El triomf del Front Popular

Jèssica Cuní

Alba Grau

Context Històric

• Les eleccions del 1933

• Les eleccions del 1936 (victòria Front Popular)

• Cap el cop d’Estat

Polítics implicats durant aquest període

Alejandro Lerroux García (1864-35)- President del Govern Espanyol durant la - Segona República(1933 - 1935)

Francisco Largo Caballero (1898-80)- President del Govern durant la Segona República (1936- 1937)

José Maria Gil-Robles (1898-80)- Polític i advocat espanyol- Ministre de GuerraVa formar la CEDA

Alcalá Zamora (1877 - 1949)- Primer President de la Segona República (1931 - 1936)

Lluís Companys (1882 - 1940)- Primer President del Parlament de Catalunya (1932 - 1933)- Ministre del Govern Espanyol (1933)- President de la Generalitat de Catalunya durant la II República (1934 - 1940)- President d'ERC (1933 - 1934)

Manuel Azaña (1880 - 1940)- President del Govern en la II República (1931 - 1933 i 1936)- President de la II República (1936 - 1939)

Francesc Cambó i Batlle (1876-1947)- Líder de la Lliga Regionalista, més tard LLiga Catalana- Ministre de Foment i Finances (1918-1921)

Anàlisi de documents

Font: llibre de text, Història, ed:Vicens Vives pàgina 269.

Front Popular és una coalició de republicans d’esquerra, socialistes i comunistes a tot l’Estat Se’n van formar a Europa per frenar el progrés dels règims feixistes.

Cartells propagandístics dels diferents fronts

Cartell 1 Front Català d’ordre era una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta organitzada per la Lliga Catalana.

Cartell 2 Front d’Esquerres de Catalunya el qual va ser una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936

Mapa: Les eleccions generals a

Espanya de 1936

Font: llibre de text Història, ed.Claret, pàg 170

Taula: Composició del Congrés de Diputats (1936)

Font: Llibre de text: Història, ed. Teide, pàg.295

El partits que van obtenir més escons al Congrés dels Diputats són: el PSOE, la CEDA i Esquerra Republicana.

Taula: Els dos fronts en les eleccions de 1936

Font: llibre de text d’Història, ed. Teide, pàg.320

Front d’Esquerres Front Català D’Ordre

Participació electoral(%)

Barcelona ciutat 16(62,6%) 4(37,3%) 68,8

Barcelona província 11(57,4%) 3(42,6%) 75,2

Tarragona 5(57,2%) 2(42,4%) 73,4

Lleida 4(54,5%) 2(45,5%) 71,9

Girona 5(57,6%) 2(42,3%) 71,3

Total 41(59,1%) 13(40,8%)

Gràfic : Resultats a Catalunya de les eleccions generals del 16 de febrer de

1936

Font: llibre de text d’Història, ed. Teide, pàg.320)

- Destaquen sobretot dos partits polítics: ERC i la Lliga. - Victòria d’ ERC, liderada per Lluís Companys i Jover - Suposa la llibertat immediata per a Lluís Companys i la resta dels detinguts pels esdeveniments del 1934.

Fotografia: Francesc Cambó , líder de Lliga Catalana votant el 16 de febrer de

1936

Font: Llibre de text d’Història, ed. Teide, pàg.321

Francesc Cambó (1876 - 1947) va ser un polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, més tard Lliga Catalana, i ministre en diversos governs espanyols.

Fotografia: Lluís Companys al balcó de la Generalitat al seu retorn de la presó,

el febrer de 1936

Font: llibre de text d’història, ed. Vicens Vives pàg. 265

- El lema de “Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer.”

Un grup de ciutadans observant un cartell del Front d’Esquerres, durant la campanya electoral del 16 de febrer de

1936

Font: llibre de text d’història, ed. Teide, pàg.320

Taula: Vagues l’any 1936

Font: llibre de text d’Història, ed. Claret, pàg 171

El rebuig a la República, quan Manuel Azaña era el cap de govern va provocar la seva dimissió i el President de la República va convocar eleccions el novembre de 1933. Les va guanyar el Partit Repúblicà Radical (centre-dreta) dirigit per A.Lerroux. Les seves decisions i noves formes de governar, van ser la causa de moltes vagues generals.

Taula: Morts causades per la

lluita política, del 3 de febrer

al 17 de juliol de

1936

Font: llibre de text d’Història, ed. Claret, pàg 171

Document: La Falange i la violència José Antonio Primo de Ribera

"Y queremos, por último, que si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la violencia. Porque, ¿quién ha dicho-al hablar de todo menos la violencia- que la suprema jerarquía de los valores morales reside en la amabilidad? ¿Quién ha dicho que cuando insultan nuestros sentimientos, antes que reaccionar como hombres, estamos obligados a ser amables? Bien está, sí, la dialéctica como primer instrumento de comunicación. Pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia o a la Patria."

J.A.Primo de Ribera

Font: llibre de text d’Història ed.Claret, pàg 181)J.A.Primo de Ribera (1903 - 1936) amb la bandera de la Falange Espanyola de les JONS.

Document: La posició de la Falange: José Antonio Primo de Rivera, maig del

1936 • Hi pot haver encara entre vosaltres –

soldats, oficials espanyols- qui proclami la indiferència dels militars per la política. (...)

Està en litigi l’existència mateixa d’Espanya com a entitat i com a unitat (...).

(...) Sense la vostra força, soldats, en serà titànicament difícil triomfar en la lluita. Mesureu la vostra terrible responsabilitat. Allò que Espanya continuï sent depèn de vosaltres (...).

José Antonio Primo de Rivera, maig del 1936.

(Traduït del castellà)

Font: llibre de text d’història, ed. Vicens Vives, pàg. 265)

L’assassinat de Calvo Sotelo, el 14 de

juliol de 1936

Font: llibre de text d’Història, ed.Claret, pàg 181

Els plans colpistes

Cal tenir en compte que l’acció ha de ser extremament violenta, de manera que es redueixi tan aviat com sigui possible un enemic fort i ben organitzat. Per descomptat, seran empresonats els dirigents dels partits polítics, de les societats i dels sindicats desafectes al Movimiento i els seran aplicats càstigs exemplars per tal d’estrangular els moviments de rebel·lia o de vaga. .

José Antonio Primo de Rivera, maig del 1936.

(Traduït del castellà)

Font: Llibre de text d’història, ed. Vicens Vives pàg. 265

José Calvo Sotelo

José Calvo Sotelo (1893-1936)

1923 designat director general de l'administració local, i més endavant va passar a a exercir el càrrec de ministre d'hisenda.

El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt per venjar l'homicidi del comandant d'aquest cos José Castillo

1931 Es traslladà a Portugal i,més tard es va establir a França. Tornà a Espanya quan el govern republicà del Partit Radical decretà l'amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Fundà el Bloque Nacional.