8. Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)

8

Context Internacional:• Consolidació de les monarquies parlamentàries i del moviment obrer.• Revolucions burgeses• Difusió del Romanticisme a Europa, moviment artístic i cultural que

reivindica la llibertat individual i nacional, que connecta directament amb les revolucions burgeses.

• Irrupció dels Nacionalismes, que defensen el dret dels pobles a decidir el propi govern i busquen en el passat les arrels nacionals (Unificació d’Itàlia i Alemanya.) .

• Segona fase de la revolució industrial. Noves fonts d’energia: electricitat i petroli.

• Lluita del moviment obrer per la seva emancipació i per superar les injustícies del capitalisme.

• Noves ideologies anticapitalistes: marxisme i anarquisme. • Època del Colonialisme, que comporta una descoberta de nous mons i

altres maneres de pensar. Les potències europees (sobretot Gran Bretanya i França) colonitzen Àfrica i Àsia.

• Etapa dels Imperialismes i de la lluita pel predomini de les grans potències europees.

Context Espanya i Catalunya

• Etapa de la revolució liberal a Espanya i primera etapa de la Restauració.

• Catalanisme cultural: regnat d’Isabel II (fins 1868)

• Catalanisme polític: Sexenni democràtic (1868-1874) i regnat d’Alfons XII i regència M. Cristina.

CATALANISME

CULTURAL1830-1868 aprox.

POLÍTICa partir de 1868

Interès per la històriaLa literatura, les tradicions

I el dret civil català

Reivindica una reformaen profunditat de l’estat il’autonomia de Catalunya

Federalistes (Pi i Margall)Dècada 1870

Progressistes (Valentí Almirall Dècada de 1880

Conservadors (Torras i Bages)Dècada de 1890

RENAIXENÇA

LITERÀRIA:Jocs Florals

POPULAR:Cors de Clavé

Teatre de Pitarra

CATALANISMEPOLÍTIC

D’ESQUERRES CONSERVADOR

Valentí Almirall

Acció políticaespecíficament

catalana al marge delspartits estatals

Josep Torras i Bages

Catalanisme d’arrels cristianes

L’esperit de CatalunyaReposa en la

Família, la propietatI la religió

Bases de Manresa(1892)

Programa reivindicatiu:Llengua, Dret Civil,Divisió Comarcal

Proteccionisme econòmic

Memorial de Greuges(1885)

1. UNA NOVA CULTURA

CATALANISTA

1.1 La persistència de la identitat catalana

• Catalunya va perdre les seves institucions polítiques (Generalitat, Corts i Consells municipals), abolides per Felip V després de la Guerra de Successió (1714). La llengua i la cultura van ser prohibides i es va iniciar un procés de centralització administrativa identificada amb la llengua i la cultura de Castella.

• A l’inici del segle XIX, el català encara es manté com a llengua de parla quotidiana entre la majoria de la població i també els costums i tradicions.

1.2 La Renaixença literària i cultural

• Renaixença: moviment cultural iniciat a Catalunya durant la dècada de 1830, com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.

• 1859 Primers “Jocs Florals”, certamen literari que servia de plataforma per difondre la llengua i la literatura catalanes. Reivindica el català com a llengua de cultura.

Oda a la Pàtria

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid per a felicitar al banquer Gaspar de Remisa(1784-1847). Va ser publicat l'any 1833 en el diari "El Vapor".És un cant d'enyorança de Catalunya i d'exaltació de la llengua. Va ser considerat com l'iniciador del Romanticisme català i del fenomen de "La Renaixença".

• Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia

dels núvols e del cel de lluny vos distingia

per lo repòs etern, per lo color més blau.

• Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau

com guarda vigilant cobert de boira e neu

guaites per un forat la tomba del Jueu,

e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

• …

La Renaixença popular

• Moviment paral·lel a la Renaixença literària que reivindica el català de les classes populars.

• Tradició de literatura i teatre populars, que tractaven temes quotidians.

• Josep Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé, Abdó Terrades i Serafí Soler “Pitarra”, autor d’obres de teatre mols populars i representades van ser els fonaments d’aquest moviment.

• Cap a finals del segle, ambdós corrents (literari i popular) es van ajuntar en defensa de la llengua catalana.

• Els jocs florals es van popularitzar i van esdevenir una festa cívica en defensa de la llengua i la cultura pròpies.

• Van sorgir personatges molt importants de la nostra cultura com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

• També sorgeixen publicacions en català: La Renaixença, Diari Català, La Tramuntana, L’esquella de la Torratxa. Importants difusors de la cultura catalana.

RENAIXENÇA

LITERÀRIA POPULAR

Jocs Florals Mn. Cinto Verdaguer

Angel Guimerà

Josep Anselm Clavé(Cors de Clavé)

Serafí Soler “Pitarra” Teatre popular

Jocs florals• Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa l'any 1323

per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques d'Aragó.

• Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d‘Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l‘Englantina d’or a la millor poesia patriòtica i la Viola d’or i argent al millor poema religiós. El guanyador de tres premis ordinaris era investit amb el títol de Mestre en Gai Saber. A més hi havia altres premis extraordinaris, com la Copa Artística, a la millor composició prosa, o d'altres patrocinats per institucions o particulars.

Canigó, de Mn. Cinto Verdaguer

Cors de Clavé• Fundats per Josep Anselm Clavé.• Cors d’homes, de les classes populars, la majoria analfabets.• Clavé els ensenyava a cantar a les hores de lleure, en sortir de la

feina.• Es van fundar molts Cors de Clavé arreu de Catalunya.• Les flors de maig és una de les seves composicions més conegudes.

SÍMBOLS DELA NOSTRAIDENTITAT

COL·LECTIVA

LES QUATREBARRES

ELS SEGADORSL’ONZE DE SETEMBRE

LA SARDANA

Origen de laBanderacatalana

Himne NacionalDe Catalunya

Diada NacionalDe Catalunya

Dansa tradicionalDe Catalunya

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

2.1 La crítica al centralisme

– Espanya: estat liberal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.

– Alguns sectors progressistes catalans discrepaven d’una centralització tan radical i demanaven més atribucions pels ajuntaments i diputacions.

– Bullangues (1835-1843): primera mostra de l’oposició al centralisme. Anticentralistes, federals i populars.

– Dècada Moderada (1844-1854): augment del centralisme i política d’ordre públic molt dura que va comportar la declaració de l’estat de guerra a Catalunya en diverses ocasions. Això provoca que fins i tot els sectors més moderats estiguessin descontents de les polítiques del govern central i reivindiquessin el particularisme català.

2.2 El federalismeEl federalisme sorgeix durant la dècada del 1840, del republicanisme i és liderat per Abdó Terrades.

1868 Fundació del Partit Republicà Federal (Pi i Margall), amb suport de la petita burgesia i el proletariat industrial. Gran expansió durant el Sexenni.

Marc teòric: Espanya és una nació que ha de garantir la plena participació delsciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica. En conseqüència, l’estat federal ha de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.

1869 Pacte Federal de Tortosa : document per impulsar un estat federalespanyol que tingués en compte la realitat històrica de l’antiga Corona d’Aragó.

Primera República (1873) : s’intenta estructurar un estat federal i es fa un projecte de constitució federal. El seu fracàs va fer perdre influència el republicanisme.

Restauració (1874-1898): proposta d’un projecte de Constitució de l’Estat Catalàdins la Federació Espanyola (1883).

Divergències internes entre els federals

El Partit Republicà Federal va entrar en decadència a la mort de Pî i Margall (1901).

2.3 Valentí Almirall i el Centre Català

– Defensa l’acció política específicament catalana al marge dels partits d’àmbit estatal.

– 1880 Primer Congrés Catalanista – 1882 Funda “Centre Català”, partit polític catalanista– 1883 Segon Congrés Catalanista– 1885 El Memorial de Greuges, document presentat a Alfons

XII que constitueix el primer manifest polític unitari del catalanisme. Denunciava el centralisme. Defensava el proteccionisme i el dret civil català.

– 1886 Publicació de “Lo catalanisme”, base ideològica del catalanisme progressista o d’esquerres. En ell defensa la creació d’un partit polític catalanista i interclassista.

– Fracàs del projecte. Almirall va perdre influència en el catalanisme.

2.3 La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

– 1887 Fundació de la “Lliga de Catalunya”, escissió de Centre Català de Valentí Almirall.

– Caràcter més conservador.– Reivindicacions: oficialitat del català,

defensa del dret civil català, proteccionisme i política exclusivament catalanista.

– 1888 Missatge a la Reina Regent, document adreçat a la reina Maria Cristina on es demanava l’autonomia de Catalunya.

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

3.1 El catalanisme tradicionalista

– Durant la revolució liberal, el clergat català s’havia incorporat al carlisme.

– Durant la Restauració, el clergat català es va apropar al catalanisme conservador.

– Josep Torras i Bages, bisbe de Vic, defensa un catalanisme d’arrels cristianes.

– 1892 Publica “La Tradició Catalana”, on explica que l’esperit de Catalunya es troba en la família, la propietat i la religió.

3.2 La formació de la Unió Catalanista

– 1891 Fundació de la “Unió Catalanista” entitat que aplegava els diversos grups catalanistes comarcals existents. Era una federació de centres, associacions, ateneus i publicacions.

– Influeix en un àmbit territorial ampli, sobretot rural.

– Va tenir un paper important en la difusió del catalanisme.

3.3 Les Bases de Manresa

– 1892 Les Bases de Manresa va ser un document aprovat per la Unió Catalanista on es recollien els principis del catalanisme polític.

– Les principals reivindicacions estaven estructurades en 17 articles i definien un poder regional i la plena sobirania de Catalunya.

LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA (1901)

4.1 L’impacte del 98 a Catalunya:

La crisi del 98 va provocar el pas del catalanisme cap a l’acciópolítica.

La pèrdua de les colònies va provocar el desprestigi dels PartitsDinàstics.

La incapacitat de regenerar el país d’aquests partits va afavorir lesaspiracions polítiques del catalanisme.

Consolidació d’una nova generació d'intel·lectuals i activistes quedefensaven un programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions com a estratègia per accedir a l’autonomia.

4.2 La candidatura dels quatre presidents1899: tancament de caixes, protesta ciutadana a Catalunya que vaconsistir en no pagar els impostos al govern de l’estat.

Fundació de la “Unió Regionalista”, partit polític catalanista format per burgesos i industrials catalans. Demanaven l’autonomia política i administrativa de Catalunya.

1900 Fundació del “Centre Nacional Català”, escissió de la Unió Catalanista. Format per joves professionals favorables de la intervenció del catalanisme en la política.

1901“Candidatura dels quatre presidents” candidatura catalanista unitària (Unió Regionalista i Centre Nacional Català) que va guanyar les eleccions a Barcelona i va aconseguir 4 diputats regionalistes al congrés de Madrid.

4.3 La fundació de la Lliga Regionalista

1901 Fundació de la “Lliga Regionalista” primer partit polític catalanista queva aconseguir èxits electorals i va dominar la vida política catalana fins 1931.

Format per la unió dels dos partits anteriors

El diari “La Veu de Catalunya” va ser el seu principal òrgan de difusió.

Enric Prat de la Riba va ser el seu principal líder.

Lluitava contra la corrupció i la ineficàcia del sistema centralista de la Restauració.

Estava a favor d’un reformisme polític que atorgués l’autonomia a Catalunya.

Tenia el suport dels sectors benestants de la burgesia (industrials, comerciants i professionals) i també dels propietaris agraris.

1901 La Lliga Regionalista va obtenir 11 regidors a l’ajuntament de Barcelona.

Els republicans i els catalanistes passen a ser les opcions polítiques majoritàries a Catalunya.

Conclusions: • Fins el segle XX el catalanisme polític no va tenir cap influència real en la política espanyola.

• La Lliga Regionalista va iniciar el camí cap a la representació política del catalanisme l’any 1901 amb l’accés a l’ajuntament de Barcelona d’onze regidors.

• Fins uns anys més tard no va tenir representants al Congrés de Diputats de Madrid.

Partits polítics i associacions catalanistes

– Partit Republicà Federal (1868): partit fundat per Pi i Margall que reivindica un estat federal “des de baix”, a partir de la sobirania dels territoris d’Espanya.

– Centre Català (1882): partit polític catalanista d’esquerres fundat per Valentí Almirall.

– Lliga de Catalunya (1887): partit catalanista d’esquerres, escissió del Centre Català.

– Unió Catalanista (1891): federació d’entitats que promou les “Bases de Manresa”. Catalanisme conservador.

– Lliga Regionalista (1901): primer partit polític catalanista que va aconseguir èxits electorals. Fundat per Enric Prat de la Riba. Burgesia catalana.

Documents reivindicatius del catalanisme:

– Memorial de Greuges (1885): document reivindicatiu del catalanisme d’esquerres presentat el rei Alfons XII.

– Missatge a la Reina Regent (1888): document reivindicatiu de l’autonomia de Catalunya elaborat per la Lliga de Catalunya.

– Bases de Manresa (1892): document reivindicatiu del catalanisme conservador

Bases teòriques:

“Lo catalanisme” (1886) : llibre de Valentí Almirall, base teòrica del catalanisme d’esquerres.

“La Tradició Catalana” : llibre escrit per Torras i Bages, base teòrica del catalanisme conservador i catòlic.

Personatges:

– Bonaventura Carles Aribau: autor de l’Oda a la Pàtria– Josep Anselm Clavé: fundador dels Cors de Clavé– Abdó Terradas– Frederic Soler “Pitarra”: autor teatral – Angel Guimerà: autor teatral vendrellenc. Terra Baixa, Maria

Rosa, Mar i Cel...– Jacint Verdaguer: poeta. Autor de l’Atlàntida, Canigó...– Pi i Margall: fundador del Partit republicà federal– Valentí Almirall. líder del catalanisme d’esquerres– Josep Torras i Bages: bisbe de Vic i líder del catalanisme

conservador– Enric Prat de la Riba: fundador i líder de la Lliga

Regionalista

Premsa escrita:

La Renaixença: Diari Català: fundat per Valentí Almirall el 1879La Tramuntana: revista propera a l’anarquismeL’esquella de la Torratxa: periòdic republicàLa Campana de Gràcia: periòdic republicàLa Veu de Catalunya: diari de la Lliga Regionalista

5. Nacionalismes i regionalismes a l’Estat Espanyol

5.1 El regionalisme basc

• Reacció contra la pèrdua dels furs el 1876.

• Procés d’industrialització de Biscaia.• Forta immigració, vista com una amenaça

per la identitat basca.• Moviment dels èuscars: defensa de la

llengua, la cultura i la tradició, amb un component religiós i de defensa de la societat tradicional.

Sabino Arana i el PNB.• Sabino Arana: impulsor del nacionalisme basc.• Principis: preservació de la raça basca, dels furs i de la religió.• Lema: Déu i lleis antigues• Defensa l’antiga societat patriarcal des d’una perspectiva antiliberal,

catòlica i tradicionalista.• Propugna la independència del País Basc.• Vol aconseguir la “puresa de la raça• Vol limitar la nova Euskadi només a l’ètnia basca.• Segons Arana, els responsables del retrocés de la identitat basca

eren la classe dirigent (burgesia industrial) com el socialisme obrer.• 1894 Es va fundar la Societat Euskalerria, orígen del Partit

Nacionalista Basc (PNB).• Propostes inicialment per Biscaia, però extensives més tard a tot el

País Basc i Navarra.• Primers èxits electorals cap a finals del segle.• En els darrers anys, Arana va abandonar l’independentisme i va

defensar l’autonomisme dins el marc de l’estat espanyol..• Progrés electoral del PNB durant els primers anys del segle XX

PaïsosCatalans