Tema 8. Temps de confrontació a Espanya (1898-1939)

TEMA 8.

TEMPS DE CONFRONTACIÓ

A ESPANYA (1898-1939)

Salvador Vila Esteve

Història

4t d’ESO

TEMA 8.- TEMPS DE CONFRONTACIÓ

A ESPANYA (1898-1939)1. La crisi de la Ia Restauració borbònica (1898-1923).

2. La dictadura de Primo de Rivera (1923-30).

3. La IIa República (I): proclamació i inicis (1931).

4. La IIa República (II): el Bienni Reformista (1931-33).

5. La IIa República (III): el Bienni Conservador i el Front

Popular (1933-36).

6. La Guerra Civil (I): esclat i internacionalització.

7. La Guerra Civil (II): evolució interna de cada bàndol.

8. La Guerra Civil (III): desenvolupament i conseqüències.

1.- LA CRISI DE LA Ia RESTAURACIÓ

BORBÒNICA (1898-1923).

1.1. El reformisme conservador.

1.2. La Setmana Tràgica (1909).

1.3. La crisi del 1917.

1.4. La crisi de la Restauració (1917-23).

El sistema de la Restauració es basava en que els dos partits majoritaris (conservadors i

liberals) es tornaven al poder (torn dinàstic) a través de manipular les eleccions, de manera

que la resta de partits no podien arribar mai al poder, tot açò moderat pel rei (Alfons XII

fins 1885, Maria Cristina com a regent entre 1895 i 1902 i Alfons XIII des de 1902)

1.1.- El reformisme conservador.


En 1898 Espanya perd les últimes colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines

(“desastre del 98”) i el país pren consciència dels seus problemes

Davant aquests problemes comença a criticar-se al sistema de la Restauració i al propi

rei Alfons XIII i naix un moviment regeneracionista que volia modernitzar el país

Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre

Cuba. En atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por

España, va a ser ocupada por los Estados Unidos, éstos, mientras

dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones

que, por el hecho de ocuparla, les impuso el derecho internacional

(...)

Art. 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las

demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales,

y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones.

Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por

las islas Filipinas (…).

Art. 5°. Los Estados Unidos, al ser firmado el presente tratado,

transportarán a España, a su costa, a los soldados españoles que

hicieron prisioneros de guerra las fuerzas americanas al ser

capturada Manila.

Paz de París (10-XII-1898)


Els conservadors i liberals intenten fer algunes reformes, però totalment

insuficients, de manera que els dos partits dinàstics perden poder

Mentrestant l’oposició al sistema es fa cada vegada més forta: els

republicans, els nacionalistes catalans, els socialistes i els anarquistes

1.2.- La Setmana Tràgica (1909).

El descontent acumulat s’agreuja quan l’estat recluta soldats per a anar a la guerra del Marroc

A Barcelona es produeix una revolta popular i el govern respon enviant

l’exèrcit i amb una dura repressió (empresonaments i afusellaments)

1.3.- La crisi del 1917.

Durant la Iª Guerra Mundial Espanya aprofita la seua neutralitat per a exportar

productes a Europa, però mentre els preus pugen molt (enriquiment de la

burgesia), els salaris no (els obrers viuen encara pitjor)

El malestar de l’oposició política i els militars peninsulars s’uneix a les protestes

dels sindicats socialistes (UGT) i anarquistes (CNT), que convoquen una vaga

general per a derrocar el govern i el sistema de la Restauració: crisi del 1917

1.3.- La crisi del 1917.

El govern va pactar amb militars, va enviar la Guàrdia Civil a acabar

amb les protestes polítiques va reprimir per la força les vagues i

revoltes, però la crisi de la Restauració ja havia començat

1.4.- La crisi de la Restauració (1917-23).

Aquests anys es caracteritzen per una gran inestabilitat política, una forta

conflictivitat social i els problemes en la guerra del Marroc

A partir de la crisi de 1917 conservadors i liberals s’uneixen per a formar

governs que intenten solucionar els problemes (governs de concentració),

però són incapaços i els governs duren poc (inestabilitat política)

Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922


Els sindicats socialista (UGT) i anarquista (CNT) no paren de guanyar

importància i protagonitzen nombroses vagues i ocupacions de terres,

especialment a Andalusia (Trienni Bolxevic)

A Barcelona, les protestes socials són greus i la burgesia contracta pistolers per

a atemptar contra els líders sindicals i rebentar les vagues (pistolerisme),

encetant-se uns anys de forta violència social i assassinats als carrers


A la guerra del Marroc l’exèrcit espanyol

pateix la derrota d’Annual (1921),

amb més de dotze mil soldats morts

L’oposició demana responsabilitats,

incloent al rei, i s’inicien investigacions

sobre la derrota al Parlament

Per a frenar la investigació, el rei i els militars propicien un colp d’estat

encapçalat pel general Primo de Rivera, qui es farà amb el poder per la força

Exercicis punt 1.- LA CRISI DE LA

Ia RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1898-1923).

1.- Explica el significat de les següents vinyetes:

2.- Què va ser la Setmana Tràgica? Per què es va produir? Com va acabar?

3.- Explica per què va caure el sistema de la Ia Restauració.

2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).

Primo de Rivera, amb el consentiment del rei, ocupa el govern per frenar el perill

de revolució social, reprimir el moviment obrer i reinstaurar l’ordre burgès

2.- LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).

La dictadura militar tanca el Parlament, prohibeix els partits (excepte la Unión Patriótica de

Primo) i sindicats (excepte UGT), combat el nacionalisme català i basc (ultranacionalisme

espanyol), instaura la censura i reprimeix qualsevol protesta des de l’esquerra, a més

d’aprofitar el creixement econòmic dels anys ’20 i iniciar una sèrie d’obres públiques

Amb l’arribada de la crisi econòmica (1929-30) l’oposició i les protestes augmenten

i el dictador es queda sense recolzaments: Alfons XIII substitueix Primo de Rivera

pel general Berenguer, qui havia de convocar eleccions novament

Exercicis punt 2.- LA DICTADURA

DE PRIMO DE RIVERA (1923-30).

1.- Comenta el següent document:

3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).

A les eleccions municipals d’abril del 1931 la coalició de republicans i socialistes

guanya a les principals ciutats i milers de ciutadans ixen al carrer el 14 d’abril i

proclamen la República → el rei Alfons XIII abandona el país cap a l’exili

S’instaura un govern provisional de republicans, socialistes i nacionalistes gallecs i catalans

3.- LA IIa REPÚBLICA (I): PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).

Mesures del govern provisional: amnistia als presos polítics, llibertats

polítiques i sindical, lleis socials (jornada de 8 hores, salari mínim,...),

Generalitat provisional per a Catalunya, nova ordenació electoral per

evitar el caciquisme i convocatòria d’eleccions a Corts constituents

Des del primer moment els sectors més conservadors s’oposen a la

República (burgesia, dreta monàrquica, militars conservadors i l’església)

i des de l’esquerra es demandarà un major rapidesa en les reformes i es

cremaran esglésies i convents com a resposta a l’oposició de l’església

«Cuando los enemigos del reinado

de Jesucristo avanzan resueltamente,

ningún católico puede permanecer

inactivo».

Exercicis punt 3.- LA IIa REPÚBLICA (I):

PROCLAMACIÓ I INICIS (1931).

1.- Comenta el mapa següent:

4.- LA IIa REPÚBLICA (II): EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).

A les eleccions de juny del 1931 guanya la coalició de republicans i socialistes, que

formaran govern i elaboraran la nova Constitució: el president de la República serà Alcalà

Zamora (republicà de centre-dreta) i del govern Manuel Azaña (republicà d’esquerres)


La Constitució

republicana

del 1931

És molt progressista, amb sobirania popular, sufragi universal

(també femení), amplis drets individuals i llibertats públiques

i estat aconfessional (matrimoni civil, divorci,...)

Possibilitat de que les regions tinguen governs

autònoms dins de l’estat (autonomies)

Sistema republicà amb divisió de poders: Corts unicamerals (legislatiu),

presidents de la república (escàs poder) i del govern i consell de

ministres (executiu) i tribunals de justícia i jurats populars (judicial)


LES REFORMES PROGRESSISTES.

Reforma militar: per a reduir el nombre d’oficials i evitar el perill d’un colp d’estat, s’aprova

una llei que obliga als oficials a jurar la nova constitució o retirar-se amb el sou íntegre

Reforma religiosa: intenta limitar la influència social i política de l’església amb un estat

aconfessional que no finança cap culte, llibertat de cultes, secularització de cementeris,...

Artículo 27

La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente

cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto

debido a las exigencias de la moral pública.

Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No

podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos.

Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las

manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el

Gobierno.

Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas.

La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la

personalidad civil ni política salvo lo dispuesto en esta Constitución para el

nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de

Ministros.

Artículo 26

Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas

a una ley especial.

El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán,

favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e

Instituciones religiosas.

Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del

presupuesto del Clero.



Reforma educativa i obra cultural: per assegurar una educació liberal, laica,

mixta, pública i gratuïta es construeixen més de 10.000 escoles de primària i

es creen Missions Pedagògiques per a dur l’educació i la cultura per tot el país

Reforma agrària: per a millorar la situació dels jornalers i xicotets camperols, es milloren

les condicions laborals i es preveu expropiar les terres no conreades als grans propietaris

per a repartir-les entre els jornalers sense terres (es farà molt lentament)



Reforma territorial: s’aprova la possibilitat de concedir estatuts d’autonomia i

govern i institucions pròpies dins d’Espanya a les regions que ho sol·licitaren,

que seran Catalunya (1932) i País Basc i Galícia (1936)


L’oposició a

les reformes

Des dels sectors més conservadors de la dreta s’oposarà la burgesia,

l’església, els sectors conservadors de l’exèrcit que intenten pegar un

colp d’estat amb el general Sanjurjo i els partits de dreta (CEDA),

monàrquics i feixistes (Falange Española i les JONS)

Des de l’esquerra obrera es queixaran per la lentitud de les reformes,

especialment l’agrària, tant els sindicats socialista (UGT) i anarquista

(CNT) com els comunistes, donant lloc a revoltes i insurreccions i

enfrontaments dels obrers amb l’exèrcit i la Guàrdia Civil que van acabar

amb nombroses víctimes (Casas Viejas) i van provocar el desprestigi

del govern i la convocatòria d’eleccions per a novembre del 1933

Exercicis punt 4.- LA IIa REPÚBLICA (II):

EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).

1.- Quines característiques tenia la Constitució del 1931.

2.- Completa el quadre-resum de les reformes del Bienni Reformista:

REFORMA MESURES

3.- Quins problemes va tindre el Bienni Reformista? Com i quan es va acabar?

5.- LA IIa REPÚBLICA (III): EL BIENNI CONSERVADOR

I EL FRONT POPULAR (1933-36).

5.1. El Bienni Conservador (1933-36).

5.2. El Front Popular (febrer-juliol 1936).

5.1.- El Bienni Conservador (1933-36).

En novembre del 1933 les dretes guanyen les eleccions i Lerroux serà el nou

president del govern: desmantellen totes les reformes anteriors, paralitzant

les reformes agrària i militar, modificant la política religiosa per apropar-se

a l’església i amnistiant als participants en el colp d’estat de Sanjurjo

Aquesta política, més la crisi, fan que es produeisquen nombroses

protestes, destacant les d’octubre del 1934 a Astúries i Catalunya

5.1.- El Bienni Conservador (1933-36).

A Astúries hi ha un intent de revolució social d’anarquistes, socialistes

i comunistes, brutalment reprimit per l’exèrcit enviat pel govern

A Catalunya el govern d’esquerres de la Generalitat proclama l’Estat

Català dins de la República Federal Espanyola i el seu president

(Companys) i els consellers són empresonats i l’autonomia suspesa

El descontent social, les disputes entre els partits de drets i els escàndols de

corrupció faran que es convoquen eleccions novament per a febrer del 1936

Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d'un

temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit

el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora

solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern

que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a

Catalunya, proclamo l'Estat Català de la República

Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació

amb els dirigents de la protesta general contra el

feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern

Provisional de la República, que trobarà en el nostre

poble català el més generós impuls de fraternitat en el

comú anhel d'edificar una República Federal lliure i

magnífica. Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit

del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens

acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la

República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la

República! Visca la llibertat!

Al·locució de Lluís Companys, president de la

Generalitat (6 de octubre de 1934).

Companys i el govern

de la Generalitat a la

presó (1934)

5.2.- El Front Popular (febrer-juliol 1936).

Les eleccions de febrer del 1936 les guanya el Front Popular, una coalició de republicans,

socialistes, comunistes, nacionalistes d’esquerra i alguns anarquistes que formarà govern

amb Azaña com a president de la República i Casares Quiroga president del govern

Tornen a posar en marxa les reformes del Bienni Reformista, però de manera

molt més ràpida, amnistien als empresonats per les revoltes del 1934 i tornen

l’autonomia a Catalunya i li la donen al País Basc i Galícia

Es viu un clima de forta inestabilitat social amb enfrontaments i morts als carrers entre els

sectors conservadors que no volen cap república i preparen un colp d’estat militar per acabar

amb ella i els sectors d’esquerres que volen una revolució que acabe amb el capitalisme

"1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos los

acusados de atentados político-sociales desde 1933.

2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores y

empleados públicos despedidos por causas políticas y

compensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos.

5. Continuación de la reforma agraria.

6. Protección de los pequeños productores y de los pequeños

empresarios; reforma de los impuestos y de las tarifas

industriales; estímulo a la producción; ampliación de las obras

públicas.

8. Restauración de toda la legislación social de 1931-

1933; aumento de salarios; amplio programa de viviendas

sociales; extensión de la educación a todos los niveles".

Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en

El Socialista el 16 de enero de 1936.

Exercicis punt 5.- LA IIa REPÚBLICA (III): EL BIENNI

CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR (1933-36).

1.- A partir del document, respon:

a) Classificació.

b) Tema.

c) Idees.

d) Què va passar a Astúries en 1934? Com va acabar?

e) On més va haver una revolta important en aquest moment? En què va consistir?

f) Qui governava en eixe moment? Com va ser aquest govern per a que hi haguera tantes revoltes?

2.- Què va ser el Front Popular? Què va fer? Quins problemes va tindre i per què es va acabar?

6.- LA GUERRA CIVIL (I): ESCLAT

I INTERNACIONALITZACIÓ.

En juliol del 1936 un grup de militars encapçalat per Sanjurjo,

Mola i Franco peguen un colp d’estat per acabar amb la república

El colp d’estat triomfa en les zones rurals, les regions més conservadors i les colònies

africanes, però fracassa en les grans ciutats i principals regions industrials, convertint-

se en una guerra civil entre els defensors de la república i els rebels o colpistes



Socialment, la burgesia, els propietaris, l’església i els sectors conservadors

de l’exèrcit recolzen als colpistes, mentre treballadors de la indústria i el

camp, professionals liberals, nacionalistes bascos i d’esquerres, alguns

xicotetes propietaris i militars republicans defensen la República



Els rebels comptaran amb el recolzament des del principi dels governs feixistes i nazi

d’Itàlia, Portugal i Alemanya, mentre els republicans tindran l’ajuda de l’URSS i

voluntaris (Brigades Internacionals), però no de les democràcies europees que es

neguen a intervindre (Comitè de No-intervenció amb Gran Bretanya i França al cap)

Exercicis punt 6.- LA GUERRA CIVIL (I):

ESCLAT I INTERNACIONALITZACIÓ.

1.- A partir del document, respon:

a) Classificació.

b) Tema.

c) Idees.

d) Per què va començar la Guerra Civil a Espanya? Com va quedar dividit el país territorialment i

socialment?

e) Explica els diferents posicionaments dels principals estats europeus respecte a la guerra en Espanya.

7.- LA GUERRA CIVIL (II): EVOLUCIÓ

INTERNA DE CADA BÀNDOL.

7.1. La zona republicana: la revolució social.

7.2. La zona rebel o colpista: una dictadura militar.

7.1.- La zona republicana: la revolució social.

A la zona republicana, com a resposta al colp d’estat, el poble, organitzat en comitès

obrers anarquistes i socialistes, fa una revolució: col·lectivització de les fàbriques i

de les terres dels grans propietaris, anticlericalisme violent, repressió incontrolada,...

El govern de Largo Caballero posa ordre, acaba amb els actes més violents i organitza l’exèr-

cit per a fer front a la guerra, però no pot evitar els enfrontaments entre els propis republicans

El govern de Negrín intenta allargar una guerra que ja estava pràcticament

perduda i intenta negociar la pau per dues vegades a canvi de que es

respectara la democràcia, però Franco es nega → intenten resistir fins

que esclatara la guerra mundial a Europa, però són vençuts sis mesos abans

7.2.- La zona rebel o colpista: una dictadura militar.

A la zona controlada pels rebels l’exèrcit se’n fa càrrec del govern i Franco anirà acumulant

cada vegada més poder fins convertir-se en un dictador feixista: té tots els poders, acaba amb

la democràcia i amb les reformes anteriors, s’exalta la violència, sols es permeten el partit

franquista (FET y de las JONS) i el seu sindicat, la religió catòlica torna a ser l’oficial,...

Es porta a terme una repressió sistemàtica i des de dalt cap als republicans: empreso-

naments, camps de concentració i treball, afusellaments,... quedant moltes persones

sepultades en fosses comunes sense quedar cap constància de la seua desaparició

Exercicis punt 7.- LA GUERRA CIVIL (II):

EVOLUCIÓ INTERNA DE CADA BÀNDOL.

1.- Comenta el document següent:

8.- LA GUERRA CIVIL (III): DESENVOLUPAMENT

I CONSEQÜÈNCIES.

8.1. Desenvolupament.

8.2. Conseqüències.

8.1.- Desenvolupament: l’avanç rebel cap a Madrid (1936-37).

“Guerra de columnes”: els sublevats, amb Franco al cap i els reforços africans, avancen

des del sud cap a Madrid, s’uneixen amb les tropes del nord i ocupen Toledo

Els republicans, amb gran nombre de voluntaris (milicians), organitzen la defensa

de Madrid amb èxit (“No pasarán”), traslladant-se el govern a València

Els republicans aconsegueixen aturar l’ofensiva

rebel (amb ajuda italiana) per aïllar Madrid en

les batalles del Jarama i Guadalajara

Franco decideix allargar la guerra i

convertir-la en una guerra d’extermini,

atacant ara la franja del nord

Serrat

Puente de los

franceses

https://www.youtube.com/watch?v=IV_bYWtmfhk

8.1.- Desenvolupament: l’ocupació del Nord (1937).

Els sublevats ocupen el nord d’est a oest (del País Basc a Astúries)

per a fer-se amb les mines i la indústria i acabar amb un front

Tenen ajuda alemanya: la Legió Còndor bombardeja Gernika i ocupen

Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries, sense massa dificultats

Els republicans intenten distraure aquesta

ofensiva atacant als voltants de Madrid i

Saragossa: batalles de Brunete i Belchite

No aconsegueixen els seus objectius i

la franja nord cau en mans franquistes

8.1.- Desenvolupament: la batalla de l’Ebre (1938-39).

Després de la batalla de Terol, les tropes rebels avancen fins al

Mediterrani per Castelló, partint la zona republicana en dues parts

Per aturar l’avanç franquista cap a València, els republicans llancen una

nova ofensiva final i desesperada: la batalla de l’Ebre, amb èxit inicialment,

però l’aviació alemanya i italiana la frena i la contraofensiva franquista

davant d’un exèrcit minvat provocarà la retirada dels republicans

En tres mesos l’exèrcit franquista ocupa tota Catalunya: la guerra estava acabada

¡Ay, Carmela!

https://www.youtube.com/watch?v=-tvG7R3Rs2M

8.1.- Desenvolupament: la fi de la guerra (1939).

Sense Catalunya, sols Madrid i la zona centre quedaven en mans republicanes

L’1 d’abril del 1939 els republicans es rendeixen i la guerra acaba amb victòria dels rebels

Últim part

de guerra

Celia Gámez.

Ya hemos pasao

https://www.youtube.com/watch?v=q9AL5n5g4q8

https://www.youtube.com/watch?v=ijwoGa3Hfmw

8.2.- Conseqüències.

Demogràfiques: més de mig milió de morts i quasi mig milió d’exiliats que van haver de

fugir a l’estranger per a que no els mataren els rebels (encara que quasi la meitat tornaren)

Final “La Lengua

de las Mariposas”

Muertes durante la guerra civil

Muertos en combate 95.000

Civiles muertos por Bombardeos aéreos y artilleros 10.000

Registros civiles consultados 50.000

Total Muertos imputables directamente a la guerra 201.307

Asesinados durante y después guerra

Represión franquista. Estudiados (Probables 140.000) 98.000

Represión republicana. (Estudiados cerca del 90%) 45.000

Total asesinatos estudiados en ambos bandos 143.000

Otras muertes

Muertos por hambre y enfermedad tras la guerra 120.000

Muertos en Prisión por hambre y enfermedad 50.000

Muertos en el inmediato exilio (principalmente francés) 20.000

Total otras muertes 190.000

Total muertos todas las causas 488.000

Total Muertos todas causas + probables 530.000

https://www.youtube.com/watch?v=Doj5S_xmuWo


Econòmiques: els tres anys de guerra suposen una enorme destrucció d’infraestructures,

comunicacions, fàbriques,... i un fort descens de la producció agrícola i industrial

Polítiques: fi de la democràcia republicana i les llibertats

i inici de quasi quaranta anys de dictadura franquista


Socials: s’havia trencat la convivència i la divisió entre vencedors i vençuts deixarà

fortes ferides i diferències durant tot el franquisme, ja que els vençuts i els que

s’oposen a la dictadura tindran quaranta anys de repressió i càstig

Religioses: l’església catòlica torna a ser la religió oficial, a gaudir de tot tipus d’ajudes

per part de l’estat franquista al que recolza i a intervindré en la vida política i social

Situació de la dona: les dones deixen de tindre drets individuals, queden relegades a l’àmbit

privat (cura de la casa i fills) i passen a dependre dels homes, com si foren menors d’edat

Exercicis punt 8.- LA GUERRA CIVIL (III):

DESENVOLUPAMENT I CONSEQÜÈNCIES.

1.- A PARTIR DELS MAPES, explica el desenvolupament de la Guerra Civil:

2.- Quines conseqüències va tenir la Guerra Civil?

ACTIVITATS DE SÍNTESI.

1.- Elabora un eix cronològic que incloga: regnat d’Alfons XIII, crisi de la Ia Restauració, dictadura de

Primo de Rivera, IIa República, Bienni Reformista, Bienni Conservador, Front Popular, Guerra Civil.

2.- Vocabulari: Ia Restauració Borbònica, Desastre del 98, Setmana Tràgica, Trienni Bolxevic,

pistolerisme, IIa República, Bienni Reformista, Bienni Conservador, Front Popular, Guerra Civil

Espanyola, exili.

Education

Tema 8. Temps de confrontació a Espanya (1898-1939)