LA COMUNICACIÓ I ELS TEXTOS

Tema 1

Sílvia Montals

1. LA COMUNICACIÓ

•  Comunicació: del llatí communicatio (intercanvi / participació). – Permet relacionar-nos els uns els altres.

• Entre animals: codis basats en sons i moviments.

• Entre humans: llengües – Permeten comunicació oral i escrita.

2. LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

•  Esquema bàsic de la comunicació: Roman Jakobson (1960).

– Els objectius amb què l’emissor usa la llengua s’anomenen: funcions del llenguatge.

ELEMENTS FUNCIONS

REFERENT / CONTEXT

Funció referencial

EMISSOR Funció expressiva

RECEPTOR Funció conativa

MISSATGE Funció poètica

CANAL Funció fàtica

CODI Funció metalingüística

Elements de la comunicació i funcions del llenguatge

•  Funció referencial o representativa.

OBJECTIU CARACTER. TEXT EXEMPLE •  Intercanviar

informació objectiva

• Oracions enunciatives

•  Verbs en indicatiu

Notícies, explicació d’un llibre de text converses…

La Universitat col·labora amb diferents entitats.

•  Funció expressiva: expressar emocions

OBJECTIU CARACTERÍSTIQ. EXEMPLE •  Expressar

sentiments, emocions, estats d’ànim.

• Ús de la 1a persona. •  Interjeccions •  Expressions informals •  Entonació marcada •  Llenguatge no verbal

2 amigues es troben al carrer: Noia 1: Estàs bé princesa? (amb ironia i picant l’ullet).

•  Funció conativa: OBJECTIU CARACTERÍS. TEXT EXEMPLE

Donar ordres, aconsellar…

• Mode imperatiu •  ús del vocatiu…

Ordres, consells, suggeriments

Tània, tanca la finestra!

•  Funció fàtica:

OBJECTIU CARACTERÍSTIQUES EXEMPLE Interaccionar i mantenir operatiu el canal.

•  Expressions per facilitar l’inci de la conversa,

•  Buscar la confirmació que el receptor escolta…

Noi 1: Ei hola! Noi 2: Em sents? Hola?

•  Funció poètica:

•  Funció metalingüística:

OBJECTIU CARACTER. TEXT EXEMPLE Elaborar textos amb valor estètic

• Metàfora, metonímia, al·literació….

•  Textos literaris, textos publicitaris…

L’or que et corona em meravella.

OBJECTIU CARACTERÍS TEXT EXEMPLE

Parlar sobre la llengua

•  Explicar el significat d’una paraula.

• Gramàtiques i dicionaris

La paraula amor és un substantiu abstracte

3. TIPUS DE SIGNES Signes: Paraules, sons, imatges que representen alguna cosa.

•  INDICIS (senyals) – Són naturals – Relació de causa – efecte – No es consideren elements de comunicació. – Exemples:

•  Fum à Indici de foc •  Núvols negres à indici de tempesta

•  ICONES (imatges)

– Signe que presenta una relació de semblança.

– Són artificials. – Relació qualitativa entre signe i objecte

representat (un concebut com a vehicle de l’altre).

– Exemples: •  Esquemàtica: Indicadors lavabos públics •  Abstracta: icones de marques de productes.

•  SÍMBOLS:

– Es perd el lligam entre el vehicle i l’objecte que representa.

– Representació d’una idea. – No hi ha semblança, té una relació

convencional (acordada pel grup cultural/social que el fa servir).

– Tipus: •  Materials: la creu, el pa, el vi… (cristianisme) •  Visuals: color vermell (passió, ràbia…) •  Verbals: paraules •  Numèrics: número 13 (nombre de mala sort). •  Sonors: simfonies amb tons menors (optimisme)

•  Símbols universals: – Senyals de trànsit, signes químics,

matemàtics…

•  Les lletres són convencions, tot i que procedeixen de representacions icòniques de la realitat.

4. EL SIGNE LINGÜÍSTIC

•  Signe lingüístic: unitat mínima de comunicació que es compon de: – Significat (imatge mental)

–  Significant (allò que sentim, sons i lletres) en relació a un referent (situació real que prenem com a referència).

•  Relació arbirtrària (no natural): producte d’una

convenció d’una comunitat lingüística.

SIGNIFICAT SIGNIFICANT REFERENT

Tros petit de forma diversa d’una pasta feta de farina, sucre, ous, mantega, etc., que es cou al forn.

Llengua oral: sons acústics percebuts Llengua escrita: g + a + l + e + t + a

•  El llenguatge es caracteritza per una doble articulació: – Es pot dividir en:

•  1a articulació: parts amb significat independent: morfemes

•  2a articulació: parts que per si soles no signifiquen res: fonemes

DOBLE ARTICULACIÓ

1a articulació: morfemes

2a articulació: fonemes

•  Exemple: ferrers

– 1a articulació: morfemes • Lexema: ferr (arrel: referent al ferro) • Morfema derivatiu: er (indica: ofici) • Morfema flexiu: s (indica: plural)

– 2a articulació: fonemes •  /f∂ré/

5. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

•  Maneres de parlar segons:

– Context social en el qual ens movem: •  Barris residencials, barris perifèrics….

– Moment històric en què vivim: •  Actualitat, s.XV, s.XVIII

– Lloc geogràfic on hem nascut: •  Barcelona, Palma de Mallorca, València…

LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA. Identifica: La situació

comunicativa Les característiques de l’emissor

Varietats funcionals (diafàsiques): Depenen de la situació comuni-cativa del parlant. •  Formal:

•  Cientificotècnic •  Literari

•  Estàndard •  Informal

•  Col·loquial •  Vulgar

Varietats històriques (diacròniques) Depenen de l’època en la que viuen els parlants

Varietats geogràfiques (diatòpiques) Depenen de la procedència geogràfica del parlant.

Varietats socials (diastràtiques) Depenen del grup sociocultural o professional del parlant.

•  Estàndard: – Varietat comuna de la llengua. – Creada per ser compartida per tota la

comunitat lingüística. – És dinàmica (en formació constant). – S’utilitza:

• En els mitjans de comunicació • L’Administració • L’ensenyament

6. LA LINGÜÍSTICA DEL TEXT

Ha anat evolucionant al llarg del temps: •  Estudi tradicional de la llengua:

– Primerament, s’estudiava la llengua seguint els criteris de l’antic llatí i grec.

•  Gramàtica: normes de correcció lingüística •  Retòrica: elaboració de discursos amb eficàcia

comunicativa.

•  Estructuralisme (primera ½ s. XX)

–  La lingüística és una ciència independent. –  S’abandona el terme “gramàtica” –  Lingüistes: Saussure, Bloomfield o Sapir

– Se centren en l’estudi del signe lingüístic (unitat amb significat i significant).

» No es tenen en compte elements extralingüístics (context o situació comunicativa).

– S’interessen per la fonologia (estudi dels sons).

•  Generativisme (segona ½ s.XX)

•  S’estudien els processos lingüístics mentals que generen el llenguatge. •  Principal lingüista: Noam Chomsky •  Els humans tenim una gramàtica innata i

universal (competència lingüística) amb la qual produïm i interpretem missatges.

•  Molt d’interès en la sintaxi (funció i relació de paraules en una oració).

•  La lingüística del text: un canvi de perspectiva:

– Oberta a aportacions d’altres disciplines: psicologia, antropologia, sociologia…

– S’estudia el text com a unitat mínima comunicativa.

– S’interessa pels mecanismes de producció de textos segons el context, la intenció de l’emissor…

– Es crea la teoria de les funcions del llenguatge (iniciada pels estructuralistes).

– TEXT: •  Ens comuniquem a partir de textos. • Un text és una unitat comunicativa mínima.

– Formada per un conjunt d’enunciats relacionats amb el context.

•  El text pot ser oral o escrit, breu o extens. •  Per construir un text calen 3 propietats

bàsiques: – Adequació à Context – Coherència à Significat – Cohesió à Sintaxi

•  Adequació pragmàtica: – Els textos s’han d’adequar al context

on es produeixen. – Can tenir en compte: l’emissor, el receptor,

el canal… – Exemple: redactar una instància per demanar

apunts a un company no és correcte.

•  Coherència semàntica:

– El significat dels textos s’expressa amb unes idees que contenen un significat.

–  Les idees s’han d’expressar clarament i de manera organitzada.

– Exemple: text sense ordre amb repetició de dades és incorrecte.

•  Cohesió sintàctica:

– Emprar en el text connectors, evitar repeticions mitjançant pronoms són elements de cohesió.

7. ELS ÀMBITS D’ÚS LINGÜÍSTIC

•  Àmbits d’ús lingüístic: contextos en què ens comuniquem respecte l’estil de vida o els interessos que tenim.

•  Els factors que condicionen els trets característics dels nostres textos orals o escrits són:

FACTORS CARACTERÍSTIQUES CONTEXT •  Comunicatiu: situació concreta

(classe, casa…) •  Cultural: país, ideologia, creences…

TEMA •  El contingut RELACIÓ •  Entre l’emissor i el receptor

(proximitat / distància, confiança, relacions jeràrquiques…)

INTENCIÓ •  Finalitat comunicativa (informar, convèncer, entretenir…)

GRAU DE FORMALITAT

•  Es busca un registre lingüístic adequat.

ÀMBITS D’ÚS CARACTERÍSTIQUES ACADÈMIC •  Els textos transmeten informació en

el context de les institucions educatives.

LITERARI •  Hi ha un acte creatiu (realitat/ficció). ADMINISTRATIU •  Es desenvolupa a l’Administració.

PERIODÍSTIC •  Inclou notícies d’actualitat i opinions d’experts.

PUBLICITARI •  Pretén convèncer el receptor de la qualitat d’un producte.

PRIVAT O INTERPERSONAL

•  Missatges entre receptor i emissor no tenen interès públic, sinó privat.

•  Els principals àmbits d’ús lingüístic són:

8. ELS TIPUS DE TEXT I ELS GÈNERES TEXTUALS

•  Els textos es poden classificar segons:

– Funció o finalitat del missatge (narrar, descriure, predir…)

– Àmbit: (administratiu, periodístic).

•  Segons la tipologia d’Adam (1985), els textos s’agrupen segons la finalitat que persegueixen:

TIPUS DE TEXT FINALITAT GÈNERES

NARRATIU Relaten fets i històries. Novel·la, conte, notícia…

DESCRIPTIU Expliquen qualitats d’objectes, persones o llocs.

Retrat, fullet informatiu, inventari…

ARGUMENTATIU Defensen una idea mitjançant arguments.

Debat, article d’opinió, judici…

EXPOSITIU Expliquen un tema. Exposició oral, conferència.

INSTRUCTIU Transmeten ordres i normes.

Recepta de cuina, manual d’instruccions…

CONVERSACIONAL Interacció comunicativa entre 2 persones

Conversa, xat, entrevista…

RETÒRIC Busquen efectes estètics Poesia, anunci…

PREDICTIU Avancen esdeveniments que encara no han passat.

Predicció meteorològica, profecia, horòscop…

•  Adam comenta que els textos són heterogenis (en un text es barregen diferents tipus de textos):

– Seqüència textual: fragment de text que presenta una unitat de significat i respon a una finalitat comunicativa específica.

• Exemple: – Text narratiu. – Hi ha seqüències conversacionals i

descriptives.