TEMA 10 LA CIVILITZACIÓ GREGA

XII XI X IX VIII VII VI V IV III II IÈpoca arcaica

E. Clàssica

È. Hel·lenísticaÈpoca fosca

PolisCrisi

Oest Est

1. ELS ANTICS GRECS: ON I QUAN VAN VIURE

1.1 El món grec

La civilització grega va sorgir a l’extrem oriental del mar Mediterrani.

Al sud de la península dels Balcans.

Acte seguit, es va estendre per les illes del mar Egeu i Jònic i per les costes de l’ Àsia Menor i el Mediterrani occidental.

Hèl·lade “Territoris grecs”

Península dels Balcans .

Formada per valls estretes aïllades i per muntanyes.

Conseqüència: L’antiga Grècia no constituïa un estat unificat. Cada vall o illa formava un estat independent.

**Tot i això, tots aquests petits estats pertanyien a una mateixes civilització**

Parlaven la mateixa llengua, el grec, i adoraven els mateixos deus.

Les terres gregues eren poc productives, a causa d’això el mar Mediterrani es va convertir en un gran font de producció: navegació i comerç.

1

1.2 Les etapes de la història de Grècia

Tres gran etapes

Època arcaica: es va desenvolupar entre els s IV i VI aC

Època clàssica: va tenir lloc durant els segles VI aC la primera meitat del segle IV aC

Època hel·lènica: va transcorre des de mitjan segle IV aC fins al segle I aC.

1.3 Origen de la civilització grega

En l’edat dels metalls va sorgir a Grècia dues civilitzacions la Minoica i la Micènica.

La civilització minoica

Es d’envolupar en l’ illes en la tercera mil·lenni

Dominaven el comerç entre orient i occident segons la situació geogràfica.

Palau de Knossos Creta

Creta va ser governada per reis poderós un dels més influents va ser el rei Minos que va manar construir el palau de Knossos

La civilització micènica

Cap l’any 1400 quan els aqueus es van instal·lar els Balcans i van construir les ciutats emmurallades com Micenes (ciutat amb una influencia important en el Mediterrani)

Ciutat formada principalment per guerrers /governats per un rei.

Es basaven en la agricultura i la ramaderia però poc a poc van anar adquirint el control del comerç.

Però accedir a la ciutat a traves de la porta dels lleons defensen de manera màgica els habitats de la ciutat.

2

2. L’ÈPOCA ARCAICA

2.1El naixement de les polis

Entre el segle XII i VIII aC , després de la civilització minoica , apareixen a l’època fosca:

No es conserva testimonis històrics

A partir de VIII aC els grecs s’agrupen en polis .

Polis ciutats amb un govern, unes lleis i un exercit propi. Les polis eren ciutats estat.

La principi, les polis eren governades per guerres locals i la participació del poble en la vida política estava molt limitada.

Després, el poder va posar a les mans dels mes rics ( minoria privilegiats ) s’anomena “aristoi” els millors.

Aristocràcia : govern del millors

Esparta va ser el millor exemple dels polis governada per l’aristocràcia.

Durant el segle VI aC creix la població i revoltes populars contra els artistoi.

Que va causar? Inici de la democràcia (formació de govern en la que participen tots els ciutadans) Atenes n’ és el millor exemple.

2.2 L’expansió grega

Grècia viu un període de crisi entre el segle VIII i VI aC

Causes d’ aquesta crisi

La població va créixer molt i el terreny no produïa prou aliments.

Les poques terres que hi havia eren propietat d’una minoria rica de la població , els pagesos eren pobres.

Conseqüències d’aquesta crisi

Emigració dels grecs cap a altres ciutats fundant nombroses colònies pel Mediterrani.

3

Que eren les colònies?

Comunitats independents, mantenint els déus, els costums i l’organització de la polis de la qual procedia la població.

S’establien prop de la costa. Per què? Per facilitaran el transports i el comerç.

També es trobaven instal·lades en turons. Per què? Per protecció , podien veure millor el territori. A més, hi havia aigua i terres més fèrtils.

L’expansió grega va tenir lloc en dues onades

La primera: 750-650 aC- Els grecs van anar cap o l’oest - Illes i costes del mar Jònic - Sicília- El nord- est de la península Ibèrica

La segona 650-550 aC - Els gecs van anar cap l’est - Colònies a les costes del mar Negre

Conseqüències de les colonització:

Els gecs van entrar en contacte amb altres pobles

Fenicis, etruscos i egipcis

Le colonització va servir per estendre la civilització grega mes allà del seu origen.

3. L’ÈPOCA CLÀSSICA: ATENES I ESPARTA

Etapa clàssica: dels segle V aC a primera meitat del segle IV aC característiques d’aquesta època

Superioritat de les polis d Atenes i Esparta

Successió de diverses guerres

4

3.1 Atenes l’ origen de la democràcia

Atenes va ser un gran exemple de polis democràcia

Motius:

Reformes polítiques introduïdes per alguns legisladors com Soló que va assentar les bases de les institucions de la democràcia Atenes.

Quines intuïcions formaven el govern d’Atenes?

1. L’assemblea ekklesía

Principal òrgan de decisió política Tractaven totes les qüestions que afectaven la vida

pública. S’hi votaven les lleis S’hi decidia la guerra i la pau S’hi trobaven els governats

Qui formava part de l’ ekklesía?

Tots els ciutadans de Atenes més grans de vint anys. Per què? Perquè eren els únics que tenen dret a votar i a

ser triats. Con es feien les votacions? A mà alçada

2) La bulé o consell dels cinc-cents S encarregava de preparar els assumptes que es discutien

en l’assemblea Que discutien? Propostes de lleis i debats sobre la llei i

votacions. Qui? 500 ciutadans de més 30 anys triats per sorteig

3) Els magistrats Funcionaris que executaven les decisions de assemblea Destacaven els deu estrategs que dirigien l’exèrcit i

l’armada. Destacaven els nou arconts que presidien els tribunals i

s’encarregaven dels ritus religiosos Altres magistrats s’encarregaven de la policia, transport,

presons, mercats, etc...4) Els tribunals de justícia

Triats per sorteig entre els ciutadans cada any. Cada tribunal s’especificarà en una matèria de terminada.

**A Atenes només podien participar en la vida política amb plens drets dels ciutadans. ** Exclosos: dones , esclau i estrangers.

5

3.2 Esparta, una polis aristocràtica.

Polis extensa i poderosa de Grècia.

A diferencia de la resta de polis, els espartans dedicaven gran part del seu temps o preparar-se per la guerra.

El Sistema de govern d’Esparta va ser l’oligarquia (govern d’un pocs ) vota en 4 institucions .

1) Dos reis; exercien el poder militar i religiós.2) La gerúsia o consell d’ancians: Formada pels ancians de

famílies privilegies i dels reis. Proposava i el alçava les lleis. Podien jutjar els reis.

3) Els èfors: cinc magistrats amb poder d’exerció de les decisions de la gerúsia.

4) L’assemblea o apel.la Formada per homes lliures més grans 30 anys tenien poder limitat per que la gerúsia podien vetar-ne les seves dacions i els èfors dirigien assembla. Funció principal: triar els èfors i els membres de la gerúsia.

4 L’ÈPOCA CLÀSSICA UN PERÍODE DE GUERRES

4.1Les guerres mèdiques

El poble persa s’expandeix a mitjan dels segle VI i sotmet les polis gregues. L’any 499 les polis sotmeses es rebel·len contra els perses ajudats pels grecs.

Etapes:

Primera Guerra Mèdica: Els soldats grecs, els hoplites, guanyen els perses en la batalla de Marató. Acaba l’any 490 aC

La segona Guerra Mèdica: Any 480. El rei persa Xerxes la va iniciar. Va envair Grècia i saquejar Atenes però va ser derrotat a les batalles de Salamina i Platea.

Les guerres mèdiques acaben amb el triomf dels grecs i Atenes va adquirir un gran prestigi militar convertint-se en la potència més important de l’Hèl·lade.

6

4.2 L’esplendor d’Atenes

Època de mes esplendor per els polis segle V aC Èxit militar, econòmic, cultural i polític. Entre el 460 i 429 aC Pèricles dirigeix la política d’Atenes

- Va encarregar als millors arquitectes i artistes grecs la reconstrucció de l’acròpolis.

- Provenia d’una família aristocràtica- Va ajudar a implantar el poder democràcia a la ciutat.- Va a propiciar la participació dels ciutadans en la vida política

4.3 La Guerra del Peloponès

Any 447 aC Formació de la Lliga de Delos. Unió de polis que aportaven més diners per mantenir la flota de guerra (guardats a l’illa de Delos sota la protecció d’Atenes).

Conseqüències de la gran d’Atenes? Amenaça dels interessos d’altres polis com Esparta i els seus partidaris.

L’any 431 aC. Guerra del Peloponès: Guerra entre polis gregues: “partidaris d’Atenes” contra “partidaris d’Esparta “

Com acaba aquesta guerra?

L’any 404 aC amb la victòria d’Esparta

5. L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA

5.1Les conquestes d’ Alexandre el Gran

Macedònia: regne muntanyós al nord de Grècia.

Filip II de Macedònia: Rei.

- Mitjan segle IV aC. Any 338 crea un exèrcit poderós i sotmet les polis gregues.

- Idea la falange: formació de combat organitzada en setze files amb setze homes per fila

Alexander el Gran ( Fill de Filip de Macedònia)

- Ben preparat des de petit per governar - Forma un gran exèrcit

7

- Inicia la conquestes de l’imperi Persa - Gran geni militar- 334 a 332 aC arriba a la vall del riu Indus i conquereix un imperi

que s’estén per Persia.- 332 aC mort.

5.2L’hel·lenisme

L’imperi d’Alexander el gran comportava grans canvis en el mon grec.

Al territoris conquestes el grec es va convertir en la llengua oficial, seguint la cultura de l’art grec.

D’això s’anomena l’ hel·lenisme

Etapa d’esplendor cultural i gran ciutats.

Destaquen científics de l’època com Arquímedes, Euclides o Eratòstenes.

Fundació de noves ciutats Alexandria o PÈRGAM

Construcció de gran parts gran comerç

6 LA SOCIETAT I L’ECONOMIA GREGA

6.1 Una societat desigual

- Ciutadans Minoria Participaven en la vida política i l’exèrcit Tenien drets Havien de pagar impostos Persones riques i no tan riques.

- No ciutadans Majoria No participaven en la política

1.Estrangers: pagaven impostos però no tenien propietats. Comerç i artesania

2. Esclaus: no tenien llibertat. Agricultura i servei domèstic

3. Dones: lliures esclaves sense drets tenien cura de la llar o treballaven les terres.

8

6.2 Les activitats econòmiques

Terres poc fèrtil L’agricultura es especialitzar: blat , vinya i oliveres. Artesania

- ceràmica - teixits: lli llana, cotó- assaonadors: objectes de pell

Comerç: activitats econòmiques més importats. - Petits amb poc prestigi social.- Grans amb vaixells.

Dracmes: monedes de plata que els grecs utilitzaven per comercialitzar.

6.3 La vida quotidiana en la Grècia antiga

L’habitatge

- Rics:Una o dues plantes gineceu reservat per a dones.

- Pobres: Una planta. dies o tres habitacions i poques finestres.Fusta i maons cuits o sense coure.

L’alimentació

- Cereals, formatge, ous, fruita i verdura- Oli d’oliva, llet de cabra i peix- Carn pels rics.- Banquets: per complimentar els hostes.

El vestit

- Túniques de llana i lli- Mantell per l’hivern- Sandàlia de cuir o botes per l’hivern

7 LES CREENCES GREGUES

7.1 Els déus i les herois

La religió gerga era politeista: creien en l’existència de diversos déus Creien en déus amb aspecte humà i immortals Responsables de l’ordre en el món Déus i deesses mes importats, vivien al mont Olimp. Zeus déu cel, deu principal Governava sobre es altres déus protegia a les persones

9

“cada ciutat tenen a seva divinitat protectora Atenes era la deessa de la saviesa i protegia Atenes

De la una d’un deu persona mortal neixen heroi. Aquil·les, Ulisses o Orfeu

- Poderosos però mortals

Els grecs també creien en criatures fantàstiques - Ciclops: monstres d’un sol ull- Centauri :cavall amb cap i tors humà

Mites: Històries gregues inventades sobre déus i heois

Deus i deesses principals

Hades: deu de l’infern Demèter: deu l’agricultura Hera: déu de la família Zeus déu del cel Hestia: deessa de la llar Posidó: déu del mar Ares: déu de la guerra Atenes: deessa de la saviesa Apol·lo: deessa de a bellesa Hermes: déu del comerç Afrodita: deessa del l’amor

7.2 El culte religiós

Temple casa dels déus

Vivien sacerdots i sacerdotesses: portaven ofrenes als déus per agrair-los ajudar i protecció

A casa cadascun tenien una altra dedicat a la deessa de la llar

Als santuaris es feien ritus comuns s’honoraven els déus amb els jocs olímpics

Els grecs creien que els déus podien ajudar o perjudicar els humans pel què volien saber que pensaven.

Oracles: missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins. Delfos és més famós

10

8 L’ARQUITECTURA GREGA EL TEMPLE

Creien que les divinitats vivien als temples.

Construïen en mabre blanc pintats de colors i damunt una plataforma.

8.1 El temple grec

- Ni arc ni volta per cobrir els temples. Només sostres plans que se sostenien sobre columnes.

Dependències:

- Pronaos. Vestíbul- Naos. Sala principal. On es guardava l’estàtua de la divinitat

Opistòdom. On es dipositaven les ofrenes.

8.2 Els ordres grecs

Volien Harmonia i bellesa.

Ordres: Regles matemàtiques estrictes de construcció que determinaven la mida i la combinació dels elements arquitectònics.

8.2.1 Ordre Dòric El fust és acanalat amb arestes vives. No té base i el capitell

és llis8.2.2 Ordre Jònic El fust és acanalat amb arestes vives. No té base i el capitell

és llis8.2.3 Ordre Corinti El fust és acanalat amb arestes suaus. Recolza en una

base. El capitell està decorat amb fulles d’acant.

11

9 L’URBANISME GREC

9.1 La ciutat grega

- A prop del mar

- Tenien carrers estrets i irregulars

- la vida es viva al voltant de l’àgora i l’acròpolis

Àgora: plaça on hi havia el mercat i la població es reunien per passejar, xerrar i informar-se

Acròpolis: recinte emmurallat al lloc mes elevat de la ciutat. Fàcil de defensar davant atacs trobem els temples

Edificis importats:

Buleuteri: reunió el consell Estoa: galeria practicada Teatre: Estadi: Gimnàs: Biblioteques: Jardins públics:

10 L’ESTRUCTURES GREGA

Les escultures tenien una funció religiosa

Representaven déus i herois

Els escultors mostraven la bellesa ideal del cos humà nu

El bronze i mabre materials més utilitzats

Escultures pintades en colors vius però no s’han conservat

Hi havia escultures de bronze però s’han perdut

Escultors grecs importats: Miró, Policlet, Fídies i Lisip i Praxíteles.

12

CLASSIFICAR ESCULTURES GREGUES

1. Moviment: 2. Expressió3. Composició

Escultures època arcaica

Rígides i estàtiques Braços enganxats als cos Cara avançada Sense expressivitat Atletes nus i joves vestides

Escultura època clàssica

Escultura que expressen, moviment No hi havia molta expressivitat S’abranda la frontalitat Rostres serens

Escultura època hel·lenística

Expressió d’angoixa S’omplen de moviment Figures en moviment expressiu Representen activitats turmentades

13