- 1. TEMA 4.- LART ROMNIC (a) Salvador Vila Esteve Histria de
lArt 2n de Batxillerat
2. TEMA 4.- LART ROMNIC.
- 2.-CARACTERSTIQUES GENERALS .
- 3.-LARQUITECTURA ROMNICA .
3. 1.- EL CONTEXT HISTRIC (I). Localitzaci: tota Europa
occidental, des dels territoris imperials alemanys finsels regnes
cristians de la pennsula Ibrica, amb importants diferncies
regionals La seua cronologia va del segle Xal segle XIII, amb tres
etapes: Primer romnic: segle X i principis segle XI Romnic ple:
segles XI i XII Romnic tard: finals segle XII i principis segle
XIII Lart romnic sha dentendre com a expressi dun perode de
creixement econmicduna economia rural, de la societat feudal, de
lexpansi del cristianisme i de pelegrinatges Entre els segles VIII
i X lEuropa cristiana occidental viu un perode de greus
dificultats:invasions de musulmans, normands o vkings i magiars,
empobriment econmic ifragmentaci poltica (i artstica), donant com a
resultat laparici del feudalisme clssic A a es suma, entre lany
1000 i el 1033, el millenarisme o creena en la vingudade
lApocalipsi (tal com deia Sant Joan al Nou Testament), aprofitat
per lesglsiaper a aconseguir ms poder i influncia sobre la poblaci
En el segle XI, la fi de les invasions i del millenarisme, la
descomposici del Califatde Crdova i el restabliment duna relativa
pau en Europa Occidental afavoreixenel creixement econmic i cert
renaixement de lartesania i el comer De la recuperaci de la crisi
eixiran reforats els senyors feudals i lesglsia, nous privilegiats
Luego vi a un ngel que bajaba del cielo y tena en su mano la llave
del Abismo y una gran cadena. Domin a la Serpiente, la Serpiente
antigua que es el Diablo y Satans- y la encaden por mil aos. La
arroj al Abismo, la encerr y puso encima los sellos, para que no
sedujera ms a las naciones hasta quese cumplieran los mil aos.
Despus tiene que ser soltada por poco tiempo. APOCALIPSIS 20, 1-3.
El demonio] era de corta estatura, tena el cuello picado de
viruela, rostrodemacrado, ojos muy negros, frente rugosa y
crispada, mentn escaso y muyestrecho, barba de macho cabro, orejas
peludas y afiladas, cabellorizado y enmaraado, dientes de perro,
crneo puntiagudo, pecho abombado, jorobado y nalgas
temblequeantes... Raoul GLABER, 1044. 4. 1.- EL CONTEXT HISTRIC
(II):ECONOMIA RURAL I SOCIETAT FEUDAL. Una economiarural Leconomia
de lpoca s quasi absolutament rural i de subsistncia:ms del 95% de
la poblaci vivia als pobles i es dedicava a lagriculturai la
ramaderia, amb tcniques arcaiques i rendiments molt baixosque feien
que tingueren dificultats per a sobreviure Per aquesta ra lart
romnic ser un art fonamentalment rural La societat feudal La
societat feudal es divideix en dues classes Privilegiats Sn la
noblesa i el clergat (alt clergat) Es queden amb la propietat
eminent de la terra a canvi de protegir fsicament (nobles) i
espiritualment (clergat) a la poblaci Viuen del treball dels no
privilegiats No privilegiats Sn camperols (sobretot), artesans,
comerciants i classes populars urbanes Els camperols cultiven la
terra, per pagant una part important de lacollita al senyor feudal
i lesglsia Molt males condicions de vida Lart romnic s, sobretot,
expressi de la societat feudal, del poder delssenyors (castells) i
de lesglsia(esglsies, monestirs) El orden eclesistico forma un solo
cuerpo, pero la divisin de la sociedad comprende tres rdenes. La
ley humana (en efecto), distingue otras doscondiciones. El noble y
el no libre no son gobernados por una ley idntica. Los nobles son
los guerreros, los protectores de las iglesias.Defienden a todos
los hombres del pueblo, grandes y modestos,y por tal hecho se
protegen a ellos mismos.La otra clase es la de los no libres. Esta
desdichada raza nadaposee sin sufrimiento. Provisiones, vestimentas
son provistas para todospor los no libres, pues ningn hombre libre
es capaz de vivir sin ellos. Por lo tanto, la Ciudad de Dios que se
cree una sola, est dividida en tres rdenes: unos ruegan, otros
combaten y otros trabajan. Estos tres rdenes viven juntos y no
soportaran una separacin. Los servicios de uno de ellos permiten
los trabajos de los otros dos. Cada uno, alternativamente, presta
su apoyo a todos Adalbern de Lan:Los tres rdenes de la sociedad .
5. 1.- EL CONTEXT HISTRIC (III): EL PODER DE LESGLSIA I ELS
PELEGRINATGES. Lesglsia no sols t un poder poltic, econmic i social
important, sin que ixdel millenarisme com la salvadora espiritual:
la que ha evitatlApocalipsi amb les seues pregries i procura la
pujada al cel dels seus fidels En acabar el millenarisme un
sentiment de pietat sestn per tot lOccident cristi: construcci
desglsies i veritable expansi del cristianisme Aquesta pietat es
manifestar en els pelegrinatges cap als llocs on es conservaven
relquiesde sants, apstols o el propi Crist: els pelegrinatges, com
el cam de Santiago, seran la forma dexpansi de les idees i lart per
tot lOccident (unitat artstica, amb diferncies regionals) Els
responsables daquesta expansi seran els monjos, especialment els
cluniacencs(benedictins), que construiran monestirs per tota Europa
Occidental, unificant la seuacultura delit (eren prcticament els
nics que sabien llegir i escriure) El papa de Roma s la figura que
ix ms enfortida de la crisi millenarista: de no tindre a penespoder
passa a ser la persona ms poderosa dOccident, per damunt de
lemperador, fins al punt de predicar croades per a reconquerir
territoris (com a Terra Santa o a la pennsula Ibrica) Lart romnic s
un art al servei de lesglsia, que lutilitza per a demostrar el seu
poder i per a adoctrinar a una poblaci analfabeta a travs de les
representacions artstiques 6. 2.- CARACTERSTIQUES GENERALS (I). Es
va desenvolupar en Europa Occidental entre els segles X i XIII El
terme romnic es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest
art que utilitzavaelements de lart rom (arcs de mig punts i voltes
de can) i per desenvolupar-seal mateix temps que les llenges
romniques (derivades del llat vulgar) s el primer estil artstic
internacional com a tota Europa Occidental,que comparteix una srie
de trets comuns: utilitzaci dun mateix repertorigeneral de tcniques
i formes, religi comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges i els
monjos cluniacencs (monestirs) com a formes dexpansi Encara que hi
ha certa unitat destil, existeixen moltes escoles o variants
regionals del romnicsegons les influncies culturals i les
condicions econmiques, socials i poltiques de cada lloc Rep moltes
influncies, destacant la romana (elements arquitectnics com la
pedra, larc demig punt i la volta de can i art figuratiu), la
germnica o brbara (art ms abstracte iexpressionista, orfebreria) i
influncies orientals (bizant) i musulmanes (el romnic mudjar)
Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del
poder de la noblesa i lesglsia s un art essencialment rural s un
art fonamentalment arquitectnic, subordinant-se lescultura i la
pinturaa larquitectura, com a elements decoratius desglsies,
monestirs i castells 7. 2.- CARACTERSTIQUES GENERALS (II). s un art
predominantment religis i espiritual, expressi duna fe popular, per
elaborada i gestionada pel poder de lesglsia, els reis i els
senyors: major importncia de lart religis (esglsies, catedrals i
monestirs) que el civil (castells i fortaleses) T un carcter
didctic, una finalitat educativa, especialment la pintura i
lescultura s un art antinaturalista: no respecta ni les proporcions
reals ni la perspectiva Les figures es representen de manera rgida
i frontal T un carcter simblic Adopta la tradici paleocristiana,
per desenvolupa un imaginari nou, una iconologia prpia Lartista s
annim, amb algunes excepcions, i lobra dart sms representativa del
poder que la paga que no de lartista que la fa 8. 3.- LARQUITECTURA
ROMNICA.
- 3.1.-Caracterstiques generals .
- 3.2.-Larquitectura religiosa: esglsies i monestirs .
- 3.3.-Les diferents escoles regionals .
- 3.4.-Arquitectura romnica en la pennsula Ibrica .
9. 3.1.-Caracterstiques generals (I) . Larquitectura s la
principal expressi artstica: escultura i pintura es subordinen a
ella Influncies: destaca la influncia romana i paleocristiana, per
tamb hi hainfluncia dels pobles germnics, orientals (bizantines) i
musulmanes Perdurabilitat: a imatge del poder de Du o del senyor,
es construeixen edificisde pedra amb afany de perdurar per a
sempre, rebutjant materials lleus i la fusta Tendncia a la
monumentalitat: si b comena com una arquitectura bastant modesta,
tendir a gradualment a la grandiositat, perfeccionant-se i resolent
els seus problemes tcnics inicials a la recerca de major altura i
llum Els edificis, sobretot els religiosos, presenten una
estructura mtrica precisa,amb proporcions entre les parts, donant
la impressi dun organisme organitzat Poca llum en els interiors:
els murs presenten pocs vans i atrompetats El material de
construcci fonamental s la pedra, treballadapels picapedrers,
especialment els carreus dels murs Els edificis eren construts per
quadrilles itinerants: els arquitectes i picapedrers sn annims
Larquitectura religiosa ser la ms important, destacant les
esglsies, catedrals i monestirs Larquitectura civil, mostra del
poder dels senyors feudals, tamb va sermolt important en el seu
moment, per sha conservat pitjor: els castells(Loarre a Osca) o
altres estructures defensives com les muralles (vila) Altra
construcci novaseran les torres que faran la funci de campanar 10.
3.1.-Caracterstiques generals (II):elements sustentants . Els murs
sn gruixuts i robustos, fets de grans carreus de pedra,sense a
penes vans per a poder sostindre el pes de les voltes de pedra Els
murs solen estar reforats per contraforts exteriors per suportar
millor el pes Prefereixen els pilars a les columnes, destacant el
pilar cruciforme, sovint amb columnes adossades (tendncia a la
complexitat), i les pilastres Les columnes sutilitzen menys,
presenten fustos tant llisos com estriats i el seu dimetre sol ser
desproporcionat respecte a laltura Els capitells presenten
diferents tipus de decoraci (geomtrica, vegetal),per destaquen els
que presenten escultura figurativa, tant passatges ipersonatges de
la Bblia com monstres del bestiari (capitells historiats) 11.
3.1.-Caracterstiques generals (III):elements sustentats . Els arcs
El principal s larc de mig punt, prcticament lnic A les finestres
aquest arc es disposa de forma atrompetada i a lesportalades es
solen posar diversos arcs de mig punt concntrics (arquivoltes) Tamb
sn de mig punt els arcs faixons (adossats a la volta, formant part
della, i descansant sobre els pilars) i els formerets (arcs
parallels a leix longitudinal de la nau central que la separa de
les laterals i on descansa el pes la volta) Les voltes La volta ms
utilitzada s la de can (a partir de larc de mig punt) Tamb
utilitzen, normalment a les naus laterals, la volta daresta Per a
cobrir les absis o les tribunes utilitzen mitges voltes de
can,anomenades tamb voltes de quart desfera o quart de can Les
cpules es solen reservar per als creuers de les esglsies i
catedrals i poden estarsobre trompes o sobre petxines (a la
pennsula algunes sn nervades, copiant les califals) Si en lloc duna
cpula la coberta del creuer pren forma de torre poligonal lanomenem
cimbori Als temples tamb es construiran tribunes: una mena de pis
sobreles naus laterals que sustenta part del pes de la volta de la
nau principal De vegades fan espadanyes: prolongacions verticals
del mur amb obertures per a les campanes 12. 3.2.-Larquitectura
religiosa: les esglsies (I) . Sn el principal edifici de lart
romnic (poder de lesglsia) Funci: servien com a lloc de culte i com
a casa de Du (lloc de protecci), com a lloc de reuni i com a smbol
del poder de lesglsia (i de Du) Sorienta dest (absis i altar) a
oest (portalada principal) T una gran unitat i valor simblic: la
planta de creu llatina simbolitza a Crist, lespai centralquadrat
als evangelistes, la cpula s la volta celestial, els pilars sn els
apstols i profetes, els murs sn els fidels, la tnue illuminaci
convida al recolliment i loraci, es separa lespai del sacerdot o
bisbe (presbiteri) i dels creients,... Vocaci monumental: fins i
tot les esglsies xicotetes eren grans per a la poblaci del poble
Proporci, harmonia i volums geomtrics bsics: els volums cbics de
cadascun dels tramsde les naus laterals solen ser la unitat bsica a
partir de la qual es construeix tot el temple Decoraci: lexterior
del temple solia presentar decoraci arquitectnica de mltiples
formesgeomtriques (damer, arcs cecs, faixes llombardes, permdols de
rotllo, boles, baquetons,...) 13. 3.2.-Larquitectura religiosa: les
esglsies (II) . Tipus de plantes Basilical: presa de lart
paleocristi i preromnic, s la ms utilitzada en les esglsies
parroquials, i consisteix en una nau rectangular principal ocentral
(ms ampla i alta) que pot anar acompanyada de naus laterals(una o
dos a cada banda per formar una esglsia duna, tres o cinc naus)i
que acaba en la capalera amb laltar major i labsis De creu llatina:
prpia de les catedrals i esglsies de pelegrinatge deles ciutats amb
bisbe, s el resultat dafegir una o vries naus (transsepte)
perpendiculars a leix longitudinal de la baslica just abans
darribar a la capalera, formant una creu llatina (smbol de Crist)
De planta centralitzada: dinfluncia bizantina, sutilitza a les
esglsies dels ordes militars (templers especialment) i als
baptisteris italians 14. 3.2.-Larquitectura religiosa: les esglsies
(III).- les parts del temple (I) . La faana Orientada a loest,
presenta una portalada darcs de mig punt en forma darqui- voltes
(simbologia semblant a larc del triomf rom, per religis) i
atrompetada Estava ms decorada i solia estar flanquejada per dues
torres (campanars) El nrtex o atri: nau transversal situada a
lentrada a manera de vestbul Les naus s el lloc destinat als
fidels, podent ser el seu nombre duna, tres o cinc Les naus
laterals, separades de la central per arcs formerets, podientindre
un pis superior o tribuna per a sostindre el pes de la voltai que
obria finestres a lexterior per on entrava llumEl transsepte s la
nau o conjunt de naus transversals que creuen les naus
longitudinals just abans darribar a la capalera, donant-li al
temple forma de creu llatina El creuer s el punt on es creuen la
nau central de lesglsia i la nau centraldel transsepte: s el punt
ms important del temple, el ms illuminat, on estan laltar major i
el presbiteri (espai reservat per als clergues) El creuer sol estar
coronat per una cpula o cimbori (cpula celestial ) 15.
3.2.-Larquitectura religiosa: les esglsies (IV).- les parts del
temple (II) . La capalera s el remat del temple, amb forma
semicircular i en direcci est Desapareix la gran absis semicircular
de la planta basilical, ja que les naus laterals envolten la
central en forma de girola o deambulatori Aquesta girola solia
tindre capelles radials adossades a linteriorque, a lexterior,
tenien forma de xicotetes absis o absidioles Al soterrani es podia
construir una cripta on estaven les relquies La coberta exterior
solia ser a dues aiges i recobert de teules 16. 3.2.-Larquitectura
religiosa: els monestirs . Funci Centre religis: lloc doraci i
recolliment allat del mn i consagrat a Du Centre econmic: a ms de
les activitats econmiques fetes pels propis monjos, dominen un
ampli territori sobre el qual labat actua com a senyor feudal
Centre cultural i artstic: copien i conserven llibres, poden fer
descola,... La vida monstica tenia una mplia tradici, per ser la
reforma cluniacenca de la regla de sant Benet ( ora et labora ),
amb un major rigor en laplicaci, la que sestendr per tota Europa,
construint monestirs allats de la resta de la poblaci Els monestirs
sn com xicotetes ciutats tancades on hi ha tot all necessari per a
la vida en ells Sestructuren al voltant dun claustre quadrat o
rectangular, porticat amb arcs demig punt sobre columnes i sovint
amb capitells historiats i amb jard al centre, sentel lloc ms
important de ledifici (smbol de la vida en com, el recolliment i
loraci) Al costat del claustre estava lesglsia i la resta de llocs
importants: sala capitular, refectori, biblioteca iscriptorium ,
dormitoris,...; estant ms allunyats la cuina, els estables,
hospedatges per a pelegrins, apotecaria, forn, ferreria,...
Monestirsimportants Frana: Cluny, santa Magdalena de Vezelay i
santa Fe de Conques Catalunya: santa Maria de Ripoll i sant Pere de
Rodes San Juan de la Pea a Arag i san Salvador de Leyre a Navarra
Castella: santo Domingo de Silos Cluny III (segle XI) Santa Maria
de Ripoll (segle XI) Sant Pere de Rodes (segle XI) Sant Mart del
Canig (segle XI) Sant Joan de les Abadesses (segle XII) San Juan de
la Pea (segles XI-XII) San Salvador de Leyre (segles XI-XII) Santo
Domingo de Silos (segle XI) 17. 3.3.Les diferents escoles regionals
europees (I): el romnic a Frana (I) . s el lloc on naix lart romnic
(a Borgonya, Cluny) i t una gran quantitati varietat dedificis
romnics, per hi ha multitud de variants segons la regi Borgonya
Presenta les caracterstiques bsiques del romnic que influiran per
tot arreu:esglsies de tres naus amb transsepte, nau central amb
volta de can i laterals amb volta daresta, finestres un poc ms
grans que les habituals, pilars cruciformes, absidioles i decoraci
amb arcs cecs Exemples: Cluny i santa Magdalena de Vezelay Perigord
i sud-oest (Aquitnia i Poitou) Influncia bizantina: naus central i
laterals de la mateixa alada, plantes centralitzades de creu grega,
successi de cpules sobre petxines quesubstitueix les voltes de can
en ocasions, decoraci descamessobre cimbori i campanars i profusa
decoraci escultrica a la faana Exemples: saint Front de Perigueux i
Catedral dAngulema Provena Influncia del romnic itali i utilitzaci
delements clssics: front triangular que remata la faana, capitells
clssics i esglsies ms simples duna sola nau Exemple: sant Trfim
dArls Santa Magdalena de Vzlay (segle XII) Saint Front de Perigueux
(segle XII) Catedral de sant Pere dAngulema (segle XII) Sant Trfim
dArls (segle XII) 18. 3.3.Les diferents escoles regionals europees
(I): el romnic a Frana (II) . Normandia i Bre- tanya (nord-oest)
Esglsies amb tres nivells (part baixa, tribuna i finestrals sobre
ella),faanes flanquejades per torres quadrades i simtriques,
utilitzaci devoltes de creueria i arcs peraltats, alternana de
pilars i columnes en les naus, absncia de girola o deambulatori i
austeritat ornamental Exemples: abadies de Saint-Etienne i la
Trinitat (Caen) i mont Saint-Michel Les esglsies de
pelegrinatge(Auvrnia, Llenguadoc i Rossell) Fixen el model de les
esglsies de pelegrinatge: tenen tribuna, transsepte i girola, solen
tindre una torre sobre el creuer, capelles radials (absidioles),
torres en la faana,... Exemples: saint Sernin de Toulousse i santa
Fe de Conques Abadia de Saint Etienne de Caen (segle XI) Abadia de
la Trinitat de Caen (segles XI i XII) Mont Saint-Michel (segle XI)
Saint Sernin de Toulouse (finals segle XI) Santa Fe de Conques
(segle XI) 19. 3.3.Les diferents escoles regionals europees (II):
el romnic alemany . s una combinaci de lart otnida previ i les
influncies del romnic de Borgonya i el nord dItlia: monumentalisme,
doble transsepte i gran altura (verticalitat),cobertes planes fins
el segle XII i torres circulars Exemples: sant Miquel de Hildesheim
i catedral de Spira Sant Miquel de Hildesheim (principis segle XI)
Catedral de Spira (segle XI) Abadia de santa Maria de Laach (segle
XII) 20. 3.3.Les diferents escoles regionals europees (III): el
romnic angls . Est molt influt pel normand i es caracteritza pel
seu desenvolupament vertical,per les naus llargues i estretes i per
la decoraci geomtrica Exemple: catedral de Durham 21. 3.3.Les
diferents escoles regionals europees (IV): el romnic itali . La
seua originalitat sen deriva de la influncia de lart rom clssic i
del paleocristi:importncia de la columna, substituci de la decoraci
escultrica per la pictrica ielements clssics en les faanes (arcs de
mig punt, columnes, porxos reinterpretats, frontons,...) Utilitzen
carreus ms xicotets i rajoles, per recoberts de marbres de colors
Decoraci arquitectnica rica i variada al nord (Llombardia):
galeries darcs cecs, bandes,... Els baptisteris i els campanars sn
edificis separats de lesglsia Exemples: sant Ambrosi de Mil, sant
Zen de Verona,catedrals de Modena i Pisa i san Miniato al Monte
(Florncia) Sant Ambrosi de Mil (segles VIII-XI) Sant Zen de Verona
(segle X, restaurada al XII) Catedral de Modena (principis segle
XII) Catedral de Pisa (segles XI-XII) San Miniato al Monte
(Florncia, finals segle XI- principis XII) 22. 3.4.-Larquitectura
romnica en la pennsula Ibrica (I): Catalunya i Arag o el romnic
orientaldinfluncia llombarda . s la primera regi on es desenvolupa
el romnic, per influncia de Llombardia i el sud de Frana, i amb
labat Oliba de Ripoll com a principal protagonista en la seua
introducci Caracterstiques: predominen les xicotetes esglsies
rurals basilicals i els monestirs,columnes i pilars de base
quadrada, rstic aparell de carreus, arcs senzills de mig punt,
absis semicirculars, decoraci de murs i capalera amb arcs cecs i
bandes llombardes,planta basilical amb transseptes que a penes
sobreixen i aparici de nnxols (clarobscur) A Arag la influncia
llombarda (caracterstiques anteriors) es combina ambla influncia
mossrab al sud i la influncia cluniacenca a travs del cam
deSantiago, aix com amb innovacions decoratives prpies (catedral de
Jaca) Exemples: esglsies de sant Climent i santa Maria de Tall,
monestirsde sant Pere de Roda i Ripoll i catedral de la Seu dUrgell
(Catalunya)i monestir de San Juan de la Pea i catedral de Jaca
(Arag) 23. SANT CLIMENT DE TALL (1 meitat segle XII) 24. SANTA
MARIA DE TALL (primera meitat segle XII) 25. MONESTIR DE SANTA
MARIA DE RIPOLL (segle XI) 26. MONESTIR DE SANT PERE DE RODA 27.
CATEDRAL DE LA SEU DURGELL (segle XII) 28. CATEDRAL DE JACA (finals
segle XI principis segle XII) 29. 3.4.-Larquitectura romnica en la
pennsula Ibrica (II): el romnic occidental o cluniacenc(Navarra,
Castella, Lle i Galcia) . Tenen una influncia cluniacenca clara que
penetra des de Borgonya pel sud de Frana(cam de Santiago) i que
sunir a les influncies preromniques de cada zona El rei San III ser
lintroductor de la reforma cluniacenca a Navarra, Castella i Aragi,
per contacte, a Lle, un pocms tard que a Catalunya (segles XI i
XII) Al llarg de tot el cam de Santiago salaran esglsies, monestirs
i pobles sencers Les caracterstiques responen a les de Borgonya de
planta basilical, per introduinttamb el model de les esglsies de
pelegrinatge amb planta de creu llatina Exemples: (catedral de
Jaca), san Martn de Frmista, monestir de Santo Domingode Silos, san
Isidoro de Len i catedral de Santiago de Compostella Amb lavan
cristi cap al sud, les esglsies ms a loest presenten influncies
delsud-oest de Frana i origen bizant (escames als cimboris de les
catedrals deSalamanca i Zamora) i a lest de Castella trobem les
esglsies de reconquestadinfluncia preromnica i mossrab (entrada
lateral amb prtic, arcs entrellaats,...) 30. SAN MARTN DE FRMISTA
(segle XII) 31. SAN ISIDORO DE LLE (segles XI-XII) 32. CATEDRAL DE
SANTIAGO DE COMPOSTELLA (1075-1128) 33. CATEDRAL DE ZAMORA (segle
XII) 34. CATEDRAL VELLA DE SALAMANCA (mitjan segle XII) 35. ESGLSIA
DE SANTO DOMINGO (SRIA, finals segle XII) 36. ESGLSIA DE SAN
ESTEBAN (SEGVIA, segle XII) 37. MONESTIR DE SAN JUAN DE DUERO
(SRIA, primera meitat segle XII)
