EL SUBSTANTIU i L’ADJECTIU

Categories gramaticals I

Sílvia Montals

3r ESO

Categories Gramaticals Noms

Adjectius

Verbs

Determinants

Pronoms

Adverbis

Preposicions

Conjuncions

Interjeccions

El nom (o substantiu)

Designa un ésser, animat o inanimat, o una idea. Exemples: nen, llop, amor, bellesa…

És una paraula variable té: Gènere (el nen, la nena)

Nombre (el llop, els llops).

És el nucli del SN:

Una dona rossa

Det nucli CN

Tipus de noms:

Comuns: individus de la mateixa espècie o coses de

la mateixa classe (persona, ciutat, noi…).

Propis: es refereixen a una persona, lloc particular

(Joan, Barcelona, Ebre…).

Concrets: coses que es poden percebre amb els

sentits (llibre, nen…).

Abstractes: qualitats, sentiments que no podem

percebre amb els sentits (amor, idea…).

Individuals: un sol ésser o objecte (cançó,

soldat).

Col·lectius: conjunt d’éssers o espècies de la

mateixa classe (cançoner, exèrcit…).

Comptables: coses que es poden comptar

(pilota, goma…).

No comptables: coses que no es poden

comptar (sal, aigua…).

Gènere de noms:

El gènere pot ser: masculí o femení.

Noms designats a persones i animals

depenen del sexe:

Mascles masculí: noi, home, cavall.

Femella femení: noia, dona, euga.

Noms designats a coses, objectes… el gènere

s’atribueix de manera arbitrària. Cal fixar-se en

l’article.

Masculí: El cotxe, el peu, el desordre….

Femení: la cara, la joguina, la raqueta…

Formació del femení:

Afegir una –a: gat/gata

Canviar –e, -o / -u per –a: mestre/mestra,

monjo/monja, hebreu/hebrea.

Afegir –na, -essa, -ina: germà/germana,

alcalde/alcaldessa, gall/gallina.

Canviar –dor/-tor per –driu/-triu:

emperador/emperadriu, actor/actriu.

Canviar –leg per –loga: psicòleg/psicòloga.

Canviar la paraula: cavall / egua, amo / mestressa,

oncle / tia.

Sense canviar el mot (ajuda article): el futbolista/la

futbolista.

Noms de doble gènere: canvien el significat segons si

són masculins o femenins:

Substantius que poden provocar confusió:

Formació del plural:

Afegir una –s: got/gots.

Canviar –a àtona per –es: planta/plantes.

Afegir –ns al final dels mots acabats en

vocal tònica: camió/camions.

Afegir –os als mots acabats en –s, -ç, -x,

ix, -tx: gos/gossos, llaç/llaços,

esquitx/esquitxos…

Afegir –s, -os als mots acabats en –sc, -st,

-xt, -sp, -ig: text/texts/textos.

Mots invariables: el dilluns, els dilluns.

L’ADJECTIU Designa les característiques dels éssers o les

coses (noia rossa, herba verda, camí curt).

És una paraula variable, sol tenir: Gènere i nombre: (madur, madura, madurs, madures).

Concorda amb el nom. (noi alt, noia alta).

Dins el SN fa la funció de

complement del nom.

El camí llarg

Det N CN

Existeixen:

Adjectius de 2 terminacions: es diferencia

el masculí del femení.

Petit/petita/petits/petites

Adjectius d’1 terminació: tenen les mateixes

formes pel masculí i pel femení.

Noi amable/noia amable.

Formació del femení:

Adjectius de 2 terminacions:

Afegint –a: blanc/blanca.

Canviant la vocal final del masculí (-e, -o, -u)

per la –a: agre/agra, fondo/fonda,

europeu/europea

Canvis d’accent: tebi/tèbia, boirós/boirosa.

C g: groc/groga, td: buit/buida, uv: blau

blava, igj: roig/roja, ll·l tranquil/tranquil·la,

cqu: oblic/obliqua, legloga: geòleg/geòloga.

Adjectius d’1 terminació:

-a, -cida, -ista: celta, fraticida, periodista.

-al, -el, -il: actual, rebel, dèbil (excepció: mal,

nul, paral·lel, tranquil).

-ant, -ent: amargant, diferent.

-ar, -or: popular, posterior (excepció: avar, car,

clar,incolor).

-e, -ble: alegre, simple, amable, noble (excepció:

ample, còmode, esquerre…)

-aç, -iç, -oç: audaç, feliç, veloç (invariables en

singular, però variables en plural)

Altres: afí, àrab, breu, gran, miop, suau…

Formació del plural:

S’afegeix una –s: negre/negres.

Si acaben en –s, -ç, -x, -tx, -ix fan –os:

francès/francesos, feliç/feliços, calaix/calaixos

Si acaben en –sc, -st, -xt, -ig el plural es fa

en –s o –os: fresc/frescs/frescos,

trist/trists/tristos.

-n etimològica: (adjectius acabats en –a

tònica): pla/plans

Alguns adjectius doblen la –s: gros/grossa.

Altres no: cortès/cortesa.

Graus de l’adjectiu:

Grau positiu: grau normal de l’adjectiu:

bonic, vermell, llest.

Grau comparatiu: s’estableix una

comparació entre 2 termes.

Inferioritat: menys… que

Igualtat: tan… com, igual… com

Superioritat: més que…

Compte! Millor, pitjor, menor, major, superior,

inferior, anterior, posterior.

Grau superlatiu: s’incrementa la qualitat

que expressa l’adjectiu.

Relatius: el/la… més, el/la… menys: el més

baix, el menys.

Absoluts:

Regulars: s’afegeix –íssim/a: divertidíssim,

maquíssima.

Irregulars: òptim (molt bo), paupèrrim (molt

pobre), mínim (molt petit), ínfim (molt baix).

Col·loquials: supernou, megaràpid.