1. Risc ssmic i dinundacionsGermn Carreo i Rubn Garca 1batx.A

2. Risc ssmic- Un mv e t s m , es un moviment fort en un determinat oimn s icterritori ocasionat per fores prevenients del interior delplaneta, causades por el xoc de las plaques tectniques. 3. Tipus de risc ssmicHi ha nou tipus de risc ssmic:-Perimtric: aquest terratrmol es originat al interior de las plaques ocenics o continentals-Tectnic: estos terratrmol que es produeix a partir de una falla tectnica.-Volcnic: aquestos son terratrmols originats al interior de un volc per el escap o concentraci de energia sortida de las profunditats o conformades en la estructura volcnica-Preliminar: aquestos son previs a terratrmols de important intensitat-Micro sesmes: aquestos son terratrmols de poca intensitat desarrollat en les zones amb majorprofunditat de la Litosfera-Rpliques: aquestos sismes de baixa intensitat son provocats desprs de grans terratrmols-Preliminar perimtric: antecedeixen a els terratrmols perimtrics amb intensitat elevada-Preliminar volcnic: aquestos terratrmols antecedeixen als volcnics dalta intensitat-Preliminar tectnic: aquest tipus de terratrmol succeeix previ a un terratrmol tectnic delevada intensitat.-Maremot: aquestos terratrmols estan desarrollats en les profunditats del mar, ja sigui dins dalguna falla tectnica submarina o b, en alg punt variable de la placa submarina 4. Lloc on ms es provoquen:Els pasos amb ms risc ssmics a nivell mundial son Jap, Chile eIndonesia (els tres pasos en els limits de plaques tectniques i ambun elevat nmero de volcans), altres pasos amb alta sismicitat sonPer, USA, Mxic, Irn. 5. Tipus de prevencionsAbans:-NO existeix millor medida preventiva que el assaig previ de les accions a seguirdurant un seisme.-En relaci a lestructura de ledifici, revisi, controli i reforci lestat daquelles parts de les edificacionsque primer es poden desprendre, com xemeneies, rfecs o balcons, aix com de les instal lacionsque puguin trencar.-Ensenyi als seus familiars com tallar el subministrament elctric, daigua i gas.-Mantingui al dia la vacunaci de tots els membres de la seva famlia.-Assegurin al terra o parets les conduccions i bombes del gas, els objectes de grans dimensions ipes, prestatgeries, etc., I fixi els quadres a la menor altura possible.-Tingueu una especial cura amb la ubicaci de productes txics o inflamables.Durant:-Mantinguis allunyat de finestres, vidrieres, quadres, xemeneies i objectes que puguin caure.-En cas de perill, protegiu-vos en posici fetal al costat dalgun moble slid, com taules, escriptoris ollit.-No utilitzeu ascensors.-Si s a lexterior, manteniu-vos allunyat dels edificis alts, pals denergia elctrica i altres objectesque li puguin caure a sobre. 6. Exemples de casos greus de seismes Chile -22 de mayo de 1960, -5.700 a 10.000- escala de 9,2 Estados Unidos -28 de marzo de 1964, -128- escala de 9,2 Indonesia -26 de diciembre de 2004-229.866- escala de 9,1 7. Risc dinundacions- s un desbordament daigua com a conseqncia de fortespluges o del trencament (natural o no) dalguna contenci oembassament daigua.Una inundaci s un desbordamentduna extensi daigua que submergeix la terra.- La principal causa de les inundacions fluvials solen ser lespluges intenses que es produeixen en funci de lacci dediversos factors meteorolgics i naturals. 8. Tipus de risc dinundacions A lrea mediterrnea es dna el fenomen de la gota freda, s un embossamentdaire a molt baixa temperatura en les capes mitjanes i altes de latmosfera que, alxocar amb laire clid i humit que puja del mar, provoca intenses precipitacions i laposterior inundaci. A lsia oriental la principal causa de les crescudes fluvials sn les plugestorrencials causades pel mons, associades moltes vegades amb tifons. Els huracans sn una versi caribenya dels tifons, que assolen temporalment laregi del golf de Mxic causant inundacions per les onades associades als fortsvents, i per les pluges intenses motivades per la mateixa baixa trmica. Unes pujades brusques de temperatura poden provocar les corresponentscrescudes en els rius degut a la rpida fusi de les neus; aquest fenomen esprodueix sobretot a la primavera, quan el desgla s ms gran. Els tsunamis sn tamb una possible causa duna inundaci, ja que el tsunamiprovoca una srie dones que es tradueixen en onades gegants que poden tenirefectes devastadors en les costes afectades. Aquestes catstrofes se solen donaren la zona del Pacfic. 9. Tipus de prevencionsEls sistemes de prevenci es basen en dics, motes, barreresmetlliques, embassaments reguladors i millora de la capacitat dedesgus de les lleres fluvials.Tamb els sistemes dalerta davant de situacions perilloses estan moltdesenvolupats per mitj de la predicci meteorolgica, lobservaci delsaforaments fluvials que determinen una alerta hidrolgica i els sistemesde detecci de tsunamis. 10. Mapa dinundacions a Espanya 11. Exemples dinundacions ms greus 5 de novembre de 1997. Inundacions a Badajoz i Valverde de Legans. La sobtada crescuda dedos petits afluents del Guadiana va provocar la mort de diverses persones, aix com greus iquantioses prdues materials i econmiques. 1 febrer 1953 als Pasos Baixos. La gran Inundaci dels Pasos Baixos del 1953, a les provnciesde Zelanda i Holanda Meridional. Una combinaci de marea viva amb una severa tempesta delnord-oest va provocar el trencament de nombrosos dics i una gran inundaci que va costar la vida ams de 1.835 persones 1995. Catastrfica inundaci del 7 dabril de 1995 a Pergamino, Argentina. El 60% de la ciutat de90.000 habitants al nord de la provncia de Buenos Aires van patir un meteor de 110 mm per horadurant 3 hores, matant a 3 persones i havent-ne devacuar 13.000. 26 de desembre de 2004. Tsunami a les costes de loce ndic. Desprs dun terratrmol demagnitud 9,2 en lescala de Richter amb epicentre a loest dIndonsia es va produir una onada degran alada que va arrasar les costes de Tailndia, Indonsia, Bangla Desh, Sri Lanka, ndia i fins itot pasos tan llunyans com Somlia. La xifra de morts sha xifrat en unes 300.000 persones, ambmolts desapareguts. 17 de octubre de 1940. Inundacions al Rossell, Frana. Les pluges torrencials van superar els1000 mm i aix va causar una gran allau daigua als rius Agl, Tet i Tec, de curt recorregut i un fortpendent, que van baixar amb fora des dels Pirineus i inundaren la plana rossellonesa. El desastreva causar la mort de 50 persones i les riuades van destruir 43 ponts.