Embed Size (px)
Citation preview
ESCO
LA ABE L FE RR
A TER – LA SEL VA D
EL CAM
P
SUMARI TOTS PLEGATS, 72desembre 2015
Entrevista a Gerard VilaltaNotíciesSortides
Aules d'Educació InfantilAules de Primària
Educació ambientalAula d'anglèsAula de religióAula de música
AMPAHumor i passatemps
EQUIP DE REDACCIÓAlumnes de 6èA:Juan Carlos Asensio
Irina AyllónKiona BartolíAlbert BessóDelia CalinVinyet CocaJúlia Pons
Fèlix GispertAlejandro LlobetJordina MontalàYomi Oloruntola
Maria ParejaGerard Pelegrí
Ivan RamosPau SegarraJordi VendrellMarc Vendrell
COORDINEN:Rosa BoquerasLola de María
Rosa Martí
ESCOLA ABEL FERRATER
C/. Abel Ferrater, 3, 43470 La Selva del CampTelèfon i fax: 977 844 232
Correu electrònic: [email protected]: http://www.xtec.cat/escola-abelferrater
Tots els mestres de l'escola col·laboren en la redacció de la revista.
La revista TOTS PLEGATS es distribueix gratuïtament a tota la comunitat educativa i el podeu trobar, en format digital, al blog de la
biblioteca de l'escola: http://blocs.xtec.cat/biblioaferrater/
La revista TOTS PLEGATS no s'identifica necessàriament amb les opinions que els col·laboradors manifesten en els seus articles.
EDITORIAL
Per tal d'acomiadar l'any 2015 des de la nostra revista, us fem arribar el número 72, dedicat a la LLUM, amb motiu de l'Any Internacional de la Llum i les tecnologies basades en la llum. Des de les diverses classes s'han treballat diferents aspectes sobre aquesta temàtica, des de la seva història i evolució, als diversos tipus d'il·luminació i a les característiques,... Cadascuna de les aules i l'equip de redacció volen compartir amb vosaltres tot el que han après. Esperem que us agradi!
Amb aquest poema us desitgem unes Bones Festes plenes de llum i d'alegria!
ESCLAT DE LLUMEsclat de llum,taller de plata,
estels al cel,lluna blancafan de la nit
tresor i màgia.Sirenes d'aigua,
follets i fades,ballen la dansa,
que el Nadal s'atansa.Isabel Barriel
ENTR
EVISTATO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
- Quina és la seva feina a l’Ajuntament? Quin càrrec té?
La meva feina a l'Ajuntament està relacionada amb tota la part tècnica d'enginyeria del poble, això és, des del bon funcionament de totes les instal·lacions municipals: enllumenat dels carrers, manteniment dels edificis municipals, etc..., fins a les bones pràctiques en matèria mediambiental. També estic al càrrec de les noves obertures d’establiments, ja siguin activitats industrials, locals comercials, bars, restaurants, etc...
- Per què s’ha canviat l’enllumenat d’alguns carrers?
A tot el municipi encara quedaven 250 punts de llum amb bombetes de vapor de mercuri, que és una tecnologia antiga i poc sostenible, a més, la normativa actual ha posat com a data límit, per substituir aquest tipus d’il·luminació exterior, fins al desembre de 2016.
Amb tot això, l’Ajuntament va decidir canviar aquesta tecnologia antiga i poc eficient, per il·luminació LED, que permet un estalvi tant en el consum elèctric com en el cost del manteniment, donat que el LED té una vida útil molt superior a qualsevol bombeta.
A més, cal dir que la llum que hi ha a la major part dels carrers del poble, és del color groc característic de les bombetes de vapor de sodi; en canvi, les noves llumeneres LED, fan una llum blanca càlida (temperatura de color de 3.000 ºK), que afavoreix que es vegin millor els colors sense distorsionar-los.
- A quina part del poble s’ha fet?
S’han substituït, un total de 250 punts de llum, que estaven instal·lats a:● Avinguda de la Llibertat.●Avinguda de Luther King. ●Carrers República, Torrent de Cassans i Igualtat.●Part dels carrers del Vilar, Il·lustració, Botànica.
- Teniu previst canviar a més carrers?
La majoria dels carrers del poble, estan il·luminats amb bombetes de vapor de sodi que fan una llum groguenca. Aquesta tipus de bombeta és molt eficient i sostenible, per tant, energèticament parlant, ja tenim una bona instal·lació d’enllumenat exterior. En qualsevol cas, caldrà estar ben atents a l’evolució de la tecnologia LED, i realitzar el canvi, quant l’estalvi en el consum d’energia elèctrica i de manteniment de la instal·lació, ens permeti amortitzar la inversió en un termini de temps raonable.
Amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Llum i les Tecnologies basades en la Llum, celebrat aquest 2015, voldríem preguntar al Sr. Vilalta sobre el canvi d’enllumenat que es fa en alguns carrers del poble.
Sr. Gerard Vilalta, Enginyer Tècnic Municipal de l’Ajuntament de la Selva del Camp
ENTR
EVISTATO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
- Què hi ha previst de fer amb els diners d’aquest estalvi?
L’estalvi no només afavoreix l’economia municipal, sinó que suposa un impacte ambiental molt inferior. Aquest és l’objectiu principal de les polítiques sostenibles i d’eficiència energètica per les que ha apostat el nostre Ajuntament. L’altra conseqüència és un cost inferior del servei d’enllumenat.
- Quants diners ha costat aquest canvi?
És molt important aclarir, que el cost del canvi, en aquest cas, suposa una inversió de futur, que ens atorga uns beneficis en un període molt curt de temps.
El pressupost del projecte ascendeix a 93.472 € IVA inclòs.
- Qui ha proporcionat els diners per pagar aquesta obra?
Els diners destinats a la millora de l’enllumenat, provenen d’una subvenció de la Diputació de Tarragona, dins del Pla Especial d’Inversions Municipals 2015.
- Representa algun estalvi econòmic aquest canvi?
Només en energia elèctrica consumida, es passa d’un cost anual de 20.196 € a 4.075 €. Això representa un estalvi de més de 16.000 €, i si hi afegim els costos de manteniment: reparacions, canvis de bombetes, etc..., l’estalvi augmenta fins els 19.000 € a l’any.
Aquest tipus d’il·luminació LED, ens permet reduir el flux lluminós en hores en les que no hi ha activitat pels carrers, i per tant, la major part de la nit, les llumeneres fan un 40% menys de llum, amb el conseqüent estalvi elèctric que això representa.
El gràfic següent mostra la programació feta:
Moltes gràcies!
- Per què heu començat per aquests carrers?
Eren els únics carrers del municipi amb bombetes de vapor de mercuri, que gastaven molta energia elèctrica per la llum que oferien.
POSTA DEL SOL SORTIDA DEL SOL
NO
TÍCIES
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
PPATI DE L’ESCOLAAquest any, en començar el curs, vam inaugurar el nou pati de l'escola. El principal canvi que s’ha fet ha sigut aplanar-lo, ja que hi havia una inclinació cap al barranc que el feia molt perillós, pels escòrrecs que s'hi feien en ploure.Un cop anivellat amb un mur de contenció i emplenar-lo amb terra, hi han posat un tobogan, un sorral, unes porteries i unes cuinetes d'obra.El fet de fer-lo pla ha anat a càrrec del Departament d’Ensenyament.La compra dels jocs del pati ha anat a càrrec de l’AMPA i la construcció de les cuinetes se n’ha encarregat la brigada de l’Ajuntament. Els nens de 1r, 2n i 3r els hi estan molt agraïts a tots els que ho han fet possible i els ho han fet saber.
MOBILITAT SOSTENIBLEDe l'11 al 18 d’octubre va ser la Setmana de la Mobilitat Sostenible. Per això vam fer diferents activitats referents a la mobilitat segura.Cada curs va fer una activitat diferent, la conjunta va ser un circuit a la pista de l’escola. Aquell dia es va demanar portar diferents vehicles sense motors amb un casc com: bicicletes, patinets, etc. El circuit estava format per diferents senyals de transit. Estava construït per materials d’educació física.Es tractava de formar dos grups, els vianants i els vehicles, i així aprendre com s’ha de circular a la vida real.Els de cicle inicial també van fer un estudi estadístic de com vénen cada dia a l'escola.
Els alumnes de P5 i els de 6è van fer un recorregut al Camí del Rec.Encara que ho fessin pel mateix motiu, la mobilitat sostenible, els de sisè, van fer un vídeo explicant la historia del Camí del Rec.Aquest vídeo es va fer juntament amb les tres escoles del poble i cada escola tenia un càmera i un presentador per a cada classe. A l’Abel Ferrater van ser: Júlia Gil Pons a la classe de 6èA i Pau Fortuny Fortuny de 6è B com a càmeres, i de presentadors Irina Ayllón Fuguet de 6èA i Guillem Martín-Albo de 6èB.Ha estat presentat com a participants que som del programa pilot Mobilitat Sostenible a les Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya.
NO
TÍCIES
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
PLA FIRA
Els alumnes de sisè, els dies 24 i 25 d'octubre van muntar dues paradetes a la Fira de la Selva del Camp.N’hi havia una que estava muntada a la cantonada del carrer Major, aquesta era la medieval i s'hi venien pastes, dolços i castanyes torrades.L’altra era la de la zona d’entitats, que estava col·locada al davant del Parc Baix Camp i la compartíem amb l'Associació de Mares i Pares de l'escola, l'AMPA. En aquesta hi mostràvem treballs de plàstica i hi veníem flors i articles diversos (carpetes, bolígrafs, io-ios,...)A la fira cadascú tenia el seu torn. Els pares dels alumnes de sisè van preparar un sorteig on hi havia diferents premis i alguns eren de les empreses dels pares o mares i les altres eren cistelles plenes de regals que vam recol·lectar de comerços del poble. Hi va haver tres persones afortunades que eren molt properes a l’escola. Felicitats!!!!Aquests dies es van recol·lectar molts diners gràcies al poble, i així els més grans de l'escola podran anar de viatge de fi de curs a Sort, a molt bon preu.El diumenge de Fira s'organitza el Cross i l'escola hi aporta un munt de corredors que queden en molt bons llocs.
LA CASTANYADAUn altre any els alumnes de sisè han recollit les castanyes a totes les classes acompanyant la Maria Castanyera.A l’hora del pati van anar a l'hort a torrar-les per torns.
A la tarda els alumnes d'infantil i primària van anar a la pista i es van col·locar en rotllanes per fer el Ball de la Castanya.Els alumnes de cicle superior han canviat una mica els passos de la dansa, la cançó no, perquè sigui més emocionant.Quan va acabar la música es van repartir les castanyes perquè tothom se les mengés, asseguts a la seva rotllana.Després de menjar es va jugar a la pista i quan van marxar tothom, uns quants alumnes de sisè van netejar les pells que hi havia per terra.
NO
TÍCIES
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
P
NADALS'acaba el primer trimestre del curs i amb ell torna el Nadal. L'escola ho viu de manera especial decorant les parets i les finestres, muntant pessebres, guarnint arbrets de Nadal per a les botigues del poble, aprenent cançons i poemes, fent felicitacions,...Hi ha un personatge que cada any ens visita, però sempre li passa el mateix, es perd pel camí i no troba l'escola.Sort que hi ha el correu i envia una carta dient que s'ha perdut, llavors els alumnes de P3 fins a tercer el surten a buscar pel barranc.Quina emoció!!! Ja ha arribat un any més!!!!!
SANTA CECÍLIAEl passat dia 23 de novembre es va celebrar Santa Cecília, anant a l’Hort d’Iglesias a cantar les cançons amb les altres escoles de la Selva: Gil Cristià i Sant Rafael més l’Escola de Música Municipal. Aquest any el fil conductor va ser una Fauna Musical i les cançons es van aprendre durant les hores de música. Els alumnes de l'escola de música es van encarregar d'acompanyar-les amb els seus instruments.Al final de la cantada es va repartir la coca amb xocolata i sucs de fruita que van proporcionar les AMPAs de les escoles i l'Ajuntament.Perquè als petitons no se'ls fes tan pesat el recorregut, els alumnes de cinquè i sisè els van acompanyar de la mà.
LA CORAL TAMBÉ CELEBRA NADALDes del Taller Coworking es va demanar la col·laboració de la coral de l'escola per participar amb els seus cants al Mercat de Nadal que es va celebrar el dia 12 de desembre a la Plaça Major.El dimarts, 15 va anar a cantar a la residència d'avis El Vilar i pel carrer Major, juntament amb les altres escoles.
SOR
TIDES E SC
OLAR
STO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
Els xiquets i xiquetes de P4 van anar a Vilanova de Prades a veure els castanyers i van conèixer la Maria Castanyera en persona.
Els de P5 van anar al Cosmocaixa a treballar els planetes del sistema solar i a experimentar amb animals poc habituals, com serps, estrelles de mar,...
Durant la setmana de la mobilitat sostenible també van sortir de l'escola per anar a descobrir el Camí del Rec, que duia l'aigua potable a la vila a través de recs i ponts.
Els més petits de la casa van recordar vells temps visitant la llar d'infants El Poniol. Van poder gaudir del pati i va poder saludar les senyoretes que havien tingut els cursos passats.
SOR
TIDES E SC
OLAR
STO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
Els alumnes de 1r i 2n van anar, en dos dies diferents, a Tarragona. Van visitar el museu del port on els van explicar els diferents sistemes de pesca que es fan aquí. També van pujar a una barca per passejar per dins les aigües.A la tarda van entrar a la llotja a veure la subhasta del peix.
SOR
TIDES E SC
OLAR
STO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
Els alumnes de 3r estudien la Selva del Camp i els seu entorn social. Així és que van pujar a Sant Pere per veure la vila des de dalt i per poder fer-se càrrec de la seva ubicació dins el Camp de Tarragona.Van aprofitar per dibuixar la façana de l'ermita.
L'ofici de terrissaire està molt arrelat a la Selva però només queda un taller, el de l'Hipòlit, i van decidir anar a visitar-ne un de més industrialitzat, més gran. Per això van anar a Verdú, a la comarca de l'Urgell on fan la famosa terrissa negra.Va aprofitar per visitar el poble que també està carregat d'història.
SOR
TIDES E SC
OLAR
STO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
Els de 4t van anar al Penedès, a prop de Vilafranca, per conèixer el món de la vinya i el vi. Van veremar i van xafar raïm, tal com es feia abans. Van visitar les bodegues Torres.També els van explicar com es pot aprofitar l'energia solar.
Els alumnes de cinquè són els encarregats de tirar endavant el projecte UNA (Units, nens i avis) que agrupa les escoles de la Selva amb la residència d'avis El Vilar.Aquesta vegada, el 19 de novembre, els alumnes de 5èA van anar a fer dolços amb coco i llet condensada i després van fer una partideta de bingo amb la gent gran.
SOR
TIDES E SC
OLAR
STO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
El Cosmocaixa dóna molt de si i els alumnes del cicle superior hi van anar a realitzar un taller on els van ensenyar a mesurar distàncies entre continents.Un cop acabat el taller van poder anar a descobrir els diferents espais del museu. Natura, física, de ben segur que van aprendre un munt de coses.
Els alumnes de sisè van participar, durant la Setmana de la Mobilitat Segura i Sostenible, van anar a fer el Camí del Rec. Durant el trajecte van recollir les escombraries que anaven trobant i les van classificar segons eren: vidre, plàstic, paper, …
Van acabar molt cansats, però s'ho van passar molt bé! Caminar en plena natura és del tot saludable. Van arribar al Pont Alt i van aprofitar per fer un vídeo entre els alumnes de les tres escoles que està penjat a youtube, al canal de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
PP3 A i P3 B
P3 A i P3 BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
P4 A i BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
JUGUEM A BARREJAR COLORS
A P4 HEM JUGAT AMB ELS COLORS I MIREU QUÈ HA PASSAT!!!!!
+
+
=
=
P4 A i P4 BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
EXPERIMENT AMB PAPERS DE COLORS I LLUM
NECESSITEM UNA CAPSA, UNA LLANTERNA I PAPERSDE SEDA I DE CEL·LOFANA.TANQUEM LES PORTES I ELS LLUMS DE LA CLASSE I …
HEM BARREJAT TOTS ELS COLORS DE LA TARDOR I N'HAN SORTIT MOLTS I MOLTS DE NOUS!!!
PROVA-HO TU TAMBÉ AMB ELS COLORS QUE MÉS T'AGRADIN I VEURÀS QUE DIVERTIT!!!!
MÀGIA!!!!!
A PLÀSTICA….
P5 ATO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
EL SOL
P5 BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
EXPERIMENT: LLUM I VIDA
Els nens i nenes de P5 hem fet un experiment per demostrar la importància de la llum en els éssers vius.Hem plantat llenties en un pot de vidre... i hem observat:
1r A i BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
1r A i BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
2n ATO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
Els colors i la llumEls alumnes de 2n hem recordat quins són els colors primaris i els secundaris.
Colors primaris
Els tres colors fonamentals són aquells que no es poden aconseguir per la mescla de cap altre color.
Es denominen també colors primaris i són: el groc, el blau cian i el magenta.
Colors secundaris
Si mesclem dos a dos els colors primaris, s'obtenen els colors secundaris, també anomenats binaris, que són el vermell, el verd i el violeta.
Cada alumne ha fet una làmina utilitzant o colors primaris o secundaris.Ara si vols els pots pintar tu:
Després hem afegit la inicial del nostre nom amb palets de fusta.
2n BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
Per recordar els colors treballats el curs anterior hem mirat aquest vídeo:
Els palets els hem pintat de color blanc i depsrés amb retoladors els hem decorat segons els colors que havíem triat.
També hem vist que al nostre entorn hi ha molts objectes són
3r ATO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
TIPUS DE BOMBETES
Bombeta d'incandescència: Fa molts anys que existeixen. Gasten molt, duren poc, però són barates. S'utilitzen cada vegada menys, però encara en queden.
Bombeta de baix consum: Gasten poc, duren més, però valen més. Porten mercuri, que és molt contaminant. No es poden llençar a les escombraries i s'han de portar a la deixalleria per reciclar.
Bombeta LED: Gasten molt poc i duren molt més que les altres. Són més cares però val la pena gastar-se els diners. No són contaminants.
INCANDESCÈNCIA BAIX CONSUM LED
COMPARACIÓ DEL CONSUM DE CADA TIPUS:
3r BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
4t ATO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
ENERGIA SOLAR
Amics i amigues, el dia 6 d'octubre vam anar a les bodegues Torres.
A continuació, els explicarem el que vam aprendre.
L'energia solar és una energia que l'aconseguim gràcies al sol, és una
energia renovable.
Per aprofitar l'energia solar utilitzem diferents aparells com són: les
plaques solar, també anomenades plaques fotovoltaiques, que aprofiten
la llum del sol per generar electricitat, i els col·lectors solars aprofiten
l'escalfor del sol per escalfar l'aigua que es pot fer servir per les
calefaccions, per rentar-se, etc.
En 1.839, Becquerel va reconèixer per primera vegada l'efecte fotovoltaic.
Van passar uns anys fins que en el 1.883, Charles Fritts va construir la
primera cèl·lula fotovoltaica, obtenint un 1% d'eficàcia. Des d'aquell
moment no han parat d'investigar fins arribar als nostres dies.
Avantatges
No contamina
És inesgotable
A la llarga és més económica
Incovenients
No es pot utilitzar en zones on no hi
ha molt de Sol
Necessites molt d'espai
Fa lleig en el paisatge
4t BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
LA CUINA SOLAR
El dimarts 6 d'octubre vam visitar les bodegues Torres, abans però, vam
anar al Mas Albornà de Pacs del Penedès. Allí ens van ensenyar a veremar,
a fer un empelt, a plantar un cep i també ens van ensenyar un aparell que
fins el moment desconeixíem: La cuina solar parabòlica.
Vam ficar uns espaguetis a bullir durant una llarga estona. Al cap de dues
hores, quan ja marxàvem, els espaguetis ja estaven bullits.
La cuina solar té forma parabòlica per a poder agafar tots els rajos solars, i
enviar-los al punt focal on es troba l'olla o cassola amb els aliments. Per
anar bé el recipient ha de ser de color negre per a absorvir al màxim els
rajos solars. La temperatura pot arribar a més de 200 ºC.
Es necessiten dues hores per a montar-la, però un cop montada ens durarà
molt de temps. Pesa poc, uns 8 kg aproximadament, això és degut a què
està feta d'alumini, un metall poc pesant.
Avantatges
● No contamina
● Utilitza energia renovable (solar)
● Redueix la despesa econòmica
Inconvenients
● Necessites espai a l'aire lliure
● Depens del temps atmosfèric
● Tarda molt en cuinar els aliments
● Has de tenir en compte amb el reflex
dels rajos solars.
Cuina solar parabòlica
5è ATO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
Què en sabem del làser?Per començar, se'n diu així perquè ve de l'acrònim en anglès, que és «Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation» (amplificació de llum per emissió estimulada de radiació) i és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'un sol color i direcció.
Va ser a Califòrnia, al 1960, on Theodore H. Maiman va crear el primer làser de robí. Des de llavors ha conegut un desenvolupament espectacular.
Com és?El làser és un raig de llum fi i potent. Cal remarcar que, tot i que els làsers més habituals emeten llum visible, també existeixen làsers d'infraroigs i d'ultraviolats.
Els làsers es classifiquen a partir de la longitud d'ona i la potència màxima en quatre classes i algunes subclasses des de la dècada de 1970. Els làsers es categoritzen d'acord amb la seva capacitat de causar danys a les persones exposades.
Classe I: Teòricament segur, dany ocular impossible. Això es pot deure a la baixa potència. El dany ocular és impossible fins i tot després d'hores d'exposició (per exemple en reproductors de CD).
Classe II: El parpelleig de l'ull humà com a acte reflex impedeix el dany ocular, a menys que la persona miri el directament. Aquesta classe és exclusiva per a làsers de llum visible (alguns punters làser). Potència fins a 1 mW.
Tipus de làsersSegons el tipus de medi actiu utilitzat. Els més importants són: de gas, químics, d'estat sólid, de semiconductors, d'excímers, de colorants i d'electrons lliures.
Classe IIa: Els escànners de codis de barres presents als supermercats es classifiquen dins d'aquesta subclasse.
Classe IIIa: Són perillosos amb instruments òptics que modifiquin el diàmetre del feix. Molts punters làser pertanyen a aquesta categoria.
Classe IIIb: Poden causar danys si entra directament a l'ull. Amb potència entre 5 i 500 mW. El reflex difús no es considera perillós i el làser normalment no pot iniciar un foc.
Classe IV: Altament perillosos, fins i tot el fet de mirar indirectament el feix de llum pot causar danys oculars o a la pell. Tenen una potència superior als 500 mW. Aquestes s'apliquen a làsers per a tallar i a làsers quirúrgics; poden causar danys fins i tot sense ser ampliats per l'òptica de l'ull. Els reflexos difosos poden ser perillosos per a la pell i per als ulls.
5è BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
APLICACIONS DE LA LLUM LÀSER
I per què serveix la llum làser? Els alumnes de 5è B n'hem estudiat algunes de les seves aplicacions. Llegiu, llegiu...
TRANSPORTAR ENERGIA A L'ESPAI
Es planteja que a les estacions
espacials del futur, l'energia
s'emmagatzemi en grans
acomuladors de cèl·lules solars.
Aquestes cèl·lules convertiran
l'energia solar en electricitat i
s'enviarà a la Terra gràcies a la
llum làser.
CIRURGIA MÈDICAGairebé totes les operacions que es fan amb làser tenen més bons resultats que les que es fan
amb bisturí. Avantatges:- No hi ha contacte amb instruments mecànics i hi ha una desinfecció incorporada.- Possibilitat de realitzar microcirurgia amb un
microscopi. El làser passa a través d'aquest.- Amb el làser no és necessari obrir el cos.
- Serveix per fer talls molt precisos.- És menys dolorós perquè tanca les terminacions nervioses.
TRACTAMENT OCULAR
L'any 1969 es van començar a fer proves
amb humans i avui en dia ja és un
tractament estàndard.
Aquest tipus de làser serveix per poder
treure les diòptries (així no cal portar
ulleres ni lents de contacte), soldadura
de retina desprsa,...
Si et dónes un fort cop a l'ull, la retina
pot desprendre's, amb una operació
làser es pot fer que la retina torni a
soldar-se.
LECTOR CODI DE BARRES
El codi de barres va inventar-se per guanyar rapidesa i seguretat en les compres.Es tracta d'un codi basat en sèries de barres fosques i brillants amb una distància específica entre elles a sobre d'un fons blanc. La longitud de les barres és la necessària per una lectura fàcil, però no conté cap informació significativa.
ELS CD'S I LES IMPRESSORES LÀSER
Els CD's es llegeixen a través dels làsers. Els nous dispostius
estan en fase d'investigació i estan basats en l'escriptura i la
lectura hologràfica.
En pocs anys la impressora làser s'ha convertit en la
impressió dominant de l'oficina. El nom d'aquest làser és
AlGaAs.
FIBRA ÒPTICACada canal de comunicació necessita una amplada de banda. Els làsers de Diodo poden ser modulats a velocitats molt altes (1010 Hz). Avantatges:- Àmplia amplada de banda.- Immuna a interferències elèctriques.- Pesa poc.
- Cost baix.
Una única fibra òptica permet utilitzar totes les comunicacions d'una casa: telèfon, Internet, televisió,...
CIRURGIA GENERALPer tallar una hemorràgia s'utilitza el làser Nd-YAG, entra dins el teixit i coagula una àrea extensa.Quan volem fer un tall perfecte, s'utilitza el làser Excímer. Per fer talls de forma més general, es fa servir el làser de CO2.
6è A i BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
El nou sistema d’il·luminació del poble permetrà estalviar 16.000 euros anualsL’Ajuntament de la Selva ha canviat l'enllumenat a les avingudes de la Llibertat i Luther King, i als carrers de la Il·lustració, Botànica, República, Torrent de Cassans i Igualtat. Això permetrà estalviar uns 16.000 euros l'any.
Les llums LED (Light Emiting Diode, en anglès) són llums que generen energia a través d'un procés diferent a les altres il·luminacions tradicionals com les bombetes o les llums de baix consum. Els principals avantatges d'aquestes llums són la major eficiència –ja que produeixen més llum per watt que la resta d'alternatives-, duren més temps, emeten llum de manera més directa, no necessiten escalfar-se per funcionar a ple rendiment (fet que sí ocorre amb les bombetes de baix consum), són resistents i no contenen mercuri.
Taula de Rendimient LumínicEquivalència entre bombetes LED's i tradicionals
Tecnologia LED
Bombeta incandescenti/o halògena
Bombetabaix consum
Fluorescent Lúmens (lm)
Il·luminació interior
60 W 400 W 120 W 120 W 800-900
90 W 550 W 180 W 180 W 7200-8100
Il·luminació exterior
120W 750W 240W 240W 9600-10080
160W 950W 320W 320W 12800-14400
Després de llegir la notícia i veure aquesta taula comparativa, vam voler saber més sobre les llums LED, i per això vam demanar que vinguessin a explicar-nos més cosesEl senyor Joan Serra ens va explicar la història de la il·luminació i el senyor Xavier Vallverdú, ens va parlar de la tecnologia LED.
Detall de la llumenera.
6è A i BTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
La humanitat s'ha anat il·luminant al llarg dels anys amb diferents mètodes cada cop més complicats i eficients.En la època prehistòrica, l'única llum que coneixien era la del sol. Quan es feia fosc se n'anaven a dormir i de dia estaven desperts. De tan en tan trobaven un incendi i s'emportaven una branca amb foc. Preparaven una foguera i la custodiaven per poder-la tenir encesa a les nits i poder tenir llum i escalfor.
Després, van aprendre a fer les torxes, que eren mòbils i permetien transportar el foc. Anys després van inventar la llum d'oli, que es caracteritzava perquè no feia fum. El preu de l'oli va pujar molt en aquella època.
Van passar molts anys, fins que el 1879, Thomas Alva Edison va descobrir que amb l'electricitat es podia fer llum i va inventar la bombeta, el problema d'aquestes bombetes era que consumien molt i s'escalfaven molt, només duraven 34 hores.
Amb el temps, es va inventar el fluorescent que durava 10.000 hores i gastava menys energia, però continuava escalfant-se i consumint energia. Ja fa 14 o 15 anys que es van inventar les llums LED, encara que no s'han comercialitzat fins fa poc temps. Aquestes gasten molt poca energia, no s'escalfen i duren moltíssimes hores.
Breu història de la il·luminació
El futur de les llums passarà per les llums químiques, que ara només s'utilitzen de decoració (polseres...) . Ah, i sabeu una cosa? Hi ha un insecte que fa llum química, la CUCA DE LLUM!!
En Xavier Vallverdú ens va explicar que no hi ha LEDs de tots els colors, que només n'hi ha de vermell, verd i blau. Amb aquests colors es poden fer tots els altres i per formar el blanc, els necessites tots.
● Si ajuntes el LED verd amb el vermell surt el color groc.● Si ajuntes el LED verd amb el blau surt el color blau cel.● Si ajuntes el LED blau amb el vermell surt el color fúcsia.
També ens ha explicat el significat de LED, que vol dir Light Emitting Diode i en català seria Díode Emissor de Llum. Ens ha dit que abans els 36.492 semàfors de Barcelona eren de bombetes i que es gastava molta més energia. Ara, amb el canvi a semàfors de llums LED l'estalvi d'energia és molt important.
Avinguda de la Llibertat il·luminada. Les noves columnes de llum de la Selva
EDU
CAC
IÓ A M
BIENTAL
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
P
SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA
La nostra escola conjuntament amb la resta de centres educatius de la vila vam entrar a formar part d'un programa pilot de mobilitat sostenible a nivellde Catalunya.
MANTENIMENT A L'HORT
Aquest curs hi ha hagut canvis pel que fa al manteniment de l'hort:
* Cada setmana un curs de cadascun dels cicles es fa càrrec de regar i arrencar l'herba del seu espai.
* Un total de 187 alumnes s'han ofert voluntaris a realitzar diferents tasques a l'hort els dimecres a l'hora del pati. Els grups són heterogenis de 1r a 6è.
Com cada any rebem el suport del Jaume Miralles com a mestre voluntari.
ENG
LISH C
L ASSRO
OM
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
P
HALLOWEEN in Infant Education
Last Halloween, the students of P4 and P5 made an interesting Fingerprint Bat Silhouette.They loved because they had so much fun getting their hands messy! It is only needed paints, two bats' images, a black cardboard and... fingers!!They enjoyed so much!
RELIG
IÓ C
AT ÒLIC
ATO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
MÚ
SICA
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
P
Les manifestacions artístiques formen part del nostre entorn, incideixen en la vida de les persones i permeten espais de relació en els quals flueixen experiències, significats, emocions, idees i pensaments. L’educació artística a l’educació primària té per objectiu desenvolupar les competències perceptives i d’expressió que permetin als alumnes comprendre el seu entorn i els mons artístics i culturals i adquirir eines per comunicar-se amb els llenguatges de les arts.
L’educació artística afavoreix l’estructuració del pensament de l’alumnat en tant que contribueix a l’anàlisi de la realitat i ajuda a comprendre i a respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. L’aprenentatge de l’art, i a través de l’art, genera coneixement i transferència a altres situacions i contextos tot desenvolupant un pensament crític, obert i flexible.
L’educació artística també té una gran rellevància des d’una perspectiva social i cultural, ja que les manifestacions artístiques no són generadores només d’espais de coneixement, sinó també d’espais d’experiència i de transferència a l’entorn social que ens acull (centre escolar, barri, poble, ciutat...). L’art, per les seves característiques, permet un diàleg obert amb les altres manifestacions culturals del món.
Els objectius i els continguts de l’educació artística contribueixen al desenvolupament de les competències que permeten interpretar i representar el món: l’alumne aprèn a percebre, però també a produir a partir del coneixement i de la comprensió de si mateix i del seu entorn.
L’educació artística manté uns enllaços evidents amb l’educació física, en tant que totes dues treballen el sentit estètic i creatiu de l’expressió i comunicació corporal, de manera especial per mitjà de la dansa. La dansa ajuda l’alumnat a conèixer les seves possibilitats corporals, a respectar-se i respectar els altres i a compartir una experiència corporal transmesa per mitjà dels sentits i enriquida amb la música.
Text de la introducció a l'àrea d'educació artística del nou currículum de Primària.
CORAL ABEL FERRATEREls alumnes de tercer fins a sisè escullen lliurement l'activitat de coral com a proposta extraescolar.Assagen els divendres al migdia i porten els seus cants allà on els demanin.La coral participa en trobades i organitza anualment les colònies de treball.La nostra coral té més de divuit anys d'història.
BALL DE LA CASTANYATots els alumnes i mestres de l'escola preparen el Ball de la Castanya com a punt d'unió de la festa de la Castanyada.La dificultat de la dansa va augmentant amb l'edat dels balladors. És uns dansa originària del Pallars, però s'ha estès a tota Catalunya.El dia de la Castanyada, després de ballar ens mengem les castanyes que els alumnes de sisè han recollit i torrat.
MÚ
SICA
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
P
EL MUSICALDes de les aules de música de les tres escoles i, juntament amb professors i alumnes de l'escola de música municipal i la professora de teatre s'organitza aquesta activitat.Consisteix en un musical amb solistes i cor. Els guions teatrals són en català i les cançons en anglès.Les escoles hi aporten els cors amb els alumnes de 4t i els alumnes de cant de l'EMM són els solistes.Enguany oferirem l'obra Scheherazade.
FEM CORALProjecte organitzat des de la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Reus en el que hi participen més d'un miler d'infants de les escoles de Reus i el Baix Camp.Des de l'organització s'escull una cantata i els xiquets i xiquetes l'aprenen al llarg de l'any per oferir-la en concert a final de curs.L'escola fa 18 anys que hi participa i ho treballen els alumnes de 3r.Enguany el Fem Coral celebra el seu 20è aniversari.
TROBADA DE SANTA CECÍLIATots els alumnes i mestres de parvulari i primària de la vila comparteixen un matí de cançons i música.És una activitat organitzada des de les aules de música de les tres escoles i l'Escola de Música Municipal, amb la col·laboració de les tres AMPAs i de l'Ajuntament de la Selva del Camp, que ofereixen un esplèndid esmorzar.
CANTÀNIAProjecte organitzat des de l'Auditori de Barcelona, per a alumnes de tota Catalunya i altres ciutats de l'estat espanyol i d'Europa.En total arriba a més de 30.000 alumnes.L'Auditori encarrega a un compositor i a un escriptor de prestigi una cantata adequada per a alumnes de primària.També es treballa al llarg del curs a les aules i la nostra escola hi participa amb els alumnes de 5è.L'escola serà el setè any que hi participa.
FESTIVAL DE FINAL DE CURSTota la comunitat educativa de l'escola es bolca en l'organització de la festa de final de curs i tots els mestres organitzen la part artística de la celebració.L'espectacle duu sempre un fil conductor i els darrers mesos de curs es treballen les coreografies que formaran part de l'espectacle.El curs passat es va commemorar el 850 aniversari de la carta de població de la Selva del Camp.
NADALES AL GIMNÀSCada any, per Nadal l'escola s'aplega al gimnàs amb el pretext de celebrar Nadal tot cantant nadales.S'empre s'escull un fil conductor que les aplega totes deu (una per nivell i la dels mestres)Enguany s'han escollit nadales que expliquen històries i cantem en català, castellà, portuguès i anglès.
AMPA – ASSO
CIAC
IÓ D
E MAR
ES I PA RES D
'ALUM
NES
TOTS
PLE
GAT
S, 7
2 –
ESC
OLA
ABE
L FE
RR
ATER
– L
A SE
LVA
DEL
CAM
P
Els adults no ho entenen. Quan es considera que un nen sap bastant com
per a poder contribuir i participar de forma activa? Si no se’ns dona l’oportunitat de participar,
no adquirirem els coneixements. Doneu-nos abans aquesta oportunitat,
i veureu com volem.Khairul Azri (17 anys)
Delegat de Malàisia davant la Sessió Especial de Nacions Unides a favor de la infància, maig 2002
Sentim constantment, i més últimament, paraules com democràcia, drets, deures, apoderament, participació, entre d’altres, i assumim que van sempre dirigides als adults. Hem de prendre consciència que aquestes paraules també tenen sentit en una democràcia real pels nens, nenes i adolescents que òbviament formen part activa de la societat i que han de desenvolupar una responsabilitat social. Per poder exercir aquesta responsabilitat hem de promoure entre els infants i adolescents la PARTICIPACIÓ ACTIVA en les decisions que els afecten. Recordar que en la Convenció sobre els drets de l’Infant de les Nacions Unides aprovat el 20 de novembre de 1989, es va concloure: Els infants són ciutadans capaços de decidir sobre tot allò que els afecta, tenint en compte la seva edat i la seva maduresa.
Ara fa uns mesos l’AMPA va participar en un taller sobre Participació infantil, on vam aprendre que cal reconèixer els infants com a un subjectes actius, com a ciutadans amb punts de vista propis i amb dret a ser escoltats.
Com a pares ens vam plantejar quin grau de participació i decisió tenen els nostres fills sobre les activitats que fan, si els escoltem prou o si prenem per ells totes les decisions.
Per tot això a finals del curs passat vam iniciar un projecte, amb la col·laboració de tots els mestres, per tal de conèixer el vostre punt de vista sobre les activitats extraescolars que havia ofert l’AMPA el curs 2014-2015.
L’objectiu de l’enquesta va ser doble, per una part conèixer la vostra opinió i, per l’altra, fomentar la vostra participació en aquelles decisions que us afecten. Ens vam marcar el compromís de tenir en compte el vostre parer i suggeriments, per donar sentit al projecte i fomentar la comunicació entre els infants i la comunitat educativa.
Vam recollir 212 opinions, les dels més petits (P4 fins a 1r) de tot el grup i partir de 2n de primària, individualment.
La participació dels alumnes a les activitats extraescolars
Els resultats més rellevants de l’enquesta van ser:
● Entre els nens que sí vau participar en activitats extraescolars, el grau de satisfacció va ser òptim en el 96% dels casos, i ens les respostes es van utilitzar expressions com: “m’agrada molt”, “m’ho passo molt bé” i “és molt divertit”.
● Els nens que no vau participar en cap activitat extraescolar vau contestar que us hauria agradat fer, per ordre de preferència: Robòtica, Teatre, Escacs, Patinatge i Coral.
● Vau proposar fins a 34 activitats alternatives respecte a les que ja es feien el curs 2014-2015, de les quals un 55% van ser esportives, un 36% artístiques i la resta activitats lúdiques diverses. Les activitats més demandades van ser: futbol i futbol sala (14 opinions), dibuix (8 opinions), tenis taula (8 opinions), esports en general (8 opinions), còmic manga (7 opinions) i jocs (7 opinions). Les propostes: manualitats, dibuix, art i pintura fan ser un total de 18 opinions. Destacar com a proposta molt original la “de moure’m tota l’estona”.
Per a la preparació de les activitats extraescolars per aquest curs 2015-2016 hem tingut en compte les opinions expressades per tots vosaltres a les enquestes, com a exemple, tenim aquest curs una nova activitat artística: el Taller de Creació i també classes de Timbal, totes dues trobem que s’adapten als vostres interessos. Hem de dir que no es fan més activitats esportives donat que es considera que ja hi ha oferta a la resta del poble que cobreix la demanda dels esports més demanats. La baixada del preu d’escacs ha afavorit incrementar el nombre d’inscrits.
Aquest és un projecte molt inicial de participació però esperem que en el futur puguem seguir treballant enaltres projectes per a conèixer les vostres inquietuds i idees i poder així augmentar el vostre grau de participació en tot allò que us afecta.
HU
MO
R I PA SSATEM
PSTO
TS P
LEG
ATS,
72
– ES
CO
LA A
BEL
FER
RAT
ER –
LA
SELV
A D
EL C
AMP
SOPA DE LLETRESBusqueu aquestes paraules relacionades amb la llum: llum, led, sol, electricitat, bombeta, colors, llanterna, fluorescent i foc. Les podeu trobar en qualsevol direcció; d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra, de dalt a baix, de baix a dalt i en diagonal.
HUMOR NADALENCCom s’anomenen elshabitants de Betlem?
... Hummm- Ja ho sé, figuretes!!
Què li diu un ull a l’altre? - Estem separats per nassos...
LABERINTTroba el camí per poder posar la bombeta al llum.
