lbum de fotografas
POBLES DE CATALUNYAMANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA
COMPLET [email protected]
EN CATAL
Restaurant Mas Ricart pertany a la poblaci de Gurb
Situat a la carretera Vic - Manlleu
Mant el tipus d'edificaci de la Masia catalana amb la tpica
gastronomia del pas.
Amb esplndids jardins per a demostracions de tastet dels
productes locals
5
Ambient rstic familiar amb una molt bona atenci per part del
personal
La decoraci s fidel a l'ambient d'un temps passat amb l'encant
que transmet la seva poca
Terrassa amb vistes als camps llaurats i granges que formen part
de l'economia del territori
Gurb s un municipi de la comarca d'Osona situat al centre de la
Plana de Vic. Limita pel nord amb els termes municipals de Manlleu.
La poblaci del municipi habita principalment en masies
disseminades
Monastir de Sant Pere de Casserres La vida monstica del segle
XI
Monastir de Sant Pere de Casserres s un antic monestir benedict
en el terme municipal de Masies de Rosa, a la comarca d'Osona. Es
troba situat a la part interior d'un meandre molt pronunciat del
riu Ter, actualment envoltat per l'embassament de Sau.
Espectacular vista panormica amb un paisatge agrest i en l'alt
del tur es troba el Monestir
L'esglsia de Sant Pere s de planta quadrangular, una mica ms
ampla que llarga, amb tres naus separades per dos pilars
cruciformes que suporten els arcs forals. Estan cobertes les tres
naus per volta de can i acabades cadascuna d'elles amb un absis
semicircular, coberts amb volta de quart d'esfera
A l'exterior els absis estan decorats a l'estil llombard, amb un
fris d'arcuacions cegues i lesenes. L'absis central en lloc
d'arcuacions t finestres i un fris de dents de serra.
Sant Pere de Casserres, un dels monuments ms importants de
l'arquitectura romnica catalana
El pant, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Roman de
Sau, les restes del qual, especialment del campanar del temple, sn
visibles quan el nivell de l'aigua embassada s baix i fins i tot en
poques de sequera prolongada el poble queda al descobert i s
possible visitar-lo. El monestir es troba en un altre emplaament on
no s'observa les restes de l'esglsia quan hi ha poca aigua
L'embassament de Sau, al terme municipal de Vilanova de Sau, al
peu del masss de les Guilleries, pertanyent a la conca del riu
Ter,
L'embassament t una longitud de 17 km. I 3 Km. D'amplada, amb
una capacitat mxima de 151,3 hm 2.
Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part
d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de
la Selva.
Actualment, es permet la prctica d'esports nutics: practicar el
piragisme, l'esqu nutic, els concursos de pesca i la travessia de
nedadors.
Al peu de la cinglera de Tavertet, sorgeix l'embassament de Sau,
La seva obertura ha canviat la fesomia d'aquesta vall,
convertint-lo en un punt de gran inters turstic.
Abans que s'aixequs el monestir, aquest lloc ja era un important
nucli de poblaci. Abans va ser castell tamb devia tenir una petita
esglsia preromnica, consagrada a Sant Pere, que en l'poca en qu es
va aixecar el monestir es trobava arrunada.
Existeix una llegenda, documentada ja en 1554, que parla sobre
la fundaci d'aquest cenobi. Segons l'antiga histria, el monestir es
va fundar sobre la tomba d'un nen de la casa de Cardona. Aquest
infant va parlar amb tan sols tres dies d'edat i va explicar que
moriria als trenta dies. Va ordenar que el seu cos fos col locat a
lloms d'una mula i que en lloc en qu l'animal es detingus es
construs un monestir que quedaria sota l'advocaci de Sant Pere.
A partir del 1012 comena a veure vida comunitria si b fins al
1050 l'esglsia monstica no fou consagrada. Desprs dels primers
abats. Casserres baixa la condici de priorat. Segurament per no
poder mantenir els dotze monjos necessaris per a la continutat de
ser abadia
El campanar s de torre quadrada i noms de dos pisos. Al pis
superior t dues finestres de mig punt en cada costat. La seva
teulada s a quatre vessants.
En la seva faana principal no hi ha cap element decoratiu que
trenqui la monotonia del mur veure les caracterstiques bandes
llombardes i els arquets cecs, que no es veuen a la faana, i que en
realitat no tenen una funci decorativa, sin funcional, ja que
contribueixen a repartir les pressions dels murs.
El 3 de juny de 1931, el monestir de Casserres s declarat
Monument Histric Artstic amb categoria de Monument Nacional, i el
1934 es crea un Patronat de Sant Pere de Casserres, a instncies de
Ramon de Vilanova, comte de Vilanova, i de la arquitecte Josep M.
Perics, per vetllar i tenir cura de la conservaci i la restauraci
del monestir. El bisbe de Vic s declarat president d'Honor.
Entrada a l'Esglsia amb una faana molt austera sense cap tipus
d'ornamentaci
L'Esglsia consagrada l'any 1050, s una grandiosa baslica de 3
naus i de 3 absis
L'Esglsia Una de les ms importants romniques de Catalunya per
ser ms ampla que llarga, a causa de la dificultat de l'espai on va
ser construda.
Sala Capitular s una pea clau del monestir on es reunien el
prior i els monjos per debatre els temes quotidians de la comunitat
i prendre decisions ms importants
L'Esglsia t dues portes d'accs, una nau situada a la nau sud,
que comunica amb el cementiri i una altra al nord que dna accs al
claustre
Porteria del monestir i al campanar destaquen les pronunciades
escales per accedir al campanar
El claustre construt en la segona meitat del segle XI, amb
porxos amb una filera de columnes i tamb en els angles. Els
capitells sn diferents i mostren ornamentacions vegetals i
geomtriques.
El claustre s l'element central de l'organitzaci arquitectnica
del monestir, s el claustre amb les columnes ms antigues que es
conserven a Catalunya i l'nic que es coneix exemptes en tres dels
angles
El claustre s de planta rectangular. Les galeries nord i oest
estan formades per arcs de mitja punt que descansen en columnes
simples. El centre del claustre s una gran cisterna d'aigua
excavada directament sobre la roca i recull totes les aiges
pluvials del cenobi
Locutori o parlador on els monjos atenien als pelegrins. Quan
s'extingeix la vida monstica aquest passa al celler i el graner
El Celler i el Graner
Refetor en aquest lloc la comunitat acostumava a menjar en
silenci i desprs que l'abat hagus benet la taula, el monjo lector
llegia les lectures
Cuina En l'ambientaci musestica veiem diferents estris de fang i
crida l'atenci una paella de fang
Objectes reproduts del parament de la cuina
Dormitori era el palau en deixar els vescomtes el comtat d'Osona
s'adapta a usos monstics. En l'ltim segle durant ms de 70 anys, pas
a ser el corral on es guardaven el ramat i tamb on habitaven els
pastors
El dormitori dels monjos. s una gran sala coberta amb volta de
can. El dormitori es comunica amb l'exterior grcies a una porta de
mig punt adovellada amb llinda i timp llis.
Cambra prioral. Inicialment havia estat el pis dels abats del
Casserres. s d'on es dur a terme l'administraci de les possessions
de Cuny a Catalunya
L'hostatgeria o hospici que no va estar annexa a la distribuci
del claustre sin que es troba distant, en un edifici exempt, una
mica al nord de l'esglsia. Comprn dues plantes i els seus murs sn
de maoneria.
L'Hospici o Hospital. Lloc on s'acollia als pelegrins,
actualment en una de les plantes es fan les projeccions
audiovisuals
Edifici, destinat gaireb amb seguretat a guardar les gallines,
els porcs i les cabres, se situa prop de l'hospital, al nord de
l'esglsia. s una construcci de planta quadrada, molt rudimentria,
realitzada en sillarejo.
FIN * FIMANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET
[email protected]
