TEMA 8

ELS AGENTS GEOLÒGICS

EXTERNS

1

MODIFICACIÓ DEL RELLEU TERRESTRE

1.1 LA MODIFICACIÓ DEL RELLEU

• Relleu → formes que té l’escorça terrestre en la

superfície, tant en les terres emergides com en el

fons del mar (relleu submarí).

• En aquest relleu s’hi ha format un sòl i hi creix una

vegetació característica.

• Ve determinada pel clima, per la latitud i per

l’altitud.

• La superficie del nostre planeta és el resultat de 2

procesos:

• Moviment de les plaques

tectòniques formació

muntanyes

• Acció dels agents

externs destrucció

del relleu

• Hi ha 3 agents geològics externs principals:

• L’AIGUA → rius, torrents, mar, glaç

• EL VENT → atmosfera

• ÉSSERS VIUS

Diferenciar entre

AGENT

GEOLÒGIC

EXTERN

Qui fa l’acció que

permet modificar el

relleu

PROCÉS

GEOLÒGIC

EXTERN

Quina és l’acció que fa

l’agent geològic i que

permet que el relleu

canvii

1.2 ELS PROCESSOS EXTERNS

LA METEORITZACIÓ

.

És el conjunt de processos causats pels agents

atmosfèrics que provoquen el trencament i la

descomposició de les roques.

3 tipus:

a) Meteorització mecànica o física → necessita

temperatures baixes i ambient sec.

b) Meteorització química → necessita

temperatures altes i ambient humit.

c) Meteorització biològica → necessita

temperatures altes i ambient humit.

a) Meteorització mecànica o física.

Fragmentació a causa de les dilatacions i les

contraccions, la congelació de l'aigua dins les

esquerdes de les roques o dels impactes d'altres

roques en caure.

b) Meteorització química

És l’alteració química de les roques a causa de

l’oxigen i el diòxid de carboni de l’atmosfera i

de l’aigua. La meteorització química es pot

produir principalment per:

•Oxidació. Quan el ferro s’oxida, les roques

que el contenen perden consistència i es

trenquen amb més facilitat. Aquest procés

s’esdevé gràcies a l’oxigen de l’aire i es duu a

terme especialment en presència d’aigua.

•Dissolució. Hi ha roques i minerals que es

dissolen fàcilment en l’aigua.

•Carbonatació. La circulació d’aigües per

terrenys calcaris provoca la dissolució del

carbonat de calci i descompon les roques.

c) Meteorització biològica

Acció dels éssers vius, especialment les arrels

dels vegetals.

http://www.youtube.com/watch?v=-pGy2bYGyMk

www.tiching.com/77845

L’EROSIÓ

Desgast que experimenten les roques o els fragments

de roques que han estat meteoritzats. Produeix pèrdua

de matèria en forma de granets minerals.

A diferencia de la meteorització implica la retirada de

materials del seu lloc d'origen.

L'eficàcia del procés erosiu està determinada per dos

factors:

1) L'energia de l’agent geològic

2) La resistència de les roques → Les argiles i les

calcàries són roques fàcilment erosionables,

mentre que el granit i el basalt són roques

dures en les quals l'erosió progressa lentament.

EL TRANSPORT

Trasllat dels materials erosionats.

Agents geològics que produeixen erosió i transporten

els fragments són:

• Els rius

• Torrents

• Corrents oceànics

• Glaceres

• El vent

Els sediments poden ser transportats com a fragments

sòlids de diverses mides (detritus) o en solució.

Aquest trasllat dels materials erosionats pot ser:

• Pel fons: L'onatge o un corrent d'aigua, d'aire o de

glaç produeix el moviment dels detritus pel sòl.

• En suspensió: Els detritus o clasts són transportats

sense tocar el terra.

LA SEDIMENTACIÓ

És el dipòsit de materials detrítics, restes d’organismes

morts o substàncies químiques.

Es produeix a les zones deprimides dels continents i

dels oceans, anomenades conques oceàniques.

2ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES

SUPERFICIALS

2.1. LES AIGÜES SALVATGES O DE

TORRENTADA• Petits canals que es formen quan cau l’aigua de la

pluja.

• Són un agent geològic que té una gran capacitat

erosiva i de modelat en zones de clima sec i pluges

torrencials.

• Si l’aigua flueix sobre terrenys tous i impermeables

(argiles, margues) xaragalls.

• En terrenys heterogenis, formats per diversos

materials (sediments glacials, materials volcànics)

pilars coronats.

• Els ventalls al·luvials són zones amb risc de riuades i

inundacions.

• A la conca de recepció, l’erosió és molt intensa i

s’originen BARRANCS i XARAGALLS.

2.2. LES AIGÜES OCASIONALS:

RAMBLES I UADIS• A les regions àrides i subàrides la pluja és molt poc

freqüent, però quan plou ho fa de manera torrencial.

Uadis

• Lleres que exacava l’aigua després d’una tempesta.

• Lleres amples i poc profundes

• L’aigua pot transportar quantitats enormes de materialsen poc temps.

Rambles o rieres

• Semblants als uadis.

• A les regions mediterrànies.

• Gairebé sempre seques.

• Només porten aigua si hi ha pluges intenses o durantèpoca humida de l’any.

2.3. LES AIGÜES PERMANENTS: ELS RIUS

Rius

• Cursos permanents d'aigua que van confluint els unsen els altres fins a formar un corrent principal que engeneral desemboca al mar.

Al llarg del seu curs s’hi distingeixen tres trams amb accions

geològiques diferents: alt, mitjà i baix.

• CURS ALT

Erosió elevada.

Formació de gorges i congostos.

Desnivells formació de ràpids o cascades.

• CURS MITJÀ

Pendent més petit.

Vall ampla.

L’aigua del riu corre sobre els sediments que a

dipositant Plana al·luvial.

• CURS BAIX I DESEMBOCADURA

La vall s’eixampla, llera ampla i poc profunda.

Rius que desemboquen a mars oberts estuaris.

Rius que desemboquen a costes poc profundes

deltes.

• Congost: Quan els rius corren per zones de cert

pendent, n'erosionen el llit, el fan més profund i

originen una vall estreta.

• Vall: Les parets laterals de la vall són erosionades i la

vall pren un perfil en V.

• Meandres: Quan el riu perd pendent i capacitat

erosiva comença a traçar revolts.

• Delta: Es forma quan un riu acumula materials a la

desembocadura més de pressa del que l'onatge els

retira.

3ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES

SUBTERRÀNIES

3.1. ELS AQÜÍFERS

• Aigua pluja

• Aigua de la neu

• Aigua dels rius

Quan l’aigua arriba a una capa de roca

impermeable, no continua baixant s’acumula

aqüífer.

Nivell freàtic:

• Nivell al qual arriba l’aigua dins l’aqüífer.

• Varia al llarg de l’any.

Es filtra a través sòl Aigua

subterrània

Quan s’esberla un aqüífer per sota del nivell freàtic

aigua emmagatzemada surt a l’exterior en forma de

fonts o deus.

3.2. L’APROFITAMENT DE L’AIGUA

SUBTERRÀNIA• Es fa servir per:

• Consum humà

• Indústria

• Regadiu

• L’aigua s’extreu per bombament de pous.

• Quantitat d’aigua extreta < quantitat aigua

recarregada amb les aigües superficials.

• Molt pous en funcionament sobreexplotació

aqüífer disminució nivell freàtic es pot exhaurir

l’aqüífer.

• Si s’explota massa un aqüífer a prop del mar

introducció d’aigua salada queda inutilitzat,

perquè l’aigua no és potable.

3.3. EL RELLEU CÀRSTIC• Formes de relleu molt característiques degudes a l’acció

de les aigües subterrànies en les roques calcàries.

FORMA DE RELLEU

CÀRSTICCARACTERÍSTIQUES

RasclersPetits forats i solcs aguts i

allargats degut aigua pluja.

DolinesDepressions circulars.

Dimensions variables.

Galeries

L’aigua penetra a l’interior del

massís i va dissolent la roca

calcària

Sales Galeries de grans dimensions.

Estalactites

Degoteig d’aigua lent i constant.

La calcita va precipitant i creixent

aquestes formes penjants.

EstalagmitesSi l’aigua arriba al terra, s’acumula

la calcita.

ColumnesSi l’estalactita i l’estalagmita

s’uneixen.

https://www.youtube.com/watch?v=XEZriViVJe8&nore

direct=1

https://www.youtube.com/watch?v=W-dpFvdpp-w

Rasclers

Dolines

Galeries

Estalactites

Estalagmites

4

ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GLAÇ

4.1. LES ZONES GLACIALS

Acumulacions de glaç que formen els casquets polars

i les glaceres de vall.

• A les zones polars, cobertes permanentment de

glaç. Ocupen grans extensions:

• Grenlàndia, Islàndia, Alaska, Canadà, nord

d’Europa i Antàrtida.

• Grans cadenes muntanyoses:

• Alps, Andes, Himàlaia.

Relleu glacial

4.2. ELS GRANS CASQUETS POLARS

Grenlàndia

Anàrtida

Contenen el 99% del glaç de la

Terra

A moltes zones el glaç pot superar els 2000 metres de

gruix i cobrir el relleu roques es troben per sota el

nivell del mar.

Quan el glaç de les glaceres arriba a les costes, es

trenca i se’n desprenen grans blocs de glaç

icebergs.

La major part del

volum d’un iceberg

( 7/8 parts ) està

sota la superfícies

del mar.

4.3. LES GLACERES DE VALL

• Glaceres de vall o glaceres alpines → rius de glaç

que es formen pel desplaçament per gravetat del

glaç acumulat als cims de les muntanyes.

• Circ glacial → zona on s’acumula la neu i on es

transforma en glaç. Té forma de cubeta.

• El glaç que surt del circ glacial forma la llengua, que

baixa lentament per la muntanya.

• Morenes → materials transportats per la llengua.

• Vall en forma de U → quan es desplaça el glaç

s’excaven aquestes valls degut a l’erosió provocada

pel glaç.

5

ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT

5.1 L’ACCIÓ EROSIVA DEL VENT

• A les regions àrides i desèrtiques de la Terra.

• Deflació → el vent escombra els materials solts, que crea

fondalades de terreny.

• Corrosió Picament continuat dels grans de sorra

que són transportats, que desgasta les roques contra

les que impacta.

5.2. FORMES DE RELLEU DEGUDES A

L’ACCIÓ DEL VENT

DESERTS DE SORRA

• Zones desèrtiques.

• Superfície coberta totalment de còdols.

DUNES

• Dipòsits de materials solts que mou el vent.

• La sora es mou a favor del vent.

• En els deserts dunes transversals.

• Barkhanes dunes més típiques dels deserts, enforma de mitja lluna.

• També hi ha dunes al litoral. Exemple: Huelva,Almeria, Alacant i València.

Deserts de pedra

Dunes

6

DINÀMICA MARINA

6.1. EL RELLEU LITORAL FORMAT PER

EROSIÓ• Relleu litoral modelat per ones, marees i corrents

litorals i costaners.

Produeixen erosió i mouen i

distribueixen contínuament els sediments

Penya-segats

Coves i arcs

Badia

6.2. EL RELLEU LITORAL FORMAT

PER SEDIMENTACIÓ• Sediments litorals

• Materials arrencats dels penya-segats per les

ones.

• Materials transportats pels rius.

• Fragments de petxines i closques d’organismes.

Platja Fletxa litoral

Cordons litorals

Albufera Tómbol

Formació

d’un tómbol