LA LLEGENDA DE LA

FUNDACIÓ DE ROMA

( Tradicionalment el 21 d’abril del 753 aC)

Remei Baldó

L’heroi troià Eneestroià Enees, fill de la deessa VenusVenus i el troià Anquises, i supervivent de la guerra de Troia, forma part de la llegenda de la fundació de Roma. Després d’un llarg viatge des de Troia va arribar al Latium.

TroiaLatium

Eneas, que havia perdut la seua esposa troiana, després d’aliar-se amb els llatins, es va casar amb Lavínia, filla del rei Llatí, i va fundar la ciutat de LaviniaLavinia, anomenada a partir del nom de la seua esposa. El fill que portava des de Troia, Ascani o IulusAscani o Iulus, en fundà més tard una altra, Alba LongaAlba Longa,

també en el Latium i va inaugurar la dinastia de reis albans.

Un descendent d’Ascani, ProcasProcas, va tindre dos fills, Númitor i Amuli. Númitor va ser destronat per Amuli, que li va usurpar el poder i va matar els seus fills barons. La filla d’Amuli, Rea Rea SílviaSílvia, va ser consagrada al culte de la deessa Vesta, que exigia castetat (vestal). D’aquesta manera Amuli s’assegurava que no tinguera descendència.Però diu la llegenda que el déu Mart el déu Mart s’enamorà d’ella i li engendrà dos fills bessons, els futurs Ròmul i RemRòmul i Rem.

Quan Amuli s’assabentà de l’existència dels bessons, manà que els llançaren al riu Tíber. Però els xiquets van sobreviure i foren alimentats per la famosa lloba Capitolinalloba Capitolina. Els pastor Fàustul se’ls trobà i li’ls donà a la seua dona Larència, perquè els criara com a fills.

Quan Ròmul i Rem es van fer majors, van conéixer el seu origen, van destronar Amuli i van restituir el seu avi Númitor en el tron d’Alba Longa. També van decidir fundar una nova ciutat, la futura Roma. Per tant, en l’origen de Roma hi ha dos déus, segons la llegenda: Venus, mare d’Eneas, i Mart, pare de Ròmul i Rem. Així es justificava mitològicament el poder de Roma sobre els pobles conquistats.

Pero Ròmul i Rem van discutir sobre qui seria el fundador de la nova ciutat. Finalment els auguris (les aus) decidiren que fora Ròmul. En la cerimònia religiosa d’inauguratioinauguratio, Ròmul va marcar el perímetre de la nova ciutat amb un solc fet per un forcat o arada arrossegat per un bou i una vedella. El perímetre o pomeriumpomerium de la Roma quadrata Roma quadrata era sagrat i Rem es va burlar saltant per damunt d’ell. Per això l’inici de la nova ciutat està marcat per un fratricidi (Ròmul va matar Rem).

Ròmul va ser el primer rei de Roma (Roma quadrata), construïda en el turó PalatíPalatí, allà on se li aparegueren els ocells que li presagiaren el futur. Això, segons la llegenda, ocorregué un 21 d’abril de l’any 753 aC. 753 aC. Encara que les restes arqueològiques que s’han trobat al Palatí no són del s. VIII aC, sinó més tardanes, si que corroboren part de la llegenda: el Palatí va ser el primer turó habitat de Roma. Amb el temps fou el centre de una confederació d’assentaments o Septimontium (set monts o turons)

Al llarg del seu regnat Ròmul:

Dividí la societat en dos classes, patricis i plebeuspatricis i plebeus. Els primers eren descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets (càrrecs polítics i religiosos). Els plebeus eren descendents dels estrangers que acudiren després a la ciutat. No tenien drets polítics ni religiosos. S’ocupaven de l’agricultura i la ramaderia.

Dividí la població en 3 tribus i en 30 cúries (divisions administratives)

Creà el Senat o Consell d’AnciansSenat o Consell d’Ancians, format per 100 membres (3 representants de cada cúria, 3 de cada tribu i un president). Votaven les propostes del rei i jutjaven en cas de delictes lleus.

Es rodejà d’un grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat en els conflictes.

Al llarg del seu regnat Ròmul:

Dividí la societat en dos classes, patricis i plebeuspatricis i plebeus. Els primers eren descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets (càrrecs polítics i religiosos). Els plebeus eren descendents dels estrangers que acudiren després a la ciutat. No tenien drets polítics ni religiosos. S’ocupaven de l’agricultura i la ramaderia.

Dividí la població en 3 tribus i en 30 cúries (divisions administratives)

Creà el Senat o Consell d’AnciansSenat o Consell d’Ancians, format per 100 membres (3 representants de cada cúria, 3 de cada tribu i un president). Votaven les propostes del rei i jutjaven en cas de delictes lleus.

Es rodejà d’un grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat en els conflictes.