Carl Norac- Claude K. Dubois

Aquest matí, la Lola s’ha despertatamb la boca plena de paraules dolces.

“Ja són aquí”, diu. “Noto queestan inflant les galtes”.

A la Lola, li agradaria dir aquestesparaules al seu pare. Però és massa

tard. El pare se’n va.

A la Lola, li agradaria dir les sevesparaules dolces a la seva mare. Però

la mare té molta pressa.

“Mare, m’agradaria dir-te...”xiuxiueja la Lola. “Després, cuca...”contesta la mare “arribaràs tard a

l’escola”.

A l’autobús, hi ha massa soroll per lesparaules dolces de la Lola.

Al pati, la Lola s’apropa a la mestra.Però la senyoreta ja en té un de

petit als braços.

El seu company de taula no és gairesimpàtic. No tindrà les seves paraules

dolces.

Al migdia, a la cantina, tothom menja. LaLola no diu res. “Les paraules dolces”,

pensa, “no són per mastegar-les”.

És l’hora del pati. Tothom juga. La Lolano ha pogut dir ni una sola paraula, i

encara menys una de dolça.

Quan sortia de l’escola, va veure el Frankie, elrei del monopatí. Baixava pel carrer.

La Lola estava enamorada del Frankie. Li diriales seves paraules dolces, va pensar.

Quin ruc!!! Passa per davant del seu nas senseparar-se, sense dir-li res, sense esperar-seque li digui alguna de les seves paraules

dolces.

A l’autobús, continua havent-hi massasoroll. Però, ara, la Lola posa mala cara.

A casa, mentre va d’un costat al’altre, la Lola posa mala cara.

Quan arriben els seus pares, la Lolaencara té mala cara.

Ja no té ganes de dir paraulesdolces...

A l’hora del sopar, la carn no era bona,l’amanida tampoc. Les pomes no eren bones

i la gasosa no tenia gust de res.

“Què et passa, Lola? Diga’ns-ho”, livan dir el seu pare i la seva mare.

La Lola està decidida: no diré res, noval la pena, no diré paraules dolces.

Però les galtes se li van inflar molt i molt,fins que de sobte la Lola va cridar...

Mare, Pare: Us estimo!! Us estimo!! Usestimo molt!!!

La Lola ha aconseguit dir les seves paraulesdolces. Quan aquestes paraules surten, hi ha

uns efectes: tot són abraçades i petons.

Però, mentre puja cap a l’habitació, estàuna mica preocupada: i si demà no tinc

paraules dolces?

La Lola va apagar el llum i ja estavatranquil·la. Les paraules dolces de demà

ja eren a l’habitació.

Aquest matí, la Lola s’ha despertatamb paraules dolces a la boca.