada unitat (o bloc) d'assignació. En un disquet cada blocés de 512 bytes. En un disc dur de 200 Mbytes cada bloc té 4.096bytes. En un disc dur de 1 Gbyte cada bloc és de 32.768 bytes.

Una aplicació amb molts fitxers petits pot arribar a ocupar molt mésdel que, en principi, és previsible a un disc dur de gran capacitat.

Tipus de lletra i impressió

La resolució d'una impressora gràfica es mesura en dpi (punts perpolzada). Les resolucions gràfiques més habituals són 150 dpi i 300dpi. Les actuals generacions d'impressores incorporen la resolució de600 dpi.

La distància entre els centres de dos punts consecutius ambaquesta resolució és de 0,0423 mm. En un mil·límetre esdibuixen 24 punts diferents.

La resolució de les impressores és molt superior a la delsmonitors (oscil·la usualment entre 50 i 100 dpi).

Una velocitat d'impressió de 6 ppm indica que pot imprimir 6 pàginesper minut. La velocitat d'impressió és inferior amb gràfics que ambtext i inferior en color que en monocrom.

Una lletra estàndard de 12 punts té una alçada de 3,5 mm. Un títolamb lletra de 18 punts té una alçada de 6,35 mm.

Transmissió de dades

Un mòdem de 14.400 baudis por trametre un fitxer de 100 kbytes enpoc menys d'un minut.

Glossari de termes


La velocitat real de transmissió depèn de la velocitat del mòdemutilitzat, de l'ordinador i del grau d'ocupació de les línies de dades.

Resolucions gràfiques i monitors

Una pantalla CGA té 320x200 pícsels. Una pantalla EGA té 640x350pícsels. Una pantalla VGA estàndard té 640x480 pícsels. És freqüentla resolució de 800x600 pícsels i són menys utilitzades les resolucions,1024x678 pícsels, 1280x1024 pícsels i 1600x1200 pícsels.

La grandària dels monitors (i la dels televisors) es mesura en polzades.Un monitor de 14" té 35,5 cm com a diagonal de pantalla. Un monitorde 21" (utilitzat en treballs de disseny gràfic) té 53,3 cm de diagonal.

Un monitor multifreqüència amb un rang de freqüències verticals de50-100 Hz pot refrescar la pantalla (es redibuixarà la imatge) entre 50i 100 vegades cada segon.

Un monitor amb una freqüència horitzontal de 65 kHz és capaç dedibuixar 65.000 línies per segon (amb 85 MHz pot dibuixar 85milions de pícsels per segon).

La distància en un monitor entre 2 pícsels es denomina "diàmetre depunt" o Dot Pitch. Una menor distància implica una millor llegibilitat.Els valors de 0.26 o 0.28 són usuals als monitors actuals.

Les interrupcions IRQ. Valors, adreces i dispositius

IRQ Address Description Detected Handled By

0 09E7:1875 Timer Click Yes Block Device Rellotge intern

1 E47A:0248 Keyboard Yes VIDEOCAT.COM Manegador del teclat

2 F000:97AD Second 8259A Yes BIOS Porta per les noves IRQ*

3 F000:97AD COM2: COM4: COM2: BIOS Port sèrie

4 F000:97AD COM1: COM3 COM1: BIOS Port sèrie

5 F000:97AD LPT2: No BIOS Segona impressora

6 04A5:00B7 Floppy Disk Yes Default Handlers Disc flexible A:

7 0070:06F4 LPT1: Yes System Area Primera impressora

8 04A5:0052 Real-Time Clock Yes Default Handlers Hora del sistema

9 F000:972B Redirected IRQ2 Yes BIOS Redirecció d'IRQ (10-15)

10 04A5:00CF (Reserved) Default Handlers IRQ lliure

11 04A5:00E7 (Reserved) Default Handlers IRQ lliure

12 D322:008F (Reserved) PS/2 Mouse MSD.EXE IRQ lliure

13 F000:9733 Math Coprocessor Yes BIOS Coprocessador matemàtic

14 04A5:0117 Fixed Disk Yes Default Handlers Disc dur C:

15 04A5:012F (Reserved) Default Handlers IRQ lliure

* Fins l'aparició dels ordinadors Pèntium només hi havia 8 IRQ disponibles


206 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.10. El Programa d'Informàtica Educativa

El Programa d’Informàtica Educativa (PIE) creat pel decret 31/1986, ésl’instrument del Departament d’Ensenyament per al desenvolupament del pla demodernització tecnològic que es porta a terme amb els objectius de renovaciópedagògica, d’innovació educativa i de formació permanent.

6.10.1. Àmbits d’actuació

El PIE desenvolupa de forma coordinada per poder aconseguir els seus objectiusles actuacions de la integració de la Tecnologia de la Informació en l’ensenyamentno universitari en els següents àmbits d’actuació:

Dotació d’equipaments i programes

Mitjançant aquesta actuació es defineixen els estàndards dels equips i programesamb els quals es realitzaran els treballs en informàtica educativa, i esdesenvolupen el conjunt d’actuacions, d’adquisicions, distribució i manteniment,que comporta la presència efectiva d’aquests equips en els centres docents.

Activitats de desenvolupament curricular que integren la Tecnologiade la Informació

Són les actuacions d’utilització efectiva de la informàtica en els diferents àmbitsde l’actuació educativa quotidiana en una gran varietat de modalitats, ja quel’instrument informàtic destaca per la seva versatilitat i amplitud de possibilitatsd’utilització.

Activitats de formació permanent del professorat

Proporciona als professors, a través de cursos i seminaris, els coneixementsadients per portar a terme les activitats de desenvolupament curricular mitjançantla utilització d’equips i programes que han estat objecte de les actuacions dedotació.

Actuacions de documentació

Proporciona al professorat un conjunt integrat d’informacions i materials queconstitueixen una referència d’elevat valor per un treball educatiu de qualitat. Esmaterialitzen en l’edició i distribució de la base de dades de recursos educatiusSINERA i el conjunt de materials integrats al CD-ROM.

Servei de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC)

El Programa d'Informàtica Educativa


Constitueix un entorn d’informació, d'accés a recursos i de suport de treballcol·laboratiu que aglutina i facilita la tasca dels centres educatius en una granvarietat d’àmbits de treball educatius.

6.10.2. Àmbit Educatiu de treball a Primària

Des de la seva creació, el PIE ha gestionat l’adquisició d’equips informàtics perals centres docents. Els equips distribuïts han integrat les característiques iprestacions d’acord amb el nivell tecnològic del moment.

Pel que fa referència a les dotacions de programari, han estat basades en laplataforma bàsica constituïda per al sistema operatiu MS-DOS i, posteriorment,l’entorn Windows. Els programes es poden classificar en especialitzats en àreescurriculars específiques, programes multimèdia i programes “professionals”.

6.10.3. Activitats de desenvolupament curricular

Les activitats de desenvolupament curricular mitjançant la Tecnologia de laInformació són l’objectiu final vers al qual convergeixen les actuacions de treballen informàtica educativa. Aquestes activitats s’orienten des del PIE en tres eixos:

- Desenvolupament normatiu i convocatòria de concursos de crèdits curriculars.

- Suport a la realització d’activitats i experiències.

- Realització dels Seminaris d’Actualització en Tecnologia de la Informació.

Desenvolupament normatiu i convocatòria de concursos de crèditscurriculars

El PIE ha col·laborat intensivament en la definició de la presència i aportacions dela Tecnologia de la Informació en el currículum de la nova ordenació del sistemaeducatiu. En conseqüència s'han convocat i desplegat concursos de preparació idesenvolupament de projectes i materials curriculars que concreten i desenvolupenaquestes aportacions. Els materials desenvolupats es difonen a través delCD-ROM SINERA en Disc i de la Web del PIE.

Suport a la realització d’activitats i experiències

El Programa d'Informàtica Educativa dóna suport, a través dels Seminarisd'Actualització en Tecnologia de la Informació, que es descriuen en el següentapartat, a la integració de la Tecnologia de la Informació en totes les àrees del


208 _________________________________________________________________________________________________________________________________


currículum, i coordina diverses experiències d'innovació educativa d'aplicació dela tecnologia de la informació en àrees específiques seleccionades.

Així, entre d'altres experiències, podem destacar la de Música amb ordinador, lainformatització de les Biblioteques, la de Robòtica i control, o d'altres com lesAplicacions de la Teledetecció en l'ensenyament secundari.

Algunes d'aquestes experiències que s'inicien en un nombre reduït de centres,acaben constituint dotacions o activitats educatives generalitzades, com és el casde les aules multimèdia d'informàtica i llengües o la utilització a pre-escolar de laTauleta sensible al tacte.

Seminaris d’Actualització en Tecnologia de la Informació

El PIE coordina les tasques d’integració de la Tecnologia de la Informació en elscentres docents a través dels Seminaris d’Actualització de Tecnologia de laInformació en l’àmbit de l’ensenyament de la Primària i els de SeminarisPermanent d’Informàtica Educativa en l’ensenyament de la Secundària.

Els Seminaris són un instrument estratègic per impulsar la utilització de lainformàtica en els centres educatius. Estan descentralitzats per tot el territori itenen lloc de forma simultània en cinc sessions al llarg de curs acadèmic.

Des del PIE es realitza la convocatòria i coordinació de les reunions amb la relaciódels temes que es plantejaran i es preparen les informacions i matèries generalsque es distribueixen a les sessions; també s’efectua la recollida d’informacions iopinions significatives sobre la utilització de la informàtica en els centres.

Els seminaris esdevenen fòrums d’intercanvi d’experiències entre els professorsque hi participen i contribueixen a la difusió i consolidació de formes positivesd’integració curricular de la informàtica.

6.10.4. Xarxa telemàtica educativa de Catalunya

El Departament d’Ensenyament està realitzant des de fa deu anys una acció dedesenvolupament, promoció i divulgació d’instruments telemàtics en l’àmbit del’educació i la formació. Aquesta acció es materialitza en el concepte, lainfrastructura i els serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya(XTEC).

El Programa d’Informàtica Educativa actua de proveïdor de serveis Internet per alscentres docents de Primària i Secundària, disposant i gestionant un domini propixtec.es i canalitzant les comunicacions vers l’Anella Científica Catalana de laFundació Catalana per a la Recerca, a través del Centre de Telecomunicacions dela Generalitat de Catalunya. Amb aquesta finalitat es disposa de routers i d’un



enllaç punt a punt amb el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) permitjà de la Torre de Collserola.

El PIE també proporciona els serveis essencials de servidor de nombres id’autorització de l’accés telefònic tant per InfoVia com per la xarxa de telefoniabàsica. Els usuaris accedeixen al servei de correu electrònic i el World Wide Web.

El servidor www.xtec.es proporciona informació i recursos multimèdia per unaàmplia gamma d’activitats educatives i professionals dels docents. La informacióproporcionada per aquest servidor és accessible des de totes les institucions delmón connectades a Internet, i específicament des de les escoles, instituts i altrescentres docents de Catalunya.

La utilització conjunta de les possibilitats i el progressiu desenvolupament de lesaplicacions permet consolidar l’eina en els àmbits:

Activitats curriculars a distància.

Projectes.

Orientacions professionals.

Educació a distància.

Formació permanent del professorat a distància.

Materials curriculars i recursos educatius.

Activitats complementàries i extraescolars de centres docents.

Internet pot donar suport a aquestes activitats quan tenen una important dimensióde comunicació entre l’alumnat de centres docents, com per exemple cursos,experiències puntuals, trobades i altres actes.

Estructura de la Web de la XTEC

La Web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya s'estructura en lessegüents seccions:

Activitats de centres

S'hi publiquen experiències realitzades pels propis alumnes dels centres educatius.En aquesta línia d'animació de les activitats telemàtiques dels alumnes destaquemel concurs Webs de ciència, el recull de diferents activitats curriculars, la versióelectrònica de revistes escolars...

Àrees temàtiques


210 _________________________________________________________________________________________________________________________________


Secció que proporciona al professorat recursos d'interès per a les diferents àreesdel currículum: matemàtiques, ciències socials, filosofia, pre-escolar, educaciómusical, etc. Així com per àrees transversals: medi ambient, interculturalitat...

Formació i serveis

Presenta informacions sobre els diferents serveis del Departament d'Ensenyamentque donen suport al treball curricular dels centres docents: Formació Permanentdel professorat, Centre de Recursos de Llengües Estrangeres, Programa de MitjansAudiovisuals, Servei d'Ensenyament del Català, etc.

Informació tècnica

En aquesta secció es posen a l'abast del professorat diferents tipus de recursos iorientacions amb continguts tècnics adreçats al manteniment i el suport en l'ús delprogramari emprat als centres, com ara, l'actualització de programes d'Internet, elsantivirus, preguntes sobre Windows 95, la creació de pàgines web, etc.

Normativa i gestió

Aquesta secció recull temes relacionats amb aspectes de normativa i gestió quesón d'interès per a la comunitat educativa: els currículums referents aldesplegament del Batxillerat (LOGSE), la Formació Professional, l'accés a lesuniversitats catalanes, l'avaluació interna de centres, l'accés al servidor de laGeneralitat (Estudis, Centres, Professorat, Full de Disposicions...).

Recursos educatius

Aquesta secció recull materials, projectes i experiències d'innovació realizades pelprofessorat, principalment per a la inserció curricular de la informàtica. Aixítrobarem materials per al programa Clic, per a les biblioteques escolars, per a laTauleta sensible, el programari educatiu, els Butlletins dels Seminaris decoordinació i suport d'informàtica, etc.

Webs de centres

En aquest àmbit es recullen les pàgines Web creades en els centres docents amb lainformació específica generada per alumnes i professors sobre les activitats, elsprojectes i altres aspectes específics del centre. La secció mostra els enllaços a lespàgines d'alguns centres i inclou un buscador per efectuar la recerca de centres através del seu nom.

Així mateix s'han realitzat un gran nombre de projectes pedagògics fent servir lesinfrastructures de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. En destaquem elII Concurs de Webs de Ciència en col·laboració amb la Fundació Catalana deRecerca, l'activitat interdisciplinar La volta al món en 80 dies i la commemoraciódel VI Centenari del naixement d'Ausiàs March i del centenari de Josep Pla.



6.10.5. Informació tècnica. Persones de contacte

Delegació de Barcelona-I (Ciutat)

Sr. José A. Castro. E-mail: [email protected]

C/ Casp,15. 08010 Barcelona - Tef.: 93.301.40.08

Delegació de Barcelona-II (Comarques)

Sr. Carlos García-Alzórriz. E-mail: [email protected]

C/ Casp,15. 08010 Barcelona - Tef.: 93.301.40.08

Delegació de Baix Llobregat-Anoia

Sra. Montse Domingo. E-mail: [email protected]

C/ Laureà Miró, 328-330. 08980 Sant Feliu de Llobregat - Tef.:93.685.14.40

Delegació de Girona

Sr. Josep L. Tejeda. E-mail: [email protected]

C/ Isabel la Catòlica,24. 17004 Girona - Tef.: 972.22.35.95

Delegació de Lleida

Sr. Jaume Brufau. E-mail: [email protected]

Passatge Pompeu,4. 25006 Lleida - Tef.: 973.24.53.00

Delegació de Tarragona

Sr. Josep Guirado. E-mail: [email protected]

C/ Sant Francesc,7. 43003 Tarragona - Tef.: 977.23.90.00

Delegació del Vallès Occidental

Sr. Josep Mª Silva. E-mail: [email protected]

C/ Marqués de Comillas, 65-69. 08202 Sabadell - Tef.: 93.727.34.68


212 _________________________________________________________________________________________________________________________________


6.11. Recull de referències sobre la tecnologia de lainformació incloses als Decrets d'Ordenaciódel Sistema Educatiu de Catalunya

Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general delsensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educaciósecundària obligatòria a Catalunya.

Capítol 1; Disposicions generals; Article 2; Punt 2.1 b): "Facilitar eldesenvolupament d'aprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals quepossibilitin la comprensió dels elements bàsics de les humanitats, la ciència i delsentorns tecnològics i d'informació que caracteritzen la societat actual i la sevaevolució."

Decret 95/112, de 28 d'abril, pel qual s'estableix la nova ordenació curricular del'educació primària.

Article 1; Punt 2.15: "Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treballintel·lectual, inclosa la utilització de recursos de la tecnologia de lainformació, que estimulen l'aprenentatge i la creativitat i permeten reduir tasquesrutinàries."

Annex, Currículum de l'educació primària

ÀREA DE LLENGUA

Continguts; Procediments; Punt 1.4: "Utilització de tecnologies de lainformació i comunicació."

Fets, conceptes i sistemes conceptuals; Punt 1.3.1: "Còmic, publicitat, mitjansaudio-visuals, multimèdia."

Actituds, valors i normes; Punt 8: "Sentit crític davant les produccionsescrites publicitàries i multimèdia."

Objectius terminals; Punt 18: "Memoritzar l'ordre alfabètic. Conèixer i valorarla seva utilitat com a instrument per a l'ordenació, l'accés i larecuperació d'informació". Punt 19: "Distingir i utilitzar els indicadorsexterns d'un llibre (títol, índex, etc.), un diccionari o una enciclopèdia (ordrealfabètic, etc.) i altres suport d'informació diversos (anuari, base de dades)per facilitar la recerca d'informació i la seva comprensió". Punt 36: "Utilitzarel diccionari i recursos informàtics de comprovació de la correctaescriptura de les paraules". Punt 52: "Elaborar produccions utilitzantdiversos recursos comunicatius: murals, auques, revistes, vídeos,presentacions multimèdia"

ÀREA DE LLENGÜES ESTRANGERES

Continguts; Procediments; Punt 2.4: "Utilització dels diferents recursos:diccionari pictòric, material audio-visual, programes informàtics, etc."

Referències sobre la tecnologia de la informació


Objectius terminals; Punt 21: "Utilitzar eficaçment diferents recursos(diccionaris, mitjans audio-visuals o altres sistemes tecnològicsd'informació) per a la comprensió del lèxic."

ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI. EL MEDI SOCIAL I CULTURAL

Objectius generals; Punt 1: "Saber utilitzar diverses fonts d'informaciódirecta i indirecta per adquirir la informació que li interessa, processant-la,interpretant-la i expressant-ne els resultat mitjançant diversos llenguatges,tot utilitzant instruments i recursos tecnològics apropiats."

Continguts; Procediments; Punt 3.3: "Selecció de fonts d'informació iutilització d'eines apropiades de processament de dades obtingudes perfacilitar la representació i l'elaboració de conclusions". Punt 3.4: "Ús detècniques, instruments, aparells i documents per obtenir informació, iutilització, si s'escau, dels instruments i recursos de la tecnologia de lainformació per processar-la i representar-la."

Objectius terminals; Punt 7: "Emprar tècniques i aparells senzills per obtenirinformacions procedents de l'entorn social i físic i utilitzar, si s'escau, elsinstruments i recursos de la tecnologia de la informació peremmagatzemar-les, recuperar-les, processar-les i presentar-les". Punt 25:"Indicar el paper dels mitjans de masses i de les noves tecnologies com, aprotagonistes de noves formes de creació i difusió de cultura."

ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI. EL MEDI NATURAL

Objectius generals; Punt 9: "Tenir una visió positiva de les aportacions de laciència i la tecnologia a la societat."

Continguts; Procediments; Punt 1.13: "Utilització de bases de dades perorganitzar les dades recollides, facilitar la recerca selectiva d'informació i laposterior interpretació."

Fets, conceptes i sistemes conceptuals; Punt 4.6: "La tecnologia de lainformació (perspectiva històrica, la revolució de les telecomunicacions,del llibre als suports òptics, etc.)."

Actituds, valors i normes; Punt 4: "Rigor en el tractament de la informaciói la comunicació, utilitzant els instruments apropiats."

Objectius terminals; Punt 9: "Observar i recollir dades significativesd'objectes, éssers o fenòmens. Anotar mesures que es realitzin iestructurar-les utilitzant diversos mitjans: taules de doble entrada, bases dedades o programes informàtics de tractament estadístic, numèric igràfic". Punt 10: "Actuar amb rigor en el tractament de la informació i lacomunicació". Punt 17: "Habituar-se a la recollida d'informació de lessituacions viscudes, llibres i documents audio-visuals i informàtics."

ÀREA D'EDUCACIÓ ARTÍSTICA. MÚSICA

Objectius generals; Punt 9: "Conèixer i utilitzar, si s'escau, recursosinformàtics i electrònics d'edició, creació i interpretació musicals."


214 _________________________________________________________________________________________________________________________________


Continguts; Procediments; Punt 7: "Experimentació amb diversos materials,recursos tecnològics i instruments diversos."

ÀREA D'EDUCACIÓ ARTÍSTICA. VISUAL I PLÀSTICA

Continguts; Punt 13: "Utilització de les noves tecnologies (disseny ianimació amb ordinador, vídeo, sistemes multimèdia) com a mitjà decomunicació i expressió."

ÀREA DE MATEMÀTIQUES

Objectius generals; Punt 4: "Usar habitualment el càlcul mental o mitjanstècnics (calculadora, ordinadors) selectivament, amb preferència sobre elcàlcul escrit."

Continguts; Procediments; Punt 4.4: "Ús de recursos tecnològics perrepresentar procediments, fer gràfiques, simulacions i resoldre problemes."

Actituds, valors i normes; Punt 2: "Apreciació a la vida quotidiana, en lanatura, l'art, les ciències, la tecnologia, dels aspectes que poden serdefinits i expressats per mitjà de la matemàtica." Punt 8: "Ús adequat demitjans tècnics de càlcul i representació i valoració dels resultats."

Objectius terminals; Punt 3: "Efectuar les operacions d'addició, subtracció,multiplicació i divisió: Mentalment, amb nombres naturals de forma exacta iaproximada. Per escrit, amb nombres naturals menors de 4 xifres. Ambcalculadora". Punt 51: "Conèixer el funcionament de les operacionsaritmètiques realitzables per una calculadora". Punt 52: "Explorar, ambcalculadora o ordinador, determinades propietats aritmètiques iregularitats numèriques interessants". Punt 53: "Identificar i donar formaquantitativa a les direccions de l'espai, emprant quan s'escaigui recursosde la tecnologia de la informació."

A l'Àrea d'Educació Física no es fa cap referència a la Tecnologia de la Informació.A l'Àrea de Religió no es fa cap referència explícita a la Tecnologia de laInformació, però sovint hi ha referències implícites com "Realització d'enquestes,estadístiques i recerca de dades" (Continguts; Procediments; Punt 1.6).

Referències sobre la tecnologia de la informació


Education

M270