TEMA 0: Introducció

al coneixement

geogràfic

2on de Batxillerat. Geografia . Ies Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

Què és la Geografia?

La paraula Geografia ve del grec i

etimològicament significa:Geo: terra

Graphos: descripció

És la ciència que descriu el món on vivim i

explica les interrelacio

ns entre l’ésser

humà i el medi físic

Té una metodologia pròpia per observar, localitzar i interpretar els fenòmens objecte d’estudi

Es divideix en 3 àrees bàsiques:Geografia física: Estudia els elements i fenòmens naturals que donen lloc als paisatges terrestres. Es fonamenta molt en coneixements de la geologia, biologia, meteorologia, ...Geografia humana: Analitza les relacions entre els individus i l’entorn natural. Es relaciona amb la sociologia, demografia, economia, història, ...Geografia regional: Aplica de manera integrada la geografia física i humana a un territori que por ser continental, estatal, local, ...

Què és l’espai geogràfic?

Està constituït per l’espai físic o ecosistema natural(tema d’estudi de la geografia física) i per l’espai social o humanitzat (tema d’estudi de la geografia humana).

És l’objecte d’estudi de la geografia

La geografia com a ciència

Geografia física:GeomofologiaClimatologiaHidrologiaEdafologia (sòls)Biogeografia

Geografia humana:G. de la poblacióG. EconòmicaG. UrbanaG. SocialG. Política

CAMPS D’ESTUDIEl geògraf és un professional

amb capacitat d’observació, relació i síntesi. Professionalment és molt polivalent.

Algunes tasques:CartografiaMeteorologiaPlanificació territorialEstudis demogràficsUrbanismeTeledeteccióEstudis d’impacte

ambiental i gestió ambiental

Prevenció de riscos de catàstrofes naturals

Planificació i estudi de la localització d’activitats econòmiques

Característiques de l’espai geogràfic

•Pot ser descrit, analitzat i explicat a diferents escales:

•

•És localitzable per les seues coordenades geogràfiques

•Es pot representar•És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis•Es separa d’altres espais per àrees de transició•Es forma a partir de les relacions entre el medi físic i les societats humanes

•Està en constant evolució

• Pot ser descrit, analitzat i explicat a diferents escales

Els procediments geogràfics

Els procediments de treball més habituals de la geografia són:•La localització de l’espai geogràfic: la xarxa geogràfica i les coordenades •La representació de l’espai geogràfic: la cartografia, l’escala, la projecció...•La explicació i interpretació de les fonts d’informació

La localització: és un dels principis bàsics de la Geografia.Utilitzem una xarxa de línees imaginàries que formen uns eixos de coordenades.Aquestes línees són els paral·lels i els meridians.Sobre la xarxa geogràfica es mesuren les coordenades geogràfiques: longitud i latitud.

LA XARXA GEOGRÀFICA

La localització de l’espai geogràfic:

Els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix terrestre que van disminuint a mesura que s’ aproximen als pols. El paral·lel major és l’Equador, que divideix la Terra en dos hemisferis iguales.

Paral·lels LatitudSobre els paral·lels es mesura la latitud.És l'angle que forma el paral·lel sobre el qual està el lloc que volem localitzar amb l’Equador (paral·lel 0º).La latitud es mesura des de 0º a 90º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant al nord com al sud de l’Equador.

Meridians

Els meridians són semicercles que van de pol a pol.Tots mesuren igual.El meridià principal és el meridià de Greenwich (meridià 0º).

LongitudSobre els meridians es mesura la longitud.És l’angle que forma el meridià sobre el qual està el lloc que pretenem localitzar amb el meridià de Greenwich (0º).La longitud es mesura des de 0º a 180 º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant a l’Est com a l’Oest del meridià de Greenwich.

La representació de l’espai geogràfic:

LA CARTOGRAFIAUn mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. Per a la seua realització es requereix:

• Un sistema de projecció: és un mètode per a traslladar la xarxa geogràfica a un pla.

• Una escala: és la relació entre una longitud mesurada sobre el mapa i la que té en la realitat.

• A més a més, la representació de l’espai tridimensional sobre un bidimensional es resol gràcies als sistemes topogràfics.

Cartografia és la ciència que s’encarrega de l’estudi, anàlisi i elaboració de mapes i plànols.

c) Representar un espai tridimensional (realitat) sobre un espai bidimensional (mapa).

c) Representar un espai tridimensional (realitat) sobre un espai bidimensional (mapa).

CARTOGRAFIA

b) Dibuixar una superfície esfèrica (terra) a un espai pla (mapa).

b) Dibuixar una superfície esfèrica (terra) a un espai pla (mapa).

a) Traslladar un espai real gran a un espai dibuixat xicotet

a) Traslladar un espai real gran a un espai dibuixat xicotet

PROBLEMES SOLUCIONS

ESCALA

PROJECCIÓ

TOPOGRÀFIC

Esfera

L’esfera és una figura geomètrica que no es pot desenrotllar (transformar en un pla). Al ser la Terra esfèrica, no hi ha forma de representar-la directament sobre un pla.

¿?Cubo Cono

Per a representar-la en el mapa, utilitzem els sistemes de projecció: mètodes que permeten traslladar la superfície esfèrica terrestre a un pla o a altra superfície que pot desenrotllar-se (un cilindre o un con).

La projecció

Sistemes de projeccions

Projecció equivalent d’Aitoff Projecció pseudo cònica de Bonne

Projecció sinusoidal de Sansson Flansteed Projecció interrompuda de Goode

Altres sistemes de projecció-

La projecció com a deformació de la realitat

•Projeccions conformes: representen la esfera respectant la forma, però no la superfície.

• Projeccions equivalents: respecten la superfície de les àrees, però no les seues formes.

• Projeccions equidistants: mantenen la distancia real entre els distints punts del mapa.

Projecció conforme: MercatorProjecció equivalent: Peters

La nova cartografia

Darrerament s’han produït avenços molt significatius gràcies al desenvolupament de la fotografia aèria, als satèl·lits artificials i a la informàtica.

Teledetecció: Percepció remota mitjançant l’ús de satèl·lits artificials. Van equipats amb radars, sensors infrarojos o càmeres digitals. Tenen múltiples possibilitats d’ús: seguiments de fenòmens, incendis, sequeres, sediments dels rius, ...

Sistemes de posicionament: Sistemes de satèl·lits en òrbites estacionàries sobre la Terra que emeten senyals de manera coordinada. Els sistema GPS n’és el més utilitzat, però està sota control dels EUA. La UE impulsa el projecte Galileu en la mateixa línia.

Cartografia informatitzada: La informàtica aplicada a la cartografia ha permès incorporar moltes dades en els mapes. Els mapes poden ser de gran precisió.

Sistemes d’informació geogràfica: És una aplicació informàtica consistent en una base de dades que es pot relacionar amb un mapa digital.

Un mapa té dues dimensions, amplària i profunditat, mentre que en la realitat n’existeixen tres, ja que també tenim l’altura.

AMPLÀRIA

PROFUNDITAT

Nivell del mar

ALTURA

AMPLÀRIA

PROFUNDITAT

MAPA: dues dimensions REALITAT: tres dimensions

La topografía

Per a representar la altura en els mapes es poden utilitzar diversos sistemes. Els més comuns són:

Mapes d’isopletes o corbes de nivell, que uneixen punts amb les mateixes altures

Mapes corocromàtics, on cada interval d’altura es representa amb un color diferent; allò més usual és utilitzar un degradat des del verd en les zones baixes fins el marró fosc en les muntanyes, i el violeta o blanc per a les zones cobertes de gel.

La topografia: formes de representació del relleu

A partir de les corbes de nivell d’un mapa es poden realitzar talls topogràfics, que no són més que un gràfic on en l’eix vertical es localitzen les altures i en l'horitzontal els llocs per on passa la corba de nivell. Unint els punts apareix el perfil del relleu .

La topografia:perfil topogràfic

Mapa topogràfic(no es correspon amb el tall de la dreta)

L’escala• És la proporció que existeix entre una longitud mesurada

sobre el mapa i la longitud corresponent a la realitat.Pot ser: – Escala numèrica (1:50000, 1:25000, etc.)– Indica la relació entre la realitat i el mapa en forma de

quocient, el numerador és la distància sobre el mapa i el denominador la distància en la realitat.

– Escala gràfica: Segment graduat que indica la proporció.

23

Aquesta escala indica que a cada unitat de mesura (cm, mm, etc.) comptada sobre el mapa li corresponen 50000 unitats de la mateixa mesura en la realitat.

Si la distancia entre el Pico Mirador i el Cortijo de los Encinares són 3 cm sobre el mapa, en la realitat seran 150000; o, 1500 m.Escala

numérica: 1:50000

-

CAL RECORDAR QUE:

•Parlem de gran escala quan el denominador és xicotet: 1:25, 1:100, 1:5000, 1:10.000

• Parlem de xicoteta escala quan el denominador és gran: 1:100000, 1:200000, 1:1000000…

Trípoli, 1943 (1:7500)

• A major escala, major és el detall en que es representa la realitat.

Santander, 1:50000 (MTN)

Santander, 1:1000000

Santander, 1:200000

• A menor escala, menor és el detall en que es representa la realitat.

Signes convencionals: Símbols que

serveixen per a representar els elements de la superfície terrestre

Aquests signes convencionals s’expliquen en la llegenda del mapa

Els mapes especifiquen la seva orientació generalment mitjançant la rosa dels vents, que indica on és el Nord en el mapa.

L’explicació i interpretació de les fonts d’informació

Les fonts d’informació dels geògrafs poden ser:

•Segons la procedència:

•Directes•Indirectes

•Segons la tipologia:•Cartogràfiques•Gràfiques•Estadístiques•Escrites•Audiovisuals•Informàtiques

Per a poder obtenir tota la informació possible de les fonts, és fonamental seguir unes pautes d'anàlisis del seu contingut. Aquests són els passos a seguir:Aspectes generals

Identificació del tipus de fontFenomen geogràfic que representaEspai, data i procedència de la font

Comentari Definició del fenomen geogràficCaracterització de l’evolució o distribucióExplicació del fenomenComparació amb altres païsosPrevisibles tendències

Els mapesUn mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla. Els mapes poden ser:

•Bàsics (fotografies aèries, imatges de satèl·lits, mapes topogràfics)

•Temàtics: sobre un mapa bàsic es representa un fenomen geogràfic concret

Els mapes bàsics: Mapa Topogràfic Nacional

Proporciona informació detallada dels elements físics i els elements que se situen sobre un paisatge

Utilitzen escales molt grans per representar superfícies molt menudes

El relleu és representat amb corbes de nivell o tintes hipsomètriques

Els aspectes humans es dibuixen amb signes especials

Els mapes temàtics: de coropletes

Els mapes de coropletes assenyalen valors mitjans d’unitats de superfície

Utilitza colors i trames de major o menor intensitat per representar la importància del fet

Els mapes temàtics corocromàtics

Els mapes corocromàtics utilitzen un color en determinades zones per assenyalar qualitats d’un fet geogràfic (litologia, climes, terres cultivables, hàbitat...)

Els mapes temàtics d’isolíniesEls mapes d’isopletes o isolínies usen línies corbes que uneixen punts d’igual valor

Mapa de

isopletas

Isohietes

Isotermes

Isobares

Els mapes temàtics de fluxos

Els mapes de fluxos o fletxes s’utilitzen per manifestar la direcció d’un flux. Mostren l’origen i el destí i el grossor és proporcional al volum.

Els mapes temàtics de figures

Els mapes de figures utilitzen esferes o quadrats. La seua grandària és proporcional al seu valor

Els mapes temàtics de diagrames

Els mapes de diagrames superposen diagrames en una unitat de superfície per mostrar visualment una informació de dades quantificades

Els mapes temàtics anamòrfics o distorsionats

Els mapes anamòrfics canvien la grandària real dels espais per fer-la proporcional al fet que cartografien

Els gràfics•Un gràfic és una representació visual feta a partir d’elements geomètrics (línees, cercles, etc...) d’una sèrie de dades estadístiques.• La utilitat dels gràfics està en la facilitat que proporciona per a la comprensió del fenomen estudiat.• Depenent del nombre de variables a representar, de les característiques i de l’objectiu d’allò a investigar s'utilitzarà un tipus o altre de gràfics.

0102030405060708090

100

1er trim. 2do trim. 3er trim. 4to trim.

Este

Oeste

Norte

1er trim.

2do trim.

3er trim.

4to trim.0

10

2030

40

50

6070

80

90

1er trim. 2do trim. 3er trim. 4to trim.

Este

Oeste

Norte

Els gràfics lineals

Normalment s’usen per a estudiar la evolució d’un o diversos fenòmens en un període de temps. La variable temps es representa en l’eix horitzontal, mentre que les dades estudiades es mesuren prenent com a referència l’eix vertical.

En un gràfic lineal se poden representar diverses variables per a comparar-les.

Els gràfics de barres

Els gràfics de barres són útils per a comparar fenòmens en diverses unitats espacials o temporals. Sobre un eix cartesià la variable estudiada se situa sobre l’eix horitzontal, mentre el vertical serveix per a localitzar la mesura.

Hi ha variacions dels gràfics de barres. N’hi ha de verticals, horitzontals, compostos...

Els gràfics sectorials

Aquest tipus de gràfic s’utilitza per a estudiar la composició d’un fenomen. El cercle complet (360 º) suposa el 100 % del fenomen estudiat, mentre que cadascuna de les parts que composen el fenomen es representa mitjançant sectors els angles dels quals són proporcionals al percentatge de participació d’aquesta part en el total.

Els climogrames

És la combinació d’un gràfic de barres (precipitacions) i un lineal (temperatures). Per a evitar confusions es col·loca l’eix que mesura les precipitacions a l’esquerre i el de les temperatures a la dreta. El valor numèric de les precipitacions sempre haurà de ser el doble que el de les temperatures, per a poder observar d’una ullada els mesos secs (són aquells les barres dels quals queden per sota de les línies de la temperatura).

Els histogramesLa piràmide de població és un tipus de gràfic de barres denominat histograma La piràmide de població ens permet estudiar l’estructura demogràfica de la població en un moment concret.

La clisèrieRepresentació gràfica de la distribució esglaonada dels tipus de vegetació en les zones muntanyoses ocasionada per l’ augment d’altitud i l’efecte del clima. En l’eix vertical es mesura l’altitud de la muntanya i sobre l'horitzontal es dibuixa un perfil topogràfic sobre el qual amb dibuixos o colors es mostra la varietat de la vegetació.

Les taules estadístiquesLes taules estadístiques són sèries numèriques que informen sobre el valor d’una o més variables. Permeten fer càlculs i utilitzar-los per a confeccionar mapes o gràfics.Les taules estadístiques poden ser simples (una sola variable) o múltiples (diverses variables).

Fonts audiovisuals: les fotografies

Les noves tecnologies han permès que tinguem visions, perspectives i informació de l’espai geogràfic impensables fins no fa molt

Aérea

Ortoimatge

Satèl·lit

Les fonts escrites

Les fonts informàtiques

Un Sistema de Información Geográfica (SIG o GIS, en su acrónimo inglés) es una integración organizada de hardware, software y datos geográficos diseñado para capturar, almacenar, manipular, analizar y desplegar en todas sus formas la información geográficamente referenciada con el fin de resolver problemas complejos de planificación y gestión

Materials utilitzats

• Introducció al coneixement geogràfic. Power point. Escoles Píes. Santa Anna, Mataró.

• El espacio geográfico y los procedimentos geogràficos. Power point de Sergi Sanchís Torres.

• Buzo Sánchez, Isaac. Recursos de Ciencias Sociales. Geografía e Historia.

• Gallego, Empar. Materials i recursos de Geografia (web www.iacare.es).

• Llibre de text de l’editorial Anaya.