Municipi Lector o com ajudar els nostres fills a ser lectors

Joan Portell RifàSant Vicenç dels Horts, 2014

Jo sóc allò que he llegit i allò que estic disposat a llegir.

Jaume Cabré

Mirem què ens diuen les xifres:

- Estudi realitzat a 800 persones:

- 400 mestres i professors (amb formació)

- 400 alumnes de l’IOC (Institut Obert de Catalunya. Adults en procés

d’obtenció de l’ESO)

- Enquesta realitzada al llarg del 2010 on s’investiga els factors que

poden portar a una persona a ser lector o no.

1 2 3

1

2

3

Mestres i professors Estudiants IOC

Et consideres bon lector?

SI NO ns/nc

Mestres i professors 66% 29% 5%

Estudiants IOC 46% 53% 1%

T'explicaven contes?

Si; 310; 81%

No; 75; 19%

NS/NC1; 1; 0%

T'explicaven contes? IOC

NS/NC; 4; 1%

Si; 244; 65%

No; 130; 34%

Hi havia lectures a casa? IOC

Si; 240; 76%

No; 75; 24%

NS/NC; 1; 0%

Hi havia lectures a casa?

NS/NC; 3; 1%

No; 34; 9%

Si; 349; 90%

Lector literari

Lector social

En l’estudi sobre els Hàbits de lectura dels infants y joves de Catalunya, (Consell Català del Llibre Infantil y Juvenil en 2009), una de les conclusions que es va destacar respecte a l’estudi anterior realitzat el 2004-05 fou que:

– Existeix una clara millora de la implicació dels pares en la lectura dels seus fills. Destaca el paper de la família en la recomanació i obsequi de llibres (el 73,6% dels nens enquestats van declarar que les seves famílies els recomanen i regalen llibres)

Finlàndia, el nostre referent?

Els pares finlandesos creuen que la família

és més responsable que l’escola de

l’educació dels fills (55%)

MELGAREJO, J. (2005): El sistema educativo finlandés: la formación del

profesorado deprimaria y secundaria obligatoria. Barcelona, Universitat Ramon

Llull/Blanquerna.Tesis doctoral, Director: Francesc Pedró; Tutora: Montserrat

Castelló.

SUBSISTEMA SOCIOCULTURAL

És format por una xarxa d’institucions:

guarderies,

preescolar,

biblioteques,

centres esportius,

centres de formació musical,

corals,

esglésies,

cinemes, teatres, escoles de teatre,

serveis socials, etc.

El lector social s’ha d’apropar a la lectura amb:

– Estratègies que animin a llegir, a desenvolupar el denominat gust per la lectura.

– Estratègies que amplien la lectura, que la vinculen a tot tipus d'experiències.

– Provocar al voltant seu oportunitats lectores, situacions en les quals la lectura sigui un complement.

– Motivar-lo perquè la lectura sigui un bé de consum cultural a imatge i semblança de la música, el cinema o la roba.

– La lectura ha de ser identificadora de grup: jo llegeixo perquè desitjo ser com el tu i ser dels teus.

Municipi Lector

Programa de motivació a la lectura

Què és Municipi Lector?

Una proposta per a la difusió de la lectura a infants i

joves de qualsevol municipi. Hi poden estar

involucrades entitats de tota mena, ja siguin públiques

o privades, familiars o extrafamiliars, etc.

Objectius generals

Aconseguir un major nivell de lectura en els nens i nenes del municipi.

Implicar a totes les entitats del municipi, així com a tots els ciutadans, en l’assoliment de l’objectiu anteriorment citat.

Assolir un compromís ferm per part de tota la societat envers la lectura i el desenvolupament de la mateixa.

Formar ciutadans compromesos i responsables.

Estructura del programa

LECTORS /

LECTORES

SOCIALS

PARES I MARES

ESCOLA / IES / CRPBIBLIOTECA

ClijCATConsell Català del Llibre Infantil i juvenilDepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

ADMINISTRACIÓLOCAL

CONSELL DE LECTURA

Què fa la llar/l’escola/l’institut?

– Dinamitzar la lectura fora de l’àmbit de l’àrea de llengua (gust per la lectura).

– Proposar activitats a l’entorn de la lectura.

– Coordinar-se amb la biblioteca a fi i efecte d’optimitzar els recursos de la vila.

– Fer la feina coordinadament amb altres entitats com, per exemple: Lots temàtics

10 minuts de lectura diaris

Visites a la biblioteca

Aniversari lector…

Què fa la biblioteca?

– Ser el pal de paller pel que fa a la difusió i gestió del fons de la biblioteca (competència informacional)

– Servir de punt de consulta.

– Ser punt de difusió i dinamització d’assessorament per a pares i mares.

– Optimitzar les hores d’obertura de la biblioteca d’acord amb les necessitats.

– Ser punt de trobada a tota persona lectora així com a educadors i pares.

Què fan els pares i mares?

– Prendre un compromís ferm a l’entorn de la lectura.

– Formar part i participar activament de xerrades i

col·loquis a l’entorn de la importància de la lectura.

– Establir moments de lectura a casa.

– Participar del servei de préstec de la biblioteca i

assistir-hi.

– Formar part del Consell de Lectura.

I l’administració (Ajuntament i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)?

– Dotar econòmicament el projecte per a la seva

viabilitat.

– Es compromet a recolzar el projecte durant un

període prou llarg com per veure’n els fruits -5 anys-.

– Oferir els mitjans humans i materials de la biblioteca

per poder adequar les seves activitats a assolir els

objectius marcats en el projecte.

Què fa el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT: www.clijcat.cat)?

– Ofereix els professionals necessaris per a la gestió i dinamització del

projecte -1 persona-.

– Ofereix les eines per a l’adquisició del fons bàsic de la biblioteca.

– Vetlla pel bon funcionament del projecte Municipi Lector.

– Proposa i ofereix la possibilitat d’assistència i participació a les activitats

del poble a autors, il·lustradors...

– Avalua els progressos de l’aplicació del projecte.

– Gestiona els fons que el Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya dota per aquest programa, que suposa el 40% del cost total.

– Difon més enllà de Catalunya (CERLALC) aquest programa de motivació a

la lectura.

I els nens i nenes lectors/es?

Participen activament en les activitats del Programa.

Disposen d’assessorament i dinamització d’activitats

a l’entorn de la lectura, ja sigui a dins o a fora del

centre escolar.

Disposen d’una carpeta que serà la seva memòria

lectora.

El Consell de Lectura

És l’òrgan encarregat del seguiment de Municipi Lector.

És el responsable de gestionar i avaluar les activitats a curt, mitjà i llarg termini, i aplicar els correctius necessaris per assolir els objectius marcats.

Aquest seguiment s’efectua en reunions mensuals en les que hi són presents els representants de totes les entitats que formen part del Municipi Lector.

És format per representants de:– AMPAS

– Centres educatius del Municipi

– Biblioteca

– ClijCAT

– Administració municipal

– ...

Resultats obtinguts:

Evolució de la puntuació mitjana dels centres a l’avaluació de sisè d’educació primària durant el període 2009-2012 (llengua catalana i llengua castellana) i 2010-2012 (llengua anglesa).

Variació de la puntuació mitjana ((any final-anyinicial)/any inicial)*100

Centres del

programa Municipi

Lector

Centres de nivell

de complexitat

mitjana (B)

Conjunt de

Catalunya

Competència

lingüística en llengua

catalana

+7% +4,4% +4,4%

Competència

lingüística en llengua

castellana

+4,9% +3,8% +3,8%

Competència

lingüística en llengua

anglesa

+8,4% +5,7% +6,3%

Publicitat de llibres infantils i juvenils als carrers de Mollerussa (Lleida)

HI ESTEU TOTS CONVIDATS!