Hi havia una vegada dos nens que van anar al cementiri a visitar la tomba dels seus avis.

Eren les set de la tarda i el cel estava fosc, a punt de ploure.

El cementiri estava solitari, no hi havia ningú i el cel cada vegada era més fosc, fins que va començar a ploure. De sobte, d’una de les

tombes va sortir un zoombie.

Els dos nens, molt espantats, van apretar a córrer fins que van caure en un bassal, que va

resultar ser arenes movedisses. Es van enfonsar tant i tant, que van acabar en una cova

secreta.

Aquesta cova era molt gran i fosca, però mica a mica es van acostumar a la foscor. La cova tenia

molta aigua, que els hi arribava fins a la cintura, i els hi era molt difícil caminar perquè

estava ple de fang.

Al cap d’una estona de caminar, quan estaven molt cansats, es van trobar tres portes. Entre els dos van decidir anar per la porta del mig.

Just quan van travessar la porta, aquesta es va tancar darrera seu.

Van continuar caminant, i quan ja no podien més, van aturar-se per descansar i es van recolzar a

la paret. Un d’ells va apretar sense voler un botó que estava amagat a la paret, i es va obrir

un passadís secret que donava a la sortida d’aquella cova.

Per fi van veure la llum del sol. Ja no plovia i van sentir la veu dels pares que els hi havien

estat buscant tota la nit.

Quan es van trobar, es van fer una abraçada molt forta, i vet aquí un gat, i vet aquí un gos,

que aquest conte ja s’ha fos.

Autors:

Elleny Sanchez Aitana PérezDídac Expósito Nerea AlcarazGerard Blasco Samuel RodríguezCésar Amate Sergi FernándezAlex Martínez Jose. A SerranoJohana Olaria Daniel SaezArnau Coll

Curs 2009 / 2010